Lily Potter i el centaure platejat - Massa coses en poc temps
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 18/01/2015 a les 11:56:35
Última modificació 18/01/2015 a les 11:56:35
Tots els capítols de Lily Potter i el centaure platejat
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Massa coses en poc temps

 

Massa coses en poc temps

Bé, després de molts dies, per fi he pogut acabar el capítol XD

Potser és una mica curt, però passen moltes coses ^^

Doncs i a llegir, que he fet esperar!!

------------------------------------------ ------------------------------------

Quan van acabar de sopar, els quatre, ja que l'Hugo es va voler quedar amb en Kevin, que era l'altre company d'habitació dels nois, van decidir pujar fins a la sala comuna de Gryffindor per pair el sopar.

Després de passar pel forat del retrat de la dona Grassa, es van asseure al voltant de la taula que hi havia més arraconada a la paret de tota la sala. En Peter va pujar al seu dormitori i en va baixar amb un petit pergamí arrugat que estava tot escrit.

-És la història que em va explicar la meva mare.

Els altres tres es van apropar per poder llegir el paper, i després d'una bona estona es van apartar.

Cap dels quatre deia res. La Lily pensava que aquella història podia ser veritat, però no podia donar sentit a la nota que havien trobat.

Al pergamí estava escrit això amb la peculiar lletra d'en Peter:

Durant molt de temps, els egipcis van socialitzar molt amb els centaures, però no amb centaures normals, sinó amb una espècie de centaures dels quals ara mateix no se'n sap gaire cosa: els centaures platejats.

Les dues cultures es van ensenyar moltes coses, però un dia, el faraó egipci es va enfadar amb els centaures per qui sap què i va manar que els matessin a tots, que no en quedés cap de viu.

Així es va fer, però molta gent diu que en van sobreviure uns quants, alguns que van poder escapar d'alguna manera.

Aquells centaures saben fer molts més màgia que tots els egipcis junts i són molt més forts que els centaures normals, per això es diu que segueixen vius, però no se sap.”

-Per què Tenebrae busca un ésser que no existeix? -va deixar anar en William.

El vent de tardor xocava a les finestres intentant traspassar-les, els silenci que hi havia en aquella taula era sepulcral, cada un pensava en un teoria per poder fer encaixar les peces d'aquell puzle tan difícil de resoldre.

-Podríem dir-li al teu pare -va suggerir en Peter mirant a la Lily.

-No, ell té massa feina -va contestar ella de mala gana.

-Si no li vols dir ens ho dius, però et recordo que la feina que té ara mateix és buscar al teu agressor -va respondre en William aixecant-se de la cadira.

La Lily no li volia dir al seu pare per una sola i, per ella, bona raó: li havia mentit. Quan li havia explicat tota la història, s'havia deixat parts molt importants, segur no sabia quines, però unes quantes segur. El que passava era que no ho volia dir als seus amics.

-No, no li vull dir -va dir la Lily aixecant-se de la cadira dirigint-se al dormitori de les noies.

Va obrir la porta i es va trobar a la Mery i a l'Elisabeth assegudes al llit de la Mery, parlant d'alguna cosa. A la Mery se li havia enfosquit una mica el cabell ros que tenia, i l'Elisabeth s'havia fet metxes rosses damunt del cabell castany que tenia.

-Hola Lily -li van dir juntament dirigint-li un somriure.

La Lily els hi va respondre amb un somriure i es va acostar al seu bagul per posar-se el pijama.

Poc després va entrar la Kat, que va dir alguna cosa a la Mery i a l'Elisabeth i es va apropar a la Lily.

-No hauries d'haver marxat així, ells ho han dit per tu.

La Lily no li va contestar i va treure un petit mirall de mà que havia entaforat la bagul abans de marxar. Es va mirar la cara i va veure un miracle, tenia la cicatriu tancada. Tenia una marca, però la ferida la tenia tancada.

Va guardar el mirall al bagul una altra vegada i es va estirar al llit. Només feia que donar voltes pel llit, pensant en tot de coses que no tenien res a veure amb ella, fins que al final va començar a tancar els ulls i es va adormir.

 

Tot estava fosc, no es veia res, només sentia l'eco d'una veu que cridava des de molt lluny:

-Lily Potter...

La Lily corria com un llamp per llocs plens de pedres i arbres, sense saber cap a on anava ni d'on venia. Aquella veu només feia que cridar-la i ella intentava trobar-la, estava buscant a la veu que la cridava des de l'horitzó.

La veu començava a ser melodiosa i d'un to melós.

-Lily Potter...

De cop, sense saber com, tot va desaparèixer i va aparèixer un paisatge diferent.

Tot d'ocells volaven en cercles al voltant d'un cos que estava estirat al terra d'un bosc. La Lily es va apropar al cos per poder veure millor qui era, però quan hi va ser prou aprop la por li va glaçar el cos. El cos que hi havia estès al terra era el seu.

-Lily Potter...

Aquella veu seguia cridant o xiuxiuejant, ja no sabia que estava fent.

 

-Desperta!

La Lily va obrir els ulls i es va trobar a les seves tres companyes d'habitació mirant-la, amb cara de preocupació i amb ulls de dormides.

Es va tocar la cara i va notar que estava suant i que tenia els ulls plens de llàgrimes que li regalimaven cara avall. Es va aixecar del llit i es va quedar mirant a les seves amigues.

-Estic bé, només ha sigut un malson.

Les altres tres se la miraven amb cara de preocupació. La Kat va arreglar-li el llit i la Mery i l'Elisabeth es van tornar a estirar al seu llit.

Al cap de poc, la Lily es va tornar a estirar al seu llit, mirant al sostre, sense acabar d'entendre el que li acabava de passar. Només ha sigut un malson; es repetia sense parar.

Inconscientment es va passar la mà per la cicatriu i va notar que la tenia freda.

Va girar el cap per veure si podia dormir, però va veure una cosa que li ca cridar més l'atenció: la Brownie acabava d'entrar a l'habitació. Eren més de les dues de la matinada, d'on devia venir? I pensant en aquesta tonteria, es va adormir.

 

Ja era el primer dia curs, cap de les seves companyes estava desperta. Va mirar el rellotge que hi havia damunt de la tauleta del costat del llit de l'Elisabeth i va veure que encara eren dos quarts de vuit del matí. Va decidir vestir-se i anar cap al Gran Saló.

Quan hi va arribar només hi havia alumnes de setè ja preparant-se per anar a classe i quatre o cinc alumnes de primer que segurament no havien pogut dormir.

Va asseure's a la punta de la taula de Gryffindor i es va posar una torrada amb melmelada al plat. Se la va quedar mirant un estona, fins que una veu aguda va cridar darrere seu:

-Bon dia!

La Lily es va girar amb dificultat i va veure a l'Stella, amb els ulls oberts com taronges i els llargs cabells lligats amb un monyo.

-Bon dia Stella -va contestar-li amb veu cansada.

L'Stella es va asseure al seu costat i es va agafar dues torrades i en va fer dues mossegades.

-Fas cara de cansada -va dir mentre agafava una mica de sucre per tirar-se'l al damunt de les torrades-. Que no has dormit bé?

-No, no he dormit gaire bé -va contestar-li la Lily després de fer una mossegada a la torrada que tenia al plat.

L'Stella només feia que menjar, semblava un pou sense fons, i la Lily se la mirava estupefacta, com si no fos real el que estava passant.

Quan ja devien ser les vuit quan el Gran Saló es va començar a animar. Van arribar les seves tres companyes d'habitació, totes amb cara d'haver dormit com angelets.

-T'has llevat molt d'hora, Lily -li va dir la Kat mentre s'asseia al seu costat i agafava la copa plena de suc.

La Mery i l'Elisabeth es van asseure davant seu i van agafar-se un bol de farinetes cada una.

-Stella, preparada pel primer dia de classe? -li va preguntar la Kat.

L'Stella se la va mirar amb cara de terror i va assentir, però després va seguir menjant com si fes anys que no menjava res.

-Es troba bé? -va preguntar l'Elisabeth mirant com l'Stella menjava i menjava sense parar ni per respirar.

-Deuen ser els nervis -va contestar-li la Lily.

Poca estona després va passar el professor Longbottom per allà a la vora per repartir els horaris i se'n va endur a l'Stella al lavabo perquè es tranquil·litzés i no li agafés un mal de panxa que trigaria ben bé un mes en passar-li.

La Lily va apartar la mitja torrada que li quedava al plat i es va posar a mirar l'horari: de nou a deu Encanteris amb els de Hufflepuff, de dos quarts d'onze a dos quarts de dotze Transfiguració amb els de Ravenclaw i de una a tres Història de la Màgia amb els d'Slytherin.

Dues hores d'Història de la Màgia amb els Slytherins, no ho suportaré, pensava la Lily llegint-se dues o tres vegades més l'horari d'avui.

-Anem? -li va dir la Kat mentre s'aixecava d'un bot.

-Sí.

La classe d'Encanteris es va fer ben curta, ja que més de mitja classe el professor Flitwick els hi va estar explicant què farien durant aquell segon curs.

Quan va tocar el timbre tots es van posar a recollir les coses ràpidament, però quan la Lily i la Kat anaven a camí cap a Transfiguració, un nen que devia ser de primer es va acostar corrents a la Lily i li va dir:

-Lily Potter?

La Lily va assentir.

-El seu germà està a la infermeria -va dir aquell nen amb una veu d'espinguet.

La Lily i la Kat es van mirar espantades.

-Quin dels dos? -va preguntar-li la Lily a aquell nen.

-L'Albus.

Les dues noies es van posar a córrer fins a la infermeria. L'Albus? No s'ho hagués imaginat mai. Era el primer dia de curs i el seu germà (el que no acostuma a posar-se en embolics) estava a la infermeria qui sap per què.

Quan van arribar a la infermeria, Madame Pomfrey estava en un racó de la sala embenant alguna cosa.

-Albus! -va cridar la Lily anant fins aquell racó.

La veritat és que la primera visió del seu germà no va ser gaire agradable, ja que tenia un ull blau i li estaven embenant el braç esquerre, que a saber què li havia passat.

Amb l'Albus hi era l'Oliver, que tenia el llavi d'abaix obert i el puny dret embenat.

-Què ha passat? -va dir la Kat quan va veure als dos nois.

Madame Pomfrey els hi va tirar una mala mirada a tots quatre i va marxar, deixant passar en James, qui acabava d'entrar a la infermeria corrents.

-Es pot saber què ha passat? -va preguntar amb cara de preocupat i enfadat alhora.

L'Albus i l'Oliver es van mirar, per veure per on començaven a explicar el que els hi havia passat. I l'Oliver va començar a explicar:

-Estàvem anant cap a classe de Defensa contra les Forces del Mal corrents, perquè ens havíem adormit i cap dels de la nostra habitació ens havia despertat.

-Però abans d'arribar a l'aula ens hem trobat a l'Scorpius amb els seus amics tirant una mena de pols pestilent que feia que aquells nens acabessin marejats i tirats al terra -va seguir explicant l'Albus-. Així que...

-Que us heu fotut al mig i us heu acabat barallant -va acabar la frase la Lily.

Els dos nois van assentir i en James li va donar una cleca a l'Albus.

-T'ho mereixes -li va dir en James-. A quin cap entra fer això?, després sóc jo l'immadur saps...

Però l'Oliver i l'Albus feien cara d'estar amagant alguna cosa més, i al final l'Oliver no va poder aguantar més i va dir:

-Però és que nosaltres al final no els hem fet fugir corrents.

Cap dels altres tres entenia res del que acabava de dir.

-Perdona? -va dir la Kat pensant que tanta baralla els hi havia afectat al cap i ja no hi tocaven.

-Que algú a fet un encanteri i els Slytherins han marxat, si no encara ens estaríem pegant -va aclarir l'Albus.

---------------------- ------------------------------------------

Ha estat bé? Què us ha semblat?

La veritat és que sé que m'ha quedat curt, però no hepogut fer més, la setmana que ve intentaré que sigui més llarg.

Petonets!!!


Llegit 433 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris18/01/2015 a les 15:30:50
#25433Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Ui, quantes coses! M'ha agaradat molt!

Va, anem per ordre. Primer, això del centaure platejat. Okay, la història comença a tenir sentit! Vale, llavors són una raça especial de cntaures. Guai! (Els centaures m'encanten! Són dels animals màgics meus preferits, suposo que perquè sóc Sagitari i és el símbol de zodíac! ^^)

Més! No he acabat d'entendre això de la cicatriu de la Lily, que veu pel mirall que està tancada, la ferida. No havia cicatritzar, fins ara? Jo ja me l'havia imaginada així, amb la cicatriu una mica marcada, però ja tancadeta i tal. Llavors és que s li ha acaat de tancar o que de vegades passa alguna cosa que fa que canvii? Perquè el que passa després és sospitós, això del somni! Que xungo, veure el teu cos allà mort... i les veus aquestes recorden una mica a la del basilisc. del Harry... mal rotllo! I el mussol evia estar fent alguna cosa, tambñe! Hm!

La Stella, que mona, tota preocupada! Menjant  a sacoooo, jo també ho faig! M'ha fet gàcia que he vist que has adaptat els horaris de CdH! (No les assignature però les hores i tal! Hahahaha! Mola, que a totes les fanfics ens posem més o menys d'acord, dóna sensació de saber el que estem fent! XD)

I jo em poso de costat de l'Albus! Així m'agrada, a plantar cara els Slys! Sincerament, pensava que el James li faria un copets a l'espatlla i li diria "Benvingut al club" o alguna cosa així! Però vaja, la resposta en plan germà protector també li qieda bé!

I qui ha degut ser que ha espantat els Slys!

Moltes coses, moltes coses! Set perdon que el capi sigui curt perquè té molta acció!

Petonets i fins aviat!

 




Avatarhermione potter 229 comentaris19/01/2015 a les 18:21:31
#25434Tinc 7 fanfictions i un total de 66 capítols

Holaaaaa!!!

Sí, són uns centaures molt poderosos, més endavant ja anirem aprenent més coses sobre ells, són molt guais, a mi també m'encanten.

Això de la cicatriu... Sí, no sabia ben bé si havia quedat del tot clar si estava una mica oberta, tancada del tot.. era per informar que està tancada del tot, que només té la marca, és que em vaig llegir els altres i no ho vaig veure gaire clar.

Sí, això del somni és molt isteriós, però és resoldrà i crec que és guai com ho tinc pensat.

És molt mona, de moment em cau molt bé, i les coses que tinc pensades que faci són Luna total, ja veuràs. Siiiii, els he adaptat, així no em faig embolics i tinc classes preparades, em va perfecte hahahah

Ja, en aquest capítol he fet en James com més germà protector, ja que crec que sempre li diuen que els vigili i tal. Aquest cas de qui els ha espantat encara no el tinc resolt, ni jo sé qui els ha fet fora XD

Sort que em perdones :) el de la setmana que ve (si puc ecriure'l) serà més llarg, promés.

Petooons!!!




Unoi Anònim25/08/2015 a les 10:47:02
#26047Encara no he escrit cap fanfiction

Quantes coses! Per començar, crec que està molt més ben escrit que la resta de capítols fins ara. Felicitats!

Per començar, la història que han llegit. Ara ja veig que els centaures platejats dubtosament es deixaran domesticar pel profe de pocions.

Em pregunto si el somni que ha tingut és una mena de premonició de la seva mort... potser el centaure platejat no és la mascota del profe de pocions sinó un assassí en sèrie! :)

I la baralla de l'Albus amb els de Slytherin... visca! Ja s'ho mereixen (els d'Slytherin). Però molt misteriós aquest encanteri...