Hi han moltes més històries per explicar que la del Harry Potter - Inici de les classes
Escrit per Severus_Snape
Enviat el dia 26/11/2006 a les 01:31:51
Última modificació 26/11/2006 a les 01:31:51
Tots els capítols de Hi han moltes més històries per explicar que la del Harry Potter
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Inici de les classes
L'endemà tothom es va despertar amb un confusió general. Se n'havien anat a dormir tard i els costava despertar-se. Quan l'Amy es va llevar, hi havia un munt de noies engrescades xerrotejant. L'Eyleen la va saludar amb una cara d'adormida impressionant.
- Bon dia - va dir mentre feia un gran badall.
- Quina hora és? - va preguntar l'Amy, vestint-se. L'Eyleen es va mirar el rellotge i va fer uns ulls com unes taronges. Va fer un bot del llit.
- Amy, es tardíssim! No ens donarà temps d'esmorzar! Merda, merda, merda! - va dir mentre feia bots intentant que li entrés el pantaló. L'Amy ja s'havia acabat de vestir. Va agafar la motxilla i li va dir:
- Eyleen, t'espero a baix - va dir.
- On? - va preguntar, estressada.
- A la sala comuna. - va aclarir l'Amy. Va baixar les escales de dos en dos. A baix ja quedava poca gent. L'Arys se li va acostar somrient.
- Ja estàs apunt? - va dir, alegrement.
- Emm... sí, l'Eyleen s'ha adormit, l'he d'esperar aquí. - va dir l'Amy.
- Ah, de conya, m'esperaré amb tu - va dir. Quan l'Eyleen va baixar corrent fent-se una cua, l'Arys se la va mirar embobat. L'Amy va riure per sota el nas però no va dir res. A l'últim esglaó l'Eyleen es fa fotre de cap. Els dos va córrer cap a ella, que es va aixecar molt vermella.
- Estàs bé? - va preguntar l'Arys, preocupat.
- Sí, sí, gràcies! Va, correu, no podem perdre temps! - va dir.
- Eyleen, calma't! No és tan tard. - va dir l'Arys.
Van sortir de la porta de la sala comuna.
- Sabeu on hem d'anar? - va preguntar l'Amy, arrufant les celles. Es van mirar.
- Ni idea - va dir els dos alhora. Llavors l'Amy va distingir en Joas entre un grupet d'alumnes. Es va acostar a ells.
- Joas... perdó si interrompo res... ens pots dir cap a on està el Gran Saló? - va dir, una mica incòmoda. En Joas va somriure.
- I tant. Si m'espereu un minut vinc amb vosaltres - va dir. Es va girar al grupet d'alumnes, els va dir alguna cosa i es va dirigir amb l'Amy cap a l'Eyleen i l'Arys, que van parar la conversa en veure'ls venir. Es van posar a caminar. L'Eyleen i l'Arys van tornar a parlar entre ells, així que l'Amy va intentar conversar amb en Joas.
- Si no et fa res... Com és que has repetit? - va preguntar, poc segura de que ell volgués respondre-li. La cara d'en Joas va entristir considerablement. Va quedar callat uns moments. Llavors va agafar aire i la va mirar amb els ulls humits.
- Bé, com ja deus haver vist, no tinc mà. No treia males notes en teoria, però la pràctica... És molt difícil. Si no aproves transfiguració és molt difícil passar de curs i com que també vaig suspendre encanteris...- va dir tristament. L'Amy es va penedir de seguida d'haver-li preguntat allò.
- Uh... Ei, ho sento molt, de veritat... Sóc imbècil. - va dir l'Amy. Ell li va fer un somriure.
- Tranquil·la, m'agrada que em tinguis confiança. - va dir, més animat. Ja eren al Gran Saló.
A l'Amy li va donar la sensació d'estar a una mena de pati obert, el sostre era transparent, i es veia el blau intens del cel, tallat per uns núvols blanc de cotó. Però es va oblidar de seguida del sostre en veure el festí que hi havia damunt les taules. Tota mena d'aliments reposaven damunt de safates d'or i plata: salsitxes, bacó, ous ferrats, pastes, pastissos, sucs, llets, ketxups, mostasses, fruites, iogurts, flams... En Joas va riure en veure la cara de l'Amy. Ella el va mirar i amb la veu trencada va dir:
- Cada dia són així els esmorzars? - va preguntar.
- Així i més. Vinga, a endrapar! - va dir. L'Amy es va haver d'agafar a en Joas per no caure quan les cames li van fer figa.
- Ai mare! Sortiré d'aquí com un globus! - va dir. Tots van riure.
- A l'atac! -
L'Amy no recordava haver menjat mai tant per esmorzar. Mentre es preparava el seu tercer frankfurt, una pluja de mussols va entrar per les finestres. Va reconèixer el mussol bru al que havia donat el pergamí pel Jill, se li anava acostant. Portava un paquet i un pergamí lligat a la pota. Va aterrar amb elegància davant seu i li va allargar la pota. L'Amy li va deslligar amb cura el paquet i el pergamí. El mussol va aixecar el vol amb suavitat. L'Amy va desplegar ell pergamí. Va llegir:
Ei Amy!
Me n'alegro de que tot et vagi tan bé. No t'ofenguis però a la carta que em vas enviar ahir no vaig entendre res, m'ho hauràs de tornar a explicar. Li he enviat el mussol a la teva mare per a que t'escrigués.
Molts petons,
Jill
L'Amy va girar el full, esperant que la carta continués. Darrera començava la carta de la seva mare. Es va disgustar una mica, pensava que en Jill li explicaria coses, li preguntaria o mostraria una mica d'interès per com era tot. En canvi, havia rebut aquella carta que li havia semblat insignificant, i va pensar que li hauria agradat més no rebre-la. Va girar el full. La seva mare si que li feia les mil preguntes i li recordava una vegada i una altra com n'estava d'orgullosa de la seva filla. Va sospirar. En aixecar els ulls el Joas se la mirava fixament
- Et passa res? - va preguntar amb to preocupat. L'Amy es va forçar el somriure.
- No, no! El que passa és que la meva mare m'ha fet el rotllet i tal. - va dir. En Joas va notar que no li deia la veritat.
- Esperaves que t'escrivís algú? - va preguntar. L'Amy es va incomodar. Com ho sabia?
- Bé... sí - va dir avergonyida.
- Au va, anima't que segur que arriba! - va dir amistosament. En aquell moment la professora McGonagall va començar a repartir els horaris per les taules. En tenir el seu, el va mirar:
- Tenim transfiguració amb els de Griffindor! Ostres, que bé! Podrem estar amb la Jodie i l'Andrew - va comentar, contenta de poder treure's del cap la llastimosa carta. Van acabar de menjar i guiats altra vegada pel Joas, es van encaminar cap a l'aula de transfiguració. En arribar, ja hi havia alguns alumnes asseguts als seus pupitres, comentant les classes i xerrant ansiosament. Els quatre van anar a triar uns pupitres que estaven més o menys junts. Van seure i es van posar a preguntar coses a en Joas sobre transfiguració. En Joas estava encantat de poder parlar amb algú de coses que ja sabia. Els va explicar com començarien, quina dificultat tenia fer els encanteris... Va entrar la professora McGonagall i tothom va seure al seu pupitre. L'Amy es va fixar que feia ulleres, i es va pensar que devia ser per allò que els va mantenir desperts a els professors i que havien sigut ells els que havien fet les corregudes. Però tot eren suposicions.
- Bon dia a tots. Com ja saben, la transfiguració juntament amb Defensa contra les forces del Mal és la assignatura més important i que sense ella no podran passar de curs - en dir allò, a l'Amy li va donar la sensació de que mirava a en Joas.
- M'agradaria que abans de començar la classe llegíssiu la introducció del llibre, pàgina set - va dir. Tothom va començar a treure el material. Llavors la professora va fer un saltet, i el cos li va anar encongint a la vegada que canviava de forma, i es convertia en un gat elegant que va seure a l'escriptori majestuosament. L'Amy s'havia quedat amb la boca completament oberta. Va mirar a uns quants alumnes per assegurar-se de que ho havia vist bé. N'hi havia que no li havia donat importància i n'hi havia que s'havien quedat tan o més sorpresos que ella. Es va posar a llegir el llibre. En aquell moment es va obrir la porta. Van entrar dos nois, el pèl roig i el noi tan conegut amb ulleres. Es notava que havien vingut corrents. El pèl roig va dir:
- Osti, Harry! Sort que encara no ha arribat la professora, que sinó ens casca! - va dir. En aquell moment el gat saltà de la taula convertint-se de nou en la professora. L'Amy mai oblidaria la cara que va fer el pèl roig.
- Ja fa deu minuts que ha sonat la campana. Encara els hauré de convertir en un despertador. - va dir severament.
- Ens hem perdut - va dir amb innocència el pèl roig.
- Doncs el convertiré en un mapa! A seure! - va dir. Es van sentir unes quantes rialles entre murmuris.
La classe va ser bàsicament per comentar el contingut del curs i fer una iniciació a la transfiguració. Va sonar la campana. Tothom va començar a plegar. La professora McGonagall se li va acostar:
- Senyoreta Amy? - va preguntar.
- Sí, sóc jo - va dir l'Amy, una mica nerviosa.
- Li faria res acompanyar-me? - va dir. L'Amy va mirar a en Joas i als altres, que se la miraven estranyats.
- No, i ara... - va dir poc convençuda.
Va sortir de la classe amb la professora.
- Podria saber de que es tracte?- va dir tímidament.
- Ara mateix ho sabrà. - va dir la professora. La va portar per uns passadissos i finalment van entrar per una porta. Van entrar a una habitació molt espaiosa plena de llits. Era una mena d'Hospital però més càlid, amb més colors i més acollidor. Hi havia un llit rodejat per adults. L'Amy els va reconèixer com a professors, els havia vist al banquet. Va distingir al director i a un home de negre grenyut. El director els va dir als professors:
- Moltes gràcies, ja poden anar passant a les seves classes, que faran tard - va dir. Els professors van anar marxant. Finalment es van quedar la professora McGonagall, el Dumbledore i l'Amy.
- Senyoreta Amy. Es va trobar a la senyoreta Sadie ahir a la nit. Hi va haver un incident que hem d'investigar, però abans la Sadie s'ha de despertar. - El professor va destapar el cap de la noia. Tenia tot de rascades i un nyanyo molt gros al front. L'Amy no la va reconèixer.
- Com pot veure, no coincideix amb la seva descripció - va dir. Li va obrir un moment les parpelles.
- Ulls castanys, pèl ros... en canvi no hi ha dubte de que és la Sadie. - digué ensenyant la butxaca on posava el nom clarament en lletres artísticament definides.
- Professor, li juro que jo vaig estar amb una noia d'ulls blaus i cabell fosc al compartiment del tren - va dir, atemorida.
- Tranquil·litzi's, no l'estem acusant de res. Estem preocupats: la finestra del lavabo estava protegida i només un encanteri poderós la podia obrir d'aquella manera. Crec que excepte els professors, al tren no hi havia ningú capaç de fer tal encanteri. Necessitem saber més d'aquesta noia de qui ens has parlat - va dir.
- Professor, ja li he vaig tot el que sabia - va dir l'Amy, frustrada.
- Segur que no ens podries donar una informació més explícita? - va preguntar esperançat. L'Amy s'ho va rumiar.
- Tenia la cara molt prima. Ulls blaus, celles primes i cabell castany. Duia l'uniforme de Hogwarts. Tenia la veu freda i distant. Em va sobtar perquè no vaig veure que portés cap mena d'equipatge. És tot el que us puc dir.-
- D'acord, doncs - va dir pensarós - Si es recorda d'alguna cosa més... -
- Sí, ja els avisaré. - va dir l'Amy. -Ehmm... perdoni, per on he d'anar ara? Va dir l'Amy, que no volia que li passés com la nit anterior. El director va treure la vareta, va fer un gest i va aparèixer una mena de plànol.
Estava molt detallat, hi sortia el mobiliari i tot. l'Amy se'l va mirar meravellada. Va mirar cap a on havia d'anar, i va fer el gest de tornar-li el plànol.
- Oh, no, quedi-se'l, a mi no em fa falta per res - va dir.
- Moltes gràcies! - va dir, agraïda.
- A tu - va contestar. L'Amy va marxar i es va encaminar cap a encanteris.
Les classes que van fer aquell dia van ser: transfiguració, encanteris, Defensa contra les forces del Mal i història de la màgia. En cap d'aquestes van fer gran cosa, van comentar en totes els continguts, el material... Quan van acabar totes, l'Amy ja tenia ganes d'anar a descansar. Va anar a la sala comuna amb en Joas, que estava molt emocionat explicant-li qui sap què d'una cosa que es deia quiddich. En arribar-hi, va anar a escriure-li una carta a en Jill, li va explicar detalladament tots el que li havia passat en dos dies que li havien semblat una setmana sencera. Va omplir un rotlle de pergamí amb lletra atapeïda. Després va fer una carta similar a la seva mare, però va escatimar els detalls perquè no volia que es preocupés ni que la renyés. Va baixar a la sala comuna i va estar xerrant amb en Joas i l'Eyleen asseguts a les butaques. Va ser un vespre tranquil, sense res per fer, només per xerrar i conèixer a altres alumnes. Però l'Amy tenia un buit. Trobava molt a faltar en Jill, i sentia el disgust de la carta a cada moment. Però va anar a dormir i mentre xerrava uns últims minuts amb l'Eyleen, se'n va oblidar. Es va adormir.
Llegit 902 vegades
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Enviat el dia 26/11/2006 a les 01:31:51
Última modificació 26/11/2006 a les 01:31:51
Tots els capítols de Hi han moltes més històries per explicar que la del Harry Potter
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
L'endemà tothom es va despertar amb un confusió general. Se n'havien anat a dormir tard i els costava despertar-se. Quan l'Amy es va llevar, hi havia un munt de noies engrescades xerrotejant. L'Eyleen la va saludar amb una cara d'adormida impressionant.
- Bon dia - va dir mentre feia un gran badall.
- Quina hora és? - va preguntar l'Amy, vestint-se. L'Eyleen es va mirar el rellotge i va fer uns ulls com unes taronges. Va fer un bot del llit.
- Amy, es tardíssim! No ens donarà temps d'esmorzar! Merda, merda, merda! - va dir mentre feia bots intentant que li entrés el pantaló. L'Amy ja s'havia acabat de vestir. Va agafar la motxilla i li va dir:
- Eyleen, t'espero a baix - va dir.
- On? - va preguntar, estressada.
- A la sala comuna. - va aclarir l'Amy. Va baixar les escales de dos en dos. A baix ja quedava poca gent. L'Arys se li va acostar somrient.
- Ja estàs apunt? - va dir, alegrement.
- Emm... sí, l'Eyleen s'ha adormit, l'he d'esperar aquí. - va dir l'Amy.
- Ah, de conya, m'esperaré amb tu - va dir. Quan l'Eyleen va baixar corrent fent-se una cua, l'Arys se la va mirar embobat. L'Amy va riure per sota el nas però no va dir res. A l'últim esglaó l'Eyleen es fa fotre de cap. Els dos va córrer cap a ella, que es va aixecar molt vermella.
- Estàs bé? - va preguntar l'Arys, preocupat.
- Sí, sí, gràcies! Va, correu, no podem perdre temps! - va dir.
- Eyleen, calma't! No és tan tard. - va dir l'Arys.
Van sortir de la porta de la sala comuna.
- Sabeu on hem d'anar? - va preguntar l'Amy, arrufant les celles. Es van mirar.
- Ni idea - va dir els dos alhora. Llavors l'Amy va distingir en Joas entre un grupet d'alumnes. Es va acostar a ells.
- Joas... perdó si interrompo res... ens pots dir cap a on està el Gran Saló? - va dir, una mica incòmoda. En Joas va somriure.
- I tant. Si m'espereu un minut vinc amb vosaltres - va dir. Es va girar al grupet d'alumnes, els va dir alguna cosa i es va dirigir amb l'Amy cap a l'Eyleen i l'Arys, que van parar la conversa en veure'ls venir. Es van posar a caminar. L'Eyleen i l'Arys van tornar a parlar entre ells, així que l'Amy va intentar conversar amb en Joas.
- Si no et fa res... Com és que has repetit? - va preguntar, poc segura de que ell volgués respondre-li. La cara d'en Joas va entristir considerablement. Va quedar callat uns moments. Llavors va agafar aire i la va mirar amb els ulls humits.
- Bé, com ja deus haver vist, no tinc mà. No treia males notes en teoria, però la pràctica... És molt difícil. Si no aproves transfiguració és molt difícil passar de curs i com que també vaig suspendre encanteris...- va dir tristament. L'Amy es va penedir de seguida d'haver-li preguntat allò.
- Uh... Ei, ho sento molt, de veritat... Sóc imbècil. - va dir l'Amy. Ell li va fer un somriure.
- Tranquil·la, m'agrada que em tinguis confiança. - va dir, més animat. Ja eren al Gran Saló.
A l'Amy li va donar la sensació d'estar a una mena de pati obert, el sostre era transparent, i es veia el blau intens del cel, tallat per uns núvols blanc de cotó. Però es va oblidar de seguida del sostre en veure el festí que hi havia damunt les taules. Tota mena d'aliments reposaven damunt de safates d'or i plata: salsitxes, bacó, ous ferrats, pastes, pastissos, sucs, llets, ketxups, mostasses, fruites, iogurts, flams... En Joas va riure en veure la cara de l'Amy. Ella el va mirar i amb la veu trencada va dir:
- Cada dia són així els esmorzars? - va preguntar.
- Així i més. Vinga, a endrapar! - va dir. L'Amy es va haver d'agafar a en Joas per no caure quan les cames li van fer figa.
- Ai mare! Sortiré d'aquí com un globus! - va dir. Tots van riure.
- A l'atac! -
L'Amy no recordava haver menjat mai tant per esmorzar. Mentre es preparava el seu tercer frankfurt, una pluja de mussols va entrar per les finestres. Va reconèixer el mussol bru al que havia donat el pergamí pel Jill, se li anava acostant. Portava un paquet i un pergamí lligat a la pota. Va aterrar amb elegància davant seu i li va allargar la pota. L'Amy li va deslligar amb cura el paquet i el pergamí. El mussol va aixecar el vol amb suavitat. L'Amy va desplegar ell pergamí. Va llegir:
Ei Amy!
Me n'alegro de que tot et vagi tan bé. No t'ofenguis però a la carta que em vas enviar ahir no vaig entendre res, m'ho hauràs de tornar a explicar. Li he enviat el mussol a la teva mare per a que t'escrigués.
Molts petons,
Jill
L'Amy va girar el full, esperant que la carta continués. Darrera començava la carta de la seva mare. Es va disgustar una mica, pensava que en Jill li explicaria coses, li preguntaria o mostraria una mica d'interès per com era tot. En canvi, havia rebut aquella carta que li havia semblat insignificant, i va pensar que li hauria agradat més no rebre-la. Va girar el full. La seva mare si que li feia les mil preguntes i li recordava una vegada i una altra com n'estava d'orgullosa de la seva filla. Va sospirar. En aixecar els ulls el Joas se la mirava fixament
- Et passa res? - va preguntar amb to preocupat. L'Amy es va forçar el somriure.
- No, no! El que passa és que la meva mare m'ha fet el rotllet i tal. - va dir. En Joas va notar que no li deia la veritat.
- Esperaves que t'escrivís algú? - va preguntar. L'Amy es va incomodar. Com ho sabia?
- Bé... sí - va dir avergonyida.
- Au va, anima't que segur que arriba! - va dir amistosament. En aquell moment la professora McGonagall va començar a repartir els horaris per les taules. En tenir el seu, el va mirar:
- Tenim transfiguració amb els de Griffindor! Ostres, que bé! Podrem estar amb la Jodie i l'Andrew - va comentar, contenta de poder treure's del cap la llastimosa carta. Van acabar de menjar i guiats altra vegada pel Joas, es van encaminar cap a l'aula de transfiguració. En arribar, ja hi havia alguns alumnes asseguts als seus pupitres, comentant les classes i xerrant ansiosament. Els quatre van anar a triar uns pupitres que estaven més o menys junts. Van seure i es van posar a preguntar coses a en Joas sobre transfiguració. En Joas estava encantat de poder parlar amb algú de coses que ja sabia. Els va explicar com començarien, quina dificultat tenia fer els encanteris... Va entrar la professora McGonagall i tothom va seure al seu pupitre. L'Amy es va fixar que feia ulleres, i es va pensar que devia ser per allò que els va mantenir desperts a els professors i que havien sigut ells els que havien fet les corregudes. Però tot eren suposicions.
- Bon dia a tots. Com ja saben, la transfiguració juntament amb Defensa contra les forces del Mal és la assignatura més important i que sense ella no podran passar de curs - en dir allò, a l'Amy li va donar la sensació de que mirava a en Joas.
- M'agradaria que abans de començar la classe llegíssiu la introducció del llibre, pàgina set - va dir. Tothom va començar a treure el material. Llavors la professora va fer un saltet, i el cos li va anar encongint a la vegada que canviava de forma, i es convertia en un gat elegant que va seure a l'escriptori majestuosament. L'Amy s'havia quedat amb la boca completament oberta. Va mirar a uns quants alumnes per assegurar-se de que ho havia vist bé. N'hi havia que no li havia donat importància i n'hi havia que s'havien quedat tan o més sorpresos que ella. Es va posar a llegir el llibre. En aquell moment es va obrir la porta. Van entrar dos nois, el pèl roig i el noi tan conegut amb ulleres. Es notava que havien vingut corrents. El pèl roig va dir:
- Osti, Harry! Sort que encara no ha arribat la professora, que sinó ens casca! - va dir. En aquell moment el gat saltà de la taula convertint-se de nou en la professora. L'Amy mai oblidaria la cara que va fer el pèl roig.
- Ja fa deu minuts que ha sonat la campana. Encara els hauré de convertir en un despertador. - va dir severament.
- Ens hem perdut - va dir amb innocència el pèl roig.
- Doncs el convertiré en un mapa! A seure! - va dir. Es van sentir unes quantes rialles entre murmuris.
La classe va ser bàsicament per comentar el contingut del curs i fer una iniciació a la transfiguració. Va sonar la campana. Tothom va començar a plegar. La professora McGonagall se li va acostar:
- Senyoreta Amy? - va preguntar.
- Sí, sóc jo - va dir l'Amy, una mica nerviosa.
- Li faria res acompanyar-me? - va dir. L'Amy va mirar a en Joas i als altres, que se la miraven estranyats.
- No, i ara... - va dir poc convençuda.
Va sortir de la classe amb la professora.
- Podria saber de que es tracte?- va dir tímidament.
- Ara mateix ho sabrà. - va dir la professora. La va portar per uns passadissos i finalment van entrar per una porta. Van entrar a una habitació molt espaiosa plena de llits. Era una mena d'Hospital però més càlid, amb més colors i més acollidor. Hi havia un llit rodejat per adults. L'Amy els va reconèixer com a professors, els havia vist al banquet. Va distingir al director i a un home de negre grenyut. El director els va dir als professors:
- Moltes gràcies, ja poden anar passant a les seves classes, que faran tard - va dir. Els professors van anar marxant. Finalment es van quedar la professora McGonagall, el Dumbledore i l'Amy.
- Senyoreta Amy. Es va trobar a la senyoreta Sadie ahir a la nit. Hi va haver un incident que hem d'investigar, però abans la Sadie s'ha de despertar. - El professor va destapar el cap de la noia. Tenia tot de rascades i un nyanyo molt gros al front. L'Amy no la va reconèixer.
- Com pot veure, no coincideix amb la seva descripció - va dir. Li va obrir un moment les parpelles.
- Ulls castanys, pèl ros... en canvi no hi ha dubte de que és la Sadie. - digué ensenyant la butxaca on posava el nom clarament en lletres artísticament definides.
- Professor, li juro que jo vaig estar amb una noia d'ulls blaus i cabell fosc al compartiment del tren - va dir, atemorida.
- Tranquil·litzi's, no l'estem acusant de res. Estem preocupats: la finestra del lavabo estava protegida i només un encanteri poderós la podia obrir d'aquella manera. Crec que excepte els professors, al tren no hi havia ningú capaç de fer tal encanteri. Necessitem saber més d'aquesta noia de qui ens has parlat - va dir.
- Professor, ja li he vaig tot el que sabia - va dir l'Amy, frustrada.
- Segur que no ens podries donar una informació més explícita? - va preguntar esperançat. L'Amy s'ho va rumiar.
- Tenia la cara molt prima. Ulls blaus, celles primes i cabell castany. Duia l'uniforme de Hogwarts. Tenia la veu freda i distant. Em va sobtar perquè no vaig veure que portés cap mena d'equipatge. És tot el que us puc dir.-
- D'acord, doncs - va dir pensarós - Si es recorda d'alguna cosa més... -
- Sí, ja els avisaré. - va dir l'Amy. -Ehmm... perdoni, per on he d'anar ara? Va dir l'Amy, que no volia que li passés com la nit anterior. El director va treure la vareta, va fer un gest i va aparèixer una mena de plànol.
Estava molt detallat, hi sortia el mobiliari i tot. l'Amy se'l va mirar meravellada. Va mirar cap a on havia d'anar, i va fer el gest de tornar-li el plànol.
- Oh, no, quedi-se'l, a mi no em fa falta per res - va dir.
- Moltes gràcies! - va dir, agraïda.
- A tu - va contestar. L'Amy va marxar i es va encaminar cap a encanteris.
Les classes que van fer aquell dia van ser: transfiguració, encanteris, Defensa contra les forces del Mal i història de la màgia. En cap d'aquestes van fer gran cosa, van comentar en totes els continguts, el material... Quan van acabar totes, l'Amy ja tenia ganes d'anar a descansar. Va anar a la sala comuna amb en Joas, que estava molt emocionat explicant-li qui sap què d'una cosa que es deia quiddich. En arribar-hi, va anar a escriure-li una carta a en Jill, li va explicar detalladament tots el que li havia passat en dos dies que li havien semblat una setmana sencera. Va omplir un rotlle de pergamí amb lletra atapeïda. Després va fer una carta similar a la seva mare, però va escatimar els detalls perquè no volia que es preocupés ni que la renyés. Va baixar a la sala comuna i va estar xerrant amb en Joas i l'Eyleen asseguts a les butaques. Va ser un vespre tranquil, sense res per fer, només per xerrar i conèixer a altres alumnes. Però l'Amy tenia un buit. Trobava molt a faltar en Jill, i sentia el disgust de la carta a cada moment. Però va anar a dormir i mentre xerrava uns últims minuts amb l'Eyleen, se'n va oblidar. Es va adormir.
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)
Laura*Malfoy Enviat el 26/11/2006 a les 20:24:28 #13381 He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols EEEEEEEEei torno a ser la primera? k fort jeje XD
wno noia sta genial i molt amocionant, es diver veure la historia de Harry Potter des d'un altre punt de vista, molt bona idea.
Sagueix axi i plis no ens fegis esperar tan!!!
Apropinquet Enviat el 26/11/2006 a les 20:28:49 #13382 uuuh!! pobre sadie!!! xDDDD jajaj! q va q va! no em fa gens de pena.... pro mi jugo algo que al final aket parell acabaran sent amigues.... ^^ tinc més coses que penso... pro no les diré^^
apa! molt bé! m'agrada molt! :P
hermy potter Enviat el 26/11/2006 a les 21:15:42 #13387 Magrada molt es molt guai continua aixi!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
liquació Anònim Enviat el 26/11/2006 a les 22:37:37 #13389 Encara no he m'he registrat! bieen! ja ho deia io, cada vegada més emocionant. Continua aviat que aixo enganxa!
ralau Enviat el 27/11/2006 a les 14:41:29 #13391 uoooo
cada vegada pinta millor ;)
continua aviat!!!
hermi13 Enviat el 27/11/2006 a les 19:46:24 #13395 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols buaaaaauu¡¡
esta super be¡¡k interesant ¡¡ que a pasat amb la sadie¡¡
cuntinua k val la pena¡¡
Laura*Malfoy Enviat el 07/12/2006 a les 15:49:57 #13570 He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols wno noia i si espavilem a enviar el proxim capi!!! (no tu prenguis malament po sca ya no puc mes...)