La Nit del Gran Alliberament - Un brindis molt especial a La Marmita Foradada
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 02/09/2015 a les 17:04:53
Última modificació 02/09/2015 a les 17:06:15
Tots els capítols de La Nit del Gran Alliberament
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Un brindis molt especial a La Marmita Foradada

Un brindis molt especial a La Marmita Foradada

 

       La Gínger va ajudar la Doris Crockford a baixar del Nitrèpid Bus. La bruixa estava força marejada del viatget, i va trontollar quan va posar els peus a terra. El dia ja clarejava, però el nombre de mussols no havia minvat. Encara volaven; portaven a port una pila de noves arreu del país. Tothom en devia anar ple, de La Notícia. La Doris estava segura que seria notícia de portada també al Periòdic Profètic.

   —Bona nit, senyoreta Crockford —va acomiadar-se la Gínger. Però va mirar el seu voltant i va arrufar les celles poc convençuda del que acabava de dir, i va corregir-se: —. O... bon dia!

       La noia panotxa li va dedicar un altre dels seus millors somriures entremaliats i la Doris va tornar a correspondre-li amb una abraçada.

   —A reveure, Gínger. A veure si tens més sort amb els encanteris.

   —Mmm... A veure si la mama em deixa, d'una vegada per totes, entrar el taller de mecànics...

       La Doris va tornar a somriure afablement i, un cop la Gínger va tornar a ficar el cap dins el Nitrèpid Bus, l'Ernest Estropey va saludar la bruixa i va prémer l'accelerador a fons. Abans que la Doris pogués parpellejar, l'autobús violeta ja s'havia esvaït en una exhalació sibilant.

       Charing Cross Road lluïa sota la pluja d'estels que encara aleshores tampoc no havia minvat. Els muggles més matiners que ja corrien pels carrers de Londres (i brandaven el cap davant la visió de tanta gent amb capa pel carrer, preguntant-se si és que ja venia Carnestoltes just després de Halloween... o si és que ja tocava fer una visiteta al psiquiatre) es meravellaven mirant el cel titil·lant. Ni aquell dia ni cap altre, els muggles no es fixaven en la porteta que quedava entre una gran llibreria i una botiga de discs. A mesura que s'atansava a la porteta, tot recuperant l'equilibri, a la placa de ferro forjat que penjava oscil·lant de la paret amb la silueta d'una bruixa que remenava una marmita escantonada, hi apareixien els forats d'unes lletres. Aviat hi va poder llegir: La Marmita Foradada. La Doris va obrir la porteta i va fer cap a dins.

       El garbuix de converses animades i de rialles, que des de fora només s'intuïa, va esclatar a les orelles de la Doris, i se li va escapar un gran somriure. Feia temps que no venia a la taverna i l'ambient festiu que s'hi respirava es va apoderar de seguida del seu esperit prudent, però tip d'estar-se a casa amb l'ai al cor, però col·laborant amb els seus. La Doris va copsar de seguida la Gladis, que s'obria pas entre la gentada per anar a reunir-se amb la seva amiga. La bruixa portava un xal de llana color salmó que li cobria les espatlletes primes. Era un tap de bassa: anava estirant el coll amunt amb els ulls esbatanats, per poder veure bé les cares de tothom i totes alhora. Corria de puntetes i amb passes petites, com un ratolinet, i cridava coses amb la seva peculiar veu de nas.

   —Doris! —va exclamar dramàticament, i amb aquella pressa que la caracteritzava la va agafar del braç —. L'Innominable és mort!!

       La Doris i la Gladis van travessar el pub estret i tronat. La penombra habitual de La Marmita Foradada no apagava l'alegria dels bruixots que festejaven.

   —Vine a brindar amb nosaltres! —La Gladis l'estirava cap a la barra—. L'Innominable és mort!

       El vell taverner, que tenia un cap avellanenc i s'estava quedant calb, donava ordres a una gerra màgica perquè servís batut de bescuit a un bruixot que tenia una nàpia desorbitant que seia en una taula del fons.

   —Com anem, Senyoreta Crockford? —la va saludar el vell taverner, tornant darrere la barra—. Què us serveixo?

   —Em temo que el pastís de carbassa ja s'ha acabat —va dir la Gladis amb un xiuxiueig nasal.

       La Doris va demanar un vi de flors i, amb un cop de vareta, el taverner va fer venir una copa alta dels armaris i li va sevir un vi afruitat que feia una olor suau de nèctar.

   —Gràcies, Tom.

   —Mira que ets ensopida... —va dir la Gladis. Ella bevia un Rom doble de groselles que havia deixat a la barra i que ara acabava de recuperar.

       La Doris va mirar al seu voltant. Al costat de la Gladis, en Dèdalus Diggle feia giravoltar amb espectacularitat el seu barret de copa violeta i aquesta l'aplaudia. A les taules o drets, tothom bevia i menjava amb avidesa. La Doris es va fixar especialment en una bruixa de port majestuós, que vestia un xal verd poma, el punt delicat del qual li va cridar l'atenció. Era un punt molt bonic que no estava segura de saber fer (potser apareixia en alguna de les revistes de Magipunt: Mitges i mitjons a punt que havia deixat a en Dumbledore).

   —He vist esbarts de mussols per tot arreu —va comentar la Doris.

       La Doris pensava en l'Acta de Secretisme, però ella no s'adonava que també la incomplia sovint, quan sortia pels carrers de muggles sense posar-se roba muggle.

   —I és clar que sí —va dir la veu rogallosa d'un bruixot rabassut i camacurt que ni arribava a fer l'alçada de la Gladis—. Bé s'ha de saber!!

       La Doris va mirar cap a terra. El bruixot feia una fortor terrible de tabac florit (l'olor d'alcohol es podia dissimular un xic dins el pub) i si ella no va posar-se un mocador a la cara va ser només perquè era educada, no pas perquè no ho hagués volgut.

   —Tom, posa-me'n una altra —va dir apartant-se les grenyes panotxes dels seus ulls bossuts, mentre es posava de puntetes per deixar la seva gerreta a la barra. Mentre en Tom omplia la la gerreta, la Gradis va veure que el bruixot treia una pipa negra i ronyosa de l'abric espellifat.

   —Mundungus! —va dir la Gladis amb una mirada incisiva i posant-se el dit al costat del nas—. Ni se t'acudeixi...

       En Mundungus Fletcher es va tornar a guardar la pipa i va seure a una taula amb l'Elfies Dux, un bruixot de cabells blancs, però amb les faccions joves, que portava un barret ben curiós i prenia una tassa de te Oolong.

   —I també han conjurat uns focs artificials que semblen estels fugaços... —va continuar la Doris, després de beure un glop del seu vi de flors.

   —Ah! Això és meu! —va saltar en Dèdalus Diggle, abandonant les piruetes que feia amb el barret—. He estat jo qui ha fet aparèixer la pluja d'estels a Kent, tant bon punt he sortit de casa! Eh que han quedat preciosos?

   —Sí, si fins i tot els muggles ho han vist! —va cridar la bruixa del xal verd poma, amb to de reny.

   —I què? També han vist esbarts de mussols que ara, a plena llum del dia, encara corren. No ve d'aquí —va contestar en Dèdalus, arronsant les espatlles—. Encara els haurem fet un favor, pobres. Sabeu que hi ha muggles que no havien vist mai un mussol?

       Un parell de bruixots de les taules («Ah, no?» «Què dius, ara!») van riure amb en Dèdalus Diggle.

   —Sembla que tothom s'hagi tornat boig! —va exclamar desesperada la bruixa del xal—. I l'Acta de Secretisme??!

   —Ei, ei Que Millicent Bagnold, la consellera d'Afers Màgics en persona, ha dit que tenim tot el dret de fer-ho, Hestia —va dir en Dèdalus—. L'Innominable ja no hi és i celebrar-ho és un dret inalienable! Fins i tot els muggles ho haurien de celebrar!

       Alguns dels presents van alçar les copes en senyal d'aprovació.

   —Però com ha estat? —va demanar la Doris.

       En Tom va fer una cara seriosa .

   —Hi ha rumors —va dir el taverner—. Diuen que l'Innominable va anar al Cau de Gòldric...

       A la Doris li va venir un sobresalt. Ella vivia en aquell poblet de bruixots, tres mesos enrere. Va recordar de sobte l'alerta de l'Albus Dumbledore...

   —Cercava els Potter... —va dir un bruixot, en una taula.

   —L'Innominable va anar al Cau de Gòldric —va prosseguir un altre.

   —Diuen... diuen... —somiquejava una bruixa jove, però la veu se li va trencar i no va continuar.

       L'avalot havia cessat considerablement.

   —Diuen que els Potter... són morts —va acabar en Tom amb l'expressió greu.

       La Doris va sentir com el cor se li oprimia i se li convertia en una bola. L'Elfies Dux va deixar la seva tassa de te, es va treure el barret i es va aguantar les llàgrimes. L'Hestia Jones, la bruixa del xal verd poma, va acotar el cap. I tota la resta de clients de la Marmita Foradada va caure en un silenci lúgubre. Fins i tot els que no coneixien personalment els Potter van callar; eren uns grans bruixots i qui més qui menys n'havia sentit a parlar. La Doris va pensar en els seus veïns. Havien vingut a viure un parell de cases enllà de la seva, allí al Cau de Gòldric, devia fer poc més d'un any i mig. Els ulls verds i la cabellera pèl-roja d'ella i el rostre afable i alegre d'ell li va venir a la ment, així com el seu nadó de cabells negres i ulls com els de la seva mare, mirant per tot arreu. El cor se li va encongir encara més. Fins que es va atrevir a trencar el silenci.

   —La Lily i en James Potter i el seu fill?

       En Dèdalus Diggle va brandar el cap.

   —El seu fill no —va dir l'Elfies Dux, i la seva veu escanyada contenia una nota de tristesa indescriptible—. M'ho ha dit l'Albus...

       L'Elfies Dux i l'Albus Dumbledore havien estudiat junts a Hogwarts i en Dux sentia una gran estima pel seu amic. Si en Dumbledore deia que allò era el que havia passat realment, devia ser veritat i els bruixots tenien dret a saber-ho.

   —L'Innominable no va poder matar en nen dels Potter, en Harry —va seguir l'Elfies Dux—, tot i que ho va intentar.

   —Com que no el va poder matar? —es va sorprendre la Gladis, així com tots presents sense excepció de la Doris.

   —Ningú no sap com va passar ni per què, però l'Innominable es va esvair...

       La Doris va exterioritzar la seva sorpresa:

   —L'Innominable, el bruixot fosc més temible que hem tingut, no va poder matar un nadó d'un any?

   —Amb totes les barbaritats que ha comès... —se'n va fer creus la Gladis, que es mirava, sense enfocar, les seves sabatetes de pelfa amb aire esbalaït.

   —I, en canvi, aquest nen...

   —... va poder...

       Es va fer un altre silenci d'atordiment. Tots els caps bullien de preguntes sense resposta.

   —L'Innominable ha fet coses terribles... —va dir l'Hestia Jones, i la veu li tremolava—. Ha fet mal i ha mort molta gent. Hem sofert cada dia del seu ascens al poder... patint pels que estimem... per no saber en qui confiar... qualsevol podria ser un Cavaller de la Mort... —la bruixa va agafar aire—. Avui hem perdut els Potter. Però el seu fill...

   —És un heroi —va prosseguir l'Efies Dux...

   —No m'ho puc creure...

   —Jo tampoc...

   —Qui ho hauria dit...

   —Com va poder sobreviure, en Harry...?

   —Un nen tan petit...

   —Tothom ho sabrà... Tothom sabrà qui és...

       Els bruixots van sentir un enigma a la consciència i un esperançador raig de llum al cor.

   —En Harry Potter ens ha salvat!

       En Tom, La Doris, la Gladis, en Dèdalus, en Dux, la Jones, en Mundungus... i tots els presents de la taverna van alçar les seves copes, tal com devia estar passant en tot el país en aquell moment, i van brindar amb veu alta:

   —Per en Harry: el nen que ha sobreviscut!

       Les copes i les gerres van xocar entre elles amb un so que la Doris va sentir amb molta emoció. Va pensar en el moment que havia deixat casa seva, instada per la carta de la seva amiga i va recordar el que li havia promès al seu gat siamès, que encara ara, ben entrat el matí, devia estar dormint calentó vora les brases que crepitaven tímidament entre les cendres de la llar de foc. Va sentir unes ganes boges de portar l'alegria a casa seva... Si hagués tingut família hauria portat un regal per a cadascú! En Morfeu tindria un coixí gegant!

--

 

Antares Black

 


Llegit 383 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1176 comentaris02/09/2015 a les 19:30:07
#26079Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Guaaaau, quin capítol més guai! En aquest no hi surt l'Ernie, però vaja, és d'allò més emocionant amb tants personatges coneguts! Has fet un bon grup! L'Hètia i el Dedalus, el Mundungus, l'Elphias Dux... la Gladys aquesta és inventada o és algú que coneixem, també? Aquesta no em sona... Gairebé hi esperava veure l'Arabella Figg, també! XD

M'agraden molt les converses que tenen i com traten tot el tema, com l'Ephias els ho explica tot (molt ben trobat, ja que és amic del Dumbledore té sentit que ho sabés, és clar que no sé si aquí el Dèdalus i l'Hestia ja són de l'Orde o no... si ja ho eren també hagués sentit qu ho haguessin sabut ells. 

M'ha encantat com has fet el Mundungus, amb la seva olor de tabac florit i d'alcohol. La Marmita Foradada, m'encanta aquest local! No m'havia adonat que la Consellera en aquell temps era una dona... és així o t'ho has inventat? Una cagadeta per a la meva fanfic, també!

Oh i molt xules les referències del libres! Això de les estrelles de Kent, que havia fet el Dèdalus Diggle, els estols de mussols... molt guai, molt ben buscat, tot plegat!

Segueixo, que ja em falta poc.




Cassandra Ross Anònim02/09/2015 a les 20:23:31
#26082Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha encantaat! L'ambient de la Marmita Foradada ha semblat molt emocionant, interessant i realista. Suposo que es devien sentir així. També m'ha agradat molt el tema que sortíssin personatges i entre tots anessin comentant el que sabien i el que no. I alguns ja els coneixem, i això ha estat molt divertit.

M'ha fet molta gràcia, el fet que el Dèdalus reclama el protagonisme dels estels fogassos, molt bo. I el comentari sobre els mussols, que els pobres i ignorants muggles no els coneixen, mira que els hem ensenyat algo xD Molt divertit. I després el tema que tira cap a la notícia de la mort dels Potter i com l'ambient s'adecua a aquesta notícia per després tornar a animar-se en recordar com un nen ha matat el Voldemort. Bona ambientació!

Tot i així, he trobat a faltar l'Ernie.

Fins al pròxim!




AvatarAntares_Black 329 comentaris15/09/2015 a les 17:04:09
#26140Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Agatha: No, la Gladis me l'he inventada. Ja sé que és més comú amb i grega (Gladys), però m'agradava més amb i llatina... Encara que vaig descobrir que també és una marca de sabates! xD Però és igual! M'agradava així. Li vaig posar aquest nom per la Gladys Kravitz de l'embruixada! És que la meva primera idea era que fos la típica amiga tafanera! I, tot i que n'és força, de tafanera, és un d'aquells personatges rebels!!

Hi vaig pensar, en l'Arabella Figg. Però no la hi podia posar... Se suposava que en Dumbledore li havia dit que es quedés vigilant en Harry... Devia ser a Little Whinging... La veritat és que m'hauria agradat fer-la sortir...

Vaig pensar que era adequat que ho sabés l'Elfies Dux. Va estudiar amb el mateix Dumbledore en persona i sabem que eren amics. En Dumbledore li va fer costat quan no n'hi feia ningú (no he posat el detall de la verola de drac, perquè no quedava natural que es comentés). En Dèdalus i l'Hèstia ho podien saber, sí. El que passa és que jo m'he cenyit al que podem veure dels seu comportament (a l'escorta d'en Harry i a La Marmita Foradada) i sobretot a les paraules de la McGonagall al primer llibre (per això allò dels estels ;) ). No l'he fet tan “competent” (vull dir seriós i disciplinari) com la Marta, per exemple. I, per mi l'Hèstia estaria massa trasbalsada... A més, volia donar paper i frase a en Dux, que m'agrada ^^

En Mundungus m'agrada perquè dóna molt per una descripció. De vegades, n'abuso i tot, ho sé... M'agrada per això, però el personatge és horrible. Divertit (que m'he descuidat el tros que es mira les copes, "desestimant-ne la possibilitat"..?), però horrible.

A mi també m'encanta la taverna d'en Tom!! ;)

No, no me l'he inventada. La consellera és una dona: Millicent Bagnold.

-------

Cassandra: En Dèdalus havia de reclamar i assaborir el protagonisme! hahaaa

He pensat que, després de l'alegria que hi havia per la mort d'el Voldemort, la cosa canviaria clarament en assabentar-se de la mort dels Potter...

Ui... l'Ernie... Ara, en l'últim capítol, ho comento... Però és normal que aquí falti... No pot deixar el Nitrèpid Bus! Ara que... jo em pregunto... No hi ha ningú que el substitueixi??? No és humà...

La resposta per a tu és més curta perquè hi ha coses que ja han quedat resoltes a dalt ;) El comentari és general :)

Antares