A través del Diari - 1- Com un amic que puc portar pertot arreu a la butxaca...
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 25/04/2016 a les 23:48:01
Última modificació 14/05/2016 a les 01:00:43
Tots els capítols de A través del Diari
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


1- Com un amic que puc portar pertot arreu a la butxaca...

       Recordo perfectament quan el vaig tenir a les mans per primer cop.

       Estava endreçant el llibres de text de l'escola dins el bagul. Quina emoció! Per fi havia arribat el meu primer curs a Hogwarts! Ho havia estat esperant des que en Bill va rebre la seva carta d'admissió. Estava entaforant Introducció a la transfiguració de Xavier Mudancer entre la túnica gastada de l'uniforme, quan va relliscar alguna cosa d'entre les seves pàgines...

       Dins el llibre de text, hi havia amagat un misteriós llibret prim de cobertes negres.

       Era un diari personal. Però no hi havia res escrit. Les pàgines eren completament buides. Semblava que encara no l'havien estrenat. Era per a mi? Jo no havia demanat cap diari personal. Mai no havia escrit cap dietari i tampoc no m'havia plantejat de fer-ho. Fins aleshores...

       Per absurd que pogués semblar, vaig remenar entre el garbuix de coses que tenia per empaquetar, amb l'impuls d'agafar una ploma i sucar-la de seguida al tinter. Vaig repenjar la punta de la ploma i vaig fer-hi lliscar la tinta...

Em dic Ginny

       No vaig tenir temps d'escriure el punt, que les meves paraules van ser incomprensiblement engolides pel paper. Vaig passar la mà per la pàgina tota sorpresa. Aleshores, van emergir, amb la mateixa tinta que jo havia fet servir, unes noves paraules amb una cal·ligrafia preciosa:

Hola, Ginny. Jo em dic Tod Rodlel. Com és que tens el meu diari?

       Les lletres van brillar un instant al paper i es van tornar a esvair. Vaig allargar el braç cap al tinter i vaig sucar-hi novament la ploma:

Ho sento. No sabia que aquest diari fos de ningú...

       Tal com havia passat adés, la tinta va reaparèixer amb unes noves paraules:

A la primera pàgina, hi ha escrit el meu nom.

       En llegir aquella declaració, vaig anar de seguida a la primera plana del llibret. El nom de T. M. Rodlel estava escrit amb el mateix traç elegant. Em vaig adonar que les tapes estaven un xic gastades, però, com que gairebé tot el que tinc és de segona mà, deixat o aprofitat, ni tan sols m'hi havia fixat.

Vaja... No ho sabia, de debò...

       Per una banda, em vaig sentir en certa manera com una intrusa. Tenia a les mans el diari personal d'una altra persona, i sé que no està bé llegir els secrets dels altres. Però per altra, sentia una curiositat creixent per saber qui era aquell Tod M. Rodlel que em contestava a través de l'objecte màgic que, ni tan sols sabia com, havia arribat a mi. El diari va respondre de seguida:

No hi fa res. Podem compartir el diari si vols. Tens ganes de parlar?

       Aleshores, van trucar a la porta de l'habitació. Instintivament, vaig tancar el diari i el vaig amagar sota el coixí com una exhalació, en el moment que en Percy va treure el cap pel llindar de l'entrada del dormitori.
   —Ginny, la mare diu que el dinar és a taula.
   —Ara baixo —vaig respondre de seguida, mirant de semblar natural.
       En Percy va repassar amb ull crític el malendreç que tenia estès sobre el llit, i va arrufar lleument el nas.
   —Afanya't —va afegir en el seu to pompós habitual—, que aquesta tarda has de preparar-te el bagul. Ja cal que anem a dormir d'hora, perquè demà hem de ser ben puntuals a King's Cross.

       Vaig fer que sí amb el cap, el meu germà va tancar la porta i vaig sentir els seus passos que baixaven solemnes pels esglaons de fusta. I després la volior d'en Fred i d'en George que es llançaven escales avall, i en Ron i en Harry Potter seguir-los més ordenadament dirigint-se a la cuina...

       Vaig sacsejar el cap i vaig mirar d'asserenar-me. Encara no m'havia acostumat que ell fos a casa...

       Quan la fressa de passos a l'escala va cessar, vaig ficar la mà sota el coixí i en vaig mirar bé el dietari negre. El vaig observar un instant. Era un objecte màgic estrany, a través del qual podia parlar amb una persona real. Era d'allò més temptador.

       Un dels consells del pare em va ressonar a la ment, com una campana que avisa: «Mai no confiïs en res que pensi per si mateix si no veus on té el cervell». També sé que la Conselleria confisca gran quantitat de llibres encantats perquè podrien ser perillosos. Però quin perill podia tenir parlar amb en Tod?
       I amb tota la meva innocència d'aleshores, vaig tornar a obrir les pàgines del dietari i m'hi vaig posar a escriure.

***

       Vaig estar tot el dinar callada. Vaig pujar al dormitori de seguida que vaig acabar. Tenia tantes ganes de tornar a agafar el diari, que vaig entaforar la roba, els llibres de text i tota la pesca al bagul amb presses i vaig sucar la ploma a la tinta un altre cop.

Tod, que hi ets?

       Com sempre, la resposta va ser immediata:

Hola, Ginny. Sempre hi sóc. Com estàs?

       Aquell dia vaig estar-me tota la tarda escrivint al diari negre.

***

       Després de sopar, vaig pujar corrents al dormitori i en vaig tancar la porta.

Estimat Tod, demà al matí marxem cap a l'estació de King's Cross. He d'agafar el tren que em durà a Hogwarts. Ho he estat esperant des que el meu germà més gran va rebre la seva carta. Estic tan emocionada...!

       Les lletres es van esvair i la resposta d'en Tod va surar a la pàgina:

Jo també estava molt content quan vaig rebre la carta. M'he criat en un orfenat muggle i la notícia de ser un bruixot va il·luminar el meu destí incert. No tenia espera per començar a aprendre màgia.

       Em sentia tan identificada i compresa en les seves paraules...

Tod, tu ets l'únic que m'entén.

***

Estimat Tod, aquest matí m'he llevat molt cansada. Però suposo que és normal, ja que ahir vam estar xerrant tota la nit, oi? En Percy m'ha dit que faig ulleres, però no en dec fer tantes... ja fa per ell dir aquestes coses.

»Vam arribar a l'estació amb el cotxe del pare. Li havia fet un encanteri ampliador per tal que en Percy, en Ron, en Fred, en George i en Harry també poguessin seure junts al darrere. Jo he anat al davant amb la mare, i el papa que conduïa. Des de fora, no semblava pas que fos tan ample. Però la mare no volia posar l'injector d'invisibilitat i vam anar per carretera... Així que van arribar quasi a tres quarts d'onze!

»Gairebé m'agafa un atac quan m'he adonat que m'havia deixat el diari dins la coixinera. M'he posat un xic pesadeta perquè tornéssim i em deixessin anar a recuperar-lo. Però és que en George es va descuidar els seus coets del Dr. Bocamoll (sense els quals no podrà fer les de les seves) i en Fred es va deixar l'escombra; i els meus pares s'havien aturat per recollir-la. I també ho van fer per a mi.

       Vaig esperar que la tinta s'esvanís pels porus del paper i que les seves paraules apareguessin.

Doncs quina sort. Així podrem continuar parlant.

       Vaig deixar que la tinta brillés un instant i, quan es va enfonsar, hi vaig escriure:

Ai, Tod! Com m'agrada parlar amb tu. Sento que t'ho puc explicar tot. Estic tan contenta de tenir aquest diari...

   »És com un amic que puc portar pertot arreu a la butxaca...

 


Llegit 397 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris26/04/2016 a les 10:37:07
#26816Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Primer en comentar! ^^

(Petit parèntesi: ja he vist que has dit que t'han desaparegut capítols! Després m'hi poso. No sé què recoi deu haver passat aquests dies amb l'apartat de fanfics! Ho parlaré amb el Jomast, tot i que ho pugui arreglar...)

Bé, jo ja sabia de què anava la fanfic, i la veritat és que el començament m'ha agradat molt! De moment no hi ha res gaire sorprenent, (perquè aquesta part més o menys ja la sabíem tots i les primeres converses entre la Ginny i el Tod de ben seur que devien anar més o menys així, completament cordials, amables i normals), però tot i així està molt ben ambientada, al Cau, on devia començar tot, amb el Harry a casa, els germans...

He recordat de La Cambra Secreta tot això que han de tornar enrere perquè el Fred es deixa l'escombra i la Ginny es deixa el diari... Tan de bo el senyor Weasley s'hagués posat tossut amb l'hora i no hagués girat cua! Si el diari s'hagués quedat al Cau, a Hogwarts no hauria passat res, i segur que la Molly hagués trobat el diari netejant i hauria vist que era alguna cosa estranya i ho haurien investigat... i no hauria passat res, el Dumbledore se n'hauria encarregar i la Ginny no hagués estat mai posseïda. Però vaja, les coses van com van i al Harry li va servir per començar a aprendre a matar horricreus, oi?

Bé, el capítol està molt molt bé! Vaig a seguir llegint!

 

Ah, crec que t'has oblidat de posar el títol de llibre de transfiguració en cursiva! I falta una 'a' a "a través del qual podia parlar amb una persona real", (aquests teclats ¬¬').




AvatarAntares_Black 331 comentaris29/04/2016 a les 01:21:34
#26824Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Hola!

Tens força raó quan dius que «no hi ha gaire de sorprenent»... Més o menys, tots ens imagineu un encontre semblant.

Sí, he mirat d'ambientar el capítol al Cau, però sense dir-ho. Perquè, és clar, no queda natural que ella ho digui, oi? I volia parlar d'en Harry “sense parlar-ne”. És a dir, que quedés clar que no s'acaba d'acostumar a tenir-lo per casa... xD

Ostres, la teva reflexió: Sí, és ben cert, sí! Si la Ginny s'hagués deixat el diari a casa no hauria passat el que va passar a Hogwarts... Però, com dius, també té el seu cantó positiu i això ajuda en Harry a descobrir com es destrueixen els horricreus. Ara que, si el senyor Weasley no l'hagués deixat tornar, tampoc no hauria hagut de permetre-ho per en Fred i en George i no hauríem tingut ni quidditch ni petards! hahahaaa

Si veus cap altra cosa que no estigui bé, digues-m'ho. M'ho tornaré a llegir un altre cop, perquè encara que m'ho vaig rellegir i rellegir, amb tot plegat... el dimoniet Titivil va fer de les seves igualment!

Antares




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris04/05/2016 a les 19:03:34
#26829Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Oh, quina bona idea! Evidentment, és una història que ja coneixem, però veure-la des d'una altra banda sempre és interessantíssim. Com a plantejament, excel·lent!

Com sempre, molt ben escrit, o sigui que no m'allargaré gaire perquè tinc ganes de veure com continua. M'han agradat els detalls de referència al que passa al llibre, es nota que has anat paral·lelament tota l'estona! La documentació és una cosa molt important hahaha

I és cert que si s'ho hagués deixat a casa no hauria passat tot el que va passar, però si s'ho hagués deixat a casa... bé, llavors no hi hauria hagut història ^^

Res doncs, continuo llegint!




Avatarhermione potter 229 comentaris08/05/2016 a les 17:31:53
#26830Tinc 7 fanfictions i un total de 66 capítols

Uooola!!!!

Quina idea més original, Antares. A mi no se m'hagués acudit parlar sobre la Ginny i el diari. I jo penso també que tot hagués anat més o menys així.

Pensant com la Ginny, jo també hagués seguit parlant amb el diari. Ell l'entén i sempre li respon, en aquells moments per ella no era pas dolent.

M'ha agradat molt poder tornar al segon any d'en Harry i, sobretot, des del punt de vista de la petita Ginny :)

Vaig a seguir llegint! 




Cassandra Ross Anònim14/06/2016 a les 18:20:15
#26855Encara no he escrit cap fanfiction

Hola ^^

M'agrada molt poder veure aquesta història des del punt de vista de la Ginny ^^ Molt interessant. També m'ha agradat com ella reflexiona que pot ser no està bé fer-ho, però com que és tant petita no reflexiona realment sobre el perill que comporta i per això comença a escriure. La veritat és que també deu influir molt que pensi que el Tod és l'única persona que l'entén i amb qui es desfoga.

Per cert, la frase aquesta "Tod, tu ets la única persona que m'enténs" i la de l'Arthur Weasley ("Mai no confiïs en res que pensi per si mateix si no veus on té el cervell") són literals del llibre o no? A mi em sembla que sí, almenys la primera em sona més, però no ho tinc clar. Si ho és, m'ha agradat molt que hagis sabut posar les frases literals del llibre dins del teu text i que hagin quedat bé.

Primer pensava dir-te que no m'agrada massa l'estil de la narració, perquè penso que el teu nivell és, uhm, més alt (per exemple, en els capítols de l'Edwin i la Papilio), però després reflexionant he pensat que en el fons ho estàs explicant des del punt de vista de la Ginny, una nena de dotze anys. Vist així, m'agrada molt com està explicat ^^

Fins aviat,

Cassie.