Albus Potter - VII- Colocàsia
AvatarEscrit per lunalovegood
Enviat el dia 06/09/2009 a les 23:11:14
Última modificació 06/09/2009 a les 23:11:14
Tots els capítols de Albus Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


VII- Colocàsia

VII

COLOCÀSIA

—Netejar tota la sala de trofeus! Tota! —va exclamar-se l'Albus quan van seure a la taula per dinar—. I sense màgia! Ara no em digueu que no s'ha passat... és excessiu! Injust!

—Benvingut al món real, Al —va sospirar en James tustant-li l'esquena—. Jo de vosaltres no posaria especial atenció a la  medalla de la Bel·latrix Black... tinc la impressió que algú la va embrutar molt, últimament, amb alguna cosa que em temo que no es podrà treure amb un simple drap... és una pena que no recordi qui va ser... per cert, Julius! Ja m'han dit que has deixat el Malfoy garratibat! Ets un crack dels encanteris immobilitzadors, tio!

—En realitat no...

—Va, no siguis modest! —va fer en Jason.

—Que no...

—Vinga, que et conec!

—Però si...

—Sí, sí, ja sabem com ha anat tot! Ells tenien tots els altres i els han amenaçat de mort si tu, l'últim que continuava lluitant, no et rendies. Però llavors has començat a llançar maleficis a tort i a dret (un d'ells ha tocat un dels goril·les aquells, però no li ha fet massa efecte) i finalment, entre la confusió, has immobilitzat en Malfoy, que s'ha quedat rígid i ha...

—Que l'ha estabornit, no immobilitzat! —va tallar-lo l'Echo, exasperada.

Els tres grans es van aixecar, rient, i van deixar l'Albus i els seus amics malhumorats i sorruts.

—Nois... em sap greu tot això. No volia que us castiguessin a tots per culpa meva

—Deixa-ho estar, jo també hauria fet el mateix si m'haguessis deixat temps.

—Al, tu no saps estabornir gent —va tallar-lo la seva cosina.

—Jo tampoc —va murmurar en Julius.

—I, a més —va continuar la Rose, passant per alt el comentari—, si en Julius no hagués estat tan ràpid hauria sigut en Malfoy, o en Black, qui ens hagués atacat a nosaltres.

—I aleshores serien ells els que haurien de netejar la sala de trofeus la setmana que ve —va sospirar l'Echo, derrotada.

—Sí, però ens hauríem quedat sense veure la cara del Malfoy! —va riure l'Albus.

De sobte, es van adonar que algú els observava. Dret al seu costat hi havia l'Aubrey Yorweth. La seva mirada, expressiva però freda a la vegada, era difícil de descriure. L'Albus es va veure obligat a abaixar els ulls.

—Gràcies per defensar-me davant d'aquells, abans —va fer amb veu tremolosa.

No van saber què dir. L'Albus ni tan sols s'havia adonat de que ell fos allà en el moment de l'enganxada fins que l'havia vist entrar al despatx del professor Longbottom.

—D'això... de res —es va limitar a respondre adreçant-li un somriure.

Després d'uns segons, el noi li va tornar un somrís tímid i, sense dir res més, va donar-los l'esquena i va sortir del Gran Saló.


El 31 d'octubre a primera hora de la tarda tenien Botànica i es van dirigir tots en massa a l'hivernacle 3. La classe va funcionar amb normalitat. Mentre els alumnes van estar entretinguts recol·lectant llavors de ruda, que es farien servir a classe de pocions, el professor Longbottom es va passejar entre taula i taula ajudant-los i responent els seus dubtes. No era una tasca difícil (només calia tapar-se el nas, perquè quan intentaves arrencar les llavors, el tronc llenyós de la planta emanava una forta ferum) però requeria una mica d'atenció i l'Albus, que tenia el cap en el càstig, que havien de complir l'endemà, es va marejar una mica.

—Molt, bé —els va felicitar el professor—. Han fet una bona feina, i molt eficientment! Les plantes de ruda reconeixen la mà que els ha plantat i són força hostils amb la resta d'humans, però se n'han sortit prou bé. Els de sisè podran fer un bon filtre d'amor la setmana que ve gràcies a tots vostès. I ara, ens sobren deu minuts... m'encantaria deixar-los marxar, senyor McGalloway, però les normes són les normes. Per aprofitar-los, doncs, els proposo de fer un joc. Una mica de teoria... i per fer-ho més emocionant, posarem en joc punts per a les seves residències o sigui que...

L'Albus va sospirar. Ja tenia poques possibilitats d'encertar qualsevol pregunta, però encara menys tenint la Rose al costat, que ja es començava a posar nerviosa, revisant tots els coneixements que havia acumulat durant 11 anys i mig en el seu cervellet hiperactiu, i compartint classe amb els de Ravenclaw, segons el James, "uns saberuts insuportables". Així que es va començar a preparar psicològicament per deixar-ho estar i aplaudir la Rose.

—Per començar una de fàcil. Per cinc punts: quina planta s'utilitza com a antídot pels petrificats per un basilisc?

Unes quantes mans es van alçar però la més ràpida va ser la de la Rose. "Fàcil?" va pensar l'Albus, derrotat.

—Senyoreta Weasley?

—La mandràgora, la planta el plor de la qual és mortal —La Rose va senyalar uns quants testos que hi havia a la taula del costat del professor.

—Molt bé, cinc punts per Gryffindor —la part dreta de l'hivernacle va aplaudir— Tranquils, tranquils, aquestes no les treballarem fins l'any que bé —va aclarir en veure les cares d'espant d'alguns alumnes— i durem orelleres. Una altra, vinga. Cinc punts en joc, també. Què em podeu dir de... del Petroselium crispum? Era una planta molt valorada, sobretot, per quina civilització?

La Rose va tornar a alçar la mà sense dubtar, però un noi de Ravenclaw havia estat més ràpid que ella.

—Sí, senyor Mauch?

—Els asiris? —l'Albus va veure com la Rose feia que no inconscientment amb el cap, mentre no parava de colpejar el terra amb el peu. Clic-clic-clic-clic. El feia posar nerviós fins i tot a ell.

—No, em sap greu.

—Senyoreta Weasley?

La Rose va inspirar.

—El Petroselium crispum, vulgarment conegut com a Julivert, era una planta molt valorada pels grecs. —va sentenciar ella.

—Exacte! Cinc punts més per Gryffindor.

La Rose estava radiant d'orgull.

—Continuem... del Foeniculum vulgare... què me'n sabríeu dir? Senyoreta Smith?

L'alumna rossa i petita de Ravenclaw va empassar saliva abans de respondre.

—Comunament és anomenat Fonoll, una planta amb un gust lleugerament dolç i un aroma que recorda a... a l'anís.

"Però per favor, on m'he ficat?" Va pensar l'Albus. "Aquesta gent són d'un altre planeta o què?" Es va treure un pes de sobre quan va veure que en Julius feia la mateixa cara de no estar entenent res que ell.

—Molt bé! Ni jo ho hauria sabut expressar millor. Cinc punts per Ravenclaw!

La primera meitat de la classe va aplaudir.

—A veure qui em sabria dir per a què serveix l'asafètida, ara. També per cinc punts.

—Asafètida, asafètida... de què em sona? Ho he llegit en algun lloc, n'estic segura! —va sentir que murmurava la Rose.

—L'asafètida és una planta de la qual s'utilitza l'arrel, present en moltes pocions com el veritasèrum, entre d'altres.

—I en tenim una bona plantació aquí a l'escola, que treballarem més endavant. Molt rebé, senyoreta Barresi, però la pròxima vegada intenti aixecar la mà abans de respondre. Cinc punts més per Ravenclaw.

La Rose començava a fer mala cara i l'Albus va tenir el pressentiment o que anava a vomitar allà mateix, o que es posaria a plorar.

—Ui, ara tenim un empat tècnic. Què us sembla si aprofitem aquest últim minut que ens queda? Vinga, una de més difícil... per DEU punts —la Rose va recuperar el color i es va incorporar a la cadira, preparada per saltar—. Al costat de quin riu podem trobar una planta de Colocàsia?

—Ostres, que difícil. —va murmurar la Rose. A l'Albus feia estona que tot li sonava a xino—. A veure, a veure...

Ningú semblava saber la resposta.

—L'Amazones!

—No.

—El Ganges!

—No.

—El Congo!

—No

—El... el Tíber!

—No.

—El Tigris!

—No.

—L'Èufrates.!

—No.

—Rose, pots parar de dir tonteries i deixar contestar els altres? —va murmurar l'Albus a la seva cosina, que responia sense parar, ignorant les mirades d'odi absolut que li dirigien tots els alumnes de Ravenclaw.

—D'acord. No ho sé. —va acceptar compungida. I es va deixar caure a la cadira feta un nyap, com si acabés de tornar d'una excursió de seixanta quilòmetres.

Hi va haver un instant de silenci.

—Bé, si ningú... —va començar el professor Longbottom, però es va aturar de cop.

—Professor? —va fer una veueta al fons de l'hivernacle.

—Sí, senyor Yorweth?

—És el Nil, professor.

—El què?

—La Colocàsia és una planta de la família de les auràcies. És una verdura de fulles peltades i cordiformes que neix a les zones tropicals però especialment a les vores del Nil. La seva arrel és fibrosa i comestible; conté molta fècula. Sembla ser que també té un gust molt fort.

—Ah, doncs... Sí, sí! —el professor no s'ho acabava de creure,  aquella resposta l'havia agafat del tot desprevingut—. Molt bé, senyor Yorweth! Deu punts, no!, quinze punts per Gryffindor, per haver-me donat una resposta tan detallada i ben expressada.

Aquest últim detall no va agradar gens als alumnes de Ravenclaw, però encara menys a la Rose, a qui va fer treure de polleguera. Va estar de mal humor la resta del dia.

Es va passar tot el camí cap al castell despotricant de l'Aubrey i queixant-se dels mètodes del professor Longbottom.

—Vinga, Rose, no siguis hipòcrita! Fins fa un moment l'adoraves, en Neville, i m'has jurat quinze minuts abans d'acabar la classe que era el millor professor dels temps. El que passa és que no saps perdre.

—Que no és veritat!

—Perdona que m'hi fiqui, Rose, però em sembla que aquí tots estem d'acord que la classe del Longbottom ha estat la millor del dia. Amb Encanteris i Història de la Màgia, ha estat un matí per comptar ovelletes —va ficar cullerada en Julius, i l'Albus li va donar suport assentin efusivament amb el cap.

La Rose va posar els ulls en blanc.

—Jo no dic això!

—Ah no? Doncs fa un moment...

—Deixa'm parlar! Jo no em refereixo a això. Vull dir que... Ja has vist com s'han posat tots els de Ravenclaw! I amb raó! Perquè ha estat del tot injust això que ha fet el professor! Si un diu deu punts, són deu punts. I ja està. No quinze. I a més, només per donar-li informació suplementària que no demanava a l'enunciat! Però si això és la norma nº 1 de la Guia del Bon Alumne Aplicat: si et demanen el tema A, el B i el C no has d'explicar. Una conducta així s'hauria de castigar, no premiar!

—Apa, Rose, no te'n vagis per les branques. I deixa això de l'alumne aplicat, que fas por! Te n'hauries d'alegrar, al cap i a la fi, això ens ha afavorit a tots els Gryffindor!

La Rose va callar perquè sabia que el seu cosí li diria que era una egoista, i, com que potser tindria raó, ella no sabria com replicar-li. Va tocar l'ase.

—S'ha de ser just.

—Doncs vés-te'n a Hufflepuff. "on són justos i lleials". Ai no, que no ets ni lleial amb la teva pròpia residència.

—Ha, ha, ha. Però no em negaràs que aquell Aubrey és realment odiós.

—Ara no canviïs de tema —va renyar-la en Julius.

—Sí, només li tens mania perquè ell ha pogut contestar una pregunta que tu no sabies.

La Rose no va replicar i, tot fent-se l'ofesa, es va avançar per poder entrar a la conversa que mantenien l'Echo i l'Arielle.


A quarts de vuit van decidir baixar per anar a sopar. L'escola estava guarnida amb motius terrorífics i tot Gran Saló quedava il·luminat per espelmes dins de carabasses. Quan hi van arribar l'Echo, la Rose, en Julius i l'Albus es van asseure al costat del James i els seus amics, que els feien senyals perquè s'hi apropessin.

—Ostres, quina bona olor que fa això! —va exclamar l'Echo seient d'una revolada i servint-se de totes les plates a les que arribava a una velocitat increïble—. Guè éh? —va preguntar ja amb la boca plena d'un puré de color caramel.

—És una cosa nova, m'han dit els meus contactes —l'Albus va tenir clar que no tenia ganes de saber qui eren aquests "contactes" del seu germà—. Em sembla que es diu Colocàsia o alguna cosa per l'estil. Es veu que l'importen directament des de les ribes del Nil...

De sobte en James va callar; la Rose s'havia aixecat de cop. Amb els ulls entelats i sanglotant va córrer cap a fora del menjador.

—Però què he dit, jo ara?

L'Albus va remenar el cap.

—No li busquis ni cap ni peus —va fer l'Albus mentre s'aixecava per anar darrere la seva cosina.

—Deixa-la estar —l'aturà en Julius—, i menja en pau.

—Sí, sí, no pensava pas anar-hi —va dir l'Albus. A vegades creia que era massa bo i tot, i ja s'havia cansat d'anar darrere la seva cosina quan s'enfadava, cosa que passava sovint.

—Potser hi hauries d'anar tu, no? —va preguntar en Julius a l'Echo.

—Per què? Ell és el seu cosí —va preguntar l'Echo entre cullerada i cullerada.

—Sí, però tu ets una noia i les noies us enteneu entre vosaltres —va fer en Julius tot punxant un tros de pastís de carn—, jo, almenys, no sabria què dir-li a una noia que plora.

—Per això mateix...

—Home, però...

—Crec que hi hauria d'anar jo —va dir una veu ferma al seu costat. Tots tres es van girar, però no van atrevir-se a dir res. El to de l'Aubrey Yorweth no admetia resposta—. És el mínim que puc fer —va afegir ja més suaument—. Al cap i a la fi, està plorant per culpa meva.

—Ah.. doncs... jo —començà l'Albus.

—Vol dir que t'ho agrairia molt —va aclarir en Julius.

—Sí, però no te'n culpis si la Rose és una mica setciències i no sap perdre....

—Eh, Echo, una mica de respecte, que és la meva cosina! —"Si tu també ho penses!" va fer ella i en Julius li va donar la raó tot assentint amb el cap— Però bé —va continuar l'Albus sense fer cas als seus amics, ara dirigint-se al noi—. Si creus que és el que has de fer..., vull dir, no vull que t'hi vegis obligat.

L'Aubrey va fer que no amb el cap i es va aixecar.

—Espera! —el va cridar l'Albus quan ja estava a uns quatre metres d'ells—. Jo de tu agafaria això, potser et fa servei —va fer allargant-li una safata platejada—. Quan s'emprenya pot resultar molt més perillosa que totes les bèsties del bosc prohibit juntes.

L'Aubrey va esbossar un somriure.

Mentre el noi s'allunyava, l'Albus va començar a menjar. Realment, la Colocàsia era molt gustosa.

*********************************************************

I aquí teniu el capítol 7è! en realitat aquest havia de ser el quart, però se li van colar uns quants. Aquest és el meu capítol preferit de tots els que he fet fins ara, així que espero que us hagi agradat! No us podeu ni imaginar lo que em va costar buscar totes les preguntes i les respostes! XD

He trigat molt més que els altres, però és perquè no us malacostumeu, perquè així que comenci el curs el ritme dels capítols baixarà en picat.

Marta_ginny, Agatha Black i ullal: Sí, jo també penso que en Neville és una mica torracollons, però suposo que és el que ha de fer, no? com la McGonagall a HP, que és severa i tal però quan van maldades de veritat els ajuda.

club de fans d'en James: no sabeu com m'alegra que us hagi satisfet el meu James. Així doncs, ha passat l'examen? ;-) intentaré fer-lo sortir més!

ivi_potter: és veritat que l'Albus s'assembla una mica a en Harry... és que en James ja tenia una personalitat molt marcada (òbviament, com el seu avi) i l'Albus el volia fer més insegur, més tímid... i ha anat sortint així.

_llunàtica: segueix encuriosida! ;-)

nathalilupin: l'Aubrey és molt tímid, pobret... com jo :-(

Buenu, i fins aquí els comentaris! moltes gràcies per tots! :) n'espero més, eh?! XD

Us recomano anar a veure UP, que està súper bé! Encara que sembli per nens, no ho és pas. Si quasibé ploro i tot! M'atreviria a dir que és una de les millors de Pixar. Ah! i si hi aneu, us recomano que no aneu al 3D, que no val massa la pena i és molt més car (10€!). Per cert, hi surt una noia, l'Ellie, que de petita és exactament igual a com m'imagino jo l'Echo.


Ah! i en el pròxim capítol... comença l'acció! (o el misteri, més aviat) per fi! XD

Vinga, molts petons a tothom!
Adéu i bona nit!


Llegit 760 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris07/09/2009 a les 00:34:44
#19552Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAA :)

M'ha agradat moltíssim! Buf la Rose és clavadeta a l'Hermione ehe! Espero que el seu germà l'Hugo hagi adoptat més part del Ron perquè sinó... jajaj! L'Albus si, és el Harry dos jaja, però m'agrada eh! I el James per descomptat que també! Continuaa moolt aviat i que comenci el misteri!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris07/09/2009 a les 00:36:56
#19553Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

jajajaja, sí ja vaig la Echo allà... "Oye, tu no hablas mucho, ¿no?" XD.

Mare meva, la Rose és molt més odiosa del que em resultava l'Hermione al principi... que fort! Al menys l'Hermione no criticava mai els profes a les seves esquenes, al contrari, que sempre els donava la raó!

Ha estat molt divertit, i sí, m'encanta el James, cada vegada li tinc més carinyo! ^^

Apa, que vagi bé!

(era la primera però no sé si algú ja se m'haurà avançat...)

G




Avatar_llunàtica 88 comentaris07/09/2009 a les 11:16:20
#19555Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Oh, està molt bé! I, sí, segueixo encuriosida. Hoho coi de Rose, que no sap perdre...! XD aquest l'Aubrey és tot un misteri.
Doncs res, continua aviat!
:-)




Avatarullal 129 comentaris07/09/2009 a les 11:46:32
#19556Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

bueno pues ja t'han comentat tots els nens. a mi m'agrada més aquest neville. entusiesmat amb les plantetes. i no crec que sigui injust com diu la Rose, en tot cas es una recompensa extre per ferse perdonar el castic. jaja




AvatarTooru 240 comentaris07/09/2009 a les 15:11:05
#19562Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Genial la clase de Botanica amb la Rouse, s'asembla molt a una amiga meua.

Per fi arriba el misteri!

Adeu!




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris07/09/2009 a les 15:15:19
#19564Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Pobra Rose! Em recorda una mica a l'Hermione al primer llibre..
Continua, que m'agrada molt!

Maria




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris07/09/2009 a les 16:30:14
#19570Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ostres tu, am la Rose! Que pasadeta XD prefereixo l'hermione :P
L'Aubrey és un misteri eeh! I l'Albus m'agrada molt i en James també, per supusat!

adeeu




Avatarnathalilupin 181 comentaris07/09/2009 a les 16:30:33
#19571Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!

El capi molt bé, m'ha agrdatdat molt, jo la Rose sempre me l'imagino molt... simpàtica però no saps que ara mateix m'ha caigut... no fatal però casi, xDxD.

Jo vaig anar a veure UP al final em va fer pena jj... L'Ellie, si que podria ser l'Echo jj.

continua aviat.

nathalilupin




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris09/09/2009 a les 11:07:28
#19610Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Que guai l'Aubrey! és genial! li estic pillan cariño, amb lo timid que és i se'n va a consolar la Rose! i l'Echo segueix sent la millor. La rose ja em queia malament però ara.. a més me l'imagino afro, no em preguntis per què.

Apa dew! continua així.