Lily Evans - Capítol 2
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 13/07/2014 a les 20:00:06
Última modificació 13/07/2014 a les 20:00:06
Tots els capítols de Lily Evans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2

 hola tots i totes, ja torno a ser aquí, ara no us acostumeu a tenir un capítol nou cada dia, en aquest capítol no es la Lily qui parla sinó altres persones, ja veureu, a mi m'ha agradat molt escriure-ho.

-------------------------------------- ----------------------------------------------------

El dia 1 de setembre em vaig despertar a les sis del matí sense que els meus pares ho sabessin, perquè la nit abans la meva mare em va estar dient que em fes el bagul per anar a Hogwarts o arribaria tard i perdria el tren. Com que no volia que em castiguessin em vaig aixecar i em vaig posar a fer el bagul amb les coses necessàries (llibres, plomes, pergamins, tinters, roba...).

Cap a les vuit vaig sentir sorolls a l'habitació del meus pares, vaig sentir pasos, i com un llamp em vaig posar dintre el llit al el llençol al cap perquè els meus pares es pensessin que dormia.

Crec que el pla va funcionar, la meva mare va venir i em va destapar dient-me:

-Va James vinga, vés a esmorzar que encara arribarem tard a l'estació.

Em vaig vestir amb roba de muggle i vaig baixar amb els meus paresa esmorzar a la cuina.

L'esmorzar va anar bastant ràpid, el meu pare va agafar el meu bagul i el va posar al maleter d'un cotxe muggle (com que viviem a prop de l'estació al meu pare li agradava anra-hi amb cotxe) i vam pujar tots tres al cotxe.

Pel meu gust crec que vem arribar massa dora a l'estació, però com que la meva mare sempre volia anar-hi puntual. Al arribar al davant del mur la meva mare em va tirar una petó i el meu pare em va dir amb un xiuxiueig:

-Vés amb compte, i no siguis gamberro noi.

Jo no li vaig respondre i la meva mare, quan jo vaig haver adelantat a una nena pèl-roja vaig sentir que cridava:

-Vols que t'acompanyem James?

Però jo ja estava creuant l'anada així que no li vaig contestar. El tren era una passada, portava molt de temps volent-lo veure de més a prop i ara que podia era fasinant.

Vaig pensar que com que havia arribat dora podria conseguir un compartiment buit, vaig pujar al tren i el primer compartiment que vaig veure estava buit, així que hi vaig entrar i em vaig estirar ocupant dos seients i pensant <<Ets lliure James Potter, a Hogwarts, amb noies i nous amics, ets lliure>>.

Al cap d'una estona quan ja sonava el xiulet del tren, van trucar a la porta del compartiment, un noi de cabells negres i curts em va mirar amb una mirada expectrant i em va dir:

-Que puc passar? Es que no queda lloc.

-Sí, passa.

Quan es va asseure me'l vaig començar a mirar encuriosit, jo ja m'havia sentat, ja no estava estirat, i ell, debia notar la meva mirada i em va dir:

-Què? Què tal? És el teu primer any?

-Bé, anem fent. Si i el teu?

-També, aquest any començo. Per cert, com et dius?

-Potter, James Potter. I tu?

-Sírius, Sírius Black.

-Ostres, ets de la nissaga dels Black?

-Sí, i com segur que tu també ets de la dels Potter.

Ens vam estar tot el viatge rient i explicant-nos coses del tot estranyes, però aquell Sírius em va caure molt bé la veritat. Quan va començar a fosquejar vem optar per posar-nos ja l'uniforme, i just quan ens acabavem de canviar va entrar un noi, amb una mica de pinta espellifada i ens va dir:

-Perdoneu, però no heu vist pas un rellotge de color rosa on hi deia: saltarins i saltarines?

Els dos ens vam mirar i ens vam posar a riure, el noi ens va mirar desconcertat i jo li vaig dir:

-No, però qui la perdut?

-Una noia de tercer, la Georgina Cannes.

Aquell noi va marxar una mica destarotat després de com ens havíem comportat en Sírius i jo, però va ser molt divertit, després vem seguir comentant el que havia passant i quasi ens pixem a sobre de tant riure.

Quan el tren estava a punt de parar en Sírius em va demanar d'improvís:

-A tu t'agrada fe bromes James?

Me'l vaig mirar, a la seva cara es veia un somriure entremaliat i els seus ulls brillanven d'emoció, i li vaig contestar amb un somriure a la cara:

-Oi tant!

En aquell moment va ser quan vaig pensar que la meva amistat amb en Sírius seria molt bona.

 

* * * * * * *

El matí de l'1 de setembre va ser desastrós, jo no volia anar a Hogwarts, sabia perfectament que no tindria cap amic a part de la Lily, que ella segur que en feia molt aiat de tan guapa i simpàtica com era. El meu pare em va dir que amb els amics que havia fet en el seu sopar de la setmana passada n'hi hauria més que suficient, cosa que jo no creia.

Quan vem arribar a King's Cross els meus pares no van ni venir a dir-me adéu, encara que sabia que a l'endemà tindria una carta de la meva mare demanat-me com m'havia anat el primer dia.

Vaig travessar l'anada tranquil·lament, vaig pujar al tren amb molta lentitud i algú em va picr a l'esquena:

-Severus, hola, perquè no vens amb mi i la resta de la colla?

Era en Lucius, un dels nois que havia conegut al sopar, vaig anar amb ell fins a un compartiment quasi al final del tren, vaig entrar una mica espantat i el Lucius em va començar a presentar a tots els presents:

-Ell és l'Arnold Johnson, en Brad McAdamms i en Tim Harrison. Nois ell és en Severus Snape, un amic.

Em vaig asseure amb ells, van començar a parlar de gent que no era de sang pura i no se que més, jo només tenia una cosa al cap, veure a la Lily, volia anar amb ella al compartiment, però no creia que poguès, segur que aquells no em deixarien sortir així com així.

En Lucius al final va dir:

-Severus, Arnold, anem afer un tomb pel tren a veure que ens trobem.

Vaig sortir l'últim, i llavors, en aquell moment el cor em va fer una salt, la Lily em va saludar, jo li anava a tornar la salutació quan l'Arno, em va preguntar:

-La coneixes aquella sang de fang?

Llavors em vaig repensar i no la vaig saludar, vaig girar la cara i els vaig seguir a donar una volta pel tren.

No sé si va ser per la cabrejada que duia a sobre per no haver saludat a la Lily, que quan ens vam acabar de vestir i estavem baixant del tren, vaig pensar que potser amb uns quants encanteris podria fer-me desaparèixer d'allà.

---------------------------------------------------------------- ---------------------------

que us ha semblat? interessant?

Ja em direu!!! Fins aviat!!!


Llegit 451 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris13/07/2014 a les 20:37:46
#24739Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wiii que ràpid que has escrit el següent! M'ha agradat molt!

Hahahaha, que amargat l'Snape, de veritat que espero que ho passi malament (a diferència de la majoria de la gent, odio el personatge de l'Snape). Gooooo Rondadors! El James i el Sirius molen molt ^^ El noi espellifat era el Remus, oi? Wo, i has fet sortir una Georgina, que et vaig comentar el nom!

Doncs apa, a seguir aviat, i el de la Lily Potter també, eh? Que sóc fan de la tercera generació!

A. Black




AvatarPotter_granger 349 comentaris14/07/2014 a les 13:18:08
#24741Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Wee, que ràpid!

Ha sigut xulo, veure l'1 de setembre dels altres personatges. Pobre Snape, que no pot saludar la seva única amiga (els Slytherin no crec que siguin amics de veritat). I el James i el Sirius em fan una mica de por. A veure quines bromes faran! I a veure quan coneixen el Remus!




AvatarAntares_Black 331 comentaris14/07/2014 a les 17:38:02
#24743Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Ei!

Caram ja tenim aquí el segon capítol!

Bé, bé. Veiem el mateix trascurs de temps des del punt de mira de cada personatge. Lily, James i Snape.

Males companyies, males companyies!! :(

P { margin-bottom: 0.21cm; }

«Potter, James Potter» hahahahahahaa Una mena de 007 en miniatura?? xDD

.<<Ets lliure James Potter, a Hogwarts, amb NOIES i nous amics, ets lliure>>. Noies? Un nen d'onze anys s'alegra d'anar a Hogwarts amb la gran importància, equivalent a fer nous amics, d'haver-hi  n-o-i-e-s...?

.Ah! I no crec que un Potter veiés amb un ostres entusiasta com aquest un membre de la nissaga dels Black... Però, bé, això ja són pensaments meus...

Ja està, i fins aquí el meu moment de discrepància xD

 

A veure si en el proper capítol ens deixes entreveure més coses ;)

Fins la propera!

Antares