Lily Potter - La persona inesperada
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 02/10/2014 a les 15:37:54
Última modificació 02/10/2014 a les 15:37:54
Tots els capítols de Lily Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


La persona inesperada

 

La persona inesperada

Aquest sí que és el capítol bo, sento molt el desgabell d'ahir, vaig equivocar-me de capítol, ho sento, però aquí teniu el bo, espro que us agradi.

----------------------------- -----------------------------------------------

-Lily Potter -va dir una veu malvada des del fons de la sala.

La Lily va aixecar els ulls del cos inconcient de la Kat i va donar-se compte de que no estava sola a la sala. Algú amb una capa negra estava situat al fons de la sala i l'havia cridat.

-Ja sabia jo que vindries -va tornar a dir aquella veu, aquell cop amb una mica d'alegria.

Ella no sabia què dir, s'havia quedat en blanc, ella havia vingut a veure al seu pare. La única cosa que li passava pel cap eren preguntes que voldria fer.

-On està el meu pare? -va dir la Lily mentre s'aixecava.

Un llamp va il·luminar per un segon la sala, però la Lily no va poder distingir la cara que s'amagava darrere aquella caputxa negra.

Aquella persona va riure.

-De veritat encara penses, vull dir, encara creus que el teu pare està aquí?

Tota la sala es va quedar en silenci, un silenci tens, només trencat pel so del trons i les gotes de pluja. Aquella persona encaputxada, encara que la Lily no ho veiés, li estava clavant els ulls en els seus, ho notava.

-Veig que no saps pas què dir...

Aquell cos es va començar a moure per la sala tan poc il·luminada.

-Què li ha fet a la Kat? -va dir la Lily finalment.

Aquella persona va tornar a riure mentre tornava al lloc on havia estat inicialment.

-Veig que vas al gra Potter, com el teu estimat pare. El que no entenc és com pots seguir volent saber què li passa a aquesta noia que no és amiga teva. És un sang de fang repugnant, no es mereix el repecte de ningú. Només sap robar varetes als mags de veritat.

Llavors la Lily va fer un pas enrrere involuntariament. No sabia què fer, ningú l'aniria a buscar. S'havia d'esperar mitja hora, sinó res. Moriria en mans d'algú a qui ni havia vist la cara. Havia de guanyar temps per pensar alguna manera d'escapar. Hauria de fer que aquella persona parlés, així guanyaria temps, o potser no.

-I per què volia que vingués? -va dir tornant endavant, amb una veu segura i ferma.

-Per una cosa que tens.

La Lily no sabia ben bé a que es referia, seria la capa o la pedra? Ella igualment no li anava a posar les coses gens fàcils.

-Jo en tinc moltes, de coses. -va dir amb un to un pèl desafiant.

-Però n'hi ha una especialment que només la tens tu, i que jo sàpiga no l'has ensenyat a ningú. Una cosa petita i negra que té el nom de la pedra de la ressurecció. Et sona?

No sabia què contestar. Com podia saber que ella tenia la pedra i no l'havia ensenyada a ningú? No ho sabia ningú.

-No, no en sé res d'aquesta pedra.

Llavors un tro va fer que el silenci regnés a la sala de nou.

Aquella persona va acostar-se a la Lily. Ella va quedar quieta on estava, no pensava tirar enrrere.

-Sé que tens la pedra Potter, i jo la vull.

La Lily no sabia per què la volia aquella persona, però ella la volia per poder parlar amb la seva família, i hi donaria la vida.

-No li penso donar! -va cridar la Lily.

Al mateix temps que ho va cridar, aquella persona va aixecar el punyal que duia a la mà esquerre, que va quedar reflectit per la llum d'un llamp i, sense que la Lily tingués temps de reaccionar, li va fer un tall bastant profund a la galta dreta que va fer que la Lily caigués al terra amb un cop sord.

Aquella persona va guardar-se el punyal a dintre la capa, i es va quedar al costat del peu esquerre de la Kat.

-Dóna-me-la. -va dir amb una veu enfadada, posant la seva mà blanca al davant de la Lily.

Aquella persona va moure el cos de la Kat cap al costat esquerre de la sala amb un simple moviment de vareta, per quedar cara a cara amb la Lily, qui amb totes les seves forces s'havia pogut aixecar del terra, amb la cara i les mans plenes de sang.

La Lily va anar fent pasos enrrere, fins que va acabar empotrada a la porta, sense sortida.

-No li donaré mai!

-Si no me la dones tothom acabarà morint: la teva família, els teus amics... I un dia, quan estiguis cansada de veure com moren tots, vindràs i et mataré.

La Lily va córrer cap a la dreta de la sala, va agafar un dels trofeus més grans que hi havia a l'estanteria que li quedava més a la vora i li va tirar a aquella persona, sense mirar on apuntava.

Aquella persona va caure d'esquenes al terra, però es va aixecar i va anar al davant de la Lily, on al costat hi havia una finestra que de cop es va obrir de bat a bat i va deixar entrar la claror d'un llamp que va fer que tota la sala quedés en silenci.

Però quan aquela persona estava apuntant a la Lily amb la vareta, preparada per fer qualsevol malefici, es va sentir una explosió pròxima.

La porta de la sala havia explotat i havia entrat la professora McGonagall, amb una de les seves túniques sempre elegants, i va començar a tirar sortilegis a aquella persona encaputxada.

La Lily va quedar-se quieta, no sabia ben bé què fer. Es movia o no?

Quan va intentar fer el moviment de caminar, un sortilegi va tocar l'estanteria que hi havia damunt de cap de la Lily, així que ella va sortir corrents endavant.

Aquella persona va córrer cap a la finestra que hi havia oberta a la sala, però abans de que pogués saltar i desaparèixer, la Lily va poder-li arrancar un tros d'aquella capa negra que li voleiava quan corria.

Just després de veure com aquell ésser a qui ara odiava amb tota la seva ànima saltava per la finestra i es perdia entre la nit plujosa, va caure d'esquenes al terra.

La professora McGonagall es va apropar a la Lily, que estava estirada al terra amb la cara bruta i plena de sang.

-Lily, com està?

La Lily no podia dir res, no li sortien les paraules, així que la única cosa què podia fer era assenyalar, assenyalar a la Kat, volia que ajudessin a la Kat, a ella li era igual el què li passés, però la Kat estava inconcient.

La professora McGonagall va anar a veure el que la Lily li havia assenyalat amb tantes presses, i llavors va començar a sentir moltes veus a la sala, moltes pases i molts crits d'horror, sorpresa i espant. Ja no només hi havia la professora McGonagall.

Algú li havia agafat la mà dreta amb força, no sabia qui, però li estava apretant la mà molt fort, semblava que pensés que la Lily marxaria i no tornaria. La Lily també li va agafar la mà, però quasi no tenia força i la mà li va anar relliscant de la de l'altra persona, fins que al final només li tocava les puntes dels dits.

La última imatge que va veure la Lily abans de desmair-se va ser la cara del seu pare, amb aquelles ulleres rodones que tant l'afavorien i aquells ulls verts que tenia iguals que l'Albus i la seva àvia.

-Lily...

Llavors tot el que a veure era negre. Estava cansada i volia descansar. Volia dormir profundament. Tot el que havia passat era un somni, un somni que quan obrís els ulls explicaria als seus amics. No era veritat, era una fantasia seva, la seva ment li havia fet somiar tot.

 


Llegit 421 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris02/10/2014 a les 17:05:45
#25160Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Aaaaahhhhhhh!

Ara tot té molt més sentit! Ho havia pensat, que potser t'havies equivocat de capítol, però com que era aquest punt tan emocionant vaig pensar que potser ho havies fet a posta! Ok, ara al comentari de veritat:

Quina por! I quina angúnia! Qui deu ser la persona encaputxada? Pobreta Kat, esperem qu estigui bé! Ja sabia que la Lily se'n sortiria... i que bonica la McGonagall, salvant-li la pell. M'ha recordat una mica al Dumbledore amb el Harry. Que mona que és! <3 

Ara doncs, aquesta cicatriu de la galta no li desapareixerà. (No sé si hi has arribat, però a la tercera fanfic meva al James també li fan una cicatriu a la cara que no se'n va, que guai!) Em pregunto si deu tenir alguna propietat especial, aquesta de la Lily. La del James de moment no fa res, hehehe. 

El que no he entès massa és una part del final... quan la Lily veu el seu pare... és el seu pare de veritat? O se l'ha imaginat? O és l'Albus i l Lily el confón amb el Harry porquè espera veure'l? Qui és que li agafa a mà?

Ja et tornaré a comentar el capítol següent, que el tornare a llegir i ho entendré tot millor, hehehe! ^^

Fins aviat!




Avatarhermione potter 229 comentaris03/10/2014 a les 16:52:28
#25161Tinc 7 fanfictions i un total de 66 capítols

Ho sento molt, de veritat, em vaig despìstar i pensava que ja havia penjat l'antepenúltim, ara quan t'ho llegeixis ho entendràs tot molt millor.

Era el que volia, que fes por i angúnia hihihi. Ho he fet a posta això de que fos la McGonagall qui salvés a la Lily, així recorda al primer llibre.

De moment no (encara no he arribat, no tinc gaire temps, encara vaig per la meitat de l'Exèrcit de la McGonagall, es que m'ho llegeixo al autobús de camí a l'insti amb el mòbil XD). De moment no sé si tindrà alguna propietat, m'ho haig de plantejar.

Al proper capítol, si no ho has entés t'ho explico, però jo crec que se suposa (això crec jo eh!)

Moltes gràcies, i de veritat, perdó per haver-me equivocat de capítol.

Petonsss!!!