Sense paraules - capítol 6: Era molt demanar que a Howarts hi hagés alguna cosa normal? Com per e
Escrit per impedimenta
Enviat el dia 21/06/2010 a les 15:32:50
Última modificació 21/06/2010 a les 15:38:08
Tots els capítols de Sense paraules
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


capítol 6: Era molt demanar que a Howarts hi hagés alguna cosa normal? Com per e

Hola, ja torno a ser a quí, perdoneu que hagí trigat tan a escriure, però és que tenia un P treball de català i després me distret por los mundos de internet. però a cambi us prometo que aquest capítol us agradarà molt!

____________________________________________________

Capítol 6: Era molt demanar que a Howarts hi hagués alguna cosa normal? Com per exemple, les residencies? Dons no, tocat els nassos!

En Neville va agafar el barret, que va dir:

-Helena Arbós!- ho va pronunciar amb un català força acceptable, encara que pels de Howarts seguis semblant japonès.

La noia de cabell marró i ulls marrons amb un toc de verd es va sentar al tamboret. De seguida que el barret va tocar els seus cabells va cridar.

-Gryffindor!!

La taula de Gryffindor va esclatar en aplaudiments.

-Carla Ribó.

La noia rosa amb una culla de cavall i ulls marrons va asentar-se.

-Ravenclaw!!

La taula de Ravenclaw també va esclatar en aplaudiments.

-Neus Vivancos!

La noia de cabells marró canyella i ulls com la negre nit va pujar a la tarima.

-Hufflepuff!!

La taula de Hufflepuff va saltar en aplaudiments.

-Isabel Mata!

La noia de cabells arrissats i marrons, i ulls grisos com la boira va pujar a la tarima.

El barret no va arribar a tocar el cap que na va dir:

-Gryffindor!!

La taula de Gryffindor va esclatar aplaudint i cridant "ja en tenim dos!!" "ja en tenim dos!!"

-Estel Vivancos!

Una noia igual que la tercera que havia pujat, només es diferenciaven en el cabell, aquesta el tenia marró més fosc, però els ulls igual de negres.

-Ravenclaw!!

La taula de Ravenclaw va esclatar en aplaudiments i contestacions als de Gryffindor "Nosaltres també!!" "Nosaltres també!!".

-Laia Güeis!

La noia pèl-roja arrissada d'ulls verd herba humida va pujar a la tarima.

-Slytherin!!

La taula de Slytherin va esclatar en xiscles i aplaudiments.

-Marina Torres!

En James és va posar tens quan va veure la noi a de cabells negres i blau mar pujava a la tarima.

-oh!- va dir el barret- estranya la seva ment mmmm... tinc tres opcions. Slytehrin, Hufflepuff o Gryffindor.

Slytherin, li va suplicar mentalment la noia, si us plau Slytherin.

-Hufflepuff!!- va dir finalment el barret.

NOO! Moret, moret, moret, moret, el va maleir a crits mentals.

La taula de Hufflepuff va esclatar en aplaudiments i crists que contestaven a Gryffindor i a Ravenclaw "Nosaltres no som menys, nosaltres no som menys".

Quan tots van estar asseguts els plats es van omplir de menjar i van endrapar com a lladres, menys les Atlàtes que per molt estrany que fos desitjaven una amanida. "torna paricu" van pensar mentalment.

Acabat el tiberi cada residència se'n va anar a les seves cases.

*    &nbs p;      *             *

-Supercalifragilisticoespiralidoso- va dir en Charlie, i tots van entrar.

-Els vostres dormitoris estan pujant a mà esquerra- va dir los el monitor a les dues noi que seguien mirant el codi de les sabates per salvar el món.

PAUSE

Srmr Enselm: Sincerament m'agradaria fer un grup del Fecbook que poses "Jo també miro el codi de les sabates quan estic amb gent". Ho! No no no, millor encara, "jo també crec que amb el codi de les meves sabates podré salvar el món" Però clar com que sóc un primo que no tinc Fecbook perquè la meva jefa no li agrada. Doncs em foto, ai! Que desgraciadito/ta que soy.

PLAY

Quan el monitor les va deixar es van relaxar.

-Gryffindor!! Estem a Gryffindor!!- va cridar l'Helena.

-Ya ves, m'encanta la sala, amb la llar de foc i el color vermell de les cortines, mola moltíssim. Però sincerament com continui la nostra amistat acabaré amb sono tones de lo sorda que estaré, així que baixa la veu.

Van pujar les escales que duien als dormitoris de dos en dos.

-No m'ho puc creure! Llits individuals!!- va dir l'Helena sense baixar la veu.

-Home que t'esperaves, esterilles?

-No però és que a casa meva comparteixo habitació amb ma el ma germana i dormim amb lliteres. Dormir amb un llit per tu sol és tan emocionant!

-Sí sí, el que tu diguis

* &nbs p;           *   ;             *

-Dale  a tu cuerpo alegra macarena que tu cuerpo es para darle alegria cosa buena!- va cantar el monitor

-Eeeeeeeeee....- va dir el quadre del Baró

-Macarena ! AHA!- van contestar tots.

PAUSE

Srmr Enselm: Bomba! Sensual, un movimiento sensual. Sensual, un movimiento muy sexy, sexy, un movimiento muy sexy. I aquí se viene con este baile que es una bomba!. Para bailar esto es una bomba, para gozar esto es una bomba. I las mujeres lo bailan así, así, así, así. Todo el mundo una mano en la cabeza, una mano en la cabeza. Un movimiento sexy! Un movimiento sexy. Una mano en la Cintura, una mano en la cintura, un movimiento sexy...  Ai! (colleja de l'autora)

Impedimenta: je je, perdoneu en que és molt bromista (agafant-lo/la per les galtes).

Srmr Enselm: És que m'he emocionat i tot això i... que passa? És què vosaltres no un vau rallar al carib 2.000 quan éreu petits? Dons jo sí vale, i n'estic orgullós/sa.

PLAY

La Laia va flipar en sentir la contrasenya, però la Macarena era una cançó molt famosa.

Va entrar a la sala i va obrir es ull sorpresa. La majoria de les parets eren de vidre i deixaven veure l'interior del llac on de tant en tant passava un sirena o una pota de calamar. De cop una sirena es va estampar contra el vidre.

-Es que estan una mica cegues- li va dir un noi ros que estava al seu costat- però xxxxxxxx- va fer posant un dit damunt dels llavis i somrient.

La Laia va pensar mentre pujava a les habitacions, cavalls invisibles que desapareixien, mussols assassins, calamars malalts, i ara sirenes mig cegues que xocaven contra els vidres, i podia haver res normal en aquella escola?

PAUSE

Srmr Enselm: Sí que hi ha una cosa normal, en James i el professor de defensa contra les forces del mal que estan com un TREN, amb totes les lletres. AArrrrrrrrrrrrrrrrr. Mels menjaria amb patates i mostassa.

PLAY

Les habitacions , no cal dir que també eren grandioses, també amb parets de vidre. La Laia va resar perquè no s'estampés ninguna sirena a mitja nit.

*           &nbs p;      *        ;            &n bsp;    *

-Jo no volia anar a Hufflepuff! No hem podia tocar Slytherin?!- es queixava la Marina, mentre anaven cap a la casa.

-Perquè ets molt innocent.

-No!

-Sabies que Anna s'escriu amb tres enes?

-En serio?

-Innocent.

-No, no, és que em pensava que potser en un altre idioma...

-Ai, no li he donat menjar al gat.

-Tens un gat?

-Sí, me'l van regalar abans de marxar.

-I com és diu?

-Innocent, saps perfectament que tinc una gosa.

-És igual, vull anar a Slytherin!

Es van parar de la porta rodona que guardava la residència, on hi havia un elf esperant-los.

-Com és que estàs aquí?- li va preguntar el monitor a l'elf- on és l'estàtua de Juana la boja?

-Amo, la senyora a tornar a anar a passejar el seu difunt marit al bosc prohibit,  i jo de moment hem faig responsable del seu càrrec. La contrasenya?

-Ho Joana, per què ets tan sexy? Cada dia estàs més jove i bonica.

-Endavant.

-No fotis que li has de llençar un pirop per entrar- va dir la Neus m'entres entraven.

A Hufflepuff era tot rodonet, les portes, les taules, els quadres... Era com entrar a casa den Frodo Bolsón. Una olor a menjar les va rebre.

-Crec que Hfflepuff està al costat de les cuines- va dir la Neus.

-No! Ara si que moriré obesa, amb aquesta olor sempre tindré ganes de menjar! Neus lligam amb una camisa de força.

-Creu-me si en tingués una... ai si en tingués una.

-Fas por.

-Bé com a mínim el color que predomina és el meu preferit- va sospirar la Marina.

*           &nbs p;      *        ;             *

Van arribar a la porta on els esperava un fantasma molt conegut i famós.

-Estel, pessiga'm si aquell que veig és Einstein . Au!

-M'has dit que ho fes.

Einstein saltava duna banda a una altra saltant i pixant-se de riure.

-Està una mica boig- els hi va explicar l'Emily (la monitora)- és molt llest i savi, però tanta informació ha vagades, per no dir sempre, li afecta al cap. Sr Einstein! La contrasenya!

El vell va tornar fent vots.

-Ja sou aquí 96?

-Per Einstein la gent no té nom sinó numero, tots els de Ravenclaw sumats fem 96- els hi va explicar la monitora- jo sóc el 32.

-32 em portes dos números nous- va dir el vell emocionat- tu seràs el 3- va dir assenyalant a l'Estel- i tu el 11- va dir-li a la Carla- Per tant ja sou 110, un aplaudiment!

La residència és va posar a aplaudir fen rodar els ulls.

-Senyor, la contrasenya- li va recordar l'Emily.

-Ha sí, sí- va rumiar una mica- Bé. En un autobús viatgen 10 persones, a la primera parada en baixen 2 i en pujen 5.

Tothom contava mentalment.

-Després en pugen 4 i en baixen 3- va continuar- a la següent parada en pugen 2 i en baixen 4, després en baixen 4 i en pugen 8, cap al final del trajecte en  baixen 10 i en pugen 2, i al final del trajecte baixen tots els passatgers.

PAUSE

Srmr Enselm: AAAAAAAAAAH! Estrés ! estrés !

PLAY

Va esperar que la gent acabés de calcular.

-Quantes parades a fet l'autobús?

-QUÈ?!- va fer tota la residència, no era la pregunta que s'esperaven.

-Pot tornar a repetir el problema?- li preguntà l'Emily.

-No no no, haver estat més atens. Vinga respongueu.

Van dir els primers números que se'ls hi van acudir.

-8!

-5!

-7!

-MEC! MEC! MEC! Error, tots sou uns ignorants i per això un quedeu sense passar.

-NOOOOOOOOOOOOO!!

-Pietat- és van agenollar alguns- gran mestre de la saviesa!

-Bé com que m'agrada que hem llepin el cul us faré una última pregunta. Quantes persones queden a l'autobús?

-Zero!- van contestar tots,

-Incorrecta!!- va cridar el vell.

-Com què incorrecta? Ha dit que a la última parada baixaven tots!- van replicar els altres.

-Tots els viatges! Però jo no he dit res del conductor, què passa? Què ell no és una persona?  Resposta incorrecta, tots sou encara més ignorants i per això no passeu- i és va creuar de braços.

PAUSE

Srmr Enselm: Hem cau bé aquest tio.

PLAY

-Sempre igual- va remugar l'Emily- aviseu a la McGonagall.

Al cap de cinc minuts la directora el va convèncer  perquè obris la porta.

-Com és que a la McGonagall li fa cas?- va preguntar la Carla a l'Emily.

-Està enamorat d'ella, és veu d'una hora lluny.

-Pobret hem fa pena- va compadir-se l'Estel.

-Ja vorem si li segueixes dient pobres cada cop que hagis d'anar a cridar la directora perquè el molt senyor, no li don la gana obrir-te la porta.

Van entrar, per fi, a Ravenclaw. La sala tenia una vista impressionants del bosc i del llac on segurament estava la Laia desfent l'equipatge i Joana la boja explicant-li a la mòmia del seu marit, com n'eren de bonics els ocellets del bosc.

PAUSE

Srmr Enselm: Avera senyoreta autora, des de quan hi han ocellets al bosc prohibit? En tot cas potser corbs o ocells amb tres ulls perquè has sofert la radioactivitat de la central nuclear que antigament hi havia. Bé lo de la central m'ho he petillat, però per el poder que m'he concedit a mi matex/a jo la poso i no se'n parli més.

PLAY

A les parets hi havia aus disecades quietes o en ple vol.

-És com tornar a estar a la mussoleria- va murmurar la Carla.

Les finestres estaven obertes i deixaven passar un corrent d'aire molt agradable.

Amb l'Emlily van pujar a les habitacions.

-Les habitacions tenen una cosa molt especial. Si tu desitges un tipus de vent o brisa ella vindrà. Per exemple jo ara m'agradaria una brisa càlida.

Ràpidament va arribar un aire calent i suau.

-Oh! Quina passada- va exclamar la Carla.

-Jo vull una brisa marina, com la de Cadaquès, Tramunta.

Una brisa amb olor a sal va travessar l'habitació.

-Què passa si desitjo un torna...?

PAUSE

Srmr Enselm: sí! Un tornado, vinga fotem Howarts enlaire, yupi!! (moment d'emoció).

PLAY

L'Emily va tapar-li la boca abans que acabés la pregunta.

-Però, què vols que morim tots?

-Només era per saber si era possible que vingués

-T'imagines que ho demanes- va començar a dir l'Estel- i ve un mini tornado i et diu "hola sóc el senyor tornado". Jo hem moriria de riure.

-No millor, que et vingui un mini vent qualsevol i que et digui, "ho sento, el senyor tornado s'ha anat de vacances al Maxupitxu, Buuuuuu Buuuuuu"- va fer la Carla imitant el vent amb les mans.

-Per què al Maxupitxu?

-Perquè m'agrada el nom, no el trobes diver?

-Sí però, què hi fa un tornado al Maxupitxu? No pega ni amb Super Glu.

-Sí pega, els tornador tenen dret a anar de vacances a on sigui.

-No, perquè  vagin on vagin provocaran un desastre natural.

-És varietat, hauria d'haver un món paral·lel especial, perquè els tornados poguessin anar de vacances.

-Pobrets tornados hem fan pena, alumi llor ells no volen destrossar el món.

-Ho alumi llor el volen conquerir i estan preparant un exercit de tornador que...

-Ejem, ejem!- va fer l'Emily que estava flipant amb l'estúpida conversa- 1r, els tornados no se'n van de vacances, 2n, els tornados no són persones, i 3r, per si de cas, no demaneu mai un tornado. Està clar?.

-Claríssim, més clar no podia estar.

____________________________________________ __________

Wuenoo, sigueu pacients i espareu l'altre. Isa, Estel, Neus i Helena, com diria el meu pare, no m'atavaleu! k jo em prec el meu temps per escriure els capitols. Grrrrrrrr (es broma atabaleuma i acaveu amb mi!). Fins els pròxim capítol!! Visca les creps de Nutella!!


Llegit 714 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarClara_Weasley 133 comentaris21/06/2010 a les 16:00:29
#21547Encara no he escrit cap fanfiction

Puta Júls i les seves paranoies!! Que ama amb lo del minitornado: Hola, sóc el minitornado xDD I el món paral·lel xddd

alumi llor (?) Juls? xdd




AvatarTooru 240 comentaris22/06/2010 a les 18:31:23
#21548Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!!

M'encanta! Has posat una a Sly, be, no pasa res, mentres no se fasa com ells. xD

Has posat la negreta, no? Es que se veu la lletra molt negra.

Fins aviat!




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris22/06/2010 a les 23:11:28
#21549Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

joeer júlia no em fotis, tot el capítol en negreta?? bueno per fii has penjat!! i com que no m'has avisat abaans?? Bueno callo i em llegeixo el capi que en tinc moltes ganes!

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris22/06/2010 a les 23:42:33
#21550Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

hahaha júliaaa ets geniaaal! ets la milloor! i si que t'estresso, de fet ara no hauries d'estar llegint aquest coment, va, escriiuuu!

Bueno noia, ja ens veurem.. el 29 a les notes, no?
m'ha encantat lo d'annna xDD

Petons de:
Marta Potter Weasley




Avataranna_lovegood 206 comentaris23/06/2010 a les 18:35:20
#21551Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

6 parades d'autobús(?) xDD

Ala, continua escribint, i deixa de fer el vago, que et veig!




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris25/06/2010 a les 19:24:13
#21552Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

hahahahaha he plorat de riure. PLO-RAT! XDDDD ES BONISSIM

i les patillades de l'enselm XD

be, genial, genialissim

hahha

Maria




AvatarDijous13 14 comentaris29/06/2010 a les 18:26:26
#21562Encara no he escrit cap fanfiction

SIIIIIII!!!!! SLYTHERIN!!!!! FILLA, TE AMO!!!!!!!!!

La millor intervenció del senyor Anselmo:

Sí que hi ha una cosa normal, en James i el professor de defensa contra les forces del mal que estan com un TREN, amb totes les lletres. AArrrrrrrrrrrrrrrrr. Mels menjaria amb patates i mostassa.

>.




JoanaPotter 185 comentaris31/08/2010 a les 13:57:34
#21840Encara no he escrit cap fanfiction

aixo!
si estic decort am tu,. impedimienta!
VISCAA LES CREPS NUTELLA!
i de frança millor ^^