Sense paraules - Capítol 19: Atenció! Que comença amb porno!
Escrit per impedimenta
Enviat el dia 20/02/2012 a les 21:02:18
Última modificació 20/02/2012 a les 21:11:31
Tots els capítols de Sense paraules
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 19: Atenció! Que comença amb porno!

Fielment com diu el títol si voleu seguir verges i pures mentalment saltau-vos la primera part. Però si voleu disfrutar o simplement teniu curiosistat llegiu (ningú ho sabra). Però cal advertir que es sexe per plaer on no hi ha amor així que evidenment es diferent. Ja vindrà es sexe amb amor no patiu. I sobretot encara que jo no ho hagi esmetat sabeu que, HEU D'UTILITZAR PRESERVATIU!!!

______________________________________________________

Capítol 19: Atenció! Que comença amb porno!

Estaven sols, per fi sols. Es van mirar amb intensitat, tots dos volien el mateix, ho exigien.

-El quartet d'escombres de Filch- va dir la noia.

El quartet d'escombres estava al costat de l'habitació den Filch, a la part més profunda del castell, sota les masmorres.

Van entrar ràpidament i es van començar a besar furtivament. L'home va arraconar-la d'esquena a la freda paret, pujant-li les cames i clavant-li les caderes just on tocava. La noia gemegà de plaer al sentir la dura erecció que pressionava per sortir dels pantalons. Començà a descordà i traure-li la camisa furtivament, ell ja li havia baixat els pantalons.

Els pantalons d'ell i la samarreta d'ella van volar seguidament. Sense més preàmbuls començà a menjar-li els mugrons dels pits, ja erectes per l'excitació.

-Ni t set acudeix dir-me que ets verge- va grunyir ell

-Estàs de conya?

I sense dir res més la penetrà amb força, tots dos gemiren i tres escombres varen caure al terra. Ell, sense perdre el ritme, començà a bombejar amb força i rapidesa mentre es seguien basant, ja que sota les masmorres ressonava força i havien de protegir aquell adorable pecat.

Ella li aferrà el cul acostant-lo més i responent a totes les envestides. De sobte ell baixa la mà i l'acaricià en aquell punt tant desitjat, ella gemí més fort en resposta, però no seria menys i també toca els dos testicles, obtenint amb satisfacció un gruny de plaer de l'home.

El plaer era tan intens que ratllava el dolor, allò era sexe a la milionèsima potència. Amb una última envestida ho deixaren anar tot, mullant els ventres amb aquell líquid calent i blanc. Es varen quedar quiets, respirant fort. Sexe sense amor ni maldecap, sexe per viure'l i alliberà tensions. Era simplement genial.

_____________________ _________________________________

-No se si ho sabies- va dir l'Helena mentre ordenava les ampolletes de posicions curatives- però en el món muggle existeix una mena de posició curativa que es diu Dalci i es el medicament més bo que et puguis imaginar, quan els meus pares me'l varen prohibir em va pillar una depre, bé de fet  el robava de l'armari i me'l fotia a "palo seco". Els medicament d'aquí són fastigosos, no trobes?

PAUSE

Srmr Enselm: Hola quant de temps! Quasi una eternitat per culpa d'aquesta autora bagoncia. Pues bé bull "apoyar" (no sigueu malpensats que ja se que us a posat la primera escena) els mals medicaments de Hogwarts, de fet, no he vist mai cap alumne que n'hagi pres un i després hagi somrigut.

PLAY

El noi, estirat al llit no va respondre. Feia un més que l'Helena havia conegut el noi amb coma i l'havia començat a cuidar inconscientment anava i venia d'infermeria encara que no fossin les hores del càstig, per explicava coses del dia i posar-lo al corrent, cantar-li cançons i desitjar-li bona nit.

Es va girar bruscament i va sentir un soroll que va fer girar-la

____________________________________ ___________________________

-Senyoreta Vivancos que en aquesta biblioteca els llibres són ordenats amb rapidesa.
Des que s'havia aixecat tot li havia anat malament: havia perdut els deures, s'havia caigut del llit, no havia tingut temps per esmorzar ni dinat i per si fora poc s'havia posat les calcetes al revés i li picaven. Així que no estava d'humor per aguantar a ningú i menys a la vellota de la bibliotecària que no li recordava ni el nom.

PAUSE

Srmr: Bueno, això es culpa que ni li pròpia autora se'n recorda del nom, vaya, patètic (mirada assassina de l'autora) em...patèticament comprensible, es clar.

PLAY

-I vostè no sap que hi ha una cosa que es diu ordinador i una altre Internet que podrien tenir tota la biblioteca a dins d'una pantalla?- va replicar mentre traginava llibres amunt i avall. Va passar per davant den Fred Weasley que com sempre estava en posició de adormir i de tant en tan la mirava. Ell va obrir la boca però ella el va tallar- a no, avui no em diguis res- i va deixar la pila de llibres amb un cop sec que podria haver fer saltat al més poruc però ell no va saltar. Per favor, ERA EN FRED WEASLEY- si no estic d'humor per aguantar a la vella, menys a tu.

-Joder, que ni siquiera he pronunciat res.

-Ho anaves a fer.

-Molt bé noia, soc un esser humà i parlo.

-Calla Freddy Krueger- i conscient del que acabava de dir repentinament, es va començar a riure sense dissimular.

-Que fa tanta gràcia? Qui es aquest Freddy Krueger

Entre riure i riure va poder dir

-Un....un....un assassí!

Curiosament ell també va riure i va descartar el dir-li que també un pederasta perquè no volia espatllar aquell moment i estava massa mono somrient.

-Tinc pinta d'assassí?

-Depèn del teu humor.

-Avui diràs del teu.

Es va produir un silenci, un d'aquells silencis que t'agradaria dir tantes coses però que no saps si a l'altre li faria gràcia i pensaria "i ara perquè em diu això" i tu calles perquè ets l'únic que pots fer. Ell el va trencar.

-Vaig trobar uns llibres de magimàtica, son teus?

-No ho se, però com que em falten faré veure que si que ho son.

-Bona estratègia.

Es va produir un altre silenci, cap dels dos es movia.

PAUSE

Srmr Enselm: ti tiri tiritititi tirititi tirititi, ti tiri tiritititi tiri tiri titiiiiii...

PLAY

-Avui s'acaba el meu càstig d'ajudanta de la biblioteca

-Era un càstig? Jo em pensava que ho feies voluntàriament.

-Si ja, m'agrada tant ordenar llibres que pesen tones i aguantar la vella amargada de la bibliotecària.

Va riure

-Sí a mi tampoc m'agrada, però mentre em deixi dormir. Que sàpigues que la biblioteca seguirà desordenada.

-Ja no estem en època d'exàmens així que no hi ve tanta gent, ho això espero. Sinó haure de tornar a ordenar. Seran les meves vacances.

-Tu sense fer soroll, crec que m'agraden les teves vacances. Així podré hibernar.

-No et canses de dormir? Mai se't acaba el son?

-Mai.

-I quan no has de dormir pel que sigui?

-En primer lloc, sempre he de dormir i sinó cafè a punta pala.

-Ja...

Es va produir un tercer silenci. L'Estel es va adonar que ja no estava de mal humor, de fet se sentia a gust i no volia marxar de la biblioteca. Però el temps no el poden parar ni els déus. Potser Cronos, però aqui ja passaríem als Titans.

-Bé...jo m'he n'he d'anar...

-Sí, i jo he de dormir.

-Gràcies pels llibres, ja ens veurem.

Es va obligar a girar cua i anar-se'n va anar evitat les ganes de mirar enrere.

El noi va posar els peus damunt la taula mentre esbotzava un somriure divertit.

-oi tant que ens veurem.

_______________________________________________________

Quan ho va veure va comprendre el so. El noi estava girat i el cable del nas i del braç s'havien tret. Es va quedar amb xoc uns segons i després es va posar a xisclar. Llavors, quan es va quedar sense aire, va agafar el mòbil mentre feia Animo restituo.

-Hola, en aquest moment no tinc ganes d'escoltar-te, així que si vols dir alguna tonteria, sisplau, tingues la decència de dir-la després de la senyal. Piiiip.

-Carla, no imitis el contestador que ens coneixem.

-Què vols?

-Acabo de matar a una persona.

-Què dius?!

-Sí! Se li han desconnectat els cables del nas i del braç, què faig?!

-Espera, de qui coi parles?

-De la Lola, vull dir del noi amb coma.

-Assessína!

-Ho se! Ajuda'm a salvar-lo!

-Posa-li el cable del nas, aquest es fàcil.

(·······)

-Fet.

-Ara l'altre.

-Surt de la vena l'hauria de punxar.

-Doncs punxal!

-A no! Saps que em tremola el pols! Li he fet Animo restituo.

-Però si no esta mort!

-I que volies que fes?! Vols venir duna vegada!

-Estic de camí, donam cinc minuts.

-Te'n dono dos.

-Marimandona.

Va sortir disparada, on era Madame Pomfrey quan se la necessitava?!

-No et moris!

No, definitivament ell no es podia morir!

________________________________________________________

La classe xerrava, tirava papers, fia broma...coses molt normals. Però a en Leonard li semblava tot anormal, hi faltava alguna cosa. Es va girar i va veure el pupitre buit. On era aquella noia pesada que sempre li demanava pergamins i que ja li havia gastat el tinter més d'una vegada? No hi era i la classe es tornava avorrida. Va rebufar, per què coi no havia vingut? Encara estava enfadada? El timbre va tornar-lo a la realitat i va sortir corre'ns de la classe. Quan anava cap a la sala la va veure als jardins.

-Ei tu!

La Neus es va girar

-No em dic tu.

-Ja ho se, per què no has vingut a classe?

-Perquè no em donava la gana, te de donar explicacions?

-Encara estàs enfadada, no?

Ella va fer morros girant el cap.

-Sembles una cria. En primer lloc, va ser tu qui em va destrossar la maqueta.

-No ho vaig fer voguen! I tu ja et vas enfadar. És igual, me la repanpinfla com et posis però a mi deixa'm tranqui-la. A més, em vas acusar de maltractar a l'Stuard quan soc l'única que no el mata de fam, inclús avui l'he tret a passejar.

Perdent la calma veien com ella començava a recollir per marxar va ascepatar la seva derrota.

-D'acord! Culpa meva per enfadar-me per no res.

La Neus va parar de recollir.

-I culpa meva per no tenir cura de les coses que t'agraden, i ara que estem en paus, em deixes un pergamí? M'he ne tornat a quedar sense.

En Leonard va riure mentre n'agafava un.

-No se per que no em sorprèn.

-De que rius?

-De res.

I va seguir rient. Es sentia alleugerat perquè la normalitat de sobte havia tornat, almenys la seva.

_______________________________________________________

El noi tornava a estar estabilitzat, respirava pausadament i tenia connectat tots els cables.

L'Helena restava al llindar de la porta i mirava el seu paper de comiat, més aviat l'havien fet fora de la feina. Madame Pomfrey ja no confiava amb ella per cuidar cap pacient desprès del que havia passat amb la Lola. Pensava entrar per la nit igualment, però Madame Pomfrey havia tancat les portes amb cadenats i no encanteris.

PAUSE

Srmr Ensels: Sí, tot sabem que es una merda quan l'Alohomora t'abandona.

PLAY

-Adéu.

___________ ____________________________________________

-Gira a la dreta!!

-A la dreta?... a sí, a la dreta.

L'escombra va girar apropant-se perillosament a una torra.

-No, a la meva dreta!

-Ya va!

Va girar just abans d'emportar-se.

-Estic començant a pensar que aquesta és la teva estratègia per matar-me.

La Marina es va girar, mirant-lo.

-Doncs no vas molt desencaminat.

-Aix! Mira endavant! El bosc! Gira, gira!

En James va posar les mans sobre les seves quan s'endinsaven i com s'hi o portes fent tota la vida, va anar esquivant els arbres fins que va girar sortint així del bosc. I va frenar amb sec.

Tots dos varen respirar fortament recuperat forces. De sobte la Marina es va girar.

-Eres tu!

-El què?

-Eres tu el de la mà.

-Quina mà?

-Tu em vas agafar la mà aquella vegada a la biblioteca entre la boira de pols- va mirar les mans d'éll que encara estaven agafades a les seves- són les mateixes mans.

Ell va retirar les mans i va mirar momentaniment el terra.

-Què volies que fes? estaves perduda.

-Però em podries haver dit que eres tu, no?

-Mira...

-Gràcies.

-Ho apreciaré perquè casi acabes de matar-me dues vegades en menys de deu minuts.

-He batut el rècord.

_______________________________________________________

Portava estudiant tot el dia però tenia el cap bloquejat i necessitava alguna cosa per aprovar. Es va girar i va veure una noia pel roja.

-Perdona...hi han xuletes màgiques?

La noia va posar cara estranyada i la Carla es va sentir estúpida per haver preguntat.

-No em sonen molt, però si vols aconseguir qualsevol cosa has d'anar a buscar el camell.

-El què?

-El camell. És un noi que té negocis muntats per tota l'escola. Qualsevol cosa que la gent vol va a fer negocis amb ell, ho té tot i ningú sap d'on o treu. Però li has de donar alguna cosa a canvi. Potser té alguna cosa que et serveix. Encara que ara no el trobaràs, té un horari establert. Prova-ho demà al matí.

-I com el reconeixeré?

-T'asseguro que només veure'l, sabràs que és ell. Mira, a mi em fa molta mala espina, és com si tingués una màfia muntada. Tothom sap qui és però ningú sap res d'ell amb l'únic que es fa més és amb en Weasley.

-Gràcies, m'ho pensaré.

Va pujar a l'habitació abandonant la sala, va obrir el bagul i va agafar totes les coses que s'havia endut de casa, posant-les en una bossa. Estava a punt de pactar amb un mafiós, sí, definitivament ja se li havia anat la xaveta.

________________________________________________________

Era de nit i les sis noies estaven reunides a la mussoleria menjant pa mentre es passaven el pot de Nutella com si fos la caximba.

-Per què em d'estar aquí dalt amb el fred que fa?- va preguntar indignada l'Helena

-Perquè resulta que alguns mags també coneixen la Nutella i segur que amb l'excusa de "em dons una mica" ja no en tindríem- va dir l'Isabel mentre es fotia un tros de pa.

-Jo crec que als mussols també els hi agrada, la estan mirant massa- va dir la Marina

-On es la Laia?- va preguntar la Neus

-Sí, no la he vist amb tot el dia- va acceptar la Carla.

De sobte va arribar un mussol. Duia una carta al bec, es va parar al centre de la petita rotllana deixant la carta. Les sis es van quedar parades. L'Estil es va estirar per agafar la carta però el mussol s'hi va interposar.

-Em sembla que vol Nutella.

-Ah no! Es nos...-va començar indignada la Marina.

-Dóna-li,que si no, no podrem llegir la carta.

-Esta bé, però només perquè m'obliguen- va dir mirant el mussol mentre allargava el pot. L'animal va fer tres picades i la noia va reiterar el pot- xe, xe, xe. Ja esta- el animal va moures i l'Estel va pogué agafar la carta.

-Es de la Laia- i va començar a llegir.

Hola,

Si esteu llegint ara aquesta carta, significa que ja estic molt lluny de Hogwarts.

M'han cridat per una competició molt important de dibuix i evidentment he acceptat. Estic segura que us anirà molt bé el curs i sé que no em guardeu rancor. No patiu que m'he emportat un dels pots de Nutella per no morir-me de fam (se sinte). Espero que m'envieu cartes explicant-me que es cou per l'escola.

Apa passiu bé.

-Estic segura que guanyarà- va dir l'Isabel- i totes van assentir. No era un comiat amarg perquè sabien que el curs que bé, es tornarien a veure.

-S'ha emportat el pot de Nutella...serà cabrona -va dir l'Helena.

Totes van començar a riure.

-Li penso enviar mil cartes!-va dir la Carla

-Sí, li rastrejaré que el profe buenorro de defensa contra les forces del mal és tot per mi- va dir rient la Marina.

-Espereu hi ha un P.D- va llegir l'Estel

P.D- No patiu pel professor buenorro que tanto nos "guxta", ja no cal que us baralleu per ell. Me'l vaig follar ahir la nit. Així que Game Over.

________________________________________________________

Apa! a esperar el següent capítol que, per sort vostre, prometo que serà aviat!


Llegit 580 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarClara_Weasley 133 comentaris20/02/2012 a les 23:47:31
#23029Encara no he escrit cap fanfiction

Ni els Déus podien parar el temps. Bé potser Cronos sí, però aquí ja passariem als Titans. XDD massa Percy Jackson veig per aquí. Desprès... Quin personatge més interessant que és l'Estel, te una personalitat arrebatadora, segur que ademés és guapíssima xDD ( i a sobre te e tio més buenorr de tots, toma ya!) El Fred és molt mono. A més jo ja sé què passarà al pròxim capítol muahahahahaha (més o menys xD) Bueno, ja em diràs si t'ha agradt New Girl!




AvatarClara_Weasley 133 comentaris20/02/2012 a les 23:48:57
#23030Encara no he escrit cap fanfiction

Oh, merda, s'ha juntat tot. Bé, no importa xD




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris21/02/2012 a les 12:16:35
#23032Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

valee juliaa ja era horetaa oi¿'¿? huhuuuuh^^ saps com ta trobuu a faltar¿? no no hu saps, bueno seenyimnus a la fic, ma encantat meys al fet q casi matu al meuu amoor TT, es mol mol joo xDD, bueno q escriguis mes haviaat ehh :D




Avatarhpkarina 373 comentaris27/02/2012 a les 22:40:22
#23045Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Finalment i després de molts maldecaps, m'he llegit tots els capçitols!!! :D ua com molaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! ^^ de debò, m'encanta la teua ff! Continua així!




AvatarArwen Black Moderador/a 140 comentaris28/02/2012 a les 13:45:30
#23048Encara no he escrit cap fanfiction

Wiiiiii la fic IS BACK!! (deprés d'un any ¬.¬) M'he quedat, com dir-ho, sense paraules XD I encara més al veure que no sabia per on anàvem, total, que he retrocedit quatre capítols i m'adono que els dos últims NO ELS HAVIA LLEGIT!! COM POT SER?! No tinc perdó. Però la part bona és que he tingut un 3X1 d'història i de riure (i això que no em trobo en el meu moment d'esplendor, de fet reia mentre em queien les llàgrimes pel constipat TTwTT) Pues ná... Sé que no tinc dret a exigir però exigeixo que continuï aviat! (i si cuela cuela...)