L'Ombra - Capítol 15: El contenidor
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 10/10/2015 a les 17:16:11
Última modificació 01/11/2017 a les 11:47:13
Tots els capítols de L'Ombra
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 15: El contenidor

En Naive i la Vàndua van aparetre davant del Plaza Hotel, a Manhattan. Els dos anaven vestits amb amb roba de bruixot, i la Vàndua s'havia fet un encanteri a ella mateixa per tenir aspecte d'humana.

- I ara què? -va preguntar la Vàndua- Com identificarem l'humà que volem trobar si ni tan sols saps com es diu?

- Perquè ell si que em coneix. I no diguis "humà" a ningú, perquè l'ofendràs. Recorda que t'has de comportar com una humana.

- No sé per què em vaig presentar voluntària. He hagut de canviar el meu aspecte, perquè resulta que els humans no són blaus; el meu nom, perquè "Vàndua" no és un nom humà; i a sobre he de parlar com una humana!

- Tens sort que no t'has de fer passar per muggle, com he hagut de fer jo des que vaig néixer.

La Vàndua anava a replicar, però en aquell moment se'ls va acostar un home. Tenia els cabells negres i una mirada alhora atenta i escrutadora. Anava vestit amb una camisa blanca i una americana negra. Els pantalons, les sabates i la corbata eren igualment negres. Va dirigir-se a en Naive i, mentre li oferia la mà, va preguntar:

- Senyor Taylor?

- Sí, jo mateix.

- Sóc John Hunter -va dir. I tot seguit es va dirigir a la Vàndua-. Bon dia tingui, senyoreta...?

- Mary Smith, i pobre de tu que em tornis a dir senyoreta -va dir, secament, la Vàndua.

- Ho sento, senyora Smith -va dir, cordialment, en John.

La Vàndua es va posar vermella de ràbia, però abans de que pogués fer màgia, en Naive va dir:

- Em sembla que serà millor per tots que ens tractem de tu.

- Sí, suposo que sí. Amb els meus companys de feina, encara que no ens coneguem, sempre ens tractem de tu per no perdre temps. Seguiu-me.

Va guiar-los fins a un cotxe negre aparcat un parell de carres més enllà. En Naive i la Vandua van seure als seients de darrere, i en John va seure al davant per conduir. Van començar a travessar carrers i avingudes de Nova York en silenci. Finalment, la Vandua va preguntar:

- Podries explicar-nos què tens d'especial?

- A què et refereixes? -va preguntar en John.

- Bé, hi ha molts muggles al món. No entenc perquè en Naive a insistit a contactar precisament amb tu.

- No li ho has explicat, Naive?

- Bé, com que sou una organització secreta no vaig creure prudent explicar-li la vostra existència fins que em donessis permís. -va excusar-se.

- Bé, doncs em tocarà a mi explicar-t'ho, Mary. Sóc un agent de l'OSDI, l'Organització Secreta per la Defensa Internacional. Cap muggle, com dirieu vosaltres, ens coneix; ni tan sols el govern. Alguns bruixots, com és el cas d'en Naive, han descobert la nostra existència, però tots ho mantenen en secret a petició nostra. De fet, nosaltres ja coneixiem l'existència dels bruixots. Més d'una vegada vaig estar perseguint un... com en deieu? Cavaller de la Mort? Sí, això mateix. Més d'una vegada vaig estar perseguint un Cavaller de la Mort i vaig acabar topant-me amb un... un auror.

- Molt interessant -va dir la Vàndua-. Però com us ho feu per actuar sense que ningú us descobreixi? A més, és força probable que algun dels vostres agents hagi parlat de la vostra existència.

- En els més de cent anys que l'organització porta en actiu, només dos agents han explicat a alguna persona externa l'existència de l'OSDI. I els dos van ser neutralitzats.

- Neutralitzats?

- Bé, sí, van desaparèixer... en teoria en un accident d'avió. Vam haver d'estavellar un avió contra una muntanya. Va ser força difícil amagar la nostra acció en aquell cas.

- I les persones que van descobrir la vostra existència gràcies als agents?

- Ah, sí, també anaven a l'avió -va respondre en John, distretament.

- Ja veig els vostres mètodes de treball... -va comentar la Vàndua, sarcàsticament.

- No et pensis que no fem res útil; hem aturat moltes bandes terroristes i altres grups que haguessin pogut provocar una guerra mundial.

La Vàndua no va dir res, i el viatge va continuar en silenci una estona més, cadascú sumit en els seus pensaments. Els mètodes de l'OSDI eren més radicals del que en Naive havia pensat. Començava a tenir dubtes sobre la confiança que havia de posar en l'Organització. Sens dubte eren eficaços, si havien resistit tant de temps clandestinament. I després de tot el que els havia explicat, en Naive no volia canviar d'opinió.

- I bé, m'explicareu de què va tot això? Com és que uns bruixots necessites l'ajuda dels muggles? -va preguntar en John.

- Vols la versió curta o la llarga? -va preguntar la Vàndua.

- Doncs... ens queda un quart d'hora per arribar -va respondre en John, després de mirar el rellotge.

- Llavors la curta. És molt senzill: hi ha un criatura anomenada Ombra que és molt més poderosa que qualsevol bruixot i capaç de destruir totes les vostres ciutats en menys d'un mes.

- I com pot ser això? -va preguntar en John, aixecant les celles.

- És un ésser màgic, clar.

- I perquè creieu que nosaltres us podem ajudar a derrotar-lo?

- Ens cal un contenidor prou gran com per poder contenir tota la seva energia -va respondre en Naive-, i vosaltres el teniu.

- El voleu matar extraient-li tota l'energia de seu cos? -va preguntar l'agent, cada vegada més sorprès- Mai se m'havia acudit utilitzar aquesta forma de matar... Bé, i on tenim aquest recipient que dius?

- Primer m'hauràs d'aclarir alguns conceptes sobre l'eclecticitat -va dit en Naive.

- L'eclecticitat? -va preguntar, desconcertat- I què és això?

- Sí, home, el que fa que les bombetes eclèctiques funcionin.

- Ah! Vols dir l'electricitat, no?

- Bé, sí, el que sigui.

- Què vols que t'aclareixi?

- Segons el que tinc entès, l'electricitat és una forma d'energia. És veritat?

- Sí, efectivament.

- I l'electricitat es transmet a través de cables de coure per tot el continent?

- Exacte. Però per tot això que m'estàs preguntant, no seria millor que parlessis amb un lampista?

- No, perquè creiem que l'ombra té aliats muggles. És possible que ens hi haguem d'enfrontar.

- D'acord. Ara pots dir-me quin és aquest recipient?

- Sí -va dir en Naive-. El recipient que pot contenir tota l'energia de l'Ombra és la xarxa elèctrica dels Estats Units.


Llegit 302 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris10/10/2015 a les 18:44:45
#26246Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ostres!

Tot i que no hi ha pas gaire acció, és un capítol que m'ha deixat bastant parada. Així que el pla d'en Naive és posar l'energia del cos d'en Cieniem (o potser del seu amo, que no recordo com es diu?) a la xarxa elèctrica dels Estats Units... Interessant. Espero que li surti bé.

Bé, m'he quedat tan parada que no sé què més dir-te. Ah, sí! La Vàndua cada cop em cau millor.

Ens llegim,

Potter_granger




Cassandra Ross Anònim10/10/2015 a les 19:40:17
#26247Encara no he escrit cap fanfiction

Molt fan de la Vàndua, i la seva reacció sobre ser tractada de senyoreta. xD No li agrada gens, eh, haver de tractar amb els muggles i haver-se de rebaixar a ser una humana. Sí que és ofensiu, sí, que et digui humà... I mira que ho som.

El pla del Naive és mot èpic. Una idea molt divertida. Suposo que això provocarà una apagada elèctrica a tot el país... Tant de bo es pogués veure des de l'espai ^^ Molt interessant, perquè llavors l'electricitat funcionarà amb màgia maligna, hahahahhaha.

M'ha agradat moltíssim aquest capítol ^^

Fins aviat,

Cassie.