Hola a tothom!!! Ja sé que el capítol anterior acabavem a l’agost, però en aquest, haurem fet un salt per l’aniversari de l’Hermione, al setembre, d’acord?

L’Hermione es va despertar. Eren les 6:16 del matí, tot just. S’havia despertat per la fresca que entrava pe runa finestra que estava oberta. Es va aixecar, i es va dirigir cap a allà. Però en comptes de tancar-la la va obrir encara més.

Va estar mirant el seu carrer. Tot estava normal. En una casa un  llum es va encendre. Però al cap d’una estona es va tornar a apagar. Res d’estrany. De cop i volta, un gat tigrat travessava la carretera. El va estar mirant. Aquell gat tenia alguna cosa estranya..... i no sabia exactament què era. Tenia una retirada a....... ser una persona.

“Per favor Hermione...en quin món vius..?” es va preguntar” – un gat no és una persona....”

No tenia son. I se’n va anar al seu jardí. Va agafar roba per abrigar-se, i se’n va anar. Volia pensar.

Es va assentar en el seu balancí, i va començar a gronxar-se. S’enrecordava d’aquell estiu, i tot el que havia passat. La Sandy els hi havia aparegut, dient-li que era bruixa i que aniria a Hogwarts. Després va conèixer a en Zack, que va descobrir un Cavaller de la Mort, però dels bons. També tenia somnis del Ron.... i que el va veure... i per culpa d’això va haver d’anar a l’hospital. Sí, aquell estiu, sens dubte, seria innolvidable.

I d’aquí poc seria el seu aniversari....quin dia era avui? No parava de preguntar-se.

“Aviam, si ahir era 18... avui és......19! “ es va quedar parada. [NA: per ser l’Hermione.... a aquí no sembla gaire llesta....xDD]

Era el seu aniversari. Amb totes les coses estranyes que li havien passat....no se n’havia enrecordat....! [NA: un rodolí! heke]

La Sandy estava somiant. Somiava que estava en un desert immens sense aigua.

Es va despertar, i el primer que va fer, va ser anar a la cuina a veure aigua sens parar.

Després, va decidir anar a veure l’Hermione. Li encantava com dormia.

En entrar a la seva habitació, i no la va veure. Va estar a punt de cridar “AUXILI! SOCORS! “ i també havia pensat de tirar-se per la finestra, però després va pensar amb més claredat, i va decidir guardar-ho en silenci, i anar-la a buscar.

Va mirar per tota la casa. Quan va tornar a mirar a l’habitació on dormia amb en Zack, el va despertar.

-Sandy, per favor.... quina hora és? Fa estona que estàs per aquí, que sembla que fagis la marató.....

-No t’aixequis – li va dir pausadament. – què són les 7.

-Tan aviat... i que fots per aquí?

-Doncs..... res.... es que no tinc son.... i ara aniré amb l’Hermione, a dormir una estona amb ella, d’acord...? – li va dir una mentida. No el volia preocupar.

-Si, si.... ja t’enrecordes, que d’aquí dos dies ens casem...?

-Oi tant! – li va dir. – Avui és l’aniversari de l’Hermy! Els fa 2 mesos després del Harry Potter, aproximadament, he,he....

-Sí... i quina sort que som bruixots! – va dir en Zack, amb un badall. – així no ens hem de preocupar de fer els preparatius dels casament un any abans!!!

-Quin mandrós que estàs fet- li va dir somrient, la Sandy.

-Acoste’t, que te diré un secret............ – li va dir en Zack.

Es va acostar, en Zack va agafar el coixí, i quan la Sandy se li acostava, li va tirar.

-Ah! Però què carai fas? – la Sandy va agafar un altre coixí, i va contraatacar.

Quan es van cansar, es van estirar tots dos al llit.

-Estàs com una santa cabra. – va dir, finalment la Sandy, rient-se.

-Beeeeeeeeee! Beee! – va començar en Zack, imitant una cabra. [NA: xDDD]

-Què fas! Això es una ovella! Hahahaha!

-En fi, deixem-ho córrer.

Es van mirar, i es van perdre en els ulls de l’altre.

En Zack, mig “hipnotitzat” li va preguntar:

“Sandy.... em dons un mapa.....? m’he perdut en ...els teus ulls...........”

-Clar que sí! No et fot? I jo d’on redimonis trec el mapa? – va riure encara més.

-Jo vull veure la Sagrada Família feta d’ulls! – va rondinar en Zack.

-Aquesta conversació cada cop és més penosa....- va suspirar la Sandy. – Bé, Zack, jo me’n vaig!

Sense tenir temps de preguntar, la Sandy havia desaparegut.

Mentrestant, lluny del seu poblet, a Hogwarts, per ser més exactes, Albus Dumbledore escrivia una carta. De cop i volta, va sentir que algú trucava la porta. I va dir:

-Endavant. – va aixecar els ulls, i va veure que Minerva McGonagall, entrava al seu despatx.

-Oh Minerva! Què t’ha portat per aquí? – li va preguntar, mentre acariciava a en Fawkes, el seu fènix. Feia poc que s’havia cremat, i torna’t a néixer de les cendres, perquè semblava jove, i esvelt.

-Professor Dumbledore.... – va començar, però el director la va tallar.

-Minerva, digui’m Albus! Així ens estalviem menys.....[NA: i jo m’estalvio d’escriure xDD]

-D’acord...Albus.

-Gràcies..... i que m’anava a explicar..?

-Doncs venia a parlar-hi del Harry Potter, i del lloc on l’han enviat. – va dir, tota severa.

-Continua.

-Avui he anat a veurel’s.... ja sap, com a gat, com vaig fer aquest estiu quan.......quan tot va passar – no volia parlar d’allò.

En Dumbledore es va quedar callat, perquè continués.

-I bé.... venia a comentar-li, el que penso jo.

-D’acord. Va bé sentir els pensaments de la gent. – li va dir, pausadament.

-Aquests muggles, són els pitjors que hi ha! – va acabar exclamant.

-Expliqui’m el per què. Encara que....crec que ja ho sé. Però ho vull veure des del seu punt de vista.

-Aquesta gent, tracta molt malament al Harry! Malament...? MOLT MALAMENT! – va cridar. – fan com si no existís, i tot just té un any i dos mesos! I què passarà si això l’afecta, i el fa tornar....emm.... rabiós, o..... no ho sé!?

-Què li han fet? – va preguntar en Dumbledore.

-El nen petit, el fill d’aquells carallots, que sembla un garrí, el persegueix per tota la casa, i després el pega, i miri que és ben petit el garrí...vull dir, el nen..... !!!! A més, sempre aconsegueix el que vol, mentre en Harry, no té cap joguina, ni res de res..... i dorm en un armari! Ple de teranyines i pols..... Això no s’ho mereix ningú! I així és com viu el nen més famós d’entre els nostres? Que va derrotar a l’Innominable?!!!!!!!

La professora McGonagall, havia exclatat per fi.

En Dumbledore es va quedar quiet. Fins que va dir, tot tranquil:

-Voldrà dir que va derrotar a Voldemort.

La McGonagall va tenir un calfred.

En Dumbledore va seguir:

-Aviam.... tornant als oncles del Harry.... – es va reincorporar a la butaca. – ara mateix els hi estava escrivint una carta. A la Petúnia. – la McGonagall va fer un sospir, relaxada.

-Però no crec que el continuïn tractant bé. Continuaran igual. – va dir, igual de calmat.

La McGonagall no va dir res.

-Aquesta gent odia els bruixots, i tot el que sigui anormal. Per tant que al Harry el continuaran odiant igual. – es va tocar la barba. – però jo els hi envio aquesta carta..... per si de cas....

-I per què el va enviar a allà, tenint en Sírius el jove?- va preguntar.

-Per seguretat. – va dir, en aire misteriós.

La professora McGonagall no ho va entendre, però no es va contradir, i se’n va anar.

(Tornem amb l’Hermione! Que és la protagonista d’aquesta història i és la que surt més poc!!!!!! xDD)

Encara estava al balancí, fins que va sentir la Sandy, que anava cap a ella.

-Hola Hermy.....- es va assentar al seu costat- què fas...?

-Pensar......- li va contestar.

-Pensar.... això fa tothom.... – va dir, la Sandy, que amb aquell comentari,  s’havia assemblat molt a en Dumbledore.

L’Hermione volia comentar-li sobre el seu aniversari, però no va obrir la boca. No tenia ganes de parlar, i no sabia per què.

-Hermione.....t’he comprat una cosa........ – li va dir, amb un somriure.

-Sí? Gràcies, no calia.... – va dir molesta. Però la idea de tenir un regal, ja la va alegrar més. [NA: es que els regals alegren! xDD]

-Bé.... “comprat” no seria una manera exacta.....- va dir la Sandy.

Però l’Hermione no l’escoltava.

-Ara te’l porto.

Se’n va anar. Al cap d’uns 10 minuts, va venir amb en Zack, i els seus pares.

La Sandy, sabia molt de cantar. Havia sigut campiona de petita, en molts concursos. [NA: no us ho havia dit, no..?]

I li va començar a cantar:

Aniversari feliç

Aniversari, feliç!

Que tinguis molts regals.

La meva Hermy, uuuh....

[ehem, ehem....el primer que se m’ha acudit.]

Ho havia fet amb una veu suau i bonica, que venia ganes de plorar, de tan maca que era. (com la de Titanic....)

-Té, - van dir els seus pares, mentre els hi oferien 3 regals, ben embolicats. – per la nostra nena, tan llesta, i que ja té un anyet!

-Gràcies! – se’ls hi va llençar a sobre, mentre els bombardejava a petons.

-De res, dona, de res..... Obre’ls!

Va obrir. Va trobar un llibre d’aventures i màgia, (tal com li agraden a ella), molta roba preciosa, i un collaret més un braçalet maquíssims.

-Moltissimes gràcies! M’encanta! – i els hi va tornar a fer dos petons.

-De res.... i ara el regal de la Sandy i en Zack junts.... – van dir.

La Sandy i en Zack se’ls hi van acostar.

-Aviam...- va començar a explicar la Sandy. – el nostre regal, és més....estrany.... Vull dir què, són objectes, provinents de la màgia. – a allò a l’Hermione li va agradar.

Li van allargar els paquets.

N’hi devia haver uns 4. Va començar amb el més petit.

Va obrir, i del paquet, que anava amb una capseta vermella.

Quan va obrir la capsa, el primer que va veure, va ser una petita boleta lila, i ja està.

Què tindria allò d’especial? Es va preguntar.

Després d’uns segons, la cosa lila, va obrir els ulls.

L’Hermione es va espantar.

-És un puf pigmeu. – li va dir la Sandy.- et serviria com una mascota. No cal que mengi, però si vols li’n pots donar, si et fa il·lusió. Però això sí! Li agrada dormir. Tampoc fa necessitats.

-Ala! – va cridar l’Hermione.- Gràcies! Li ficaré un bon nom! Miraré en el llibre, aviam que trobo.

-D’acord....

Va agafar l’altre paquet.

El va obrir, i va notar que pesava poc.

Eren 7 plomes. I al cap d’uns instants, va veure que eren màgiques.

-Això, són plomes màgiques, és clar. – va explicar la Sandy. – amb només els teus pensaments poden escriure. O sigui, que el que tu penses, ho escriuen al paper. Sempre què tu vulguis que facin feina, és clar..

-Saps què Sandy..? començaré a escriure un llibre, i després intentaré publicar-lo! – va dir, il·lusionada, i animada.

-Tindrà molt èxit. – va dir en Zack, content.

L’Hermy va agafar el 3er paquet. Aquest, al contrari dels altres, pesava més.

Va obrir. I va veure una cosa que la va impressionar.

Era un diamant grandiós, de color blau elèctric, rodejat d’or pur.

-Pe-Però, q-què? – l’Hermy no sabia que dir.

-Això.... és el més valuós. – va dir en Zack.

-El diamant i l’or, i la plata, són de veritat. És un amulet molt poderós, que hem pensat que l’hauries de tenir tu.

L’Hermione no sabia que dir.

-A més...- va continuar en Zack. – el que tel robi, morirà. A part de si és un Ravenclaw, és clar.

-I per què un Ravenclaw.? – va preguntar l’Hermione, curiosa.

-Perquè aquesta joia, va fer estar construïda per els Ravenclaws. Per cap altre més. Si t’hi fixes, la plata dibuixa una àliga majestuosa. –li va indicar.

Tenia raó. Mai havia vist una cosa tant bonica, i tan valuosa.

-Carai, quin regalàs...... d’on l’heu tret?

-El Puf Pigmeu, i les plomes les hem comprat, però els objectes, ens els ha donat en Dumbledore.

-I per quin motiu? – l’Hermione era curiosa.

-Volia que t’ho quedessis tu. – va dir en Zack. – i no sé per què....segurament perquè ets especial.

L’Hermione es va sentir afalagada.

-I ara l’últim, i al que a mi m’agrada més. – va dir orgullosa la Sandy. – no és tan valuós com aquest..... aquest molts diners, però l’altre molts sentiments....

L’Hermione, va agafar l’últim paquet.

El va començar a obrir, i només d’esquinçar una mica i prou el paper, casi es queda cega. [NA: per favooor! Porteu unes ulleres per la pobra nenaaa!!! xDDD]

Va agafar amb les seves petites mans, aquell objecte que desprenia tanta llum....

Després de treure’l del tot del paper, va veure que era una espasa, de les més maques que havia vist mai.... i a la fulla, hi deia:

Ravenclaw

Amb unes lletres molt boniques, plenes de corbes.....semblava escrit amb elf. [elf com en Legolas, no pas com en Dobby!]

I després, va saber que sí que procedia dels elfs, perquè en un paper groguenc, al costat de l’espasa, hi havia escrit, amb lletra molt formosa;

Atra esterní ono thelduin

Mor’ranr lífa unin hjarta onr

Un du evarínya ono varda

• 	Granger_sellés	Enviat el 08/01/2007 a les 22:34:25
  	#13992	He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols

  
  

  Atra esterní ono thelduin

  Mor’ranr lífa unin hjarta onr

  Un du evarínya ono varda

  VOL DIR:

  Que la fortuna goberni els teus dies

  la pau vivi en el teu cor

  i les estrelles cuidin de tu

  AXO ÉS TRET DEL LLIBRE D'ELDEST xDD

  
  
  
  

• 	moamoa2	Enviat el 09/01/2007 a les 18:47:56
  	#13994	He escrit 1 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  
  kvetha fricai(salutacions amic), jo més que posar aquesta benedicció posaria el consell de :
  Se onr svedar sitja hvass (que la teva llengua sigui mordaç), pq crec q p moltes armes q es puguin tenir o el poderoses q pugin ser, la millor arma es la paraula, ja q si pot amagar qualsevol intenció.
  Atra guliä un ilian tauthr ono atra ono waíse sköliro fra rauthr, Granger_sellés svit-kona
  
  
  
  
  

• 	Yate	Enviat el 09/01/2007 a les 20:15:27
  	#13996

  
  

  Mol b! A mi magradat (kin no) Sta mol b (em repeteixo ms que j k se)La nostra Hermi ja te 1 any, felicitats, jejejeje

  
  
  
  

• 	juditcarbo Anònim	Enviat el 09/01/2007 a les 20:28:29
  	#13997

  
  

  esta molt be segueix-la aviat!

  Sé mor'ranr ono finna;vinr Älfakyn XD

  
  
  
  

• 	hermi_evans	Enviat el 09/01/2007 a les 21:12:53
  	#13999	He escrit 1 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  
  M' agradat ,molt, quina imaginació k tens nena feliciatats a l' hermi
  
  
  
  

• 	LUN@	Enviat el 09/01/2007 a les 21:34:10
  	#14001	He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

  
  

  Olé, olé!!! Un aninyituuuu!! Felicitats Hermy!! (sonen les trompetes de fons, cauen serpentines del cel, plauen carmels...pero no maten a ningú xD) El capi està molt bé!!!^^ D'aquí poc bodaaaa!! I uiuiui...que serà el diamant aquest...

  Segueix molt aviat^^^!!!!!!!!!

  
  
  
  

• 	hermy potter	Enviat el 09/01/2007 a les 21:45:29
  	#14002

  
  

  k b!!!!!!!!!!!!! m'encanta

  Visca  l'eldest esta mul b!!!!!!!!!

  
  
  
  

• 	hermi13	Enviat el 09/01/2007 a les 22:35:46
  	#14003	He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

  
  

  hola wapixima¡¡ k et tin k dir¿ VAYA PERGUNTA  pero si esta genial, super mega genial xd.ma encantat¡

  i k mona la hermy¡ un any ya ¡¡ ostres i k ya asseguren k anira a ravenclaw ?:'( sniuf, snif xd no es just, pobreta nena xd

  weno k esta molt be i k cuntinua aviat ¡¡ i recorda k sere pesada dïente k escriguis :P

  ale petons,   &nb sp;                     montse

  
  
  
  

• 	ginny loovegod	Enviat el 29/03/2009 a les 19:41:14
  	#18477	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  
  oh, k wai!