La Llum - Capítol 16
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 31/03/2016 a les 17:57:32
Última modificació 02/11/2017 a les 19:37:01
Tots els capítols de La Llum
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 16

Els elfs de la Central dels Urals s’havien dividit en grup de no més de cinc integrants per tota la serralada, especialment al voltant de les portes d’entrada a la Central. En el grup d’en Dangelo també hi havia la Bertha, la Vanya, en Làurelin i en Còlmerin. En Làurelin tenia un objecte metàl·lic platejat, sense botons; era totalment llis. De tant en tant se l’acostava a la boca i donava un parell d’ordres. Uns moments després es sentia la resposta. A més, els tres elfs portaven un bastó de fusta, segurament per utilitzar-lo d’arma.

- Làurelin, si l’exèrcit s’ha retirat, per què ens estem esperant aquí? No hauríem d’anar al quarter militar i atacar-los allà? -va preguntar la Bertha.

- Un grup de cinquanta elfs se n’encarregaran. Quan els ataquin vindran aquí pensant-se que la Central està desprotegida. A més, nosaltres som més forts aquí que a camp obert.

El temps anava passant, fins que l’aparell va dir alguna cosa:

- Hem assaltat el quarter, no hi ha baixes de cap bàndol però hem fet deu presoners. Dos elfs estan ferits, però no és greu. L’exèrcit sencer està anant cap a la Central.

- Rebut -va respondre en Làurelin-. Que els dos ferits vagin a la infermeria, la resta veniu a la serralada per ajudar-nos.

Uns segons després, es va sentir un brunzit d’avions provinent de tots els punts cardinals.

- Ja venen -va dir en Dangelo, nerviós.

Finalment els primers avions van passar per sobre d’ells en vol rasant. Per sobre el brugit dels motors, en Dangelo va dir:

- Voleu dir que n’hi haurà prou amb aquests pals per a enfrontar-se amb els avions?

En Làurelin va somriure i va fer un senyal a en Còlmerin. Aquest va assentir i es va quedar mirant el cel. I quan el següent avió va aparèixer, en Còlmerin va agafar impuls i va fer un salt altíssim. Va agafar-se a l’ala de l’avió amb una mà mentre amb l’altra sostenia el bastó i, donant-se impuls de nou, va tornar a saltar per posar-s’hi a sobre. Davant l’astorament dels dos humans, l’elf es va posar de peu a sobre de l’ala aguantant l’equilibri a la perfecció. Llavors va agafar el pal amb les dues mans i el va clavar amb força al vidre de l’avió. Immediatament, l’avió va perdre estabilitat i l’elf va saltar al següent avió per repetir l’operació. Quan va tornar amb els altres, hi havia cinc avions a terra traient fum.

- Què me’n dius? -va preguntar en Còlmerin a en Dangelo.

Però el noi no va poder respondre, estava mut de sorpresa.

- Has vist alguna cosa interessant? -va preguntar la Vanya.

- Sí, sembla ser que també hi ha exèrcit terrestre. S’acosten des del nord, i en pocs minuts arribaran a les nostres primeres files.

- D’acord, tu queda’t aquí amb la Vanya i aneu deixant fora de joc tots els avions que pugueu. Hem d’evitar a tota costa que bombardegin el terreny proper a les portes. Jo, en Dangelo i la Bertha anirem a donar la benvinguda a aquest exèrcit terrestre.

Els tres van posar-se a caminar amagant-se als arbres i arbustos que trobaven per evitar de ser vistos pels avions. De sobte el bombardeig aeri va tornar a començar i el grupet es va afanyar més, confiant en que els elfs que protegien l’entrada a la Central farien bé la seva feina. Finalment van arribar a un altre grup format per cinc elfs, tots ells armats amb bastons. A uns pocs metres hi havia un congost de parets verticals.

- S’acosta un exèrcit terrestre per aquesta banda. No n’heu vist cap senyal, encara?

- No, tot segueix tranquil per aquí -va respondre el portaveu del grup.

- De tota manera, si intenten venir per aquí, tindran poca capacitat de defensa, amb el congost -va argumentar la Bertha.

- Sí, segurament en tindrem prou amb vuit persones per evitar que s’acostin a la Central.

De sobte, el congost es va omplir de soldats. Semblava que haguessin sortit del no-res; segurament s’havien estat agrupant a l’altra banda i havien sortit de cop. Van apuntar-los i van començar a disparar, però en Dangelo ja estava preparat i va desviar totes les bales amb un corrent d’aire.

- Làurelin, us puc defensar de les bales si us esteu quiets -va dir el noi-, però si us moveu no podré protegir-vos.

- D’acord -va dir l’elf-. Ja ens espavilarem.

Llavors va encarar-se a l’exèrcit i, fent un crit es va llançar contra ells, seguit dels altres elfs i els dos nois. Els elfs utilitzaven el bastó i el seu domini de les plantes per estabornir o lligar els soldats a terra amb les arrels dels arbres. La Bertha llançava encanteris a tort i a dret, i en Dangelo utilitzava una combinació de tots els seus poders que va deixar bocabadats als membres de la formació. El vent huracanat, el fred hivernal i les inundacions es succeïen molt ràpidament i en un espai molt reduït.

Tot i que intentaven mantenir-se junts, en Dangelo es va anar separant del grup de mica en mica, fins que es va trobar completament sol. Al seu voltant hi havia desenes de cossos de soldats, alguns morts i d’altres estabornits, però no en quedaven de conscients. Tampoc podia veure ni els elfs ni la Bertha enlloc. Llavors, va sentir una veu al seu darrere que li va glaçar la sang a les venes:

- Ens tornem a veure, Dangelo.

En girar-se, va veure que era ni més ni menys que el bruixot encaputxat.

- Sí, Dangelo, vaig aconseguir escapar del forn en que vas convertir la meva casa. Et pensaves que em podries matar tan fàcilment?

- No volia matar-te, només entretenir-te perquè pogués escapar amb el cos de la Miliel.

- Ai, sí, la Miliel… tant de bo fos com ella, que ha viscut durant milers d’anys i continuava aparentant-ne tretze! Saps que quan ella va néixer jo ja era viu?

- Ets un elf? -va preguntar el noi, arrufant les celles.

- No, ja m’agradaria! -va exclamar ell, rient-. Sóc humà, com tu. Jo vaig perseguir la Miliel quan intentava protegir la Pedra, i jo vaig escriure el llibre que et vaig donar.

- El poema també?

- No, allò era part d’una profecia èlfica. Tothom la coneixia. Jo no sé parlar èlfic, i per això no sabia que l’objecte tant poderós era una pedra.

- Però si ets un home, com has pogut sobreviure tants anys?

- Segurament coneixes la pedra filosofal, no? Doncs jo la vaig descobrir poc després de la persecució de la Miliel, i vaig beure’n l’elixir per seguir viu quan hi hagués alguna possibilitat d’aconseguir la Pedra. Tu vas ser aquesta possibilitat. Però prou xerrameca. T’ho repetiré per última vegada: entrega’m la Pedra i posa’t al meu servei.

- Jo també t’ho repetiré per última vegada: no.

- Com vulguis… Obitus per subitum!

Un raig de llum verda va sortir de la seva vareta, però en Dangelo el va esquivar. No s’atrevia a comprovar si podria aturar un malefici amb el vent. Llavors es van embrancar en una batalla en la que el bruixot anava llençant maleficis de la mort i en Dangelo l’esquivava. Ell contraatacava amb aire, foc, o qualsevol altre element i el bruixot es protegia amb un encanteri.

De sobte, per descuit, la Pedra va caure de la butxaca d’en Dangelo i va anar a parar a terra. El bruixot s’hi va llançar a sobre, i va apuntar el noi amb la vareta. Ell no s’atrevia a atacar-lo per por a fer mal a la Pedra.

- Bé, ja veus que he aconseguit el que volia. Després de mil·lennis d’espera, ho he aconseguit! Suposo que ja no et necessito més, ara… Obitus per subitum!

Si el malefici hagués fet efecte, en Dangelo hagués mort a l’instant perquè estava paralitzat de por pel que havia passat. Però en comptes de sortir un raig de llum verda de la vareta, un llamp va caure del cel a sobre del bruixot.


Uns segons després, l’encaputxat era només un munt de cendres i, al mig, hi havia la Pedra, intacta.


Llegit 320 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris02/04/2016 a les 09:24:42
#26756Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ostres! Un llamp? No deu ser... perquè ha intentat apropiar-se de la Pedra quan no li correspon? Crec que és el més probable. I a veure com evoluciona ara tot plegat. Suposo que sortirà un altre antagonista, no? O s'està acabant ja?