Escrit per hpkarina
Enviat el dia 04/02/2012 a les 12:08:03
Última modificació 04/02/2012 a les 12:15:50
Tots els capítols de Que difícil és l'amor...
Pròxim capítol >


Capítol 1 - Retrobament
Bé, com vaig dir ahir al tema del fòrum ací estic. No hi ha molta cosa més a dir, simplement comentar que ja sé que les cançons que apareixeran a la ff són d'ara i no d'aquella época, per tant, totes elles seran anacronismes, i també dir que no totes les que posaré m'agradaran, però si trie eixes és pel que diu la lletra. Gràcies i per la vostra atenció, i ara sí, el capítol:

Capítol 1- retrobament

És el cinquè curs de Hogwarts per a Harry i companyia, ens trobem al número 12 de Grimmauld place.
-Ets un idiota, Ronald Weasley!!! Cridava una cabellera castanya mentre tancava la porta amb un gran estrèpit.
-Doncs... tu... tu… tu ets una repel•lent!Va cridar un noi de la mateixa edat de cabell vermell com el foc mentre tancava la porta igual de fort que la seua "amiga".
Tres persones es miraven aquella escena, la més major d'elles digué amb un somriure a la boca:
- Aquests dos segur que acaben junts...
- Junts? Aquests dos? Això és impossible, si es passen el dia barallant-se…- digué el noi que estava al costat de qui acabava de parlar. Tenia el cabell negre i desendreçat i lluïa una cicatriu en forma de llamp al seu front.
- Sí, igual jo i l'Iris a la seua edat, no ens atrevíem a admetre-ho, massa orgull, i mira, Harry, vam acabar casats i amb una filla. - digué el primer que havia parlat. Un home d'uns quaranta anys, de cabell negre i una mica llarg i amb uns ulls d'un gris elèctric que hipnotitzaven.
- Pare- va dir la noia que encara no havia parlat, era de la mateixa edat que en Harry, tot i que una mica més baixeta que ell, tenia el cabell castany i els ulls gris elèctric de son pare- perquè no ens contes la història de quan tu i la mare, i en James, la Lily i en Remus anàveu a Hogwarts?
- De debò que la voleu sentir?
-Sí, Sirius, per favor!- digueren els dos adolescents molt il•lusionats.
-D'acord, a veure, tot va començar quan:

(NA: a parir d'ara parlaré en tercera persona no com si ho contara Sirius)

Era l'1 de setembre. A una casa de camp a les afores de Londres, una noia d'uns 11 anys estava a la seua habitació tocant amb la guitarra una de les seues cançons preferides:
-Volverá, seguro que volverá, ese amor verdadero de cuando eras pequeño...
-Iris!!! Iris Stanmore! Deixa ara mateix la guitarra i baixa a desdejunar! O vols fer tard el primer dia de classe?!
- Sí mare! Ara baixe!
Iris va deixar la guitarra dins la funda. Mentre baixava a desdejunar l'última estrofa de la cançó no parava de repetir-se-li dins el cap "ese amor verdadero de cuando era pequeño, seguro que volverá", tant de bo així fóra, no hi ha dia que no desitge amb totes les meues forces tornar-te a veure. Mai he oblidat els teus cabells, les teues bromes, la teua veu, els teus ulls... el nostre primer i únic bes... I pensar que tan sols teníem 5 anys, no teníem ni idea del que fèiem. Bé, onze anys tampoc és ser molt major, però almenys ara sé què era el que sentia i el que he continuat sentit fins avui... Algun dia ens tornarem a veure? Et recordaràs de mi? Continuaràs sentint alguna cosa per mi? O per a tu fou simplement un innocent bes entre dos nens petits i no hi has tornat a pensar mai més?". Iris va sacsejar el cap intentant fer fora del seu cap a quests pensaments, "Avui ja és l de setembre! per fi ha arribat l'hora! Aniré a Hogwarts! Quina il•lusió!"pensava mentre arribava al menjador pegant bots d'alegria.
- Mare, em puc dur la guitarra a Hogwarts?
- Sí… ho tens tot preparat? No t'oblides de la teua òliba.
-Com vaig a oblidar-me de Nit?- Va dir anant cap a una gàbia on hi havia una òliba negra com la nit amb taques platejades dormint.
- Iris!!! Va cridar la seua mare quasi histèrica
- Què vols ara mare...?- digué Iris una mica farta del nerviosisme de sa mare.
- Que fas tard! Ja és quasi hora d'agafar el tren! Corre puja dalt agafa el bagul, la guitarra i tot el que t'hages d'endur, el pare i jo t'esperem al cotxe.
Iris va travessar la barrera de l'andana 9 ¾ just a temps, va pujar corrents al tren i va veure a nens de primer, que, igual que ella, buscaven un compartiment buit. Aleshores el va veure, aquells cabells, aquella veu, aquells ulls gris elèctric que tan li havia agradat mirar feia uns anys només podien ser d'una persona "és ell?".

************

-Ei, James! Em sembla que no trobarem cap compartiment buit i ens passarem tot el viatge plantats!
- Sí home! I que més! Jo no em passe tot el viatge plantat! Si fa falta compartisc el compartiment am algú d'Slytherin!
- James! Però com pots dir això?! Ni em broma! Mira, t'ho perdone perquè sé que estàs desesperat, però amb uns Slytherin, MAI!
El noi que havia parlat es va girar per a continuar buscant compartiments, però en lloc d'això, va veure l'última cosa que esperava trobar-se allí. Palplantada davant d'ell hi havia una noia que semblava tenir la mateixa edat que ell. No era molt alta, tenia uns cabells castanys obscurs bastant llargs i feia cara de desconcert. "Aquesta cabellera… No pot ser". La noia també el mirava i així es van quedar durant una estona, reconeixent-se.
-Iris? Va dir el noi indecís.
-Si... Sirius?!
Aleshores Iris es va tirar damunt d'en Sirius quasi plorant de l'emoció.
-Sirius! Que contenta estic de veure't! Pensava que mai més et tornaria a veure! Tu també ets mag? Quina alegria i a més anirem tots dos a Hogwarts! Però, espera, et recordaves de mi?
"Com vaig a oblidar-me de tu després de tot el que em vas fer sentir..."va pensar Sirius, però no va ser això el que va dir.
- Com vaig a oblidar-me de tu? Estàs boja? Si tu fores l'única persona que es va atrevir a acostar-se'm durant aquell estiu!- digué amb un somriure d'orella a orella. No es podia creure que desprès de sis anys es retrobara amb la noia amb què duia somiant des de l'estiu de feia sis anys.
- Ei! Sirius! He trobat un vagó buit! Bé més o menys! Hi ha un noi blanc com la neu amb cara de tontet però dona igual! Va vine! També pot vindre la teua amiga!
Van entrar els tres dins del compartiment, que com havia di James, només hi havia nu noi molt pàl•lid.
- Ei! Hola noi pàl•lid! Jo sóc en James, James Potter! Aquests d'aquí són els meus amics, en Sirius Black i ...
- Iris, Iris Stanmore. Com et dius tu?
- Jo... jo em dic Remus, Remus Llopin, em... d'això, encantat... perdó però has dit Black? -Va dir un poc espantat.
- Sí... - digué en Sirius una mica fastiguejat, ja estava fart que tots li feren la mateixa pregunta- però no vull que penses que sóc com tots els de la meua família, això mai! - digué molt decidit.
- Ho sento... no volia ofendre...
- No, si no m'has ofès, és normal, molta gent reacciona així quan sap que sóc un Black... ja hi estic acostumat...
- Perdona, Sirius, però no tot el món, et recorde que a mi no m'ha importat gens el teu cognom quan ens hem presentat.
- James, quan ens hem presentat no t'he dit quin era el meu cognom…
- Bé, dóna igual, la qüestió és que a mi m'és igual que et digues Black com que et digues Yellow, un cognom no vol dir res, simplement és una paraula, cada persona és com és, independentment del nom que tinga.
- Gràcies James! - li contestà Sirius somrient-li agraït.
Algú va obrir en aquell moment la porta del compartiment, una noia de la seua edat pèl-roja i amb uns ulls verd maragda acabava d'entrar.
- Per favor, puc estar ací amb vosaltres? No suporte les noies que estaven amb mi en l'altre vagó, eren massa estúpides.
En James es va quedar mirant la noia una mica empanat. S'havia quedat esbalaït amb els seus ulls. Quan per fi va reaccionar digué de forma molt efusiva.
- Clar que sí! Passa, passa! Si aquí hi ha lloc per a tots!
- James, estàs bé? - preguntà Sirius.
- Jo? Millor que mai! - va dir amb la cara radiant- per cert com et diuen?- va dir referint-se a la noia pèl-roja.
- Lily, Lily Evans.
- Lily... - va dir James amb un to somiador- és un nom molt bonic...
Lily es quedà mirant-lo una mica estranyada i li contestà dubtosa:
- Eeeh... gràcies? I a vosaltres com us diuen?
- Jo sóc Iris Stanmore, el de cara somiadora és James Potter, aquest del meu costat Sirius Black, i el noi pàl•lid del teu costat Remus Llopin
- Encantada de conèixer-vos! -va dir amb un somriure molt ampli.
- Ei! Mireu! Ja estem a punt d'arribar a Hogwarts! -digué Iris. (NA: Ja sé que és molt prompte, però tampoc volia fer el viatge massa llarg)
- Té raó- va dir Remus- serà millor que ens anem posant els uniformes.
Al cap de pocs minuts el tren va anar disminuint la velocitat fins a parar completament. Es van obrir les portes i van començar a baixar del tren tot de cares de diferents edats, però totes amb la mateixa il•lusió, il•lusió per començar un nou curs a Hogwarts.
-Iris, a tu a quina residència t'agradaria anar? - va preguntar Sirius a Iris mentre anaven en una barca per damunt d'un llac cristal•lí camí de Hogwarts.
-No sé... Gryffindor està molt bé, però Ravenclaw tampoc està malament, allí va la gent més intel•ligent… I tu, Sirius? A quina t'agradaria anar?.- Li respongué amb un somriure a la boca, no es podia creure que en aquells moments estiguera amb Sirius i molt menys que estaria durant els pròxims set anys veient-lo cada dia.
-A Gryffindor! La casa dels valents! - digué molt convençut- M'agradaria que tu i jo anàrem a la mateixa residència- va dir posant-se un poc roig, però Iris no ho va notar degut a la poca llum que feia el fanalet que hi havia a la barca.
-A mi també! - Va dir Iris amb un ample somriure
- Sirius...
- Sí, James?
- Lily és molt maca, no?- va dir amb el to somiador que feia estona que tenia.
- Eeeeh... no sé… Això a que ve? Ah! Que fort! T'has enamorat! James s'ha enamorat de Lily! James i Lily! James i Lily!
- Que?! Enamorat? Qui? Jo? De Lily? Però què dius?! Au calla!!
Aleshores James es va tirar damunt de Sirius amb tanta força que quasi es cauen tots dos i Iris. En aquell moment les barques arribaven a Hogwarts i tot de xiquets i xiquetes de primer entraven per primera vegada dins d'aquell antic i bell castell que coneixia els secrets més antics de la màgia. Quan van entrar, una dona amb cara de no ser molt agradable els va dir:
- A veure, alumnes de primer, sóc la professora Mc.Gonagall, subdirectora de Hogwarts, d'ací uns minuts passareu a través d'aquestes portes fins al Gran Saló on se'ls dirà a quina de les quatre residències aniran. Aquesta residència serà la seua llar durant els set anys que passaran aquí. Hauran de seguir en tot moment les indicacions dels seus prefectes que els ajudaran i els guiaran durant les primeres setmanes de classe. Cada casa té assignada una Sala Comú amb dormitoris per a tots els cursos. Cadascuna d'aquestes està situada en una zona diferent del castell i només s'hi pot accedir amb la contrasenya que els proporcionaran els prefectes corresponents. D'acord, ja és el moment, per favor entren en ordre i sense fer molt de soroll.
Les portes del Gran Saló es van obrir. Hi havia quatre taules, una per a cada residència, i al davant de tot una taula on seien els professors. Davant la taula dels professors hi havia un tamboret amb un barret mol vell damunt. La professora Mc.Gonagall va traure una llista i va començar a cridar als alumnes, primer el cognom i després el nom, aquests pujaven, s'asseien al tamboret, se'ls ficava el barret al cap i el barret els deia a quina residència anirien. Desprès d'uns quants noms li va tocar el torn a Sirius.
-Black, Sirius!
Tot el Gran Saló va quedar mut de repent, hi hagué una gran expectació, un altre Black a l'escola. Sirius va pujar molt decidit fins al tamboret, i dos segons desprès d'haver-se ficat el barret, es va sentir per tot el Gran Saló:
-Gryffindor!
Ningú sabia si aplaudir o no, tot el món s'esperava que el nou Black anara a Slytherin, com tota la seua família. Finalment els de la taula de Gryffindor van començar aplaudir. La professora Mc.Gonagall va continuar dient noms de la llista. Poc després fou el torn de Lily, que va anar també a Gryffindor. La multitud d'alumnes va anar disminuint i per fi li va tocar el torn a James, que va anar a Gryffindor igual que el seu amic Sirius i que el noi que havien conegut al tren. Poc desprès li va tocar a Iris, quan va dir el seu nom la professora Mc.Gonagall, en Sirius va posar tota l'atenció del món per a saber quina casa li tocaria. Iris estava molt espantada, tremolava tota ella quan li van posar el barret al cap, aleshores, va sentir una veu que li deia: "tens molt de valor, no estaries mal a Gryffindor, però pel que veig també ets molt intel•ligent... mmm... d'acord ja sé on et posaré, tu aniràs a..."
- Ravenclaw!
En sentir-ho, en Sirius no va poder evitar entristir-se, realment desitjava que anaren a la mateixa residència, però igualment la veuria tots els dies durant els següents set anys, i això, per a ell, ja era molt. Quan tots els alumnes estaven a les taules de les seues respectives cases, es van omplir tots els plats dels menjars més exquisits. Després d'un sopar bo i abundant, els prefectes van acompanyar als de primer fins a les Sales Comunes, els van dir les contrasenyes i els van indicar on estaven els dormitoris. Però abans d'eixir del Gran saló Iris va anar a parlar amb Sirius.
- Sirius, sent molt no haver anat a Gryffindor… m'haguera agradat que anàrem a la mateixa residència…-digué Iris entristida-.
- Sentir-ho? Perquè? Ravenclaw també és una gran residència! Normalment van els més llestos! Per això és impossible que jo hi vaja! Hahaha! A més, ens veurem cada dia durant els següents set anys!
- Tens raó!- va dir més animada
- Alumnes de primer de Gryffindor, per favor, seguiu-me!

- Sembla que us estan cridant. Bona nit! Demà ens veiem! Realment estic molt contenta de què ens haguem retrobat Sirius, i espere de tot cor que arribem a ser bons amics.
- Jo també m'alegre molt i també ho espere. Bé, me'n vaig que no vull perdre'm el primer dia. Fins demà.
- Fins demà!
I li va donar un petó a la galta per a després anar-se'n amb els de Ravenclaw deixant a un Sirius confós, roig com una tomaca i amb una mà en la galta on li havia besat. Una empenta que li va donar en James el va despertar del seu somnieig i junts van començar a pujar les escales fins a arribar al retrat de la Senyora Grassa.
Quan van arribar a les seues Sales Comunes respectives els prefectes els van dir la contrasenya i els van senyalar on estaven els seus dormitoris. Els dormitoris tenien forma circular, davant de cada llit hi havia el bagul de cadascú, i damunt del llit estava l'uniforme amb la corbata dels colors de la seua casa, i amb tots els seus complements.
Aquell dia tots es van adormir només gitar-se, havia sigut un dia esgotador per a tots, i ningú es va parar a pensar en el dia que tindrien demà, classes, presentacions, deures...

*****************

I fins ací el primer capítol, espere que el disfruteu i que us haja agradat! :)

Petons,

Rouss

PD: Comentar la gran frustració que se sent quan, després de treballar-te un munt la presentació amb el word, arribes ací i se't desconfigure tot... u.u

Llegit 798 vegades

Pròxim capítol >

Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)

• 	JoanaPotter	Enviat el 04/02/2012 a les 12:47:00
  	#23004

  
  
  Pobra Iris, no pot anar a Gryffindor. Francament, el Sirius té raó, Ravenclaw tampoc és tant malament!
  A veure com continua que és un bon principi!!
  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 04/02/2012 a les 13:09:57
  	#23005	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  
  Moltes gràcies per comentar! :D La veritat, abans a l'hora de publicar els capítols el tema del format estava millor, perquè m'acabe d'adonar que també m'ha llevat la cursiva, però no ho puc canviar això... ¬¬
  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 26/02/2012 a les 23:45:17
  	#23040	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  
  Nà, no et lliures de mi! :P Sóc l'eterna seguidora de la teva ff :) Feia molt molt temps que no ens trobàvem per aquí i me n'alegro :) continuo llegint i ja m'allargaré més a l'últim!
  
  
  
  

• 	Hermione Mitchie	Enviat el 16/05/2012 a les 17:09:53
  	#23292	He escrit 3 fanfics amb un total de 13 capítols

  
  

  Hola! M'ha agradat molt, molt, molt. Pareix molt interesant. I cançons de ECDL, promet! (Es un dels meus grups preferits). M'agrada molt que l'Iris vagui a Ravenclaw, es la meva casa preferida (amb Slytherin i Huffleppuff, Gryffindor m'agrada, pero en parlen massa, preferesc estar a altres cases mes "secundaries"). A veure com seran les clases! Be, m'en vaig a fer el deures. Petons!