Enviat el dia 15/03/2016 a les 14:24:08
Última modificació 15/03/2016 a les 14:24:08
Tots els capítols de Abyss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Els diàlegs en cursiva són els que es diuen en francès.
El matí de dilluns va ser molt atrafegat. Em vaig llevar prop de les quatre. Em vaig dutxar i em vaig arreglar. Em vaig pentinar una mica millor del que normalment ho feia, tenia més temps. Vaig dubtar entre posar-me la túnica i un vestit negre que tenia al fons del bagul, però em vaig acabar decidint pel vestit.
Vaig baixar a la sala comuna i, amb els ulls enllagrimats, li vaig fer una última ullada. Probablement no hi tornaria mai. Esperava tornar-hi, però no ho sabia segur. Vaig sospirar i em vaig encaminar cap al retrat de la Senyora Grassa, que s’havia posat a fer exercicis de veu, però vaig notar una mà en una espatlla. Em vaig girar, sobresaltada.
-Marcus! Què fas despert?
-Em volia acomiadar de tu.
-Però… No ens ho vam dir tot ahir a la nit?
-Sí, però... Volia fer-ho aquest matí.
El vaig mirar, li vaig somriure i el vaig abraçar. Ell em va embolcallar amb els seus braços i em va estrènyer. Jo vaig fer el mateix.
-Et trobaré a faltar, Shayla.
-Jo a tu també.
El vaig sentir respirar a fons, em va semblar que dubtava. Llavors em va agafar per les espatlles i em va mirar als ulls. Va acabar deixant-me anar.
-Adéu. Escriu-me -va dir.
-Ho faré.
Li vaig estrènyer una mà un moment i me’n vaig deixar anar. Després vaig sortir. La Senyora Grassa seguia amb els seus exercicis de veu, despertant la resta de quadres i fent que es queixessin.
-Adéu, Senyora Grassa -li vaig dir.
-Adéu -em va contestar, cantant.
Vaig somriure i em vaig abstenir de dir-li que cantava malament. Ja ho devia saber, però si li agradava… Jo no li podia impedir cantar. Llavors em vaig adonar que, en el moment en què ens havíem agafat les mans, en Marcus m’havia passat un pergamí. Estava molt doblegat. Me’l vaig desar i vaig decidir que l’obriria més tard, quan em sentís preparada per a fer-ho. No sabia què hi hauria escrit i no em volia arriscar a llegir res que em fes mal.
Vaig anar cap al despatx de la directora McGonagall. Quan hi vaig arribar, m’estava esperant. Li vaig agrair que em deixés anar fins a la Conselleria amb la xarxa migratòria. Després agafaria un portarreu fins a Beuxbatons.
Me’n vaig acomiadar i vaig entrar a la llar de foc. Quedaven deu minuts per a les cinc. Anava perfecta de temps, el portarreu sortia a les cinc i dos minuts. Em va dur un minut fer el viatge a través de les llars de foc. Onze minuts per a localitzar el portarreu i arribar-hi. En sis hi vaig ser. A aquelles hores no hi havia gaire gent.
Hi vaig posar un dit i en cinc minuts va sortir. Quan vaig aterrar, marejada, no vaig caure per molt poc. Em vaig agafar a una taula per a recuperar l’equilibri. Quan em vaig recobrar, el director em va donar la benvinguda. Li vaig haver de demanar que m’ho repetís, tenia el francès força rovellat, però m’hi vaig acabar habituant i aquells sons i aquelles erres tan diferents a les que feia normalment em van sonar familiars, em van recordar a la mare. Era ella qui ens havia ensenyat francès.
El director va cridar en Michael, que estava per allà. Ens vam abraçar i em va ensenyar l’escola. Després, el jardí. Era un castell no tan gran com Hogwarts, però molt més majestuós. Tenia un aire volàtil, causat sobretot per la seva construcció d’estil gòtic, amb grans arcades i finestres amb cristalleres de colors molt vius a pesar dels segles que havien passat des que es va construir. Tenia dos o tres pisos, però n’hi havia prou per allotjar tots els alumnes. Els de cada curs es dividien en tres grups aleatoris per a dormir. Pel que em van dir, els grups canviaven a cada curs, tot i que era freqüent que hi hagués uns quants alumnes que coincidissin diversos anys seguits.
Em va portar al que seria la meva sala comuna durant la resta del curs. Llavors em va deixar allà i se’n va anar a la seva. Me’n vaig acomiadar amb una abraçada i hi vaig entrar. No hi havia gaire gent, encara, eren les set i més tard descobriria que la gran majoria es llevava mitja hora més tard. Vaig anar a la meva habitació. Era força bonica, els llits tenien un dosser amb cortines blau cel i els llençols eren blancs. Vaig veure el que, a partir de llavors, seria el meu llit, amb un uniforme a sobre. Me’l vaig posar.
Després vaig tornar a la sala comuna. Hi havia més gent, però no gaire més. Em vaig quedar en un racó, esperant que tothom es llevés per a seguir-los fins al menjador. No sabia orientar-me gaire bé pel castell. Si Hogwarts ja m’havia costat… Beuxbatons va ser més difícil, encara.
Poc a poc, la sala comuna es va anar omplint. Tothom que hi havia era del mateix curs que jo. Tanmateix, em semblava que hi havia més gent que a Hogwarts perquè era un lloc més petit, tot i que donés la impressió contrària.
Quan els primers van anar a esmorzar, els vaig seguir. Estava afamada. Vaig seure en un extrem del banc, ningú semblava fixar-se en mi. Hi estava acostumada. No tenia horari, encara, així que em limitava a seguir la gent que havia vist a la sala comuna.
Tocava Defensa contra les Forces del Mal. Vaig descobrir que, contràriament a Hogwarts, era una classe molt pràctica i gairebé no obríem el llibre. Vaig somriure, se’m donava bé. Ens van emparellar i vam haver de desarmar la nostra parella. Jo amb prou feines vaig dir res, tan sols l’encanteri quan em tocava dir-lo. Tots els cops que ho vaig intentar vaig desarmar la meva companya.
Després hi havia Transfiguració. Aquella classe era bastant igual que a Hogwarts, l’únic era que demanaven un nivell que jo encara no havia assolit. Ja veia que necessitaria unes classes de reforç per a posar-me a to. El mateix em va passar amb Pocions i Encanteris. Tot i que ho vaig intentar, em va quedar clar que la resta de companys anaven més avançats.
A l’hora de dinar, vaig seure al mateix lloc que a l’esmorzar. En Michael, en lloc d’anar amb els del seu curs, va venir a la nostra taula i va seure al meu costat. Li vaig somriure i l’hi vaig agrair.
Quan vam acabar, vam anar tots a la sala comuna. Em vaig ficar la mà a la butxaca i hi vaig trobar el pergamí que en Marcus m’havia donat. M’ho vaig plantejar, però no el vaig obrir. Vaig tornar a desar-lo i llavors vaig agafar un dels llibres que m’havien deixat. Els hauria de tornar a final de curs, pertanyien a Beuxbatons.
Al cap d’una estona, quan vaig aixecar la vista del llibre, vaig veure que algú se m’havia assegut al costat. El vaig mirar un moment i vaig tornar a baixar la vista. Tenia els cabells castanys, no gaire llargs.
-Com et dius? Ets la nova?
Me’l vaig quedar mirant. Llavors vaig esbossar un somriure i li vaig respondre.
-Em dic Shayla. Sí, sóc la nova. Vinc de Hogwarts. Tu com et dius?
-Guillaume. Com és que t’has canviat d’escola?
El seu to alegre contrastava amb la tristesa que jo sentia des de la mort de la mare. Es pot dir que me’n va encomanar una mica, d’alegria, ja que vaig eixamplar una mica el meu somriure i vaig deixar d’estar tan apocada com estava. Em vaig ficar la mà a la butxaca i vaig fregar el pergamí amb les puntes dels dits.
-Per estar amb el meu germà, en Michael. El curs passat el vaig fer tot a Hogwarts i no em va agradar gaire estar tant de temps lluny d’ell.
-En Michael… El de quart?
-Sí. Per què?
-És a l’equip blau de quidditch. Crec que jugava com a… Caçador? No, espera, era batedor. O… No, crec que era caçador.
-Deixa-ho, ja l’hi preguntaré jo.
Vaig deixar anar una petita rialla i en Guillaume s’hi va sumar. El vaig trobar divertit, era el que necessitava: algú que em fes riure i fes que m’oblidés dels meus problemes.
Unoi Enviat el 15/03/2016 a les 19:59:38 #26732 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols M'ha fet molta gràcia l'episodi del cant de la Senyora Grassa... pobreta, es deu avorrir tot el dia al quadre. I la nota d'en Marcus, quin misteri! Però deixa'm formular la meva teoria: en Marcus està enamorat de la Shayla però no li ho diu perquè sap que ella no el pot correspondre. Almenys, ho sembla per la manera com ell s'acomiada. De fet, el simple fet que ha baixat per tornar-se a acomiadar ja és significatiu... i això de "El vaig sentir respirar a fons, em va semblar que dubtava. Llavors em va agafar per les espatlles i em va mirar als ulls." ho confirma :)
M'ha agradat com ha caracteritzat a en Guillaume, tal com me l'havia imaginat, i m'ha sorprès perquè amb un sol dia has pogut posar un personatge que no has pensat tu!
Molt ben escrit, a veure com evoluciona :)
Potter_granger Enviat el 16/03/2016 a les 17:40:51 #26733 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols Sí, és que el de la Senyora Grassa volia ser un episodi graciós en mig de la melanconia de la resta del capítol, bàsicament per alleugerir-lo una mica. I en Marcus... Ai, en Marcus! Al proper capítol de la Shayla (recorda que el següent és de l'Abyss) ja s'obrirà el pergamí. I fins llavors ni et confirmaré ni desmentiré la teoria!
M'agrada que t'hagi agradat en Guillaume tal com està caracteritzat. Si en algun moment hi ha res que no t'agradi m'ho dius per aquí o per mp, com vulguis, i jo ho canvio. Tu no tinguis cap problema en dir el que no t'agrada. I bé, ha sigut un dia, només, sí, però no saps la de cops que m'he llegit la fitxa! Alhora que escrivia, la tenia oberta en una altra pestanya i l'anava mirant cada dos o tres minuts.