El Torneig dels Quatre Bruixots - 41: Doncs potser els pares no són tan curts...
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 27/08/2013 a les 10:59:06
Última modificació 27/08/2013 a les 10:59:06
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


41: Doncs potser els pares no són tan curts...

 

41: DONCS POTSER ELS PARES NO SÓN TAN CURTS...

 

 

 

Amunt!

Va, que ja són les nou. A la dutxa, a esmorzar, i a recollir les coses, que s'ha acabat el curs! Avui ens acomiadem de molta gent, fins d'aquí a dos mesos… amics, enemics, professors, la Pandora… ah, ah, ah, això no! La Pandora seguirà amb vosaltres retransmetent les xafarderies i trient els draps bruts de tothom, fins i tot durant l'estiu, 24/7!

Ja va sent hora d'una mica d'estiu. Fotos dels nostres nois preferits a la platja, les últimes tendències de moda segons dicti P, amors i desamors d'estiu… on passaran les vacances S i P? A quines platges aniran K i Mr Playboy? On currarà, aquest estiu, E, per treure's les castanyes del foc i sortir amb S? Seguirem veient pòsters seus, ensenyant més roba (i més carn, tot s'ha de dir)?

I, qui sap, qui sap, si potser tindrem notícies de llocs menys assolellats… què deu fer L, a França? Jo me la imagino per les rues de París, comprant roba,  menjant creppes i visitant museus. I G? Sortirà amb trineu amb els seus amics viquings? I els Magatotis? Diuen que Miss Simpatia i el Motorista Cañón treballen en una mena de pub… ja me'ls veig, embutxacant-se els calers de tothom fent trampes al pòquer!

En fi, que l'única manera de saber tot això és començar a viure l'estiu de veritat! Així que agafeu el banyador, la crema solar i les ulleres de sol, i ens veiem per Atenes, jovenets!

Sabeu que m'adoreu.

XO XO

Pandora

 

_______ ______________________________________________________________

 

El James es va despertar després d'un son molt profund i va començar a emergir de les profunditats dels llençols mica en mica, estranyat, perquè no sabia on estava despertant. On coi era? Què coi li estava cridant l'Albus, si dormia en una altra residència? I per què era tot tan vermell?

—No sé què dius, Al… —va remugar—. Què hi fas aquí? On és l'Angelos?

—Al seu país —li va contestar l'Albus—. Vés reaccionant, James. Som a Hogwarts, hem arribat aquesta matinada.

Ah, sí… Hogwarts… recordava vagament sortir del dirigible tan baldat que ni tan sols havia mirat al seu voltant. Com li havia passat a tothom, els seus peus l'havien portat per inèrcia fins al seu llit, per meravelles de la McGonagall, sense fer xivarri, sense dir ni piu… ningú no s'havia acomiadat de ningú, i sense dir bona nit, tothom s'havia anat ficant dins del llit… o a sobre… en ocasions sense ni tan sols treure's la roba, com va poder comprovar quan va mirar a l'esquerra i va veure el Frank tirat a sobre el llit amb la roba i les sabates. Un viatge llarg de tantes hores, tots tancats i cansats en una sala on només hi havia cadires acabava per treure de polleguera a qualsevol. 

Així que el James es va anar fent a la idea… mmm… era difícil. 

—Això sempre ha estat tan vermell?

—Sí —va respondre l'Al amb un sospir— Els elfs han passat a deixar menjar a l'habitació, perquè la gent no estava baixant a esmorzar.

L'Albus va desaparèixer uns instants i va retornar amb una tassa de cafè negre i fumejant.

—Ohhh, gràcies —el James va agafar la tassa amb delit i va fer un glop—. Encara no, Al… —va fer quan va veure que el seu germà s'anava a tornar a posar a parlar—. Un moment… un moment —un glop més de cafè… dos… tres… respirar profundament—. Ara. Què volies?

—Que ja gairebé tinc el bagul fet; només em falta la Capa d'Invisibilitat. Dona-me-la, siusplau, per plegar-la.

El James no va perdre la compostura. Era una sort que estigués tan adormit que li costés mostrar alguna reacció.

—T'he d'explicar una cosa de la capa —li va dir el James—. T'ho explico al tren i després si d'això te la dono. Quina hora és?

—Gairebé dos quarts de deu —va dir l'Albus—. M'has d'ajudar a despertar els altres. Abans he intentat despertar el Charlie i gairebé em trenca tots els ossos. No del braç, vull dir tots, tots.

—Ja, al Charlie millor el deixem per l'últim i el despertem entre els quatre… mentre tres l'immobilitzen i un li llança aigua per sobre… des de lluny.

 

*   *   *

 

I sense saber com, s'ho havien manegat per arribar a l'estació de Hogsmeade i ja estaven pujant els baguls al Hogwarts Express. 

La McGonagall els havia acompanyat juntament amb el Hagrid i es miraven els alumnes feinjar. Una figura es va acostar al cap d'una estona, amb uns cabells que havien vist dies millors i una tassa de cafè a la mà.

—Hola, M —la va saludar l'Agatha—. No em vas dir que havíeu arribat.

—Era tard —va respondre la McGonagall fent un gest amb el cap—. Sé com ets quan et desperten. Com han estat les coses per aquí, A?

L'Agatha va somruiure quan va veure que ara la seva tia l'anomenava per la seva inicial.

—Oh, és clar, ara ja ho entens tot… —li va murmurar, i després va afegir amb una veu molt més normal—: La veritat és que ha estat tot més tranquil i avorrit del que em pensava. Hauria pogut venir a Atenes perfectament. 

La McGonagall li va adreçar una mala mirada.

—I m'hi vas haver de fer anar amb l'Aberforth.

—L'acabo de veure al jardí escridassant els núvols per tapar-li el sol.

—No em sorprèn… 

Totes dues es van quedar mirant com els alumnes acabaven d'anar pujant el tren, i la conversa va seguir tot i no mantenir contacte visual entre elles.

—Escolta, A… tinc una feineta per a tu, perquè hi rumiïs.

—A veure —va fer l'Agatha, interessada.

—Saps la Capsa de Pandora?

—La de la llegenda mitològica? —va preguntar l'Agatha, fent un glop de la seva tassa.

—No, ja saps quina vull dir.

L'Agatha va somriure, amb un frunciment de celles estranyat i encuriosit.

—Ahà…

—Vull alguna cosa per l'estil a Hogwarts —li va explicar la directora—. Resulta que la Pandora era el director de l'Acadèmia… i té sentit.

L'Agatha va esclatar a riure.

—No fotis! Aquesta sí que no me l'esperava… En sèrio vols una d'aquestes coses per Hogwarts?

La McGonagall va torçar el gest.

—Per déu, el mateix no —va explicar—. Res de bib-bib-bibs en plena classe, i no tan grotesc… però… no hi ha res?

L'Agatha va callar uns segons.

—No que ara em vingui al cap… però hi pensaré.

 

 

*   *   *

 

El tren va arrencar i una fumarada se'ls va engolir, que no va desaparèixer fins al cap d'uns metres. Els Magatotis havien aconseguit un compartiment per a ells sols i estaven quiets tal qual s'havien deixat caure als seients. 

—Buf —va dir simplement l'Alice—. No empuc creure que haguem de passar set hores més asseguts i tancats en un compartiment.

—A mi encara m'espera un avió fins a Atenes, d'on vaig arribar ahir —va bufar la Geena—. Així que no em parlis de trajectes, que no seré a casa fins demà al matí.

—Al menys ja ens vam encarregar al trajecte d'ahir que tothom tornés a casa del seu color… —va sospirar el Frank.

La veritat era que havien passat gran part del trajecte en dirigible de Grècia a Escòcia potinejant amb marmites amunt i avall fins que la Lily va tornar a ser pèl-roja (cosa que ella va trobar avorridíssima) i l'Alex Parra va deixar de ser blau (era una mica més fosc que abans però, tal i com havia dit el Frank, sempre podia fer creure als seus pares que havia pres molt el sol a Atenes).

—Ei, James… —va començar el Frank amb veu insegura—. No et vam voler dir res ahir, però… saps que ho vam veure tots a la Capsa de Pandora, oi, que vau tallar amb l'Elektra?

El James va fer un sospir, i es va sentir malament quan la Geena li va fer una mala mirada al Frank, presumiblement per haver tret el tema. Era evident que n'havien estat parlant a les seves esquenes.

—Tranquil·la, G, en realitat estic bé —va dir amb un somriure—. Va ser de mutu acord, i l'Elektra i jo encara som bons amics. Tot bé. Simplment després del torneig ens vam adonar que no havia de ser. Vull dir… és que ens vam apallissar l'un a l'altre per mil galions. No hi ha manera de salvar una relació així.

El Frank va assentir, comprensiu. La Geena li va fer una mirada d'alleujament. L'Alice es limitava a mirar el paisatge per la finestra, decantant-se de la conversa. Ja estaven acostumats a aquest comportament quan es parlava d'aquells temes; curiosament l'Alice era especialment reservada i gens xafardera amb la vida amorosa de ningú. De vegades el James es preguntava si era simplement perquè volia amagar com fos el que hi havia entre ells dos del Frank o simplement perquè creia que d'aquelles coses no n'havia de fer res ningú que no fos l'interessat. 

Aleshores la porta del compartiment es va obrir i tots quatre es van girar.

—Molt bé, James —va dir l'Albus, mentre entrava al compartiment i s'asseia al seu costat—. Explica'm això que m'havies de dir sobre la capa.

—Vaig al lavabo! —va saltar de seguida la Geena, obrint de nou la porta del compartiment.

—Jo m'estic morint de set —va seguir-la el Frank—. Buscaré la senyora del carret...

—Jo… —va fer l'Alice, aixecant-se també del seient—. Jo no vull ser aquí.

 

*   *   *

 

El Harry va fer girar la clau al pany, dues voltes, i els Potter van accedir al dotze de la Plaça Grimmauld.

—Algú em pot explicar —va demanar el Harry— per què no us parleu, vosaltres dos?

—Que t'ho expliqui ell! —va cridar l'Albus, enfadadíssim.

I va agafar el seu bagul amb un posat dramàtic i el va intentar fer pujar per les escales. Com que no tenia gaire força i el bagul pesava moltíssim, el drama va perdre part del seu efecte. L'Albus ho va tornar a intentar, es va posar vermell, després escarlata, després violeta i, en vista que tota la seva família se l'estava mirant sense dir res, va acabar per fúmer una patada al bagul, pujar les escales grunyint i tancar-se a l'habitació. Després es va recordar que estava enfadat, i per més efecte, va tornar a obrir la porta i la va tancar amb un cop que va ressonar a tota la casa. 

—James —va fer el Harry, mirant-se el seu fill gran—. Al despatx.

I el James, amb el cap cot, va seguir el seu pare escales amunt.

—Tut, tut —va fer la Lily, que en dos segons ja s'havia enfilat al sofà i havia encès la tele—. Algú se'ls l'hauria de mirar, a aquest parell…

El James va sentir els crits que li clavava la Ginny a la Lily mentre l'enviava a desfer el bagul i els familiars CRACS del Kreacher mentre transportava els baguls a l'habitació de cadascú. 

Se li va fer estrany tornar a ser a casa, casa. Ja se li havia fet muntanya amunt despertar a Hogwarts, l'endemà seria encara pitjor. Sobretot, perquè feia gairebé un any que no hi posava els peus; aquell curs no havia estat a casa ni per Nadal ni per Setmana Santa. Va trigar en adonar-se que, en part, tot semblava tan estrany perquè durant el curs els seus pares havien pintat les parets. Ja no eren d'aquell verd clar, sinó d'un tornassolat molt més acollidor. Els pensaments, però, se li van tallar de cop quan van arribar a dalt de tot, al despatx del seu pare. 

—Vale, papa —va començar el James—. Ja t'aviso d'entrada. Res del que et pugui dir et farà estar content. Potser prefereixes que no esguerrem les vacances ja el primer dia...

—Tu digue'm tot el que hagis de dir—va sospirar el Harry.

—I què et sembla de mica en mica perquè ho vagis paint? —va proposar el James, amb to animat—. Avui t'explico una cosa, la setmana que ve una altra, la següent una altra… Podríem fer… Els Dilluns de les Sorpreses! Què et sembla?

—James.

El James va fer un sospir i es va asseure a la taula davant del seu pare. No sabia per on començar. Per sort, el Harry li va donar peu.

—Per què està enfadat, l'Albus?

—Recordes que em vas dir que fes el que fos necessari per passar les proves del torneig? Que hi havia gent que s'hi havia quedat i que havia de sobreviure com fos? —el Harry va assentir, tot i que amb contrarietat—. Bé, doncs no tenia ni la més mínima idea de què tractava la segona prova. Vaig intentar moltes coses, hi vam pensar tots molt… però el dia abans vam decidir anar a veure l'Oracle de Delfos.

—La que ens envia els anòmis ajudant-nos?

—La que ens pensàvem que ens enviava els anònims ajudant-nos —va corregir-lo el James—. Aquesta és una altra. No és ella.

El Harry va fruncir les celles, estranyat

—Però em vas dir que hi havia una carta que havia enviat que només  podia ser d'ella. Que hi deia coses que només ella sabia.

—Sí —va assentir el James—. Només ho sabia ella, la Geena, els Logbottom i jo. O era el que jo em pensava; potser no hi érem només nosaltres a la cova, potser hi havia algú més.Algú amagat? Que ens va seguir? No ho sé.

—Vols dir que no pot ser que només digués que no era ella per no ficar-se en embolics? —va considerar el Harry—. Vull dir, que el que envia són anònims, James. És evident que la persona que ens està ajudant no vol que ningú no sàpiga el que està fent.

—El que aquesta vella no voldria mai —va dir el James, ara enfadat—, seria fer tot això sense demanar res a canvi. Si alguna cosa em va quedar clara després d'aquesta segona vsitia és que el seu negoci és el seu negoci. No fa res gratuïtament.

—Però l'altra vegada que hi vau anar…

—Sí, l'altre cop no ens va demanar res —el va talla el James—. Fins i tot ens va fer alguns regalets. Ja sap com vendre's ja, la mala puta… s'assegura que la gent hi torni.

—I que va passar? Et va cobrar molts diners? —va demanar-li el Harry—. No vaig pas veure cap desastre a la nostra compta bancària, ni em van avisar que s'hagués retirat cap xec amb una suma nombrosa i una signatura sospitosa… —li va retreure, perquè alguna altra vegada ja havia passat.

—No, no funciona així —li va explicar el James, que no es va molestar en ofendre's—. No cobra en diners, sinó en espècies. Sembla que col·lecciona objectes màgics. Alguns. Els que són més… especials.

—Amb què li vas pagar? —va preguntar el Harry, alarmat.

Sospir del James.

—Aquesta és la raó per la qual l'Al està enfadat. Li vaig haver de donar la capa d'invisibilitat. Em sap greu. 

El Harry es va quedar uns instants callat.

—Sabia que en passaria alguna.. —va dir al cap d'uns segons—. I per què la capa? No deia que algunes coses especials? Les capes d'invisibilitat són cares, però tampoc no són res de l'altre món… Que se la quedi, tu, si et va ajudar amb el torneig. Em sembla lleig de cara a l'Albus, però ja robaràs la manera de recompensar-lo.

El James es va posar vermell. Es va mirar el penjarroba que el Harry tenia darrere seu, al despatx, on hi penjava també una capa d'invisibilitat. La que els havia regalat a ells. La que l'Albus i ell havien canviat per la del seu pare, perquè el James sabia que la capa que el Harry havia heretat del seu avi tenia alguna cosa especial.

—És que… és que crec que em va llegir la ment i… —el James va tallar ell mateix, no sabia com dir-ho. El mataria. No sabia què tenia aquella capa, però tenia el pressentiment que no en sortiria viu, d'allà. Va abaixar la mirada i es va mirar els peus—. Papa… la capa que li vaig donar… no és la capa que tu ens vas regalar per Nadal. La vam canviar per la teva aquella mateixa nit. Li vaig donar la capa de l'avi.

El James va notar que li cremava la cara, i li va tremolar el llavi inferior. Ni tan sols no s'atrevia a alçar la mirada per por del que hi trobaria. Va esperar el que li va semblar una eternitat que comencés la pluja de crits o, el càstig o, qui sabia, potser fins i tot un encanteri que el transformés en eruga tot l'estiu. Però no va arribar res de tot allò. En comptes de crits, el que va dir el Harry, i amb una veu molt normal, va ser:

—Doncs menys mal que et conec com si fos el teu pare…

El James va alçar la mirada de cop, amb els ulls envermellits i el rubor a les galtes passant ràpidament de vermell sang a blanc llet. 

—Què? —va ser capaç de dir només.

—Tenia el pressentiment que la capa no duraria gaire a les teves mans. I també tenia el pressentiment que voldries saber què tenia d'especial la meva capa. I que hi hauria una incursió nocturna al despatx. Hm, m'hauria de plantejar reprendre la futurologia després de tot… 

I aquell aire satisfet? A què venia? Ho havia previst tot? Allò volia dir el que al James li semblava que volia dir?

—Aquesta és la teva capa? —va preguntar el james, assenyalant la capa de darrere el seu pare.

—La mateixa que em va deixar el meu pare —va dir el Harry amb un somriure tort—. I la mateixa que us vaig relagar per Nadal.

—Ens vas regalar la teva capa fent-nos creure que n'era una de nova?

—Sí.

—Per què sabies que vindriem a canviar-la?

—Ahà.

—Però no en podies estar pas segur! —va ramar el James, que estava al·lucinant.

El Harry, en canvi, semblava estar-s'ho passant molt bé.

—Ah, en això tens raó, i se'm va acudir una idea brillant —va assentir el Harry—. Per això vaig deixar-te un altre regal per a tu a sobre de la taula. Perquè sabia que si el veies no podries resistir la temptació d'endur-te'l. L'endemà al matí, quan vaig pujar, vaig veure que no hi era i que, per tant, havies vingut a canviar la capa. 

El James no va trigar a recapitular i de seguida va saber a què es referia.

—El Mapa de Magatotis. 

—Estic segur que n'estàs fent un bon ús.

El James no va poder evitar quedar-se amb la boca tan oberta com li ho permetien les mandíbules. Va intentar emetre un so, però s'havia quedat sense paraules.

—Em prendré el teu silenci com una profunda admiració —va dir el Harry, recolzant-se el cap a les mans, mirant-se el James, divertit—. L'Oracle de Delfos es deu estatirant dels cabells.

El James va fer el gest de treure's el barret. 

—I, James, deixa'm preguntar-te una cosa —va fer el Harry, posant-se seriós de cop i volta—. Quan fa que tens aquest anell que et deixa parlar amb els morts?

Primer temor, després vergonya, després admiració… i ara el James es va quedar garrativat.

—Què? —va dir per intentar fer temps, perquè no sabia com sortir-se'n d'aquesta.

—L'anell. Amb una pedra negra. Trencada. Que vas fer servir per fer trampes al torneig. Ho vaig veure a la tercera prova així que no intentis enredar-me.

Aleshores un pensament fugaç va creuar la ment del James. Estaven parlant de la capa d'invisibilitat i de sobte el seu pare ho havia relacionat amb l'anell. Com l'Oracle. No li ho havia dit, però l'havia deixat triar amb què volia pagar. La capa o l'anell. 

—Estan relacionats, oi? La teva capa i l'anell —va temptejar el James i, per la cara que va posar el seu pare sabia que havia fet diana.

—El vas trobar al bosc prohibit, oi? —va preguntar el Harry.

—Digue'm què té d'especial la teva capa i jo et parlo de l'anell —va provar sort el James, sense deixar entreveure la seva sorpresa que el seu pare sabés aquelles coses de l'anell. 

Sabia quin era el seu poder? Per favor, tenia idea de amb qui parlava, quan feia servir l'anell? Era capaç de treure-li si ho sapigués? I, intercanviaria informació sobre la capa?

—No et funcionarà regatejar —va dir el Harry, amb un somriure—. Però és el primer dia de vacances i no vull començar amb una baralla, així que deixem-ho aquí. Simplement… ho sap gaire gent, que ho tens, això?

—Les persones justes —va dir el James amb un encongiment d'espatlles.

—Me'n faig una idea —va fer rodar els ulls el Harry—. En fi, confio que sabràs el que et fas. Per Merlí, això vigila-ho. En males mans pot ser un desastre. No ho vagis regalant al primer Oracle que et creuis. I, sobretot, no visquis a través d'ell. Hi ha coses que és millor deixar en el passat.

Aleshores el James va saber que el seu pare sabia perfectament què feia aquella pedra, i va ser conscient, per primera vegada, que tenir aquell artilugi comportava una gran responsabilitat. Així que va assentir amb un posat seriós, i es va prometre a si mateix que no el perdria de vista, aquell anell.

Com que tots dos es van quedar callats, el James va donar la conversa per acabada i es va començar a alçar de la cadira. Abans de marxar, però, es va recordar d'una altra cosa.

—Allò que et vaig dir a l'Acadèmia —va començar a preguntar—. Que un dels vlads em va dir que us tenien vigilats a tu i a la McGonagall… tens idea de què pot ser?

El Harry va fer que no amb el cap. 

—No m'explico què pot ser. Un espia? Posaria la mà al foc per qualsevol membre del Departament, per no parlar de família i amics. I a la McGonagall ja la vaig interrogar sobre el personal de Hogwarts fa temps i ella pensa el mateix de la seva plantilla.

—Tot i així algú proper a ella va intentar emmetzinar-la fa dos anys. Algú que sabia que tenia por a la foscor. No creus que pot estar-hi relacionat?

—Sí —va contestar el Harry—. Però no em vull capficar en això ara mateix. Tenim problemes molt més urgents i si els vlads em tenen vigilat, doncs molt bé, ja saben on trobar-me i aquí els espero. Suposo que entendràs, però, que aques estiu no us deixi sortir sols de nit.

El James ja havia obert la boca per replicar quan, de sobte, va pensar que el que deia el seu pare era totalment sensat i que no tenia cap sentit negar-s'hi, en el fons. Podien segrestrar-lo a ell, l'Albus o la Lily en qualsevol moment, i aleshores què? Així que simplement va tancar la boca i va assentir.

—Caram! —va exclamar el Harry, meravellat per la manca de queixes—. Mira qui ha madurat, aquest any!

El James va somriure.

—M'agradaria dutxar-me abans de sopar, estic esgostat i voldré anar directe al llit.

—És clar —va assentir el Harry, i el James va donar la volta per marxar.

Estava fascinat per com de bé havia anat la reunió amb el seu pare. No s'havia enfadat! Li havia donat un munt de males notícies i en cap moment havia perdut els papers. No estava castigat (no sortir de nit no comptava) no l'havien cridat, no l'havien transfigurat… se n'havia sortit de rosetes! Potser sí que havia madurat…

Encara no havia tancat la porta que el seu pare el va cridar:

—Ah, James!

El James va treure el cap per a porta.

—Sí?

—Ja saps que estic molt orgullós que guanyessis el Torneig. Si vols, dóna'm els mil galions que aniré demà a ingressar-los a Gringotts.

—Ah… —va fer el James—. Pel que fa als galions…

 

*   *   *

 

I en deu minuts, havien començat els crits, i els càstigs, i els menyspreus verbals, que havien passat a insults. I les amenaces, els intents de transfiguracions esquivats, la Ginny i l'Albus donant la seva opinió al respecte, també a crits, la Lily unint-se a la festa alegrement i el Kreacher perdent la paciència i recollint tot el que s'anava trencant.

I aleshores van saber que, per fi, tornaven a ser a casa.

 

_______ ____________________________________________________

 

VIST:

P i S arribant a casa amb limusina, com no, però fent un rodeig per passar a deixar a la porta de casa a E. Aconseguiran aguantar tot l'estiu sense tirar-se els plats pel cap, aquestes dues? MrPlayboy lligant amb una noieta muggle just a la sortida de casa seva. Serà que li ha faltat temps, eh? Tots els alumnes marxant a casa. L'Acadèmia, buida. Bé, buida no, sempre hi queda el Papi Sòcrates, vigilant-la per nosaltres. Cuida'ns-la bé, que en dos mesos tornem!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 

 

FI


Llegit 683 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris27/08/2013 a les 11:06:20
#24225Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola :(

Joh, que tris, ja s'ha acabat! Ja sé que aquesta fanfic ha estat pràcticament interminable, i que tots m'heu odiat molt per trigar tant, però moltes gràcies als que heu seguit llegint!

Com ja us deveu esperar, això no s'acaba aquí, sinó que hi haurà 4a part que ja estic preparant... mentalment. No hi haurà capítols fins d'aquí a unes setmanes, però intentaré que no passi mai més d'un mes entre capítol i capítol, perquè ja sé que es perd molt el fil. després.

Doncs res, us deixo, comenteu molt, que em farà molta il·lusió... i ens veiem aviat amb el retorn dels magatotis a LA CRÒNICA DELS TRES GERMANS.

Bon estiu!cheeky

Agatha Black




AvatarLaia Weasley 140 comentaris27/08/2013 a les 22:53:11
#24226Encara no he escrit cap fanfiction

YUHUUUU!!!

Visca hi haura quarta part dels magatotis!!                                                       que feliç estic!! ara esperar...... que hi farem...                                                  M'alegro q el final lu de la capa ha quedat sulocionat tot i que no m'esperava totes aquestes coses d'en Harry... jeje de vegades els pares tenen cops amagats...

Bé nomes dir-te que es la fanfic que més m'ha agradat de les tres dels magatottis i que ha estat super xula i entretinguda (tot i que hem tingut que esperar una mica eeh) tot i aixi ha valgut molt la pena esperar.

Molts petons i fins la proximaaacool




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris28/08/2013 a les 15:16:33
#24227Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ieheeeeeeei!

Sep, m'he aconseguit apropiar d'un ordinador a l'escola xDD Val, la veritat es que aquest Harry em cau millor que el de la Rowling... moviments inteligents, si senyor (he de demanar disculpes per les faltes, pero no hi ha accents ni altres coses... -.-)

A veure, l'Agatha de Pandora pot ser molt (molt) perillosa. Pero no l'hi veig anyway... Una Pandora-Lily seria molt guai xD Jo hi votaria a favor!

I, finalment, la conversa genial entre pare i fill. Un Harry superb i un James alucinat xD I l'oracle que, ara? No se'n va adonar, ella? La tornarem a veure? Final molt guai, amb els intents de transfiguracio i tal.

Apa doncs, que jo fa 20min que soc a classe xD Fins la proxima! :D




AvatarArwen Black Moderador/a 140 comentaris29/08/2013 a les 15:47:10
#24230Encara no he escrit cap fanfiction

Sóc molt feliç perquè hi haurà quarta part :D Ara a esperar que comenci ^^ M'ha encantat aquest capítol!! Com m'ha sorprès lo de la capa, qué bo XD Mira que si el James li arriba a donar l'anell a l'Oracle... XD

I aprofitant que és l'últim capítol de la tercera part, et regalo un dibuix fotografiat amb mala calitat que vaig fer l'estiu passat, espero que t'agradi :)  http://gillyweed999.deviantart.co m/art/ETQB-396686200

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris29/08/2013 a les 16:40:33
#24231Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Wiii, sí, ja estic preparant l'índex de la quarta part ^^. A mi, el que éshistòria em va agradar més l'Exèrcit de la McGonagall, però aquesta és la que m'ha quedat més divertida i entretinguda crec. A superar-se amb la quarta! ^^ marta_ginny: siii, així m'agrada, passant de tot a classe! XD L'Agatha no serà la Pandora, només pensarà en alguna cosa per fer una mena de capsa de Pandora, però serà molt diferent i no serà l'Agatha... no exactament. Pel que fa a l'Oracle... no ho sé, no sé si necessitaré que torni a sortir, però m'agrada força el personatge. Merci per comentar! Arwen Black: :O Estic anonadada amb el dibuix. Que xulo, tia! O.O M'encantaaaa! Encara estic rumiant qui són: 1) els tres de l'equerra (la noia és l'andrea, amb el Lorcan i el Charlie, portser) els dos que estan entre la Lily i el Parra (què és això blau a sobre la caixa?) i el noi ros del costat de l'Scorp? Tia, està GENIAL. I els detalls de la caixa, els profes, l'acadèmia, el dirigible... quina passada!




AvatarArwen Black Moderador/a 140 comentaris31/08/2013 a les 13:07:10
#24233Encara no he escrit cap fanfiction

M'encanta que t'agradi :D >.<

 

Els tres de l'esquerra ho has dit bé, sip! Entre la Lily i el Parra hi han l'Hugo i el Killian (no sé si estic  recordant el nom bé... el germà de l'Andrea, vaja). Aquest últim era difícil de reconèixer, l'únic "ginyo" que se'm va acudir per a que fos identificat és que vesteix amb els mateixos colors que l'Andrea i té la mateixa postura ^^" I l'Hugo, el germanet de la Rose... no és precisament que surti a la fanfic però mentre dibuixava em va sortir de posar-lo ja que al cap i a la fi és de la family, i surt a l'epíleg del setè de la Rowling... :$ és normal que no sabessis qui és :) Lo blau de sobre la caixa és una capa que l'Hugo està fent volar amb la vareta (no tinc ni idea de per què és blava en lloc de negra), l'objectiu de què ho faci no és tant un objectiu sinó una justificació per a excusar-lo de què no s'adoni que els petards que té la Lily a la butxaca li estan calant foc al jersei XD I per últim, el noi ros del costat de l'Scorp és el Paris, la cosa poc visible i de colors que té agafada amb el braç vol ser una paleta per a pintura ^^

 

En resum, nombrant els personatges d'esquerra a dreta són: (a dalt) l'Aberforth, el Papi Sòcrates i la McCrits; (a baix) Charlie, Lorcan, Andrea, Rose, Scorp, Albus, Paris, Geena, la de l'Acadèmia, James, Alice, Frank, moto del Frank (té tanta personalitat que l'incloc aquí xd), Gunnar de Durmstrang, Elektra, Lysander (que com s'assembla més a la Luna en comportament, està distret agotxat mirant fongs), Sofia, Lily, Angelos (tant aquest com la S haurien de ser més morens de pell pro wno ^^"), Hugo, germà de l'Andrea i Parra.

 

Detalls extra que no són precisament reconeixibles però JO SÉ que hi són: l'Andrea té bitllets a la butxaca, l'Albus porta la capa d'invisibilitat a una butxaca interior de la capa, el James té la brúixola penjant d'una cadena de la butxaca, el bony blau de la cama de l'Alice vol ser l'espasa de Gryffindor amagada a la capa, a la mà del Frank hi penja la clau de la moto... i ja està crec. Ah, i quatre últimes coses: 1) personalment m'agrada molt que les "T" de quaTre i de bruixoTs siguin l'una el calze de foc i l'altra la copa que es troben al final de les proves :) 2) fins a l'últim moment no em vaig adonar que havia escrit "quatre" amb C en lloc de Q, idiota de mi XDD 3) si sembla que el paper està tacat, sobretot a dalt a la dreta, és perquè ho està: va sobreviure, al maleter durant un trajecte en cotxe, a l'atac d'un pot de tomata trencat a causa de la frenada sobtada que un home gran amb intencions suicides va provocar travessant el carrer ràpid, de cop i sense mirar,  4) la intenció inicial era que la McGonagall portés un extintor a les mans per arreglar els desastres involuntaris de la Lily, però al final va quedar planant al cel amb els altres profes com a éssers omnipresents. XD I ja està :D Fins aquí els tres llargs paràgrafs descrivint les Cròniques del Procés Artístic XDDD Si has arribat fins aquí et regalo un petonet!




Cassandra Ross Anònim01/09/2013 a les 16:18:23
#24238Encara no he escrit cap fanfiction

M'agrada moltissim. Tot està molt bé :D No hi ha res com estar a la família :D

Espero que continuis aviat amb la seguent fic ^^




Avatarivi_potter 512 comentaris05/09/2013 a les 23:46:21
#24261Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAA!

Ostres, no puc creure que s'hagi acabat!! M'ha encantat aquest fanfic,. t'ho he dit des del primer dia i m'encantarà poder llegir la següent part! Jo vaig entrant de tant en tant aquí i quan veig que penges nous capítols em donés una alegria immensa!

Molts petons i ens veiem aviat amb les aventures de tota aquesta colla! :)




hermione_phoenix 42 comentaris12/02/2016 a les 20:14:56
#26676Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

NIOOIOOOOOOOOOOO

Es pot haver acabat ja? Com pot ser!!!! Sispliiiiii fes una altraaaaaa

Es geniaaaaaaaaaaal!!!