El Torneig dels Quatre Bruixots - 28: Tira-li oli bullent i veuràs com xerra... (p.I)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 22/12/2010 a les 15:22:49
Última modificació 22/12/2010 a les 15:22:49
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


28: Tira-li oli bullent i veuràs com xerra... (p.I)

28- Tira-li oli bullent i veuràs com xerra...

 

SEGON PARTIT DE LA TEMPORADA

Després de l'emocionantíssim partit Acadèmia vs Durmstrang de la setmana passada, que vam guanyar però de què, tots esperem que el d'avui sigui igual o millor. Hogwarts vs Beauxbattons. La majoria sembla que es decanta per Hogwarts, però la setmana passada també es decantaven per Durmstrang i es en vam emportar un bon pico els de l'Acadèmia. De manera que res de cantar victòria abans d'hora, que el partit encara s'ha de jugar. Tot i que, bé, què importa si al final els clavarem una pallissa siguin qui siguin?

És clar que és cert que la major part del públic del que està pendent és de demà, més que no pas del quidditch. La Segona Prova! Si és que serà digne de veure. I encara no sabem de què es tracta! Me'n faig creus que ningú no hagi pogut treure res als paladins! Que sapigueu que estic molt dolguda per la vostra falta de dedicació i de curiositat. Sort que ja és demà i l'espera no serà interminable (tot i que ara ho sembli).

Però de demà ja en parlarem demà. Ara ja som tots a les grades esperant que surtin els jugadors sobre les escombres. Tots en tenim ganes! En fi, que guanyi el millor!

Sabeu que m'adoreu.

Xo, xo

Pandora

 

 


 

El James, l'Alice i la Geena van tancar la caixa i van parar atenció al camp. Els de Beauxbattons ja havien sortit, vestits de blau, i ara un noi de l'Acadèmia que feia de comentarista començaven a cantar els noms dels jugadors de Hogwarts.

—Weasley, White, Archman, Longbottom, Flint, Boot i... McMillan!

—Perquè consti, la Pandora em té fregit amb la Segona Prova! —va bramar el James per sobre la cridòria, dirigint-se a les seves dues amigues—. Jo venia a distreure'm d'acord? No calia que m'ho recordés.

—James, ara no! —va cridar la Geena—. Ara venim a recolzar el Frank. I calles, que ja n'hem parlat.

—Com es nota que no ets tu la que demà es jugarà el coll...!

—James, en parlem després! —va seguir la Geena, amb contundència—. El Frank juga i nosaltres venim a animar. Prou!

El James es va posar de morros. Portava una setmana de morros, de fet. Feia cosa d'un mes que estaven investigant allò de la poma d'or i no hi havia manera. Sí, havien aconseguit dues teories, però cap d'elles no els havia portat a una solució; seguien sense tenir la menor idea de en què consistiria la prova. Aquell matí havia volgut quedar-se a la seva habitació, perquè es veia de debò en problemes greus i no sabia com sortir-ne, però la Geena i l'Alice havien insistit que sortís a animar el Frank. En el fons sabia que ho feien més que res per ell, perquè últimament s'estava tornant boig i estava fent tornar bojos als altres, i havien pensat que li aniria bé una mica d'aire fresc... i de quidditch. Si allò no l'animava i el distreia, no sabien què ho faria.

Però el fet era que la Segona Prova era l'endemà, i que no tenia ni idea del que faria.

—I Weasley obre el marcador! Deu a zero per Hogwarts! —va cridar el comentarista.

El James va mirar de deixar estar la poma i centrar-se en el joc. La veritat era que estava claríssim que guanyarien el partit de carrer, perquè els de Beauxbattons eren més aviat nefastos. Gryffindor va marcar dues vegades més abans que ells, i les poques vegades que els de Beauxbattons arribaven als cèrcols, tres de cada quatre llançaments els parava el porter, el McMillan.

El Frank estava fent una bona feina, també. Va solucionar un moment de pànic llançant una bala amb molta punteria al caçador de Beauxbattons quan aquest tenia la papallona només a dos metres.

—Vaja, sembla que Longbottom ha salvat aquesta! Buf, Hogwarts va guanyant, però si Beauxbattons arriba a caçar la papallona, s'emporten el partit... a veure què passa amb aquesta piloteta.

Al James li feia vergonya i tot. Va veure la papallona dues vegades. Si arriba a ser ell sobre l'escombra, faria estona que haguessin guanyat el partit. L'Anne Boot era ràpida, però el seu fort no era localitzar el fulgor daurat com ho feia ell. I el caçador de Beauxbattons no servia per a res.

—Aquest tio és una vergonya per l'espècie... —anava dient cada vegada que el noi li passava per davant.

—I en Flint m'està posant negra... —s'anava queixant l'Alice, que estava acostumada a ser la companya de bat del Frank—. Ja han concedit dos penals als de Beauxbattons per culpa seva. El Fred es quedarà sense veu de tant escridassar-lo.

—Total, han fallat tots dos tirs... —es va encongir d'espatlles la Geena.

—Ja, però quan juguem contra Durmstrang d'aquí dos mesos no ens podem permetre regalar-los penals... —es va queixar l'Alice.

Al final va guanyar Hogwarts, com ja s'esperaven tots. L'Anne Boot va caçar la pallona, i tot i que els de Hogwarts no van estar especialment brillants, van guanyar per 220 a 30. Patètic.

—No vull tenir a aquell subnormal a l'equip! —anava cridant el Fred de camí a les residències.

—No et facis mala sang, Fred —el va animar el Frank—. Tenim un porter guai, tu sol has marcat la meitat dels punts i si vols al proper partit li donem al Flint un bat de goma i ja me n'encarrego jo de les bales...

—O podríem fer que li passés alguna cosa però semblés un accident... —va remugar el Fred.

El Fred va marxar i els magatotis es van quedar a la plaça principal de les residències, asseguts a la font del centre, abatuts, perquè ara que el partit havia acabat, el núvol de pesar de la Segona Prova havia tornat i els estava tapant el sol.

—Sort que no hi seré per veure-ho —va fer l'Alice.

—I això? —va preguntar el James.

—Estic castigada —li va recordar ella—. Per omplir d'escuma la bugaderia (que, per cert, va ser culpa de la psicòpata de la teva germana) i per, citant la McGonagall, "comportar-me com una gossa en cel".

—Ah... sí! —va riure el Frank.

—A mi no em fa gràcia.

—Bé, siusplau —va tallar-los el James—. Què fem? Fingeixo una mort, em foto un tret, m'escapo del país...?

—I si... —va començar a suggerir el Frank, però després va callar.

—Què? —li va dir el James.

—És que no sé si és gaire bona idea...

—Frank, l'alternativa és convertir-se en fugitiu o fingir una mort —li va recordar el James—. Accepto tota mena de propostes.

—Estava pensant en anar a veure l'Oracle.

Es van quedar els quatre mirant.

—És una mica just... —va fer la Geena, mirant el rellotge—. A veure, si ens saltem el dinar, ens escapem sense que ens vegin amb la moto i anem a Delfos, ens apressem a preguntar i tornem... sí, podem ser aquí a l'hora de sopar.

—No ho sé eh... —va fer l'Alice—. A mi no em va fer gaire bona pinta, aquella dona...

—Però si no ens va fer res! —va exclamar el James—. Per l'amor de Déu, Alice, ens va invitar a dinar!

—També va dir que la propera vegada que hi anéssim ens cobraria pels seus serveis —va dir ella.

—Tenim la targeta de crèdit per a aquestes coses, no? —es va defensar el James.

—No podem anar tirant tot el sant dia de targeta! —va exclamar el Frank.

—Què? —va saltar el James—.A veure, la vam fer pel que poguéssim necessitar pel Torneig. Pel moment el que hem fet ha estat pagar factures de telèfon, canviar rellotges que no funcionaven i reparacions de la teva moto, Frank. Això sí que és pel torneig.

—Vés a saber quan ens cobra, per això... —va fer la Geena—. Jo no en tinc ni idea de quins són els pressupostos pels serveis d'una Oracle, saps?

—I segueixo dient que jo no la trobo bona del tot —va insistir l'Alice—. Sembla més aviat d'aquelles que... treballa per a ella. Ja la vas sentir, "el negoci és el negoci". Aquesta vendria informació fins i tot als Vlads, si li paguessin bé.

—Què dius! —va riure el James—. Però si ha estat ajudant al Departament d'Aurors! T'he de recordar tots els anònims que hem anat rebent que ens han salvat al cul? Vam aconseguir salvar la McGonagall, els Aurors han enxampat una bona quantitat de delinqüents gràcies a ella... i què me'n dius del cementiri de la Vall de Godric? Si no arriba a ser perquè ens ho va avisar, el Frank no s'hauria endut l'espasa que matava demèntors... parlant de l'espasa, què hi ha dels regals que ens va fer? Tu no et queixes de la teva libèl·lula, eh?

—Karding —el va corregir ella.

—El que sigui —va acabar el James—. No, però de veritat, que si tens alguna idea millor sóc tot orelles...

Es van quedar aguantant-se la mirada uns segons. Finalment l'Alice es va aixecar.

—Doncs vinga, cap a Delfos.

Primer, el James va haver d'anar a buscar l'Albus, perquè necessitava la capa d'invisibilitat. El va trobar al Partenó escridassant la Lily per algun motiu. El James va pensar que devia tenir a veure amb el fet que anava xop de cap a peus.

—Ja n'estic fart! No sóc cap conillet d'índies! I dóna gràcies que vinc jo i no l'Scorpius, perquè ell ja t'hauria fet miques!

—Hola, família... —els va saludar el James—. No vull que m'expliquis què passa, perquè no ho vull saber...

—Està plovent —el va dir l'Albus, creuant-se de mans i fent cara de boig—. A la meva habitació està plovent! I no para. No és fantàstic?

—Com ha d'estar plovent? —va fer el James.

—No ho sé, pregunta-li a la teva germana! —va cridar l'Albus.

—La meva germana? —va saltar el James—. Qui li va demanar un altre germà als pares, eh? Per què jo no vaig ser! Jo estava molt bé sol!

—Germà, germà! —va corregir-lo l'Albus—. Volia un germanet! No una pèl-roja psicòpata que amargués la vida a tothom!

—Eh! —va saltar la Lily, ofesa—. Que ara sóc rossa!

El James i l'Albus se la van quedar mirant.

—M'he hagut de saltar les classes del matí per treure tot el que hi teníem a fora amb l'Scorpius! —va seguir l'Albus com si la Lily no hagués dit res—. I no para! S'està inundant, ja ens arriba l'aigua als genolls i surt cap a fora per la ranura de la porta, o sigui que mitja residència Alfa està igual! I qui s'ha emportat el càstig? Jo!

—I per què no ho arregles? —va preguntar el James.

—Perquè no es pot! —va bramar l'Albus—. El finite incantatem no funciona i no puc fer un contrasortilegi perquè la Lily no sap què ha fet!

—Jo només volia fer-li un aquamenti a l'Albus per despertar-lo! —va exclamar ella—. Em van dir a classe que el practiqués, perquè no em sortia i vaig pensar, calla, prova-ho amb l'Al, ja que amb ell ho proves tot...

—Seràs...!

—Calla, Al, que no estic —el va fer callar la nena—. Total, que me n'he anat allà aquest matí i he fet el sortilegi, però no ha sortit bé.

—I pregunta-li què ha fet llavors! —el va urgir l'Albus, encara de braços creuats.

—Què has fet llavors, Lily? —va preguntar el James amb veu cansada perquè, a diferència de la resta de la humanitat, ell portava 15 anys convivint amb la seva germana i amb l'Albus, i allò era el pa de cada dia.

—Fugir, evidentment —va dir la Lily.

—Evidentment... —va repetir el James posant els ulls en blanc—. Mira, Fanny, que m'és igual. És que necessito la capa.

—Està xopa —va dir ell—. Com la resta de la meva roba, i els llibres, i el llit... i jo! Com tot, tot està XOP!

—Però ho tens a fora l'habitació?

—On vols que ho tingui si no?

El James va marxar mentre l'Albus i la Lily se seguien tirant els plats pel cap. Se'n va anar cap a la part de darrere de la residència Alfa, que era circular, fins arribar a la finestra de l'habitació de l'Albus. Allà hi havia el Malfoy, intentant fer que parés de ploure d'alguna manera. Ara mateix estava provant amb un incendo.

—Saps que l'aigua apaga el foc, no? —va comentar-li, per burlar-se'n.

—Intento fer que s'evapori abans que arribi a terra! —va cridar ell.

—Ja... —va fer el James—. Per què no proves de beure-te-la, així no sortirà cap a fora?

El Malfoy el va taladrar amb la mirada.

—Si només has vingut a burlar-te....

—També he vingut a buscar una cosa del meu germà, però no n'has de fer res —va dir-li el James, mentre obria el bagul de l'Albus i començava a remenar.

La va trobar de seguida, la veritat és que estava autènticament xopa, però va veure que funcionava igual: el seu braç es va fer invisible quan la va agafar, tot i que es va cuidar que el Malfoy no ho veiés.

—És clar que seguint la teva línia d'idees —va seguir-lo emprenyant—, també podries bufar, a veure si s'evapora abans...

—Et creus molt llest, no? —va cridar el Malfoy cabrejat.

—Home, una mica més que tu, sí...

—Enlluerna'm —li va demanar el Malfoy sarcàsticament, oferint-li l'habitació plujosa amb els braços estesos.

El James va fer un sospir i va treure la vareta, amb gest cansat.

Meteora recanto —va dir, extremadament fluixet perquè el Malfoy no ho sentís.

Va deixar de ploure. El Malfoy es va quedar amb la boca oberta tot i que la va tancar de seguida perquè no es notés.

—Gràcies.

—No, no, de gràcies res —va dir el James—. Finite incantatem.

Es va posar a ploure de nou.

—Però què faaaaaas? —va xisclar el Malfoy, que es va cobrir el cap una altra vegada.

—T'he mostrat que es pot fer, Malfoy, la solució hi és —s'hi va recrear el James amb cara de circumstàncies—. Tu segueix-ho intentant. Pensa que ho faig per tu, noi, això et curtirà el caràcter... com n'aprendries, si no?

 

*   *   *

 

—Falta molt? —va preguntar l'Alice per enèsima vegada.

—No, Alice, un quart d'hora o així —va contestar el Frank mentre conduïa la moto, assegut davant seu.

—Encara som invisibles? —va preguntar la Geena, des de sidecar.

—Sí, des que hem sortit —va fer el Frank—. Tot bé per... on sigui que siguis, J?

—Ahà... —va fer el James, pensarós, que volava en escombra. La primera mitja hora havia estat molt agradable; feia temps que no agafava la Raigdefoc. Ara ja tenia ganes de posar els peus a terra, la veritat.

—Què rumies? —va preguntar la Geena.

—Estic pensant què és exactament el que anem a buscar allà.

—Saber de què va la segona prova, no? —va fer el Frank.

—Sí, però... que jo sàpiga aquella dona es dedica a fer profecies, no? —va dir el James—. No veig com em pot ajudar una profecia... vull dir, que jo sàpiga, les profecies et venen perquè sí, tu no pots dir... va, vull fer una profecia sobre quin número de la loteria surt la setmana que ve... Ja seria molta casualitat arribar allà i que resulti que fa cosa d'un any va predir quina seria la Segona Prova del Torneig dels Tres Bruixots, no?

—Potser té altres maneres de saber les coses —va suggerir la Geena—. L'últim cop que hi vaig anar vaig veure que tenia una bola de cristall, per exemple...

—Sí, i segur que si miraves a sota posava "record de París" —es va mofar l'Alice—.M'hi jugo el que vulgueu que quan la va comprar a dins hi havia una Torre Eiffel i neu.

—Insinues que és una farsant? —es va ofendre la Geena.

—No, insinuo que és una persona pràctica que mira pel negoci —va dir l'Alice—. És immortal, i els humans li importem tres pebrots! No estic dient que sigui malèfica ni faci màgia negra, però no és la santa que us penseu vosaltres, ni molt menys. Ja sé que ens ha estat ajudant a nosaltres i als aurors... —va dir ràpidament en veure que la Geena anava a dir alguna cosa—. Però té alguna cosa que no m'acaba d'agradar, no ho sé. Tot i que jo de tu no em preocuparia per si no pot fer-hi res, James. Segur que en té mil maneres. Jo em preocuparia pel que et pot demanar a canvi. I si no vol diners?

—Què vols dir, que voldrà que li paguem en espècies? —va riure el James—. Vols dir algun favor, per exemple?

—Per exemple —va assentir l'Alice—. Ets el paladí de Hogwarts i tens el pare que tens. Vull dir que tens molts contactes, saps?

—Ja... —va fer el James—. Doncs després de tot el que ha fet per nosaltres, si em demana qualsevol favor faré el pugui per donar-li.

L'Alice va fer un sospir, però no va dir res més fins que van arribar a la muntanya rocosa per on hi havia la cova de l'Oracle. Van deixar la moto i el sidecar en una esplanada i van recórrer l'últim tram a peu, perquè era una mica escarpat. Quan van arribar on sabien que hi havia l'entrada, el James va deixar la vareta sobre la seva mà plana i va dir.

—Volem veure l'Oracle de Delfos. Obre't, siusplau.

La vareta va levitar de la seva mà i, tal com havia passat l'altra vegada, va traçar una corba de llum a la roca, que va desaparèixer creant una entrada fosca. Els tres es van posar en marxa, sense dir res més que l'encanteri per encendre les varetes. Van caminar durant uns minuts, fins que van començar a veure la llum taronjosa que indicava que hi havia un foc encès no gaire lluny, i un soroll borbollejant que explicava que sobre el foc hi devia estar bullint alguna cosa. Pel que ells sabien, tant podia ser una poció per reviure els morts com sopa de peix.

Quan van arribar, van veure que era més aviat això segon, en vista que de tant en tant amb alguna bombolla hi saltava una cua de gamba, mentre una dona vella la remenava d'esquenes a ells. A més, al costat hi havia una altra marmita més petita on semblava que hi bullia oli. Sabien que no hi havia perill, però tot i així es van acostar els uns als altres, perquè la veritat és que la sala donava cangueli, i un trigava uns minuts a relaxar-se en una cova fosca on tot la llum provenia d'una foguera que creava ombres que titil·laven al teu voltant. Tampoc no ajudava el fet que des d'uns dels forats de la cova t'observessin retines oculars sense amo que eren dins un pot, les gàbies de ratpenats al sostre o la gallina amb un punyal clavat al ventre que hi havia sobre la taula. I menys encara l'ombra negra de malvats ulls grocs que els observava entre les ombres.

—Kirjah, deixa de fer el paperet —va dir la vella, amb una veu rovellada, sense donar-se la volta—. A aquests ja no els intimides, oi nois?

El gall negre va sortir de la penombra amb el cap cot i es va anar a asseure a la vora del foc. Cap dels quatre no va dir res pel fet que ella semblés saber qui eren. Potser es confonia.

—No pensava que apuressis tant el temps abans de venir a veure'm, Potter —va dir l'Oracle, dissipant així tot dubte—. Ja et vaig dir que tornaries abans de dos anys, recordes?

—Eh... —va fer el James. La veritat és que no ho recordava. Li havia dit?

—Sí, ja ens en recordem —va dir l'Alice al seu costat.

El seu to sonava una mica més segur. Potser per això l'Oracle va decidir girar-se per mirar-los.

—Heu crescut, nois, en aquests dos anys —va afirmar, i es va quedar mirant el James—. Sobretot tu. T'he de dir que a tu la cicatriu t'afavoreix més que al teu pare... La veritat és que heu canviat tots força. Jo en canvi, després de gairebé 3.000 anys ja no puc canviar gaire...

Els va dirigir un somriure desdentat.

—En fi, vosaltres direu.

Va fer un moviment amb la mà, i tres cadires tosques fetes de fusta van aparèixer des d'un racó poc il·luminat i es van posar davant d'ells. L'Oracle es va asseure en una cadira molt més gran amb reposabraços i un parell de coixins desgastats de cara a ells. Ells també es van asseure, al final, veient que no hi hauria més benvinguda que allò. El James es va aclarir la gola, perquè va veure que els altres tres se l'havien quedat mirant, cedint-li la paraula.

—És sobre el Torneig del Quatre Bruixots. Sap què és...? —en veure que l'Oracle assentia, va prosseguir—. Bé, doncs sóc el paladí de Hogwarts, i tot i que la primera prova vaig aconseguir passar-la amb èxit tret d'algun desafortunat accident —va assenyalar la cicatriu que li creuava l'ull—, amb la segona no ho portem tan bé.

—La segona prova parteix d'una pista que es dóna als paladins, oi? —va preguntar l'Oracle, tot i que es veia que hi estava entesa—. La segona prova és la de la investigació i la que té més a veure amb la ment. Ja veig que perquè és el teu punt feble.

—Això és un insult? —va fer el James, arrugant el front.

—No, per res —va dir ella—. L'humà es divideix en cos, ment i ànima. Tots els humans tenen de les tres en alguna mesura, però normalment desnivellat. El teu punt fort és l'ànima. Però el de la ment és més fluix.

—M'està dient idiota —li va murmurar el James al Frank.

—Sí, ja ho veig.

—No m'enteneu, és igual —va dir la dona—. Deixem-ho. Seguim amb la Segona Prova. Quina és la pista que us van donar?

La Geena es va treure la poma daurada de la bossa  li va ensenyar.

—Menja'm —va llegir l'Oracle en veu alta—. I bé, n'heu tret alguna teoria?

—Dues —va dir el James—. La poma de la discòrdia i el fruit prohibit del Jardí de l'Edèn.

—Ben pensat —va assentir l'Oracle—. Però pel que veig cap de les dues no us acaba de convèncer. O això, o bé cap de les dues no és la resposta correcta.

—Com ho sap? —va preguntar el Frank.

—Això és una capsa tancada màgicament —va explicar l'Oracle—. Reconec el sortilegi amb el qual s'ha tancat: fins que un no troba la resposta correcta i no n'està completament segur, la capsa no s'obre. De manera que o bé les vostres respostes no són les correctes, o bé cap de les dues no us acaben de convèncer.

—És que no acaba de tenir sentit —va dir el James—. Si es tracta d'això de la poma de la discòrdia... en què consistirà, la prova, en la guerra de Troia? En muntar un cavall de fusta? I pel que fa al Jardí de l'Edèn... més del mateix, en què pot consistir la prova? És que no li veig el sentit.

L'Oracle va assentir.

—Però vostè podrà fer-hi alguna cosa, oi? —va intervenir la Geena—. Sabem que es dedica a fer profecies, però segur que pot esbrinar això, també.

—És clar que puc —va assentir ella amb un somriure desdentat—. No hi ha gaires coses que pugui fer, però n'hi ha moltes menys encara que no pugui saber... —va dir mentre s'alçava.

—La bola de cristall, oi? —va dir la Geena emocionada, mirant la gran esfera que reposava sobre una tauleta rodona—. Oi que és un orbe màgic?

—En realitat és un souvenir de Berlín —va dir la vella, i l'Alice li va adreçar una mirada a la Geena de "quasi"—. Però va molt bé per relaxar els ulls quan vull veure el que passa a l'altra punta del món —la Geena li va tornar la mirada a l'Alice.

—Farà un préstec? —va preguntar el James. Des que n'havien parlat a classe d'Invocació que s'havia quedat amb les ganes de veure-ho fer. I encara més després de la trobada amb els gal·lípades.

—No, els préstecs no serveixen de res en això —va dir la vella, mentre s'allunyava coixejant, i ells la van seguir—. Per posar-se a la ment d'un animal s'ha de voler esbrinar alguna cosa que interessi als animals, i ja us asseguro que la Segona Prova no els treu la son... Anem a veure...

Els va conduir al que semblava un rebost. La veritat és que estava força descuidat, hi havia plantes  penjades de les parets i teranyines per tot arreu, una escombra que semblava que feia anys que ningú no tocava del lloc i, en un racó, un bidó industrial de metall que feia més d'un metre d'alt ple del que podria haver estat aigua segles enrere.

—Això ens servirà per la invocació... —va fer la vella, mentre intentava moure el bidó—. Au, va, ajudeu-me, que jo sola no puc.

Els quatre van anar cap allà, desconcertats.

—Farem una invocació? —es va sorprendre el James—. Pensava que els morts eren incapaços de rebel·lar res que no sabessin mentre vivien...

Si no hagués estat així, hauria pogut consultar-ho als rondadors ell mateix i s'haurien estalviat el viatge...

—Però és que no invocarem pas un mort... —va fer l'Oracle, mentre els cinc arrastraven el bidó—. Això és per aficionats. Invocarem un dimoni.

—I el bidó aquest perquè serveix? —va preguntar l'Alice amb penes i treballs. L'aigua del bidó era de color negre tinta, glaçada i pudent. A la vora hi havia verdet i a l'Alice no li hagués estranyat gens que al fons hi hagués alguna cosa morta. O pitjor, viva.

—Per quan plou —va dir la vella—. Tinc goteres al rebost. A l'estiu també el faig servir per refredar les cerveses.

La cara dels magatotis era un poema.

—Em referia a la invocació —va dir l'Alice, mentre tots seguien empenyent el bidó per la cova—. Perquè coi volem un bidó d'aigua pudent?

—No voldràs que fem la invocació amb la meva sopa de peix, oi?

L'Alice es va mirar les dues marmites que hi havia al foc, i després el bidó rovellat.

—A veure, no —va dir, expressant el mateix que pensaven els altres quatre—. Aquí no podem fer-hi una invocació amb això. Ho hem treballat a classe i vam fer-ne un treball fa poc. Cal una marmita i una espasa màgica. I un encanteri escrit amb runes a terra. I un octograma. I veles. I espècies i un munt de coses.

Els altres quatre van assentir, mentre l'Oracle posava els ulls en blanc.

—No és culpa vostra, a l'escola us ensenyen un munt de bajanades. Qui és la vostra professora?

—La Calixta... —va començar a dir la Geena.

—Aquella marreca? —va fer ella—. Té talent per ser humana, però li cal molta experiència, encara.

—Marreca? —va fer l'Alice—. Però si té com 70 anys!

L'Oracle li va dedicar un somriure desdentat i una mirada profunda.

—Quan siguis vella com jo sabràs del que et parlo.

—Gracies a Déu no seré mai tan vella com vostè... —va murmurar l'Alice.

—Potser no. Qui sap —va dir amb una mirada misteriosa que a l'Alice no li va agradar gens ni mica—. Però per fer una invocació no cal res d'això. Només una mica de força mental, de la qual, em sap greu dir-vos-ho, però cap de vosaltres no en té prou. És molt difícil que algun humà en tingui.

—Què passa, és el dia dels insults gratuïts, avui, o què?

—De tota manera —va seguir l'Oracle, com si el James no hagués dit res—, no necessitem ni veles, ni espases ni ximpleries d'aquestes... s'ha de fer servir el que es té a mà.

Es va incorporar i va mirar al seu voltant amb ulls crítics.

—A veure què tenim per aquí...


Llegit 1061 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarClara_Weasley 133 comentaris22/12/2010 a les 15:40:04
#22175Encara no he escrit cap fanfiction

Oh, capítol doble ^^ Agatha, t'adoro xDD (Comento al següent!)




Avatarharry_james_potter 119 comentaris23/12/2010 a les 16:53:04
#22181Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Òstia capítol! Coemtno a la segona part, d'acord?




impedimenta 27 comentaris24/12/2010 a les 10:10:41
#22182Tinc 1 fanfictions i un total de 23 capítols

Per Fi! Per fi! ara me'l lleigeixo, em pensava que no tornaries a penjar.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris24/12/2010 a les 13:24:35
#22184Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Clar que penjo,, sempre penjaré i tinc la fanfic tota pensada de cabo a rabo, però és que durant el curs vaig tan estressada que no tinc ni temps per dormir... molt em temo qu anirem tirant de fanfic d'estiu a estiu, em sembla... U.U'

(i molt al meu pesar)




JoanaPotter 185 comentaris02/01/2011 a les 12:07:59
#22212Encara no he escrit cap fanfiction

Por fin!!! T'adoro, es la millor FF de la historia!!




hermione_phoenix 42 comentaris12/02/2016 a les 14:58:29
#26667Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

Agatha, 

es impresionant. Em cau molt bé l'Oracle de Delfos.