La Llum - Capítol 13
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 07/03/2016 a les 20:48:51
Última modificació 02/11/2017 a les 16:43:55
Tots els capítols de La Llum
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 13

En Dangelo, amb el cos de la Miliel acompanyant-lo, va arribar a la sortida sense gaires problemes. En sentir el terrabastall provocat pel terratrèmol i l’incendi, tothom havia anat al despatx de l’encaputxat a veure què estava passant, i només els dos bruixots de l’escorta de l’encaputxat l’havien perseguit. Però se’ls havia tret de sobre amb un moment.

Va obrir la porta i el sol el va deixar encegat. Estava al bell mig d’un desert. L’edifici estava soterrat, i només un cub de ferro, una mica més gran que el d’un ascensor, sortia a la superfície. No hi havia res més; un mar de sorra s’estenia fin allà on la seva vista arribava.

Per allunyar-se d’aquell edifici va cridar el vent, i aquest el va portar volant uns quants quilòmetres cap al nord. Però la nit estava a punt d’arribar i va tornar a aterrar per dormir una estona.

Va deixar el cadàver de la Miliel al seu costat i se’l va quedar mirant. Les llàgrimes li van inundar els ulls. Com podia ser que hagués mort, així, tant fàcil? Una paraula d’un bruixot malvat, i tot s’havia acabat per ella. La seva alegria, curiositat… tot havia desaparegut.

Què en faria del seu cos? Havia d’enterrar-lo allà, donar-lo als elfs, o bé enterrar-lo en un cementiri humà? No, no el duria a ningú. L’enterraria allà mateix, al matí. Ara havia de dormir.

Va estirar-se i va crear una protecció amb foc al seu voltant per evitar el fred extrem del desert durant la nit. Ràpidament, uns somnis agitats es van apoderar de la seva ment.

A mitja nit, en Dangelo es va despertar sobresaltat. Una llum verda, feble però molt vistosa en la foscor de la nit, el va acabar de desvetllar. Va incorporar-se i, amb una gran sorpresa, va veure que la llum provenia del cos de la petita elfa. El contorn del seu cos estava marcat amb una aurèola de color verd fosc.

Va allargar la mà i li va tocar el braç. Estava calent. Va mirar al seu voltant, per comprovar que no hi hagués ningú fent un encanteri, i va tornar a centrar la seva atenció en l’elfa. De sobte, la tija d’una planta va sortir del terra. Era prima, i tenia només un parell de fulles.

La tija va créixer a una velocitat sorprenent i fins que va inclinar-se per col·locar-se a sobre del pit de la Miliel. Llavors, la tija es va fer més alta però també més ample alhora que li sortien més arrels que es clavaven a terra als voltants del cos de la nena. Uns minuts després, un gran arbre s’havia plantat a sobre el seu cos.

En Dangelo s’ho havia mirat entre espantat i sorprès. Mai no havia vist res igual. D’on havia sortit aquella planta? L’única planta capaç de sobreviure al desert era el cactus, els arbres no hi podien viure. Tot i així, havia tingut suficient energia per créixer i tapar completament el cadàver de l’elfa.

Va estar pensant sobre el que havia passat durant tota la nit, perquè no va poder aclucar l’ull. Quan el sol va aparèixer a l’horitzó est, va aixecar-se per mirar l’arbre una altra vegada.

Semblava un om, però ell continuava sense entendre com havia pogut un arbre d’aquestes característiques créixer sense aigua ni llum, durant la nit. Va pensar que, tot i que no sabia què havia passat, aquella era una manera molt bonica de morir. Quan ell morís, demanaria que li plantessin un arbre a sobre.

Va fer una última ullada a les arrels de l’arbre, on hi havia enterrada la Miliel, i va manar al vent que el portés de tornada a Europa. Va dirigir-se a tota velocitat cap a la serralada dels Urals. Quan va entrar al continent, pel sud de Grècia, es va sorprendre en creuar-se amb avions militars. Segurament el van veure, però anava massa ràpid perquè el poguessin atrapar.

Finalment, va arribar a la serralada i va descendir fins al lloc on recordava que hi havia la porta d’entrada. Va dirigir-se directament cap a una paret de roca aparentment sòlida i va travessar-la. A l’altra banda hi havia la gran sala que servia de pista d’enlairament pels hipogrifs. Allà l’esperava en Làurelin, que es va acostar per rebre’l.

- Hola Dangelo! M’han dit que venies i ha vingut a saludar-te. On és la Miliel?

- L’han matat -va dir el noi, amb una ganyota de dolor.

- Què? -va exclamar ell, molt sorprès-. Com?

- El bruixot encaputxat que volia la Pedra, li va llançar el malefici de la mort. Pel que em va dir abans de morir, ella coneixia el bruixot tot i que no em va dir de què.

- Ostres, ho sento. Sé que l’apreciaves molt, i nosaltres també. És curiós que es coneguessin, ella es va estar molts anys en coma, i en despertar-se no va conèixer cap bruixot com ell.

- Podria ser que l’hagués confós amb algú que s’hi assemblava.

- Sí, segurament. Ja hi pensaré. Com has aconseguit escapar? No haurà estat fàcil, m’imagino.

- Calant foc i provocant un terratrèmol. Espero que el bruixot s’hagi mort -va dir amb ràbia.

- Jo preferiria fer-lo presoner per formular-li algunes preguntes, per exemple per què la Miliel el coneixia.

- Podria ser interessant de saber, però no em faria res saber que està mort.

L’elf va canviar de tema:

- Has vingut només per anunciar-nos la mort de la Miliel?

- No, volia demanar si hi hauria la possibilitat que vosaltres guardéssiu la Pedra… no sé protegir-la prou bé. Una mica més i l’encaputxat se l’hagués quedat! I encara sort que no sabia què era ni què contenia…

- No, Dangelo. Recorda que ets tu, el Guardià de la Pedra. Nosaltres només et podem ajudar però no substituir.

Quan va fer la pregunta, ja sabia que la resposta seria negativa, però ho havia d’intentar. Estava clar que ell era el Guardià de la Pedra, perquè tenia la natura sota el seu control, capacitat que ni tan sols els elfs posseïen. Però començava a estar fart d’haver de vigilar constantment i del perill de ser segrestat de nou.

Estava a punt de tornar-ho a demanar amb altres arguments, però no va poder. Una gran explosió va sacsejar la muntanya, i el soroll d’una alarma va ressonar pels passadissos de la central.


Llegit 301 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris08/03/2016 a les 17:17:18
#26719Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ei! Per què ho deixes així? Ara que està tan interessant... L'explosió... No l'haurà provocat el bruixot encaputxat? Arrgh, seria...! O... potser és un elf? O té una Pedra Filosofal? O simplement la Miliel l'ha confós?