Escrit per Agatha BlackEnviat el dia 20/08/2015 a les 19:22:50
Última modificació 20/08/2015 a les 19:22:50
Tots els capítols de Raiders of the Lost Ark
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Una hora més tard ja estic sortint de l’oficina del Conseller d’Afers Màgics, que ha accedit a fer-me un comunicat oficial per escrit signat per ell. Els gòblins creuen en els documents oficials, en les signatures i en allò que està escrit. No crec que n’hi hagi prou com perquè accedeixin a entregar-me els continguts de la cambra de seguretat de l’Innominable de bones a primeres, però sé que serà un punt a favor meu.
Quan creuo el vestíbul en direcció a la sortida, veig que torna a haver-hi rebombori. Ara què?
En un racó hi veig uns quants periodistes, equipats amb càmeres i arrajaplomes, que sembla que estiguin assetjant un home alt i corpulent. És el Cap del Departament d’Aurors. Que no havien sortit a perseguir el Black? M’acosto dissimuladament al racó on són, per veure si m’assabento de què va tot allò i copso algunes de les paraules de l’auror.
—... la gent pot estar tranquil·la perquè ja és entre barres, a l’espera del judici.
—I no ha presentat batalla? —pregunta un dels periodistes.
—Creiem que les seves facultats mentals estaven una mica destarotades després dels fets ocorreguts, però es tracta d’un dels criminals més perillosos amb qui ens les hem hagut de veure mai...
Vaja. Així que ja l’han atrapat i és a Azkaban! Ni una hora, no han trigat! Primer ha fet volar pels aires tretze persones i després es deixa apressar tan tranquil...? Més que desequilibrat, a mi el que em sembla és que ha entès que amb l’Innomenable mort ja no tenia gaires opcions, en un atac de ràbia ha fet esclatar un carrer i després la resignació li ha degut caure al damunt. Ja li està bé. Un de menys. Em sap greu per les tretze persones que s’ha endut pel camí, per això...
Podria desaparetre de la Conselleria i anar directament a Gringotts, però la veritat és que encara no tinc cap pla per convèncer els gòblins, tinc els nervis a flor de pell, i crec que m’aniria bé una passejada. Així que surto de la Conselleria per la cabina telefònica i agafo la línia Victòria del metro fins a Oxford Street.
M’autoconvenço que puc aconseguir-ho. Puc anar, parlar amb els gòblins i aconseguir que accedeixin a entregar les pertinences de l’Innommenable a la Conselleria i endur-me-les al Departament de Misteris, perquè hi facin el que sigui que deuen fer allà dins. Necessito aquesta feina de Supervisor de Departament, me la mereixo i ho penso demostrar.
Quan surto del metro a Oxford Street sento que tinc la boca una mica seca i el pols tremolós. El vent fred de novembre m’ataca la gola, així que m’ajusto una mica la bufanda mentre esquivo els muggles que passen apressats en direcció contrària a la meva, fins que arribo al pub que sembla passar desapercebut per a tots ells: La Marmita Foradada.
Un parell de caps es giren en veure’m entrar; el pub no és gaire ple a aquestes hores del matí, només hi ha algunes persones prenen un esmorzar tardà. Fa olor de torrades, de bacó, i de te verd, cosa que en circumstàncies normals em faria agafar gana, però ara mateix tinc l’estómac remogut, i només em fa venir nàusees. Així que m’apresso a creuar l’estança i surto per la porta lateral, per accedir a la Ronda d’Alla.
Gringotts es veu al final de carrer, sempre amb aquesta aparença d’estar a punt d’esfondrar-se. Em pregunto si s’aguanta dret amb l’ajuda d’algun encanteri, perquè sembla que la llei de la gravetat no se li apliqui. Entro dins de l’edifici abans de les deu, signatura del Conseller en mà i em dirigeixo directament al mostrador del fons, on un gòblin vell, calb i arrugat m’escruta amb una mirada afilada.
—En què el puc ajudar? —em pregunta en anglès.
—Bon dia —li responc en el meu perfecte goblinès, per veure si puc guanyar punts; malament no m ’anirà—. M’envia la Conselleria per parlar sobre el tema de cambra de seguretat 666.
El gòblin fa un sospir, que sona com un grunyit i deixa la ploma que tenia la mà a sobre del mostrador.
—He parlat fa unes hores amb el senyor Mockridge i ja li he dit...
—Ja sé que no han arribat a cap acord —li dic, intentant sonar al cas de l’assumpte i que es pensi que sóc més important del que sóc en realitat—. Per això m’envien a mi, per poder arribar a un acord sobre el tema i veure si ens podem ajudar mútuament.
Se’m queda mirant uns segons, com si dubtés de si estic dient la veritat. Li aguanto la mirada amb fermesa, tot i que em pregunto si m’estic posant vermell i delatant-me jo sol. Però sembla que finalment guanyo el duel de mirades, perquè el gòblin gira el cap cap a un costat i fa un gest amb la mà a algú.
—Griphook! Encarrega-te’n tu, siusplau.
Un altre gòblin, igual de vell, de calb i d’arrugat que el primer, arriba ranquejant d’aquesta manera que fan els gòblins i es posa al meus costat. No m’arriba ni a la cintura, però estén la mà formalment perquè li encaixi, cosa que em prenc com un bon senyal.
—Em dic Griphook, i sóc qui gestiona els casos d’embargament a Gringotts. Parla vostè molt bé goblinès, senyor...
—Cresswell —li responc de seguida—. Gràcies, Griphook, creu que podríem parlar en algun lloc?
El gòblin assenteix i em fa un senyal amb la mà perquè el segueixi. Entrem tots dos en una sala contigua més petita, que sembla un despatx d’estil rococó, seguint la línia de l’interior del banc, i seiem en unes cadires entapissades amb filigranes daurades.
—Ve per la Cambra 666 —diu, sense preguntar.
Jo assenteixo i em trec de la butxaca de l’abric l’informe que m’ha signat el Conseller fa una estona. El Griphook el llegeix amb ulls crítics i veig que mira la signatura a contrallum, per assegurar-se que és vertadera.
—Aquest és un banc respectable —diu aleshores—. No estem fent res il·legal, només estem mantenint la privacitat dels nostres clients. Creu que els mags ens confiarien totes les seves possessions, si sabessin que si ve qualsevol treballador de la conselleria els entreguem les seves pertinences?
—Griphook, entendrà que aquest és un cas especial. Pel que tinc entès hi ha una mena de testament en què l’Innomenable deixa les seves pertinences a algunes de les seves... amistats.
—Correcte.
&mdas h;Però vostès tampoc no han canviat les pertinences de lloc, de moment.
El gòblin em mira, visiblement incòmode.
—No —reconeix.
—Per què?
—Algunes de les... persones que surten al testament tenen les cambres... embargades. I em fa l’efecte que moltes de les altres també les hi tindran aviat...
—Vol dir embargades perquè els seus propietaris són a Azkaban?
—Sí. Acabo de tancar la cambra 711 fa un moment, per exemple. Una vegada una cambra s’embarga, no hi pot entrar res. I aleshores...
—Veig que es troben en un... in-pass —dic la paraula en anglès, perquè dubto que en goblinès ni tan sols existeixi, tan estrets de mires com són.
—La veritat és que crec podríem arribar a un acord per treure les possessions de Gringotts durant uns dies.
Alço les celles. Aquí hi ha alguna cosa que no m’està explicant. I tot i que el que em diu em va de perles perquè sembla que està disposat a portar les pertinences de l’Innomenable a la Conselleria, vull saber de què va, això.
—Crec que ens podem ajudar mútuament, Griphook, però m’ha d’explicar què passa. Per què de cop i volta volen dur els objectes a la conselleria, si fins fa unes hores s’hi negaven rotundament?
En Griphook es frega la cara, nerviós. Per un moment, m’identifico amb ell. No sé com ho sé, però està en una situació delicada i crec que la seva feina al banc hi està en joc. Necessita solucionar tot això tant com jo.
—Evidentment —comença el gòblin al final—, els noms que figuren al testament són absolutament confidencials, però... alguns d’ells... comencen a estar nerviosos i... han vingut a... parlar... amb nosaltres.
Ha. Vet-ho aquí. Alguns seguidors de l’Innomenable que segueixen lliures estan amenaçant els gòblin perquè els passin les possessions com abans millor. Però ells saben que probablement tots estaran entre reixes en qüestió de dies... o fins i tot d’hores. Millor no estar implicat en les anades i vingudes de les mercaderies d’uns criminals... I per als gòblins, ara, resultaria molt més fàcil dir a aquests Cavallers de la Mort que la Conselleria ha confiscat les seves possessions i que, lamentablement, no les tenen, moltes gràcies i que passin un bon dia.
La bona notícia és que, sigui pel motiu que sigui, jo puc buidar la cambra i endur-m’ho tot a la Conselleria. Bufar i fer ampolles. Saludeu el nou Supervisor del Departament d’Enllaç amb els Gòblins!
* * *
Quinze minuts més tard, el Griphook i jo som davant de la Cambra 666. Sempre m’han fascinat els mecanismes de protecció de Gringotts. Com que no disposem de la clau de la cambra, veig que el Griphook simplement fa passar la seva mà de dits nuosos verticalment per la porta, cosa que fa que produeixi so d’engranatges movent-se. Després, fa girar una rodeta que hi ha al lloc del pom i, amb un so sord, la porta s’obre i ens deixa pas.
Em quedo amb la boca oberta. Tants i tants diners! Quantes extorsions ha degut fer l’Innomenable al llarg dels anys per reunir tota aquesta fortuna? Perquè és evident que tot això no ho ha aconseguit amb cap feina honrada... A banda de diners, també hi ha tot un repertori d’artilugis, alguns dels quals reconec, com un avisaatacants, o una mà de la glòria, però n’hi ha mols altres de ben peculiars, des de simples objectes als quals un no pararia mai atenció, com ampolles de vidres de colors adornades, fins a femenines joies que dubto que l’Innomenable lluís mai.
—Crec que no serà necessari moure els diners —comenta el Griphook—. No són més que monedes.
—No, no crec que això ho vulguin analitzar, al departament de Misteris —concedeixo—. Es poden quedar aquí. Traurem només els objectes... on els posarem?
—Ara en vagonetes —explica el gòblin, assenyalant dues vagonetes que van enganxades a la nostra—. A dalt al banc disposem de sacs reductors de volum que ens permetran portar-ho tot còmodament a la Conselleria.
Assenteixo mentre em poso els guants que m’ha donat abans. Hem pensat que serà millor no tocar directament cap d’aquests objectes perquè... bé, qui sap què poden fer.
Ens posem mans a l’obra ràpidament, i de seguida estem traslladant objectes cap a les vagonetes. No em puc creure la quantitat d’artilugis que estan passant per les meves mans. Astrolabis, llibres de nigromància, boles de vidre, col·leccions de joies, flascons plens de líquids de colors sospitosament llampants, i objectes que ni tan sols no sé què són. Un bust de fusta que tinc la sensació que m’observa, el que sembla un ceptre de forma semicircular, una flor estranyíssima de pètals morats, que emet una olor embriagadora, dolça i fresca, que em costa tota la meva voluntat de deixar anar a la vagoneta... i, cap al final, un objecte que m’estremeix.
En un racó de la cambra hi ha un cofre, no gaire gran, potser de la mida d’una capsa de sabates. No és especialment ostentós, tot i que té unes filigranes daurades que el decoren.
Quan m’hi acosto per agafar-lo, però, sento una foscor que emana d’ell, i de sobte, noto que les mans em tremolen i que tinc el cos amarat de suor freda. No entenc què em passa, però els meus moviments es veuen alentits, com si els meus músculs no volguessin acostar-se al cofre... Sento com un barrera magnètica que m’impedeix arribar-hi, que em frena i que m’oprimeix el pit, els pulmons, el cor...
—Cresswell, ja acaba?
La veu del Griphook em cau com una galleda d’aigua gelada, i sacsejo el cap per avivar-me. Són imaginacions meves. Estic cansat i porto un dia estressant. Però tot tindrà la seva recompensa. Així que m’acosto al cofre sense fer cas dels pèls del braç que es posen de punta i alço el cofre per endur-me’l.
—Només falta aix...
I quan l’agafo, ho noto.
Bum-bum. Bum-bum.
Estic a punt de deixar anar el cofre de la impressió, però justament quan intento concentrar-me en aquesta pulsació que he notat... desapareix.
—Tot bé? —em pregunta el gòblin, que s’acosta a mi.
—Què? Oh, sí. Ha estat només... —fixo la mirada en el cofre, que ara sembla ben normal—. Res, no ha estat res.
El carrego fins a la vagoneta i el deixo a sobre de tot, alleugerit de desprendre-me’n. Sospiro i em miro el Griphook.
—Bé, doncs ja podem mar...
En aquell moment, les llums se’n van de cop. De cop i volta, tot és negre.
—Griphook, què..?
Aleshores algú em dóna un cop i caic a terra.
Quan obro els ulls, la llum ha tornat, veig el Griphook assegut al meu costat, i les vagonetes plenes esperant-nos als raïls. Tot és igual que abans, tot és al seu lloc.
Excepte el cofre de filigranes daurades.
Ha desaparegut.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 20/08/2015 a les 19:34:30 #26038 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Okay, ja ha aparegut el Griphook, el segon protagonista! He agafat el Dirk com a protagonista principal, però veureu que a partir d'ara el Griphook també estarà sempre present.
Suposo que haureu notat que molts diàlegs estan en cursiva; en aquests diàlegs representa que parlen goblinès. Com he deixat clar abans, el Dirk parla molt bé aquest idioma i, per tant, quan es dirigeix als gòblins ho fa en la seva llengua. He intentat buscar algunes paraules per posar-les d'exemple, però no n'he sabut trobar, la veritat. Ni tan sols sé si la llangua dels gòblins està estipulada o si s'ha posat en comú d'entre tota la literatura fantàstica. Jo només he sabut trobar noms propis i la paraula "vladvak" o algun cosa així, que vol dir "pic" (ho diu el Ludo Gep durant el Mundial de Quidditch). Així que al final no he posat res i m'he limitat a les cursives.
El títol suposo que el coneixereu, en castellà és "El cofre del hombre muerto" de Piratas del Caribe. I suposo que també haureu entès el que hi ha al cofre: el cor del Voldemort (per si de cas, ho explico també més endavant). M'ha semblat una manera d'explicar per què el Voldemort no pot sentir amor, i he fet que sigui perquè es va treure el cor. És una cosa no tan específica com sembla de Piratas del Caribe: també hi ha llegendes sobre gent que es treia els cors, fins i tot és una cosa que surt a la sèrie Once Upon a Time, si l'heu vista, així que no és pas una idea robada, només una referència.
Com sabeu, el Voldemort sempre va buscar la immortalitat, la manera de tornar si moria. Va provar la pedra Folosofal, després un Horricreu, finalment ho va aconseguir a través de l'encanteri de la carn, els ossos i la sang, com sabeu. Però he pensat que aquest cofre hauria pogut ser el seu "Pla A" i que el va deixar als Cavellers de la Mort juntament amb les seves altres pertenences per si mai desapareixia, que els cavallers el poguessin fer tornar a partir de la seva essència, el seu cor podrit XD Espero que ho hàgiu trobat prou versemblant i interessant...
I seguim! Que el Dirk i el Griphook s'han ficat en un bon merder!
Antares_Black Enviat el 03/09/2015 a les 00:05:39 #26086 He escrit 12 fanfics amb un total de 57 capítols Mmm... Dius «l'oficina del Conseller d'Afers Màgics». Tinc entès que era una dona, no? La Millicent Bagnold (una Ravenclaw, per cert). Es va retirar del càrrec el 1990, però hi havia estat durant deu anys. Per tant, entenc que en l'època que tractem (novembre de 1981) ella era la Consellera.
En Griphook, l'he trobat un xic... No ho sé, diferent.
Apa!!! El número de la cambra de seguretat!! Genial per a despertar La Bèstia! Tots els objectes que hi ha a la cambra m'apassionen. Ho vull tot! hahahaaa Menys el cobre... El Dead Man's Chest. Vaja, que és tipus Davy Jones, oi? Bé... Potser és interessant examinar aquest cor que batega. No, el cofre també el vull xD Un cor bategant a les meves mans... fascinant. I va i desapareix! Qui l'hi deu haver pres?!
I, vinga, tornem-hi: «la resignació li “ha degut caure” al damunt», ha de ser «la resignació li deu haver caigut al damunt».
Només faltaria que el proper capítol fos El Cor Pelut del Nigromàntic. Però són pel·lícules, no les rondalles de Beedle el Bard.
Doncs em llanço de cap al tercer capítol! Sírius Black, el padrí! Suposo!
Antares
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 06/09/2015 a les 23:35:49 #26111 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Antares: Sí, em vaig adonar que l'havia cagat en això del Conseller quan vaig llegir la teva fanfic! Com que no em sonava que als llibres s'hagués parlat mai de qui hi havia abans del Cornelius Fudge vaig assumir que devia ser ell mateix (com que és un home força gran, ja a l'època del Harry, vaig pensar que podia dur deu anys al càrrec perfectament) i no se'm va passar pel cap consultar-ho, a diferència d'altres coses. Però si tu ho has mirat, doncs tens raó i és una dona. Pífia meva!
En Griphook aquí és una mica diferent... bé, sí, és més jove, i no té al banc la mateixa posició que té més endavant; ja es veu que té gòblins (ara sí, amb accent ^^) per sobre seu, que li manen el que ha de fer. Però als següents capítols, quan s'enfada, ja deixa veure els colors. Aquí de moment és tot força cordial i educat, i tant ell com el Dirk pretenen ser el que no són... fins que tots dos comencen a perdre els papers!
Ah, i no havia comentat el número de la cambra del Voldemort! 666, evidentment. Sé que les cambres a Gringotts són de tres xifres, així que posats a inventar un número de tres xifres... quin poda ser més adient? XD I em va costar molt pensar en tots els objectes que podia haver-hi allà dins... els cànon de la Rowling van ser fàcils, però havia de buscar més coses, coses misterios que ni tan sols una persona a la que li agrada llegir i informar-se hagués vist mai... la flor em va semblar una bona idea, una mena de fruit de lotus que fascini al qui la toca o l'olora... i el bust em va venir a la ment com una cosa una mica esgarrifosa, com un quadre d'aquests dels castel encantat que et mira... per què no una escultura així? Vaig estar pensant-hi una bona estona, en aquests objectes...
I la resta ja es repson més endavant... així que seguim!
Antares_Black Enviat el 15/09/2015 a les 16:46:51 #26136 He escrit 12 fanfics amb un total de 57 capítols No passa res, amb això del conseller (he vist que a la Marta també li ha passat). Et pots inventar que n'hi havia un i ja està!
La joventut d'en Griphook. Sí, és molt comprensible. I més pel fet de tenir d'altres glòblins per sobre seu...
Mirava de decidir-me per un o dos dels objectes... Però em sembla que, com et deia, m'ho quedo tot hahahaha Ah! I això de la flor m'ha recordat un capítol dels Ewoks (els de dibuixos animats).
Antares
ginny loovegod Enviat el 30/09/2015 a les 20:55:57 #26194 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols Holaaa!
Aquí estic de nou! Haha se’m fa molt estrany escriure tants comentaris de cop, però la veritat és que dues hores en un avió donen per molt xdd
Anant al capítol... Com sempre, m’ha agradat moltíssim! Definitivament, la història es complica en qüestió de només unes hores. Pobre Dirk! xd
Em fa molta gràcia que la cambra del Voldie sigui la 666. Jopetitas, amb una cambra com aquesta ja podrien haver-s’ho ensumat abans, que seria malvat! Ais els bruixots... xD
El Griphook em sembla un personatge molt interessant. Em recorda una mica a l’oracle dels magatotis. Com tu has dit, no és que sigui bo ni dolent sinó que senzillament és un interessat. Però igual que l’oracle, no puc evitar que em caigui bé xd A més m’agrada que el fet que visquin aquesta aventura junts faci que després es puguin portar bé al setè llibre.
El tema del cofre em dóna un mal rollito...! En el primer que he pensat amb això del cor va ser en Once Upon a Time, no sabia que a Piratas del Caribe ho fessin també! Hauré de mirar les pel·lícules, que tot i que n’he sentit coses molt guais, vaig veure la primera quan era petita i no em va arribar a interessar gaire. Aviam si ara m’agraden més!
Doncs fins aquí! Vaig a comentar el tercer capi, a veure si em dóna temps abans de que aterri l’avió!
Sigues feliiiiiiç!
Erin