En Harry, en Ron i l'Hermione esperaven encuriosits l'arribada dels 3 animals, però, en comptes d'això, el que van arribar van ser dos nois i una noia. Un dels nois era ros, alt i prim i molt guapo amb els ulls molt verds, com en Harry. L'altre noi era moreno, amb els cabells una mica llargs, alt, prim i amb uns ulls blaus maquíssims. La noia era normaleta d'estatura, molt maca i amb una mirada molt penetrant que deixava a qualsevol sense alè. Va ser la primera a parlar:

-Hola! Em dic Victoria i ells són en Jack i en Christian- i va senyalar el noi ros i el moreno respectivament. En Harry va dir:

-Però que no havíem quedat en que eren un unicorn, un drac i una cosa dita shek que es deien Yandrak, Lunnaris i no sé què més?- En Jack va ser qui va contestar:

- També ho som, quan volem. Veuràs, som híbrids. Mig humans, mig bèstia, entens? L'Alsan també ho és. Es transforma en llop.

- Com en Sírius!- va dir en Ron. En Harry va abaixar la mirada, encara tenia molt recent la mort del seu padrí. L'Hermione va trencar el silenci:

- Llavors com a animals us dieu Yandrak, Lunnaris i Kirtash, i com a humans, Jack, Victoria i Christian. Sona interesant.-

- Però pot ser perillós. Els animals respectius en què es transformen en Jack i en Christian, el drac i en shek, no se suporten. Es podrien matar en qualsevol moment- va dir en Shail.

- I com és que no ho han fet?- va dir en Ron.

- Ho fan per mi- va respondre la Victoria- saben que no suportaria la mort de cap dels dos. Mel's estimo massa.

- Que maco!- va exclamar l'Hermione.

L'Hermione va començar a pensar, s'estava adonant que ella vivia una situació semblant a la de la Victoria.

En Harry també ho pensava així. En Ron, per la seva part, tenia el cap en una altra cosa:

- Escolteu, que us faria res mostrar-nos la vostra forma animal?

-No, i ara!- va dir la Victoria.

I, de sobte, es van transformar. Un unicorn extremadament bell va sortir de la Victoria i un drac preciós d'en Jack. En canvi, la forma d'en Christian no era especialment agradable. Era una serp amb ales bastant repugnant. El primer en parlar va ser el Ron:

- Si en Charlie veiés en Yandrak al.lucinaria!

Van estar admirant els animals durant uns moments quan en Shail va fer una mirada furtiva a l'Alsan. L'Alsan va assentir. Va dir:

-Escolteu, nois, ja sé que tot això és molt divertit però si esteu aquí, a Limbhad, és per un motiu. I no gaire agradable.

Els tres bruixots es van donar la volta i van prestar atenció per escoltar l' Alsan.

L' Alsan va començar a parlar:

-         Tal i com us he dit, esteu aquí per una raó de pes. Jo vaig desar el llibre (que en realitat és la porta tridimensional modificada gràcies a la màgia d'en Shail) a la biblioteca de Hogwarts perquè sabia que l'Hermione no podria resistir la temptació quan el veiés. Doncs bé, el meu motiu de voler portar-vos aquí ets tu, Harry Potter. Us ho explicaré: Fa uns anys, en Jack, la Victoria i en Christian van vèncer l'Ashran el Nigromant, un assassí que va gobernar Idhun durant una pila d'anys. Quan va morir, va succeir una cosa ben estranya, que no vaig voler dir en aquell moment per no desfer l'alegria de tots els idhunians. El mateix dia que l'Ashran  fou derrotat  vaig saber que també va ser-ho (o bé, no del tot però si en part) en Voldemort. Va ser el dia que tu el vas derrotar, Harry. Llavors, ho vaig entendre. L'Ashran no era del tot mort. Seguia viu en el Voldemort. Sí, Harry, són la mateixa criatura. L'Ashran i en Voldemort. No va ser només el sacrifici que va fer la teva mare per tu el que et va salvar. També va influir el fet de que el Voldemort, es va sentir, quan va haver mort l'Ashran, extremadament dèbil. Va perdre el seu cos, només en va quedar la meitat, d'ell. La nit en que el Cuapelada el va fer resorgir, també va resorgir l'Ashran, que ara és a la Terra buscant la manera de tornar a Idhun.- Va aturar-se amb el cap cot, tot esperant que algú el recriminés per no haver explicat això abans. Però ningú li va recriminar res, sinó que el van interrogar:

-         Mmm, Alsan, com saps tu tota la meva història i la dels meus pares? - Va preguntar en Harry.

-         Pel Dumbledore- va contestar l' Alsan- ell ha sabut de l'existència d'Idhun des de sempre. És més, quan la Conselleria d'Afers Màgics va voler detenir-lo guiada per aquella tal Umbridge,  el Dumbledore es va amagar aquí, a Limbhad. Per cert, fa temps que no en sé res, del Dumbledore, espero que estigui bé- es va fer un silenci incòmode. L'Hermione va dir:

-         Sí, Alsan, està bé- ningú es va veure amb cor de dir-li que en Dumbledore havia mort.

En Ron va continuar parlant:

-         Però, tot això, què hi té a veure, amb nosaltres? Vull dir, sí, et crec, però què vols què fem nosaltres? L'únic que podem fer és matar en Voldemort, cosa que en Harry està destinat a fer, i això ja ho sabíem! La part d'Idhun no ens cal per res, seguim en les mateixes!

-         No del tot Ron- va negar en Shail- bé és veritat que en Harry ha de matar el Voldemort. Però no només en Harry. Us necesita a vosaltres. A més, en Harry ha de matar en Voldemort, però en Jack ha de matar l'Ashran. Això vol dir que us heu d'unir tots sis per derrotar-lo definitivament, o, del contrari , Idhun i la Terra seran gobernats per un mateix assassí i ja no hi haurà cap esperança.

-         Jo estic disposada a lluitar- va dir l'Hermione.

-         En Ron i jo també ho estem- va sentenciar en Harry.

-         I nosaltres, també- diguè en Christian.

-A més, a partir d'ara, seria convenient que vosaltres tres, Jack, Victoria i Christian anéssiu a Hogwarts i vinguéssiu aquí a la nit. Gràcies a la Lunnaris, que pot otorgar màgia, ara en Jack i en Christian també són mags. Això ho he decidit perquè si en Voldemort us enxampa, és millor que esteu units, i també.... perquè penso que us divertireu i sereu bons amics.- va dir l'Alsan.