El Senyor dels Horricreus - Capítol 3: La presa d'Osgíliath
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 14/04/2013 a les 21:43:45
Última modificació 24/09/2017 a les 23:14:53
Tots els capítols de El Senyor dels Horricreus
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 3: La presa d'Osgíliath

Hola a tothom!

 

     Ja torneu a tenir aquí el pesat de l'Antares!

     Espero que aquest tercer capítol no us desagradi.

     Per això, m'he permès d'amanir-lo amb unes quantes brometes més.

  

  jaja El romanç antic entre la Bellatrix i el Voldemort evoluciona...

Bé, a veure que us sembla tot plegat. ;)

 

     Que us ho passeu bé! :)

______ _____________________________

 

   Capítol 3:  La presa d'Osgíl iath

 

          La silueta d'una dona destarotada es filtrava entre els plecs de la foscor d'una ciutat destruïda, d'una ciutat apagada. Al seu voltant, orcs, gòblins, demèntors i espectres alats assassinaven els soldats que encara quedaven defensant la ciutat.

         A les ruïnes de pedra i al fil de tall de les armes blanques, s'hi formava una capa de gebre deguda als demèntors; els llavis es tornaven morats i l'alè cansat es convertia en baf. La humitat i el fred anul·laven per complet les olors habituals d'Osgíliath. De tota manera, només s'hauria pogut notar l'aroma de la sang i de la pedra freda...

          Les esferes minúscules de llum que s'elevaven de l'alè dels que restaven estesos al terra eren devorades pels encaputxats. Era tot un festí de petons gèlids realment esgarrifant, enmig d'una nit sense estrelles.

          La dona tenia el rostre decrèpit, com si els anys que no tenia l'haguessin consumit fins a semblar una calavera. Tenia els ulls foscos i les parpelles grosses i caigudes, el mantó quadrat, i duia una capa negra. Els cabells secs i estarrufats, que semblaven flotar desordenats en l'aire nocturnal, i els ulls entornats feien que semblés un ésser forassenyat i estrafolari. Tanmateix, posseïa un encant inexplicable.< /p>

          Aquell encant, però, es traduïa en summes maleficis imperdonables...

     ―Avada Kedavra! ― i una estranya llum verda s'alliberava de la punta de la vareta. Aleshores, el segon home que estava al càrrec de l'exèrcit de Góndor queia ben mort sobre una blanca pedra tallada i es va trencar l'esquena.

          La Bellatrix Lestrange es passejava a saltirons per Osgíliath amb rialles de bogeria que ressonaven estridents per les ruïnes de la ciutat.

      ―Jo he mort l'amic del capità de Góndor!

          Cridava i reia per alliberar l'eufòria i l'excitació que sentia. Havia voltat a salts repetidament per tot el terreny, i llavors l'orc que feia de sentinella li va dirigir una consulta:

      ―I ara què hem de fer, missenyora?

      ―I això per què m'ho dius a mi, orc deformat i rabassut? ―va respondre la Bellatrix amb menyspreu―. Prou que hauries de saber què fer!

          Li va etzibar un cop que el va deixar ximple. Més del que ja n'estava, és clar. I amb el gest sec de vareta d'un sortilegi no verbal, el va deixar borni. La resta d'orcs, advertits i espantats, van fer files. Anaven passant cap a la renglera de llars de foc que, aneu a saber com, havien aparegut entre les muralles derruïdes d'Osgíliath. Un per un, es ficaven dins de cada llar i, amb un tro sorollós, desapareixien consumits en les flames verd maragda que s'hi formaven.

          Era una manera de viatjar realment útil i ràpida. Una gran idea per part dels Senyors del Mal. La Bellatrix devia tenir tot el monopoli de pols migratòria de tota la Terra Mitjana, perquè si no no s'entendria com podia fer viatjar d'una banda a l'altra un exèrcit tan nombrós com el de desenes de milers que era.

          Quan tot l'exèrcit va haver abandonat la ciutat, o si més no el que en quedava, la Bellatrix va somriure satisfeta, ensenyant totes les seves dents grogues i podrides, i va treure un objecte curiós de la capa. Era una pesada esfera de vidre, de la mida d'un meló groc, a l'interior de la qual es formaven uns esbossos inflamables, tan seductors com profetitzadors de perill.

          Una veu profunda va penetrar en la ment de la bruixa, i una estranya atracció li enganxava les mans a la superfície de l'esfera i li xuclava els pensaments, omplint-los d'imatges i de sons desdibuixats. Però això no li resultava desagradable en absolut.

      ―Bel·la, porta els exèrcits de tornada a Ísengard ―va fer la veu, i la silueta del màgic Blanc li va aparèixer a la ment.

      ―Com desitgeu, missenyor Sàruman... ―va respondre devota i servicial com de costum, projectant mentalment una veu seductora cap a la bola―, ja són en marxa...

          Durant els últims temps de la present tercera edat, només se sabia de tres pàlantirs en tota la Terra Mitjana: l'un el tenia en Sàuron; l'altre en Sàruman; i el tercer, el senescal de Góndor, a qui, malauradament, li enfollia la ment i esperonava encara més la seva cobdícia. No obstant, el que era ben cert era que en voltaven un parell més; a mans de la Bellatrix Lestrange i de Lord Voldemort.

          La Bellatrix s'entregava a les ordres del màgic Blanc. Al començament de l'aliança de les Dues Torres amb la Vareta, havia cregut que aquella era la millor manera de posar gelós Lord Voldemort, el seu amor de joventut. Però, pel que semblava li agradaven ben grans, i ara resultava que tenia dos amors.

          Concentrada en les paraules que rebia del pàlantir, poc que es va adonar que el jove capità de Góndor es trobava amagat sota la tela d'una gastada capa d'invisibilitat. En Dumbledore la hi havia regalat en els seus anys a Hogwarts. Estava teixida amb pèl de Demiguise i, per tant, només disposava d'una invisibilitat temporal.

         Precisament en aquell moment, que més hauria desitjat no ser vist, la capa començava a fer pampallugues i a tornar-se d'un color grisenc brillant, ben visible. En Fàramir no podia sentir què es deien la Bellatrix i el màgic Blanc a través del pàlantir, però segur que no era res de bo.

          Havia romàs visible durant tota la batalla, incapaç de conjurar l'encanteri dels patrons per manca de vareta, però sempre al peu del canó defensant la ciutat. Ja havia dat el crit de retirada cap a Minas Tirith, la capital, i només quedaven ells dos. Però si la Bellatrix el descobria, era home mort.

          Per sort, la bruixa es va tornar a guardar el pàlantir i va sortir disparada com un coet en l'aire, convertida en un fum espès de color negre.

        Estava salvat.

          Malgrat ser estalvi, havia fracassat, i ara es retirava, seguit dels escassos ferits, dalt de cavall però amb el cap cot. Tenia un buit enorme per la pèrdua dels seus homes , en particular, del seu amic. Sentia el pes de la culpa a les espatlles.

         Cavalcaven cap a Minas Tirith, però l'últim que tenia ganes veure era el seu pare...

_______________________________

 

      Em penso que us ho passareu millor amb el quart capítol (que té dues parts), en el qual hi ha més diversitat de personatges.

      En aquest, potser, també m'he quedat curta en diàlegs. Però, bé, no ens hi hem d'amoïnar, perquè la cosa tornarà a agafar el ritme! =)

 

      I pels fans de la Freda; no patiu, que tornarà a sortir ben aviat! ;)

 

       Antares Black


Llegit 599 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Cassandra Ross Anònim14/04/2013 a les 21:57:08
#23899Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Ens tens consentides, dona! No pots pujar tant ràpid, que llavors no podràs mantenir el ritme hahaha :)

M'ha encantat el capítol, encara que hi han coses que no he entès i d'altres que més o menys... soposo que de mica en mica acabem d'entendre el que falta no?

M'encanta que la Bella tingui dos amors :D Espero que aquests dos s'acabin matant tipo els germans d'antigona només pel seu cor i així no fa falta ni Harry Potter ni re ;)

Jo malgrat que tinc ganes de pujar de la meva fanfic aviat, però em sembla que em mantindré ferma i no pujaré fins al dijous :D

Adéu!

Cassie Ross

PSD: És "missenyor" i "missenyora", no "mi senyor" ni "mi senyora" ;D




AvatarAntares_Black 331 comentaris14/04/2013 a les 22:32:19
#23900Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Caram!

Dius que actualitzo ràpid (i és del tot cert, hauré d'aprendre de tu i no ser tan flexible xD), però tu, renoi! que ràpid que llegeixes, si l'acabo de penjar ara mateix!

Què dius que no has entès? T'ho responc si no és spoiler ;)

 

Antares

PD: Ja he canviat els errors. Se m'havien passat per alt del tot :$




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris15/04/2013 a les 19:41:48
#23906Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Buuuf, em sembla que hauré de refrescar el Senyor dels Anells, que m'he fet un embolic d'aquells macos... Però està molt bé! Sí que et volia dir una coseta, i és que els capítols han de tenir més de 2000 paraules per normes del web (el capítol íntegre, sense comptar comentaris d'abans ni després). No sé si passen gaire, ja, els moderadors, però per si de cas mira d'allargar-los i segur que no tens cap problema :)

Aaaaapa... jo sempre he estat partidària que la Bella no es pot enamorar, n'és incapaç xD La veneració que té per Voldemort no és amor, és obsessió pura i dura. I dos amors ja és massa! Però pot estar bé, és diferent del que fa la majoria de gent :P Així que a veure com ho continues, això!

Ah, sí, només em faltava comentar una cosa. FÀRAMIIIIIIR! FÀRAMIR A HOGWAAAAAAAAAARTS!

D'acord, ja està. Ja ha passat xD Això és tot el que havia de dir :P

Fins el pròxim! :)




AvatarPotter_granger 349 comentaris16/04/2013 a les 13:35:55
#23907Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ha estat bé!

No pas del meu estil, i l'he trobat una mica mancat de diàlegs, però tenia un no sé què inquietant, misteriós, que em feia posar els pèls de punta...




AvatarAntares_Black 331 comentaris16/04/2013 a les 18:32:43
#23909Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

En resposta a marta_ginny ;)

I, com que és molt llarga :$ la tens aquí: A El Senyor dels Horricreus del bloc de Fan Fictions, als fòrums :)

Antares




hitchcockpotter 4 comentaris22/04/2013 a les 15:35:27
#23940Tinc 1 fanfictions i un total de 1 capítols

Hosti, molt bo el capitol! Molt ben escrit!:)

PD: Contrari a la marta_ginny, jo crec que la Bellatrix estava enamorada del Voldy... una baralla de "mascles alfa" entre el Voldemort i Saruman per l'amor de la Bella podria ser històric (lo dejo en el aire, a veure si t'agrada la idea jajajaja)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris09/09/2014 a les 11:23:03
#25103Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Aaaaai que guai! M'ha agradat que en aquest capítol hi hagi més descripció que diàleg, perquè ja que està ambientat en una batalla tant del tipus de la Terra Mitja queda molt més Tolkien.

"Jo he mort l'amic del capità de Góndor!" Hahahahaha, aquí m'has mort! Molt bona frase. Ja tenim el Faramir (és dels meus personatges preferits del Senyor dels Anells!) com el Harry amb unes ganes boges de pelar la mala puta aquesta! (És clar que ara que hi penso, en el teu univers potser el Harry no en té motius...?)

Crec que t'ha quedat molt bé la Bellatrix. Molt com la de la Rowling, fascinada per les Forces del Mal i encapritxada dels Senyors Malvats. I tarada de mala manera, saltant com una nena consentida per sobre dels caiguts. Que odiosa que és! Però quin personatge més bo!

Segueixo!




AvatarAntares_Black 331 comentaris16/09/2014 a les 20:41:06
#25139Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

-És tot un afalac que em diguis que “queda molt més Tolkien”! *_____*

-En Faràmir també és un dels meus personatges preferits!!! :P (juntament, és clar, amb en Gàndalf, l'Éowyn i el Guardià de la Natura). Estic un xic dolguda que no me'l traguessin a la pel·li, però s'ha de reconèixer que els hauria durat una o dues pel·licules més! Hahahaaa

Aquí tothom té motius per odiar-la!!! Quan torni a sortir, també hi posaré un bon reguitzell d'insults divertits i personalitzats! Especialment per a ella!!

-La Bellatrix la vaig voler pensar tal com en el llibre. Crec que la de la pel·lícula i la del llibre tenen un encant diferent... M'alegro que hi hagis vist més la del llibre, perquè era la intenció!!! :D

 

Antares