La gran mancança d'en Harry Potter - La gran mancança d'en Harry Potter
AvatarEscrit per Eric Ardan
Enviat el dia 19/04/2005 a les 20:03
Última modificació 19/04/2005 a les 20:03
Tots els capítols de La gran mancança d'en Harry Potter
impresora Versió per imprimir



La gran mancança d'en Harry Potter

La terrible mancança d'en Harry Potter

Aquest és el meu primer fanfic. No sé si de fet es pot considerar un fanfic o no, o simplement una paròdia, però llastimosament és lo que hi ha. Espero que no el trobeu un insult cap a aquesta secció. Hi ha tantes coses sobre que despotricar en aquest món que no vindria a fer-ho precisament aquí.
He agafat el capítol del cinquè llibre en què el Dumbledore porta al Harry de la Conselleria cap a Hogwarts i l'he adaptat una mica...

* * *

El portarreu va aterrar al despatx d'en Dumbledore amb un gran estrèpit. En Harry va sortir despedit per l'habitació i va anar a topar de nassos amb el quadre de la Simforosa Marchbanks. Aquesta estava pesant figues i va rebre l'arribada d'en Harry amb una correlació llarguíssima d'insults matatrols.
En Harry es va incorporar. En Dumbledore estava assegut al costat del seu escriptori tot mirant de reconstituir el que en quedava del Fawkes. Li passava un dit pel seu caparró desplumat mentre xiulava una tonada odiosament repetitiva. En Harry es va indignar i va tocar l'ase* unes quantes vegades. L'atenció del fènix semblava preocupar al director de Hogwarts força més que l'estat del Harry. Aquest es trobava cobert de cap a peus de la sang ressecada d'en Grep, dels esquitxos gelatinosos de la sala dels cervells, i per totes les ferides ocasionades per les caigudes i maleficis rebuts; això sense comptar el trauma d'haver-se deixat enredar de mala manera, els remordiments d'haver enviat al suïcidi als seus subalterns de l'ED i, és clar, al fet de que ara el Harry tornava a ser un "niño expósito", com si tot el tercer llibre no hagués servit per res.
- Comprenc com et sents, Harry-va dir en Dumbledore a la fi. Al Harry li van agafar tots els mals. S'havia passat tot el curs amb unes ganes immenses de parlar amb en Dumbledore. Ara també tenia unes ganes immenses, però, de fer un malefici imperatiu al vell director i tirar-lo de cap per baix de la torre d'Astronomia.
- No ho crec -li va respondre en Harry treient fum per les orelles i amb ulls de desequilibrat.
- No t'has d'avergonyir dels teus instints assassins, Harry. Ni tampoc d'aquesta tendència reiterativa que tens a posar en perill tots aquells que t'envolten.
- Encara serà culpa meva que m'envoltin! -va bramar el Harry-. N'estic fart, de Hogwarts i de vostè, de les classes de la McGonagall i del lavabo de la Gemma Gemec i n'estic fart d'aquest despatx, i d'aquesta espasa!
En Harry va agafar l'espasa d'en Gòdric Gryffindor i es va posar a trinxar els quadres que penjaven de les parets amb una riallada histèrica.
- Bord fastigós! -li va increpar la Simforosa Marchbanks quan es va veure el seu robust nas partit en dos.
La follia del Harry va continuar amb el Barret-que-tria i el va deixar reduït a una visera per prendre el sol. Tot seguit va llençar els diferents volums de la tesi doctoral del Dumbledore sobre els diferents usos de la sang de drac al convalescent Fawkes, que feina va tenir per deixar-se caure dintre la vella petaca que l'any anterior havia pertanyut al fals Alastor Murri. Per acabar amb el ciri muntat va arreplegar el bacil que hi havia a l'armari on en Dumbledore hi depositava tots llurs pensaments i li va llançar al cap. El líquid, platejat i pringós li va cobrir tot el cap i va deixar més relluent que la gomina del Draco Malfoy.
Aleshores va passar una cosa terrible. En Dumbledore es va treure les ulleres i va romandre amb els ulls tancats. El líquid del bacil li tornava al cervell. Es va asseure de cames creuades a terra. Un raig de llum va entrar per la finestra i uns acords encestrals van sonar al despatx provinents del no-res. I en Dumbledore va començar a levitar. En Harry havia quedat petrificat a terra. Quan el vell director va parlar ho va fer amb una veu que el Harry li desconeixia.
- Em diuen Albus, que vol dir l'Il•luminat o l'Albí -va dir-. Seu, petita llagosta, ja és hora que t'expliqui el que t'hauria hagut d'explicar fa cinc anys.
- La... mare... del... Tano...
- Saps, deixeble, perquè en Voldemort està capficat en matar-te?
- Perquè sóc el mag més poderós de tots els temps? -va respondre el Harry, però immediatament va rebre un cop de bastó del mestre Dumbledore.
- No, Harry. És més sofisticat que això. Com t'expliques que s'hagi estat tot un any amagat a les fosques i inactiu, esperant tan sols per saber que havia dit sobre ell una endevina d'incompetència reconeguda a nivell bruixiinternacional?
- Perquè és un morbós. -li va respondre en Harry, però immediatament va rebre una altra bastonada.
- Per què penses, Harry, què avui a la Conselleria en Voldemort ha hagut de fugir del teu cos?, i pensa una mica abans de respondre.
- Perquè es va quedar parat de trobar-se amb una ànima tan noble -va dir en Harry aquest cop amb la veu segura. Malgrat això, no es va estalviar una altra bastonada.
- No. Tu tens una qualitat, Harry, que en Voldemort no en té ni gens ni mica. Però sens dubte no és aquesta. Escolta amb atenció, Harry...
En Harry es va asseure amb les cames creuades davant d'en Dumbledore amb les orelles expectants.
- Ho has de reconèixer, Harry, TENS MENYS SENTIT D'HUMOR QUE UN DEMÈNTOR.
En Harry va rebre la notícia com una bomba. S'ho esperava tot menys això. No va respondre. Sabia que era veritat. Al llarg de tot el cinquè llibre s'havia demostrat a sí mateix que era incapaç de reaccionar alegrement davant un comentari del Ron o de l'Hermione. I també es va adonar que era veritat que en Voldemort era un catxondo. El seu immens sentit de l'humor era el motiu perquè com a terrorista fos un desastre. Podria haver organitzat en menys d'una setmana un dispositiu de vint cavallers de la mort per aturar el Hogwarts Express i segrestar el Harry, però havia preferit atreure'l mitjançant mètodes telepàtics durant un any sencer. A més, aquesta nit, no va baixar a recollir la profecia personalment sinó que hi va enviar subalterns, i quan ja estava tot dat i beneït va i apareix perquè l'enxampi el Dumbledore i el vegi tota la Conselleria. És més, per saber que deia la profecia, en Voldemort només necessitava llançar-la a terra i recordar que li diria la imatge. Enlloc d'això va preferir muntar el tinglado durant un any sencer. Ara entenia perquè en Voldemort no havia pogut resistir un cos tan immune a qualsevol manifestació de comicisme hilarant.
Quan abandonava el despatx d'en Dumbledore capficat, va veure com un ull descomunal sorgia de la petaca del fals Murri, que estava penjada al setial d'en Dumbledore.
El Harry no va anar a esmorzar aquell matí. Es va dirigir al Nick-de-poc-sense-cap i va intentar explicar-li un acudit sobre unes gàrgoles trinitàries que tenien por a les altures. En Nick no es va partir de riure, tan sols el seu coll ja que ara estava seguint un curs per a espectres per esquarterar parts del cos, i en Harry va trobar la fatal corroboració en allò. Va prendre una tassa de te, sense adonar-se'n que el te encara no hi era i després de beure l'aigua calenta, se'n a anar a dormir.

* Fer petar la llengua (segons en Xavier Pàmies)


Llegit 808 vegades



 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarJomast Moderador/a 165 comentaris23/04/2005 a les 23:45
#852Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

escriure paròdies és dificil XD




AvatarEric Ardan 15 comentaris26/04/2005 a les 16:18
#867Tinc 2 fanfictions i un total de 3 capítols

Hehe, sí noi, com es pot comprovar si es llegeix lo de més amunt ;P
Però t'ho passes pipa, de debò




AvatarGetta91 374 comentaris29/12/2005 a les 18:11
#2315Tinc 1 fanfictions i un total de 1 capítols

mira potser es pot considerar dolent...però jo mestik petan el cul! xDD




Violetta Black 21 comentaris24/04/2006 a les 20:39:13
#7138Encara no he escrit cap fanfiction

Ala! És profètic! (Toquem l'ase? hehehe)




Violetta Black 21 comentaris24/04/2006 a les 20:44:02
#7141Encara no he escrit cap fanfiction

I per cert! És boníssim! Jaja, molt divertit, sí senyor




Severus_Snape 12 comentaris30/10/2006 a les 18:00:19
#13048Tinc 1 fanfictions i un total de 11 capítols

Ostia puta, quin vocabulari!