Escrit per hpkarinaEnviat el dia 01/04/2012 a les 17:13:09
Última modificació 01/04/2012 a les 17:13:09
Tots els capítols de Que difícil és l'amor...
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Capítol 12–Descobrint secrets
–Iris, t’estime –digué en Sirius mentre s’acostava a ella i l’abraçava per la cintura –i… m’agradaria saber… si voldries eixir amb mi.
&nb sp; A poc a poc els seus rostres es van anar acostant, tant un com l’altre van tancar els ulls, cada vegada estaven mes prop fins que finalment els seus llavis es van unir en un dolç, tendre i inexpert bes. Es van separar lentament, van obrir els ulls i es van quedar mirant-se fixament, somrient, no feia falta dir res més.
**************
–Però és pot saber què estan fent? Porten molta estona fora, segur que l’està violant…
–James, tot el món no és com tu.
–Lily, estimada meua, terronet de sucre, com pots pensar això de mi? Jo mai et faria una cosa així.
–Més sorprenent és que penses això d’Iris. Espera, “terronet de sucre”? Aquesta vegada t’has superat, James –digué mentre pujava a l’habitació de les noies rient-se sense parar. En aquell moment Sirius entrava per la porta amb un somriure d’orella a orella.
–Ja era hora, amic. Què t’ha fet? T’ha torturat? T’ha violat? No, molt pitjor, t’ha obligat a dur el cabell ple de grassa com Snivellus. Pobre Sirius, no tornarà a ser el que era –digué en James fingint dramatisme exageradament mentre abraçava el seu amic-.
–Tranquil, James, tranquil, no ha passat res d’això, i menys encara això de l’Snivellus –digué passant-se la mà pel cabell –hem arreglat les coses i tot està bé. Per cert, les proves de Quidditch, com hem quedat?
–Estem a l’equip–digué en James molt content-.
–No sé de què et sorprens si som els millors, estava clar que entraríem. –digué en Sirius fingint llevar-li importància a l’assumpte.
–Era per ser una mica modest, en Remus sempre diu que hem de ser modests.
–I has decidit fer-me cas ara? –comentà en Remus sarcàsticament provocant el riure entre els seus amics.
Aquella nit en Sirius va dormir tranquil i feliç, per fi havia dit a Iris tot el que sentia i, contràriament a tot presagi, ella el corresponia i ara estaven junts, tot i que havien acordat no dir-ho encara als seus amics, els feia vergonya a tots dos. Estaven tots baldats i van dormir com uns troncs, llàstima que fóra diumenge i que el dia següent hi haguera classe.
Els dies van anar passant sense cap incident, Lily va refer el seu planin d’estudis de manera que tots tenien més temps lliure, James i Sirius eren les noves estrelles de Quidditch tot i que només havien fet un partit contra Hufflepuff, i gràcies a això totes les noies del seu curs anaven darrere d’ells, clar, que a ells també els agradava, i Sarah cada dia s’anava tornant més pesada parlant tot el sant dia de Sirius. Però la calma es va espatllar quan al cap més o menys un mes, en Remus va tornar a desaparèixer durant uns dies i va tornar més pàl·lid que mai. En James i en Sirius creien que havia anat a Sant Mungo per aquella malaltia crònica que ell deia que tenia així que no li van preguntar res. Tanmateix, poc dies després que Remus tornara, mentre els dos amics anaven caminant cap al castell després d’un entrenament de Quidditch, James es va posar seriós i digué:
–Sirius, em sembla que en Remus ens amaga alguna cosa.
–Per què ho dius? –preguntà el seu amic estranyat-.
–Perquè, a veure, no és normal que vaja a l’hospital a que li tracten una malaltia i torne pitjor del que se n’ha anat…
–Ja, però potser és que la cura és d’efectes retardats.
–Sirius, saps tan bé com jo que les medicines màgiques actuen immediatament i com a molt tarden una nit, no dos dies.
–Efectes secundaris?
–Poc probable.
–I què vols que fem?
–Investiguem–va dir James amb un somriure trapella-.
–Per fi un poc d’emoció, ja s’estava fent un poc avorrit aquest any. Va, què fem primer? –digué il·lusionat en Sirius.
–Començarem investigant si hi ha alguna cosa en comú cada vegada que se’n va, per exemple els dies.
–Però si només sabem una data.
–Doncs haurem d’esperar un poc per a poder començar amb les investigacions.
Els mesos van anar passant i van arribar les vacances de Nadal. Tant James com Sirius es quedaven a Hogwarts, eren els únics dels seus amics que es quedaven, ja que al final Iris va anar a passar les vacances a casa Julian, però ho preferien així, d’aquesta manera podrien investigar sense ser molestats. Estaven els dos a la Sala Comuna amb un calendari de tot l’any davant d’ells i amb uns dies marcats.
–D’acord, a veure, mai se’n va en les mateixes dates, ni se’n va uns dies concrets a la setmana, ni se’n va sempre la mateixa setmana… Ergo… No tenim res. –digué en James decebut-.
–Sí, mira James, sempre se’n va quan és Lluna plena.
–I això que té d’important Sirius? Fes el favor de centrar-te i no dir tonteries.
–D’acord, d’acord, i ara què fem?
–Molt fàcil, quan torne, li revisarem l’equipatge.
–I això de què servirà?
–Sirius, avui estàs una mica espès, eh? Doncs perquè si no té ninguna cosa on apuntar-se les cites que té a Sant Mungo voldrà dir que com jo creia, ens ha enganyat i que no té cap malaltia crònica.
–I si ens ha enganyat què farem?
–Doncs preguntar-li per què ens ha enganyat.
–I no s’enfadarà?
–Clar que no, és el nostre amic.
Les vacances de Nadal els van passar molt lentes, ja que quasi no hi havia gent en Hogwarts per a gastar bromes i tenien ganes que tornaren els seus amics per a descobrir l’enigma d’en Remus. Però finalment es van acabar i així per fi van poder actuar. Després de molt discutir-ho van decidir regirar el bagul de Remus una setmana després que arribaren, per a dissimular un poc. Van aprofitar una vesprada que Remus estava a la biblioteca ja que així sabien segur que tindrien una bona estona per a dur a terme el seu pla. Encara no havia acabat de sortir Remus pel forat de la senyora grassa que els dos amics ja pujaven corrents cap a les habitacions. Sense pensar-s’ho dues vegades van obrir el bagul d’en Remus i van començar a traure coses.
–Si només te llibres, mira que és avorrit –digué en James decebut-.
–Ostres tu, i mira aquest: “Licantropia”, ja veus tu per a què voldrà Remus una cosa així. –comentà en Sirius rient-se
–Aquest tio és més estrany del que hem pensava.
Estaven els dos tan capficats que no es van ni adonar que una altra persona entrava als dormitoris i se’ls quedava mirant amb cara de pomes agres.
–Mira, si té uns mitjons d’ossets. –digué en Sirius rient-se encara més-.
–Ehem…–digué el noi que havia entrat i que ara estava darrere d’ells–es pot saber que feu…?
–Hola Remus, estem regirant la maleta de Remus per a…–en Sirius va deixar la frase sense acabar en adonar-se de amb qui estava parlant-.
–Remus…?–digué James amb veu espantada però sense girar-se-.
–Si estimats amics–digué recalcant l’última paraula–es pot saber perquè estàveu regirant el meu bagul?–digué molt cabrejat-.
–Veuràs Remus, és que… - començà en James-.
–Sí?
–És que… nosaltres… en James… Tu….
–Encara estic esperant una resposta- digué impacientant-se
–Ah! James no puc més, no puc suportar aquesta pressió, vaig a confessar: EnJamesespensaqueensenganyesiquenovasaSan tMungoaleshoresemcomençatainvestigarinote’nvasmaienlesmateixes datesialeshoresse’nsvaacudirregirarelteubagulperaveuresiteniesalgunap rovadequeanavesaSantMungo!- digué tan ràpid que quasi no es va entendre el que va dir.
–Sirius, de debò, guarda una mica millor els secrets, fes-me el favor.
–Ho sent James, no he pogut fer res, no hem puc resistir a un interrogatori així.
–Quin interrogatori? Si només ens ha fet una pregunta–digué James exasperant-se.
–James, com no pots confiar amb mi?–intervingué Remus trist i decebut-. Em pensava que érem amics…
–I ho som. –respongué molt decidit en James.
–Els amics no desconfien entre ells.
–No és que desconfie.
–I si no és això què és?–murmurà Sirius-.
–Calla Sirius si no vols acabar malament–digué amenaçadorament en James–Remus, el que passa és que cada vegada que te’n vas a Sant Mungo tornes pitjor del que estaves, i això no és normal. Explica’ns d’una vegada el que et passa.
–No em passa res, simplement és una malaltia molt estranya i ja està, no torneu a regirar les meues coses. –digué anant-se’n de l’habitació donant un cop de porta.
–Bé, aleshores ja està tot arreglat no? Ja no ens hem de preocupar més per ell.
–Sirius, aquests dies et passa alguna cosa?
–No, per què ho dius?
–Perquè sembles tonto. –digué en James exasperant-se –Com va a estar tot arreglat? Que no te n’adones que Remus ens amaga alguna cosa? Si no, no s’haguera enfadat tant!
–Ah… aleshores continuem rebuscant pel seu bagul?
–No, no crec que trobem res més.
–Potser és que sí que hi ha alguna cosa en comú entre els dies que se’n va i no l’hem trobada.
–A veure, reunim totes les coses que hem trobat per ara.
–Eh… no se’n va mai en les mateixes dates, tampoc els mateixos dies de la setmana, a vegades se’n va a principi de mes, altres a finals, se’n va dos o tres dies, ah, i sempre és lluna plena. Al seu bagul hem trobat uns calcetins d’ossets, un llibre sobre licantropia i no hem trobat cap cartilla de Sant Mungo, i… ja està.
–Ah! Açò és impossible. No hi ha ninguna coincidència. –digué en James posant-se nerviós per moments.
–Per què no anem a la biblioteca? Iris i Lily quan no saben alguna cosa van a la biblioteca.
–Tens raó Sirius, per què no hi haurem pensat abans?
–Home, serà perquè no la visitem massa.
–Sí, bé, millor que anem demà no? És que ara no hi ha ganes…
–Tens raó, baixem a fer una partida d’escacs màgics?
–L’últim que arribe és nas de mocs!–digué James mentre arrencava a córrer-.
–Ei, és trampa!
Al dia següent en Remus continuava enfadat i semblava que duraria la cosa ja que no els va esperar per a anar a cap classe, no els va dirigir la paraula en tot el dia i a l’hora de dinar no es va asseure amb ells. Els dos amics estaven preocupats, durant les hores de després de dinar no van parar gens d’atenció a les classes pensant diverses maneres de disculpar-se amb en Remus, encara que de normal tampoc atenien. Quan es van acabar les classes del dia van anar cap al camp de Quidditch, ja que tenien entrenament, entrenament durant el qual no van pensar absolutament gens amb en Remus, ja que tot l’estadi estava ple de noies mirant-los embovades mentre ells anaven fent acrobàcies amb les escombres. Quan per fi havien acabat tot el que havien de fer, van anar cap a la biblioteca per a veure si podien descobrir què li passava a Remus, però una vegada allí es van adonar que no sabien què havien de buscar, així que, després de discutir un poc, van agafar un llibre on estaven explicades totes les malalties del món màgic.
–Ens hem de llegir tot aquest totxo?
–Hem sembla que sí, Sirius.
–Però si té almenys… mil… dos mil…
–Quatre mil tres cinquanta-tres pàgines.
–Açò no ens ho hem acabat de llegir ni quan acabem els estudis a Hogwarts.
–No sé si ho saps, però eres tu qui ha donat la idea d’agarrar aquest llibre, jo ja t’havia dit que buscarem un llibre que es digués “Malalties estranyes cròniques del món màgic”.
–Ja, com si això existira.
–Potser sí.
–Pfff…
–Ja sé que podem fer, Sirius, anem a preguntar-li a Iris i a Lily.
–Ah, aleshores els anem a explicar que desconfiem d’en Remus?
–No, ens inventarem alguna excusa, tu segueix-me el rotllo.
–D’acord.
Els dos amics van buscar amb la mirada a les dos companyes, però no les van trobar, així que van sortir de la biblioteca i es van posar a buscar-les pels jardins, però tampoc les van trobar, i com que ja s’havia fet tard, van decidir que ja les buscarien al dia següent, de manera que se’n van anar cap a la Sala Comuna. Al dia següent anaven altra vegada cap a la biblioteca per a trobar a les dues noies quan van veure per la finestra que estaven assegudes davant el llac xarrant tranquil·lament, de manera que van anar fins on estaven.
–Estimada Lily, com estàs?
–Què t’he dit sobre dir-me estimada, Potter?
–Que t’agrada molt?
–Tu ets idiota o t’ho fas?
–El que a tu més t’agrade.
–James, deixa-ho ja, per a què heu vingut?–preguntà Iris dedicant-li un somriure a Sirius-.
–No està clar? Per a veure a les dos noies més maques de tot Hogwarts!
–Ja, Sirius, que no cola, què voleu?
–D’acord, a veure, és que ens hem jugat amb un company un galeó d’or a què aconseguíem desxifrar qualsevol problema de lògica, però resulta que està una mica complicat i…–començà James-.
–Veníeu a demanar-nos ajuda?
–Que llesta que ets Lily.
–Vinga, va, quin és aquest problema de lògica?
–A veure hem de descobrir quina malaltia té un home, amb les següents pistes: tots els mesos va a Sant Mungo i s’hi està tres dies, mai va els mateixos dies del mes, ni els mateixos dies de la setmana…
–Però sempre va quan és lluna plena–intervingué Sirius-.
–Eh, sí, això, quan surt de Sant Mungo durant els dos dies següents està pitjor que quan va entrar, encara que després es recupera. Al seu bagul té calcetins d’ossets i llibres sobre licantropia.
–Calcetins d’ossets? Això és rellevant?–preguntà Lily estranyada-.
–No crec, serà per a despistar-nos, bé, i quina malaltia cregueu que té?
–Abans de respondre’t, James, amb qui us heu jugat el galeó d’or? Perquè no sembla un problema de lògica molt corrent.
–Amb Will, un noi de tercer de Gryffindor–contestà Sirius-.
–Will? El noi que està completament convençut que dos més dos són cinc?
–Eh… Sí, aquest mateix. No sabia que el coneixies, Iris–digué Sirius desconfiat-.
–Clar que no Sirius, simplement he sentit a parlar d’ell, i que sàpigues que jo tinc més motius per a desconfiar de tu que tu de mi, ja que quan vosaltres dos entreneu no es pot ni entrar a les grades de la quantitat de noies que estant mirant-vos, clar que a vosaltres tampoc és que us importe massa…
–Per què hauríeu de desconfiar l’un de l’altre? –preguntà estranyada Lily-.
–Per, res, tonteries nostres. Bé, dóna igual, està més clar que l’aigua, aquest home és un licantrop.
–Licantrop?–van cridar els dos amics a la vegada-.
–Sí, licantrop, home llop, persona que ha estat mossegada per un altre home llop i que totes les nits de lluna plena es converteix involuntàriament en un…
–Home llop, sí, ja ho sabem. Esteu completament segures?
–Sí,és molt fàcil, al bagul té llibres sobre licantropia, cosa que vol dir que li interessa aquest tema, va a Sant Mungo quan hi ha lluna plena, que és quan es converteixen els homes llops, s’hi està uns tres dies, els tres dies que dura la lluna plena, i torna pitjor del que estava però després es posa bé, torna cansat de les transformacions però després es recupera.
–Tot quadra –digué en James tornant-se molt pàl·lid-.
–Moltes gràcies per l’ajuda, adéu. –digué en Sirius mentre els dos amics donaven mitja volta i es dirigien cap al castell atònits-.
–Ei, us passa alguna cosa? Esteu blancs com la neu. –preguntà Iris preocupada-.
–No, no, estem bé.
I els dos amics se’n van anar cap a la Sala Comú. Ningú dels dos s’acabava de creure el que acabaven de descobrir, allò era impossible, com podia ser que el seu millor amic fóra un home llop? I per què no els havia dit res?
************************
&nb sp; I hui diumenge ja estic ací una altra vegada! I què us ha semblat? Remus home llop?! :O que fort no?! Val, val ja pare XP
&nb sp; Estic molt contenta que us agradara el capítol anterior! ^^ Només comentar que a partir d’ara penjaré un capítol per setmana altra vegada, d’acord? O siga, cada diumenge! :D
&nb sp; Per últim dedicar el meu capítol a
-JoanaPotter
-marta_ginny
-LUN@
&nb sp; Moltíssimes gràcies per comentar! Vos estic realment agraïda!
Un petó,
Rouss
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 01/04/2012 a les 17:36:35 #23169 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Ieeeepa!
Alaaaa! En Remus home llop? Aquesta sí que no me l'esperava xDD :P Hi hauries pogut posar alguna cosa de Sirius-Iris, noo? Que ara que anem amb l'emoció del moment ens deixes sensee! Al pròxim els vull veure cursilons eeh? :P
Au doncs, fins el pròxim! :)
hpkarina Enviat el 01/04/2012 a les 17:37:58 #23171 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols hahahaha és que... ara en Sirius està molt ocupat amb en Remus! Però tranquil·la, tindrem moments cursiolons si no abans, després, que a mi m'encanten! :P
un petó! :)
LUN@ Enviat el 01/04/2012 a les 20:33:54 #23175 He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols Segueixo com la Marta, en xoc per haver descobert lo del Remus... que fort... jajjaja i aix, com me n'alegro per en Sírius i l'Iris! Quines ganes de que tornis a posar-te romàntica jajja ^^ I m'encanta en James, a veure com li va amb la seva estratègia!
M'ha agradat molt i espero que segueixis molt aviat! Un peto!!
Charlotte
hpkarina Enviat el 02/04/2012 a les 15:25:52 #23181 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols Sí, sí, la notícia del Remus sé que és impactant... no s'ho espareveu eeeh?? ;)
Tenia por de posar massa moments romàntics, per això hi ha pocs, però si ua agraden tant, hauré de fer un pensament... :P
En James és genial, la veritat ^^
un petó!
JoanaPotter Enviat el 02/04/2012 a les 20:48:42 #23182 M'ENCANTAAAAAAAAAA!
No m'ho esperava així, lo del Remus Home Llop!
Bé, he verificat que el J i el S són tontos a matar: Tot quadra per un home llop i no se n'adonen? Bé, no puc esperar! Avançat si us plau :)
hpkarina Enviat el 03/04/2012 a les 00:43:34 #23183 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols hahahahah ha causat furor la notícia eeh?? XD
M'encanta fer al James i al Sirius tontets XD així puc fer millors diàlegs hahahahaha tranquil·les, només és que estan a l'edat del pavooo xD
Sin prisa pero sin calma! :)
un petó! :D