Sense paraules - Capítol 13: Tunejant escombres.
Escrit per impedimenta
Enviat el dia 17/10/2010 a les 20:47:27
Última modificació 18/10/2010 a les 22:31:24
Tots els capítols de Sense paraules
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 13: Tunejant escombres.

Ja ho sé, esic molt vaga i no escric. Però es que... puff. Només escric quan al insti em maltracten les amigues sicologicament dient la paraula: escriu. En fonrma d'ordre vinti quatre mil vegades. Bé en aquest capítol encara no arriva lo guay. Lo guay és en el seguent o en l'altre. Però todo a su devido tiempo.

_______________________________________________________

Capítol 13: Tunejant escombres.

PAUSE

Srmr Enselm: Bé, abans de començar el capítol vull comunicar als meus oients que gràcies als meus contactes perquè en realitat jo son ric/ca i famós/sa  (moriu-vos d'enveja. "Era broma") he aconseguit que en aquesta fanfik/pel·licula hi hagin capítols dedicats a l'amor o sigui, a les parelles. Ho sé sóc molt cursi, què passa?  Per això hi hauran escenes de sexe, no sovint però hi hauran. I faré que la autora les expliqui tan detalladament com pugui, o sigui com si fos Lemmon  ( o com s'escrigui), mini Lemmon.

Així que, aquella gent menor d'edat (l'autora també és menor però so passa per el forro), o la gent que vegi que aquest tros no li va o li fa cosa. Que no se'l llegeixi, a cliqui la flexeta del costat de la pantalla i que es passi el tros, i que segueixi llegint tranquil·lament.

Es que no vull ser culpable de les cosses que pugueu pensar. El que us ha de quedar clar, és que parlar o escriure del sexe no us a de fer cosa, ja que és una cosa natural.

I agraïu que l'autora no em deixa escriure molts moment d'aquests, perquè si fos per mi, a hores d'ara ja estarien al llit.

PLAY

-Nosaltres som uns àngels andantes que no han robat res en s'ha vida. Brue sabies que el tabac pot causar al·lucinacions?- va dir l?Isabel.

-Si ja, el que vosaltres digueu. El cas es que ho sé, i ja que avui estic en els tema dels xantatges i en faré un més. Si voleu que no li diguem a la directora lo dels uniformes robats ajudeu-nos a mi, la Peyton, en James i en Lucas a aprovar català.

-Brue que te dit del xentage?- la va mig renyar la Peyton.

Però la Brue no li va fer cas.

-Què és això del gran bom?

-Es que volem fer saltar l'escola per els aires- va dir com si res la Brue- específicament volem provocar tantes explosions, "desastres naturals" i impactes com sigui possible i alhora perquè Hogwarts es d'arrumbi. I ens heu d'ajudar, les set- va remarcar- i no escepto un no per resposta.

-Vale a les dues cosses!- va dir l'Helena entusiasmada amb la idea de fer explotar coses.

La Isabel simplement no va dir res.

-I ara- va dir  la Peyton aixecant-se- a menjar que tinc gana.

-Potser em podries menjar a mi- va somriure jugatonament la Brue- a petons, clar. A la meva evitació aquesta nit?

-Aquesta nit no cari, que tenim menors a la vista- va dir també somrien- i segur que encara no han sortit de l'armari i es sentirien incòmodes.

-Sí per que tu crides, que dona gust.

-Un...m-moment- va murmurar flipant l'Isabel.

-Es que ella és la meva follamiga- va aclarir la Brue-  anem?

Les dues van marxar per la porta mig abrasant-se. Les altres les van seguir sorpreses al principi.

PAUSE

Srmr Enselm: Creu de veritat que són lesbianes? O només fan conya? Lo descubriremos en el próximo capítulo. XAN, XAN, XAN, XAN!

PLAY

Al gran saló era un guirigall Gryffindor i Slytherin havien començat una gerra de menjar  que no va caldre gaire temps perquè Hufflepuff i Rawenclau se afegís.

-PAAAAREEEEEEEUUUU!- va cridar la Directora.

Tots es van aturar com a estàtues .

-Vostès creuen que és decent fer això! És una falta de respecte per els cuiners! i...

Llaors va passar una cosa sorprenent. Un patata bullida va anar a parar al cap de la McGonagall. Ella va obrir la boca sense creure-ho, i es va girar cap el atrevís que havia gosat tirar-li.

-Senyor Longbottom!- va cridar sense sorpresa- com a pogut!

En Lucas no va aguantar més i es va comença a pixar-se de riure.

-Se m'ha escapat- es va disculpar l'home mig suplicant- Perdoni.

Llavors la directora va agafar un tros de pastanaga bullida del seu plat i li va tirar al Nivelle al centre de la cara.

-Se m'ha escapat.

-Ea, Ea, Ea. McGonagall se cabrea!- va cridar la Carla

En Lucas va començar  a aplaudir i tot el gran saló si va sumar cridant el que havia dit la Carla

-Em...Lucas, Te de recordar que és el teu para l'home de la pastanaga a la cara?-li va recordar la Peyton.

-Calla, calla. És genial!-va dir rient.

I van seguir la guerra, aquest cop amb la directora i tot pel mig. La Brue havia agafat un tiraxines (que òbviament l'havia robat del seu germà) i anava tirant cuxes de pollastre i prunes a tort i a dret m'entres la Peyton agafava la munició.

-Más madera Peyton. Esto es la guerra!

-Anem a pel James i en Lucas- va dir la Peyton.

-Bien dicho nena, a por ellos!

La Neus va agafar un grapat d'espaguetis i el va tirar al primer cap que va trobar lliure, i qui es va girar? Nada menos que el Italià buenorro.

En Leo es va girar per veure qui li havia tirat els espaguetis. Però la cara que va veure no li va gratar gens, era la maleïda bella dorment. Ho no! Va cridar interiorment.

-Et fa gràcia?!-li va etzibar.

-Es què no sabia que eres tu- va respondre la Neus.

-Si ja, ara resulta que no sabies qui era, oi?- en el fons li feia una mica de ràbia que ella no sabes qui era ell, i ell desgraciadament si que ho sabes.

-En la meva defensa diré que te tirat un menjar que fa honor al teu país- es va intentar disculpar la Neus.

Si ja, aquells espaguetis Anglesos que feien pena només mirar-los podien fer honor als espaguetis italians, era clar que la bella dorment sabia com ofendre les persones. Doncs ara li tornaria, ja li havia fet prous favors a aquella. Va agafar el bol de suc de carbassa i li va tirar a poc a poc pel cap.

La Neus va obrir la boca i se'l va quedar mirant mentre ell somreia satisfet.

-T'has passat!- el va acusar la Neus, però va començar a riure. Li encantaven les guerres de menjar. I rient va agafar el puré de patates amb les mans i li va escampar per tot el cap.

En Leo va riure també, no li agradava embrutar-se, és més, ho odiava. Però s'ho estava passant d'allò més be.

A la taula verda la Laia combatia "a mort" contra una noia, intentant que s'empassés un ai sencer. M'entra l' Escorpius- es reia d'elles. La Laia va parar a la noia que li agafava les galtes amb les dos mans.

-Escolta, per què no deixem la baralla i anem a per aquell noi ros? És que semblem imbècils.

-A per l'Escorpius? Mmmm...- va pensar una mica- Em sembla perfecte així li fas tragar aquest ai fastigós. Per cert em dic  Eight.

-Eight?

-Sí

-Però, vull dir. Eight del pal numero vuit?

-Sí

La Laia va començar a riure.

-Uala...- deia entre rialles- tan desgraciat la vida...- vull dir, que a mi si que me l'haguessin desgraciat.

-Ho sé, ho ser. Això es la desavantatge de tindre uns pares matemàtics. Però ei, l'Escorpius ja no hi és.

Efectivament ja havia corregut a amagar-se.

-Doncs el busquem, Ha! I Laia. Em dic Laia.

-Després et queixes del meu nom però el teu, Lueia?- va intentar pronunciar.

-Sí Sí, així mateix- va afirmar de seguida que ja s'havia cansat de corregir sense èxit el seu nom a cada Anglès que el pronunciava. Inclòs l'Escorpius li deixa així.

I van anar a trobar-lo.

-Han acabat les classes, xupi!. Però qui són les primes que van a un entrenament de quiddich? Nosaltres!- remugava la Marina.

Tots els alumnes sabien dutxat, menys elles que havien d'anar a l'entrenament.

-Tinc fideus pel cap! No puc anar així a un entrenament- es va queixar l'Helena.

-Si ja, Doncs jo tinc puré de pèsols pel cabell com si fos gomina, no ser que es pitjor- va dir la Carla fent cara de fàstic.

Van travessar les portes que les conduïen al camp, on hi havia les Gryffindors entrenant. Bé, més que entrenant, fent carreres i passant de tot. Al mig hi havia un noi alt i prim de cabells marrons que cridava a tort i a dret.

-Perdona- va dir-li la Laia interrompin els seus crits- ets el capità.

-Sí!- va dir estressat- Max Roure! Allà teniu les vostres escombres guardeu-les bé. Ara per un cop a la vida, feu-me cas i doneu unes quantes voles pel camp per escalfar despés jo us faré unes probes per sever la posició en que podeu estar. I sisplau intenteu no atabalar-me perquè estic com una moto!

-Això a sonat molt malament- se li va escapar a l'Isabel.

PAUSE

Srmr Enselm: Uuuuuuuuuuuu. En Max es un pervertit (a modo cançó).

PLAY

En Max li va fer una mala mirada.

-Anem a agafar les escombres...-va dir l'Isabel girant-se i ampuxan a les altres per fugir d'aquella mirada.

Totes van agafar una escombre.

-Que no tenen prou pressupost en aquesta escola? Les escombres estan merdoses- va dir la Marina veien l'estropajo que tenia davant- són pitjors que les que utilitzo a casa! Si es pensa  aquest tio que penso pujar a l'escombra, va clar. Apa adéu- va dir agafant l'escombra i l'estoig que portava sempre a sobre- vaig a fer temps.

Totes van enlairar-se sense problemes  i van començar a volar fent carreres afegint-se als altres.

Avia passat mitja hora d'entrenament i en Max va començar a fer les proves a les catalanes i tots els de Gryffindor havien parat per observar.

-Tu!- va cridar al Max a la noia que estava asseguda a un racó del camp marginada amb la seva escombra- vine!

La Marina va obeir amb cara de fàstic.

-Et toca.

-Ni de conya.

-Perdona, què has dit?

-Perdonat estàs. I he dit que si et penses que pujaré aquesta màquina assassina de volar, estàs molt equivocat.

En Max va mirar l'escombra de la noia per veure se estava deteriorada.

-What a fuk...- va començar flipat.

PAUSE

Srmr Enselm: Us informo que l'autora no té ni piti idea d'anglès, i la tia va de Xurrismirris per la vida.

PLAY

La Marina va amagar l'escombra.

-Però...Què cony li has fet?!!- va cridar estressat una altre vegada.

L'escombra estava tota dibuixada amb parides i pintada a l'estil Marina (ho sigui, sense sentit i combina'n fatal els colors) amb retoladors muggles. Inclòs la part de vaig estava pintada amb taronja, vermell i groc perquè sembles una flama.

-Tunajar-la- va contestar com si res.

-Què és de l'escola!!- va cridar en Max estirant-se els cabells.

-No has dit que eren nostres?

-Però no permanentment!

-Doncs haver avisat, és culpa teva.

-Però, per què?!!- va preguntar cridant, ja que no li cabian en ment perquè cony havia de fer una cosa així.

-M'aborria...- es va queixar la Marina.

En Max es fregava la cara desesperat i a punt d'explotar com sempre. I la sàvia de l'Isabel va haver de intervenir per calmar-lo.

-Ho arreglarem- li va prometre.

-No et crec!- va cridar. Havia perdut els nervis.

-La Mariana quan s'avorreix pinta qualsevol cosa però tranquil, aquets retoladors muggles surten amb aigua i sabó- va dir estar-ne poc segura- així que tranquil·litzat- li va suplicar.

-Com vols que em tranquil·litzi!!!- li va xisclar amb la cara vermella- per si no ho sabies llesta!! Me les carregaré jo!! JO!!

L'Isabel sestava començant a estressar també, i mira que ella era una de les més trenqui-les. Però es que aquell noi acabava amb la seva paciència.

-Saigues més positiu! La McGonagall no s'ha d'entera, ho borrem i ja està, no s'entera!

En Max va semblar que es relaxava una mica. Però poc.

-I tu perquè no vols fer la prova- va preguntar-li a la Marina tornant al tema d'abans i intenta'n contenir els crits.

-A tu no te de donar explicacions- va dir calmada i tossuda.

En Max va bufar, se li estava torna'n a acabar la paciència. L'Isabel ho va notar i com que no tenia ganes de estrassar-se i barallar-se amb ell, va contestar per la Marina.

-Te vertigen.

En James va somriure per lo vaig. Ja s'ho imaginava.

__________________________ ____________________________________

Apa acavat! a moriu-vos per les meves faltes d'ortografía i a esperar el seguent! Adéu, Kukuxumusu (pató de mosca o de pusa, ara no ho sé,


Llegit 672 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avataranna_lovegood 206 comentaris17/10/2010 a les 21:39:32
#22049Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Petó de puça (Sí, de la meva puça xDD)

-El que us ha de quedar clar, és que parlar o escriure del sexe no us a de fer cosa, ja que és una cosa natural. (Déu meu, ets com una mare que parla de sexe als seus fills xDD)

-perquè estic com una moto!-Això a sonat molt malament- (xDDD La Julia i els seus pervertiments xD Després soc jo la que tinc una ment pervertida...!

Apa, dona, passiu bé ^^!




Avataranna_lovegood 206 comentaris17/10/2010 a les 21:40:51
#22050Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Per cert, és Lemmon, no Lenon (Quan dius Lenon, sembla que diguis John lennon, com els dels Beatles xDDDD)




AvatarDijous13 14 comentaris19/10/2010 a les 22:38:08
#22051Encara no he escrit cap fanfiction

Julia! Lemmon a fullllll!! xdd me pones muñeka! aaai bonita.... oyer, tia, m'has matat amb les faltes... cada cop a pitjor! xdd evitació?? aqesta ha sigut la falta del dia... xd casi supera el part cardiac...xD! testmu nena, continua aviat... aaai preciossa.....




AvatarClara_Weasley 133 comentaris20/10/2010 a les 15:41:45
#22052Encara no he escrit cap fanfiction

Vale, Juls, ara ja no cal que ens donin la charla, ja ens l'has donat tu xDD Què bob, el Marc Roure, tot un estressat de la vida xDD What a fuck?




AvatarClara_Weasley 133 comentaris20/10/2010 a les 15:59:47
#22054Encara no he escrit cap fanfiction

Se m'ha tallat el comentari... T.T I la Brue y la Peyton... xDDD Què amas: No que avui hi han menors, cari xDD Pobre escombra, si la veiés la Mariona segur que li agafaria algo, eh que sí, Juls? xDD I




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris24/10/2010 a les 14:47:19
#22070Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Finalment, i després de tants esforços, l'he acabat llegint! xD Ho sento per haver trigat tant. "i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí" xD

Bueno que m'ha agradat molt xD

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarArwen Black Moderador/a 140 comentaris29/10/2010 a les 17:54:28
#22074Encara no he escrit cap fanfiction

Sé que arribo amb un super retard!!! Ho sento, no tenia temps material per llegir:SS I bé, que el capítol m'agrada molt com sempre! I a part de morir-me per les faltes i flipar amb la xarrada, he tingut el pressentiment que la Isabel i el Max Roure acabaran liats! juju Només és un pressentiment però... jajaja xDD I per cert, està bé això de dir-se Eight... No m'ha desagradat el nom! A més, si a ella no li agrada sempre li queda l'opció de que la nombrin pel nom escurçat (: 1 petóó; segueix així!




AvatarTooru 240 comentaris31/10/2010 a les 12:48:29
#22077Encara no he escrit cap fanfiction

hola!

no tinc perdo, però em feia moolt de pal comentar xD

Doncs que m'agradat molt i me rigut molt i... lo de sempre, ho sent estic molt vaga xd

adeu!