..::*Aquells anys*::.. - Un cop de sort
Escrit per aila_llopin
Enviat el dia 21/10/2007 a les 00:49:34
Última modificació 02/12/2012 a les 15:04:28
Tots els capítols de ..::*Aquells anys*::..
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Un cop de sort

 

Holaaa!! un dia més, tard però ja estem aquí!!!! Apa, aquí us deixo el capítol.

*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*- *-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*

-        Aila !! - Va cridar un James esbufegant.

-        Què passa? - La noia es va girar espantada pel fort crit que l'hi havia fet.

-        Ne-ne... - en James encara prenia aire – Ne...

-        Necessitem parlar amb tu - Li va dir en Remus que no havia corregut tant ja que per culpa d’en James havia relliscat i caigut, i mentre s'aixecava el noi havia preferit que el seu amic seguís, ell ja l'atraparia amb més tranquil·litat.

-        Sí es clar, de que voleu parlar - Els hi va preguntar la noia estranyada.

-        Doncs... el que passa és que vinc a demanar-te ajuda - El noi d'ulleres va tornar a prendre aire i va seguir - Vull que m'ajudis amb la Lily - l'Aila al sentir allò va mirar ràpidament a en Remus que li va fer un gest d'aprovació, ella el va mirar resignada i es va tornar a mirar el morè.

-        Està bé... ja m'havia estranyat que no em demanessis ajuda abans, qualsevol en el teu lloc ho hagués fet, fa molt temps.

-        Veuràs, és que jo no estic acostumat a això... ja saps que l'Evans és la primera noia... doncs...

-        Que et diu que no?

-        Exacte, així que vull aprofitar el temps que he de passar amb ella pel treball de defensa, per a veure si per fi em fa cas.

 

L'Aila mirava el terra, ella havia fet que en Remus sortís amb la meitat de Hogwarts durant aquestes setmanes i no havia aconseguit que el noi, tingués algun interès especial per alguna noia, ella sabia que encara tenia a la Lily ficada al cap i no podia creure que estigués donant suport a en James, a guanyar-se a la pèl-roja.

 

-        Aila, m'escoltes? - Li va dir el noi d'ulls avellanes.

-        Em... si... perdona... bé pensant-ho bé, no se si això és una bona idea.

-        Aila - Va intervenir immediatament el castany - Per favor has d'ajudar a en James.

-        Sí, a mi m'agrada moltíssim l'Evans i aquesta és la meva gran oportunitat - El noi li va suplicar a la rossa.

-        Bueno, d'acord - Va sospirar amb resignació - Però has de seguir les instruccions que et digui al peu de la lletra.

-        Sí general! - Va dir en James posant-se recte i fent una salutació militar

-        Ai! James no siguis pallasso! - Li va dir en Remus rient i clavant-l'hi un clatellot. La rossa els va somriure

-        Anem a la sala comú , la Lily i la Cris acaben d'anar a la biblioteca i no tornaran fins d'aquí una bona estona, així que allà podrem parlar amb tranquil·litat.

-        En marxa!! - Va dir el noi d'ulleres emprenent camí acompanyat per la jove - Llunàtic que no ho has escoltat? - Li va preguntar després de veure que Remus es quedava estàtic - No m'obliguis a que et porti a coll i ve.

-        No, ja vinc! - Va dir el castany sortint de la seva abstracció.

---------

 

-        No m'ho puc creure!!!!!!!!! - Li deia la Lily a la seva amiga castanya.

-        Prou Lils!... m'has dit això 7 vegades, pots dir-me alguna cosa que m'ajudi ni que sigui tan sols una mica? - Li deia la noia prenent un llibre de pocions i asseient-se.

-        És que... m'has deixat sense res a dir, mai m'hagués imaginat escoltar això de tu. - Li deia la pèl-roja asseient-se davant seu, encara amb la boca oberta.

-        Bé, tampoc és la gran noticia de l'any, no és per morir-se - Va dir la Cristina tractant d'aparentar despreocupació.

-        No, però és una mica per matar-te, com se t’ha pogut ocorre acceptar una cita amb en Sirius Black.

-        Lily, no és una cita - Li deia entre dents la noia d'ulls mel, que estava una mica vermella al notar que amb el to tan alt que havia fet servir la seva amiga se les havien quedat mirant diverses noies de les taules veïnes.

-        Aleshores què és? com més se li pot dir a que en Black t'hagi convidat a sortir i que tu li hagis dit que sí? - la Lily va utilitzar un to més baix ja que també s'havia adonat de les mirades posades sobre elles.

-        No ho sé, però no és una cita, només aniré amb ell... no sé on - li va dir la Cris reflexionant, ja que la veritat no sabia on la duria el noi.

-        I a sobre ni tan sols saps on et durà!

-        És que li vaig dir que no fos cap lloc on ens poguessin veure - la Lily tenia els ulls com dos ous fregits, aleshores la castanya va afanyar-se a agregar- tu creus que m'agradaria que em veiessin amb ell sola en algun lloc fora de Hogwarts, tots dirien el mateix del que estàs dient tu, que és una cita, la qual cosa no és.

-        Bueno, si tu ho dius, de totes maneres no m'ho puc creure!!

-        Sí Lily, això ja ho se - Li va dir en to de fastigueix - però escolta'm ningú més es pot assabentar d'això d'acord?

-        Ni l'Aila?

-        No!!, ja saps com és, i desprès es posa a treure conclusions que no són, és millor que l'Aileta no s'assabenti, total no passarà res important del que s'hagi d'assabentar.

-        Està bé Cris, de totes maneres com el dissabte havíem quedat per anar a Hogsmade a comprar algunes coses per la decoració, no crec que ella pregunti res, és qüestió que li diguem que et quedes a fer alguns deures i llest.

-        Sí.

 --------

 

-        Vull que posis molta atenció i no oblidis res del que et diré - Li va dir l'Aila en to seriós a en James.

-        Serà llarg?, he de prendre nota o alguna cosa?, hi haurà examen? - Li preguntava el noi simulant molta preocupació i mossegant-se les ungles.

-        Forcat ja t'he dit que et comportis, calla i escolta el que et dirà - Li deia en Remus amb un to de veu apagat però amb un somriure a la cara.

-        Està bé, comença.

-        Primer, la Lily odia, detesta i avorreix que siguis tan cregut.

-        Jo no sóc un cregut - Va replicar en James com un nen de 5 anys, i després es va passar la mà pel cabell despentinant-se, cosa que feia molt seguit.

-        I això, no ho facis - Va dir la noia.

-        El què?

-        Això que fas de passar-te la mà pel cabell despentinant-te.

-        I què té a veure això amb el que ens interessa?

-        Què la Lily detesta que ho facis, perquè segons ella sempre vols donar la impressió de recent baixat de l'escombra, perquè no et canses d'estar presumint de que ets el caçador.

-        Què... però no pu... - El noi d'ulleres no va poder acabar la frase ja que en Remus l'havia agafat i l'hi havia tapat la boca amb la mà.

-        Ara pots seguir Aila - Li va dir el noi d'ulls mel encara tapant-li la boca a en James.

-        Eeeeemmm d'acord... aprofita el temps que passareu junts, per conèixer-la millor, per ser el seu amic, no li parlis com parles a totes les noies que t'han agradat, sinó que tracta de veure-la com una persona a la qual t'acaben de presentar i vols conèixer.

-        Però és que jo no veig a l'Evans com una amiga, i tampoc vull que ella em vegi així.

-        James, sinó tractes de ser primer el seu amic, no arribaràs a res amb ella, t'ho puc assegurar.

 

El noi va mirar al terra uns instants i després va mirar a la rossa i va assentir amb el cap

 

-        Està bé - La noia li va dedicar un somriure.

-        Quan estiguis amb ella tracta de preguntar-li sobre la seva vida, sobre el que li interessa... que sigui ella la que parli i si et pregunta una mica sobre tu, aleshores és quan li has de parlar d'això, de resta no, perquè no has de seguir semblant el mateix cregut de sempre.- En Remus va mirar a en James

-        Has de fer el que et diu- va dir-li en Remus.

-        I ho faré, la Lily ho val - El noi va somriure.

----------

  

-        Quines bones amigues em gasto!!! - Cridava una pèl-roja furiosa tancant la porta de l'habitació i encaminant-se escales avall, creuant pel retrat de la Senyora Grassa.- Renoi! se m'oblidava que he de començar el treball amb en Potter - Va dir mentre  agafava un passadís per anar a la biblioteca - Això era el que em faltava per a acabar d'empitjorar el meu dia.

 -----------

  

-        Que bé ara arribaré tard, l'Evans segur està enfadada com sol fer, i li agafa un d'aquests atacs d'histèria i em comença a cridar - Deia en James corrent cap a la biblioteca, ja que s’havia retardat per culpa del seu entrenament de quidittch. A l'entrar va veure a la pèl-roja asseguda en una de les taules que donava cap a la finestra, semblava bastant enfadada, escrivia amb la ploma amb força i tancava i obria els llibres amb brusquedat. En James s'hi va acostar amb cautela i li va dir

-        Hola Evans, disculpa que hagi arribat tardés que l'entrenament de...

-        Aquí tens els llibres i al costat t'he apuntat les pàgines, així que seu i comença a fer un resum - El va interrompre tallant la noia. En James va obrir la boca per reclamar, però després va preferir seguir-li la corrent, es va asseure davant d'ella i va començar a fullejar els llibres. Després d'una llarga estona de silenci, el jove va sentir que no podia més, tenia que parlar-li no podia perdre aquest temps amb ella.

-        Escolta Evans, m'he assabentar que als Gyffindor ens va tocar la decoració del ball i que tu ho has d'organitzar - El noi estava a punt de dur-se la mà al cap per a esvalotar-se el cabell com  sempre i després va recordar els consells que l'Aila li havia donat i va baixar la seva mà- si necessites ajuda, jo puc...

-        No, no necessito ni vull la teva ajuda Potter, millor dit no vull res que provingui de tu - La pèl-roja havia tingut un pèssim dia i estava realment de molt mal humor.

 

El noi tenia orgull, no podia deixar que ella el tractés així.

 

-        Evans que llamps et passa?, només tractava d'ajudar-te, no sé què és el que et passa, però no tens per que pagar-ho amb mi el que sigui que t'hagin fet.

-        Mira Potter, no estic d'humor per suportar les teves arrencades de víctima, així que sinó vols que pagui amb tu res, és millor que em deixis en pau, no em dirigeixis la paraula, mantén la teva distància i fes la teva feina, perquè el que menys necessito ara és haver de discutir amb tu, madura i entén que et detesto, que passar aquest temps al costat de tu és el major càstig que em poder donar, que jo no et vaig triar com a company, que si hagués estat per mi hagués preferit treballar amb un troll abans que amb tu. - La noia estava vermella de la ira, en James només la mirava sense dir cap queixa o retret. El jove d'ulleres va tornar al seu treball, escrivint en un pergamí el resum d'aquelles pàgines, tenia les celles arrugades, però ni una paraula sortia de la seva boca.

 

La Lily després d'una estona el va mirar de reüll, la veritat és que havia estat molt dura amb ell i el pitjor era que el noi no li havia fet res per merèixer tal descàrrega, ella havia tingut un mal dia i s'havia desfogat amb en James; el seu despertador no havia sonat ja que l'Aila l'havia fet malbé i no li havia dit res, així que havia arribat tard a la classe d'Història de la Màgia, i el professor Binns li havia tret punts, després a la classe d'adivinació, per les presses s'havia oblidat a l’habitació la bola de cristall que la professora els havia fet endur-se per fer uns deures, i havia hagut d’anar corrent fins a la seva habitació i tornar corrent fins a l'aula de adivinació, però just quan arribava, havia ensopegar i trencat la bola, pel qual altre vegada li van treure més punts, després a l’hora d’esmorzar, per estar llegint un llibre “Aritmètica, la màgia dels nombres” no es va adonar que es menjava un dolç de coco i carabassa, cosa que li va provocar ronxes a tot perquè és al·lèrgica al coco, i va haver d’anar a la infermeria on havia un nombrós grup de nens de primer de Slytherin vomitant bavoses. Un d'aquests animals se li va caure al cabell deixant-li enganxifós i amb pudor. Desprès de que l'haguessin atesa va haver d'anar a banyar-se ja que estava tota plena de la substància que deixen les bavoses. Més tard s'havia barallat amb la Cristina i l'Aila.... per la Lily aquest havia estat el pitjor dia de la seva vida. Tenia que disculpar-se amb el noi, perquè era el que menys culpa tenia de que estigués tan rabiosa, i al final ho havia acabat pagant ell.

 

-        Potter...- El noi ni tan sols va aixecar la vista - Potter, ho sento, no t'havia d'haver cridat ni parlar-te d'aquesta forma, tu només volies ajudar-me... avui he tingut molt mal dia, però aquesta no és raó per com m’he portat amb tu... així descarregant tota la meva fúria amb tu - Li va dir la noia realment penedida.

-        Tots tenim mals dies, no et preocupis.- li va dedicar una mirada tendra i un somriure la Lily el va mirar estranyada, però li va retornar el somriure, per estrany que semblés- Saps què m'ajuda quan tinc mals dies, i només vull allunyar-me de tot i de tots?

-        Vas amb el club de nenes ximpletes que caminen després de tu, i escoltes els seus elogis fins que et canses? - Li va dir la pèl-roja en un to més de broma que de maldat.

-        No - Va dir en James sense donar importància al comentari - Em munto a la meva escombra i vol el més alt que puc, sentir el vent a la cara, mirar cap avall i veure-ho tot tan petit i llunyà, m'ajuda a buidar la ment, oblidant-me de tots els problemes que tinc.

La pèl-roja el va mirar sorpresa

-        Sona bé, però a mi no em serviria...

-        Per què?

-        Per que no m'agraden molt les escombres ni la idea de volar... la veritat és. ..que... li tinc una mica de por a les altures.

-        Tu?, Lily Evans, tens por a les altures?

-        Sí, sóc humana recordes? - Li va dir la noia en mal to.

-        Ho recordo, i com ho vas fer amb les classes de vol tots aquests anys.

-        Què t'importa Potter - Va dir la noia d'ulls verd tornant una altra vegada a la defensiva.

-        Ja estàs tornant a desfogar-te amb mi, només te fet una simple pregunta... - Va dir en James fent-se el dolgut.

-        Està bé - Va dir la noia després d'uns segons de silenci - Vaig fer un acord amb la professora, jo li feia treballs teòrics i ella me'ls avaluava com pràctics, però ara com ja no necessito les classes de vol, doncs ja no és necessari.

-        Oh per cert, tu as agafat la carrera d'auror?

-        Sí igual que tu - Li va dir, fent-li recordar que gaire bé li va donant un infart de la ràbia quan se’n va assabentar l'any passat.

-        Tindries d’intentar volar, no crec que serveixi de molt un auror amb... com es diuen aquestes coses muggles que són com unes sabates amb rodes... tallins?

-        Patins Potter, ja es, estic pensant de fer classes de vol particulars al sortir de l'escola, es que un auror que no voli en escombra no és molt útil - Va dir la noia, amb una mica de preocupació a la cara.

 

En James va pensar en dir-li que ell amb gust li faria les classes, però sàvia que arruïnaria la conversa civilitzada que per primera vegada tenien.

 

-        No et preocupis, segur que a poc a poc li aniràs perdent la por, encara que tindries d'intentar el que et dic - Va dir el noi mirant i assenyalant cap a la finestra a alguns alumnes que volaven amb escombres.

 

La pèl-roja es va girar, la veritat és que es veien contents i ella sempre havia volgut sentir aquella sensació de volar, però la seva por a les altures li ho impedia.

 

-        Vinga, busco la meva escombra i fem una passejada - Va dir el noi somrient dèbil ment. La Lily es va girar de cop a veure en James, que no feia servir el mateix to arrogant i presumit de sempre.

-        Millor que no Potter, acabem el treball - Va dir la noia tornant a escriure en el pergamí. En James va somriure, havien tingut una conversa decent, i fins hi tot interessant, estava segur de que poc a poc s'aniria guanyant l'afecte de la noia.

 

 

 La setmana els havia passat bastant ràpid, per la Lily havia estat la setmana més estranya de la seva vida, no podia creure que durant el temps que havia passat amb qui ella creia la persona que més odiava al món, havia estat... interessant?... entretingut?..

 

-        Aila afanyat que ja anem tard! - Cridava la Lily des de la porta de l'habitació.

-        Ja vaig, esperat un segon - Deia la rossa mentre es pentinava el cabell per cinquena vegada - Com em veig?

-        Com si anessis a cantar a una coral - Li va dir Cristina entre riures - Perquè has de combinar-te tant?

-        Perquè sinó em veig com un pallasso, amb un carnaval de colors damunt.

 

La rossa s'havia combinat entre rosa i negre, i no hi havia cap altre color que aquests dos a la roba que duia

 

-        Ei!! Lily com la Cris no ve, li he demanat a en Remus que ens acompanyés a fer les compres.

-        Doncs per mi no hi ha cap problema, de totes maneres a ell també li toca una mica de feina amb la decoració, així que em pot ajudar a escollir diverses coses.

-        La cosa és que... bé... tu ja saps que ell té els seus amics... i que en Petter i en Sirius estan ocupats... i doncs en Ja...

-        Aila m'ho expliques després va marxem - la va interrompre la pèl-roja emputxant-la cap a la porta

-        Cuida’t Cris i no facis res que jo no faria - Li va dir amb una mirada severa.

-        No et preocupis, que us vagi bé - Li va dir la noia amb sense preocupar-se.

 

L'Aila i la Lily anaven baixant cap als terrenys, per encaminar-se a Hogsmade.

 

-        Veus per culpa teva ja fem tard.

-        Clar que no, acàs volies que sortís com una boja?

-        Doncs...

-        Hola noies!- va dir el noi d’ulls mel quan les va tenir a prop.

-        Què tal Remus? - Li va dir l'Aila.

-        Disculpa’ns per arribar tard, és que aquesta nena...

-        Hola- va dir en James que fins ara havia estat callat al costat d’en Remus.

-        Emm... Hola James com estàs?... que... que bé que ens acompanyis avui - Va dir la rossa nerviosa.

 

La Lily s'havia quedat parada, només mirava a en James molt contrariada

 

-        Aixó... sí, com estàs Aila...? et molesta que vingui Evans? - Va dir el noi, igual de nerviós que els seus altres dos còmplices.

 

La noia es va quedar en silenci uns segons i va mirar a la seva amiga, la qual li va tirar una mirada de “no t'atreveixis a dir-li que si”.

 

-        No - Va dir amb indiferència - millor marxem, tenim un dia mogut i no podem perdre temps.

 

En James s'havia sentit totalment alleujat al sentir el NO de la pèl-roja. En Remus li va donar una palmellada a l'esquena en senyal de companyeris-me.

 

-        Sí, som-hi - Va dir la noia de vestidures negres amb rosa.

-        Com van? - Li va preguntar dissimulant darrera d'unes bambalines flotants, en Remus a l'Aila.

-        Doncs crec que es podria dir que bé, és preferible que la Lily sigui indiferent amb ell, que no que li estigui cridant no? - Va dir la noia, mirant als dos joves.

-        Suposo - Li respondre el castany una mica dubtós.

-        Tinc una idea, deixem-los sols.

-        Creus que serà una bona idea? - Va preguntar el noi sospirant profundament.

-        Tu vas ser el que va dur en James amb mi perquè l'ajudés recordes?, però si vols que ho deixem aquí t'entenc Remus.

-        No, Aila aquest tema ja l'he aclarit...- El noi sentia un punyal al seu cor, però no podia fer-hi res.

-        Si tu creus que deixar-los sols és una bona idea doncs això farem.

 

La rossa el va mirar resignada i li va dedicar un tendra somriure

 

-        La veritat és que ets únic...

 

El noi li va tornar el somriure, però la d'ell era dèbil.

 

-        Aila, pots venir a ajudar-me - Li va dir la pèl-roja amb ulls suplicants.

-        Emm... això... no, és que en Remus i jo hem pensat que seria mes pràctic que vosaltres us quedeu aquí acabant de comprar les bambalines i nosaltres ens avancem a... comprar les espelmes.

-        No, crec que...

-        Així estalviarem temps Lily, així que ens veiem dintre d'una hora i mitja a Les Tres Escombres.

-        El noi pèl castany es va afanyar a dir això i després va sortir amb la rossa fora de la botiga.

 

La pèl-roja estava que matava a l'Aila, com l’havia deixat sola amb ni més ni menys que amb en James Potter, tot i que ja no es comportava com sempre, seguia sent ell, no podia fer res més, hauria de resignar-se, només era una hora i mitja. La noia es va girar amb resignació

 

-        D'acord, espero que siguis bo amb les decoracions Potter.

-        Doncs, tinc bon gust Evans - El noi estava realment feliç.

*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-* -*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*

Aquí teniu el capítol, segurament amb varies faltes i repeteixo, ho sento moltíssim però els capítols estan revisats ràpid i se’m passen moltes faltes, ho sento. Comenteu i doneu la vostra opinió.

aila_llopin 


Llegit 1129 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)