Sudetk - un camí misterios
AvatarEscrit per ÒLIVA
Enviat el dia 10/05/2006 a les 23:07:19
Última modificació 11/05/2006 a les 08:43:54
Tots els capítols de Sudetk
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


un camí misterios

Un camí perillós

-         Aquest camí, no es segur aneu per aquell d'allà -va dir senyalant el camí de la dreta - tot i que es més llarg no hi trobareu cap perill - va dir l'home

-         A gràcies - va dir el Xavi i va canviar de direcció.

Però no van trigar gaire a adonar-se de que havien pres una mala decisió, feia mitja hora que anaven per aquell camí ple d'arbres quan de tots costats van aparèixer  homes, alguns anaven amb cavall i altres no; però tots anaven armats. Van haver de parar el carruatge i el que semblava el cap de la banda va dir:

-         ja, ja, ja - va riure - som la banda de bandolers "Els fills de la mort" i un hostaler molt simpàtic ens ha dit que la filla d'un ric senyor feudal, i em tingut la idea de que si demanem un bon rescat per tu doncs en traurem bastants calerons....

-         deixeu-la ! - el Xavi va sortir en la defensa de la seva amiga

-         ji, ji, ji - va riure l'altre - vols protegir a la teva senyora?

El Xavi s'havia quedat sense paraules, i el David es va sortir en la defensa de tots els seus amics:

-         s'han equivocat de carruatge aquí només hi anem dos monjos hi el cotxer - va dir una d'aquelles mentides seves, però aquell cop no va colar per culpa de la Gorgi que va riure

-         si ja - va dir un altre, amb una veu aspre- hi nosaltres ens ho em de  creure -  i un cop dit això va obrir la porta del carruatge hi va veure qui hi havia a dins. El  Xavi va fer un salt i va baixar del seu seient  va desembeinar la seva espasa.

-         Que ara el noiet vol lluitar?- va dir el primer que havia parlat

-         Si - va voler semblar convençut però se li notava la por a la veu

El cap dels "fills de la mort" va desembeinar la seva espasa; era gruixuda hi feixuga però semblava que la sàpigues fer anar molt bé ; va començar la lluita , el Xavier estava en desavantatge ja que el seu rival era do cops més gran que ell, els primers cops van ser fluixos i van anar canviant d'intensitat fins que aquell home va fer un tall molt lleig al braç del Xavi, aleshores l'home va dir:

-         és igual marxem - i ell i tots els seus sequaços van marxar.

l'Esther va baixar corrents del carruatge i va anar fins on estava el Xavier, ell li va mirar la ferida.

-         estàs dessagnant molt, haurem d'aturar l'hemorràgia -va trencar un tros del seu vestit i li va lligar molt fort on tenia la ferida, de seguida el tros blanc de roba va estar tonalment impregnat de sang

-         no, calia - va dir amb els seus últims esforços

-         clar que calia - va dir l'Esther i el va ajudar a pujar al carruatge, que ara conduïa l'Albert. Van segur pel llarg camí fins que es va fer fosc, aquella nit estaven al bell mig de bosc, per tant van decidir quedar-se a dormir al carruatge, quan era la nit casi tothom estava dormint dintre el carruatge tapat amb mantes menys la Gorgi que no podia dormir i va mirar per la petita finestreta del carruatge, hi es va sorprendre molt de lo que va veure, petits homenets verds ballant al ritma d'una musica molt bonica; va arribar a l deducció de que eren fullets , es va quedar tota la nit mirant com ballaven les màgiques criatures fins que van arribar les sis hi va sortir el sol, tots els fullets es van amagar i els seus companys de viatge es van despertar molt encarcarats per haver dormit en aquell espai tan petit.

-         Xavi com estàs?- va preguntar l'Eli

-         Millor , però crec que no estic en condicions de portar el carruatge

-         No passa res ja el portaré jo - va dir l'Albert

Van seguir cavalcant i la Gorgi els hi va explicar lo dels fullets d'aquella nit.

-         no ho hauràs somiat ?- va preguntar el David

-         no . eren de veritat, jo els vaig veure - es va defensar ella

-         Gorgi , de vegades els somnis semblen reals - va explicar l'Esther

-         Però aquest no ho era - es va queixar ella, ara que ven mirat potser era lo més possible: estava pensat ,només tenia onze anys ben mirat era normal que tingues molta imaginació.

...................................... ........................................................................... ............................

Hola!!!!

Els fullets eren de veritat o no?

Vueno... aquest  capítol el dedico a:

 La  laiona_hermione : per seguir des de sempre les meves FF

A l'hermy_0 : per ser una bona amiga i la meva fan number 1

A la fiatag05 i al la Krys :per que em cauen molt be

A la Getta91: per ser una bona moderadora

 al José: per llegir-se la meva FF  

 


Llegit 1227 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)