Per la Lily Evans - Per la Lily Evans
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 25/08/2015 a les 10:34:23
Última modificació 25/08/2015 a les 10:34:23
Tots els capítols de Per la Lily Evans
impresora Versió per imprimir



Per la Lily Evans

El món sencer estava de festa, o això hagués dit qualsevol. Les famílies de bruixots es reunien i ho celebraven fins ben entrada la nit. Per primera vegada durant segles, es trencava en massa l'Acta de Secretisme i la Conselleria no feia res per aturar-ho. Els bruixots sortien al carrer vestits amb túniques i capes de colors vius, estridents, estrafolaris i el cel es va omplir de mussols i òlibes que portaven cartes amb la gran notícia: «L'Innominable ha mort!». Fins i tot els muggles, desconeixedors del que passava, van adonar-se d'alguna cosa; no era normal trobar-se amb un home vestit amb una túnica verda, una capa fúcsia i un barret punxegut que et saludava alegrament.
 
Tot i la gran alegria provocada per la notícia, hi havia un grup de gent amb uns estats d'ànim diferents. Tristesa i desesperació, però sobretot incertesa i por eren els sentiments que residien als cors d'aquella gent. Els Cavallers de la Mort, els servidors mes fidels del Senyor del Mal. Mentre ell era viu havien tingut la seva protecció a canvi d'obediència cega i incondicional. Però ara que era mort, caurien a les mans de la Conselleria abans de poder fer un sol pas. Alguns van fugir, altres van al·legar la seva innocència dient que estaven sota l'influencia d'un malefici imperatiu. Però només un va tenir la valentia canviar-se de bàndol definitivament: Severus Snape.
 
La nit en la que el Senyor de les Forces del Mal va caure, Severus Snape va córrer cap al Cau de Goldric, la casa on havia viscut la família Potter fins feia uns minuts. Era una casa gran, de dues plantes i un jardi que l'envoltava. Pero quan hi va arribar, una paret del segon pis i part de la teulada havien quedat destrossats pel Malefici de la Mort. Amb mans tremoloses, va obrir la porta d'entrada, que va grinyolar misteriosament. Al rebedor hi havia el cos sense vida d'en James Potter. Mai havien sigut amics però no va poder evitar de sentir un lleuger sentiment de pena en veure aquell home que l'havia torturat durant els seus anys a Hogwarts. Va apartar els ulls de la cara pal·lida del cadàver i, sabent el que es trobaria, va començar a pujar les escales. Feia només una estona que l'assassí de la família havia pujat aquelles mateixes escales, segurament rient pel que acabava de fer. Encara es podia sentir el ressó de la seva veu freda cridant les paraules que provocaren la mort d'en James. 
 
En arribar al segon pis, va començar a tremolar. Aquell silenci només podia significar una cosa. Va posar la mà damunt la porta de l'habitació i, fent un gran esforç de voluntat, la va obrir. Les cames se li van doblegar i va caure a terra, de genolls. La paret que donava a la façana estava derruïda, i la runa s'escampava pel terra de l'estança. En un bressol hi havia el petit Harry, plorant desesperadament, intuint que acabava de passar alguna cosa dolenta. I al terra hi havia la Lily. En Severus va abalançar-se cap al seu cos i la va abraçar, com si amb la calor del seu cos la pogues ressuscitar. Les llàgrimes van mullar els seus rostres, i els seus gemecs de desesperació van ressonar per tot el poble.
 
El Senyor de les Forces del Mal havia promès no matar la Lily, però ho havia fet. Ell, el bruixot mes poderós de tots els temps, el que havia aconseguit sembrar el terror als cors de la gent, tan bruixots com muggles, havia incomplert una simple promesa feta a un dels seus servidors. Un soroll va interrompre bruscament les seves divagacions. Va aixecar el cap i va veure una motocicleta que aterrava davant de la casa. Va proferir una tirallonga de renecs i es va aixecar, deixant la Lily al terra. Encara amb llàgrimes als ulls, va acostar-se al bressol de fusta d'en Harry. La seva cara era com la d'en James excepte els seus ulls, que eren com els de la Lily. Per això va decidir no matar-lo. Però un odi profund es va arrelar al seu cor envers aquell nen que ara el mirava entre encuriosit i espantat. Algú, trepitjant molt fort, va entrar al rebedor de la casa i va proferir una exclamació amb una veu greu, segurament en veure el cadàver d'en James. Fent una ultima mirada a la Lily, va desaparetre.
 
 
* * *
 
Durant la setmana posterior a aquests fets, en Severus es va sumir en un estat de depressió letàrgica. El mon físic va deixar d'existir per a ell i va submergir-se en l'univers dels seus tristos pensaments. A mes de l'assassinat de la seva estimada, aviat els aurors de la Conselleria l'atraparien i el tancarien a Azkaban, el pitjor lloc que es podia imaginar. Ni tan sols va intentar contactar amb l'Albus Dumbledore, que l'havia acollit al seu bàndol feia uns dies, per buscar ajuda. Sabia que no serviria de res, ara que el Senyor de les Forces del Mal havia caigut.
 
Va recordar diversos passatges de la seva vida. S'havien conegut amb la Lily abans de començar el curs a Hogwarts. Recordava clarament el dia en que ella va descobrir que l'espiava mentre feia màgia al parc. A partir d'aquell dia va intentar fer-se amic d'ella. Ella va acceptar l'amistat, però no va anar mes enllà tal i com ell volia. Va fer una ganyota en recordar la primera vegada que havia conegut en James Potter, al Hogwarts Express. Per sort, tot i estar en diferents residencies, l'amistat amb la Lily no es va trencar. Però un dia en James el va atacar amb un Levicorpus i en un atac de rabia va anomenar la Lily «sang de fang». Aquell va ser el final de la seva amistat i alegria.
 
Abduït com estava en els seus pensaments, no va adonar-se que hi havia un mussol picant el vidre desesperadament amb el bec fins que el soroll de vidre trencant-se el va sobresaltar. Llavors va veure un mussol amb plomes castanyes que es mirava cautelosament el bruixot des de l'altre banda del forat que havia fet a la finestra. Lentament es va aixecar per agafar la carta. Segurament era una carta de la Conselleria convocant-lo a una vista oral. Pero sorprenentment, el remitent era l'Albus Dumbledore. La carta deia així:
 
Benvolgut Severus Snape,
 
Abans de res, expressar el meu condol mes sincer per la perdua de la Lily Potter, que estic segur que t'ha afectat molt. Pero la vida continua i no em puc permetre el lux de perdre't. He parlat amb el departament de Justicia de la Conselleria i et convocaran a una vista oral, però segurament seras absolt de tots els carrecs.
 
A canvi, et demano que t'uneixis a l'Orde del Fenix per protegir en Harry. Per fer-ho, et donare la plaça de professor de Pocions a Hogwarts. Espero la teva resposta a mussol seguit.
 
Atentament,
Albus Dumbledore
Director de l'Escola de Magia i Bruixeria Hogwarts
 
En Severus va premer les mans fins que la carta es va arrugar. Després, va caure de genolls a terra mentre dos rius de llàgrimes rodolaven galtes avall. De totes les coses que li podia demanar havia triat la mes difícil: protegir la persona que mes odiava. Però no podia dir-li que no després de la seva intervenció a favor d'ell davant del Wizengamot. Per altra banda li donava la plaça de professor de Pocions. Hagués preferit la de Defensa contra les Forces del Mal, però tot i així la bondat del director l'aclaparava. Ell, un dels bruixots mes poderosos de l'actualitat, havia decidit protegir un Cavaller de la Mort. S'havia passat la vida perseguint, torturant i assassinant bruixots de sang impura i muggles. Era conscient que es mereixia ser tancat a Azkaban, i per això admirava la decisió de l'Albus. Va agafar una ploma i un pergamí i va escriure:
 
Benvolgut Professor Dumbledore,
 
Moltes gràcies per tot. Accepto el teu oferiment i t'agraeixo especialment la teva intervenció a favor meu davant del Wizengamot. Agafare el Hogwarts Express l'1 de setembre.
 
Atentament,
Severus Snape
 
* * *
 
Uns mesos després, els carrers de Londres es van omplir de persones amb baguls i mussols. I, curiosament, tots anaven a l'estació de King's Cross. Però només hi havia una persona que era el centre de totes les mirades pel seu vestit. En Severus Snape vestia el seu usual conjunt negre. Com la resta de bruixots, portava un bagul amb el seu carretó. I, com la resta de bruixots, va travessar la paret entre les andanes 2 i 3. Molts bruixots el reconeixien com a Cavaller de la Mort, però cap s'atrevia a dir-ho o fer res al respecte. Ignorant a tothom i posant-se una màscara d'impassibilitat, va entrar al tren i es dirigí al vagó dels professors. Allà es va acomodar en un compartiment buit i es disposà a començar una nova vida. Sabia que el seu passat el perseguiria fins a la mort, sabia que no el podria oblidar. Per això va decidir que hi conviuria. Per la Lily Evans.


Llegit 441 vegades



 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhermione potter 228 comentaris25/08/2015 a les 15:04:04
#26048Tinc 7 fanfictions i un total de 66 capítols

Unoi,

Ha sigut molt maco i entretingut. Encara que en Severus Snape no és dels meus preferits (més aviat és dels que més odio), en aquest text m'ha agradat com el representaves i com expressaves les seves emocions i sentiments cap a la Lily.

Pensar que algú ja pot odiar a un bebè em fa posar els pèls de punta, però és la veritat.

Ens llegim!!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris25/08/2015 a les 15:58:01
#26050Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola, Unoi!

M’acabo de llegir la fanfic i em sembla prou treballada. Està molt ben escrita. M’agrada molt el principi, com descrius l’alegria que hi ha al món dels bruixots i això que estan tan desperocupats que no tan sols no fan cas a la Llei de Secretisme i a la Conselleria no fan res per aturar-ho! XD

També m’ha agradat molt l’escena a la Vall de Godric! Jo també l’he explicat una miqueta a la meva FF (des d’un altre punt de vusta, i explicada per un personatge secundari, no pas viscuda en primera persona, és clar!). De fet, el que arriba en moto és el Sirius, oi? Que és el que explico jo.

M’esperava més odi cap al James, la veritat, no pas pena quan veu el seu cadàver. Ja sé que no es pot saber, però jo crec que veure el seu cadàver... com que el va alegrar una mica. Però bé, és d'aquelles coses que no sabrem mai ^^

Veig que has fet que la mort de la Lily l’afectés d’una manera força depressiva. Està bé, eh? Tot i que la veritat jo me l’imagino més furibund i desesperat, trencant coses i fent-se mal, però això ja cadascú s’ho imagina a la seva manera. I podria ser que ho portés de manera més reprimida i trista que no pas efusiva. Sí, està bé, m’agrada, però he de dir que esperava més desesperació i patiment.

Evidentment, el Dumbledore em sembla molt injust amb ell, que faci la vista tan grossa només perquè li va donar un “xivatasso” per interès propi, quan en realitat aquest senyor hauria de ser a presó.  I a sobre agafa l’assassí torturador i el fica a l’escola a treballar amb nens... De veritat Albus, de vegades és per pegar-te, xato. XD Bé, què t’he de dir, crec que tu mateix opines així, perquè fins i tot has fet que l’Snape compartís el meu punt de vista.

Has estat força bo amb ell, però és clar, és que explicaves la història des del seu punt de vista, no es pot odiar a ell mateix, algú així, de manera que crec que dins de tot has estat prou crític amb el teu prota.

L’únic que no comparteixo és això que dius que “Alguns cavallers de la mort es van exiliar, altres van acabar a presó, altres van mentir... però el més malparat va ser l’Snape”. Què va! El tio se’n va sortir de rosetes! Mitja vida fent mal i assassinant, i i en comptes de jutjar-lo, van i li donen feina. Hala, de puta mare! Hahahaha, entenc que ho deies per la Lily és clar, a nivell emocional, però a nivell professional el tio té una flor al cul.

I bé, fins aquí que crec que m'he allargat molt. Està molt bé. I que una fanfic de l'Snape m'agradi A MI és dir molt! ^^




Unoi Anònim25/08/2015 a les 17:27:36
#26051Encara no he escrit cap fanfiction

Ep, que en cap moment dic que l'Snape sigui el més malparat! La frase diu que es va canviar de bandol definitivament, no que en va sortir malparat. Com dius, Agatha, que t'agradi és una gran cosa ;) I la pena per en James... bé, ja sé que potser alegria seria el més adequat. Però quan es mor la persona que més estimes (potser l'única) dubto que estiguis gaire per alegries.




AvatarPotter_granger 349 comentaris27/08/2015 a les 15:26:17
#26059Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ostres!

Cada cop estic més desesperada! Com competiré, jo? M'has deixat... M'has deixat a punt de plorar. L'Snape ja és un personatge que m'agrada (es veu a l'avatar, no?), però com l'has pintat és... És que... M'ha fet tanta pena per ell!

Buah, és fantàstica, la teva ff. Molt ben treballada i... buah, m'ha encantat.

Potter_granger




Unoi Anònim27/08/2015 a les 18:19:39
#26060Encara no he escrit cap fanfiction

Sí, precisament el que em sorprèn de tu és que et diguis potter granger i tinguis un avatar de l'snape XD M'alegro molt que t'hagi agradat!




Cassandra Ross Anònim31/08/2015 a les 23:30:12
#26067Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Aquesta història m'ha agradat, i mira que a mi realment no és que m'interessi molt l'Snape, però te n'has en sortit prou bé. La narració, sobretot als primers paràgrafs, m'agrada molt :D Trobo interessant que, havent sigut assassinada la noia que estimava, decideixi viure la seva nova vida per ella ^^ Reflecteix una mica l'amor incondiconal que li va tenir.

Tot i així, lamento que havent tingut un sol personatge i tant llibertat, li falti una mica d'aprofundiment, sobretot en el tema sentimental.

Fins una altra!

Cassie.




AvatarAntares_Black 330 comentaris03/09/2015 a les 00:16:12
#26090Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Hola!!

Unoi! Trobo que t'ha quedat curta. No vull dir que faltin paraules. Em refereixo que hauria esperat que el seguís un altre capítol a continuació... Pots deixar-te anar més! ;)

Em sap greu si veus que el meu comentari no comença portant el positivisme que porten els altres que t'han fet. No t'estic comentant ni de mala gana i en mala intenció, que consti. Només és que a mi l'Snape m'agrada molt. No és que estigui d'acord amb el que va fer (de fet, aquí coincideixo amb l'Agatha ―tot i que, com ella bé corroborarà, sempre ens tirem els plats pel cap defensant i atacant, cadascuna al seu cantó, aferrissadament el personatge― quan diu que en Dumbledore no ha estat just. Sí que hauria d'haver anat a Azkaban. Però ja sabem com n'és de manipulador, en Dumbledore. Li convenia tenir-lo. Com molt bé dius, «no em puc permetre el luxe de perdre't»), però és que he trobat que narres la història des d'un punt de vista fred. Es nota que tens la sensació que el deixes “massa bé i tot”. Que és un personatge que no t'agrada gaire?

Tampoc no m'ha desagradat, la fic! És clar que no! De fet, està prou ben escrita. I t'aplaudeixo enèrgicament la imatge que has triat per a la fic! M'encanta aquesta escena! Quan la vaig veure a la pel·lícula, vaig plorar molt. Era tal com m'ho imaginava des del llibre!!

Hi ha hagut una sèrie de coses que m'han sorprès en llegir-les.

«Aquell silenci només podia significar una cosa». Silenci? Silenci?! Com que silenci!? I en Harry no està plorant? Ah, sí, ja dius que sí, que plorava. Jo crec que se sentiria des del carrer i tot...

I després llegeixo: «els seus gemecs de desesperació van ressonar per tot el poble». I en canvi el plor d'en Harry no se sentia ni al pis de sota... Això m'ha desconcertat una mica.

«intuint que acabava de passar alguna cosa dolenta». Intuint? Com que intuint?! És un nen d'un any! Jo hi hauria posat «que s'adonava que acabava de passar una cosa dolenta». De fet, una cosa terrible!

Crec que l'Agatha té raó. El que arriba amb la moto voladora deu ser en Sírius. Després s'hi deu trobar en Hagrid, a qui li deixa la moto. Per això no em quadrava gaire que posessis: «Algú, trepitjant molt fort, va entrar al rebedor de la casa i va proferir una exclamació amb una veu greu», perquè aquí (amb el trepig fort i la veu greu) hi veig més en Hagrid que no pas en Sírius. També coincideixo amb ella, en el fet que esperava més patiment.

Tanmateix, m'ha agradat molt com dius això: «la va abraçar, com si amb la calor del seu cos la pogués ressuscitar». Sí, això ha estat realment emotiu. M'ha agradat molt.

Crec que l'Snape no li parlaria de tu, a en Dumbledore. Ja vam entrar en un debat d'aquest amb la teva fic de l'Ombra (que, per cert, he de comentar-te).

Els errors que tens són els que precisament el corrector dels programes processadors de text no marquen. No he trobat grans errors, per això (amb una llegida més veuràs de seguida els pocs que hi ha). O sia que et guanyes els punts corresponents a l'ortografia.

 

Suposo que això és tot. A veure com van les votacions!

Antares

 




Unoi Anònim03/09/2015 a les 12:38:27
#26092Encara no he escrit cap fanfiction

Uau! L'huracà de l'Antares passa per la meva ff XD No pateixis, que no m'ho prenc malament. Tens raó, el silenci i el plor del Harry no lliguen... és que al principi vaig posar que en Harry estava dormint, perquè em sonava com si als llibres digues que se l'havia trobat dormint. Però com que no n'estava segur (i tampoc recordava en quin llibre sortia l'escena, perquè és anterior al primer) vaig basar-me en la pel·lícula on si que recordo que està plorant. I em vaig oblidar de canviar el següent paràgraf.

Jo sempre m'havia imaginat que en Hagrid era qui anava a recollir el Harry tot i que la moto és d'en Sírius. De fet, si no ho recordo maalament, en Hagrid li diu a en Dumbledore que en Sírius li ha deixat la moto. I, més endavant, al setè llibre si no m'equivoco, quan deixen la casa del carrer Privet, en Hagrid li diu alguna semblant a "com que et vaig portar en aquesta casa, ara te'n trauré". Però potser vaig entendre-ho malament.

Sobre el que dius de que ho explico des d'una perspectiva freda, bé, primer de tot és un narrador extern que no comparteix els sentiments de l'Snape. Si l'hagués redactat en primera persona (cosa que vaig plantejar-me però vaig descartar per por de precisament cometre l'error de no transmetre prou tristesa, desesperació...) els sentiment haurien destacat més. De tota manera, en la meva opinió, crec que he transmès prou bé els seus sentiments. Finalment, hi ha coses de l'Snape que m'agraden i d'altres que no m'agraden gens. Crec que no sóc tan fan seu com tu, però tampoc l'odio. Estic segur que si el personatge t'hagués tocat a tu ens haguessis fet plorar a tots. :)

Tens raó sobre elt ractament de "tu", és una cosa que sempre em costa. En aquest cas tens tota la raó. Hauré d'estar més atent en altres escrits.

Moltes gràcies pel comentari!




hermione_phoenix 42 comentaris03/03/2016 a les 22:28:41
#26718Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

Encara que el Severus no és el meu preferit, crec que has aconseguit que m'agradi per fi.

És molt maco.

Gràcies

heartHERMIONE PHOENIXheart