Lily Evans - Capítol 10
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 26/07/2014 a les 17:48:20
Última modificació 26/07/2014 a les 17:48:20
Tots els capítols de Lily Evans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 10

 

Bona tarda, espero que estigueu bé i tingueu ganes de llegir, perquè aquí teniu un nou capítol!

------------------------------------------ ----------------------------------------------

Quan vaig veure com la Lily marxava cap a classe em vaig sentir alegre i trist alhora, trist perquè no la podria veure en tot el matí, i alegre perquè m'havia vingut a veure, m'havia fet molta il·lusió que em vingués a veure. El que va passar després, no em va agradar gaire la veritat:

-Ei Snape, com estàs? Sort que no ens han castigat eh! Però si que han castigat als imbècils d'en Potter i en Black, són ben idiotes. -va dir en Malfoy.

-Però gràcies a tu han rebut el que els hi toca Severus.

Ells vans eguir parlant una estona, però jo estava molt lluny d'allà, pensant en una tarda d'estiu, la tarda en que la Lily em va dir que era bruixa. Aquella tarda li vaig explicar moltes coses del món màgic, li vaig ensenyar el seu primer Periòdic profètic i vam estar parlant de les coses que fariem junts quan estiguessim aquí a Hogwarts...

-Doncs Snape, que et recuperis, nosaltres marxem a classe o farem tard. Adéu.

Vaig passar-me la resta del matí estirat en aquell estúpid llit en el que em sentia molt inútil, mirant per la finestra i bebent cada mitja hora una poció d'un color groc llampant que semblava pixum d'algun animal que havia menjat algo que no li havi sentat gaire bé.

Quan va arribar el migdia pensava que la Lily em tornaria a venir a veure, però no va ser així, llavors em vaig sentir molt decepcionat, ja sabia que no era la seva responsabilitat venir-me a veure, però a mi m'agradava passar temps amb ella, els dos sols, com abans.

Quan va sonar l'últim timbre de la tarda, no tenia cap esperança de veure a la Lily, però vaig sentir la seva veu a la llunyania que deia:

-Podria entrar senyora Pomfrey?

Llavors el cor em va començar a bategar més ràpid, estava alegre un altre cop.

-Hola Severus, haig de parlar amb tu.

Ella feia una cara molt seria, jo m'esperava el pitjor, però li vaig respondre:

-Hola Lily, doncs digues.

-Aquest matí, després d'estar amb tu m'he enfadat amb en James...

-Qui és en James? -vaig tallar-la bruscament.

-Un dels que volia fer la broma, però hi hauna cosa que no tinc clara. On estaves ahir a la nit? Venies d'algun lloc quan vas acabar enmig de la broma, on estaves?

La vaig mirar, els seus ulls verts semblava que em poguessin llegir la ment, em sentia idiota, què li podia dir? Si sabia el que estava fent s'enfadaria... Però llavors vaig tenir una rebelació.

-Doncs... venia... Venia de la sala comuna.

La Lily no sabia on estava la residència d'Slytherin, així que m'havia de creure.

-Ah, vaja, quina mala passada doncs. Ja està, era això el que et volia preguntar. Haig de marxar que tinc deures per fer, fins demà. Adéu.

Quan em va dir adéu em va tirar una petó, en aquell moment em sentia molt malament, havia mentit a la Lily, la única amiga de veritat que tenia a l'escola.

 

* * * * * *

Ahir a la nit tothom ens havia estat felicitant a mi i en Sírius, ens sentiem inparables, i quan vam pujar a l'habitació però, tots ens van començar a preguntar coses.

-Ha estat colossal James, de veritat, m'ha encantat, ets el meu ídol. -no parava de dir-me en Ben.

-Però Sírius, ha sigut expressament allò d'en Severus? -va preguntar en Cameron.

-No, el que li he dit a la professora McGonagall és veritat.

-I què fareu amb el càstig?

-Doncs complir-lo no Sírius? -vaig preguntar.

-Clar.

Vaig passar els ulls per l'habitació mentre em canviava, i vaig notar que faltava alguna cosa.

-On és en Remus?

Tots se'm van quedar mirant però ningú va respondre. Al cap d'una estona en Ben va trencar el silenci.

-No en tinc ni idea, potser s'ha quedat dormint mentre llegia a la sala comuna.

El tema va quedar aquí i tots ens vam posar a dormir.

L'endemà al matí, la gent ens seguia felicitant per la broma, però quan va venir l'Alice a dir-me que li havia agradat la broma vaig adonar-me que la Lily encara no ens havia dit res, així que quan vaig acabr d'esmorzar vaig anar corrents a davant de l'aula de Defensa contra les Forces del Mal. Em vaig esperar una estona quan vaig veure a l'Alice parlant amb una noia pèl-roja, vaig anar per darrere i li vaig preguntar com era que no ens havia felicitat, llavors em va dir que el Grenyes (era com li deiem al nen que havia caigut a la nostra broma per error) era amic seu i que no li havia agradat gens la broma. Me la vaig quedar mirant i de cop i volta d'aquells ulls verts tan macos en va començar a caure aigua, la Lily va marxar corrents, i jo no sabia que fer, m'havia quedat allà plantat sense poder-li dir res.

-Alice, què puc fer? Jo no ho sabia això!

L'Alice va moure el cap, vaig entendre que no podia fer-hi res i quan vam entrar a la classe vaig estar pendent d'ella.

Quan van haver acabat les classes del matí vam anar a dinar, en Sírius i jo vam veure en Remus de lluny, semblava molt cansat.

-Ei Remus, on et vas ficar ahir a la nit? Et vas perdre la broma!

Ens va mirar amb una cara llarga i cansada.

-No em trobava bé i vaig anar a la infermeria. Vaig tornar molt tard.

Vam menjartots tres junts fins que va arribar en Ben i es va unir a nosaltres. Quan estava a punt d'aixecar-me i marxar, la Lily se'm va acostar amb un somriure a la boca.

-James, podria parlar amb tu?

Vaig seguir-la fins a un racó on no ens podien sentir i va dir-me.

-Perdona pel que m'ha passat al matí, es que en Severus...

-És amic teu ja ho sé, però no volíem que ningú pregués mal, va ser culpa seva per ficar-se allà enmig.

De cop, en un moment se li va tornar a esborrar el somriure que feia dos segons tenia a la cara i em va dir:

-Així que s'hi va ficar eh... Doncs mira, si li tornes a fer alguna cosa les pagaràs cares.

-Ah, jo? Doncs que ell vagi amb compte de no prendre mal. Què no sap defensar-se ell?

-Sí, però ara no pot...

-Mira Evans, no va ser culpa meva tot això, va ser...

Però aquella vegada la Lily va marxar enfadada amb mi, sense ni deixar-me acabar la frase.

Quan me'n anava amb en Sírius, en Remus i en Ben cap a classe, tot pensant que no havia sigut culpa meva, havia sigut la Lily qui s'havia enfadat amb mi, no jo amb ella, en Remus em va preguntar:

-Què t'ha dit la Lily?

-Només ens hem discutit, s'ha enfadat amb mi per culpa del Grenyes aquest, crec que ella li neteja els mocs i tot!

---------------------- --------------------------------------------------------------------------- -

Ja està fi del capítol. Comenteu, m'agrada molt, així llegeixo crítiques i puc millorar en tot.

Bon cap de setmana!!


Llegit 436 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris26/07/2014 a les 18:53:03
#24819Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hahahaha, m'encaaaaaaanta. La Lily és una mica massa altiva. Ha anat a disculpar-se, sí, però no se n'ha sortit gaire bé, no, tan a la defensiva que està? Buuuuuuu Snape buuuuuuu! Dutxa't! XD

Fan del James. I punto. M'agrada el detall aquest que el Remus desaparegui per les nits, hehe. A veure quan se n'assabenta Lily que la sala comuna dl'Sly queda a les masmorres! Així sabrà que l'ha mentit! ^^

Go rondadooooors!cheeky




AvatarAntares_Black 331 comentaris30/07/2014 a les 14:37:49
#24837Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Oh, quina emoció! Ja comença el temps de “La Lluna Plena”!

Ja està bé que Lily es mostri altiva. Com més 'odiï' en James, més se l'estimarà quan creixi. Els sol passar, això, a les nenes com la Lily. Es coneix com la síndrome «a veure quan baixem del burro» (Sí, estic de síndromes, aquests dies xD). Parlo per ella, perquè jo tinc les coses clares i no he de baixar d'enlloc hehe ;)

I el que li passa a l'Snape és mínimament comprensible. No li pot dir la veritat del tot, perquè sinó es ficaria en un bon embolic amb la resta d'Slytherin. D'altra banda, no li agrada mentir la Lily. Ai... No es pot ser a dos llocs alhora. Però l'Snape hauria de ser més decidit. Si hagués dit veritats des del principi no es trobaria on és. Ho he d'admetre...

 

Antares

PD: 'seria' (seriosa); «Havia mentit - la Lily» ;)