Sense paraules - Intercanvi
Escrit per impedimenta
Enviat el dia 29/04/2010 a les 18:43:44
Última modificació 05/05/2010 a les 17:05:01
Tots els capítols de Sense paraules
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Intercanvi



Ei, torno a enviar la fanfik pk me la van borrar Grrrrr!! abans és deia Intercanvi, però le canviat. Espero k us agradi!!



______________________________

Capítol 1: Intercanvi

Els maons de la paret de l'andana 9 i 3/4, restaven davant de 7 noies que se'ls miraven desconfiades

-Creieu que això és segur?- va preguntar la pèl-roja arrissada d'ulls verds.

Totes és van mirar sense saber que dir

-Home, si volem arribar a Hogwarts, no ens queda més remei- va "animar-les al d'ulls grisos i cabell castany/negre.

-Si xoquem serà igual de dur que la cúpula d'Atlàntida? Francament, si m'he d'emportar una hòstia, no m'agradaria gens, que fos com la del primer curs d'escola- va afegir la d'ulls blaus i cabell negre.

-Allò va passar, perquè no et vas aprendre l'encanteri per travessar-la, que estava escrit a la carta de la directora conforma eres bruixa i anaves a Atlàntida- va fer negant el cap la de cabells marró fort i ulls negres.

-I jo que s'havia que allò era un encanteri!

-Ets una tonta sense remei

-Ya ves

-Calleu- va dir de cop la del cabell marró i ulls verds- mireu allà- totes van mirar cap a la direcció senyalada i van veure dos noi i dues noies de la seva edat, que s'acostaven porta carros d'equipatge com els seus- mirem com passen i els imitem, idea brillant, oi?

*      *      *

James!- va cridar la Ginny .

-Què vols mare?

-T'has deixat la gàbia amb la Wuiny i el bagul dels llibres a casa!

-No mare, els hi he entafonat a l'Albus- va contestar rient-se- ja veuràs quan se'n adoni, és posarà fet una mona.

-Per què no s'ha d'adonar?- va preguntar en Lucas Longbottom

-Perquè he posat la capa d'invisibilitat al damunt de la gàbia i la maleta

-Pobre Albus

-Com que pobre Albus? S'ha passat tot l'estiu cantant la cançó de l'anunci d'estrella Damm, cada dia, les 24 hores. Una mica més i pateixo d'insomni per culpa de la maleïda cançó del teu pobret Albus! a més, pesava molt l'equipatge, au va Lucas! no em diguis que no t'agradaria fer-li això a la teva germaneta.

-Cert, però la Karen em mataria encara que tingui l'edat de l'Albus

-Sens dubte company

-James Sirius Potter!- va cridar una veu masculina

-Glups...

-Com t'ho he de dir que no li facis més bromes pesades al teu germà petit!

-Papa, ell s'ho ha buscat i ja està

-Com que ja està? Pobre de tu que li tornis a fer una altra!

-Sí, clar, com que a tu no ta cantat mai la cançó de Summercat, no t'importa. Papa deixem-ho córrer per avui, que avui és un dia de comiat

En Harry va callar, era un dia de comiat, se'n anava a Hogwarts, i millor marxar amb bona cara.

Es van posar en fila índia mirant el mur de maons, i un per un agafant embranzida va travessar el mur.

*      *      *

Estan completament bojos els anglesos- va dir amb la boca oberta la d'ulls blaus

-Bé ara ja sabem com és fa- va dir la d'ulls grisos- qui travessa el mur?- no va haver-hi cap voluntària- molt bé, l'últim que digui oliva. Oliva!

-Oliva!

-Oliva!

-Oliva!

-Oliva!

-Oliva!

-Oliva!

-HA! Helena, has estat tu l'última que ho ha dit- va exclamar la pèl-roja.

-Si home! No és just! Per què no hi vas tu primer Laia?- va contestar-li a la pèl-roja

-Perquè tu has estat l'última que has dit oliva. Si tu passes nosaltres també.

-Moriré.

-Tranqui, si morts, anirem al teu funeral- va dir la de cabells marró fluix i ulls negres.

-Gràcies pels ànims, Neus- va dir irònicament

L'Helena va respirar fons i va córrer cap el mur amb els ulls tancats i cridant com solia fer.

*      *      *

L'andana estava a abarrotar de gent amb uniformes que carregaven els seus equipatges. Les noies van contemplar el Hogwarts exprés que restava majestuós a les vies, ja treien fum, impacient per marxar. Molts pares deien adéu als seus fills amb llàgrimes als ulls, però per a elles no hi havia adéu per part de ningú, en el seu nou any en una nova escola. Van pujar elles i l'equipatge al tren.

El Hogwarts exprés va emetre un xiulet agut i se'n va anar.

Van trobar un vagó buit de miracle, ja que la majoria estaven plens, i si van acomodar.

-Estic nerviosa- va confessar l'Helena un cop assegudes- com farem noves amistats, perquè jo vull conèixer gent.

-Si et consola, jo també estic nerviosa- va afegir la d'ulls blaus.

-Què dius Marina?, si tu seràs la primera en fer amistats- va replicar la d'ulls negres i cabell marró fosc.

-No és veritat Estel, és diferent fe amistat en un altre lloc, a més soc la que sé menys d'anglès, segur que no m'entenen

-No és veritat, tu saps suficient anglès com per quedar-te a viure, igual que nosaltres, també tens molt bona pronunciació i entra nosaltres ja saps que parlem català sempre. I sempre pots obligar a l'Isa que t'ajudi amb paraules que no sàpigues.

-Ei!, a mi no m'hi fiqueu en això- va dir la d'ulls grisos

-Plis, plis, porfiplis, Isa- va suplicar la Marina- si vols m'agenollo i et beso els peus.

-Si ho fas, t'estrangulo- la va mini amenaçar l'Isa, va pensar-s'ho- d'acord t'ajudaré.

-Isa, t'estimo!

-Ho sé

-Ara estem molt lluny de casa nostra, així que com amigues, hem d'estar unides, encara que sempre ho estem- va somriure la rossa

-Tens raó, Carla

-Sempre tinc raó.

En aquell moment es va obrir la porta, i una dona que arrossegava un carret ple de llaminadures i xocolata va aparèixer

-Voleu alguna cosa- va preguntar la dona.

-És gratis?- va preguntar la Marina inconscientment, que veient com se li clavaven les mirades matadores de les seves amigues, si las miradas matasen- ho sento és el costum.

-Clar, per tu tot seria gratis i ole ole viva la xirri- va dir-li la Neus

-Com us imagineu un món on tot fos gratis, jo segur que estaria gorda de tant menjar.

-Que va gorda no, obesa- va dir la Laia

-Almenys moriria tipa.

-Jo robaria a les tendes de roba- va dir l'Isa

-Si el món fos gratis la gent ho agafaria tot i no hi hauria res- va dir la Carla

-Sí, és veritat, nosaltres agafaríem còmics- van dir les d'ulls negres

-Sí, però si la gent s'emportés coses a casa seva i el món és quedés sense coses, l'altra gent aniria a robar les coses a casa dels altres i així sense parar contínuament- va dir la Carla

-Ho! que guay que seria, t'imagines un dia et despertes i tens la play el dia següent ja no la tens, perquè te l'han robada i vas tralala tralala a casa d'algú altre i li robes la wii. Cada dia una cosa diferent.

-Jo posaria els còmics envoltats d'aquells rajos vermells que surten a les pel·lícules d'espies, a veure qui te collons per tocar els meus còmics- va dir la Marina

-EJEM, EJEM,EJEM.

Ups, van mirar totes a la porta on es trobava la senyora del carret amb una cara que dia, "hola sóc aquí, recordeu? i per cert, els caramels no són gratis"

-Perdoni senyora- va dir la Neus- tot ha estat culpa d‘aquesta noia- va senyalar la Marina- que la pobre de petita es va xocar contra una cúpula i es va trastocar de per vida.

La dona les va mirar com dient "ay madre del amor hermoso! Este es el tren de la locura, que todos son como cabras montesas, y yo pobre de mi..."

-Doni'ns molts xuxes i totes les granotes de xocolata que tingui- va dir la Carla allargant la mà cap a elles - vinga nenes lletges, afluixeu la butxaca i deixeu diners.

El cap d'uns minuts ja estaven les set jalan xuxes i les granotes com podien, perquè cinc d'elles van fer un acte suïcida i és van llençar per la finestra.

-Oh no! Les granotes és suïciden- va dir la Neus

-Oh no! La xocolata se'n va per la finestra- va exclamar la Marina

-M'he quedat sense granotes

-M'he quedat sense xocolata

-Pobres granotes

-Pobre de mi

-Ei noies mireu- va dir fent un salt la Laia- l'home d'ulleres que hem vist a l'estació surt al cromo, l'home és famós.

-HE CONEGUT  A UN FAMÓS, ESTEL, ESTEL HO HAS SENTIT!!- l'Helena es va posar a cridar i a agafar-se a la màniga de l'Estel- QUE FORT!!

-Sí, sí, que fort, però no em despullis.

Mitja hora més tard és sentien corredisses de gent amunt i avall posant-se uniformes.

-Ja arribem- va anunciar l'Isa

-Oh no- va dir amb mala cara la Carla

-Oh sí- va dir la Laia

*          & nbsp;    *       &nb sp;        *

Els de primer van encaminar-se amb en Hagrid cap a les barques, i en James en Lucas, la Brue i la Peyton és van encaminar cap els cavalls vesprals però es van trobar un munt de gent del seu curs allà fent pinya (tots agrupats) sense fer res.

-Hi ha una baralla?- va preguntar el James

-EA! EA! EA!, SIN SANGRE NO HAY PELEA!- va cridar la Brue entusiasmada

Van dirigir-se cap a la suposada baralla, però allà on hi havia d'haver dos persones estripant-se la roba i fent-se sang, no hi havia ningú

-Què passa?-va preguntar la Peyton a la Rouse que estava allà.

-Que els cavalls vesprals s'han escapat i ara com que no es veuen és impossible de trobar-los.

-Un altre cop?- va dir la Brue- l'any passat igual, al final vam haver d'agafar les barques. Jope, amb lo divertit que és anar amb cavalls vesprals.

-Diuen que han anat a buscar algú que hagi vist morir algú, perquè els ajudi a capturar-los de nou.

-I no pot venir la McGonagall que a vis morir el Dumbledore?- va preguntar en Lucas

-No la McGonagall a vis el Dumbledore mort, però no la vis morir.

-Si us plau, si us plau, si us plau, que no vingui el meu pare- va suplicar en James

-James que prefereixes, el teu pare o la Luna?

-Mmmm.... difícil elecció.

-MUGGLES!!- és va sentir una veu que cridava.

Tothom és va girar cap a la direcció on mirava la persona que havia cridat. Efectivament allà hi havien 7 noies sense uniformes ni varetes. Una mirava a la gent i reia de manera estúpida, tenia el cabell llarg negre com el carbó i els ulls blaus com el mar. La del seu costat mirava a les altres sense voler trobar-se amb les mirades dels estudiants de Hogwarts, tenia el cabell curt rissat i pèl-roig i els ulls verds com l'herba d'un dia de rosada. La de darrera seu es mirava els peus com si volgués desxifrar un codi que estigués escrit a la sabata i servis per salvar el món, tenia el cabell marró/ros i els ulls grisos com els núvols de dies de pluja. Al seu costat estava que tampoc no sabia a on mirar, aquesta era rosa amb ulls marrons cafè amb llet. Una altra de cabell marró i ulls vers/marró no parava de dir alguna cosa que ells no entenien i agafar-se al braç de la una de les seves amigues perquè n'eren dos més i si la gent no hagués sabut que existeixen els bessons hauria jurat que elles eren clons, l'una tenia el cabell marró/negre i l'altre el cabell marró fluix però les dues tenien els ulls negres com la fosca nit.

Ja corrien rumors que eren muggles i que no parlaven el nostre idioma. Increïble, els havien descobert unes muggles?

* &n bsp;         *           *

-Quina vergonya!, quina vergonya!- deia l'Helena agafada a l'Estel

-Em sento molt, però molt observada- va dir la Carla

-Ja veus mig món ens mira- va contestar la Marina

-Calleu- va dir l'Isa

-Quina intimidació més gran!- va dir la Laia tapant-se

Va arribar de la llunyania un home que tenia cara de pocs amics i feia por, anava esparracat, amb els cabells descuidats i unes dents molt grogues i negres de mastegar tabac. Semblava un vagabund o millor dit aquell típic home que surt a les pelis, que vagabundeja pels carrers foscos amb un fanal, a més l'home venia amb un gat, encara més autèntic.

Varen sentir que l'anomenaven Filch.

-Aquest any no pujarem amb barques com vàrem fer l'any passat- va dir ell- aquest any toca fer una excursió i caminar.

La mateixa resposta va sortir de totes les boques que estaven allà inclús la d'elles, i era una resposta que s'entenia amb la majoria dels idiomes:

NNOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!


Llegit 745 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avataranna_lovegood 206 comentaris29/04/2010 a les 19:04:56
#21427Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Júúúúúúúls!

Anem per parts:

1- Déu meu, et pegaré... sensA! com que A? és amb E: Sense xDD

2- No t'havien borrat la fic... t'havien borrat el capítol! ara tens dos fics (Intercanvi: sense capítols i Sensa paraules: que té un capítol)

Bueno, respecte a la història ja saps: M'encanta, i continua ràpid!

Au revoire!




AvatarLuna Weasley 95 comentaris29/04/2010 a les 19:23:53
#21429Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Hola!!!

Ja et vaig comentar el primer capi quan el vas penjar, i ja et vaig dir que m'encantava. Com que ja has penjat el segon, el comentari mel curraré més quan me'l llegeixi, ok? Però només et puc dir que m'encanta!!!

un petonet!

~AL~




AvatarClara_Weasley 133 comentaris29/04/2010 a les 19:46:16
#21431Encara no he escrit cap fanfiction

La Juls ara té dos fiiiiics (8) Et puc fer una cançoneta i tot, bueno, ja saps que m'encanta. Vaig a llegirme l'altre capítol!




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris29/04/2010 a les 20:18:42
#21433Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Júliaa!!! és geniaaal!!! tia que quasi ploro de riure jo sola a la meva habitació! xD quan es comencen a montar paranoies dels carmels que si tot fos gratis en el món i la dona aquella allà com de ehem! estic aquí!! xDD

Em vaig a llegir el segon!

Segueix escribint, m'encanta!


Petons de:
Marta Potter Weasley





AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris02/05/2010 a les 06:36:09
#21453Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ale, lo prometido es deuda! M'ha agradat molt, pero si et sembla be em currare mes el commentari al seguent capitol, i et comento coses dels dos, si? Apa, vaig a pel Capitol 2




AvatarTooru 240 comentaris03/05/2010 a les 18:28:02
#21459Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Crec que ja me l'havia llegit, pero dona igual et torne a firmar.

Com ja et vaig dir: M'encanta! I nose que més et vaig dir, aixi que ja et comentare en el següent xD

Fins aviat!