El Retorn dels Black - III- Cares noves; cares familiars
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 22/09/2016 a les 01:39:55
Última modificació 24/09/2017 a les 19:34:02
Tots els capítols de El Retorn dels Black
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


III- Cares noves; cares familiars

 

Cares noves; cares familiars

       Uns passets feixucs i una remor que semblava de rodes sobre la moqueta els va fer aturar la conversa per a mirar la porta del compartiment. Una silueta geperuda s'insinuava a través del vidre translúcid. Llavors una bruixeta rabassuda va treure el nas al compartiment.

   —Voleu res del carret, fills? —els va dir amb gentilesa.

       L'Altaïr es va alçar d'una revolada i va contemplar, amb la boca aigua, el bé de Déu que aquella bruixeta rabassuda duia al carret. S'ho hauria volgut comprar tot.

   —Gripaus de menta. Gràcies. —va dir en Zeller sense moure's de la butaca. I només es va aixecar un moment per agafar el paquet i pagar.

       Ella encara estava palplantada, embadalida mirant-se el contingut atapeït del carret. A casa seva, poques vegades el seu pare li portava llaminadures màgiques. És cert que la Granny li portava Granotes de xocolata quan venia sense avisar, però no sabies mai quan això podia passar. Només tenia llaminadures muggles en ocasions especials, com ara Nadal o Pasqua. A més, ja havia tingut alguna altra ocasió per adonar-se que els dolços al Regne Unit eren diferents dels que hi havia als Pirineus. No s'esperava pas trobar en el carret d'aquella bruixa ni xiclets intercomunicadors (com més mastegues, a més distància et pots comunicar amb els teus companys que també masteguen —és clar que l'Altaïr no havia tingut mai l'ocasió de provar-los amb ningú...) ni escarabats belluguets (gominoles de cola en forma d'escarabat de cuina, recobertes de caramel cruixent, amb potes gelatinoses que es movien...) que repatria Briubruixina si feien jocs en algun solstici festiu...

       Tot i això, tenia molt clar quines li agradaven més (i les que no coneixia ja les tastaria) i va decidir que havia d'aprofitar que els seus pares no eren allí per posar-li fre.

   —Que vols res del carret, bonica? —va tornar a somriure la bruixeta, i les arrugues del voltant de la boca i dels ulls se li van marcar amb gràcia.

       L'Altaïr es va ficar la mà a la butxaca i va fer dringar les monedes. Va treure un grapat de sickles. No, no li sobraven els diners, però tenia un caprici que havia de ser atès i va començar a demanar:

   —Aquell paquet gros de Caramels de Bertie Bott, si us plau —va dir—, i dues Granotes de Xocolata.

       Tot seguit, va assenyalar una pila del que semblaven pega-dolces i va agafar aire per demanar també un paquet de Droobles, Diablons de Pebre, plomes de sucre... La bruixa anava agafant del carret tot el que ella deia tan ràpid com podia; i l'Àstat Zeller s'ho mirava sorprès.

   —...Magicaramels que esclaten... i píndoles àcides. Moltes gràcies.

       El rostre de la bruixa va quedar amagat rere la pila de llaminadures que havia acumulat.

   —No voldràs pas una bosseta, maca? —va fer la bruixeta, amb els ulls esbatanats.

       L'Altaïr va assentir i li va donar les monedes. La bruixa va avançar pel passadís del tren i ella va tornar a seure.

   —Tot això et menjaràs? —li va preguntar l'Àstat, que s'havia quedat d'una peça—. Que no t'has endut dinar?

       L'Altaïr tenia pensat perfectament què en faria, de cada cosa. Es va guardar el paquet de Drobles i una Granota de Xocolata a la butxaca i l'altra la va encetar. Els xiclets serien per un moment que tingués temps de fer globus i globus sense haver de parar; i els diablons per si li venia de gust fer el menjar més picant.

   —Les plomes de sucre són molt útils per poder menjar a classe —la va fer saber l'Àstat en veu baixa amb un somriure emmurriat —, es confonen amb les plomes d'oca.

       Segur que els professors ja coneixien un truc com aquest, però l'Altaïr va somriure i li va oferir Caramels de Bertie Bott plantant-n'hi la bossa al davant. Ell també va somriure i va ficar la mà a la bossa.

   —Ai, Merlí —va fer la noia en veure el caramel gris que n'havia tret, i va fer una queixalada a una pota de la granota, que va deixar de bellugar-se de seguida—, els ggisos tenenguixt desalifa...

   —Què dius? —va fer en Zeller, però de seguida va fer una ganyota de fàstic—. Ecs!

       L'Altaïr va posar-se la mà davant de la boca per no ensenyar la xocolata que hi tenia mentre reia. Ell li va respondre també rient.

   —Qui t'ha tocat? —va preguntar quan ella tombava el cromo.

   —Oh, Paracels. Ja en tinc dos de seus, però no els he canviat perquè Paracels és molt millor que els que m'haurien pogut oferir...

       Amb franquesa, tampoc no havia tingut ocasió de fer gaire intercanvi, que diguem...

   —Millor que la Gwenog Jones ?

   —Sí!

   —Millor que la Gwenog Jones —va repetir amb vehemència—, la millor capitana i batedora que Les Harpies Holyhead ha tingut mai!?

   —Molt millor —va insistir l'Altaïr, que no estava interessada pels esports, mig rient com l'Àstat—, per descomptat!

       Tot just era un quart d'una que, seguint l'horari anglès, van obrir les carmanyoles i es van desitjar bon profit. L'Àstat Zeller duia un dinar esplèndid en una carmanyola d'alumini; tot ben distribuït i feia una olor deliciosa. Es notava que havia estat preparada amb molta cura. L'Altaïr va punxar amb la forquilla cargolins i enciam de l'amanida de pasta de la seva carmanyola de llauna tota ratllada abonyegada; i ell va atacar la seva lasanya carregada de salsa de carn i recoberta de beixamel. I això que els anglesos solien dinar poc...

       Mentre menjaven, van tenir una conversa interessant i alhora riallera i entretinguda. L'Àstat Zeller semblava un nen molt divertit. L'Altaïr mai no havia parlat tant amb ningú de la seva edat. Era estrany; era en un compartiment de tren, que anava nord enllà, i tenia la sensació de no ser del tot enlloc. S'ho estava passant bé.

   —Ei, però poca broma —va reprendre, immediatament després d'empassar-se un bon tros de mandonguilla—; que Les Harpies Holyhead és el millor equip de quidditch i la Gwenog Jones va ser de les millors jugadores!

       L'Altaïr va quedar parada que encara li rosegués la conversa que havien tingut sobre els cromos de les Granotes de Xocolata.

   —És clar que la Ginny Potter també va ser molt bona...

   —I tu com saps com jugaven si eren membres de l'equip els anys noranta? —va reclamar ella.

       No va saber com interpretar l'expressió de l'Àstat; que per una banda semblava ofesa, però per altra també somreia.

   —És que jo ho tinc tot de les Harpies!

       L'Àstat li va explicar que al Museu del Quidditch de Londres tenien un arxiu dels partits més famosos; ja fos en format de crònica escrita del Periòdic Profètic (la gran majoria redactades per la Ginny Potter com a reportera), com a enregistrament de ràdio màgica o, dels mètodes més moderns, en animacions màgiques de sorprenent vivacitat.

       Sense cap mena de dubte, l'Àstat Zeller era un apassionat del quidditch, i un fan incondicional de l'equip de Les Harpies.

   —Canviant de tema —va dir l'Altaïr—. Tu saps com ens distribuiran en residències? Vull dir, quin mètode fan servir per adjudicar-nos en una residència o altra?

       Si alguna cosa sabia de Hogwarts, era que hi havia quatre residències entre les quals els alumnes eren dividits segons les seves qualitats i la seva història. Això sempre l'havia fascinada. Recordava l'escut d'armes de Pirinë, amb aquella P al centre, presidint la muntanya i la serp de sota, amb l'ós, l'àliga, la llúdriga i el talp al seu voltant. Els animals formaven l'essència l'escola, l'ànima dels Pirineus, però no representaven residències en les quals classificar els alumnes. Hogwarts tenia un escut semblant, però cada animal sí que representava una secció d'estudiants.

   —Doncs no en tinc ni idea —va respondre ell, arrufant les celles, pensívol—. Creus que ens faran fer una prova de màgia?

   —No ho crec. No se suposa que no podem fer màgia a casa?

   —És veritat. Potser haurem de resoldre un enigma, però estaria bé que fos una prova de duel màgic.

   —Jo preferiria que ens fessin resoldre un enigma.

   —Unicorns galopants! —va proferir l'Àstat, tot entusiasmat—. I si ens avaluen un vol amb escombra?!

   —Espero que no! —es va exclamar l'Altaï amb una nota d'angoixa.

       Van fer tot elucubracions estranyes sobre quin suposat mètode seguirien per triar-los... És clar no els farien fer cap cursa de trineus, com sabia que es feia a Pirinë en ocasions especials, tampoc no els farien cap test de personalitat (no, aquella opció era pròpia dels muggles...).

   —I si ens demanen com volem ser triats? —va suggerir l'Altaïr—. Això sí que diria molt de nosaltres...

   —Apa! Que recargolada que ets! —va exclamar l'Àstat—. Jo no sabria què escollir...

   —Sí —va dir per si mateixa—. Jo escolliria l'enigma...

   —Ui, doncs aleshores a tu segur que et posaran a Ravenclaw!

   —Això si el responc correctament.

   —Segur que sí; ja et veig vestida de blau.

       L'Altaïr va considerar un moment aquella opció. La seva idea era més aviat verda, però Ravenclaw també era una destinació temptadora...

       L'Àstat Zeller va enganxar la cara al vidre de la finestra. Travessaven un pont magnífic enmig d'unes planúries verdes i extenses amb la silueta de les muntanyes al fons. Eren tan diferents de les que l'Altaïr coneixia...

   —Ens hauríem d'anar a posar els uniformes —va fer l'Altaïr amb un gest incòmode amb la màniga estreta del jersei.

       A l'Àstat se li va il·luminar la cara:

   —Oh sí —i va abaixar una camisa de l'altell enxarxat—. Tenim dues butaques per cadascú si...

       L'Altaïr va fer un riure fals, però amistós.

   —Vas bé, si et penses que em vestiré al compartiment... —Es va posar dreta i va obrir el seu bagul (que no havia pujat a l'altell) i en va treure la túnica plegada. Just abans de sortir, es va tombar:—. Però tu mateix... faré tres trucs abans d'entrar.

   —Encara falta una bona estona abans d'arribar.

   —Ja ho sé —va seguir l'Altaïr alçant les espatlles—. Però tu no estàs cansat de portar la roba muggle?

       Tots dos van estar-hi d'acord i l'Altaïr va sortir del compartiment. Va observar un moment el llarg passadís del comboi i va fer cap el lavabo, no sense abans aturar-se a les finestres a contemplar el paisatge. El sol descendia en horabaixa i el cel que cobria els camps era una taca rosada que s'estenia en el vespre que naixia. I es va preguntar quantes persones al tren es pararien ara a fixar-se en el lloc meravellós per on passaven.

   —És bonic, oi? —va fer una veu dolça prop seu.

       Al seu costat, hi havia una noia que tenia la mirada perduda a través de la finestra oberta, amb la cara repenjada a l'ampit, i els seus cabells de color crema, que onejaven al vent que entrava, li feien arribar una agradable olor de vainilla. La noia li passava ben bé dos caps i ja portava l'uniforme de l'escola. A diferència del que portava l'Altaïr sota el braç per a canviar-se, el d'aquella noia no tenia ni l'escut de Hogwarts ni la corbata grisa. Sinó que duia un escut amb un teixó i una corbata groga i negra. Amb un petit esforç, va recordar que es tractava de l'escut i dels colors de la residència de Hufflepuff.

   —Flo! —va cridar una veu des de l'altra punta del vagó.

   —Sí, ja vinc!

       L'Altaïr no havia tingut temps de dir-li res. Només va veure com se n'anava en direcció contrària a la que seguia ella. Així que va seguir el seu camí cap al lavabo.

       I quina cua que es va trobar a la porta! Què passa? Que tothom ha decidit posar-se l'uniforme alhora, o què?

       Hi havia unes cinc noies fent cua al lavabo. Entre elles, la nena dels cabells carbassa amb qui s'havia trobat a l'andana s'estava refent la trena, quan es va girar i la va veure.

   —Hola! —va fer amb entusiasme—. Ens tornem a trobar!

       La nena la va mirar amb els seus ulls d'ultramar i somriure exòtic. L'Altaïr va somriure.

   —Es veu que sí.

   —Sóc l'Annie, Annie Price —va fer arrossegant la erra bategant amb una afirmació de cap. Les parpelles inferiors se li inflaven amb gràcia i les seves pestanyes semblaven desaparèixer a causa del seu clar color carbassa—. I tu?

   —Jo em dic Altaïr —va contestar—. Altaïr Black.

       El somriure exòtic de l'Annie Price es va afeblir una mica.

   —Ostres...

       En aquell moment, la porta del lavabo es va obrir.

   —Per Ravenclaw! —va esclatar la noia que en va sortir—. Haurien de fer el lavabo més gran! Una no es pot pentinar com cal!

       Els llargs cabells negres de la noia eren lluents i sedosos, i resplendien amb reflexos blau marí que feia conjunt amb el blau de l'escut, de la corbata i del coll de la túnica del seu uniforme.

   —Doncs a veure si t'escullen de monitora l'any que ve i tindràs un lavabo per tu soleta, princeseta! —va fer una veu amb sorna. L'Altaïr va veure un noi d'ulls espurnejants i uniforme verd, que acabava de sortir del lavabo dels nois del costat.

   —Pots estar segur que m'escolliran, Lawless! —va contestar la noia orgullosament, acaronant-se els seus propis cabells. Era cert que tenia uns cabells preciosos, però l'Altaïr va pensar que la noia tenia més aviat cara de gasela. De seguida, va marxar pel passadís estret amb el cap ben alt.

   —Vés en compte; no t'entrebanquessis amb els talons! —li va cridar en Lawless amb la mateixa sorna, i va afegir a sota veu: —. La Fleming és una presumida i una creguda.

       El noi se'n va tornar cap al seu compartiment. La cua dels nois s'anava renovant ràpidament, però la cua de les noies era considerablement més lenta i estàtica. La nena que feia cua davant de l'Annie Price va esbufegar.

   —Au va! Que tots hi volem entrar!

       Portava els cabells curts i desendreçats, calçava unes grosses vambes negres i vestia amb roba molt ample: pantalons curts de xandall (curts... a ras del genoll) i samarreta ampla de color gris amb el número disset a l'esquena. L'Altaïr va veure d'esquitllades que el seu gros rellotge digital muggle deia marcava les 20:43 h. Duia els genolls pelats i s'esperava amb les puntes dels peus mirant endins. Qualsevol hauria pensat que aquella nena anava com un espantall, però a l'Altaïr li va encantar el seu estil despreocupat. Sobretot quan, cansada d'esperar, va decidir sortir de la cua i entrar sense manies al lavabo dels nois.

       Si no fos perquè un parell de nois més es van posar a la cua, l'Altaïr potser l'hauria imitada.

       Quan per fi li va tocar entrar després que sortís l'Annie Price, va entrar ben de pressa, no fos cas que algú li passés al davant. Quan va ser a dins es va adonar que el més sorprenent de tot era la seva netedat i la considerable amplada de la cambra. Tot feia pensar que es tractava d'un encanteri eixamplador.

   —I aquella Fleming deia que era estret! —es va dir l'Altaïr—. Que provi d'agafar un qualsevol altre tren!

       Aleshores, es va sentir una explosió a l'altra cantó del tren. Tot seguit, un crit, silenci... i rialles desenfrenades. Va reconèixer algunes d'aquelles veus. Devien ser els quatre bojos de les serpentines màgiques que havia vist a l'andana. Semblava que els agradava fer merder... que eren els encarregats sembrar el desori i la disbauxa... Aviat una pila de gent li va passar el costat entusiasmada cap a on s'havia sentit l'explosió, per reunir-se com uns badocs a presenciar l'espectacle... L'Altaïr va posar els ulls al cel i se'n va tornar al seu compartiment, que quedava en sentit contrari...

***

 

   —Com és que has trigat tant? —va demanar l'Àstat Zeller, quan ella va tornar al compartiment.

       L'Altaïr va posar els ulls en blanc.

   —No es trobaven el botó dels pantalons...

       Va seure a la mateixa butaca que abans. En Zeller, que va riure el comentari de l'Altaïr, tenia un aspecte molt més natural vestit amb la túnica. De fet, li estava molt bé.

   —... i es veu que uns quants han fet petar coses...

   —He fet una volta pel tren, mentre t'esperava —va explicar l'Àstat—. Són de Gryffindor; els agrada cridar l'atenció... També els vaig veure a l'andana. S'ha de de reconèixer que la magipiriotècnia és el seu fort!

       L'Àstat va mirar l'Àltaïr, va fer cara de preocupat i es va afanyar a dir:

   —Però no ho diguis a ningú, que ho he dit, eh!

       Van continuar parlant i l'Altaïr es va embrancar amb preguntes i impaciències sobre les classes i les assignatures. L'Àstat corresponia a aquella seva frisança, però això ni li va impedir tornar a reivindicar-se en el seu supòsit:

   —Uf! A tu segur que et posen a Ravenclaw!

       L'Altaïr no va dir res i va tornar a considerar la idea en silenci, però no la va convèncer. No és que ella no fos intel·ligent, però va pensar en el seu pare; era precisament el seu desig d'anar més enllà el que l'havia distingit sempre.

   —Seria tota una sorpresa, per això... —va afegir pensatiu.

   —I per què seria una sorpresa? —va exigir l'Altaïr, en un to un pèl més agressiu del que hauria volgut. «Que potser creu que podrien pensar que no sóc prou intel·ligent per anar a Ravenclaw, o què?»

   —Per res, per res... —va dir sense donar-hi importància.

       Era sorprenent com, tot i la seva curiositat i la seva habilitat per detectar de les coses més amagades, era incapaç de percebre els detalls que realment li interessaria captar...

   —Tota la meva família sempre ha anat a Slytherin, —va continuar ell—. Si jo no hi anés, seria tota una deshonra, no trobes?

   —Suposo —va contestar d'esma—. Tots i cada un d'ells són Slytherin?

   —Sí, tots... Bé... —va dubtar—, la meva tia Rose va anar a Hufflepuff i em sembla que també es va casar amb un muggle... Espero no acabar com ella: Desheretat i trencant línies de sang pura màgica...

   —No ho veig tan terrible —va fer ella seriosament, mirant de mantenir-se asseguda a la butaca amb serenitat—. Em refereixo a la segona “desgràcia”. Avui dia, ja gairebé no queden bruixots que no tinguin part de sang muggle a les venes.

       Ho havia dit tot d'una tirada. I havia sonat tot amb contundència. Per què sempre li sortia portar la contrària a tot arreu?

   —Precisament per aquest motiu, els que encara quedem hem de preservar la nostra sang neta —va respondre amb obvietat, com si allò fos el més natural del món.

       L'Altaïr es va preguntar quina mena de família devia tenir aquell nen per creure en unes idees tan medievals i gastades. Es va imaginar un grup de bruixots aristòcrates, arrogants i amb mania per la sang pura, reunits en una taula plena de canelobres, comentant fredament el crim abominable que representa encreuar-se amb muggles...

       Naturalment, tot allò li resultava repugnant; al cap i a la fi, no era la més indicada per criticar la barreja de la sang. L'educació que havia rebut ella no era ni de lluny la que semblava haver tingut l'Àstat Zeller. Però va preferir deixar córrer el tema.

       Volia saber-ne més coses:

   —Què li va passar a la teva tia Rose?

   —No ho sé ben bé. Jo no l'he coneguda perquè ja era rareta quan va anar a Hufflepuff, i quan va fer la majoria d'edat va marxar de casa abans que n'hi fessin fora —l'Àstat va fer una pausa—. A Hufflepuff només hi van aquells bruixots que no tenen cap aptitud per a res; s'hi recullen els estudiants febles i inútils. Aquells que no podrien encaixar en cap altra residència.

       El tren va fer un bot i l'Altaïr va tenir la sensació com si, tot d'una, la gola li hagués pujat cap amunt.

   —Tinc entès que les qualitats principals de Hufflepuff són la lleialtat i l'esforç —va contestar a poc a poc, i va tornar a agafar el paquet de Caramels de Bert i Bott, potser per diluir el to seriós de la conversa—. Això no és subestimable, no trobes?

       L'Altaïr tenia molt clar que Hufflepuff no era el millor lloc per a ella, però no pas perquè pensés que no era una bona residència. Tot i que li hauria agradat no tenir dubtes respecte l'existència real d'individus que tinguessin de debò aquelles qualitats (que fossin justos i humils de veritat) i que li passés pel cap que hi hagués una remota possibilitat que el que deia l'Àstat (que senzillament no encaixaven a cap altra residència) fos cert. L'Àstat, en canvi, creia que Hufflepuff era una mena d'abocador de perdedors i de fracassats, pels quals ningú no voldria donar ni un sickle. Cada cop més, l'Altaïr s'adonava que tenien opinions absolutament contràries. Tanmateix, entre els dos es consolidava inexplicablement una complicitat especial.

       La resta de preguntes que l'Altaïr li va fer van fer que ell alcés una cella.

   —M'estàs fent un examen?

   —No... no, és clar que no... —i va ficar-se a la boca un caramel de color ambarí que, desgraciadament, tenia un gust fastigós de cerumen de troll.

   —Ho veus? —va riure—. Definitivament, acabaràs a Ravenclaw!

       El tren havia arribat a l'estació.

   —Pots comptar... —va dir avorrida, però la seva veu va quedar esmorteïda amb el so agut del xiulet de l'estació.

       En sortir del tren, unes botes enormes van fer aturar els peus de l'Altaïr. Va alçar la vista, i va veure un home alt i gros com un gegant, amb més pèl que cara, i que duia una llarga i gastada caçadora de talp amb enormes butxaques, que aguantava un fanalet encès. L'home havia fet callar la patuleia amb poc més que la seva presència.

   —Vinga, els de primer any, afanyeu-ze! —va sortir una veu d'una boca que devia trobar-se colgada sota aquella mata espessa de pèl que tenia per barba—. Dixeu l'equipatge aquí i seguiu-me: nosatros agafarem les barques.

       Els alumnes van deixar les seves coses, i van seguir l'home. L'Altaïr va obeir a desgrat, mirant de cua d'ull el vagó, pensant en el seu bagul. La riuada d'alumnes la va empènyer endavant i es va posar enmig del seu camp de visió.

   —És el guardabosc de Hogwarts —li va explicar l'Àstat a cau d'orella—. Em sembla que li diuen Harbid o Narbit...

       L'Altaïr no va dir res; encara tenia mal gust a la boca i tenia els ulls posat al bruixot colossal que tenia al davant. L'home pelut els va dur davant d'un llac que s'ondulava a causa de la brisa nocturna, i va adjudicar un bot per cada dos o tres alumnes com a màxim. Només va ser un moment que l'Altaïr es va distreure mirant aquell home tan enorme en la foscor, que quan es va tombar es va adonar que l'Àstat Zeller havia desaparegut. Devia haver trobar bot i se n'hi devia haver anat de dret.

       Només quedava una sola barca, i l'Altaïr encara era a terra, però no per gaire. Ni se'n va adonar, que es va trobar de cop i volta en un bot amb aquell home tan enormement gras i pelut.

   —Perd... perdon...

   —Oh, no t'amoïnis! —va contestar ell rient—. Fa ventet, però no crec pas que bolqui! Per cert, me dic Rubeus Hagrid (me diuen Hagrid), sóc el Guardabosc de Hogwarts —va dir inflant-se.

   —Ah, Hagrid... —La noia va mirar-lo amb els ulls com unes taronges—E-e-és un... gegant?

       Se li havia escapat. No es pot anar pel món preguntat a la gent si són o no són gegants... Però ja era dit...

   —Mig gegant, de fet...

       Havia contestat amb un forçat to casual. No va semblar ofès, però de segur que no era ni de bon tros el seu tema de conversa preferit. L'Altaïr va mirar de trobar ràpidament un altre tema, però en aquell moment ell va alçar la llum del fanal cap el rostre de la noia, com si volgués esbrinar alguna cosa...

   —Me resultes... familiar... Els teus pares també van estudiar a Hogwarts, oi? —L'Altaïr va fer que no amb el cap—. No? I com te dius?

   —Altaïr Black.

       Als ulls d'escarabat d'en Hagrid hi va aparèixer una ombra d'angoixa.

   —Temps ha que no hi ha Blacks a Hogwarts... —va fer amb prudència.

   —El meu pare no, però el meu avi Sírius sí que va estudiar aquí —es va afanyar a dir.

   —Sírius!

       El gegant coneixia bé en Sírius Black. I tant que sí. I no es va poder estar de parlar-ne. Per un moment, en Hagrid havia semblat insegur. La família Black tenia bona fama entre l'aristocràcia màgica i també entre bruixots del mal, però les seves idees tradicionals sobre la puresa de la sang màgica creava desavinences en la resta de la comunitat màgica. És clar que això l'Altaïr encara no ho sabia...

       En saber que era néta d'en Sírius, però, en Hagrid es va quedar molt més tranquil.

       L'Altaïr no tenia els ulls grisos, però tenia els cabells ben negres, i qualsevol que hagués conegut en Sírius hi hauria sabut notar una semblança considerable. A l'Altaïr mai no li havien parlat del seu avi tant com en aquella estoneta de travessar el Llac Negre. El seu pare no el va conèixer, i la seva àvia no solia esmentar-ne ni el nom. Tanmateix, per sort o per desgràcia, en Hagrid va ometre inconscientment els incidents d'en Sírius amb la Conselleria i amb l'opinió errònia que en tenia la comunitat màgia pels fatídics fets que el varen portar a... allà...

   —Vaja, no sabia que hagués tingut cap fill...

       Rere l'enorme cos d'en Hagrid, va poder veure el castell de Hogwarts per primera vegada a la vida. El castell brillava en la negror de la nit sense lluna gràcies a la llum càlida de l'interior, que eixia dels immensos finestrals. Era fins i tot més gran i més formidable de com se l'havia imaginat.

       Tots els altres van deixar anar un «oooohh» mentre els queia la mandíbula de sorpresa. I l'Altaïr no en va ser pas una excepció. En aquell instant, mentre les basques lliscaven lentament atansant-se al majestuós castell, més que no pas fent cap encanteri senzill, es va sentir realment bruixa.

 

---------------

   I un altre! :)

   Que bé que a en Hagrid li soni l'Altaïr, eh!

Ja coneixeu l'Annie Price i alguns més!!

Tinc ganes que vegeu la Cerimònia de la Tria! ^^

      Apa, a comentar!!

Antares


Llegit 487 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris22/09/2016 a les 10:43:24
#26927Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Al final m'agrada com ha quedat el títol! Llàstima no haver pogut aprofitar totres les paraules ferroviàries que van sortir, però ja ho faràs servir en una altra ocasió! El Hogwarts Express no sortirà pas només una vegada, m'imagino! ;)

Ohhh! No em puc creure que hagis omès el que li explica en Hagrid sobre en Sirius! (Ja tenia claríssim que era en Sirius i no pas en Regulus des de l'últim capítol). Què li ha explicat? Li ha parlat de l'orde del Fènix? Li ha parlat del Harry? Li ha parlat de l'època a Hogwarts dels Rondadors? Perquè depenent del que li hagi explicat s'endurà diferents impressions del seu avi! Per un costat el podria veure com un guerrer, o com una persona que cuida dels seus amics i la seva família... Però depèn del que li hagi dit, ja sabem l'opinió que té l'Altaïr sobre "els grups d'esvalotadors Gryffindor".

Val, deixem en Sirius a part i anem per la resta del capítol! Em fa gràcia com l'Àstat troba que l'ALtaïr és clarament Ravenclaw. A mi també m'ho sembla una mica, però trobo que Slytherin fa més per ella, especialment perquè ella ho vol. L'Àstat em sembla un Slytherin força clàssic (ja deia jo que tenia alguna cosa que no m'agradava...) així que probablement estaran junts (cosa que està bé, perquè així l'ALtaïr ja tindrà un conegut a la residència. No tinc clar que l'Àstat sigui un mala peça o no, però definitivament la seva família sí que ho és. Ja m'ho va semblar una mica quan va parlar de la seva mare, que fa el que li rota, però a la vegada sembla estricta i que li estigui a sobre. Quina mena de mare posa al fill a fer màgia il·legalment abans de començar l'escola? Un persona orgullosa que vol que el seu fill ja vagi per davant dels companys tan bon punt comenci! I això que desheretin la gent que es mescla amb muggles... uf! GO TIETA ROSE! I mira quines idees li han ficat al cap a l'Àstat! Com s'atreveixen a parlar així de Hufflepuff?

I per cert, parlant de Hufflepuff, m'ha agradat molt l'aparició de la noia somiadora que fa olor de vainilla, sembla una persona angelical *.* I també m'ha fet gràcia la "futura parelleta" del lavabo, la noia pija Ravenclaw i el noi d'Slytherin, que la xinxa molt però m'ha fet la sensació que només li faltava estirar-li del cabell! (O potser sóc jo...).

Oh, i ja sabem com es diu la noia pèl-roja de King's Cross! No sé si és Hufflepuff o no, com deia abans, però alguna cosa em diu que no anirà a Slytherin amb els altres. Trobo que li falta l'altivesa que tant l'Altaïr com l'Àstat comparteixen. (M'ha agradat, però, com l'Àstat troba que els Gryffindor són divertits però li demana l'Altaïr que no ho digui a ningú! XD). T'imagines que el posen a Gryffindor? S'enduria una tunda... XD

També m'ha agradat tota l'escena del lavabo, com la cua dels nois tira de pressa però la de les noies és eterna... Això passa molt sovint! M'ha encuriosit la noia despentinada de la roba ampla, a mi també m'ha caigut bé com a l'Altaïr!

I ohhhh, en Hagrid! Ja som a Hogwarts! Que divertit anaramb ell a la barca. M'agrada com respon amb certa normalitat que és mig-gegant... es nota que els temps han canviat cap a millor! Sí que insisteixo que m'ha decebut una mica no saber el que li explica el Hagrid exactament i com hi reacciona l'Altaïr. Em pregunto quina opinió deu tenir del seu avi, ara que algú li ha parlat d'ell finalment. És la primera vegada que algú que el coneix li parla d'ell obertament i trobo a faltar reaccions... bé, potser és que t'ho guardes per més endavant i ja ens ho faràs saber properament. Això espero! Al cap i a la fi l'Altaïr és a Hogwarts per saber més coses sobre la seva família, no?

I no pot ser que encara no tinguem Tria! No pot ser! Reclamo Tria! Se m'ha fet molt curt! Fins dijous que ve! ^^ Segueix amb el bon ritme!

Agatha Black




Avatarharryalbus 2 comentaris22/09/2016 a les 17:03:25
#26928Tinc 1 fanfictions i un total de 1 capítols

M'encanta! És una bona continuació, mai hauria pensat que en Sirius podria haver tingut un fill/a. Molt bona imaginació! Apart d'això té una bona trama.




AvatarCass Ross 266 comentaris25/09/2016 a les 19:59:42
#26937Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols

Hola!

L’escena de l’Altaïr demanant tantes gominoles a la dona del carret davant de la sorpresa mirada de l’Astat m’ha fet molta gràcia!! Espero que no caduquin aquestes gominoles, perquè no crec que se les mengi de cop, no? Que guai, t’imagines allà el mig de la classe traient la bossa de gominoles, menjar-te’n una i preguntar al del costat si vol gominoles de la dona del carret del Hogwarts Express? Si ho fas a desembre segur que se’t queden mirant estrany haha.

Quin alumne de primer no s’ha preguntat mai com serà seleccionat a Hogwarts? Em sorprèn que l’Astat, de família maga britànica, no ho sàpiga ja de la seva família. I tenint en compte que en Ron Weasley en sabia les bromes del seu germà, crec jo que hi ha com un pacte entre els mags britànics que van anar a Hogwarts i l’escola de no revelar als estudiants de primer com seran seleccionats per a la seva residència, per tal de mantenir una mica de misteri. L’Altaïr pot ser bastant Ravenclaw, però crec jo que vestirà de verd, així com l’Astat.

El personatge de la Flo és molt interessant, m’ha recordat moltíssim a l’esperit somniador de la Luna Lovegood ^^ A veure si torna a aparèixer. I així doncs, ja sabem el nom de la nena de la família estrambòticament vestida com la guardia suïssa del Vaticà! Annie Price. Em fa gràcia com els ulls blau o blau verd es solen descriure amb reminiscències del mar o del cel. També m’agrada veure com tothom va reaccionant al cognom de l’Altair: primer l’Astat, després l’Annie, i més endavant el Hagrid... Qui no coneix els Black, eh. M’agrada molt les descripcions que fas dels personatges (un dels teus punts forts), i també els cognoms que els has posat! Price, Lawless, Fleming...

Sempre passa el mateix! La cua del lavabo dels nois va sempre, sempre més ràpida que la de les noies. Jo hi hagués entrat, si l’alternativa era esperar-me un munt de temps! Com la noia tan guai que passa davant de l’Altaïr. M’ha agradat aquest personatge! Espero saber-ne alguna cosa més, més endavant. I, evidentment, al final, no podia faltar en James Potter i els seus companys liant-la parda! Què seria anar al Hogwarts Express amb en James Potter, si no!

Ha sigut interessant l’incís que l’Astat fa quan li comenta que seria sorprenent que l’Altaïr anés a Ravenclaw (perquè excepte l’ovella blanca d’en Sirius, per tot el que se’n sap, la família Black ha anat sempre a Slytherin). I, evidentment, l’Altaïr s’ofèn perquè es pensa que ho diu perquè no és prou llesta. Escolta, jo també m’ofendria! (Tot i així, se’m fa estrany que faci aquest comentari si continua dient que l’Altaïr anirà a Ravenclaw, suposo que simplement l’ha fet per provocar-la.) És interessant com els dos amics tenen punts de vista diferents sobre la puresa de la sang (molt Slytherin, el punt de vista de l’Astat). És guai que es mencioni la Rose Zeller, m’ha recordat una mica que és el mateix que li passà a l’Isla Black... Ara, envio l’Astat a la foguera per tenir aquesta opinió de la casa Hufflepuff!! No insultis els meus teixons, Astat.

Penso que el fet que l’Altaïr sempre defensa la idea contrària del que l’altre diu l’acabarà portant en problemes en algun moment, quan es contradigui ella mateixa o així. Tinc ganes de veure-ho! Haha.

L’Altaïr és néta d’en Sírius!! Xaxi ^^ Ara, he trobat a faltar que no ens expliquis què és el que el Hagrid li comenta i què és el que no. Suposo (espero) que ens ho explicaràs més endavant... Ho has de fer en algun moment!!

En general, m’ha agradat perquè és un capítol llarg però se’t fa molt ràpid de llegir, i passen un munt de coses, i hi ha converses interessants per conèixer els personatges. El que sap greu és que ens faràs esperar un capítol més per saber a quina residència va l’Altaïr... Això no es fa, TT. Si l’u de setembre et dura tot el més de setembre i més (no m’ho esperava gens, que quatre capítols després encara estaríem a 1 de setembre), em pregunto quants capítols té la fanfiction. Que sigui una història interminable, haha.

Fins dijous : )

Cass

PS. Hi ha algun moment que hi ha faltes amb el nom de l’Altaïr, que o l’has escrit sense alguna lletra o amb alguna majúscula de més.




AvatarAntares_Black 331 comentaris26/09/2016 a les 18:58:50
#26938Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Agatha Black:

El títol! A mi també em sap greu no haver fet servir aquelles combinacions ferroviàries, però ja tindré temps de fer-les servir en d'altres ocasions! El Hogwarts Expressess sortirà més, i tant! Però gràcies a les teves propostes ha sortit el títol! Mercès! ^^

Hahaha Sabia que em diries això! Les coses que en Hagrid li explica d'en Sírius són importants! Però no és una conversa com a tal; en Hagrid divaga en records i deixa anar branques soltes. Però no pateixis, que sabrem més o menys que li ha dit d'en Sírius!

No obstant, alerta amb aquestes afirmacions! Que s'assumeixin coses a la història no vol dir pas que hagi de ser necessàriament així. Mireu en Ben Babaw, per exemple, el pobre, que va ser destrossat per en Black i només en va quedar un dit... Però tampoc no vull dir que hagin de dubtar de tot el que ens diguin, eh? En fi, ja no en dic res més! ;)

«Què li ha explicat? Li ha parlat de l'orde del Fènix? Li ha parlat del Harry? Li ha parlat de l'època a Hogwarts dels Rondadors? Perquè depenent del que li hagi explicat s'endurà diferents impressions del seu avi! Per un costat el podria veure com un guerrer, o com una persona que cuida dels seus amics i la seva família... Però depèn del que li hagi dit, ja sabem l'opinió que té l'Altaïr sobre "els grups d'esvalotadors Gryffindor".» M'agraden les teves reflexions. Això podria modificar l'opinió de l'Altaïr, segons el que n'hi digui... I amb això dels Gryffindor: de moment, no els coneix, ni aquest grupet ni qualsevol altre de Gryffindor. I el que pugui pensar l'Altaïr de Gryffindor només perquè hagi vist quatre alumnes d'aquesta residència fent merder i això no vagi amb ella, no vol dir que hagi de posicionar-se completament en contra (només perquè no faci per ella... saps?).

Crec que l'Àstat us acabarà sorprenent! És un nen d'onze anys que sent dir coses... Però la veritat és que té una família ben diferent del que l'Altaïr s'imagina. Si no t'ha caigut bé és perquè és el que ell sembla a primera vista; i també perquè l'autor no ho ha sabut portar gaire bé, pel que sembla...

Sobre la mare: jo no crec pas, que sia estricte. Senzillament, al seu fill li interessa la màgia de combat i ella li proporciona un espai on poder practicar-la. Ara, això no vol dir que jo aprovi els seus mètodes... Sabem que no li està a sobre perquè ens va dir que no ha obert els llibres de text. Això a mi em fa pensar que la mare no li està pas a sobre, sinó que només li deixa fer allò que vol.

No us fa pensar un xic en la Narcisa? Com una marassa: us heu fixat en la seva carmanyola i en el menjà que li prepara la mare? I alhora no té remordiments si ha de fer sortilegis que no és gaire seguir que siguin de tot legals...

Amb això sí que tens raó: «I això que desheretin la gent que es mescla amb muggles... uf! GO TIETA ROSE! I mira quines idees li han ficat al cap a l'Àstat! Com s'atreveixen a parlar així de Hufflepuff?». Però, com he dit, ja et sorprendràs, ja...

Sí! La Florance és una persona angelical! Tot i que la veurem de lluny, ens la trobarem ^^

Ui, no sé si això de "futura parelleta" ho dius de debò o fas broma! Aquests dos es maten! En Lee Lawless no la suporta! Però els altres sempre els escarneixen i els diuen que s'agraden! Això els encén, ja t'ho pots imaginar! Hahahaa Ja tindreu temps de conèixer-los, però em sembla que encara falta... De moment, aquest dijous veureu el germà petit de la pija de la Charlotte Fleming! ^^

«Oh, i ja sabem com es diu la noia pèl-roja de King's Cross! No sé si és Hufflepuff o no, com deia abans, però alguna cosa em diu que no anirà a Slytherin amb els altres. Trobo que li falta l'altivesa que tant l'Altaïr com l'Àstat comparteixen. ». Vaja, has canviat de parer? Però tens raó: l'Annie Price no anirà pas a Slythein.

«(M'ha agradat, però, com l'Àstat troba que els Gryffindor són divertits però li demana l'Altaïr que no ho digui a ningú! XD). T'imagines que el posen a Gryffindor? S'enduria una tunda... XD» Hahahaa Sí, això fa molt per l'Àstat!
 

«M'ha encuriosit la noia despentinada de la roba ampla, a mi també m'ha caigut bé com a l'Altaïr!»; Això espero!! :)

«M'agrada com respon amb certa normalitat que és mig-gegant... es nota que els temps han canviat cap a millor!». M'agradaria poder dir que han canviat per millor, però no prou com voldria... El que passa és que considero que en Hagrid no vol ser com aquella Madame Maxim que coneixíem que no s'accepta a si mateixa, i en lloc d'admetre que és geganta, diu que és “de complexió ample” (“I 'ave big bones!"). Em Hagrid no acaba d'estar del tot còmode amb tot plegat: no ho negarà, però tampoc no ho cridarà als quatre vents (és conscient que la seva posició és privilegiada sent el que és i que per tant també és molt fràgil).

«I no pot ser que encara no tinguem Tria! No pot ser! Reclamo Tria! Se m'ha fet molt curt!»: Dijous tindreu Tria, no pateixis! I em sembla que el capítol serà més llarg. A veure com va!

Fins dijous!

Antares




AvatarAntares_Black 331 comentaris26/09/2016 a les 19:00:35
#26939Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

harryalbus:

Hola!

Vaja, “cares” noves, que bé! Benvingut al fòrum!

A propòsit d'això, si ets nou, et recomano que vagis al tema de Coneguem els nous: http://www.harrypotte rcat.cat/forums/viewtopic.php?f=33&t=371&start=960

Aquí et pos presentar i explicar-nos coses de tu. D'aquesta manera, ens podrem conèixer tots i donar-te oficialment la benvinguda al fòrum!

Mercès pel teu comentari! Tot i que l'he trobat curtet... Digues-me què et semblen els personatges, com veus la protagonista, també em pots fer crítiques o suggeriments... El que et vingui de gust!

N'has llegit els capítols anteriors? Aquesta és la quarta entrada de la fic.

M'agrada tenir nous lectors! I, en general, ens agrada veure usuaris nous! Espero que t'hi trobis bé, al fòrum!

Fins aviat,

Antares




AvatarAntares_Black 331 comentaris26/09/2016 a les 19:02:24
#26940Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Cass Ross:

Que bé que t'hagi agradat, l'escena de les gominoles! De fet, se suposa que al carro també hi ha menjar que no són llaminadures... però, és clar, si n'hi ha, perquè hem de fer com l'avorrida de la Xo, i agafar uns tristos panets de carabassa!? Hahahaa

I sobre menjar-ne a classe... No ho sé; l'Àstat ja ha avançat que les plomes de sucre es poden menjar a classe perquè es confonen amb les d'oca xD Ai, traient llaminadures comprades tren a classe! Huhuhuu (dius el desembre com a més tardà, o per res de concret que no he sabut veure?)

«crec jo que hi ha com un pacte entre els mags britànics que van anar a Hogwarts i l’escola de no revelar als estudiants de primer com seran seleccionats per a la seva residència, per tal de mantenir una mica de misteri.» Sí, jo també ho penso així. Si no és així, no s'explica. A més, se suposa que la localització de les sales comunes també és secreta per la resta de residències. L'escola té més de mil anys; que no em diguin que no hi ha hagut mai cap bocamoll que ho ha xerrat tot! hahahaa

«L’Altaïr pot ser bastant Ravenclaw, però crec jo que vestirà de verd, així com l’Astat.» OK!

Ai, que bé que a tu també t'hagi agradat el personatge de la Florance (Flo, pels amics ^^)! Però no és com la Luna!!

Bé, és que els ulls de l'Annie Price són blaumar. De fet, tenen un color entre blau ceruli i esmalt d'atzur... No sé l'he encertada o no, doncs, dient blaumar... Són detallets que en la meva ment són clar i després em trobo que sé com dir-ho xD

Els cognoms! Ja sé que no són pròpiament de Harry Potter (ja n'hi haurà), que és el que molts esperen, però tenen un motiu. El d'en Lawless, per exemple, és força evident, oi?

Com deia, espero que sí que us hagi agradat «la noia tan guai que passa davant de l’Altaïr. M’ha agradat aquest personatge! Espero saber-ne alguna cosa més, més endavant». La veurem dijous a la Tria!

«I, evidentment, al final, no podia faltar en James Potter i els seus companys liant-la parda! Què seria anar al Hogwarts Express amb en James Potter, si no!» Mmm... Sí, crec que estic massa influït per les fics de Magatotis de l'Agatha... Ja no puc concebre en James fill (fill, fill d'en Harry...) d'una altra manera!

«Tot i així, se’m fa estrany que faci aquest comentari si continua dient que l’Altaïr anirà a Ravenclaw, suposo que simplement l’ha fet per provocar-la». No, no ho ha dit per provocar-la (pobre Àstat, si no vol merders!). Només que seria “sorprenent” per això que dius que els Black solen anar a Slytherin.

Em va fer gràcia agafar el nom d'un personatge de Hufflepuff i imaginar-me que era una excepció, i que és una família d'Slytherins. A més, m'anava la mar de bé, perquè l'Àstat havia de tenir les inicials AC o AZ (no és important per la història, però és que en la creació de personatges penso les coses d'una manera perquè tinguin sentit amb coses que jo penso...). I sobre l'opinió que té l'Àstat de Hufflepuff: No pateixis, que ja madurarà! ;)

«Penso que el fet que l’Altaïr sempre defensa la idea contrària del que l’altre diu l’acabarà portant en problemes en algun moment». Sí, i tant, és inevitable... Que dolent que ets! Vols que es es contradigui i humiliar-la... Pobreta!

Sobre en Sírius i en Hagrid, et dic el mateix que a la Gee.

«El que sap greu és que ens faràs esperar un capítol més per saber a quina residència va l’Altaïr... Això no es fa, TT. Si l’u de setembre et dura tot el més de setembre i més (no m’ho esperava gens, que quatre capítols després encara estaríem a 1 de setembre)». No patiu, que dijous ho sabreu! Ja tindreu altres coses en les quals barrinar! Em vaig adonar que l'u de setembre durava tot el mes!! Però com que vaig tallar un capítol perquè era massa llarg, al final durarà fins al principi del capítol del dia 6 d'octubre... xD

Antares

PD: «Hi ha algun moment que hi ha faltes amb el nom de l’Altaïr, que o l’has escrit sense alguna lletra o amb alguna majúscula de més». Ho he mirat, però no n'he trobat cap... Digues-me on hi ha errors, si us plau?




AvatarUnapersona 183 comentaris07/11/2016 a les 17:41:45
#26987Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

 Vinc a comentar, que sembla que ahir me'n vaig oblidar! ^_^

L'Àstat em cau bé (descomptant tot aquest rotllo de la sang pura, però això és cosa dels seus pares que l'hi han rentat el cervell. I també la crida als Hufflepuff, però això em sembla que és cosa de molta gent). I també m'agrada com el descrius. El trobo nerviós i apassionat amb el que li agrada, però amb una mica d'innocència (espero que sigui més o menys això el que ens volies fer entendre!).

L'escena dels lavabos m'ha agradat. Els hereus "ideològics" dels Weasley, la Fleming i la Lawless (per cert, aquest cognom m'agrada!), i també la noia que decideix anar al lavabo de nois. Així m'agrada, anti-sistema! M'ha recordat a "alguna cosa" que vaig mirar una vegada, però no sé si era una peli, una sèrie, un anime... mmh be, si ho recordo ja ho comentaré.

Jo l'Altaïr el veig Ravenclaw i una mica Slytherin. A veure què li toca!

Amb el Hagrid m'ha agafat un atac de nostàlgia. xD Quan vaig llegir els llibres per primera vegada recordo que era el meu personatge preferit. M'ha fet gràcia la reacció que té quan li diu que és una Black, i després l'alleujament quan sap que el seu pare era el Sírius. Una petita crítica del Hagrid, però: «Temps ha que no hi ha Blacks a Hogwarts...». No trobo realista que el Hagrid digui "Temps ha". No és propi d'un parlar més culte? Però està bé que hagis pensat en imitar la seva manera de parlar!

«Mentre els queia la mandíbula de sorpresa». xD Bé, espero que la Madam Pompfrey les pugui enganxar!

Fins al proper capítol!




AvatarAntares_Black 331 comentaris22/11/2016 a les 00:26:07
#26996Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Unapersona:

L'Àstat és especialet xD «El trobo nerviós i apassionat amb el que li agrada, però amb una mica d'innocència (espero que sigui més o menys això el que ens volies fer entendre!)». Sí, l'has agafat prou bé! Però ja madurarà! El seu personatge anirà evolucionant.

«Els hereus "ideològics" dels Weasley, la Fleming i la Lawless (per cert, aquest cognom m'agrada!), i també la noia que decideix anar al lavabo de nois.» Això no ho he entès... Per què "hereus ideològics"? No tenen a veure amb els Weasley (no amb els bessons Weasley no amb res d'això). Almenys jo no l'hi veig... Explica'm el que voles dir...

«Així m'agrada, anti-sistema! M'ha recordat a "alguna cosa" que vaig mirar una vegada, però no sé si era una peli, una sèrie, un anime... mmh be, si ho recordo ja ho comentaré.». Sí, digues-m'ho quan hi caiguis :)

continuo responent!

Antares




AvatarMercè Granger 45 comentaris26/02/2017 a les 22:33:53
#27095Tinc 3 fanfictions i un total de 6 capítols

Hola! Ja torno a ser aquí!

Que guai, el capítol! Sempre m'ha agradat imaginar-me el trajecte a Hogwarts en tren i les escenes que passen dins ell, i ha estat molt interessant com ho has anat tractar i tots els personatges que has introduït. Quines ganes de llegir la tria i l'inici de curs!

Haha, l'Altaïr no es priva de res. Que mona, agafant un poc de tot per provar totes les llaminadures. Mira que a jo no em maten, en general, els dolços, però els màgics sí que els voldria provar tots! També m'ha fet molta gràcia que hagis mencionat els cromos de les granotes de xocolata, i que l'Àstat sigui de Les Harpies Holyhead!

Parlant de l'Àstat, continua mantenint la meva postura: no em cau malament, és maco i divertit; però no m'agraden gens les seves tendències puristes. Clar que també entenc que venguin de família, i que potser quan creixi ho vegi d'una altra manera... En canvi, l'Altaïr, en aquest capítol m'ha caigut molt molt bé. Abans no em queia malament, però en aquesta capítol ja m'ha guanyat.

Les seves suposicions sobre la tria han estat molt bé, molt adients pel caràcter de cada un. Jo també trobo que l'Altaïr és mica Ravenclaw, btw, però sospito que anirà a Slytherin, com l'Àstat, trobo que els hi escau, als dos ^^ L'Annie suposo que serà Hufflepuff, i la nena dels banys... Gryffindor? No ho sé, tiro d'intuïció haha.

Quants de personatges nous que has introduït en aquest capítol! La Flo, la noia Hufflepuff, promet molt. L'Annie em continua pareixent molt simpàtica, i els dos que es barallen, haha, quina gràcia! Deu ser una cosa ja normal, a Hogwarts, les seves baralles xd M'imagino l'Altaïr caminant pels passadissos i de banda sonora els crits d'aquests dos! I la nena que es fica al lavabo dels nois també es digna de menció, ha sortit poc i ja m'ha caigut bé!

Uns Gryffindor muntant enrenou... que estrany, oi? hahaha. Imagino que són els de la parada que duien els petards, encara que a l'Altaïr no li caiguin bé, jo vull veure les seves bromes! I a l'Àstat en els fons li ha fet gràcia, però no ho vol reconèixer, molt ben trobat xd.

Repeteixo: quina família li ha tocat a l'Àstat, vaja, van uns quants segles enrere amb els seus principis. Però ell, també, mira que pensar així... No només té prejudicis amb el muggles, amb el Hufflepuff també, això no es pot tolerar! M'agrada, tot i així, que hagis reflectit els prejudicis de la sang que tenen alguns mags, i en un personatge que imagino que serà important, trobo que pot donar molt de joc, malgrat que això comporti la indignació dels lectors.

Arribem a Hogwarts! El Hagrid continua donant la benvinguda, mola *-* Jo també m'he quedat intrigada sobre el que li haurà contat el Hagrid a l'Altaïr sobre el Sirius, però veig que hauré d'esperar... Bé, almenys l'Altaïr ja saps més detalls del seu avi, que és l'important ^^

Continuo llegint, que ara toca la tria!! *__* Però un atac inesperat... això no em fa gaire bona espina, eh? haha.




AvatarAntares_Black 331 comentaris08/03/2017 a les 21:30:02
#27105Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Mercè Granger:

Segur que durant el trajecte cap a Hogwarts passen una pila de coses! M'agradaria posar-ne més i tot, però tinc la sensació que m'enrotllo massa! xD

Entre el tren i la Tria, es presenten un munt de personatges!

L'Altaïr aprofita per agafar tot de llaminadures màgiques perquè si s'ha de refiar d'un pare que actua com un muggle i d'una Granny que no hi és mai... no en tindria mai! XD Ah! És que els cromos de les granotes formen part de les seves col·leccions, i és important que coneguem les passions de l'Àstat i l'equip que segueix! Que casualment és el de la Ginny...

Ja anirem coneixent més de l'Àstat i de les seves idees...

Sospites bé! Ja veuràs la Tria, ja! Quan dius ''la nena dels banys'', vols dir la Fleming? La Charlotte Fleming, que es baralla amb en Lawless? O et refereixes a la que va amb els genolls pelats? Hahahaa Cap de les dues no és Gryffindor! Però amb les accions de l'Anna (que es fica al lavabo dels nois perquè ja està cansada d'esperar), podries pensar que és Gry, cert, però ja veurem on va...

Et xerraré una coseta: la Florance és la cap de Hufflepuff ^^

«M'agrada, tot i així, que hagis reflectit els prejudicis de la sang que tenen alguns mags, i en un personatge que imagino que serà important, trobo que pot donar molt de joc, malgrat que això comporti la indignació dels lectors.» Sí, l'Àstat es passa molt, però ja li posarem fre, ja! ;)

«Continuo llegint, que ara toca la tria!! *__* Però un atac inesperat... això no em fa gaire bona espina, eh? Haha.» hahahaaa a veure què et sembla!

Gràcies per anar comentant! Vaig contestant quan puc!

Antares