(*)El retorn de l'hereva(*) - 2-Llops, dones i filosofia en general
Escrit per emmahg
Enviat el dia 11/03/2007 a les 19:03:35
Última modificació 11/03/2007 a les 19:06:24
Tots els capítols de (*)El retorn de l'hereva(*)
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


2-Llops, dones i filosofia en general

2-Llops, dones i filosofia en general

Havien passat més de tres mesos d'ença del seu aniversari i de l'últim cop que en Ron i l'Emma s'havien vist i ara els dos estrobaven a la regió dels Llacs, estiuejant amb les seves families. Era 10 d'agost quan dos mussols bruns i elegans els van fer arribar les seves cartes a Hogwarts. Amb unes lletres elegants i verdes la directora de Hogwarts la professora Longbottom els convidava a venir a Hogwarts amb el Hogwarts Express a l'estació de King's Cross el diumenge 31 d'agost a les 11 del matí, i els adjuntava la llista de 12 llibres que farein servir aquest curs a més dels material necessari. La senyora Weasley i la tieta s'havien fet molt amigues i havien decidit que acompanyarien a l'Emma, en Ron i en James a comprar a Ronda d'Allà al cap de 10 dies que seria quan el senyor Wealey tindria festa i es podria quedar amb l'Hermione.

La senyora Weasley havia resultat ser una dona molt forta que tenia idees molt radicals. L'Emma es va esglaiar quan va saver que havia exixit al seu marit que fos el seu cognom, Weasley, el que heredesin els fills i el marit li havia semblat tant bona idea que fins hi tot ell s'havia canviat el nom. I que aquestes idees li venien de la seva àvia una dona molt forta i inteligent que havia arribat a ser Consellera d'Afers Màgics, però ella mai s'havia arribat a canviar el nom, perque deia que Weasley ja tenia molt caràcter i que si ho hagues fet s'haguessin passat a dir Granger que segons afirmava la senyora Weasley era un cognom molt soso.

A part d'escoltar les idees i les explicacions de la senyora Weasley, l'Emma i en Ron es passaven el dia junts voltant pels prats i les muntanyes o jugant a Quidduittch amb en James que era un exel·lent porter. D'ença de la conversa amb les seves amigues l'Emma es mirava a en James amb una altres ulls. Ja no el veia com aquell noi que era el germà gran d'en Ron, el va començar a veure com un noi molt madur que estava apunt de començar el tercer curs a Hogwarts i que acavaba de guanyar el seu primer campinonat de quidittch.


Era la nit del 19 d'agost l'Emma no podia dormir, l'endemà anirien a Londres a comprar el material escolar i Hogwarts s'acostava silenciosament, al cap de ni tan sols un mes seria al castell dels seus somnis, pero es sentia molt trista per que ja no tornaria anar a l'escola amb la Samnatha, ni la Cristal, ni la Helen, ni la Rose, ni la Karen. Se li van omplir els ulls de llàgrimes. I si no tornava a trobar unes amigues com aquelles i si totes les noies de Hogwarts li giraven l'esquena, es va consolar pensant que sempre tindira a en Ron. Es va llevar a buscar un got d'aigua a la cuina.

- Qui hi ha? -va sentir una veu ronca que deia en la foscor de la cuina.

- So-sóc l'Emma -va dir timidament.- Vinc a buscar un got d'aigua...

- Ah, ets tu? Hola -aquella veu si que la va reconeixer, era el seu amic. En Ron li somreia desde l'altra banda de la taula, ensenyant totes les dents balnques i tot pigat.- No pots dormir?

- No paro de donar voltes, estic nerviosa per demà... -va confessar l'Emma.

En Ron va tornar somriure.

- Jo tampoc... -va dir- I he baixat a beure una mica d'aigua, peró encara m'ha desvetllat més. I estava pensant d'anar a fer un volt. Vols venir? -li va preguntar oferint-li la mà.

L'Emma va afirmar amb el cap i els dos petits van anar a buscar les jequetes.

Van sortir per la porta de la cuina cap a l'hort del darrere de la casa. En Ron va saltar la tanca peró l'Emma no es decidia.

- Va que t'ajudo -es va oferir en Ron.- Que et passa? Només cal que saltis, jo t'agafaré, confia amb mi.

- Es que...., no hi hauran llops? -va preguntar indecisa l'Emma. En Ron va somriure altre cop.

- Tranquila, per aqui no hi venen, que no veus que no hi ha ramats de que es puguin alimentar? A més els casadors fa molts anys que no en veuen cap. Ho vaig sentir que li deien al pare.

Més tranquila per les paraules del seu amic, però sobretot pel seu somriure l'Emma es va impulsar i va saltar la tanca, peró la seva camisa de dormir es va enganxar amb unes bardises i si no arriba agafar-la en Ron hauria topa contra el terra. És van encaminar cap a la muntanya, pel bosc. Van estar caminat en silenci una bona estona, l'Emma ja estava apunt de preguntar on anaven quan en Ron es va abançar cap a una clariana que donava a la vessant de la muntanya on es veia tot el poble. Es van assentar l'un al costat de l'altre.

- Què? Mexplicaràs que és el que t'amoïna d'una vegada ho trauré de treure amb pesigolles? -va preduntar en Ron. Alhora que li dedicava un quart somriure.

- Aaa... Res resulta que -l'Emma va vomitar tot el que l'amoïnava. Perdre les amigues i no trobar-ne de noves, no superar les espectatives que tenia la seva tieta d'ella, no apendre prou màgia. Un cop va acabar es va sentir tan tranquila i en pau que no calia que en Ron la animés de cap manera, el sol fet d'haver-la escoltat ja l'havia ajudat molt. Peró en Ron la va agafar per la cintura i se li va atansar i la va abraçar.

- Tranquila, tot anirà molt bé, em tens aqui pel que necessitis -li va dir a cau d'orella mentres la gronxava entre els braços.

Van estar una estona així, abraçats l'una amb l'altre, fins que a l'Emma li van començar a pesar les parpelles i van refer el camí a casa. Peró a mig camí van sentir un udol llunya.

- Llops -va dir l'Emma amb un murmuri porug. I per la cara que feia en Ron, ell també tenia força por. Automàticament les mans dels dos petits és van buscar per transmetre's força l'un a l'altre.

- Estem apunt d'arribar, intenta no fer gaire soroll i aviat serem a casa. -va xiuxiuejar en Ron. I així va ser al cap de poques passes ja veien la tanca de casa seva. En Ron va ajudar a l'Emma a saltar primer, i quan ell va ser dins de la casa els dos petits van arrencar a corre cap a dins de casa, per refugiar-se. Es van quedar al menjador amb massa por per tornar cadascún a la seva habitació. I així, acurrucats l'un amb l'altre, van dormir; fins que el primer raig de sol va despertar a en Ron, que es va carregar l'Emma a coll i la va portar a la seva habitació i la va deixar dormint i ell se'n va anar al seu llit.


En Ron casi no va tenir temps d'estirar-se al llit que un seguit de cops secs de la seva mare l'avisaven que s'havia de llevar. Al seu costat en James també s'estava despertant, peró quan el va veure va fer un somriure murri.

- On has estat tota la nit marrec? -li va preguntar

- Dormint, on vols que hagi anat? -va mentir en Ron

- Ja, clar, i que feies rondant de nit amb l'Emma? -el va acusar en James.

- No podia dormir i vaig baixar a pendre un got d'aigua i m'he la vaig trobar, em va explicar que li passava i he tornat a dormir, res més -va resumir en Ron.

- Claro, claro... -s'en va burlar en James.- I que hi havia molts llops ahir a la nit?

- No em diguis que eres tu? -es va enfadar en Ron. En James és va posar a riure.

- Jajajaja!... Que bo havia de ser la cara de cagat que se't devia quedar! Jajajaja... -A en Ron li anava pujant la mosca el nas.- Va no t'enfadis us havia de fer tornar d'alguna manera! Jajajajaja...! Que si arriba a pujar la mama i no hi sou qui se la carrega sóc jo!

- Ah! Ves a cagar! -el va engegar en Ron. I va sortir de l'habitació.


El dia que van anar a Ronda d'Allà va ser molt especial per l'Emma, no per que es compressin els primers llibres de màgia, sinó perque li va venir la regla. Era una sensació molt extranya, per que era la primera cosa que no podia compartir amb en Ron. Van estar força distanciats tot el dia i en Ron no ho acabava d'entendre i estava molest. Pensava que desprès de fer-se companyia la nit anterior ell i l'Emma serien més amics, pero el que va resultar es que ella se'n va distanciar més.

Com que l'Emma estava molt incomoda, la seva tieta va decidir tornar abans cap a casa seva per fer la maleta i preparar el primer viatge a Hogwarts de l'Emma amb calma. Així que l'Emma va passar la setmana següent sola a casa amb la seva tieta. Va rebre una carta d'en Ron que deia que estava desitjant que es veiesin a King's Cross per anar a Hogwarts junts. També va rebre postals de les seves amigues. La Cristal estava passant uns dies a la platja al veler dels seus pares, la Samantha havia anat a visitar als seus avis a l'Argentina i no tornava fins al cap d'un mes, la Helen estava al poble dels seus avis al centre del país amb la Karen i la Rose estava amb tota la seva familia en un creuer per les Illes Gregues. Per tant l'Emma no tenia altra companyia que els seus llibres de text i la seva vareta. Se'ls va començar a llegir.


El 31 d'agost l'Emma es va llevar molt d'hora. Va revisar que no es deixes res a la seva habitació. És va vestir, és va pentinar i va tornar a revisar l'habitació. A mesura que abançaven les hores la serp que se li havia instalant a l'estómac s'anava cargolant i recargolant i la sensació de muntanyes ruses augmentava. Quan repassava la seva habitació per tercer cop va veure el peluix gegant que les seves amigues li havien regalat i va sentir l'impuls d'agafar-lo, peró va desidir que era millor que no, no volia que tothom es penses que dormia amb peluix. El que si que va agafar va ser l'anell platejat que l'hi havia regalat la Sam, l'anell que li havia regalta en Ron i se'ls va posar, així com el collaret dels seus pares i el que li havien regalat les seves amigues. Tota enjoiada es va tornar a mirar al mirall i va decidir que havia arribat l'hora de desfer-se les trenes, deixar-se el cabell suelto i fer-se la ratlla a un costat. Un cop pentinada es va trobar molt guapa i va baixar a la cuina a esmorzar alguna cosa, és va servir el seu bol de cereals, peró la veritat es que no li entrava res, així que hi va jugar una estona i quan se'n va cansar va recollir el bol i va sortir a fora a pendre l'aire fresc.

La llum de l'alba li banyava la cara suaument. Tot tenia un olor especial, va donar un tomba a la casa per despedir-se de tots els seus racons que no veuria fins al cap de tres mesos. Quan va haver donat dues voltes va tornar a entrar a la cuina i es va trobar a la seva tieta esmorzant a la terrassa de la cuina.

- Bon dia reina, com has dormit avui? -li va preguntar dolçament.

- No massa bé, tieta.

- Es normal -la va tranquilitzar la tieta.- Recordo el primer cop que la teva mare va anar a Hogwarts, estava tan nerviosa que de poc no fem tard per culpa seva, no parava de demanar per anar al vater. -se la va mirar amb orgull.- Té dit mai lo molt que t'hi assembles? Ella tenia el cabell fosc i brillant com tu, i aquets ulls verds, marca de la casa, amb aquesta lluissor especial que enamorava a tots els nois. Estic segura que faràs grans coses a Hogwarts... -l'Emma se'n va apartar una mica, eren aquelles frases de la tieta les que la feien sentir presionada.- Se que quan et torni a veure d'aqui a uns mesos ja no seràs la mateixa, i quan m'en vulgui adonar ja hauràs deixat de ser la meva petita i seràs tota una dona feta i dreta que casi no reconeixerè. I em fa molt pena no ser-hi per veure-ho, per veure com et converteixes en una dona...

- Ai tieta... -l'Emma s'havia posat vermella.

- Se que ara aixó que et dic et semblen tonteries, pero amb el temps em dornaràs la raó... -Es van quedar les dues mirant com el sol acabava de sortir i els raojos de sol inundaven tota la vall.- Va que encara em d'anar fins a l'estació. Ja ho tens tot apunt?

- Si, ara baixo el bagul.

- Bé, bé... Pero primer tinc una sorpresa per tu... -la tieta va entrar a la cuina i al cap de pocs minuts en va sortis amb una màgnifica óliba blanca com la neu amb uns ulls grossos i foscos.- Té es un altre regal, per haver entrat a Hogwarts.

- Gra-gra-gracies tieta... -l'Emma estava molt emocionada, alló si que no s'ho esperava.

- De res bonica. -li va dedicar un dolç somriure.- Quin nom li ficaràs? -l'Emma va sospirar i va mirar al seu voltant en busca d'un nom escaient.

- Mmm... em sembla que li posaré Aura, per recodar aquest moment...

- Bé. Si et sembla bé, els hi pots escriure cartes a les teves amigues, me les envies amb l'Aura i jo els hi enviaré amb el remitent de Escola per a Senyoretes de Madame Buterffly... I elles que ho enviïn a la mateix adreça. Ets sembla bé? -va perguntar.

- Si és una gran idea! -va exclamar l'Emma.

- Va i ara ves a buscar les coses o encara farem tard! -la va esparvera la tieta.


Hola! I fins aquí el segon capitol!!!

He pensat que posaré un nou capitol cada una o dos setmanes, depenent de la inspiració... Es que sinó penjo molts capitols en un dia i després em tiraro mesos sense penjar, i de forma esglaonadeta (parida) serà millor.

Li dedico aquest capitol a Granger_sellés, ivi_potter i ÒLIVA... Moltes gràcies pels comentaris!!!! M'algero que us hagi agradat...

M'encanta el nom de Madame Buterffly... Les he fet massa pijes a les amigues de l'Emma? No us penseu que les meves amigues són així!!! M'inspiro amb elles en la forma de ser, peró no amb les families...

Bueno fins aqui les meves parides...

Adeu! Anna


Llegit 1201 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)