El secret d'en Dumbledore - IV-.
Escrit per ruth
Enviat el dia 19/08/2007 a les 15:13:37
Última modificació 20/08/2007 a les 10:32:40
Tots els capítols de El secret d'en Dumbledore
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


IV-.

Que ha passat fins ara: Per un costat tenim al Harry i a la Ginny que sembla ser que estan enfadats. Per altre costat tenim una petita història sobre el passat de la Nadia (la nova "professora" a l'escola Hogwarts). L'Helena, la mare de la Nadia, ha sigut raptada pels Cavallers de la Mort, i la Nadia (bebe) viu amb una vella castanyera en un piset de Barcelona. I aquí  és on reprendrem l'història.

         Quan va caure la campaneta al terra, la nit que va desapareixer l'Helena (NA: veure final capítol 1), el Dumbledore va aparetre al segon i va saber qué havia passat. Va recollir la campaneta i va fer camí cap a casa de la Rita per explicar-li el succeit. Quan va arribar i va obrir la porta, es va trobar a la Rita, que en veure'l es va possar a plorar.

-       Tot es culta meva. Si no l'hagués deixat marxar... Si no estigués malata... Tot això no hagués passat. - deia entre plors.

-       Calmis, calmis... Ja no es pot tirar enrere en el temps... Ha passat el que tenia de passar. L'important és que la Nadia estigui bé. -va dir abraçant-la - Ara  em de marxar d'aquí abans que descobreixi aquest pis.

-       I on vol que anem una vella com jo i una pobre criatura? No puc permetrem el luxe de marxar, no tinc diners per llogar un pis nou...

-       No es preocupi d'això, jo m'encarrego - va tallar-la en Dumbledore - Agafi l'imprecindible i prepari a la Nadia per marxar. Em de fugir com abans millor.

 La Rita va correr a l'habitatcíó, va agafar una motxilla i la va omplir amb roba i panyals. Després va envolicar la nena amb molt de conte per no despertar-la amb una manteta.

-       Ja està preparada?- la Rita va asentir - Serà millor que anem fen via. Encara ens queda un llarg viatge. - Un cop al carrer, l'Albus va donar un copet amb la vareta a un cotxe que va obrir les seves portes i va possar el motor en marxa - Entri! - va dir ajudant la Rita a entrar al vehicle, i ell es va asseure al seient del copilot. - Portans a "Vila Roberta"! - tot donant un copet al volant i el cotxe el va obeir.

Tot el viatge va ser en silenci, l'únic que se sentia era el motor del vell Seat. El cotxe circulava a gran velocitat, esmunyin-se sense cap problema entre els demés vehicles. Poc a poc els carrers de la ciutat contal van quedar enrere. Una banda es podia intuir el mar, que iluminat per la lluna plena, semblava un mirall, peró també el van perdre de vista. Unes altes muntanyes nevades s'aixecaven al seu davant. Al peu de les muntanyes, el vell Seat va ficar-se per un caminet de sorra estret, d'aquells que normalment queden inadvertibles a l'ull humà. Van baixar tota la vall i, allà, en mig d'un bosc de faigs va apareixer una cabana de fusta. La Rita va apropar-se a la finestra del cotxe per veure-la millor, va fer una ganyota al veure aquella cabana de fusta abandonada, no podia creures que en Dumbledore les deixés allà abandonades, incomunicades, soles. El cotxe es va aturar a tocar la porta d'entrada. L'Albus va ajudar-la a baixar i li va dir que allà estarien segures.

-       Aquesta és la meva caseta d'estiu, a que és bufona? - va mirar la Rita de reull i en veure la seva cara, va afegir - Serà millor que entrem. Us prepararé una tassa de xocolata. - dit això va fer tres copets amb la vareta al pany de la porta i aquesta va obrir-se.

A l'interior de la cabana, tot era distint. Només traspassar la porta vella i oxidada, apareixia al teu davant un petit rebedor amb un paraigüer, un penjador de fusta i un mirall de cos sencer, tot iluminat per dos canelobres dispossats un a cada banda del mirall. D'allà van passar a un altre habitació, on a mà dreta hi havia una llar de foc de pedra on cremava un foc de color ambra molt càlid, al davant dues poltrones senyorials de color verd fosc amb una tauleta de mitja lluna entre les dues. A la paret de més al fons es podia distinguir, un escriptori i una estanteria amb llibres que ocupava quasi tota la paret. Al costat oposat de l'estancia, hi havia una taula per sis comensals, tota ella preparada per dinar; a sobre mateix de la taula penjada del sostre una llum d'aranya amb tot de patites espelmes que iluminava tenuement l'havitació. Es va obrir una porteta que quedava darrere de la taula. D'allà va sortir la criatura més estrambòtica que la Rita hagués vist mai. Era com un nan d'orelles llargues com de conill, amb un nas acabat en punta. Anava vestit amb uns pantalonets i una jaqueta de color blau cordada amb botons platejats. L'homenet va fer una reverencia al Dumbledor i després a la Rita.

-       Bon dia, Nawick! - va dir l'Albus.

-       Bon dia amo Dumbledore! Com ha anat el viatge? Dessitja alguna cosa, senyor? - va dir educadament el nan.

-       Nawick et presento la Rita i la nena que porta als braços és la Nadia. - va dir senyalant-les i el nan va fer-lis una reverència.- Viuran aquí i les tindreu que cuidar quan jo no hi sigui. Per cert, on és la Mikka? - va preguntar.

-       Amo Dumbledore, la Mikka ens ha deixat. Feia uns dies que no es trobava del tot bé. No es preocupi d'ella, ara ja està amb els seus avantpassats. Si vol puc demanar al Departament de Regulació de Criatures Màgiques un altre elf domèstic.

-       Gràcies Nawick, crec que serà el millor per no aixecar sospites. Té'n cuides tu, sobretot que et donin referències i que sàpiga de nens. Ara, si us plau, serveix l'esmorçar i prepara l'habitació de convidats.- L'elf va fer una reverència i va desaparetre.

-       Que eraaixò? Quina mena de criatura és? - va dir la Rita deixant la Nadia al bressol que acabava de apareixer a tocar de la taula.

-       Segui, segui que esmorzarem una miqueta i l'explicarè que farem a partir d'ara.

Només seure a taula van apareixer una jerra de suc de taronja, una tetera calenta amb xocolata desfeta, varies safates amb torrades amb conftures, formatge fresc, entre altres.

-       Aquesta criatura, com vosté diu, és en Nawick, el meu elf domèstic. Mentre jo sigui fora ell us cuidarà i us ajudarà en tot el que necesiteu.

-       I jo que faré? Vull dir... que si aquest elf ens cuida i tot això... jo que faig?

-       Rita vosté ha d'educar a la Nadia fins que arribi el momen de marxar a l'escola de màgia, suposant que tot surti bé.

-       Que vol dir?

-       Dons que la Nadia presenti el do de la màgia. Digue'm que no tots els fills de bruixots, dessarrollen aquest do en la seva totalitat. Fins i tot es pot donar el cas que no el dessarrolli mai.

-       Peró l'Helena em va dir que el seu pare és un gran bruixot, d'una família amb tradició i .... bueno, també l'Helena és de bona família.

-       Si, això es cert. Peró mai se sap. El pare de la Nadia és un gran bruixot encara que...tan es.

-       D'això Albus... volia saber qui és el pare de la Nadia i perqué l'helena plorava cada nit per ell, si tan tu com ella dieu que es dolent, que ha fet coses terribles...

-       Millor que us ho expliqui en un altre moment, es llarg d'explicar. Ademés necesita descansar del viatge. Nawick! - i l'elf va aparetre - Pots acompanyar a la senyora Rita a l'habitació de convidats?

-       Si és tan amable de seguir-me. - tots dos van sortir del menjador seguits pel bressol.

En Dumbledore es va asseure en una de les poltrone a meditar. Podria ser possible que la Nadia Hagués heretat el poder del seu pare?

Al matí segúent la Rita es va despertar en sentir la rialla de la Nadia que estava al bressol als peus del llit. Va veure sorpresa que l'elf d'en Dumbledore estava jugant amb la nena.

-       Bon dia!!- va dir la veu estrident de l'elf.

-       Bon dia...na..na...Nawick! - va dir la Rita possant-se sobre la camisola una bata de color polpra.

-       Jijijijijiji, no sòc en Nawick - va dir rialler l'elf - Em dic Lola i apartir d'avuí, segons instruccions de l'amo Dumbledore, cuidaré les necesitats de la nena Nadia.

-       Ah!! I on és l'Albus?

-       L'amo és abaix esmorzan. L'està esperant per parlar amb vosté. No es preocupi, jo cuidaré de la nena Nadia.

La Rita va arrreglar-se una mica els cabells i va baixar cap el menjador. Allà sentat en una de les poltrones estava en Dumbledore, que en veure-la va sortir dels seus pensaments i va assenyalar-li l'altre seient.

-       Bon dia, que ha dormit bé?

-       Si, feia temps que no dormia tan tranquila.

-       Crec que ja és hora que l'expliqui tota l'historia sobre l'Helena i la Nadia. Val més no retardar més aquesta explicació. Li be de gust una tassa de xocolata?

-       Si, estic agafant una mica de fred. - Acte seguit en Dumbledor va encendre la llar de foc i va fer portar dues tasses de xocolata.

-       Serà millor que comenci pel principi. Com ja sap, sòc directorde l'escola de màgia i bruixeria Hogwards, peró abans de ser-hi el director vaig ser professor de l'Helena. Ella era una alumna exemplar, de les millors que he tingut. Durant la seva estada a l'escola va fer amistat ab un jove d'una altre casa.

-       Que es això de les cases, que no em parlava d'una escola.

-       Si es veritat. A Hogwarts hi ha quatre cases (residències) i els alumnes son triats el primer dia del primer curs per una d'aquestes cases.

-       Vale, com si fosin equips, oi?

-       Si més o menys. Continuem... L'helena per sorpresa de tot el professorat, sobretot meva, va ser elegida per Slytherin. Perque li dic per sorpresa? Perque normalment, els alumnes van a les cases que han anat els seus pares o germans. Peró en el cas de l'Helena, no va ser així.- va dir en un possat seriòs - Com li deia abans va fer amistat amb un noi de la casa de Gryffindor que es diu Rubeus Hagrid. Els companys de l'Helena no van trobar bé aquella relació, i van tractar destroçar-la com van poguer. Fins que al final en Hagrid va resular expulsat. L'Helena, a partir de llavors, només es feia amb els de la seva residència; va marxar de la seva casa i va rebutjar a la seva familia. Només anava de tan en tan a veure al seu qermà petit James, per intentar convencel que marxes amb ella, peró no ho va aconseguir.

-       Amb lo bona nena que semblava quan era a casa meva! -va suspirar la Rita. - I llavors el pare de la Nadia?

-       Aquí anem. Quan va acabar l'escola, l'Helena va marxar amb un altre alumne que es deia Tod Rodle. El que va passar entre ells dos ho desconec. Uns anys després aquest noi va tornar a Hogwarts per demanar-me una plaça vacant com a docent. Jo li vaig negar i li vaig preguntar per l'Helena. Ell va respondre'm si la trobava no tornaria a veure la llum del sol. Vaig parlar amb el James, i li vaig preguntar si sabia on era, ell va dir-me que estava amagada. La vaig anar a veure, peró ja no hi era. Així que vaig pensar que s'hauria marxat d'Anglaterra. Poc després la vaig veure a Barcelona i li vaig oferir la meva ajuda, que va rebutjar. Així que vaig esperar que ella mateixa s'adones que em necesitava. I apartir d'aquí, ja coneix el que va passar.

La Rita va romandre callada, intentant pair tota l'explicació. Llavors va dir, com si repases tota l'història.

-       El pare de la Nadia es aquest Tom?

-       Realment crec que sens dubte és ell, peró no li puc assegurar al cent per cent. En Tom és una persona incapàs d'estimar a cap èsser que no és ell mateix. El Tom que vaig tenir el plaer de coneixer a Hoqwarts a desaparescut per donar vida a un altre bruixot, que es fa dir Lord Voldemort; que està escampant el seu regne del mal allà per on pot.

-       Albus, creus que ha mort l'Helena?

-       Si no la mort, l'Helena ja no serà la matixa que coneixiem.

..................... ....................................................................

Us faig un esboç dels anys que van passar la Rita i la Nadia a Vila Roberta, per accelerar la FF.

... ........................................................................... ...........

Els anys a la caseta d'estiu d'en Dumbledore, van passar d'allò més ràpid. Quan la Nadia va complir el s tres anys era capaç de fer levitar tots els mobles i inclús, quan li agafava una rabieta, feia que la Lola volés per tota l'habitació. Als vuit anys podia llegir la ment d'aquells que l'envoltaven. En Dumbledore va pensar que els seus poders es dessarrollaven molt ràpidament i va estar tentat a tancar-li els poders fins que arribes l'hora d'anar a l'escola. Les úniques persones amb qui la Nadia no s'atrevia a discutir eren la seva iaia Rita i el seu tiet Dumbledore, com ella els anomenava. Als once anys, la Nadia esperava impacient que li arribés la carta d'admissióde Hogwarts, peró en el seu lloc va rebre una carta de  l'Escola de Màgia  i Bruixeria del Montseny.

-       El director, el senyor Pompeu i Fabra, és un gran amic meu - va dr-li en Dumbledore - Crec que en aquesta escola estaràs més a gust. No, no vull que possis aquesta cara... Ja saps que la Rita és gran i vull que estiguis aprop d'ella. Amés, que no et fa il·lusió anar a una escola i coneixer altres bruixots?

-       Si - va dir fluixet - Peró volia que m'ensenyesis tu. Perque he de marxar? No seria millor que aprengués auí, a casa?

-       Nadia, en Dumbledore té raó. Has de coneixer més... nois i noies. No pots quedar-te sempre a casa amb una vella com jo. A més, així m'explicaràs que fas i ens podem enviar mussols, eh, que et sembla? - No sabia perque peró la iaia Rita sempre trobava el costat bo de totes les coses.

-       Vale, està bé, aniré; peró amb una condició - va dir la Nadia amb una mitja rialla - que em regaleu un mussol.

-       Tracte fet- va dir en Dumbledore - I ara que et sembla si anem tots tres a comprar-lo?

-       De debó... puc acompanyar-te, tiet? Has sentit iaia, el tiet em portarà a comprar, que vindràs tu? - va dir fen saltironets per tota l'habitació.

-       No nena, jo haig de fer repós, encara em fa mal aquesta maleida cama... Peró a la tornada m'ho expliques tot. Ara vés a preparar-te, d'acord - li va donar un petó al front i la Nadia va sortir de l'habitació - Albus, creus que fem bé de deixar-la anar? Tinc por que la pugin trobar.

-       No pateixis. Ara no hi ha cap perill. En Voldemort ha sigut vençut, per ara. A més no li vindrà malament una petita excursió.

...........................

Al tercer any de la Nadia a l'escola, va ser tot un desastre; bueno, millor dit, des de el primer dia que va començar l'escola la Nadia va trobar que no encaixava enlloc. Tots els seus companys li tenien una mica de por, per les seves habilitats. No només era bona a classe, sinó que anava adelantada en totes les matèries. El senyor Pompeu Fabra es va reunir amb el Dumbledore abans de les vacances de nadal del tercer any de la Nadia a l'escola, per dir-li que no podien tenir-la a l'escola pel gran potencial que tenia. En Dumbledore va pensar que la millor sol·lució que hi havia en aquest cas, era que li donesis classes particulars.

-       Nadia- va dir de sobte en Dumbledore la nit de nadal - A partir d'ara estudiaràs a casa. El teu nou professor el senyorAlastor Murri, arribarà demà. Vull que et portis bé i li fagis cas en tot.

-       Si tiet - va dir- Peró demà m'agradaria amnar a portar flors a la iaia Rita, que em voldràs acompanyar?

-       Està bé, despres de dinar anirem.

Si, efectivament, la Rita feia sis mesos que habia mort, poc abans que la Nadia acabés el segon curs. Encara que la trobava molt a faltar, mai l'havien vist plorar.

Les classes particulars amb el Murri van ser tot un èxit. Quan va complir els disset anys, l'Albus li va preguntaar que volia fer, perque ja era major de d'edat.

-       Vull donar classes de Defensa Contra les Forces del Mal - va dir serosament - En Murri m'ha dit que et fa falta un professor a l'escola i així puc coneixes el Harry.

-       Aixó t'ha dit l'Alastor...mmhmm.. Bé crec que si que podries donar classes, escriuré a Timoteu Plorós per veure si vol una ajudanta per les seves classes - va dir agafant ploma i paper - La vacant a Hogwarts, ja ha sigut ocupada, i crec que encara es molt aviat perque tu i en Harry us trobeu. Pensa que ell encara no sap res sobre la seva propia vida. Tingués paciència, ja hi haurà temps perque us trobeu.

-       Vale... - va dir seient-se al costat del seu tiet.


Ja sé que ha trigat una mica en apareixer peró al final ja tenim el quart capítol. Ha sigut una mena de flash back, necesitava explicar-vos d'on sortia la Nadia abans de continuar. Es una mica llarg pero us prometo que el següent te molt.... bueno ja ho veureu, espero no trigar masa.

Aquest capítol va dedicat a tots els membres de l'equip de traducció del seté llibre, crec que esteu fen una feina fantàstica. I sense oblidar-me dels seguidors de la FF. Un petó molt gros a tots.

ivi_potter: ets l'ostia, sempre la primera, ja m'explicarás com ho fas.

kirtash=shek: En hagrid només tenia d'entregar una carta i tornar. peró tens raó no havia comptat amb espai-temps.

Hermion Granger, Hermione_Kitty, ikke: Gràcies per llegir la FF, segui-ho comentant, plis.

        


Llegit 1106 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • ikkeEnviat el 19/08/2007 a les 20:04:36
    #15517

    Hola!! Com creix de ràpid aquesta nena! XD  La història és molt interessant, però la nadia s'ha quedat sense ningú =(' (excepte en Dumbledore ^^)

    Espero que ho continuïs fent tan bé com fins ara!




  • AvatarGetta91Enviat el 20/08/2007 a les 17:32:46
    #15525He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols

    Oh, oh, merci per la dedicació als traductors! xDD
    Apa, continua així la fic! (No comento mai, però vaig llegint xD)



  • Avatarivi_potterEnviat el 22/08/2007 a les 21:53:23
    #15544He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    Jajjaa!!!

    Holaaa no he sigut la primera pero perque estava de vacances!!

    Enu que dir.... m'ha agradat molt!! Esque mola caxooooo!! Jaj jo vull que es trobin ja el harry i la Nadiaa!!

    Petons,