Enviat el dia 03/03/2013 a les 22:47:22
Última modificació 03/03/2013 a les 22:47:22
Tots els capítols de Sense paraules
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Capítol 22: Ocells en el cap...esperem que no caguin merda.
Totes estaven reunides sota a una distancia providencial del pi que baralla, parlaven totes alhora trepitjan-se i interrompent-se unes amb les altres una meitat apuntava a que la Carla podia estar a al lavabo de les noies estudiant magmàtica i les altres que s’havia anat a la casa Hosmendege per emborratxar-se encara que una apuntava que mai s’havia emborratxat i que no era el seu estil de vida.
-Escolteu!- va fer l’Estel- a mi m’ha dit a la sala comú que havia d’aconseguir una xuleta per magmàtica i després s’ha aixecat marxant, per la finestra l’he vist marxar cap aquí així que ha d’estar per aquí. A vera- va fer fent un sospir resignat- som animàgicas, no sé perquè sempre ho oblidem, però ja pots utilitzar aquest olfacte de llop que tens i olorar- va dir-li a la Isabel.
Després d’una gran respiració les va mirar aterrada.
-Esta al bosc...-va murmurar i de seguidament va caminar una quants metres collint del terra la bufanda verda que sempre portava a sobre- esta al bosc- va tornar a repetir collint-la.
* & nbsp; &nbs p; & nbsp; * &n bsp; ; &n bsp; *
Quan la Carla va sentir aquella olor tan desagradablement familiar es va girar bruscament i es va aguantar les ganes de cridar però no les de matar-lo.
-Però tu ets imbècil?!- va dir intentant no pujar la veu- no et posis a fumar- i li va treure el cigar de la boca fet que el va molestar supèrbiament- ho sigui representa que ens em passat l’últim quart d’hora empastifant-nos de fang i fulles perquè no ens olorin i ara et fots a fumar, però a tu que collons et passa pel cap?!- va tornar a exclamar alterada.
-Sí- va dir secament sense alterar el seu to de veu- i tu no estàs molt maca que diguem.
I realment no ho estava, la sang de la baralla se li havia assecat, i ara semblava una brasilera per culpa del fang les robes esparracades i brutes i els cabells enredats com si s’hagués electrocutat mentre es dutxava. Ficant els ulls en blanc va mirar el bosc intentant trobar un camí més accessibles però no s’atrevia a donar ni un pas per por de fer soroll. La seva ment de Ravenclaw va començar a funcionar ràpidament i els rugits que es van sentir cada cop més a prop la van fer decidir, si es quedava allà hi havia més possibilitats d’acabar com a sopar de homes llops havia de moure’s encara que no trobes la sortida. L’olor del fum el va fer tornar a la realitat veien que el camell tornava a encendre un cigar i profanar-l’hi una calada.
-Es la meva droga- va contestar el noi després de veure la mirada que li llençava la noia i ella es va aguantar les ganes de escanyar-lo fortament perquè sabria que perdria la lluita.
-Anem- va ordenar-li sense molestar-se ja en apagar-li en cigarret.
Però en noi va seguir fumant tranquil·lament com fos diumenge a la tarda i tingués tot el temps del món. Llavors es va asseure el seu costat perquè en el fons tenia por i encara que per rugits sàpigues que només li quedava un minut no s’atrevia a anar-se’n sola.
* ; &n bsp; ; * &nb sp; *
-No podem entrar el bosc soles- va dir Ia Isabel quan veia que totes ja caminaven cap el arbres- hauríem d’avisar a la directora.
-Si clar- va replicar la Neus- llavors informaria a la nostra directora lo malament que ens portem, fins ara no l’ha avisada potser per compassió cap a nosaltres però sincerament crec que la dona ja esta molt cansada de les nostres “escapadetes”. Us recordo que no nostra directora es un monstre marí i no precisament herbívor, vosaltres heu vist les sirenes d’aquest llac? Fiques la mà i et quedes manc, clar, tanta alga, tanta alga i les pobres es moren de gana. Jo passo de trobar-me quan tornem amb la nostra directora en plena crisis alimentícia i a sobre que ens hagi de renyar.
-Molt bé llesta- va tornar-li la Isabel que ja se li estava acabant la paciència- doncs apa! anem cap el bosc, ens perdem perquè segurament ningú porta l’upa i només entrem en el bosc a classe de criança de criatures màgiques, i mentre estiguem perdudes potser maten a la Carla mentre nosaltres inútilment intentem buscar el camí de sortida.
-Es que l’heu despertat i no es pot aguantar els fums- va puntualitzar l’Helena mirant cautelosament l’ Isabel.
-I el cafè d’aquí es agua- va afegir amb el mateix to la Isabel, després d’una mirada llarga i intensa entre les dues noies la Neus va cedir a ajudar la seva amiga com a bona Hufflepuff.
-Criança de criatures màgiques!- va exclamar de cap l’Estel- Criança. De. Criatures. Màgiques- va tornar a repetir lentament veient les cares de incomprensió de les seves amigues.
-A no, no- va dir la Isabel que ho va entendre la primera- aquell senyor em fa cosa, segur que quan ens obri la porta ens apuntarà amb la ballesta i jo em cagaré a sobre.
-No siguis caga calces- va recriminar-li la Marina que ja començava a entendre de que anava la idea i va encapçalar la petita partida cap a casa d’en Hàgrid- gòblin l’última!
* & nbsp; &nbs p; * ; &n bsp; *
Dos minuts sense dir-se res, només escoltant els rugits ella ja tremolava de cap a peus i ell no parava de fumar com un carreter. La Carla no parava de repetir-se que era millor fugir però les cames no li reaccionaven, l’únic que podia fer era preparar-se.
-Tens una navalla?- li va preguntar.
Ell la va mirar sortit dels seu pensament.
-Amb això no pots matar un home llop- va afirmar secament- i tu ets de Ravenclaw? A baixat molt el nivell pel que veig.
-Ja sé amb no el puc matar, però tens una navalla?- li va tornar a preguntar ignorant l’ofensa.
-Ho podem negociar- va dir finalment.
-Per la mort de déu!- va exclamar amb veu baixa sense deixar de tremolar nombrant el nom d’una divinitat amb la qual ni ella hi creia- es que no es pot aconseguir re de tu sense negociar?
-Perdoni s’ha majestat, es el que té formar part dels negocis.
-I ser un imbècil també- va murmurar.
-Què has dit?- va dir incorporant el pit i mirant-la amenaçadorament i ella se li va fer un nus a la gola recordant el cops de punys i les estirades de cabell que li havia profanat tant bèstiament, encara li feien mal.
-R-res...- va dir atropelladament. Ell es va tornar a relaxar mirant al cel pensant amb les seves coses mentre tornava a fumar com si fos un moment qualsevol. A ella se li van humitejar els ulls en la fredor de la nit pensant que o moria amb els homes llops o aquell noi era capas de matar-la i es repetia lo estúpida que era per haver-se entestat en no donar-li en CD. Però va girar la cara orgullosa per no ensenyar la seva por ni donar-li un argument més perquè s’aprofités d’ella, sí, era millor guardar-se el CD això potser si ell decidia matar-la per donar-la de menjar als homes llops i poder fugir podia fer alguna mena de pacte amb ell per salvar la vida a canvi del CD.
* &nb sp; * ; &n bsp; *
El cop van ressonar per la porta fent vibrar la fusta, ningú va contestar.
-No esta- va murmurejar esperançada la Isabel.
La Marina va tornar a trucar a la porta fortament i es varen sentir unes passes a dins i la porta es va obrir d’un cop, la Isabel va llençar un petit crit com s’avia esperat el mig gegant les apuntava amb una ballesta. En veure-les va baixar ràpidament l’arma.
-Què hi feu aquí, esta prohibit- va dir.
-Necessitem que ens acompanyis per el bosc- va dir l’Estel sense perdre temps.
-Sí, i que siguis el nostre Gandalf en la terra mitja- va afegir la Marina sense poder-s’ho aguantar.
L’home va arrufar el front sense haver antes del tot cap dels comentaris.
-No us podeu quedar aquí fora, tinc té al foc, passeu i parlem.
-No hi ha temps- va dir la Isabel amb cara de pocs amics- una amiga nostre esta perduda pel bosc i en aquest moment pot estar en perill, no hi ha temps d’avisar els professors!
El guardabosc de Howgarts es va posar seriós i va tornar a agafar la ballesta.
-Anem- va dir fermament- Ullals!- el gos va sortir abans de que el mig gegant tanques la porta- no m’agrada gens aquesta idea- va dir mirant-les- no m’agrada gens, potser tenim la sort de trobar-nos amb el meu bon amic Firenze.
Elles van agafar el fanalet i mariant-se les unes amb les altres van entrar darrera d’ell cap a la negror dels arbres.
* & nbsp; &nbs p; * ; &n bsp; *
Ara només es sentia silenci i allò feia que estes més tensa i havia un moment en que el silenci no era benvingut perquè no anunciava res de bo. I tenia raó, quan va alçar els ulls va veure dos ulls groguencs i brillants que la miraven fixament, el cor va començar a bategar-li més despresa i el cos se li va aturar deixant la ment momentàniament en blanc que després va començar a pensar amb molta més força, havia de córrer, havia de córrer! Dolor, dolor per reaccionar! La seva ment va funcionar ràpid i es va clavar les ungles fortament a les cames fins a sagnar provocant el dolor suficient per reaccionar i sortir corrents desesperadament en una carrera interminable. Sort que sempre havia tingut bon fons físic i les seves cames eren motors cinètics sense pausa els braços apartaven les branques frenèticament mentre sentia els rugits darrera seu que es multiplicaven, corrents sense cap sentit sempre endavant amb els rugits cada vegada més a prop, juraria que ja començava a sentir l’alè pudent d’aquelles bèsties. Va veure una mica de llum en la llunyania i va ser com una mosca buscant la llum. Quan va sortir en la clariana la seva cara es va convertir en un horror i va llençar un crit frenant amb tanta força que va relliscar queien a terra, tres homes llops estaven davant seu va girar-se bruscament i en tenia tres més al darrera, una emboscada.
La suor li queia per la cara i la seva respiració igualava a la dels homes llops, aquests s’acostaven a ella lentament arquejant el seu cos i girant al seu voltant en cercla, sabien que seria el seu sopar i se’n llepaven les potes. Les llàgrimes contingudes durant la nit van començar a caure pel seu rostre i els gemecs se li varen quedar encallats a la gola, no movia ni un múscul potser la poca esperança ja l’havia abandonada, que trist que fos cert.
Va tancar els ulls fortament, l’últim que volia veure en la seva vida era la seva pròpia mort i va esperar tensament sentint com les respiracions animals es transformaven amb grunys. Però quan es pensava que ja sentiria el dolor de les mossegades una cantarella va ressonar pel bosc fent-la alçar el cap al cel.
-Fox! Fox!
L’ocell va baixar en picat desconcertant els animals i molestar-los la visió, ella va aprofitar la distracció per fugir corrent però un paquet li va caure del caure del cel sense parar a mirar que era va córrer creuant la clariana i quan s’anava a pedra altre vagada entre els arbres un home llop gran li va barrar el pas, ja no es sentien sorolls i aletades d’ocell. Desesperada va mirar el paquet descobrint que era el vell barret que tria de l’escola. No havia sentit a parlar molt d’aquell objecte màgic només sabia que parlava com si estigues viu, que era molt savi i que podia llegir en el cor de les persones per valorar-los, però el rumor més conegut que corria era que una vegada va treure l’espasa de Gryffindor del seu interior per el famós Harry Potter per poder matar al basilisc, l’espasa segons havia explicat en James en alguna de les seves conversacions sobre batallades del seu grandiós pare, que per ser sinceres preferia les aventures d’en Doctor Who, només es mostrava quan un estava en seriosos problemes i sobretot si era un pur Gryffindor de debò. Ella definitivament no ho era, llavors...per què tenia el barret?
Clara_Weasley Enviat el 04/03/2013 a les 19:03:46 #23806 Ja era hora, Julieta!
Bueno, a veure... L'ocellot aquest que surt per aquí el mig deu ser el Fawkes, no? O potser m'ho estic inventant, que també és possible xD
què més, què més... El barret que tria! Què traurà la Carla? Txan, txan! L'espasa o alguna cosa Ravenclaw xaxi molona?
I on ha anat a parar el camell?! Ha desapareguuuuut xD Ara tinc curiositat xD
Mm, trobo a faltar el personatge tan fantàstic i carimsàtic que és l'Estel xDDD
Wi, espero que compleixis el que m'has dit i pengis més sovint ^^