Lily Potter i el centaure platejat - Miss Sweets
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 21/12/2014 a les 14:44:01
Última modificació 21/12/2014 a les 14:44:01
Tots els capítols de Lily Potter i el centaure platejat
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Miss Sweets

 

Miss Sweets

Bé, ja sé que vinc una mica tard, però he vingut!!!

En aquest capítol ja a Hogwarts ueueeueu Reencuentroo XD

Durant les vancances no penjaré tard perquè no tinc exàmens, així que no patiu.

Vinga ara a llegir!

----------------------------- ---------------------------------------------------------

Només quedaven quatre dies per tornar a Hogwarts i cap dels Potter havia preparat el seu bagul.

Aquell matí se sentien molts crits a la casa dels Potter.

-A baix! O marxo sense vosaltres, com vulgueu -cridava la Ginny des del pis d'abaix de tot de la casa.

De cop es va sentir com una estampida. Els tres germans estaven baixant les escales com cabres boges, amb les cartes de Hogwarts a les mans.

Es van posar un jersei fi, ja que començava a fer fred, i van sortir al carrer seguint a la Ginny, que feia cara d'enfadada amb ells.

Van caminar durant una estona fins que van arribar al davant de la Marmita Foradada. En entrar van dir bon dia i va seguir fins al mur de pedra que la Ginny ja havia fet desaparèixer amb uns quants cops de vareta.

La Ronda d'Alla estava a vessar. Hi havia gent amunt i avall dels carrers. Persones amb animals i d'altres amb marmites noves de trinca.

-Bé, doncs primer anem a Gargots i Nibres, després a l'apotecari i crec que deixarem per últim... -deia la Ginny fins que va ser interrompuda.

-Oliver! -va cridar l'Albus a un noi ros que anava al costat d'un home gran, quasi calb i amb moltes arrugues.

L'Oliver es va acostar als nois i a la Ginny, acompanyat per aquell home.

-No esperava trobar-vos aquí -va dir l'Oliver mirant-los-. Aquest és el meu avi -va dir veient la cara de curiositat de la Lily-, sempre deixem les coses per l'últim moment i la meva àvia ens renya.

Aquell home havia rigut i assentit.

-Almenys aquest any no em toca treballar -va dir l'avi de l'Oliver.

La Ginny es va posar a parlar amb l'avi de l'Oliver, l'Albus i en James amb l'Oliver, i la Lily es va quedar palplantada entre dues converses. Es va posar a mirar la Ronda d'Alla, plena a vessar com sempre, una botiga plena de marmites de tots els tipus, l'altre amb un cavall gris com a cartell a la que mai havia entrat, la famosa botiga de quidditch amb la nova Llampec 200 a l'aparador.

La Ginny va deixar de parlar amb l'avi de l'Oliver i els dos es van girar cap on estaven els altres.

-Doncs, Oliver vindràs amb nosaltres a comprar les coses -va dir la Ginny tornant a treure una llista llarga com un dia sense pa-. Senyor Pulchram, si vol l'Oliver pot venir a dinar a casa.

Al final, l'Oliver se'n va anar amb l'Albus i en James a buscar els llibres d'ells tres i els de la Lily, però com que no volien que ella vingués la van fer anar amb la Ginny.

La Ginny i la Lily van començar a recórrer les botigues de la Ronda d'Alla. Primer van decidir anar a comprar els ingredients de pocions que els hi farien falta aquell any. Acabades de comprar de coses de pocions van decidir anar a Madame Malkin a buscar els uniformes nous que la Ginny havia encarregat una setmana abans, juntament amb el de l'Oliver.

A Madame Malkin es van trobar amb en Seamus Finnegan amb els seus fills.

-L'Albus i en James estan amb l'Oliver comprant les seves coses, Chase -va dir-li la Ginny al fill menor d'en Seamus.

-Nosaltres ara marxem, que avui hem de començar a fer les maletes -va contestar en Seamus pagant l'uniforme del seu fill.

Els Finnegan van marxar i la Lily es va quedar mirant els bonics vestits que hi havia a la botiga; des de llargs i luxosos vestits amb perles i brillants fins a curts i escotats de un únic color.

Van sortir de la botiga amb quatre bosses, cada una amb un uniforme.

En James, l'Albus i l'Oliver ja les esperaven davant de la botiga amb el cavall gris amb les mans plenes de llibres.

Quan van arribar a casa se sentia una olor familiar, d'aquella de pollastre rostit fet per en Kreacher.

-Kreacher, l'Oliver es queda a dinar -va dir al Ginny deixant totes les bosses al peu de l'escala-. Espero que no sigui cap problema.

-No passa res, senyora, he fet menjar de sobres -li va contestar en Kreacher posant una cadira més a la taula del menjador.

En James i l'Albus van pujar a dalt corrents, deixant a l'Oliver sol a l'entrada. La Lily es va asseure al sofà i va agafar el llibre d'històries més vell que va trobar a l'estanteria, que es deia “Petites històries llunyanes”, a veure si hi trobava alguna cosa sobre el centaure platejat.

-Petita Potter, veig que t'agrada llegir -li va dir l'Oliver asseient-se al seu costat.

La Lily se'l va mirar de fit a fit. La veritat es que l'Oliver era com un altre germà, així que li va contestar com li contestaria als seus germans:

-Si, m'encanta -va dir irònicament.

L'Oliver va riure i es va asseure al seu costat.

En Harry va arribar mitja hora més tard que ells, amb cara de cansat.

-A taula -va cridar en Kreacher.

Tots sis van aquell pollastre que era molt gran i feia una olor que et deixava la boca fet aigua. També hi havia unes patates fregides recent fetes, amb aquell color daurat tan maco que fan quan estan al punt.

Acabat de dinar la Lily va anar cap a la seva habitació i va seguir llegint aquell llibre tan avorrit i vell.

Toc, toc. Algú havia picat a la porta de la seva habitació.

-Vens a jugar una estona a quidditch? -va preguntar-li en James entrant a l'habitació.

La Lily es va aixecar de cop, va tirar aquell llibre tan avorrit al damunt del llit i va baixar amb en James cap abaix.

 

Ja era dia u de setembre i a la casa dels Potter tothom estava histèric. La Ginny només feia que anar amunt i avall de la casa seguida per el pobre Kreacher, en Harry estava intentant tancar els baguls dels seus fills, en James no sabia on guardar les coses que li havia enviat el tiet George de la botiga, l'Albus no trobava res del que s'havia d'endur i la Lily no trobava a la Brownie.

Per fi, quan quedaven vint minuts perquè el tren sortís de l'estació, tota la família va sortir del número 12 de la plaça Grimmauld en direcció a King's Cross. Tots carregats amb enormes baguls que semblava que estiguessin a punt d'explotar, animals dins de gàbies que la gent que passejava per allà es quedava mirant embadalida.

L'estació estava a vessar de gent muggle i de bruixots fent l'intent de semblar muggles, però per l'únic que estava pendent aquella família de bruixots era pel gran rellotge de l'entrada, que deia que faltaven cinc minuts perquè sortís el tren.

Van travessar la barrera entre les anades nou i deu com una exhalació i al cap de poc ja estaven pujant al tren amb els grans baguls i les gàbies.

La Lily va començar a recorre's el tren, mirant a cada vagó a veure si veia algun dels seus amics, i per fi, a l'últim vagó del tren, els va trobar.

Estaven tots tres, la Kat, en Peter i en William.

-Hola! -va dir-los obrint la porta del compartiment de bat a bat.

-Quasi perds els tren -li va dir en Peter-. Pensàvem que ja vindries d'alguna manera o altra.

Es va asseure amb tots ells. Li van explicar on havien anat de vacances després de passar una setmana a la Casa de les Petxines. La Kat havia anat a visitar Suïssa, en Peter Rússia i en William havia anat a Portugal.

La Lily era la única que s'havia quedat a casa durant les vacances. Els seus pares sempre tenien feina, a més com que aquell any havia mort l'àvia de la Victoire doncs no havien pogut planejar unes bones vacances, i encara que ho haguessin fet, segur que el seu pare hagués marxat algun dia per anar a treballar.

Quan va passar la senyora del carret la Lily va decidir comprar-se una granota de xocolata, per matar el temps.

El viatge va fer-se més curt del que era esperat. Potser va ser perquè només havien fet que parlar, per veure com els Slytherins sortien del compartiment plens d'una tinta lila estranya (broma d'en James), veure com uns nens de primer, entre ells l'Stella, perseguien amunt i avall un gripau lleig i enganxós o segurament per la famosa revista el Tafaner que havia portat en Peter.

Quan van baixar del tren els carruatges els esperaven. Els quatre amics van córrer per poder anar junts en un, però no va poder ser, amb ells hi va pujar una noia de cara dolça, cabells negres com el carbó, ulls verd oliva. Era alta i el seu somriure hipnotitzava, estava prima i les seves mans eren suaus i fredes.

Cap dels quatre amics deia res. El carruatge anava avançant per camí fins a l'escola. I aquella noia, sense que cap d'ells li demanés res, va dir:

-Hola, em dic Susan Sweets, sóc nova.

Els quatre es van quedar callats, mirant-la, sense saber què contestar-li.

-Jo em dic Lily Potter. A quin curs aniràs?

La noia va somriure i va contestar:

-Aquest any començo quart i sóc de Ravenclaw.

Si encara no havia començat la Tria i ella era nova, com era que estava allà al carruatge en lloc d'estar a les barques? Com sabia a quina residència anava?

Els altres tres també es van presentar i ella els hi va fer dos petons a cada un, un dels quals va fer que a en Peter se li encenguessin els colors.

En arribar a Hogwarts la Susan va començar a caminar cap a la porta del castell tota sola, sabent ben bé cap a on anava.

Els quatre amics van quedar palplantats davant de la majestuosa pujada, mirant com la Susan caminava, però una veu coneguda va dir des de darrere seu:

-Pugueu o què?

Els quatre es van girar de cop i es van trobar amb una cara plena de pigues amb el nas una mica de porc i els cabells curts pèl-rojos despentinats.

-Hugo! -va exclamar en William.

Els cinc van pujar fins al Gran Saló, explicant-li a l'Hugo la seva trobada amb la Susan, però quan van haver-se assegut van haver de callar, ja que el barret estava a punt de parlar.

El barret va fer un petit discurs del qual cap dels cinc amics va fer cap cas.

Quan el barret va acabar, en professor Longbottom es va aixecar amb una llista bastant llarga a la mà i es va posar a cridar als alumnes de primer.

-Wales, Dan.

-Hufflepuff.

Els nens de primer anaven passant per ordre, fins que va arribar el nom que els cinc amics estaven esperant sentir.

-Longbottom, Stella.

La cara d'en Peter estava blanca com el paper, i el seu cabell ros clar ara estava quasi blanc.

El professor Longbottom li va posar el barret a sobre a la seva filla i, després de passar una estona en silenci, el barret va cridar:

-Ravenclaw!

La Stella va anar tota feliç i donant petits salts d'alegria fins a la taula de Ravenclaw. La cara d'en Peter tornava a estar igual que sempre, i s'hi havia dibuixat un somriure.

Quan la Tria es va haver acabat, la professora McGonagall es va aixecar i va començar a fer un discurs, el qual sí que van escoltar.

-Aquest any, els hi ha hagut dos canvis al professorat. Primer m'agradaria presentar al nou professor de Pocions, que estarà aquí fins que el professor Llagot torni a estar en forma, el professor Mendax Dallas, que també serà el cap de la casa d'Slytherin.

Tothom va aplaudir, però el silenci va regnar a la sala quan un home gros com un armari, d'ulls negres com el carbó, cabells negres i curts, amb cara de cansat i amb una cicatriu que li travessava la cara, des del costat dret del cap fins al costat esquerre de la barbeta, es va aixecar i va repassar a tothom amb la mirada, quedant-se un segon més mirant a la Lily, qui li va aguantar la mirada desafiant.

-Pocions serà per tirar cohets aquest any -va comentar en Peter quan el professor Dallas es va haver assegut una altra vegada.

-I el segon canvi al professorat -va seguir la McGonagall- és a la classe de Defensa Contra les Forces del Mal, que aquest any serà donada per la professora Emma Sweets mentre el professor Howard acabava el seu any sàbatic.

Es va aixecar una dona de mitja estatura, prima com un fideu, amb els cabells marrons tallats just fins a l'espatlla, amb un somriure dolç als llavis, anava vestida amb una llarga túnica de color taronja que feia que aquells ulls verd oliva li resaltessin més. Aquella dona s'assemblava a algú, algú que la Lily coneixia.

Devia ser la mare de la Susan.

------------------------------------------------- ------------------------------

Com a anar la cosa, us ha agradat? Us han caigut bé la Susan i la Emma?

Si teniu algun dubte pregunteu, que potser hi ha coses que no s'han entés.

Doncs apa, Bon Nadal i bones festes en general!!

PEtons i abraçades!!!


Llegit 433 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris22/12/2014 a les 13:21:22
#25405Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohhhh, nena, que maco! T’ha queda molt bé, aquest capítol, i molt llarg! M’han agradat molt les narracions que posaves, el que més, quan explicaves sobre la família Potter a King’s Cross, està molt bonic! ^^ Li estàs agafant molta pràctica, eh? Has millorat un munt en només uns mesos, que guai! J Mola molt quan un mateix es veu el progrés que va fent, suposo que tu també ho hauràs notat!

Bé, pel que fa a les Sweet em semblan súpermones. Segur que la profe és molt amable, i la Susan també sembla maquíssima, tot i que una mica distant, oi? Se la veu que li agrada anar a la seva bola.

I el que mola molt és el profe nou de pocions, també! Em recorda una mica a l’ull foll, hehehe! A veure si també és com el personalmentl i no resulta ser un Slytherin imbècil!

Petons i bon Nadal! ^^




Avatarhermione potter 229 comentaris22/12/2014 a les 20:41:52
#25409Tinc 7 fanfictions i un total de 66 capítols

Moltes gràcies, m'alegro que t'hagi agradat :)

Sí, aquest m'ha quedat més llarg que els altres, la veritat és que li estic agafant ja el tranquillo a això d'escriure XD

Ho he notat molt, ara em miro els primers capítols i penso: ai mare meva, i la gent s'ha llegit això?

Sí la veritat és que són molt maques les dues, i sí, la Susan és una mica distant, però ja s'adaptarà, li tinc preparades coses perquè s'adapti XD

Uiii aquest professor té molt història per davant, ja veuràs, per mi és molt guai!

Petonets i bon Nadal igualment!!!




Unoi Anònim07/08/2015 a les 22:49:40
#26015Encara no he escrit cap fanfiction

Si que m'ha caigut be la Susan. Al principi m'ha recordat a la Luna :) Em semb la com si fos un personatje misterios... i el profe de pocions fa por!!! Ja veurem que en  surt d'aqui, pero em recorda a l'ull-foll, i tambe es molt estrany que es quedi mirant fixament la Lily... encara tindra el centaure platrjat de mascota! XD




Avatarhermione potter 229 comentaris13/08/2015 a les 17:44:52
#26033Tinc 7 fanfictions i un total de 66 capítols

La Susan és molt maca, i ho veuràs més en els propers capítols.

Una mica misteriosa sí que serà xD

El professor de Pocions donarà molt de què parlar, ja veuràs.

Crec que vas una mica mal encaminat sobre com/què serà el centaure platejat, però fins que no ho hagi escrit com vull no crec que ho sàpigues hahaha

Ens llegim!