Escrit per hermione potterEnviat el dia 18/11/2014 a les 12:16:22
Última modificació 18/11/2014 a les 12:16:22
Tots els capítols de Lily Potter i el centaure platejat
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Alison què?
Holaaa
Perdó pel retard, però entre que vaig tenir problemes amb l'ordinador i que duc una galipandria enorme a sobre no he tingut temps de penjar el capítol, però al final he pogut penjar-lo.
A mi aquest capítol és dels que més m'ha agradat escriure, potser perquè és una tonteria, però m'ha agradat molt i espero que també us agradi.
------------------------------------------ -------------------------------------------
Els tres nois es van quedar igual de confusos que les dues noies. Cap d'ells sabia què era el centaure platejat.
Quan van arribar tots els altres eren les dues del migdia passades. Els cinc nens que hi havia a la casa s'estaven morint de gana perquè la Ginny no els hi havia deixat menjar res des de l'esmorzar.
Tots els altres van arribar plens d efang, cansats i amb les sabates estripades. L'únic que va arribar bé va ser el Bill, que era el que tenia més per la mà aquella excursió tan perillosa.
-Jo us vaig avisar -va dir en Bill mentre tots s'estiraven al sofà, a les cadires i alguns fins i tot al terra.
Feien cara d'estar morts de gana i assedegats. L'Hugo, en Peter i en William es reien d'ells pel seu estat i quan la Ginny anava a ajudar-lo s aixecar-se els hi va dir:
-Penseu que aquests tres que ara riuen tant volien venir amb vosaltres.
Així que els altres es van posar a riure dels tres nens petits.
La resta de la tarda la Lily la va passar mirant per la petita finestra de l'habitació, pensant en on podia estar el seu pare en aquell moment, en què seria en aquell moment d ella Victoire i sobretot en el misteriós centaure platejat. Pel que havia vist als seus amics no els havia afectat gaire aquell tema, tots estaven a fora jugant a cartes, escacs màgics, parlant o escoltant la ràdio.
Llavors, de cop i volta algú va trucar a la porta. L'Oliver i l'Albus van entrar i van mirar a la Lily somrient.
-Lily per què no baixes? -li va preguntar l'Albus asseient-se al llit on dormia la Rose.
-No en tinc ganes -va respondre ella secament.
-Petita Potter, ara anem a jugar un partit de quidditch, t'apuntes o què?
La Lily va negar amb el cap i es va tornar a girar cap a la finestra.
-Això es que sap que la guanyarem... -va dir l'Albus.
Ella es va aixecar del llit i va començar a córrer escales avall cridant:
-A mi no em guanya ningú!
Com que els nois s'havien sortit amb la seva, la Lily va anar a jugar a quidditch amb ells, i com ella havia dit, els havia guanyat atrapant la papallona pel seu equip.
A la nit, en Harry encara no havia tornat i la Ginny feia veure que no estava preocupada, però els seus tres fills sabien que estava inquieta perquè el seu pare encara no havia tornat.
A les onze van enviar a tots els nens a dormir, i es van quedar asseguts al voltant de la llar de foc en Ted, en Bill i la Ginny, a l'espera d'alguna notícia sobre en Harry.
La nit era freda i el vent feia moure la casa, semblava que haguès de ploure perquè hi havia molts núvols al cel, però no queia cap gota.
La Lily només feia que fer voltes pel llit, la Kat roncava com un elefant i la Rose feia petits sospirs.
Va decidir aixecar-se per anar al lavabo de pis de dalt, però quan va sortir de l'habitació no va poder evitar sentir un tros de la conversa que hi havia a baix:
-No l'he vist marxar, segur que era urgent -deia la Ginny amb una veu dèbil.
-Segur que ara ens avisa, no et preocupis, és en Harry -li deia en Bill per consolar-la.
-Potser han aparegut noves proves sobre el cas Tenebrae -va dir en Ted amb la veu una mica insegura.
Quan la Lily va haver escoltat el nom Tenebrae va decidir tornar a l'habitació i intentar dormir d'una vegada.
Tenebrae era el nom del cas de la persona que li havia fet la cicatriu a la cara, sempre que a casa seva s'anomenava aquell nom era el moment més incòmode i estrany del dia.
Els últims dies que van passar amb els seus amics a la Casa d eles Petxines van ser dies de bromes (ja que li havien tornat a fer alguna cosa a l'Albus i una nit va començar a sortir fum del soterrani), de joc (passar-se tardes i tardes jugant a escacs màgics o a quidditch), però sobretot passant llargues estones a la platja.
Quan els seus amics i cosins van marxar, els tres germans es van quedar es van quedar sols a la casa de la platja. La seva mare quasi cada nit anava a cobrir notícies de partits i no els deixava anar-hi, en Ted havia tornat al pis que tenien ell i la Victoire a Londres per anar a treballar, el seu pare només parava a casa pels àpats i en Bill es passava la major part del temps arreglant el jardí.
Però el primer cap de setmana d'agost al matí, va arribar una carta que faria que tots estiguessin alegres.
Dos mussols marrons i banyuts i dues òlibes grises van entrar per la finestra deixant qautre coses diferents a la taula de la cuina. Una carta anava dirigida a en James, era d'una tal Sharon, l'altra era per en Bill, de la feina, la penúltima era el Periòdic Pròfetic amb una nota al damunt que anava dirigida a la Ginny, i l'última, la més important, era de la Victoire.
-Nova nòvia? -va preguntar l'Albus mentre li allargava la carta que feia olor a perfum de noia al seu germà.
En James va fer veure que no l'havia sentit i es va asseure en una cadira d'esquenes als seus germans per llegir la carta.
De cop i volta va entrar en Bill i va agafar el diari amb la nota i el va posar en una estanteria bastant alta on només hi arribava ell i va agafar la seva carta.
-Mireu, és de la Victoire! -va dir la Lily desplegant la carta.
“Hola família,
Crec que encara esteu tots a la Casa de les Petxines, així que només he enviat una carta aquí i l'altra al pis de Londres.
Us escric per dir-vos que demà ja estarem aquí, el meu avi ens a fet fora, diu que les poques vacances que queden les hem de passar divertint-nos no amb un 'vell francès que no sap el que es diu'.
Espero que us ho estigueu passant bé, nosaltres ja tenim ganes de tornar.
Bisous, Victoire.”
En Bill va somriure i va sortir una altra vegada al jardí. Els tres Potter es van quedar a la cuina sols una altra vegada.
En James es va aixecar i va tirar la carta amb perfum a les escombreries i es va tornar a asseure a la cadira.
-Es pot saber què hi deia? -li va demanar l'Albus.
En James se'l va mirar amb indiferència i li va respondre secament:
-El de sempre.
La Lily va mirar per la finestra, en Bill seguia arreglant el jardí. Va agafar una cadira i la va posar davant de la gran estanteria on en Bill hi havia deixat el diari i s'hi va enfilar. Va agafar en diari i el va tirar damunt de la taula.
-Lily, per què ho fas? -li van demanar els seus germans.
-Vull saber que ens oculten.
Els tres es van posar envoltant el diari i es van mirar indecisos.
-El diari o la nota? -va dir en James.
La Lily va apartar la nota del diari i va llegir la portada d'aquest: “Hogsmeade atacat?, vegeu més endavant”.
Va obrir el diari i en tota una plana amb un gran titular hi deia: “Hogsmeade atacat? Per Rita Skeeter & Alison Skeeter”.
-Recordo que el dia que vam venir aquí el titular del diaria era Hogsmeade segur?, però no vaig llegir el que deia -va explicar la Lily als seus germans.
“Per Rita Skeeter & Alison Skeeter, enviades especials del Periòdic Profètic.
Des de que es va acabar el curs escolar, al poble més proper a l'escola de màgia i bruixeria Hogwarts han ocorregut una sèrie de fets estranys als que no saben a qui atribuir-li la culpa: han robat tots els batuts de bescuit de les Tres Escombres, totes les xocolatines de la botiga Ducsdemel i tot d'altres objectes ben curiosos. L'únic lloc que no ha estat atacat a sigut el Cap de Senglar.
Hem estat pressionant a la Conselleria d'Afers Màgics, però com sempre ens han respós: “Ja ho estem investigant nosaltres senyoretes Skeeter, no posien el nas on no els hi toca”.
Dies després hem vist que el famós cap d'aurors Harry Potter passejant pel poble i fent preguntes als botiguers. I després diuen que som nosaltres les tafaneres.
El senyor Potter no ha volgut respondre a cap de les nostres gens íntimes preguntes i ens ha dit que anèssim a “fer de les nostres” a un altre lloc. Poc després hem pogut esbrinar que el famós Potter no està a casa seva amb la seva estimada família i ell maeix ens ha dit mentre el seguiem pel carrer major de Hogsmeade: “Els meus fills estan bé, deixi'm estar”. Els seus estranys fills deuen estar molt malament, sobretot la més petita de la casa qui, ens vam enterar l'altre dia, té una enorme cicatriu a la cara feta per una persona desconeguda que a la Conselleria anomenen Tenebrae. Serà la filla del famós Potter la que desencadenarà una altra guerra? O potser va ser un accident familiar que vol ocultar?
Seguirem informant molt aviat.”
Els tres germans es van quedar callats, sense saber quèdir del que acabaven de llegir, en silenci, només mirant la petita imatge de la Rita Skeeter acompanyada d'una noia més aviat jove amb els cabells exactament com ella i els ulls grans i blaus amb unes ulleres que en comparació eren molt petites. La nova generació de la Rita Skeeter estava aquí, la seva neboda, l'Alison Skeeter.
---------------------- ----------------------------------------------------------
Doncs aquí acaba el cinquè capítol. Intentaré ser més puntual aquesta setmana en penjar el capi, però no asseguro res.
Ara a comentar ^^
Petons i abraçades!!!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 18/11/2014 a les 12:37:16 #25311 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Hahahaha, a mit ambé m'ha encantat el capítol!
Terror! No en teníem prou amb una Skeeter, que ara en venen dues! Aaaarggghhhh! Hahahaha, quina ràbia de dones!
I que curiosos que són aquests robatoris, no? Com és que a tot arreu roben menys al Cap de Senglar? Quina mena de trampes té posades l'Aberforth per als lladres? O és ell, que es dedica a anar a robar a les altres botigues? Hahahaha, ja me l'imagino allà, d'amagades amb una capa negra col·lant-se a Ducsdemel a per granotes de xocolata... XDDDD
Ha estat molt interessant! Espero que segueixn investigant coses sobre el centaure platejat, i que descobreixin qui es el Tenebrae aquest i el tanquin ¬¬
hermione potter Enviat el 20/11/2014 a les 12:37:02 #25325 He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols I la ràbia que et donaran ^^ amb les coses que escriuran...
Hahaha quina escena més divertida, l'Abertforth robant a Ducsdemel XD hahahahaa em pixo de riure.
A Azkaban el tancaran, o això esperem.
Petonets Agatha!!!!!!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 20/11/2014 a les 18:46:54 #25328 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Quan torna "Lily Evans", per cert? M'agradava molt, aquella història, escrita a tres bandes. Em semblaven molt interessants, els punts de vista de tres personatges tan diferents...
I els Rondadors moooolen. I l'Alice també mola molt. I veure el Lucius rondant per allà de petit és molt graciós!
hermione potter Enviat el 20/11/2014 a les 19:10:07 #25329 He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols Encara no ho sé del tot, segurament pel desembre ja caurà per aquí algun capítol, però es que no tinc gaire temps, però ara que m'has dit que "la trobes a faltar" ja miraré d'escriure més ràpid ( es que he escrit el primer capítol com deu vegades i cap m'ha convençut XD).
Vinga, em comprometo a almenys penjar el primer capítol pel desembre (8 o 9), que llavors sí que el tindré acabat!
Unoi Enviat el 03/07/2015 a les 09:39:07 #25940 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Visca! Dues Skeeters! Ara podré jugar a dards amb dues persones en comptes d'una.
Un capítol interessant, aquest Tenebrae em sembla un personatge "Tenebrós"... no sé si és cosa del nom o del que fa, o de que sembla que ningú el coneix.
Només una crítica :D El reportatge de les Skeeters, més que un reportatge de diari sembla un full de reclamacions... però potser ja ho volies així ;)
hermione potter Enviat el 06/07/2015 a les 14:55:46 #25951 He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols Tindràs més avantatge per fer diana xD
És un personatge que ja tinc pensat, el problema és desarrollar-lo, perquè vull que em surti bé hahahah
Era la meva intenció, jo volia expressament que ella/es ho reclamessin a en Harry, ja que ell està fart d'elles.