Sentinella - Pròleg.
AvatarEscrit per The Weird Sisters
Enviat el dia 05/01/2005 a les 06:30 pm
Última modificació 05/01/2005 a les 06:30 pm
Tots els capítols de Sentinella
Pròxim capítol >


Pròleg.

NOTA: Som un grup de 3 autores de ff que hem decidit fer-ne una entre totes. També tenim la col·laboració de gent de la web que escriurà trossos independents. Si voleu participar, aviseu amb un comentari o un privat i ens posarem en contacte! Esperem que us agradi! Ioreth, Eowin i Galadriel.

SENTINELLA: PRÒLEG. Autora: Galadriel.

Era una nit clara i ventosa. Les estrelles brillaven en el firmament i Mart ressaltava entre elles, com un silenciós presagi de la cruenta guerra que s'acostava. Però no hi havia cap indici, en aquella nit càlida, del gran terrabastall que la meva vida acabava de patir. Allí, assegut en l'ampit de la gran finestra de la torre d'astronomia, deixant que els meus records m'embarguessin, veient tota la meva vida sota una nova llum, sabia que devia prendre una decisió.

Sospirant, vaig abaixar la mirada fins la capa que em cobria les espatlles. La verda i platejada insígnia, símbol de la casa a la qual pertanyia, va semblar brillar sota les estrelles. Ja prendria la decisió més tard, vaig pensar. Ara, tenia coses més importants entre mans que mereixien la meva més absoluta atenció.

-Senyor Zabini!,- va exclamar una veu sorpresa rere meu.

L'exclamació no em va sobresaltar. Feia estona que l'estava esperant i, per molt silenciosament que l'Snape es mogués, sempre podies arribar a sentir les seves passes.

-Bona nit, professor,- vaig respondre amb educació, sense apartar la meva mirada del cel estrellat.

-Què dimonis hi fa aquí?!,- va preguntar l'home amb una barreja de sorpresa i preocupació.- Hauria de ser a casa seva a hores d'ara!!

No vaig poder evitar somriure en sentir allò. En els cinc anys que portava sent alumne d'aquell estricte home, mai l'havia vist tant poc segur d'ell mateix com en aquells moments. Segurament, mai abans cap alumne s'havia quedat en l'escola al acabar el curs. Sentint una punxada de remordiment i dolor pel que estava a punt de fer, vaig tornar a fixar la meva mirada en Mart.

-Mart està molt brillant avui, no troba?,- vaig respondre pausadament, sentint la mirada de l'home clavada en la meva esquena.

-Aparta't de la finestra, Blaise,- vaig sentir que deia amb veu suau però autoritària.

Per primer cop vaig girar el cap per mirar-lo. L'Snape m'observava, calculador. Tenia la seva vareta a la mà, a punt de fer-la servir. Qualsevol que no el conegués bé es pensaria que estava a punt d'atacar-me, però jo sabia que aquesta no era la seva intenció. En Severus Snape estava espantat, d'això no hi havia dubte.

-Té por que salti?,- vaig preguntar, somrient amb sorna. Però vaig obeir la seva ordre.

Vaig fer un parell de passes cap a ell i em vaig aturar, sense deixar de mirar-lo. Vaig veure que la mà amb que subjectava la vareta va semblar relaxar-se, però l'home no la va guardar.

-Què hi fa aquí, Zabini?,- va tornar a preguntar ell, aquest cop més severament.

No vaig respondre la seva pregunta. Vaig limitar-me a xiuxiuejar un parell de paraules entre dents, mentre movia la meva vareta sota la meva capa, amagada. L'Snape no va tenir temps de reaccionar. Va caure a terra amb un fort cop, glaçat. Ràpidament em vaig acostar a ell, vaig treure'm la capa i li vaig posar sota el cap. Els seus ulls es movien frenètic dins les seves conques, ressaltant amb la immobilitat de la resta del seu cos.

-Em sap greu, professor,- vaig murmurar amb dolor.- Si hi hagués una altra manera...

Vaig acostar-me a la finestra. Tenia poc temps, abans l'Snape no aconseguís trencar l'encanteri. Donant una última mirada de disculpa al meu professor, vaig pujar sobre l'ampit i vaig saltar al buit.


Llegit 1629 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)