Escrit per Agatha BlackEnviat el dia 12/09/2008 a les 13:34:04
Última modificació 12/09/2008 a les 13:34:04
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Uaaa, penúltim capítol, quina emoció!
Ara que ja he acabat l'examen de recuperació de literatura anglesa (ja han sortit les llistes i informo que he aprobat i em queda un 7'3 de mitja, jejejeje^^) he tingut una miqueta detemps per escriure, o sigui que allà va!
25- QUÈ TAL SE'T DÓNA, MENTIR?
El dilluns el James es va aixecar al matí amb un mal sabor de boca. Tenia una sensació estranya, com si hagués de ser conscient d'alguna cosa que no aconseguia recordar. Havia de fer alguna cosa important aquell dia? Hmmm...
Va badallar i es va posar les sabatilles. Era el primer que s'aixecava a l'habitació. A la seva esquerra, el Frank dormia profundament amb la boca oberta. Al llit de la dreta l'Albus es va girar, va fer un moviment ampul·lós amb la mà i va murmurar «...leviooooosa».
Va començar a caminar cap al bany per fer una dutxa. De què s'oblidava? Es va desvestir i va encendre l'aigua. Au, crema. Era la primera nit que dormia des de la sessió de patronus a ca l'Alfred. Ara està massa freda. Què havien estat fent, doncs, a ca l'Alfred? Es va ficar sota l'aigua. Ah, sí, ja ho recordava. Havien estat practicant pels exàmens, que començaven...
—Aaaaaaahhhhhhh!
La porta es va obrir als pocs segons i quatre cares van aparèixer per la porta.
—Espero que t'estiguis morint com a mínim... —va fer el Frank.
—Els exàmens! —va exclamar el James—. Són avui! Ja! D'aquí a una hora i mitja!
—Eh... correcte —va assentir el Lorcan—. Portem setmanes estudiant per alguna cosa, no?
—És clar, és clar... —va fer el James, tot i que va pensar que se sentiria millor si s'afogués a la dutxa. Els exàmens sempre havien estat el seu pitjor malson...
Va veure que el Lorcan, l'Albus i el Charlie tornaven cap als llits remugant, però el Frank es va quedar a la porta, amb els ulls mig tancats per la son.
—James —li va dir—, no és com els altres anys. Aquesta vegada som els millors del curs i traurem un deu sense cap esforç.
El James s'ho va pensar i va assentir. Era cert. Ja se sentia millor. Tot i així encara tenia una sensació com de dolor al pit.
—Jo de tu tornaria a respirar... —va comentar el Frank abans de marxar.
Ah, sí, respirar. Era important, respirar. Agafo aire i el trec, molt bé, així... El dolor del pit va marxar, ja que era perquè duia massa estona aguantant l'aire als pulmons de l'ensurt. Uf. Ja està.
Es va ensabonar. Quins exàmens tenia, el primer dia? Història de la Màgia i... Defensa Contra les Forces del Mal, exacte. Amb Defensa no hi havia problema, era el que més havien treballat amb els rondadors. Però si fins i tot sabia fer patronus! I Història de la Màgia... no n'hi havia per tant, ni tan sols hi havia part pràctica, només hi hauria unes quantes preguntetes sobre guerres de gòblins, i de la Conselleria d'Afers Màgics.
Mitja hora més tard els cinc nois van baixar a esmorzar i es van trobar que les noies ja hi eren.
—James, James! —el va cridar la Sandy Finnegan—. Escolta, eh que tu ens saps molt d'Encanteris?
—Home, sí, és el meu fort —va contestar el James.
—És que tenim ara l'examen i... em sembla que encara no em surt prou bé l'encanteri levitador...
—A l'Al tampoc —va contestar el James—. Porta tota la nit somiant el mateix.
—I tu com coi ho saps? —l'Albus s'havia quedat al·lucinat.
—És que et llegeixo el pensament —va dir el James, rient per dins—. A veure, Sandy, agafa la vareta i fes el moviment... sí, el fas bé, però intenta-ho agafant la vareta de més a la punta i així serà més ampul·lós. Així, molt bé, prova-ho ara.
—Wingardium leviosa!
—Sandy, xata! —es va queixar l'Andrea—. T'importa deixar el meu plat a la taula, que així no aconsegueixo sucar pa als ous?
—Ah, ja em surt! —va exclamar la Sandy—. Moltes gràcies, James.
—És un plaer —va dir el James, i li va fer un somriure.
La Sandy es va posar tota vermella, gairebé igual que el seu cabell, i el James es va apressar girar-se cap als seus amics perquè la Martha va fer una rialleta, l'Andrea li va adreçar una mirada de complicitat molt poc dissimulada, i la Rose va posar els ulls en blanc i va sospirar.
La Geena era la que semblava mes tranquil·la perquè Història de la Màgia era la seva especialitat. El James va dubtar de si repassar o no, però va decidir deixar-ho per no posar-se més nerviós.
Van anar cap a l'aula sense que el James obrís la boca.
—Va, James, no et posis nerviós que anirà molt bé —va dir l'Alice—. Imagina't que és un partit de quidditch. Però procura no quedar-te inconscient, eh? —va afegir rient.
—Ja, ja, ja —va ironitzar el James, mentre s'asseia, i l'Alice, darrere seu, li va treure la llengua.
El professor Binns va arribar el pocs minuts i va fer repartir a un noi de Hufflepuff els exàmens, ja que ell no podia perquè els fulls li traspassaven la mà.
—Poden començar a escriure... ara!
El James va donar la volta al full i va mirar la primera pregunta.
1- Què eren les Oracles de l'antiguitat? A què es dedicaven? En quina mena de llocs vivien? Anomeni'n una de coneguda al món dels bruixots.
El James va somriure i es va posar a escriure.
Va sortir de classe molt satisfet, i els seus amics també. La veritat és que no hi havia de què preocupar-se.
L'examen de Defensa Contra les Forces del Mal encara li va ser més fàcil. A la part teòrica havien de triar entre fer una redacció sobre els vampirs o sobre els homes llop (tots quatre la van fer sobre els homes llop, ja que el Remus els havia explicat moltes coses, i el Vitruvi també) i la part pràctica va constar d'uns quantes encanteris defensius que havien practicat a classe, que el Clan de Magatotis va superar molt bé.
—Ja tenim dos excel·lents —va fer la Geena en sortir de l'aula.
—La veritat és que jo crec que sí —va comentar el James.
Els bessons també van assentir i se'n van anar tots quatre a la biblioteca a estudiar per l'endemà: Transfiguració i Botànica.
Transfiguració va ser molt fàcil, sobretot per l'Alice, que era la seva especialitat. Només van haver de transformar un ratolí en una tabaquera, i el professor McMillan va quedar encantat de la feina dels de Gryffindor, que havien aconseguit les capsetes més boniques, que tenien filigranes d'or i plata i tot. La de l'Alice fins i tot estava perfumada i feia olor de roses quan l'obries. Al James li va encantar que la del McNair encara fos peluda i que la del Montague tingués bigotis.
Botànica també va anar molt bé. La part de teoria eren preguntes de tipus test que no tenien cap malícia i la pràctica va ser extreure llàgrimes de mandràgores. Cadascú tenia un potet de vidre i amb unes senyals vermelles, que marcaven de l'u al deu. Tenien una hora per omplir el potet, i la senyal on haguessin arribat seria la nota que tindrien de la pràctica. Tots quatre van aconseguir arribar al nou sense problemes. Al costat del James, però, l'Anne Boot de Ravenclaw (la caçadora que havia pegat al James quan ell va intentar tirar-la de l'escombra) tenia problemes greus amb la seva mandràgora, que cridava molt, però plorava poc, i quan només quedaven cinc minuts per acabar, amb prou feines havia arribat al quatre, i la noia estava apunt de plorar. El James va veure que al seu altre costat hi havia Montague, que tenia el pot ple fins al set. De manera que va esperar que el Neville no mirés i va aprofitar un moment de distracció de l'Slytherin per agafar-li el pot i omplir el de l'Anne fins al cinc. El Montague ni tan sols se'n va adonar.
—Amb això em perdones allò del partit? —li va murmurar a l'Anne.
—És clar —va fer la noia amb un somriure d'orella a orella—. Amb això et perdono fins i tot que siguis tan cregut.
—Gràcies, suposo... —va fer el James, torçant el cap indecís, i l'Anne va riure.
El dimecres venia el pitjor: Pocions.
Ni tan sols el Frank, que era l'expert en pocions, estava tranquil. Sabien de sobres que el McNair posaria una poció endiabladament difícil. I així va ser.
—La poció de l'oblit —va dir el McNair amb un somriure diabòlic—. Tenen una hora a partir de ja.
La poció de l'oblit era una que havien fet a principis de curs i que el professor sabia de sobres que, a part de ser la més complicada de totes les que havien fet, els alumnes ja no se'n recordarien. Però de seguida va veure que els quatre de Gryffindor sí que la recordaven, i perfectament, perquè havien estat practicant a ca l'Alfred. De manera que se'n va anar cap a la seva taula i els va estar observant per posar-los nerviosos. Però de seguida va veure que allò no funcionava gaire perquè l'únic que aconseguia era que l'Alice li llancés mirades assassines i que al final el James li deixés anar:
—Si vol, després n'hi ensenyem.
Allò li va costar trenta punts a Gryffindor. Però al menys el McNair va marxar avergonyit i van tenir tots quatre al final de la classe unes pocions de l'oblit perfectes, tot i que el Frank els haver de corregir un parell de vegades a sotaveu abans que no fessin una desgràcia. Van veure que eren els únics que havien aconseguit que la poció fos violeta del tot, la de la majoria era blavosa o rosada. La del McNair fill, que era idiota, pobret, era taronja, però no importava gaire perquè sabia que el seu pare li posaria un excel·lent igualment.
—És injust —va dir el Frank quan van sortir de classe—. A l'Alice i a mi, el pare no ens regala mai les notes, al contrari, que és més exigent.
—Per què teniu un pare com Déu mana —va comentar la Geena—. Els McNair són imbècils, els ve de família...
—Tothom que se senti orgullós de ser d'Slytherin ha de ser imbècil a la força... —va dir el James, i els altres hi van estar d'acord.
Aquell dia ja no tenien cap examen fins a la nit, que tenien el d'Astronomia. Per això van poder anar a dinar tranquil·lament i ajudar a repassar als de primer el de Defensa Contra les Forces del Mal, que el tenien a la tarda.
Mentre dinaven, però, la McGonagall va anar cap a ells amb una carta a la mà. Com que feia cara que l'assumpte era delicat, es va asseure a dinar amb ells.
—Eh... tinc notícies de la vista oral del primer de juliol —va dir—. Ja han fixat l'hora; serà a les onze del matí. Com que és l'endemà d'acabar les classes i hi han d'anar els tres junts, els sembla bé quedar-se una nit més a Hogwarts i jo els acompanyaré amb un aparetratge paral·lel?
—Sí, perfecte, així ens podrem acomiadar de l'escola... —va dfe el Frank amb tristesa.
—Jo també em quedaré, professora —va dir la Geena—. Vull estar amb ells al judici.
—No li ho permetran a no ser que declari com a testimoni.
—Doncs ja declararé a favor seu.
La McGonagall va assentir.
—Professora McGonagall... —va fer el James gairebé sense gosar—. Recorda que em va dir que... que... que ens ajudaria la nit que...
—La nit que em va salvar la vida? Sí, ho recordo —va assentir la McGonagall.
—Ens podria buscar algun advocat que sàpiga que és bo?
—Ja ho he fet —va declarar la McGonagall, i els quatre se la van mirar, sorpresos—. He agafat una persona de confiança, intel·ligent, que conec molt bé i que és la millor advocada del món. En altres paraules, la seva advocada sóc jo.
Es van quedar tots amb la boca oberta.
—Vostè?
—Abans de ser professora treballava al Wizengamot com a advocada. Vaig plegar perquè a l'època de Lord Voldemort van començar a enganxar molta gent que no sabíem si eren culpables o no... i bé, jo havia de callar i defensar o condemnar a qui em tocava. I de vegades havia de defensar gent que sabia que es mereixia anar a Azkaban i de vegades em tocava fer de fiscal i denunciar gent que resultava ser innocent. El Sirius Black, sense anar més lluny.
—Vostè va portar la condemna del Sirius Black? —va exclama el James.
—Sí, i vaig guanyar —va assentir la McGonagall amb tristor— Ara me n'avergonyeixo molt. És clar que per aquell llavors jo pensava que realment era culpable. Quan ens vam retrobar anys més tard a l'Orde del Fènix quan els vostres pares anaven a l'escola, vaig poder parlar amb ell i vaig veure que no em guardava rancor —va fer un somriure—. Era genial, el Sirius. Una mica imprudent, però tenia un cor molt gran. Encara recordo quan venia a Hogwarts, tot el dia amunt i avall amb el James... quin parell! Sempre els castigava, però em feien riure tant. Eren...
—Així com nosaltres? —va acabar el James amb un somriure torçat.
La McGonagall se'ls va mirar i va assentir.
—Així m'accepteu com a advocada?
—Sí!
—És clar!
—Òbviament!
—Doncs si em dispensen... marxaré a la biblioteca a preparar-me el cas. Els avisaré la setmana que ve i prepararem el judici. De totes maneres... —va girar-se abans de marxar— el cas és difícil. No es facin il·lusions.
Tots es van mirar, entre moixos i engrescats.
L'examen d'Astronomia de la nit va ser prou senzill, només havien de fer una carta astral de la posició dels planetes aquella nit i després una redacció sobre tot el que sabessin de Venus.
Dijous va ser l'últim dia d'exàmens pels de primer i segon, perquè el divendres era per les matèries optatives que es feien a partir de tercer. I era el millor dia pel James, perquè tenien examen d'Encanteris, la seva especialitat, i de Vol, exàmens i classes de la qual estaven excusats tots els jugadors, ja que ja tenies un excel·lent només per formar part d'un dels equips.
A classe d'encanteris, el professor Aberforth Dumbledore els va anar cridant d'un en un per veure si eren capaços de fer que una pinya ballés claqué per l'escriptori. Les de la Geena, el Frank i l'Alice ballaven perfectament. La del James fins i tot feia salts mortals a l'aire, ballava acompanyada d'un bastó i va acabar el ball oberta de cames.
—Hòstia, que divertit! —va dir el vell professor, tot picant de mans emocionat quan la pinya del James va acabar la seva demostració —No cal dir que té un deu, senyor Potter...
El James va sortir molt satisfet de classe, i se'n va anar amb els seus amics cap al llac a prendre el sol, mentre la resta s'examinava de classe de Vol. Estaven molt tranquils a la vora de l'aigua, mirant com el calamar gegant treia una de les potes de tant en tant.
—Demà només hi ha exàmens de matèries optatives, de manera que penso dormir fins al migdia... —va comentar el Frank.
—Us heu adonat que ningú no ens ha preguntat quines matèries volem fer l'any que ve? —va preguntar l'Alice, trista—. Tenen claríssim que ens expulsen.
—A tu sí que t'ho han preguntat, Geena? —va voler saber el James.
—Sí —va fer la noia—. El Neville em va donar un paper per omplir per Setmana Santa... no us en vaig voler dir res perquè estàveu una mica delicats.
—I què has agafat? —es va interessar el James.
—Criança de Criatures Màgiques i Runes Antigues —va contestar l'Alice—. Criança perquè la fa el Hagrid i ja són punts a favor, i Runes perquè tinc força facilitat pels idiomes, i com que el grec també s'escriu amb un alfabet diferent i això... vaig pensar que segurament se'm donaria bé. Les altres opcions eren Futurologia, Muggleologia i Magimàtica.
Els altres no van comentar res, però el James sabia que tots estaven pensant el mateix. Què haurien escollit ells? El James va pensar que també s'hauria agafat Criança de Criatures Màgiques pel Hagrid. I de l'altra... no ho sabia. Futurologia no li feia gràcia perquè ja podia veure el seu futur sense haver anar a classes i no li agradava gaire el que veia. Muggleologia no li serviria de res si realment seguia a Hogwarts, perquè voldria dir que no havia de viure com els muggles. I ni tan sols sabia què era allò de la Magimàtica dels nassos.
—Jo segurament hagués escollit les mateixes —va dir el James.
—A mi em faria gràcia Muggleologia... —va comentar l'Alice.
—Au, va! —va saltar el Frank—. A tu només et fa gràcia perquè t'agraden els muggles des que vas conèixer el germà de la Geena, que ens coneixem!
L'Alice es va posar vermella i els altres tres es van començar a petar de riure, i es va desfer la tensió. Sí, va pensar el James, realment trobaria a faltar aquelles estones.
* * *
El dilluns següent, tothom va baixar a esmorzar molt tard, perquè ja no hi havia classes, només havien d'esperar els resultats, que arribarien al cap d'una setmana justa, el dilluns 30 de juny, el dia abans de la vista oral del James, el Frank i l'Alice.
L'ambient era molt relaxat al Gran Saló i el James va pensar en la diferència que hi havia amb l'ambient de la setmana anterior, tan tens que gairebé es podia tallar amb un ganivet.
—Tots els alumnes de segon de Gryffindor que es dirigeixin a direcció quan acabin d'esmorzar —va dir la McGonagall per la porta del Gran Saló abans de tornar a desaparèixer.
El Clan de Magatotis es van mirar i hi van anar abans de mitja hora. Allò era que anaven a preparar el judici. Quan van entrar al despatx es van robar que la McGonagall els esperava asseguda al seu escriptori.
—Seguin aquí —els va ordena, i ells van obeir a l'instant—. He estat repassant lleis, reformes i casos anteriors semblant al seu i creguin-me quan els dic que no tindrem cap opció en quant obrim la boca per explicar la veritat.
—Aleshores, ja està? —va fer el James— S'ha acabat? Ens expulsen de la Comunitat Màgica?
—Només ens queda un recurs al judici —va dir la directora, mirant-los severament als ulls—. Ho he estat planejant i em sembla que podria funciona.
—I què és? —va preguntar el Frank.
La McGonagall els va mirar fixament.
—Què tal se'ls dóna, mentir?
* * *
El que al principi semblava una setmana de tranquil·litat, va esdevenir en els set dies més estressants que havia passat mai el James. Durant es quatre dies que s'havia pres per preparar el cas, la McGonagall s'havia muntat una història terriblement complicada però sorprenentment factible que, si res no fallava, els trauria de l'embolic.
Però també hi havia altres problemes. Per poder demostrar totes aquelles mentides necessitaven certs testimonis que testifiquessin a la seva defensa. Testimonis que també estarien mentint i que s'hi jugarien la pell, perquè a partir d'aquell moment es convertirien en còmplices. Allò no només afectava a la Geena, sinó que també incloïa al Harry, al Ron, al Neville, al Hagrid i a l'Agatha McGonagall, que passaven molta estona amb ells tancats al despatx de direcció, repassant la història una altra vegada perquè no hi hagués cap buit sospitós i perquè agafessin fluïdesa i naturalitat quan mentien explicant la història.
Al final van decidir que haurien de prescindir del Hagrid, perquè cada vegada que intentava dir una mentida es posava tot vermell i començava a tartamudejar, i allò els exasperava a tots. Senzillament li van fer prometre que no diria res a ningú del que havia sentit en aquell despatx i el van fer tornar a les seves cosetes de guardaboscos.
De seguida es van adonar que la McGonagall era una advocada excepcional que si volia, no només et podia convèncer que el cel era de color taronja sinó que et podia fer venir ganes d'afusellar qualsevol que insinués que creia que tenia un cert to blavós.
—No, no, no, Frank, més seguit, no t'ho has ni de parar a pensar en cap moment —anava corregint la McGonagall—. Alice, no miris cap a la dreta quan ho dius, perquè mirar a la dreta vol dir imaginar i mirar a l'esquerra vol dir recordar, per tant t'has de forçar a mirar a l'esquerra. Ron, no et toquis tant les mans, si et suen, ho ignores i punt. A veure, ara vull que em contesteu ràpidament unes preguntes trampa que us faré a la velocitat de la llum, i vull que la resposta sigui completament falsa, d'acord?
I així van passar set dies amb les seves nits, de nit recitant mentides sense parar i de nit somiant amb judicis i McGonagall cridant exasperades perquè no parlaves amb prou normalitat.
Quan va arribar diumenge al vespre estaven tots rendits. Tot l'alumnat tenia els baguls preparats per marxar l'endemà. Mentrestant ells acabarien de retocar els últims punts i l'endemà anirien tots junts a la Conselleria.
—No sé si és gaire bona idea... —va comentar el James mentre esperaven l'Agatha, que havia anat a buscar els fulls de les notes finals del curs—. Us estem posant en perill a tots, ens esteu encobrint... i si ens descobreixen?
—Primera, no ens descobriran —va dir la McGonagall—. I segona, tots els que estem aquí estem decidits a donar-ho tot per vosaltres. La Geena és la vostra amiga, i diu que si vosaltres marxeu, ella també se'n va. El Harry i el Neville són els vostres pares i, com a tal, donarien la vida per vosaltres. Jo directament us dec la vida. I pel que fa a l'Agatha... l'Agatha té els seus propis motius.
—Que li manes tu o si no la desheretes? —va fer el Neville, suspicaç.
—En part —va contestar la McGonagall, amb una mitja rialla.
En aquell moment va entrar l'Agatha amb les notes.
—Felicitats, nois... —va dir, i els va donar els fulls.
S'ho van mirar. Havien tret excel·lent d'absolutament totes les assignatures. La McGonagall va dir que el McNair havia intentat posar-los un notable però que ella mateixa havia fet una revisió al seu examen de pocions i havia trobat certs «despistes, ejem, ejem, del professor», que finalment havia accedit a posar-los l'excel·lent.
El Harry i el Neville no hi cabien del goig.
—Això és un punt extra pel judici —va dir la McGonagall—. I, ara, a descansar. Demà serà un dia llarg.
I ja està! Ja sabeu què serà l'últim capítol no? jejeje, els enganxaran, no els enganxaran? Quina història s'ha empescat la McGonagall? Tachan tachan... pròximamente!
Segurament publicaré entre diumenge i dilluns, no prometo res. Pel que fa a la següent fic sí que no us puc dir el dia, però serà octubre com a molt tard. Això vol dir que us estaré escribint des d'Escòcia (me'n vaig quatre mesos a estudiar allà, marxo dissabte que ve), a veure si amb l'ambient Hogwatsdenc m'inspiro i surt una bona història...
Deixeu comentaris!!
Petons de mousse de llimona i xocolata blanca!
Agatha Black
lluna_de_plata Enviat el 12/09/2008 a les 14:18:03 #17366 WOW!!! Continua que m'agafara un atac!!!! De veritat m'agafara algu... per cert, els exteriors de la primera i segona pelicula de HP son a Alnwick, a veure s'hi ti passes!!!! Esta molt be!!
rodlel14 Enviat el 12/09/2008 a les 15:28:42 #17367 He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols Nooooo! No es pot acabar!!! No els pots expulsar!!! Nooo! I encara no entenc com s'han pogut passar de treure sufis a treure tot excel.lent... Molt bé! I la McGonagall mentint... això si que es dificil! Enric
laia.weasley Anònim Enviat el 12/09/2008 a les 15:55:13 #17368 buff....no seps lo llarga qe se m'ha fet l'espera d'aqest capitol pero en realitat no volia que el posessis perque aixó vol dir qe s'acaba la ffic!! M'ha encantat :) i espero que la nova sigui molt semblant!!
Que et vaigui bé per Escocia i que t'inspiris molt
ivi_potter Enviat el 12/09/2008 a les 16:22:58 #17370 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols aaaaaaarghh no es pot acabaar no pooot! em posaria a plorar només de saber que s'acabaa :( és una de les MILLORS ff que he llegit mai, continua aviaat!
Laura*Malfoy Enviat el 12/09/2008 a les 19:30:56 #17371 He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols Primer de tot, felicitats pels examents! (jo també vull treure aquesta mitja ¬¬' mision imposible XD)
I després... No pot ser que sigui el penultim capi!!!! nooooo!!!! snif snif...
wenu, espero que la segona part sigui tan o mes bona que akesta ff! es una de les millors que e llegit (i no es per fer la pilota XD)
Que vagi bé per Escòcia i portens molta inspiracio de record!
Petoonss!!!
lauraaa...
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 12/09/2008 a les 22:18:35 #17374 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Ui, moltes gràcies a tots pels ànims... uf, ja tinc ganes d'escriure la continuació... en fi, merci pels comentaris!
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 14/09/2008 a les 10:42:36 #17385 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Ja he tornat preparada per comentar tots els capis!
Weno re q espero q avui posis el nou i que t'afanyiis a escriure la continuació!
ale dw
Marta
clara_cat Enviat el 14/09/2008 a les 23:11:46 #17397 jejejeje!! serà una nuit llarga per ells!!!
continua aviat!
nuria.potter Enviat el 16/09/2008 a les 00:06:27 #17412 genial !
Luna Weasley Enviat el 07/04/2009 a les 20:05:23 #18522 He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols Jo, tio. m'encanta com acaben els teus capis! Emoción. Mola molt!!!
Antares_Black Enviat el 22/08/2014 a les 19:56:22 #24941 He escrit 12 fanfics amb un total de 57 capítols P { margin-bottom: 0.21cm; }
L'Albus fa encanteris mentre dorm!! XD Pobret! Deu estar atabalat!
Sucar pa als ous? xD Tan de bo es pogués sucar pa als ous ferrats dels anglesos... No els ferren, els anglesos. Els queden durs!! xD No s'hi pot sucar res! :(
Ai, és cert que el professor Binns no pot tocar els paper!!! hahahaa Tan monòton i els acudits que en podem fer!!
Una pinya oberta de cames!! La millor imatge del món! Que divertit! Com? Que tenen exàmens de vol a segon? Vaja, això se m'escapa...
Dinar amb la McGonagall!? Crec que m'ennuegaria cada dos per tres!!! hahahaa Però la informació aquesta no és secreta?? Al Gran Saló els pot sentir qualsevol! :O
Mentir!!! Ai, la McGonagall... xD No, de debò. És que no tenen cap altra sortida. Però tenen sort de tenir-la de part seva. M'ha encantat el tros de «no només et podia convèncer que el cel era de color taronja, sinó que et podia fer venir ganes d'afusellar qualsevol que insinués que creia que tenia un cert to blavós». Genial!
Pobre Hagrid... No sap mentir... A banda de bocamoll, no sap mentir... Sort que no xerrarà, aquest cop!! Esperem!
Somiar amb la McGonagall? Que hi surti cridant només és un mal menor. Somiar amb la McGonagall sempre és un plus! ;)
A Escòcia? D'Erasmus?
«Tothom que se senti orgullós de ser Sytherin ha de ser imbècil per força». Així... Creus que sóc imbècil? Perquè jo estic orgullosíssima de ser Slytherin.
Antares
PD: Per cert, senyal és una paraula masculina. Ha de ser «un/el senyal» ;)
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 22/08/2014 a les 23:01:33 #24968 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Antares, perquè ho sàpigues, tens molta més pinta de Ravenclaw que d'Slytherin. Però com que el barret et deixa triar, pots anar a Slytherin, si vols! ^^ Només he de dir que durant la batalla final a Hogwarts, quan és l'hora de triar, d'Slytherin no es va quedar ningú. NINGÚ. No "uns pocs", no: ningú. No hi havia ningú que valgués la pena. Crec que no tinc res més a dir.
Tens raó amb això dels ous! Encra no ho sabia! Va ser una merda descobrir-ho! :(
Antares_Black Enviat el 04/09/2014 a les 22:09:21 #25077 He escrit 12 fanfics amb un total de 57 capítols P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }
El tema de l'”astrologia de residències” (xD la batejo així hehe) m'encanta. Jo crec que és més que que triar on vols anar (i això que la teva decisió és molt significativa). Vull dir que encara que jo digués que vull anar a Gryffindor o que vull anar a Hufflepuff, crec que el Barret em miraria amb cara de «no faig impossibles». De la mateixa manera que hi ha molta gent (amb qui m'ha trobat) que diu que és Ravenclaw i cada dia t'adones més que no pot ser... Una cosa és el que t'agradaria ser o el que vols que els altres creguin que ets i una altra el que veritablement ets.
No ets l'única que m'ho ha dit. I he de dir que és una cosa que m'afalaga (o sia que mercès! :) ). Admiro molt Ravenclaw i no s'acabaria el món si hi anés! De fet, m'entenc molt amb els Ravenclaw i en certa manera podríem dir que en part ho sóc. Slytherclaw ho deixem. Triaria Slytherin, potser, perquè ho sóc i perquè és la residència que m'ajudaria en els meus projectes. De Ravenclaw, en sóc cada dia. Slytherin ho porto a dins. Ser Slytherin no em va deixar de ser Ravenclaw. És complicat. [és un tema que anem comentant pel MP]
El que dius de l'actitud pèssima dels d'Slytherin... Crec que ja t'ho havia comentat... D'acord, no hi havia ningú que valgués la pena, com bé dius, però tinc l'esperança que amb el temps la residència d'Slytherin madurarà. De la mateixa manera que ha de madurar Gryffindor. (ho comentarem :) )
Antares
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 13/09/2014 a les 22:11:31 #25122 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Això ja ho comentem perMP, és cert! ^^No m'explaio més per aquí!