Hi han moltes més històries per explicar que la del Harry Potter - Amy
Escrit per Severus_Snape
Enviat el dia 15/10/2006 a les 17:09:56
Última modificació 17/06/2007 a les 22:59:24
Tots els capítols de Hi han moltes més històries per explicar que la del Harry Potter
Pròxim capítol >
Amy
Espero que algú llegeixi aquesta fanfiction!!! i opineu, siusplau! gracies!!
------------------------------------------------------------------- -----
Va sonar el timbre que indicava el final de les classes. L'Amy esperava a el Jill, que s'havia entretingut guardant alguna cosa a la cartera. Amb les carpetes abraçades entre els braços, una motxilla que pesava amb tots els llibres del curs que s'havia d'emportar a casa a causa del final de curs i arribada de l'estiu, a l'Amy li estaven a punt de caure els llibres de les mans.
- Jill, vaig tirant cap a la taquilla, si no et fa res- va dir amb ugència. Sense girar-se ell digué:
- Vés, vés- i es va seguir endreçant la motxilla.
L'Amy ho va deixar tot al terra, per poder posar amb tranquil·litat la contrassenya de la taquilla. Com ja li havia passat un munt de vegades, la taquilla no es va obrir. Va donar-li una puntada de peu al temps que deia "Merda!". Una veu severa digué:
- Amy, fes el favor! Que vols que l'any que vé haguem de canviar tot el material?- Ella va fer un somriure avergonyit, i les arrugues del front de la professora es van allisar - Bon estiu, maca- va dir donant-li un copet a l'espatlla.
- Igualment, professora- va mirar com s'allunyava i va començar a empaquetar les coses de la taquilla. Al cap de poc venia en Jill, remugant amb un paper a la boca.
- Odgio eg finadde gurs- L'Amy va riure
- Perdó?- El Jill es tragué el paper de la boca
- Que odio el final de curs. No et passa que se't amuntega la feina, el llibres... Sort que tindrem unes bones vacances, i ben merescudes!- Deia mentre ajudava l'Amy. Van baixar les escales, xerrant i rient, parlant de platges, bikinis i gelats, com qualsevols nens que encara havien d'entrar en l'adolescència. Van fer el camí cap a casa junts, fins quna van arribar a una cruïlla i cada un va marxar en una direcció
- Em truques i ja quedarem!- va dir cridant en Jill i va arrancar a córrer cap a casa seva, cosa que va provocar una rialleta a l'Amy. Ella va continuar sola el camí cap a casa seva, xutant les pedretes que trobava pel camí, arrossegant els peus. Cada fi de curs li provocava una sensació aclaparadora i agobiant. Va entrar a casa seva. La seva mare, va sortir de la cuina eixugant un cullerot i li va preguntar:
- Nena, com t'ha anat l'últim dia? Thas despedit de tothom?-
- Psee... Bé, molt bé- I va pujar les escales cap a la seva habitació. Va obrir la porta i va sospirar en veure que la tenia potes amunt, com sempre. Es va deixar caure sobre el llit i es va endormiscar fins que al cap d'una estona va sonar el telèfon. Era en Jill:
- Hola...-
- Eiii!!! Dormies?-
- Pse... una mica-
- Una mica? Com es pot dormir una mica?-
- Ja m'entens...! Què volies?-
- Reesss... Vols fer alguna cosa aquesta tarda-
- Sincerament?-
- Síncerament-
- NO-
- Que aburrida t'has tornat!!!-
- Pot ser...-
Silenci...
- Bé doncs ja parlarem!-
- OK!-
Van penjar el telèfon. Se sentia cansada. Es va posar a dormir.
La seva mare la va despertar per sopar
- Reina, què fas dormint a aquestes hores? Aquesta nit no dormiràs!!!-
- No et preocupis, ja miraré alguna cosa a la tele...- La mare se la va mirar desaprovadorament, però no va voler discutir. Al cap de tres dies seria l'aniversari de l'Amy i tenia una sorpresa preparada.
- Què farà en Jill aquest estiu?- Va preguntar la mare, per treure tema de conversa. Veia a la seva filla molt distreta... Va arrufar les celles i desprès, entenent alguna cosa que l'Amy no entenia, va fer un ampli somriure. L'Amy, que tenia el cap arrepenjat a una mà, se la mirava interrogativament. La mare va començar a cantussejar i moure el cul com si ballés mentre anava cap a la cuina. L'Amy, encara se la mirava, va mirar al cel, i es va concentrar en el seu plat de monjetes. Quan la mare va tornaar, li va contestar:
- No ho sé... em va dir que potser el seu pare aconseguia un viatge a Italia però no ho sap segur...- deia, jugant amb la cullera i les mongetes, que no li venien de gust i l'aburrien.
- Ostres, quina sort! I tu què penses fer? Has fet algun pla?-
- No ho sé, mama! Ja faré alguna cosa...- Es va sentir la porta i el pare va entrar - Hola, familia!- va dir donant un petò a cada una -Menja't les mongetes, que se't refredaran!- El pare se'n va anar a l'habitació a deixar l'abric i les coses i va tornar a la cuina, on l'esperava un formós plat de mongetes. Van estar parlant tots tres i, com cada nit, se'n van anar a mirar la televisió. De fet havia sigut un dia normal, només que s'havia acabat el curs i començaven unes llargues vacances aburrides.
El dos dies següents no van ser massa als d'un dia normal de vacances, sol, calor, gelats, amics... Però el tercer sí que seria un dia especial: Era l'aniversari de l'Amy. Es va despertar per culfa duna franja de sol que es filtrava per la finestra i li anava directe a l'ull. Allò li feia molta ràbia, i es va posar el cuixí damunt del cap, però no es va aconseguir adormir. Llavors va recordar de sobte que era el seu aniversari i va fer un bot del llit. Va anar corrent a l'habitació dels pares però no hi eren. Li va arribar una oloreta de pastís, bacon i ous ferrats. Molt exitada va baixar les escales i es va trobar amb un menjador espaterrant, amb tot de globus inflats i serpentines. Se li van omplir els ulls de llàgrimes i, tot d'una els pares sortiren i van dir "SORPRESA!!!" i de darrera en va sortir en Jill, portant un pastís amb onze espelmes on hi posava: "Felicitats, Amy" Ella, feliç com estava, els va anar a araçar i a petonejar, i quasi li fa caure el pastís a en Jill, que somreia amb el seu somrís encisador. Va bufar les espelmes, i va menjar un tros de pastís que estava boníssim. Va arribar l'hora d'obrir els regals. En Jill li va regalar una làmpada molt bonica, sempre l'havia volgut. Els pares li van regalar una càmara digital preciosa, que de seguida va provar, fent-los fotos a tots. La mare li va allargar el correu, on hi havia un munt de felicitacions. I, mentre anava glopejant el tè, les va llegir.
- Mira, mama! Aquesta és una carta de la tieta! Papa, la iaia també m'ha felicitat, mira... Jill! Mira aquesta felicitació!- deia, mentre anava allargant les cartes a cadascún. Llavors va mirar la darrera carta. Era un sobre de pergamí molt gruixut i pesava molt. Va mirar l'adreça, a qui anava dirigida posava:
"Amy Jonsons,
Right Squeare 14, Londres
Habitacío segona del pis de dalt"
Estava escrit amb una lletra molt elegant, i tinta verda brillant. Al davant hi havia una gran lletra feta en lacre, envoltada d'un lleó, una serp, un teixó, i una àguila, juntament amb unes paraules: "Escola de bruixeria Hogwarts" . Va arrufar les celles i va deixarla tassa de té damunt de la taula un altre cop per a llegir millor la carta:
ESCOLA DE BRUIXERIA HOGWARTS
Director: Albus Dumbledore
(Ordre de Merlí de primera classe, Cavaller de Warlock,
Membre d'Honor de la Confederació Internacional de Bruixots)
Benvolguda senyoreta Jonsons,
Em plau informr-vos que heu estat admesa a l'Escola de Bruixeria Hogwarts. Aprofito l'avinentesa per fer-vos arribar la llista dels llibres i el material que necessitareu per seguir les classes
.
El curs comença l'1 de setembre. Espero el vostre mussol abans del 31 de juliol.
Afectuosament,
Minerva McGonagall
Directora adjunta.
Va rellegirse la carta, i va agafar el segon pergamí gruixut:
ESCOLA DE BRUIXERIA HOGWARTS
Uniforme
Els alumnes de primer necessitaran:
Tres conjunts de roba sense guarniments (negra)
Un barret punxegut sense guarniments (negre) per a ús diari
Un parell de guants protectors (antidrac o similars)
Una capa d'hivern (negra, amb cremallera platejada)
Recordeu que totes les peces de roba han d'anar marcades amb el nom de l'alumne/a.
Llibres
Tots els alumnes han de tenir un exemplar dels llibres següents:
Llibre d'encanteris (nivell1), Marina Fetillera
Història de la màgia, de Dolors Plorós
Teoria de la màgia, d'Albert Xarramecu
Introducció a la transfiguració, de Xavier Mudancer
Mil i una herbes i bolets màgics, de Rosa Rosae
Pocions i beuratges màgics, d'Arsènic Calze
Bèsties fantàstiques i on trobar-les, d'Ernest Salamàndric
Les forces del mal: guia per a l'autodefensa, de Pere de Tremolar
Material divers
Una vareta màgica
Una marmita (de peltre del número 2)
Un joc de flascons de vidre
Un telescopi
Un joc de pesos de llautó
Els alumnes poden portar un mussol o un gat o un gripau.
US RECORDEM QUE ALS ALUMNES DE PRIMER NO ELS ESTÀ PERMÈS TENIR ESCOMBRA VOLADORA
L'Amy no sabia què fer ni quina cara posar. Era una broma, segur. Els pares i el Jill se la miraven interrogativament, i al no tenir una resposta, en Jill va dir:
- Amy... Passa res?- Ella estava pensativa i va trigar força a contestar
- No... Pensava qui ho podia haver fet...- El pare i la mare es van mirar interrogativament. Era estrany veure la seva filla tan capficada el dia del seu aniversari, i estaven molt impacients. En Jill ja no va poder aguantar més i li va prendre un pergamí de les mans. El va començar a llegir.
A mesura que llegia anava canviant l'expresió i es notava que rellegia algunes frases. Va pujar de to i va acabar llegint-lo en veu alta:
- ... erva McGonagall, directora adjunta.- i va callar. Es va mirar l'Amy, que li demanava ansiosa una opinió. En comptes d'això, va agafar el segon pergamí i el va començar a llegir. El pare va perdre la paciència i va agafar el primer pergamí, i la mare el va començar a llegir per sobre la seva espatlla. Va ser una estona de silènci incòmode. En Jill va ser el que va acabar primer, i primer es va mirar l'Amy i després va esclatar a riure. Això la va sobresaltar.
- Què bo!!! Ostres, Amy! No m'imaginava que tinguessis algun conegut tan enrotllat!!! Qui podria haver estat? Ja ho sé! Segur que ha sigut en Calvin! Ja les fa aquesta mena de bromes... Però cerc què és massa curt per fer això, és una obra mestra...! O potser... No, i ara!- i va seguir rient. L'Amy somreia alleujada, era el que havia pensat des de bon principi però no gosava dir res. Els pares en canvi es llançaven mirades còmplices i series. Semblava que no els havia fet gaire gràcia la broma.
- Mama... Papa... Què us passa?- va perguntar en veure la cara que posaven. Li va fugir el somriure de cop.
- Reina... El teu pare i jo creiem que... Que és mol estrany i pensem que podria ser perillós. Mira amb quin vocabulari està escrit! És ovbi que ho ha escrit un adult, si tenim en compte la caligrafia i que cap dels de la familia està en condicions de fer una cosa semblant... No ho sé reina, potser té alguna cosa a veure amb la desaparició del teu germà.
Al germà de l'Amy li havien diagnosticat una greu malaltia desconeguda que permetia que el noi es pogués estar a casa seva (ja que no havien trobat cap cura) però no podia sortir del llit, i era ben bé com si fos mort. No sabien per què li havia vingut ni quina mena de malaltia era, però no podia moure's. Un dia, misteriosament va desaparèixer de la casa i no en van saber res, malgrat que van remoure cel i terra per trobar-lo. Els pares encara no ho havien superat del tot, era un fet bastant recent i qualsevol cosa que fos extranya, no era benvinguda a aquella casa.
L'Amy sel's va mirar comprensivament. Tenien raó, tota precaució era poca. En Jill va intentar trencar el silenci de dolor que hi havia:
- Bé... no trobo que pugui ser una amenaça... Heu vist això del mussol? "Espero el vostre mussol abans del 31 de juliol" Doncs ja pots esperar... Què deu voler dir això del mussol?-
Ningú no va respondre. De sobte, van sentir un "toc-toc-toc" a la finestra. Tots es van girar per veure un fantàstic mussol bru amb un posat solemne que picava per entrar.
- Ostres!!! Mai havia vist un mussol... Quina passada!!! Però perquè pica?- deia en Jill
- Sembla que vulgui entrar... Li obro la finestra, mare?- va dir l'Amy
- Que estàs boja? Els mussols tenen molts fums quan volen!- contesà la mare.
- Com ho saps?- replicà l'Amy.
- M'ho imagino!- Va dir en un to que no admetia rèplica. El pare va intervenir:
- Millor que l'obrim, està a punt de trencar el vidre!-
- Doncs que el trenqui, si pot!- Va replicar la mare, gairebé histèrica. El mussol, com si ho hagués sentit va fer una forta picotada al vidre, fent una obertura per on passà el cap i amb el bec obrí el pestill de la finestra. La va obrir i va planar pel menjador traçant un cercle i va aterrar solemnement damunt la taula . Tots se'l miraven bocabadats. El mussol sense immutar-se, va agafar un tros de la torrada d'en Jill, que n'estava encantat. Llavors l'Amy va dir:
- Mireu! Porta un altre pergamí... Però el té a la pota...- el mussol, en veure que, per fi li veia el missatge, li va allargar la pota. L'Amy no va saber què fer, tenia por que el mussol li mossegués la mà o alguna cosa. Enlloc d'això el mussol va sacsejar la pota, insistint, dient que estava perdent la paciència. L'Amy li va treure amb molt de compte i el va llegir en veu alta:
Benvolguda familia i amic,
Voldria demanar disculpes per haver-vos fet arribar aquesta carta quan, com és ovbi, no sabíeu res de la màgia. És el nostre deure informar a totes les famílies no-màgiques que han tingut una fill/a amb aquesta capacitat o do. La màgia existeix, però no tothom té aquesta qualitat, per això, les persones capacitades han de rebre una instrucció adequada, per poder desenvolupar aquest privilegi. Per dur a terme aquesta instrucció, es van crear Escoles de Bruixeria, que estàn en llocs amagats amb encanteris per evitar que els descobreixin els muggles (les persones no-màgiques). En aquesta escola el vostre fill/a hi estarà set anys, però els podreu anar veien regularment per les vacances o els caps de setmana llargs, però l'alumne també pot quedar-se al recinte. Podeu consultar el que volgueu en aquest pergamí que retornareu al mussol per a què ens l'entregui i us poguem respondre per la mateixa via (no deixeu la finestra tancada o el mussol us la pot tornar a trencar, i no la podrem tornar a arreglar). Consulteu qualsevol dubte que tingueu, i en cas de que no hagueu de preguntar res, confirmeu si deixareu al vostre fill/a que faci aquest curs escolar.
P:D: Disculpeu les molèsties, no haviem estat informats de l'aniversari de l'alumne, el saludem i el felicitem efusivament.
Atentament,
Minerva McGonagall
Tots tres van mirar la finestra, on el vidre estava perfectament llis i net, com si res no hagués passat. Ningú no sabia què dir. No es podien creure allò que per a ells era evident que no existia, però les cartes, el mussol i sobretot la finestra els deixaven el convencement per terra. En Jill, com sempre, va ser el primer en reaccionar:
- Amy... Si això existeix de veritat és... és... és GENIAL!!!!! No saps l'enveja que em fas... Ara que, si és una broma...- va dir en Jill.
Llegit 1107 vegades
Pròxim capítol >
Enviat el dia 15/10/2006 a les 17:09:56
Última modificació 17/06/2007 a les 22:59:24
Tots els capítols de Hi han moltes més històries per explicar que la del Harry Potter
Pròxim capítol >
Espero que algú llegeixi aquesta fanfiction!!! i opineu, siusplau! gracies!!
------------------------------------------------------------------- -----
Va sonar el timbre que indicava el final de les classes. L'Amy esperava a el Jill, que s'havia entretingut guardant alguna cosa a la cartera. Amb les carpetes abraçades entre els braços, una motxilla que pesava amb tots els llibres del curs que s'havia d'emportar a casa a causa del final de curs i arribada de l'estiu, a l'Amy li estaven a punt de caure els llibres de les mans.
- Jill, vaig tirant cap a la taquilla, si no et fa res- va dir amb ugència. Sense girar-se ell digué:
- Vés, vés- i es va seguir endreçant la motxilla.
L'Amy ho va deixar tot al terra, per poder posar amb tranquil·litat la contrassenya de la taquilla. Com ja li havia passat un munt de vegades, la taquilla no es va obrir. Va donar-li una puntada de peu al temps que deia "Merda!". Una veu severa digué:
- Amy, fes el favor! Que vols que l'any que vé haguem de canviar tot el material?- Ella va fer un somriure avergonyit, i les arrugues del front de la professora es van allisar - Bon estiu, maca- va dir donant-li un copet a l'espatlla.
- Igualment, professora- va mirar com s'allunyava i va començar a empaquetar les coses de la taquilla. Al cap de poc venia en Jill, remugant amb un paper a la boca.
- Odgio eg finadde gurs- L'Amy va riure
- Perdó?- El Jill es tragué el paper de la boca
- Que odio el final de curs. No et passa que se't amuntega la feina, el llibres... Sort que tindrem unes bones vacances, i ben merescudes!- Deia mentre ajudava l'Amy. Van baixar les escales, xerrant i rient, parlant de platges, bikinis i gelats, com qualsevols nens que encara havien d'entrar en l'adolescència. Van fer el camí cap a casa junts, fins quna van arribar a una cruïlla i cada un va marxar en una direcció
- Em truques i ja quedarem!- va dir cridant en Jill i va arrancar a córrer cap a casa seva, cosa que va provocar una rialleta a l'Amy. Ella va continuar sola el camí cap a casa seva, xutant les pedretes que trobava pel camí, arrossegant els peus. Cada fi de curs li provocava una sensació aclaparadora i agobiant. Va entrar a casa seva. La seva mare, va sortir de la cuina eixugant un cullerot i li va preguntar:
- Nena, com t'ha anat l'últim dia? Thas despedit de tothom?-
- Psee... Bé, molt bé- I va pujar les escales cap a la seva habitació. Va obrir la porta i va sospirar en veure que la tenia potes amunt, com sempre. Es va deixar caure sobre el llit i es va endormiscar fins que al cap d'una estona va sonar el telèfon. Era en Jill:
- Hola...-
- Eiii!!! Dormies?-
- Pse... una mica-
- Una mica? Com es pot dormir una mica?-
- Ja m'entens...! Què volies?-
- Reesss... Vols fer alguna cosa aquesta tarda-
- Sincerament?-
- Síncerament-
- NO-
- Que aburrida t'has tornat!!!-
- Pot ser...-
Silenci...
- Bé doncs ja parlarem!-
- OK!-
Van penjar el telèfon. Se sentia cansada. Es va posar a dormir.
La seva mare la va despertar per sopar
- Reina, què fas dormint a aquestes hores? Aquesta nit no dormiràs!!!-
- No et preocupis, ja miraré alguna cosa a la tele...- La mare se la va mirar desaprovadorament, però no va voler discutir. Al cap de tres dies seria l'aniversari de l'Amy i tenia una sorpresa preparada.
- Què farà en Jill aquest estiu?- Va preguntar la mare, per treure tema de conversa. Veia a la seva filla molt distreta... Va arrufar les celles i desprès, entenent alguna cosa que l'Amy no entenia, va fer un ampli somriure. L'Amy, que tenia el cap arrepenjat a una mà, se la mirava interrogativament. La mare va començar a cantussejar i moure el cul com si ballés mentre anava cap a la cuina. L'Amy, encara se la mirava, va mirar al cel, i es va concentrar en el seu plat de monjetes. Quan la mare va tornaar, li va contestar:
- No ho sé... em va dir que potser el seu pare aconseguia un viatge a Italia però no ho sap segur...- deia, jugant amb la cullera i les mongetes, que no li venien de gust i l'aburrien.
- Ostres, quina sort! I tu què penses fer? Has fet algun pla?-
- No ho sé, mama! Ja faré alguna cosa...- Es va sentir la porta i el pare va entrar - Hola, familia!- va dir donant un petò a cada una -Menja't les mongetes, que se't refredaran!- El pare se'n va anar a l'habitació a deixar l'abric i les coses i va tornar a la cuina, on l'esperava un formós plat de mongetes. Van estar parlant tots tres i, com cada nit, se'n van anar a mirar la televisió. De fet havia sigut un dia normal, només que s'havia acabat el curs i començaven unes llargues vacances aburrides.
El dos dies següents no van ser massa als d'un dia normal de vacances, sol, calor, gelats, amics... Però el tercer sí que seria un dia especial: Era l'aniversari de l'Amy. Es va despertar per culfa duna franja de sol que es filtrava per la finestra i li anava directe a l'ull. Allò li feia molta ràbia, i es va posar el cuixí damunt del cap, però no es va aconseguir adormir. Llavors va recordar de sobte que era el seu aniversari i va fer un bot del llit. Va anar corrent a l'habitació dels pares però no hi eren. Li va arribar una oloreta de pastís, bacon i ous ferrats. Molt exitada va baixar les escales i es va trobar amb un menjador espaterrant, amb tot de globus inflats i serpentines. Se li van omplir els ulls de llàgrimes i, tot d'una els pares sortiren i van dir "SORPRESA!!!" i de darrera en va sortir en Jill, portant un pastís amb onze espelmes on hi posava: "Felicitats, Amy" Ella, feliç com estava, els va anar a araçar i a petonejar, i quasi li fa caure el pastís a en Jill, que somreia amb el seu somrís encisador. Va bufar les espelmes, i va menjar un tros de pastís que estava boníssim. Va arribar l'hora d'obrir els regals. En Jill li va regalar una làmpada molt bonica, sempre l'havia volgut. Els pares li van regalar una càmara digital preciosa, que de seguida va provar, fent-los fotos a tots. La mare li va allargar el correu, on hi havia un munt de felicitacions. I, mentre anava glopejant el tè, les va llegir.
- Mira, mama! Aquesta és una carta de la tieta! Papa, la iaia també m'ha felicitat, mira... Jill! Mira aquesta felicitació!- deia, mentre anava allargant les cartes a cadascún. Llavors va mirar la darrera carta. Era un sobre de pergamí molt gruixut i pesava molt. Va mirar l'adreça, a qui anava dirigida posava:
"Amy Jonsons,
Right Squeare 14, Londres
Habitacío segona del pis de dalt"
Estava escrit amb una lletra molt elegant, i tinta verda brillant. Al davant hi havia una gran lletra feta en lacre, envoltada d'un lleó, una serp, un teixó, i una àguila, juntament amb unes paraules: "Escola de bruixeria Hogwarts" . Va arrufar les celles i va deixarla tassa de té damunt de la taula un altre cop per a llegir millor la carta:
ESCOLA DE BRUIXERIA HOGWARTS
Director: Albus Dumbledore
(Ordre de Merlí de primera classe, Cavaller de Warlock,
Membre d'Honor de la Confederació Internacional de Bruixots)
Benvolguda senyoreta Jonsons,
Em plau informr-vos que heu estat admesa a l'Escola de Bruixeria Hogwarts. Aprofito l'avinentesa per fer-vos arribar la llista dels llibres i el material que necessitareu per seguir les classes
.
El curs comença l'1 de setembre. Espero el vostre mussol abans del 31 de juliol.
Afectuosament,
Minerva McGonagall
Directora adjunta.
Va rellegirse la carta, i va agafar el segon pergamí gruixut:
ESCOLA DE BRUIXERIA HOGWARTS
Uniforme
Els alumnes de primer necessitaran:
Tres conjunts de roba sense guarniments (negra)
Un barret punxegut sense guarniments (negre) per a ús diari
Un parell de guants protectors (antidrac o similars)
Una capa d'hivern (negra, amb cremallera platejada)
Recordeu que totes les peces de roba han d'anar marcades amb el nom de l'alumne/a.
Llibres
Tots els alumnes han de tenir un exemplar dels llibres següents:
Llibre d'encanteris (nivell1), Marina Fetillera
Història de la màgia, de Dolors Plorós
Teoria de la màgia, d'Albert Xarramecu
Introducció a la transfiguració, de Xavier Mudancer
Mil i una herbes i bolets màgics, de Rosa Rosae
Pocions i beuratges màgics, d'Arsènic Calze
Bèsties fantàstiques i on trobar-les, d'Ernest Salamàndric
Les forces del mal: guia per a l'autodefensa, de Pere de Tremolar
Material divers
Una vareta màgica
Una marmita (de peltre del número 2)
Un joc de flascons de vidre
Un telescopi
Un joc de pesos de llautó
Els alumnes poden portar un mussol o un gat o un gripau.
US RECORDEM QUE ALS ALUMNES DE PRIMER NO ELS ESTÀ PERMÈS TENIR ESCOMBRA VOLADORA
L'Amy no sabia què fer ni quina cara posar. Era una broma, segur. Els pares i el Jill se la miraven interrogativament, i al no tenir una resposta, en Jill va dir:
- Amy... Passa res?- Ella estava pensativa i va trigar força a contestar
- No... Pensava qui ho podia haver fet...- El pare i la mare es van mirar interrogativament. Era estrany veure la seva filla tan capficada el dia del seu aniversari, i estaven molt impacients. En Jill ja no va poder aguantar més i li va prendre un pergamí de les mans. El va començar a llegir.
A mesura que llegia anava canviant l'expresió i es notava que rellegia algunes frases. Va pujar de to i va acabar llegint-lo en veu alta:
- ... erva McGonagall, directora adjunta.- i va callar. Es va mirar l'Amy, que li demanava ansiosa una opinió. En comptes d'això, va agafar el segon pergamí i el va començar a llegir. El pare va perdre la paciència i va agafar el primer pergamí, i la mare el va començar a llegir per sobre la seva espatlla. Va ser una estona de silènci incòmode. En Jill va ser el que va acabar primer, i primer es va mirar l'Amy i després va esclatar a riure. Això la va sobresaltar.
- Què bo!!! Ostres, Amy! No m'imaginava que tinguessis algun conegut tan enrotllat!!! Qui podria haver estat? Ja ho sé! Segur que ha sigut en Calvin! Ja les fa aquesta mena de bromes... Però cerc què és massa curt per fer això, és una obra mestra...! O potser... No, i ara!- i va seguir rient. L'Amy somreia alleujada, era el que havia pensat des de bon principi però no gosava dir res. Els pares en canvi es llançaven mirades còmplices i series. Semblava que no els havia fet gaire gràcia la broma.
- Mama... Papa... Què us passa?- va perguntar en veure la cara que posaven. Li va fugir el somriure de cop.
- Reina... El teu pare i jo creiem que... Que és mol estrany i pensem que podria ser perillós. Mira amb quin vocabulari està escrit! És ovbi que ho ha escrit un adult, si tenim en compte la caligrafia i que cap dels de la familia està en condicions de fer una cosa semblant... No ho sé reina, potser té alguna cosa a veure amb la desaparició del teu germà.
Al germà de l'Amy li havien diagnosticat una greu malaltia desconeguda que permetia que el noi es pogués estar a casa seva (ja que no havien trobat cap cura) però no podia sortir del llit, i era ben bé com si fos mort. No sabien per què li havia vingut ni quina mena de malaltia era, però no podia moure's. Un dia, misteriosament va desaparèixer de la casa i no en van saber res, malgrat que van remoure cel i terra per trobar-lo. Els pares encara no ho havien superat del tot, era un fet bastant recent i qualsevol cosa que fos extranya, no era benvinguda a aquella casa.
L'Amy sel's va mirar comprensivament. Tenien raó, tota precaució era poca. En Jill va intentar trencar el silenci de dolor que hi havia:
- Bé... no trobo que pugui ser una amenaça... Heu vist això del mussol? "Espero el vostre mussol abans del 31 de juliol" Doncs ja pots esperar... Què deu voler dir això del mussol?-
Ningú no va respondre. De sobte, van sentir un "toc-toc-toc" a la finestra. Tots es van girar per veure un fantàstic mussol bru amb un posat solemne que picava per entrar.
- Ostres!!! Mai havia vist un mussol... Quina passada!!! Però perquè pica?- deia en Jill
- Sembla que vulgui entrar... Li obro la finestra, mare?- va dir l'Amy
- Que estàs boja? Els mussols tenen molts fums quan volen!- contesà la mare.
- Com ho saps?- replicà l'Amy.
- M'ho imagino!- Va dir en un to que no admetia rèplica. El pare va intervenir:
- Millor que l'obrim, està a punt de trencar el vidre!-
- Doncs que el trenqui, si pot!- Va replicar la mare, gairebé histèrica. El mussol, com si ho hagués sentit va fer una forta picotada al vidre, fent una obertura per on passà el cap i amb el bec obrí el pestill de la finestra. La va obrir i va planar pel menjador traçant un cercle i va aterrar solemnement damunt la taula . Tots se'l miraven bocabadats. El mussol sense immutar-se, va agafar un tros de la torrada d'en Jill, que n'estava encantat. Llavors l'Amy va dir:
- Mireu! Porta un altre pergamí... Però el té a la pota...- el mussol, en veure que, per fi li veia el missatge, li va allargar la pota. L'Amy no va saber què fer, tenia por que el mussol li mossegués la mà o alguna cosa. Enlloc d'això el mussol va sacsejar la pota, insistint, dient que estava perdent la paciència. L'Amy li va treure amb molt de compte i el va llegir en veu alta:
Benvolguda familia i amic,
Voldria demanar disculpes per haver-vos fet arribar aquesta carta quan, com és ovbi, no sabíeu res de la màgia. És el nostre deure informar a totes les famílies no-màgiques que han tingut una fill/a amb aquesta capacitat o do. La màgia existeix, però no tothom té aquesta qualitat, per això, les persones capacitades han de rebre una instrucció adequada, per poder desenvolupar aquest privilegi. Per dur a terme aquesta instrucció, es van crear Escoles de Bruixeria, que estàn en llocs amagats amb encanteris per evitar que els descobreixin els muggles (les persones no-màgiques). En aquesta escola el vostre fill/a hi estarà set anys, però els podreu anar veien regularment per les vacances o els caps de setmana llargs, però l'alumne també pot quedar-se al recinte. Podeu consultar el que volgueu en aquest pergamí que retornareu al mussol per a què ens l'entregui i us poguem respondre per la mateixa via (no deixeu la finestra tancada o el mussol us la pot tornar a trencar, i no la podrem tornar a arreglar). Consulteu qualsevol dubte que tingueu, i en cas de que no hagueu de preguntar res, confirmeu si deixareu al vostre fill/a que faci aquest curs escolar.
P:D: Disculpeu les molèsties, no haviem estat informats de l'aniversari de l'alumne, el saludem i el felicitem efusivament.
Atentament,
Minerva McGonagall
Tots tres van mirar la finestra, on el vidre estava perfectament llis i net, com si res no hagués passat. Ningú no sabia què dir. No es podien creure allò que per a ells era evident que no existia, però les cartes, el mussol i sobretot la finestra els deixaven el convencement per terra. En Jill, com sempre, va ser el primer en reaccionar:
- Amy... Si això existeix de veritat és... és... és GENIAL!!!!! No saps l'enveja que em fas... Ara que, si és una broma...- va dir en Jill.
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)
hermi13 Enviat el 16/10/2006 a les 19:23:05 #12874 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols eiiiiiiiiiii ¡¡¡¡¡¡¡¡¡
m'ha encantat esta superbe ¡¡
soc una gran fan teva desde k le llegit cuntinua k esta super be
hermi13 Enviat el 16/10/2006 a les 19:24:44 #12875 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols per cert
soc primeraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
jeje xd paranoias meves
Granger_sellés Enviat el 16/10/2006 a les 20:40:16 #12876 He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols que wai!
ralau Enviat el 16/10/2006 a les 21:06:52 #12877 uala es bonissima!! al principi no m'ho esperava k acabes aixi!! com ha començat amb muggles... m'agrada la idea continua!!! ;)
Apropinquet Enviat el 17/10/2006 a les 22:16:03 #12891 wooooo! m'encanta! jo ja em pensava que no sortiria màgia per enlloc xD jaja q bo...... menu, continua aviat^^
Laieta Enviat el 21/10/2006 a les 19:37:10 #12919 He escrit 1 fanfics amb un total de 6 capítols jejeje hello duna! eiss, genial eh? apa mlts muaks porky ^^!
sandreta_hermi Enviat el 21/10/2006 a les 20:16:35 #12920 genial!!!!!!mencantaaa!!!!!!!continua aviat xfisss!!!!
xungatron Enviat el 17/06/2007 a les 22:55:02 #15148 que consti que m'he fet un compte nomes per comentarte eh! espero que tagradi el meu nom... quina pena que nomes es puguin publicar histories de h.p, perque la del dani era ben maca... he acabat emocionantme dels meus propis sentiments i tot! jaja creus q la podria penjar al fotolog? o es nota massa... nose, ia em diras, io de moment no men vai q els meus pares stan miran per la finestra XD aleee petons maca!
testimo, ens veiem dema
la historia es una puta currada joder, no sabia q scribies aixi.
xungatron Enviat el 17/06/2007 a les 22:56:58 #15149 tinc ganes d veuret dmaaa!!!
JoanaPotter Enviat el 05/07/2011 a les 13:42:57 #22615 una cosa... `possiblement no ho llegiràs, però et vull dir que el nom de Jill és un nom femeni, no masculi. La historia és maqisima i espero q tui et llegeixis la meua