La Laura es va deixar caure al seient del tren. Va sospirar, deixant sortir tot l'aire que havia aguantat des de que havia vist aquella locomotora vella però elegant, d'un color carmesí que brillava sota la llum del Sol.

Ella, l'Hermione, el Ron i el Harry havien triat aquell compartiment perquè estava quasi buit, exceptuant un home profundament adormit (la Laura es va haver d'aguantar les ganes de despertar-lo i demanar-li un autògraf).

- Qui és? - Va preguntar el Ron.

- El professor R. J. Llopin - Va respondre l'Hermione. Amb un fil de veu, va preguntar a la Laura -. És aquest el que...

- Sí. - Va respondre ella en el mateix to, recordant la conversa que havia tingut amb la seva amiga en aquell avió, que de cop li semblava molt llunyà.

- Tu ho saps tot? - Li va preguntar en to ressentit. Després es va girar cap al Harry, que acabava de tancar la porta. - Perquè sempre ho sap tot?

- Ho diu a la maleta. - Va respondre l'Hermione altivament, assenyalant el prestatge.

- Què deu ensenyar? - Va preguntar el Ron, ignorant-la.

- És obvi. Només hi ha una plaça lliure: Defensa contra les forces del mal.

El Ron va grunyir fluix i va xiuxiuejar alguna cosa semblant a "la senyoreta ho sap tot", i la Laura i el Harry van riure per sota el nas. Fent veure que no els veia, el pèl-roig va comentar:

- Doncs espero que sigui bo. Ara, em sembla que aquest amb un bon sortilegi se'n va a l'altre barri. Bé, tant és. Harry, ¿què ens volies explicar?

El tren s'endinsava en una boira espessa, se sentia les gotes de pluja picar contra el vidre i també els udols del vent contra els arbres dels boscos.

La Laura va sentir un calfred. El Harry havia explicat que sabia que Sirius Black el buscava i havien canviat ràpidament de tema. Ja s'havien acabat els dolços variats que el quartet havia comprat; la Laura pocs cops havia tastat unes llaminadures tan bones. Al cap d'una estona, tres figures van entrar al compartiment i la Laura va tenir un sobresalt; s'havia oblidat completament d'aquella escena.

- Mireu qui tenim aquí - Va dir un noi alt, de trets elegants i punxeguts, amb una pell extremadament pàl·lida i uns cabells ros platí, que no era lleig en absolut però que tenia una expressió tremendament desagradable. La Laura el va reconèixer immediatament; era el Malfoy, Draco Malfoy. -. El Guarry i el Ronyes!

Dos goril·les que semblaven adorar l'aire que rodejava el ros van riure estúpidament.

- Diuen que per fi el teu pare va tocar una mica d'or aquest estiu, Weasley. La teva mare no va morir del xoc?

El Ron es va aixecar i tant la Laura com el Harry i l'Hermione van fulminar l'Slytherin amb la mirada. Aleshores, el Malfoy va reparar en l'home que roncava al fons.

- Qui és aquell?

- Un professor nou. Què deies, Malfoy?

Segons el llibre, el Malfoy se n'havia d'anar, però aleshores es va fixar en la Laura per primer cop.

- I tu qui ets? - Va preguntar, o més aviat va escopir amb menyspreu.

- La Laura Baró Salvia. - Va respondre ella encara més arrogant que el noi si era possible.

- No em sona... no seràs una altra sang-de-fang, no? - L'expressió de fàstic del Malfoy va donar una idea a la Laura, que es va aixecar del seient abans que no ho fessin el Harry o el Ron, que semblaven molt disposats a començar una baralla.

- Però... però COM T'ATREVEIXES????!!!!! - Va exclamar amb aires de princesa terriblement ofesa, plantant-se davant el ros i mirant-lo fixament, ulls blaus contra ulls grisos, tot i que la Laura només li arribava fins a la barbeta - Dir-me a mi, hereva dels Baró, LA FAMÍLIA DE BRUIXOTS MÉS ANTIGA DE LA PENÍNSULA I PART DE L'ESTRANGER, sang-de-fang, tu, un MISERABLE MALFOY!

Tots qui estaven al compartiment van obrir els ulls com plats, en especial el Malfoy, que semblava... atemorit. La Laura no va deixar que el shock s'apoderés de tots i va seguir amb el seu numeret.

- Esperava una mica més d'educació per part d'algú de sang pura! De què vas? Ja veuràs quan els meus pares ho diguin al Lucius - Va prosseguir, dient pel nom al pare del Malfoy per fer veure que el coneixia -. Espero que això no torni a passar, M'HAS ENTÈS BÉ? Pel que sé del teu llinatge, HAURIES DE BESAR EL TERRA QUE TREPITJO!!!!

Allò va fer un efecte increïble. Mormolant paraules de disculpa, el Malfoy i els seus trolls van fugir corrents.

El Ron va fer un xiulet d'admiració, el Harry la va aplaudir i l'Hermione la va felicitar mentre la Laura, amb l'ego pels núvols, tornava al seu seient.

Tenia els cabells molls i la túnica completament xopa, però a la Laura no li importava; estava ocupada intentant gravar-s'ho tot a la memòria, des del fred horrible i el terror que havia passat al tren, cortesia dels demèntors (que havien resultat molt pitjors del que podria haver imaginat abans), fins a la petita habitació de Hogwarts on era ara acompanyada d'un grup de nens de primer menys nerviosos que ella, passant per la veu agradablement greu i tranquil·litzadora del Llopin, la separació dels seus amics, la gegantesca figura del Hagrid, el viatge en barca pel llac i finalment l'enorme silueta del castell envoltada de núvols i il·luminada pels estels i les torxes del camí que hi portava. Havia passat tot massa ràpid, i la noia estava intentant memoritzar cada tapís, cada detall del terra de pedra que hi havia a l'habitació del costat del Gran Saló, on passaria la cerimònia de la Tria.

Un home massa baixet, de cabells blanquinosos i ampli somriure els va obrir la porta.

- És un honor rebre-us, estimats alumnes! Jo sóc el professor Flitwick. Ara us obriré la porta i entrareu al Saló. Us cridaré per ordre de llista, i tan sols us heu d'emprovar el Barret, que us dirà a quina residència anireu: Hufflepuff, Slytherin, Gryffindor o Ravenclaw, de la qual sóc encarregat. Apa, ja està tot. En fila i en silenci, si us plau.

Les gegantesques i decorades portes del Gran Saló es van obrir lentament. A la Laura se li va escapar un "Oh!", com a la majoria dels seus companys de primer. Li havia passat el mateix que a Gringotts; ja l'havia vist a les pel·lícules, però veure-ho de debò no tenia ni punt de comparació. Amb prou feines va escoltar la cançó del Barret, tant enfeinada com estava buscant el Ron amb la mirada. Al final el va trobar; a la taula de Gryffindor, amb espai per dues persones o més al costat. El pèl-roig la va saludar amb la mà i li va somriure, però la noia no es va poder tranquil·litzar. Una veu aguda la va despertar de cop.

- Baró, Laura!

Sense sentir les cames es va acostar a la tarima, es va assentar al tamboret i es va col·locar el Barret, una mica tirat endarrere per a que no li tapés els ulls.

"Vejam que tenim aquí..."

La Laura es va sobresaltar; era molt estrany tenir una veu dins del cap, i per un moment va pensar que se l'havia imaginat.

"Mmm... interessant. Força difícil, sí senyor. Com has dir que et deies, nena?"

- Laura. - Va xiuxiuejar dèbilment. Allò era molt sinistre.

"Laura, què maco... la teva serà una decisió difícil, o sigui que pots posar-te còmoda"

La Laura amb prou feines es va moure. Mai aconseguiria posar-se còmoda amb centenars de parells d'ulls mirant-la, el cor a 300 per hora, una veu aguda que li parlava mentalment i amb un Barret al damunt que havia de decidir el seu futur.

"Series una bona Hufflepuff, tens sentit de la justícia (tot i que molt particular; no entenc perquè tens ànsies assassines en contra d'una rata) i ganes de posar-te a la feina, o també estaries bé a Ravenclaw, veig que tens talent i sobretot curiositat. O perquè no Gryffindor? Sí, aniria bé... Però veig moltíssima ambició en tu. Pots i vols ser algú en aquest món, algú important. No hi ha res que desitgis més... Sí, n'estic quasi segur. Seràs una perfecta Slytherin!"

Abans que el Barret ho pogués repetir en veu alta, la Laura va mormolar:

- Ah, no, ni de conya.

"Em contradius? La meva decisió ja està presa..."

La Laura es va regirar al seient i va recordar el que li havia dit a la seva millor amiga, la Jessica, a l'agost.

- Mira, o em poses a Gryffindor o en faig draps, amb tu. Capisci? - Va xiuxiuejar intentant semblar amenaçadora i dissimular els nervis i la decepció. Havia d'anar amb l'Hermione, el Harry i el Ron o es perdria tota l'acció!

"Esto... Bé... No et puc posar a Gryffindor, ETS una Slytherin de cap a peus! No ho veus? No t'importen els mètodes per a aconseguir el que vols!"

- Això dels draps no era broma.

"No, si ja... No es pot parlar amb els Slytherin, sou massa cap-quadrats. Tot i que això també és una característica Gryffindor, o sigui que potser sí que podries estar bé a..."

Aleshores, la veu va ressonar pel Gran Menjador.

- GRYFFINDOR!

Mentre deixava el Barret al tamboret, la Laura encara va ser a temps de dir-li entre dents:

-          Covard.

- Doncs... Benvinguda!

L'Hermione va empènyer una porta on hi havia un cartell on posava:

Tercer Curs

Gryffindor

La Laura va agafar aire (havia perdut més alè del compte pujant les interminables escales de Hogwarts i de la Torre dels lleons) i va entrar a l'habitació de les noies, que també seria la seva durant aquell curs.

Era realment una habitació fantàstica; al ser en una torre i al capdamunt de tot, era perfectament circular.

Les parets eren de pedra grisa, però la majoria estaven recobertes amb tapissos medievals que representaven paisatges i éssers mitològics. La pedra del terra estava tapada amb una catifa espessa i calentona de color granat amb dibuixos geomètrics molt elaborats en fil daurat. Hi havia unes quantes finestres; les que estaven a l'alçada de la vista de les noies eren grans i amb vidres transparents, i tenien unes cortines amb el mateix disseny que la catifa. Les que estaven més amunt, a poca distància de la clau de volta (que representava el lleó de Gryffindor), eren més petites i tenien els vidres de colors.

Hi havia cinc llits, tots més grans del que la Laura estava acostumada. Tenien baldaquí, amb les columnes de fusta tallades i les cortines semblaven de seda carmesí. Al damunt de cada llit, tapant els llençols de ras color daurat, hi havia uns edredons preciosos fets amb retalls de sedes on hi havia dibuixos brodats. Als peus dels llits hi havia els baguls. I, assentades damunt d'un dels llits, hi havia tres noies més.

- Tu ets la Laura, no? - Va preguntar una d'elles.

La Laura va assentir amb un somriure. Tant l'Hermione com ella es van acostar més al grup.

- Jo sóc la Parvati Patil. - Va explicar la noia, a la que la Laura havia reconegut gràcies a les descripcions i les pel·lícules; guapa, alta, amb els cabells negres recollits amb una trena i els ulls del color del carbó.

- I jo la Lavender Brown - Es va presentar la noia del mig. Semblava estar disposada a oferir un somriure a tothom, tenia els cabells llargs fins a la barbeta i de color ros cendra. El serrell li arribava poc més amunt dels ulls, petits i de color verdós. Va assenyalar a la noia que tenia a l'esquerra -. I ella és la Morgan Kieves.

La Laura se la va mirar detingudament; no li sonava haver llegit sobre cap Morgan Kieves, de manera que era l'alumna fantasma que quedava de Gryffindor. Era la més baixa del grup de lluny i estava força prima i pàl·lida. Tenia els cabells molt negres i llargs, encara més que la Parvati, i els portava deixats anar. Els seus ulls eren ametllats i d'un estrany color platejat, el nas era massa fi i la boca massa petita i vermella; tot plegat donava la sensació de que la tal Morgan era un ésser fantàstic més que una humana. La Morgan va fer-li un somriure petit que a la Laura li va semblar curiosament familiar.

- Què tal? - La seva veu era suau i pausada.

- Bé... - Va respondre la Laura, intentant recordar en va on havia vist aquell somriure abans.

- Preparada per a una immersió al veritable món de les bruixes? - Va preguntar la Parvati, amb un somriure maliciós.

La Laura va sentir com, al seu costat, l'Hermione sospirava. Es va acostar a les tres noies.

- És clar.

Ho sento!! Ho sento!! No tinc perdó de Déu i menys vostre!! ToT Entendré que no em recordeu després de no escriure res des de fa la mar de temps o que no em volgueu parlar.

Si us plau, deixeu el Vudú!! No em feu maaal!!

XD

Vale, ja està. Espero que accepteu les meves disculpes, que us agradi el capítol, que comenteu (si no, seré jo qui us farà Vudú a vosaltres) i que sigueu molt feliços i mengeu MOOOLTES castanyes!! ^^

Dedico el capítol a la Núria del meu cor, que em fa sentir culpable cada cop que la veig i em diu: (mode veu amenaçadora) "Escriu... Escriu..."  =P

Ale, MERRY CHRISTMAS i espero no trigar tant el pròxim cop.

Rowena

PS: Molt important: Doneu-me idees!! Noms, escenes, personatges, què voleu que passi... ^^ inspireu-me plis!

PSS: Kieves, el cognom de la Morgan, és el del guionista de HP3. Haha, no sabia com posar-li.