El Torneig dels Quatre Bruixots - 37: Apa, ja hi som tots!
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 12/01/2013 a les 10:10:51
Última modificació 12/01/2013 a les 10:11:16
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


37: Apa, ja hi som tots!

 

 

 

VINGA, VINGA, QUE NOMÉS QUEDA UN DIA!

Ja és dijous a la tarda, i a la majoria només ens queden dos exàmens per fer demà… i som lliures! I el millor de tot, el dissabte a la tarda… la Tercera Prova! 

Parlant d'això… algú té idea de si E ha trobat ja parella per a la Prova? És que estic que m'estiro dels cabells. Mira que si no ho vol fer ningú… per favor us ho demano, per favor: si algú porta més o menys bé els exàmens de demà, que se li planti al davant i li digui que s'ofereix voluntari! No cal que sigui ni molt llest, ni molt alt, ni molt fort… només cal que sigui ALGÚ! I que, almenys entreni un parell de dies abans. Se'ns acaba el temps! Tic-tac, tic-tac!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora.

 

_________________________________________________________

< p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Arial; min-height: 14.0px">  

 

Els dies van anar passant, la primavera es va anar fent més càlida, i va començar l'estiu, i ja tothom anava amb els uniformes de màniga curta i sandàlies en comptes de bótes. Les noies havien canviat les bufandes per mocadors, els barrets per diademes (l'Alice les havia començat a dur, i ara les portaven totes), i els guants per alegres braçalets de colors que dringaven quan corrien per l'Acròpoli.

Ja eren les set de la tarda, però els dies eren més llargs i encara tocava el sol. Els magatotis tornaven del pis que tenien llogat al centre, de practicar per a la Tercera Prova.

—Uf —va fer el James estirant els braços—. Estic baldat. En dos dies és la Tercera Prova, ja… crec que me'n vaig a l'habitació a estirar-me.

—Quins pebrots que tens… —es va quexiar el Frank—. No ho sabia, això que els Paladins estaven dispensats de fer els exàmens… nosaltres anem a estudiar, que encara en queden dos. Què hi ha de mi, eh? Jo també he de participar a la Prova com el James, i ningú no m'ha vingut a dir que no cal que estudïi! 

—Au, va, no us queixareu, que no us he emprenyat en tota la setmana fins avui perquè puguéssiu estudiar.

—No el peguis, no el peguis… —s'anava repetint el Frank.

—No, si el pegaré jo, com no pari… —va bufar l'Alice —. Au, anem cap a la biblioteca, i el borinot aquest que vagi on li surti de la punta de la…

—Alice, que hi ha nens davant —la va tallar la Geena, quan va passar la Lily, llançant-se globus d'aigua amb alguns més de primer.

—Per mi no us preocupeu! —va exclamar la Lily—. Les més grosses ja me les sé totes!

Va llançar el globus ben lluny, amb el vent es va desviar i va anar directe cap a…

—Què t'hi jugues que el mulla de ple… —va riure el James, i efectivament, va caure al cap del noi que caminava uns passos per davant seu.

—Lily! —es va girar enfurismat l'Albus, que anava moll de cap a peus—. M'has mullat tots els apunts! No hauries d'estar estudiant?

—Ho estic fent! —va exclamar ella—. Demà tinc examen d'Esport! Estic entrenant! I a l'examen de Filosofia de la Màgia només hi he de posar una anada d'olla ben grossa i llestos!

I va marxar corrents, seguida dels altres.

—Què teniu, vosaltres, demà?

—Defensa contra les forces del mal i Invocació —va dir la Geena.

—Per sort de Defensa anem molt bé —va sospirar l'Alice—, però per Invocació hi haurem de ficar colzes… Sort que és tan difícil que només hi ha teoria…

—Apa, doncs —es va acomiadar el James, amb un somriure tort—. No us hi canseu!

I li va caure un llibre d'encanteris del Frank al cap.

 

*   *   *

 

El Frank, l'Alice i la Geena van entrar a la biblioteca i van sentir que algú xerrava una mica massa fort. Van mirar i eren dues persones conegudes.

—Per favor, Angelos, per favor —suplicava l'Elektra—. Necessito una parella urgentment!

—Ho faria si no tingués els exàmens, tia, però és que els porto tots dos fatal! —va exclamar el noi.

—T'ajudo amb els exàmens aquesta nit, porfa, i demà només t'estàs una estona amb mi…

—Demà després dels exàmens hi haurà festa i ho saps… —va deixar anar l'Angelos—. No vull estar practicant encanteris. Per què no li ho demanes a algú que porti bé els exàmens? L'Ulisses?

—Aquell? —es va escandalitzar l'Elektra—. Aquell ni tan sols va a classe d'Esport! Com vols que me l'emporti a recórrer un laberint!  A més, segur que ni tan sols no sap que existeix el torneig…

—No te'l recomano… —va dir el Frank, acostant-s'hi, ja que compartia habitació amb ell—. Et fa res que seiem a estudiar, Angelos? Les altres taules estan plenes...

—Si la teva amiga pot suportar-ho… —va dir l'Angelos, mirant la Geena.

—Tranquil, ja se'm va passar la tonteria —va deixar-li anar la Geena, seient davant d'ell amb els seus llibres, tota sèria—. No et pensis que segueixo penjadeta, eh?

—El mateix et dic… —va dir ell, distret mentre resseguia uns apunts—. No estic fet per la vida en parella.

—Que bé que te n'hagis adonat.

El Frank i l'Alice es van mirar sense dir res i van seure també a estudiar.

L'Elektra estava dempeus, nerviosa, amb els ulls vermells. Feia una fila horrible. I mirava al seu voltant, buscant sense parar.

—No estaves malalta, Elektra? —va preguntar-li la Geena—. Aquest matí no et podies ni llevar del llit…

—Necessito… trobar… una parella… per demà…

—La Sofia no estudia? —va preguntar el Frank, que buscava al seu voltant.

—Uhh, trobes a faltar la teva nòvia? —va fer la Geena amb un somriure.

—No és la meva nòvia —li va dir el Frank, sec—. Som amics.

—Ja...

—La Sofia tenia una cosa de rics amb el seu pare, avui —va dir l'Alice, per tallar la Geena, ja que no li agradaven gens aquelles situacions incòmodes que provocava de vegades—. Ja va estudiar Defensa fa uns dies, i no li cal estudiar Invocació perquè és la seva especialitat i és la millor de la classe…

—Mira —va dir-li l'Angelos a l'Elektra amb una rialla—, per què no li demanes a la Sofia?

—Calla. La. Boca —va renegar l'Elektra clavant-li la mirada, i l'Angelos es va quedar garrativat on era.

L'Elektra va marxar a grans gambades i l'Angelos va trigar una estona a reaccionar i a tornar als apunts amb un calfred.

—Espero que trobi algú…

Aquí va acabar la conversa, i tots quatre es van quedar estudiant en silenci, concentrats. Ni tan sols van parlar quan els elfs domèstics van passar repartint porcions de pizza (quan era època d'exàmens, tot sovint els alumnes se saltaven el sopar i els elfs domèstic se n'encarregaven que no passessin gana, així que feien ronda per la biblioteca). Ni tan sols quan l'Elektra va tornar, abatuda, i sense dir res es va asseure al costat de la Geena amb la cara entre els braços. La primera vegada que es va sentir parlar, va ser quan ja feia ben bé una hora que s'havia fet fosc, cap a les deu de la nit. I la veu va arribar de la butxaca de l'Alice.

—Alice? —la veu estava somiquejant—. Alice sóc al bosc, no sé on… 

—No és la Sofia? —va fer el Frank, aixecant el cap, i tots els altres el van imitar.

—Sí… —va dir l'Alice, estranyada, i es va treure un mirallet intercomunicador, semblant al dels magatotis, però rodó. A dins, s'hi van veure els ulls negres de la Sofia negats de llàgrimes—. Sofia? Com que al bosc? On ets?

—No ho sé… està tot molt fosc, les llunes i les… les estrelles s'han apagat i fa… molt fred…

—Demèntors —va exclamar el Frank, i va deixar els llibres on eren i es va posar a córrer.

—I, abans de desaparèixer… —va seguir la Sofia, mentre tots els altres es posaven dempeus—. La lluna era plena… i… m'he caigut… i no trobo la vareta… i se senten llops…

—Hòstia puta, no et vaig dir que no anéssis mai pel bosc? —li va cridar l'Alice—. I el teu cony de limusina?

—M'he enfadat amb el meu pare i… s'acosten… fa… molt… fred…

—Córre! —va cridar l'Alice mentre tots sortien de l'Acròpoli cames ajudeu-me—. Córre bosc amunt! Ja vemin! Deixa la vareta enrere, assegura't que no t'enxampen! On és el Frank?

—Aquí! —va cridar sortint com una exhalació de la residència Alfa, carregant una empunyadura d'espasa sense fulla.

—Bona idea! Anem!

La Geena va treure's el seu mirallet de la túnica.

 

*   *   *

 

El James estava mig adormit ja a la seva habitació. Havia repassat alguns encanteris, però se sentia esgotat perquè duia molts dies fent el mateix i havia acabat caient. Però una veu alarmada el va cridar.

—James! Al bosc! La Sofia! Demèntors! Homes-llop!

El James es va depertar de cop. Era la Geena, no? Va trigar uns moment en processar la informació. Collons, collons, collons! Va agafar el mirallet.

—Gee! Heu avisat algun professor?

Però no va rebre resposta. Segur que estaven corrent com esperitats. El James només va agafar la seva brúixola i es va posar les bambes, ni jaqueta ni res i va sortir esprintant de l'habitació. Va buscar al seu voltant. Charlie? On era, el Charlie? Un zúrich els aniria molt bé… Però la sala era gairebé deserta, la majoria eren a la biblioteca i noi hi havia temps, NO HI HAVIA TEMPS! Va posar-se les mans a al cap i va pensar deu segons. Ajuda. Va treure la vareta.

—Expecto patronum! —va dir enmig de la Sala Comuna, i els pocs alumnes que hi havia se'l van quedar mirant embadal·lits—. McGonagall! Estan atacant una alumna al bosc muggle!

Dit això, va deixar que el patronus anés a buscar la directora i es va posar a córrer també cap al bosc. Per favor, que arribessin a temps, que fossin a temps… Va obrir la brúixola.

—Busca la Sofia!

L'agulla vermella va fer un parell de voltes i després va parar. Cap allà.

 

*   *   *

 

El Frank, l'Alice, la Geena, l'Elektra i l'Angelos ja portaven una estona corrent.

—Espero que estigui anant en línia recta… —va fer l'Alice entre esbufecs.

—Cap allà! —va cridar el Frank.

La seva empunyadura va emetre una llum blavosa i va aparèixer la fulla de l'espasa, com un fantasma.

—Ens hi acostem! Vigileu! Conjureu els patronus ja!

Van aparèixer quatre animals. Un falcó, un cavall, una pantera i…

—Un llop?— va fer l'Alice.

—Meu —va dir l'Elektra, sense parar de córrer.

—Però quin puto curs us penseu que feu, per anar fotent patronus…? —va exclamar l'Angelos, amb els ulls com taronjes, però els altres no van contestar sinó que el Frank va exclamar:

—Allà!

I allà hi havia la Sofia, en posició fetal a terra, i tres demèntors se li van treure del damunt en veure arribar els patronus. Un, però estava allà enganxat, xuclant-li fils de records platejats… fins que va arribar el Frank com una exhalació, va fer un salt, i el va partir per la meitat, per la cintura. I es va convertir en fum. L'Alice va córrer cap a la Sofia i es va llançar al terra al seu costat. Semblava desmaiada.

—Sofia! —li va fer uns copets a les galtes—. Sofia! Aquamenti!

La Geena i l'Elektra guiaven els seus patronus pel voltant, mentre el Frank se'n desempallegava d'un parell més amb la seva espasa, que ara brillava d'un blau elèctric. 

—Au, va! —va cridar el Frank als demèntors que s'amagaven del cavall i el llop—. Qui vol ser el següent? QUI?

Finalment es van donar per vençuts, i van escampar la boira. Va deixar de fer fred ràpidament, i la lluna plena i les estrelles van tornar al firmament. Els patronus es van apagar i el Frank va abaixar l'empunyadura, que tornava a estar sense fulla. La Sofia va obrir els ulls poc a poc i va fer un sospir en veure la cara de l'Alice.

—Estàs bé? —va preguntar-li a l'Alice.

—Jo? —va riure ella dels nervis—. Estem tots bé. Estàs bé tu?

—Sí…

—No —va fer la veu de l'Elektra, molt secament, i tots es van girar cap a ella—. Encara no… 

Van notar con ensumava l'aire. L'Alice també va olorar però no va notar res estrany.

—Elektra… —va fer la Geena—. Què…?

—Darrere meu! —va cridar l'Elektra—. Quedeu-vos junts amb les varetes preparades i DARRERE MEU!

—Per què…?

—Feu-ho! —va bramar, i tots es van acostar deixant l'Elektra davant. 

La Geena i l'Alice es van mirar sense entendre res, però aleshores… van sentir uns grunyits. Venien de davant, de darrere, del voltant. Van anar apareixent ulls brillants d'entre els arbres, i ullals, i més grunyits… n'hi devia haver com deu o dotze…

—Algú té plata…? —va murmurar el Frank.

La Sofia es va arrencar un collaret que duia al coll i el va agafar amb la mà.

—Conjurs de foc, la resta —va dir l'Alice—. Plata i foc; és l'únic que els afecta, res d'estabornir-los.

—Elektra! —va cridar la Geena en veu baixa, mig murmurant—. Elektra, vine aquí!

Però alguna cosa estranya passava amb l'Elektra, va veure l'Alice. Va agafar el braç de la Geena i la va atansar cap a ella, perquè no l'anés a buscar. l'Elektra estava… com garrativada, tenia espasmes. De cop i volta les seves mans no eren mans sinó urpes. I aleshores, va tirar el cap enrere, amb la seva melena castanya i… va udolar. Els altres llops van recular, només una mica.

—Oh, no… —va fer l'Alice, que ho va entendre. El patronus era un llop, no?— Crec que a ella haurem d'estabornir-la entre tots o ens matarà…

Tots van apuntar amb les varetes cap a l'Elektra, que ja no era humana, sinó un llop. Un llop castany, que es va donar la volta i es va acostar cap a ells, lentament, i va fixar els ulls blaus en l'Alice. I ella la va reconèixer.

—Quiets! —va dir aleshores, i tots es van quedar garrativats—. Ella és… és… el llop… que em va salvar la vida l'altre cop!

Se li van omplir els ulls de llàgrimes, i el cervell de pensaments de culpabilitat. Odiava l'Elektra. L'havia odiada des del primer dia, només li havia dedicat males paraules, mals pensaments i tot i així, quan havia estat en perill… l'Elektra havia estat la primera en acudir. 

Tot i així… tot i així… hi havia coses que no encaixaven. Encara que es prengués la poció que fèia dòcils els homes llop, allò no afectava la seva capacitat mòrfica. Com era que la Geena no l'havia vista mai convertida en llop per la nit? Com era que no s'havia convertit fins que ella havia volgut? No seria animà…? No. El morro, la cua, els ulls… no era un llop, era un home-llop. Una dona-llop.

Però no hi havia temps per elucubracions. Un llop es va acostar perillosament, va saltar… i l'Elektra el va interceptar al vol i van caure a terra rodolant.

—Foooooc! —va cridar algú des de darrere—. Incendo!

—James! —van  sobressaltar-se tots a la vegada. 

Tots es van alçar a la vegada, llançant flamarades de foc. L'Alice va córrer al costat del James.

—James! —el va cridar per sobre el rebombori—. L'Elektra…!

—Ja ho sé! —va fer-se sentir el James—. Ho he vist! —Aleshores se la va mirar desafiant—. I què vols dir?

—Que no l'apuntis! —va cridar l'Alice, i el James va somriure—. Incendo!

L'Alice va córrer cap on hi havia més llops, on eren l'Elektra i la Sofia, que es defensava com podia fent anar el penjoll de plata a tort i a dret, perquè no tenia vareta. Tot i així, un dels llops la va esgarrapar al braç. Va cridar.

Incendo! —va cridar l'Alice, i el cos del llop es va consumir en les flames.

Però hi havia massa llops. Els havien rodejat i dividit. Ara ella, la Sofia i l'Elektra havia quedat apartades dels altres. El llop contra el qual batallava l'Elektra, el més gros de tots, la va llançar pels aires i va caure gairebé a tres metres d'elles, abatuda. Tenia ferides per tot arreu. Per sorpresa de l'Alice, la Sofia va córrer cap a ella i la va protegir amb el seu cos, mentre l'Alice mantenia dos llops a ratlla amb la vareta.

—Tu em vas salvar —va sentir que deia la Sofia en veu baixa a l'Elektra—. La nit que em vaig predre per la ciutat, la nit que no vaig tornar a parlar-te perquè després de demanar-te ajuda vas desaparèixer. Vas venir… vas evitar que els llops em trobéssin… però no et podies mostrar perquè era lluna plena i et descobriries… i ara ens tornes a salvar…

L'Alice va empassar saliva. Havia jutjat malament l'Elektra i tot per uns gelos de merda. L'Elektra era una noia que valenta i bona, que tenia problemes però no els havia explicat a ningú. Li havia salvat la vida.

Va veure que el llop gran es mirava l'Elektra, li tenia ganes. Podia acabar amb aquells dos a la vegada més ràpidament que amb la vareta, però… davant l'Elektra i la Sofia?

—A la merda —va dir en veu alta—. No la tocaràs, em sents? —va cridar-li al llop gran—. No la tocaràs! Per sobre del meu cadàver!

I es va transformar en pantera.

Abans que cap dels dos pogués reaccionar, se'ls va tirar a sobre. Havia d'anar amb compte que no la mosseguessin. Però el factor sorpresa va jugar a favor seu i, del cop que es va endur al cap, el més petit va quedar estès a terra inert. Es va llançar al damunt del gran i van rodolar per terra. Va esgarrapar, colpejar i mossegar per tot areu on va poder, però el llop intentava mossegar-la sense remei. Se'n va fartar, estava tant i tant cabrejada! El va llançar a terra, de panxa enlaire i s'hi va posar al damunt, amb les urpes sobre la seva panxa. No parava de forcejar i l'Alice estava encesa de l'ira.

Va clavar les urpes amb força al pit i el va obrir en canal. No va fer cas del crit d'agonia del llop. L'havia sentit, i no era pas muggle. Era una home llop que matava perquè volia. I era ella o ell. Quan el va haver obert, li va arrancar el cor i el va llançar a terra. Després, esgotada, es va deixar caure a terra, no va poder aguantar l'animàgia i es va tornar a convertir en l'Alice humana. 

—Foc i plata, eh? —va dir, estirada a terra—. A veure com te'n surts de tenir el cor a tres metres…

Va alçar el cap i va veure que, a uns cinc metres, el James també havia passat de tot i s'havia convertit en lleó per acabar amb l'últim parell de llops que encara que no havien fugit.

L'Alice es va arrastrar cap a la Sofia i l'Elektra, que encara era un llop.

—Esteu bé?

—Sí…

—Elektra, et pots convertir en humana?

La lloba va fer que no amb el cap. Sota la llum de la lluna, devia de ser difícil… fes com redimonis ho fes.

—No hi fa res —va dir l'Alice amb un somriure. 

Finalment, els altres van acabar amb l'últim llop, i es van deixar caure a terra, esgotats, i el James va tornar a ser ell també.

—Tu i el James…? —va preguntar la Sofia.

—Animàgics —va sospirar ella.

—… legals?

—Tu què creus?

Li feia molt mal el braç dret, massa mal. No se'l volia ni mirar. Però quan hi va desviar els ulls va veure que no hi tenia res més que algunes esgarrapades de rodolar per terra. Però… però allò no podia ser aquell mal…! 

—Hòstia! —va cridar la veu del James una mica més enllà, i de sobte l'Alice va tenir un mal pressentiment. 

No era el seu mal, el que notava, sinó el del Frank. Es va aixecar com va poder i va mig córrer mig arrossegar-se fins on era el seu germà. Estava inconscient. I tenia el braç completament destrossat. Li havien desgarrat un bon troç de bíceps i se li veia bona part de l'os per sota.

—Això li ho han arrancat d'una mossegada… —va dir la Geena, baixet, sense dir el que tots van pensar aleshores. Si l'havien mossegat, aleshores el Frank era…?

—Mira, mira, mira, qui tenim aquí —va dir una veu freda darrere d'ells.

—Apa, ja hi som tots! —va cridar el James amb fúria, traient la vareta de nou.

Era un noi ros que el James coneixia molt bé. Pàl·lid, amb ullals. Un vlad. Nosferatu.

—Com anem, noi? —va dir el vlad—. Em van dir que éreu aquí, però no esperava trobar-vos tan ràpidament.

Es van sentir unes rialles darrere seu, i quatre vlads més van aparèixer al camp de visió.

Tots es van alçar al voltant del Frank, varetes en mà. Fins i tot l'Elektra es va aixecar com va poder, encara convertida en llop, grunyint amb força. Però estaven tots massa dèbils, massa ferits. No podien lluitar contra una colla de vlads ells sols. 

Però… va pensar el James. Quanta estona feia que havien començat a atacar la Sofia? Una hora, potser? Cada quan fèien guàrdia…? On eren…? No podia faltar gaire…

Va mirar al seu voltant, cap amunt, cap als arbres.

—Què esperes, noi? —va dir el Nosferatu—. Que et caigui l'ajuda del cel?

—Pitjors coses s'han vist —va dir el James. 

Guanyar temps, s'havia de guanyar temps. Volguessin o no, els vlads eren parcialment humans. No es guiaven tant per instints com uns demèntors o uns homes llop. Ells eren diferents.

—Pensava que rondàveu per Gran Bretanya, ara —va dir.

—Anem i venim —va riure el Nosferatu—. Sempre està bé tornar a casa. No esperava una benvinguda tan càlida, per això. I ara no tens el papa per salvar-te, eh?

—I tu què saps, on és el meu pare?

—Oh, tranquil, James, tranquil —va dir el vlad amb veu suau, mentre els altres deixaven anar unes rialletes—. El teu pare, sé on és en tot moment. Tinc molts ulls i moltes orelles.

El James es va posar tens. El tenien vigilat? Com? Espies? A la Conselleria? Al Departament d'Aurors? Per casa seva? A qui més tenien controlat?

—A la vostra directora també… —va dir el Nosferatu, que segur que sabia què pensava—. No m'agradaria gens que ens vingués a interrompre precisament ara, saps? Tinc un parell d'amics que cuiden d'ella una mica més amunt. Sé que us venia a buscar.

El James va girar el cap. Els altres també, i es van ajuntar una mica més darrere seu. l'Elektra va bordar amb fúria.

—Veig que també teniu amiguets… —va dir mirant el llop—. Quisso, quisso… buscant aliats, com nosaltres?

—No t'equivoquis —li va deixar anar— No tenim res a veure amb vosaltres.

—Això podria canviar, si vulguessis, James. Ningú no tindria per què prendre mal...

Ara l'ha cagat, va saber l'Alice. Xantage, al James? Va fer una mirada als altres i van preparar la vareta. Parò el James no, el James va somriure  i es va desar la vareta a la butxaca. Què feia?

—Saps què, Nosferatu? —va dir amb veu tranquil·la i aquell somriure estrany, mentre desviava la mirada cap amunt—. Abans moriria. Però saps què? No caldrà. Perquè abans morireu vosaltres!

I només va haver de pensar "Dispareu!" perquè un munt de fletxes brillants sortissin d'entre les branques dels arbres i anessin a parar damunt dels vlads. El James i els altres es van fer un manyoc per evitar les fetxes i alguns vlads es van anar convertint en cendres. Sis o set figures brillants van sortir flotant en l'aire. Tenien la pell clara, els ulls grans i violetes i cues de mico talla extrallarga que s'entortolligaven al seu voltant.

Un escapa! Perseguiu-lo! va sentir que dèien unes veus que no s'escoltaven, sinó que es colaven directament al cervell.

Ho havia aconseguit. Havia guanyat temps fins que els gal·lípades havien arribat fent la ronda.

 

__________________________________________________________

 

 

VIST

E buscant desesperada una parella. Per favor, que algú li digui que sí! Uns quants que semblaven estar fent una cursa per sortir de l'Acadèmia. En primer lloc E, G, Miss Simpatia, el Motorista Cañón i Mr Playboy. Minuts després, J. I poc després McCrits arrastrant al Papi Sòcrates. On coi anaven? Que estem d'exàmens, nois! Tindria alguna cosa a veure amb la Prova, que els dos directors els perseguien? Trampes? Segur! Ja veurem si s'han ficat en merders!

Sabeu que m'adoreu!

Xo xo

Pandora

 


Llegit 662 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


JoanaPotter 185 comentaris12/01/2013 a les 10:57:37
#23722Encara no he escrit cap fanfiction

Un deu sobre deu!

Oh, m'ha encantat el capítol, de debò! La Lily, ai la nena, la trobava a faltar ^^ i el desgraciat de l'Albus que li ha tocar uns germans, jejeje!

Molt interesant la escena del bosc, a veure com evoluciona tot i a veure com reaccionen després amb l'Elektra, quan aquesta estigui bé!

Parlant de l'Elektra (amb qui no sé qui pot anar a la tercera prova... Sofia?), no és benbé una dona llop, oi? És molt rara, és diferent... Deu tenir a veure totes les manies que té amb això? Potser està emparantada amb aquells essers que es van trobar els Magatotis  (Gal·lípades).

I a veure la McCrits i el Papi Sòcrates si tornen sans i estalvis, eh?

Amb moltes ganes de que  tots els secrets que has obert al llarg de les tres fanfics se solucionin ^^ Fins al pròxim capítol!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris12/01/2013 a les 12:23:48
#23724Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Doncs sí, l'Elektra és dona llop, com esperàvem. Seria guai que fos una gal·lípada mossegada per un llop, seria molt bèstia! A veure com va tot quan es recuperi...

I pobre Frank, què li fas al nostre estimat? En realitat... esperava que es lesionés al partit, ja, així tenies excusa per posar l'Alice de parella del James :P Perquè la Geena no es veurà capaç de competir contra l'Elektra, o jo què sé què (que l'E anirà de parella amb la S i tot arreglat!). Esperem que no el facis patir gaire, i això d'home llop ja veurem com va més endavant.

No tinc massa temps perquè estic amb l'època TREC, així que ho deixaré així. A veure si recuperes una mica la rutina d'anar penjant de tant en tant, que volem veure la tercera prova! :P

Ah, sí, i continuo apostant per l'Ulisses com a Pandora.

Fins el pròxim!




AvatarClara_Weasley 133 comentaris13/01/2013 a les 13:29:11
#23725Encara no he escrit cap fanfiction

Nooooo, Fraaaank! Pobret, diguem que està bé, snif. Bueno, al capítol: L'Elektra és una dona-llop, però... Fa coses xungues, no és una dona llop normal. Pot ser que tingui algo a veure amb les galípades? O potser ve de familia? M'ha encantat l'Angelos preguntant que quin curs es creien que feien per anar fent patronus així com així xD Algú ho havia de dir, la veritat. Després... L'Alice participarà a la tercera prova amb el James perquè el Frank, pobret, com que no pot I la Sofia participarà amb l'Elektra. I això és tot, crec. ^^ Un petó! :)




AvatarClara_Weasley 133 comentaris13/01/2013 a les 13:29:44
#23726Encara no he escrit cap fanfiction

Jo, el comentari s'ha juntat...




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris13/01/2013 a les 19:35:05
#23728Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

proo...proo...proo,... pq?? el Frank molava com estavaa!! juu TT u sentu pero segueixu udian a E o siguiil.. mes igual toot... que MORI hahahaha ma agradaat el capituul, voi saber que passa a la terceraa provaaa!! ara el Frank pude no pot acumpanyar al James? o sii?? ueeuue quines ganes de sberruu pejaa rapiid pliis:)




AvatarBelitBlack 37 comentaris26/01/2013 a les 14:49:44
#23735Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

Això de l'Elektra ja m'ho mig esperava, però pensava que també tindria part Gal·lípada, o algo i que per això no sempre es convertia en llop. Però després de veure això de que la Sofia era bona en invocació... la Sofia? Podria tenir a veure amb l'ànima del jefe gal·lípada aquell?

Quin caos mental que tinc, espero que no tardis tant amb els que vinguin després que no ho aguantaré.