Que difícil és l'amor... - Capítol 9 - Bromes
Escrit per hpkarinaEnviat el dia 22/03/2012 a les 22:18:55
Última modificació 22/03/2012 a les 22:18:55
Tots els capítols de Que difícil és l'amor...
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Capítol 9–Bromes
&n
bsp;
Tots es van asseure a les seues taules respectives. Al cap de poca estona
els de primer van ser assignats a les diferents cases pel barret que tria i
després es van omplir les taules de menjar. Quan van acabar en
Dumbledore va repetir el mateix discurs de benvinguda de cada any i tan bon
punt va acabar, tots els alumnes es van alçar per anar a les seues
sales comunes respectives. Havia estat un dia esgotador però tots
estaven contents de poder estar altra vegada entre les parets
màgiques d’aquell castell. L’escola estava en silenci,
tothom dormia, tanmateix, semblava que al dormitori dels nois de segon de
Gryffindor la son no arribava.
–Va James, o ara o mai. És el pla perfecte, i no ens
descobriran.
–No sé, Sirius, és que… pot ser en Remus te
raó i no hauríem de fer-ho, imagina’t que ens
expulsen.
–Aquest no és el James que jo vaig conèixer
l’any passat. T’has tornat un covard. –digué en
Sirius intentant picar al seu amic.
–Que què?! Perdona, però jo no m’he tornat cap
covard! Està bé, ho farem. –digué molt
decidit-.
–Per fi has reaccionat. –digué content el seu
amic.
–Continue pensant que el que esteu fent es una
bogeria…
–Va Remus! No ens talles el rotllo, perquè a més a
més, tu ens acompanyaràs en aquesta aventura…
veritat?
–Tinc alguna altra alternativa, Sirius?
–No. –digué el seu company d’habitació
amb un somriure d’orella a orella.
–Aleshores hauré d’anar –contestà en
Remus resignat-.
–Perfecte.<
/div>
–Una altra cosa Sirius…
–Què passa ara Remus? L’únic que fas és
posar pegues…
–Qui serà el que distraurà la Mc.Gonagall?
–Eeeh… perdoneu, però no he pogut evitar escoltar la
vostra conversació i…
Els tres es van girar i van veure que un noi de la seua edat acabava
d’aparèixer de darrere les cortines del llit que tenien
darrere, no era massa alt i una mica grassonet. No el coneixien massa ja
que mai havien parlat amb ell, només sabien que anava amb ells a
classe i que no es pot dir que fóra molt intel•ligent.
–Em diuen Ben Babbaw, i com anava dient no he pogut evitar sentir
el que estàveu dient, i bé, jo sóc un gran admirador
vostre, i m’agradaria saber si us podria ajudar. –digué
titubejant-.
–Mmm… tu entretindries a la Mc.Gonagall mentre nosaltres
col•loquem uns coets a l’aula de transfiguració?
–Sí, el que faça falta pels meus ídols
–digué amb un somriure d’orella a orella i
il•luminant-se-li la cara per complet-.
–Mai m’havia adonat com se sent de be ú quan li diuen
aquestes coses…
–Va, Sirius, no em sigues fanfarró, i, per cert, si voleu
gastar la broma serà millor que ens n’anem a dormir ja.
–Sí mamà Remus. –contestà en Sirius amb
un somriure mofeta-.
–Oh, va, calla-.
–Bona nit –va dir en James rient-se-.
–Per cert Remus, també ens ajudaràs en la broma de la
setmana que ve?
–Quin dia?
–El dimecres.
–Eh, em sembla que no puc. No, definitivament aquest dia no
puc… perquè…havia quedat amb… Sarah… per
ajudar-la en… pocions.
–La segona setmana de curs? –preguntà incrèdul
en Sirius-.
–Vol anar bé des del principi, que l’any passat a
final de curs ho va passar molt mal –es va excusar en Remus-.
–Ah, bé, dóna igual, ens has d’ajudar a la nit,
així que crec que ja hauràs acabat amb Sarah
–No, per la nit impossible –digué en Remus
contundent-.
–Per què? –preguntà altra vegada estranyat en
Sirius-.
–Perquè no, Sirius, i deixa-ho estar ja. Bona nit!
–Val, tranquil, si no ens vols ajudar ho dius i ja està, no
fa falta posar-se així. Au, bona nit!
Finalment els quatre amics es van gitar i tan bon punt van posar el cap
al coixí es van adormir tots, havia sigut un dia llarg i cansat. Al
dia següent semblava que a tots els nois de segon de Gryffindor
se’ls hagueren enganxat els llençols, ja que tots van arribar
al Gran Menjador quan ja quasi no quedava ningú. El dia anava
passant sense cap incident. Després de dinar, els alumnes de
Gryffindor i Ravenclaw tenien transfiguració junts. Quan la
professora Mc.Gonagall ja feia una estona que els estava explicant els
requisits del curs que anaven a començar van començar a
sortir coets de tots els armaris fent que la professora donés un bot
tan gran que quasi es cau a terra. La professora junt amb tots els alumnes
es van amagar sota els pupitres per evitar que els coets els feriren. Quan
tot semblava haver acabat, la gent va anar a poc a poc sortint dels seus
amagatalls. Tota l’aula estava feta un desastre, els armaris mig
destrossats i totes les parets negres i plenes de
pólvora.
–Qui ha sigut?–va preguntar una Mc.Gonagall molt cabrejada i
amb el cabell despentinat-.
Al veure el que havien aconseguit en James, en Sirius, en Ben i Remus no
van poder evitar començar a riure.
–Senyorets Potter, Black, Llopin i Babbaw! Vagin al despatx del
director! De vostès dos, Potter i Black, encara m’ho esperava,
però de vostè, senyoret Llopin? –digué la
professora decebuda-.
Els quatre amics van sortir rient-se de l’aula. Al cap d’una
estona de riure sense parar es van aturar davant d’una gàrgola
i es van adonar de què no sabien on estava el despatx del professor
Dumbledore, i encara menys de com entrar-hi. Estaven pensant en això
quan la gàrgola que tenien davant es va apartar i va deixar veure
unes escales de caragol que pujaven. Els quatre amics es van mirar
estranyats i van començar a pujar per veure que hi hauria dalt de
tot. Una vegada s’acabaven les escales hi havia una porta de fusta,
com que no hi havia res més, van tocar a la porta.
–Passeu–digué la veu tranquil•la del professor
Dumbledore-.
–Bon dia professor–van dir els quatre amics-.
–El primer dia i ja esteu buscant-vos l’expulsió?
–Expulsar-nos?!–digué en Remus tornant-se més
blanc que de normal-.
–Tranquil, senyoret Llopin, no els expulsaré, la veritat
és que ja s’estava fent una mica avorrida aquesta escola, ens
feia falta algun bromista. Ja poden anar-se’n.
–Sense càstig ni res? És el millor, professor.
–Moltes gràcies senyoret Black. Adéu i fins una
altra. Ah, i espere amb impaciència la vostra nova broma.–els
va dir tancant l’ullet-.
Els quatre nois van sortir del despatx una mica sorpresos.
–Ja podrien ser tots els professors com el director.
–Sí, Sirius, el que vulgues, però si no ens afanyem
farem tard a la pròxima classe –digué en Remus
encaminant-se cap a les masmorres per a la classe de pocions-.
Els primers dies de curs anaven passant amb tranquil•litat. Ja feia
una setmana que havien començat les classes. La biblioteca estava
plena de nois i noies fent els deures que ja els havien manat els
professors, bé, no tots, hi havia un grupet de tres nois que no
estaven estudiant exactament.
–Aleshores ho fem aquesta nit? –digué un dels nois
xiuxiuejant perquè ningú els sentira.
–Exacte, James, quan acabem de sopar
–Tinc un dubte…
–Quin dubte tens ara, Ben? –digué en Sirius malhumorat
i aixecant un poc el to de la veu sense voler-.
–Tranquil Sirius, no fa falta que et fiquis així.
–digué en James indicant-li amb les mas que baixara el to
perquè no els feren fora de la biblioteca-.
–Però si li hem repetit el pla cinquanta vegades i encara no
se’l sap. –contestà en Sirius més que
irritat.
–No, si el pla me’l sé de memòria…
–Aleshores que passa ara?! –digué en Sirius sense
controlar-se i alçant tant la veu que la bibliotecària, una
noia jove que feia poc que treballava allí, li va fer mala
cara-.
–Que des d’ahir per la vesprada que no veig a Remus, i si
aquesta nit no està? Què fem? –digué en Ben un
poc esporuguit-.
–Tens raó, on està en Remus? Ara que em fixe, no ha
vingut a cap classe…
–No et preocupis James, si a l’hora de sopar no està,
doncs aplacem el pla i ja està.
–D’acord.
–Per cert… deuríem anar a classe no?
–Ben! –digué en Sirius fent-li una mirada amenaç
;adora-.
–S-s-sí, Sirius?–digué Ben espantat-.
–Ets en Remus?
–N-no
…
–Aleshores no et comportes com ell!–va dir mentre donava un
cop a la taula i s’alçava–Adéu!
–…
–No et preocupes Ben, és que últimament no s’ha
vist massa amb Iris i està un poc irritable…
–Un poc?
–D’acord, està molt irritable, però tranquil,
ja se li passarà.
–Pe
rò, ell i Iris tenen alguna cosa?
–No, només són bons amics.
–Aleshores per què es posa d’eixa manera?
–Ai Ben, el nostre petit Ben, algun dia seràs prou gran per
entendre-ho –digué en James mentre agafava en Ben per
l’espatlla de forma paternal– i ara, serà millor que
anem cap a l’hivernacle si no volem fer tard a Herbologia.
Entre classe i classe es va fer hora de sopar i a poc a poc el Gran
Saló es va anar omplint d’alumnes famolencs.
–Merda. On coi s’ha ficat en Remus? Per culpa seua no podrem
fer la broma. –digué en Sirius enfadat-.
–Va, Sirius, tranquil, tampoc és per a tant, a més,
has sigut tu qui ha dit aquest matí que si no apareixia
aplaçàvem el pla i ja està. I per si fóra poc,
mira que feliç està en Ben!
–En Ben sempre està feliç, no és res nou. Per
cert, per què està mirant el sostre?
–Ei, nois, mireu que bonica està avui la lluna. És
lluna plena.–Digué en Ben molt content-.
–Sí, preciosa…–deia en Sirius mentre mirava cap
a una altra banda–ei, Iris, Iris! –digué en Sirius anant
cap a la noia que acabava d’entrar al Gran Saló-.
–Ei, hola Sirius. Com estàs? M’acabe d’adonar
que fa dies que no ens veiem.
–Sí, ja fa molts dies, mira, que et sembla si hui vens a
sopar a la nostra taula i xarrem una estona.
–No, ho sent, és que he quedat amb Julian…
–Que vinga ella també, no passa res.
–No, si dóna igual, un altre dia –digué Iris
fent-li un somriure mentre se n’anava cap a la taula de
Ravenclaw-.
–Espera, i no podríem quedar aquest cap de setmana?
–És que la Lily ens ha fet un pla d’estudi que quasi
no ens deixa temps per a descansar, però aquest Nadal el
passaré aquí, així que segur que ens veure’m.
Adéu, Sirius, que la Julian m’està esperant.
–Adéu…
En Sirius es va asseure a poc a poc a la taula de Gryffindor amb aire
abatut.
–Com has quedat, Sirius? –preguntà el seu amic
James-.
–Fins Nadal no podrem veure’ns…
;
–Nadal? Au va, no sigues exagerat.
–No, James, exagerat no, ella mateixa m’ha dit que fins Nadal
no ens podríem veure, ja que la teu estimada Lily
–digué posant èmfasi en aquestes últimes
paraules–els ha fet un pla d’estudi que “no els deixa
gaire temps lliure…”
–Ei, perdona, però a veure si us entra en el cap que no
sóc la estimada d’en Potter! –digué Lily molt
cabrejada en sentir-ho, ja que estava asseguda prop seu junt amb
Sarah-.
–Tots sabem que ho dius més per a creure-t’ho tu que
per a que ens ho creguem nosaltres, ah, per cert, que hui no t’ho he
preguntat, vols eixir amb mi?
–Què no entens de la frase “mai eixiria amb
algú com tu, Potter”? –digué Lily mentre
s’alçava i eixia del Gran Saló amb cara d’estar
realment enfadada-.
–Per què ho negarà tant? Bé, dona igual, de
què estàvem parlant?
–De res, deixa-ho estar, me’n vaig. Fins després.
–digué en Sirius mentre s’alçava per a fer el
mateix recorregut que acabava de fer la pèl-roja-.
–Ei Sirius, no te’n vages, però si ni tan sols has
sopat.
–Dóna igual, tampoc tinc gana.
–Va Sirius, no em sigues nen, asseu-te i menja.
–Que no tinc fam, pesat!–digué de males
maneres-.
–Ei, Sirius, si tu i l’Iris no us veieu no és culpa
meua, així que no em crides.
–I es pot saber què et fa pensar que estic així per
Iris? Si només som amics.–digué irritat-.
–Sirius, no m’enganyes, sóc el teu millor amic i
sé molt bé el que sents per ella. –digué en
James mirant-lo molt seriament-.
–Ho sent, James… però és que…
–començà a dir en Sirius mentre es tornava a asseure a
la taula-.
–Què et passa?
–Crec que Iris no em diu tota la veritat.
***************
Eiii!!! Sí estic ací! Sé que és tart,
però encara és dijous! Estic molt cansada així que no
vaig a allargar-me gaire, només dir que com sempre espere que us
agrade! JoanaPotter ja he posat bromes! ;) i per últim dedicar el
capítol com sempre a les meues estimades JoanPotter i marta_ginny
que sou uns sols les dues i que m'alegreu sempre amb els vostres
comentaris! 
Petons,
Rouss
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 22/03/2012 a les 22:30:10 #23136 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Ieeeeeeeepa! :)
La rataaaa! És la rataa! Mata la rata! (perdóo xd) Però fes-li alguna cosa molt cruel! Vale, ja em tranquil·litzo, que després em sulfuro i això no és bo xD Hmm... no recordo què li passava a l'Iris... Ara tinc ganes de saber-hoo! (ala, ja m'ho has tornat, contenta? xD) Sort que diumenge en penges un altre...
Au doncs, vaig tirant ja. Fins diumenge! :)
hpkarina Enviat el 22/03/2012 a les 22:36:15 #23137 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols hahahahha jo també odie al rata, tant la odie, que arriba un moment que deixa d'eixir XD i de repent dic, ostres tu! Que vulga o no és el quart rondador ¬¬ i després torna a eixir... però tu tranquil·la, tots la odiem :P
Pel que fa a Iris, encara que te'n recordares, no serviria de res, perquè està MOLT canviat, només dir que en aquest moment de la ff abans ja estaven junts Sirius i Iris, i en canvi ara encara no, cosa important! :)
Bé, tu almenys el diumenge sabràs com continua, jo m'he d'esperar fins la setmana que ve ¬¬
JoanaPotter Enviat el 23/03/2012 a les 20:04:30 #23138 M'ha encantat! Ui ui ui! No recordo quan descobrien k remus era ome llop! Xo l q es fort es k l rata es pesenti tot just ara (pero magrada :)). Ah. La jotaka deia senyoreta a les dames i senyors als caballers. Per ex. Senyor potter i senyoreta granger
hpkarina Enviat el 23/03/2012 a les 23:54:55 #23140 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols Eiii!! M'alegre que t'agrade!! ^^ ja ho sé, ja, tots odiem a la rata, però tranquil·les, que no ix massa a part d'en aquests capítols xD Això de senyoreta i senyor no en tenia ni idea xD però, m'agrada dir-los "senyoret" hahaha queda com a que són xicotets (d'estatura) res, rallades meues propies, no em feu cas hahahaha
un petó,
Rouss
Potter_granger Enviat el 29/01/2013 a les 10:23:54 #23738 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols He començat fa poc la ff i està molt bé!
Del primer curs, què se n'ha fet?
M'ha passat molt
ràpid. I la Bel·latrix... Argh! 