Lily Potter - La pedra de la ressurrecció
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 30/08/2014 a les 16:45:38
Última modificació 30/08/2014 a les 16:45:38
Tots els capítols de Lily Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


La pedra de la ressurrecció

La pedra de la ressurrecció

 

Ja sé que avui tocava un capítol de la Lily Evans, però una amiga meva s'ha endut el pen on el tinc escrit per llegir-se'l i no el tenia, així que aquí us deixo a la Lily Potter.

------------------------------------------ -------------------------------

Durant la següent setmana es notava que ja faltava ben poc pels exàmens de final de curs. Tothom anava ràpid a tots els llocs i la Rose no era la única que es passava el dia a la biblioteca.

Però en la cosa que més pensava la Lily aquells dia era la pedra. Aquella pedra negra la tenia obsessionada, quan no estava fent deures amb el Peter i en William (que ja havia tornat de l'enterrament durant el cap de setmana) o a classe, es passava hores i hores mirant aquella pedra.

El que no sabia la Lily era que el dia que no volgués fer servir la pedra, el dia que no tingués intenció de fer-la servir, aquell dia seria el dia que aprendria a fer-ne ús.

I aquell dia no va trigar a arribar.

Era diumenge 22 de maig, ja havien acabat els deures de la setmana i ja havien estudiat totes les matèries que més els hi costaven. Tenien temps lliure.

Aquella tarda feia un temps meravellós, el sol brillava, els jardins estaven plens de flors i ja no es veia neu per enlloc, així que en Peter, en William i la Lily van baixar als jardins i es van estirar en un arbre que hi havia proper al llac.

-Ja s'acaba el curs. -va dir en William alegre.

-Sí. -va contestar en Peter passant la pàgina del seu llibre.

El sol els enlluernava una mica, però aquella escalfor feia que quasi s'adormissin, però la pau es va trencar quan van sentir un crit no gaire llunyà.

Es van aixecar espantats, en Peter va tirar un llibre que estava llegint i va sortir corrents, en William va anar-hi darrere seu, i la Lily es va quedar allà a terra, enlluernada pel sol.

-Agafa les varetes Scorpius, ràpid.

La Lily es va girar sense saber on apuntava amb la mirada i va cridar:

-Petrificus totallus.

Va sentir que algú sortia corrents i llavors va començar a veure que havia fet, havia petrificat a l'Scorpius Malfoy.

-Senyoreta Potter. -el professor Howard s'estava acostant cap on hi havia la Lily.

Darrere seu hi anava l'Hugo, que quan va veure l'Scorpius va reprimr un crit.

-Es pot saber...?

-Ens volia robar les varetes. -va intentar explicar la Lily.

El professor Howard va fer un movient de vareta i l'Scorpius va començar a moure's.

-Jo només venia dir-li que, segons m'ha dit el senyor Weasley, que la seva mare vol parlar amb vostè al Gran Saló ara, però ara em veig amb l'obligació de castigar-la aquesta nit netejant el lavabo de noies del segon pis.

-No pot ser el d'un altre pis?

-No.

L'Hugo es va quedar davant de la Lily sense dir res, i llavors, quan en Peter i en William van arribar la Lily va marxar sense donar explicacions de la seva cara de mal humor i va escoltar com l'Hugo els hi estava explicant el que havia ocorregut.

Va travessar els jardins amb la ràbia menjat-se-la per dins, pensant en que la seva mare en tenia la culpa de tot, en aquell moment la mataria, però quan va obrir la porta del despatx tota la ràbia va desaparèixer de cop.

Allà dintre hi havia asseguts l'Albus i en James amb una cara molt seria. La Lily es va asseure a a única cadira que quedava buida en aquell petit despatx i la seva mare va començar a explicar:

-Tranquils, no és res del papa.

Tota la tensió de la sala es va esvaïr en un tres i no res, i de sobte aquell despatx semblava molt més acollidor.

-Es sobre el meu reportatge, m'agradaria que hi sortissiu, així que he pensat que com que aquesta setmana comenceu els examens, que aquest vespre, allà a dos quarts de sis, d'aquí mitja hora, quedem al camp de quidditch perquè feu algunes acrobàcies, us fem algunes fotos i ja estarà. Què us sembla?

Els tres es van mirar i en James va respondre per tots:

-D'acord.

Quan van sortir del despatx en James i l'Albus se'n van anar corrents a canviar-se la roba per posar-se l'equipació de quidditch, però la Lily no tenia equipació, així que va començar a anar cap al camp amb lentitud, pensant en els estúpids lavabos del segon pis.

Sense saber com va arribar al camp de quidditch, va entrar als vestuaris i va agafar una de les antigues escombres que hi havia allà per si a algun jugador se li trencava la seva durant un partit i es va posar a donar voltes pel camp.

Al cap de ben poca estona van arribar els seus germans amb les seves respectives escombres; en James amb la seva Llampec 600 i l'Albus amb la Escombradora 1000.

Quan ja feia estona que els tres estaven voltant pel camp, va aparèixer la Ginny amb un fotògraf al costat i els va fer baixar fins on era ella.

-Nois, us presento en Vadil Cox, el fotògraf esportiu del Periòdic Profètic.

Aquell home era baix, amb unes ulleres molt gruixudes i uns ulls negres molt petits; cabells curts i blanquinosos; tenia un tic que feia que cada dos per tres es coloqués bé les ulleres.

-Ara heu de fer algunes coses quan us hagueu enlairat i nosaltres us farem algunes fotos, d'acord? -va dir aquell home amb una veu pastosa.

Els tres van assentir i van aixecar el vol.

En james va començar a fer volteretes endavant i endarrere; cada cop que parava es pentinava els cabells i somreia a la càmara.

L'Albus feia voltes pel camp amb un somriure de revista, es tirava en picat i tornava a pujar com si no hagués passat res; un cop es va enbalar massa i es va picar contra el terra.

En canvi, la Lily l'únic que va fer va ser anar cap els cèrcols d'una banda i anar cap als altres de revés; no estava d'humor per fer tonteries i a més només tenia al pensament el càstig d'aquest vespre.

Passada una mitja hora la Ginny els va fer baixar a tots tres i, amb un somriure radiant els hi va dir:

-Ara us ajunteu el tres i us fem una foto junts. Aquesta es per mi, no pel diari.

El tres germans es van ajuntar, van mirar a la càmara i van posar el seu millor somriure.

 

La Lily ja s'havia canviat, ara anava cap al Gran Saló per trobar-se amb els seus amics.

Es va asseure davant d'en William i en Peter, i abans de que cap dels dos pogués dir res, l'Hugo va aparèixer al seu costat.

-Ho sento molt. -va dir ell.

-No passa res, estaré una nit sencera parlant amb la Gemma Gemec. Segur que parlar d'en James serà un bon tema de conversa, segur que hi està enamorada. -va dir la Lily abatuda.

Els altres tres van riure, i llavors, quan ja estaven per les postres va venir en James i li va dir a la Lily a cau d'orella:

-Lils, em deixaries la Capa de la Invisibilitat?

Ella es va girar i va mirar al seu germà als ulls i li va preguntar:

-Per què la necessites?

-Per fer una broma sense que sàpiguen que he estat jo.

-La mama ho sabrà.

-No a menys que tu li diguis que m'has deixat la capa.

La Lily no va deixar de mirar els ulls color avellana del seu germà, eren els mateixos ulls què els seus, però els d'ell no tenien lluentor dins.

-D'acord, te la deixo, però te la donaré demà, avui estic castigada.

-Ja ho sé. Potters contra Slytherins, és com ens diuen ara.

Quan van acabar de sopar la Lily es va despedir dels tres nois i es va encaminar cap al lavabo del segon pis, o també anomenat, el lavabo de la Gemma Gemec.

Va entrar en silenci, sense saber ben bé si es trobaria amb aquell fantasma tan antipàtic, llavors, la Gemma va aparèixer d'un dels lavabos i va començar a cridar:

-Potter, ja tornes a ser aquí? Com és?

-No he vingut per gust Gemma, estic castigada.

La Gemma va començar a riure descaradament i va submergir-se dins d'un dels vàters.

La Lily va fer l'intent de córrer per fer-li mal, però va rellicar i va notar que alguna cosa se li havia clavat a la cama. Es va aixecar i va treure la vareta de dintre la túnica, a l'altre butxaca hi havia una altra cosa, una pedreta negra amb la que estava obsessionada des de feia dies.

De cop la Gemma va tornar a aprèixer quan la Lily tenia la pedra entre les mans.

-Saps per què serveix? -va dir amb una veu riallera.

-No.

-Tu dona-li tres voltes i veuràs què passa.

La Lily seguia desconfiant de la Gemma, però per provar no passava res. Va fer girar la pedra sobre la seva mà tres vegades i no va pasar res, la pedra no havia canviat, però quan la Lily va haver tancat el puny i anava a dir-li unes quantes coses a la Gemma vaveure tot de persones davant seu.

Ella va fer un petit crit, però després de fixar-se en totes aquelles persones va donar-se compte de que les coneixia, coneixia a bastantes de les persones què hi havia davant seu.

-Àvia...? -va dir la Lily mirant a una dona pél-roja que li somreia.

La dona va assentir.

-Avi?

L'home què tenia els cabells com el seu pare i els seus germans va somriure encara més.

-Sírius?

L'home què hi havia al cantó del seu avi va riure i va assentir amb el cap.

-I tu... ets en Remus?

Ell va riure i va assentir com tots els demés.

-Com és que...?

-Que ens pots veure? -va ajudar-la en Sírius.

La Lily va assentir.

-Lily, tens la pedra de la ressurreció. -va dir-li la seva àvia.

-La què? -va dir la Lily desconcertada.

-La pedra negra què tens al puny esquerre. -va dir-li el seu avi.

La Lily es va quedar parada, no sabia què dir.

-Els teus pares no t'han explicat mai les Rondalles del Bard Gallard? -va preguntar en Remus.

-Sí, però quasi mai les escoltava. A mi m'agradaven més les històries dels Rondadors.

Els tres homes van riure i la seva àvia li va dir:

-Tu saps qui són els Rondadors, oi?

La Lily va riure i va dir què sí.

-Però què tenen a veure les rondalles amb la pedra?

Llavors entre tots quatre van poder-li explicar a la Lily que hi havia les tres relíquies (la capa, la vareta i la pedra), i que la pedra era la que ella tenia a la mà.

-Doncs el teu pare no t'ha explicat mai res sobre les relíquies? -va preguntar en Sírius.

-No.

Les quatres figures es van mirar i van assentir a la vegada.

-Però, per què m'hauria d'haver explicat algo sobre relíqiues?

-Per res, no és important.

El lavabo va quedar en silenci durant una estona fins que després d'haver assimilat aquella situació, es va apropar a la seva àvia i li va dir:

-Com és que us puc veure?

-Lily, nosaltres estem sempre amb tu, amb tu i el teu pare i els teus germans. El que passa es que nosaltres estem aquí -va dir la seva àvia assenyalant-li el cor.

La Lily es va fixar en els ulls de la seva àvia, eren els mateixos que els del seu pare i l'Albus, verds penetrants.

-Així, sempre que vulgui puc parlar amb vosaltres? -va preguntar a tots els presents.

Els tres li van smriure i van assentir.

-Doncs ja podem començar a parlar, tinc moltes coses que explicar-vos.

Es va asseure davant d'una de les portes dels vàters i va explicar (especialment a en Remus) que en Teddy era com el seu germà gran i que estava sortint amb la Victoire; que en James s'assemblava molt al seu avi patern, era molt famós entre les noies i jugava molt bé a quidditch; que l'Albus era el més tranquil i sensat dels tres germans.

La resposta que li van donar quan va acabar d'explicar totes les coses de les que volia parlar va ser:

-Ets com el teu pare.

Però la única pregunta que ella volia fer era fàcil i ràpida de dir, però li feia por que no li contestessin sincerament, potser no la sabrien contestar del tot, o fins i tot potser feia tan que estaven morts que no sabien ben bé la resposta, però al final, després de repassar de dalt a baix cada una de les figures va preguntar:

-Com era el meu pare?

El silenci va regnar en aquell peti lavabo del segon pis on hi havia la Lily Potter palant amb quatre persones mortes.

-Era i segueix sent la persona més valenta que he conegut mai. -va dir en Remus.

-Era entremaliat, però era molt bon noi, salvaria la seva vida per la de qualsevol. -va respondre en Sírius.

-Era i és un Gryffindor de veritat. -va dir en James orgullós.

-Era més o menys com tu, Lily. -va dir la seva àvia amb un somriure a la cara.

---------------------- ------------------------------------------------------

Espero que em perdoneu, el pròxim dia hi haurà Lily Evans, us ho prometo.

Ara deixeu cometeris després de llegir aquest capítol tan emocionant de la Lily Potter. (alemenys surt la Lily Evans XD)


Llegit 389 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1176 comentaris30/08/2014 a les 19:13:49
#24996Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wiiiii que guai! Rondadors per fi!

Qua guai que ha estat aquest capítol! Saps què m'ha agradat molt (potser és una tonteria)? La manera com has descrit el fotògraf, això que has dit que tenia un tic i tal... Està molt ben caracteritzat. I m'ha fet gràcia la frase "A la biblioteca no hi havia només la Rose" XD Poooobra, me l'he imagina allà com "hala, mira, gent!" XD

Ah! I a veure quina serà la brometa que el James no vol que sàpiguen que fa ell! Hehehe Potters contra Sly! Ja sabem de quin equip sóc, oi? Hehehe!

I que guai que surtin els rondadors... Huh, i ells no li podrien explicar a la Lily, això dels poder que té "com el seu pare?" Ja tinc ganes de saber què li ha passat al pobre Harry! I a veure si les amigues de la Lily deixen de fer l'idiota i tornen a ser amigues seves! Fins aviat!

Agatha Black




Avatarhermione potter 226 comentaris31/08/2014 a les 17:56:45
#24997Tinc 7 fanfictions i un total de 64 capítols

Es que el fotògraf és del Periòdic Profètic, així que ha de ser extravagant (m'imagino d'una manera ben estranya el diari). La frase sobre la Rose és original eh!! Hahaha Ja la veuràs, serà èpica per acabar el curs XD Jo ho he fet perquè ells creuen que ja de ser el pare qui li expliqui. A més així hi ha més misteri ;P Això de les amigues està portant problemes, però fins al final no es sabrà res. Deixo amb intriga. No t'ha sapigut greu oi que hagi canviat de Fic oi? Es que no tenia el pen. Muaaaa!!!