The Weird Sisters: els inicis - Capítol 1: Plomes de Fwoopers, Slytherins descendents de trolls i discos
AvatarEscrit per Mercè Granger
Enviat el dia 11/10/2016 a les 00:37:33
Última modificació 04/12/2017 a les 13:31:29
Tots els capítols de The Weird Sisters: els inicis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 1: Plomes de Fwoopers, Slytherins descendents de trolls i discos

—Tiiiiiiiiiiiinc ganaaaaaaaaa! —cridà el Myron mentre entrava al Menjador. Tant ell com el Kirley com la Julia, la noia dels llampants cabells rojos que s'havia assegut devora el Myron a Defensa Contra les Forces del Mal, duien l'uniforme ple de plomes de colors brillant, que els conferia un aspecte que feia pensar en ells més com a participants del Carnaval de Rio de Janeiro que no com a estudiants de Hogwarts acabats de sortir d'una classe de Criança de Criatures Màgiques. Per sort, almenys la tela restava intacte i els seus braços no mostraven cap rapinyada. Això ja suposava una millora respecte a l'any passat.

—I jo. Però no podríem haver fet una aturada abans per canviar-nos de roba? Em cago en el Kettleburn i la seva idea d'ensenyar-nos els Fwoopers dels collons. Semblo aquella reportera de xafardejos barats del Profètic!

—Tampoc és tan greu, afegeix una mica de color a l'uniforme —la Julia encongí les espatlles. Ja li anava bé, a ella, així es fixaven més amb la seva roba que no amb el seu nas, que ella seguia assegurant que tenia unes dimensions colossals —Almenys ha començat amb una criatura pacífica, aquest curs... L'any passat el Dugbog em va fer una bona ferida a la cama, escolta!

El Heath els estava guardant un lloc a la taula de Gryffindor. Ell lluïa el mateix aspecte que feia una hora; la seva classe d'alquímia havia estat notablement més tranquil·la que la dels seus tres amics. En veure'ls recoberts de plomes va mossegar-se el llavi, fent esforços per no esclatar a riure davant de tot el menjador.

—Sempre he sabut que estaves destinat a ser ballarí de cabaret —va burlar-se el noi en veure l'aspecte del seu millor amic. El Kirley tan sols li dedicà un somriure sarcàstic, inevitablement molest pel que havia passat a l'hora anterior de classe. Tanmateix, va seure al lloc que li havia estat reservat, devora el Heath.

—Ho tornem a intentar, asseure'ns a la vostra taula? —demanà la Julia, observant que els llocs lliures a la taula de Hufflepuff quedaven bastant lluny d'on els dos lleons s'havien situat. Es duien bè, amb els seus companys de casa (com per no dur-se bé amb ells! A la sala comuna de Hufflepuff sempre hi rutllaven gran quantitat de dolços i això era clau per a una bona convivència) però la primera opció sempre era asseure's amb els seus amics.

—És que no entenc la mania de separar-nos per cases! Això no ve de quan es va formar el castell? Quan hi havia paios que feien tornejos amb armadures, i muntaven a cavall i tal... —opinà el Myron, que era un ferm defensor de l'abolició del sistema de les quatre cases.

Llastima que un parell Slytherins que passaven per allà no estaven tant d'acord, en això d'unir totes les cases en una de sola.

—Segueixes amb el mateix de sempre, Wagtail? Ens separen per no unir-nos a nosaltres amb la púrria com tu. Hufflepuff... —l'Slytherin el mira amb menyspreu, com si aquell insult fos el pitjor que li pogués haver dedicat. Els dos Hufflepuff van fer-se els sords i van anar a cercar lloc a la seva taula, firmes defensors de la no-violència com eren, sabien que el millor era ignorar a les serpotes.

—Vaja, has après una paraula nova aquest estiu, Flint. Púrria. Aquesta és molt avançada, eh? Veig que l'implant de cervell ha funcionat —El Heath no perdia l'ocasió de burlar-se del Marcus Flint, alumne de sisè d'Slytherin, nou capità de l'equip de la seva casa i segurament un dels alumnes amb menys neurones de tot Hogwarts.

—Gryffindor... Mestís! —El repertori d'insults del Flint no era gaire extens. Satisfet per haver dit aquelles dues paraules seguides, es va anar dignament, seguit pel seu seguici habitual (nois amb el mateix coeficient intel·lectual que ell). El Heath va rodar els ulls. Ell Kirley li va dedicar l'ofensa final.

—Saluda a la teva àvia troll de la meva part!

El Flint va mostrar indicis de voler tornar a la taula de Gryffindor, segurament per colpejar als dos amics (el més lògic seria, si tant fan de la magia era, que els llances un malefici. Ell no arribava a tan lluny, malauradament). Tanmateix, una de les seves amigues, la rossa tenyida, el va aturar, segurament recordant-li que no valia la pena, que ells estaven molt per damunt d'un mestís i un traïdor.

—Amb això ja queda inaugurat definitivament el curs —va anunciar el Heath, mentre ficava al seu plat una pota de l'espectacular pollastre que acabava d'aparèixer al seu davant —. Mira que fins i tot diria que l'he trobat a faltar, al burro, les rialles estan assegurades amb ell.

—I no creus tu que m'acabaré avorrint de fer burla dels Slytherins? —El to de Kirley va ser sec, plantant-li per fi cara al seu amic per el què havia passat a la classe de Defensa Contra les Forces del Mal.

—Escolta, sobre el que he dit abans... —El Heath tenia l'esperança que el seu amic no l'hagués arribat a sentir. Però hi havia una raó per la qual havia passat de llarg els paràgrafs de les cartes on el seu amic mencionava la música: l'inconstància i el canvi ràpid d'interessos estaven a la llista de defectes del Kirley.

—No fa falta que ho intentis arreglar—el va tallar el Kirley. Després de, si fa no fa, setze anys al seu costat, podia dir que coneixia bastant bé al Heath. Sabia el que li costava tragar-se l'orgull. L'idea tampoc era que es veiés obligat a fer-ho innecessàriament.

—I si ho vull fer? —Va acompanyar la frase d'un esbufec —. Saps que confio en tu. Molt més del que acostumo a confiar en les altres persones. Però també saps que t'avorreixes d'aquestes coses bastant aviat, i... No t'han dit que és de mala educació escoltar converses alienes? —Es va girar enfadat el Heath cap al noi pèl-roig que hi havia tres seients a la seva dreta, el qual lluïa orgullosament la seva acabada d'estrenar insígnia de monitor. Segurament estava parant l'orella per veure si descobria quina estaven planejant, per guanyar punts ja des del principi castigant alumnes (encara que fossin de la seva mateixa casa). El noi es va girar, avergonyit, en direcció contraria i començà a parlar amb la noia que tenia al costat —I, com estava dient... No t'enrecordes de quan vares voler ser actor? Jo em vaig passar tot tercer escrivint i revisant guions de teatre muggle, i el Myron botava d'alegria amb la idea de representar una obra de teatre a final de curs. O quan vares decidir que pintar era el teu futur i vares empaperar la sala comuna dels teus esbossos. La vares deixar feta un cromo, per cert.

—És necessari recordar-ho tot? I que sàpigues que dibuixar no se'm donava tan malament. El problema és que el món no estava preparat pel meu art.

—Sí, una pena que el món encara no hagi perdut la vista i no pugui apreciar correctament les teves obres d'art.

—Almenys no tinc avantpassats goblins —remugà el Kirley, sense poder evitar que siga formés un mig somriure als seus llavis. Les mirades de complicitat indicaren que el tema quedava temporalment apartat de la conversa. No tancat, apartat —Mira que bonics —va senyalar amb el cap el Myron i la Julia, asseguts a la taula de Hufflepuff. Cada un agafava dissimuladament menjar del plant de l'altre, mentre es miraven amb ulls enamorats —Quan admetran d'una vegada que sí que són parella?

—Ja ho admeten, a la seva manera —va encongir les espatlles el Heath —Suposo que només no pensen en l'altre com el seu xicot o xicota perquè seria massa 'normal' per ells —El dos Hufflepuffs afirmaven que tan sols eren amics amb intenció de compartir grans moments vitals. Però, a qui volien enganyar? La majoria d'amics no compartien llit ni petons —I tu quan aconseguiràs xicota? Se't passarà l'arròs.

—Calla. Parles com la meva àvia. Aconsegueix tu també algú que t'aguantí, ja de pas.

—D'aquí a final de curs tu i jo acabem enamorats i amb parella. Que t'hi jugues?

Es van esbutzar de riure. Era una aposta impossible; tan sols imaginar-se la situació ja era difícil.

 

 

El Heath es va deixar caure al llit, després d'una classe doble especialment esgotadora de pocions. L'estiu no havia animat a l'Snape, no, com tampoc havia fet més dissimulat el seu odi cap a la casa vermella. El Heath es va tornar a demanar perquè havia triat l'itinerari escolar orientat cap a la fabricació de pocions i la medicina, si, al cap i a la fi, n estava segur si es volia dedicar a alguna d'aquestes dues opcions. De moment, el seu futur en acabar setè era una fulla blanca plena d'incertesa.

—Gràcies per saludar-me, goblin —va fer el Kirley des de el llit del costat, en veure que el seu amic no havia reparat en la seva presència. Havia donat per quasi segur que se n'aniria als jardins en acabar les classes —Que, l'Snape ha lligat aquest estiu i ha millorat el seu humor?

—Que va. Però crec que ha renovat el seu vestuari. La seva capa és com a gris oscur, lleugerament més clara que la de l'any passat. I crec que s'ha tallat les puntes dels cabells —va fer befa el Heath —Gryffindor ja pot dir adéu als quinze primers punts del curs.

El Heath va girar el cap en direcció al llit que el seu amic ja s'havia apropiat, per trobar-se'l ajupit al peu del moble, rebuscant coses al seu baül. Camises, camisetes, pantalons i dues corbates vermelles i daudares estaven tirades dos metres a la rodona d'on estava situat el baül. Els llibres de text estaven de qualsevol manera a terra, demostrant la poca cura amb la qual els tractava el seu amo. Dues granotes de xocolata, alliberades del seu paquet, botaven per damunt d'aquell desordre. El Heath va rodar pel seu llit, va allargar el braç, va atrapar amb la seva mà dreta una de les granotes, se la va cruspir d'una mossegada.

—Són les meves granotes, tio —es va queixar el Kirley —, no te les mengis. Es que a damunt ni t'agrada la xocolata!

—Em venia de gust —s'excusà el Heath.

Ara, des de la seva nova posició, el noi tenia una nova perspectiva del desastre que havia muntat el seu company. A sobre del llit, uns quants objectes quadrats li cridaren l'atenció. Un presentava una portada negra, amb un prisma enmig; a l'esquerra, el prisma era travessat per una línia blanca, a la dreta, per un arc de Sant Martí. L'altre ensenyava a quatre homes creuant un carrer. Un tercer mostrava un vinil que estava sent reproduït, a sobre, hi havia una construcció un pèl inusual de diversos objectes (una pizza, un pneumàtic, una tarta amb cinc figures al damunt). Un quart capturava a un nadó nadant nuu dins l'aigua, cap a un tros de paper que, segons semblava, era la moneda muggle d'Amèrica. Eren discos de música.

—Una bona col·lecció —va observar el Heath, mentre agafa amb delicadesa Abbey Road —. Aquest no el tinc —Tampoc la seva col·lecció de discos era molt extensa, no per voluntat pròpia —No sabia que t'agraden, els Beatles. No van amb el teu estil.

—I amb el teu sí?

—No ho sé —va admetre —. Però m'agraden per altres raons. No sé si to he contat mai...

—Però a la teva mare li agradaven el Beatles, et cantava les seves cançons —el va interrompre el Kirley —. També va ser ella qui va començar a ensenyar-te a tocar la guitarra, oi?

El Heath va assentir amb una brillantor trista als ulls. Es va aixecar del llit, per desplaçar-se al costat del seu amic.

—Escolta, sé que potser he estat un poc dur amb tu... m'has d'entendre, no volia il·lusionar-me i que després... quedés amb res. Però, a jutgar per la quantitat de discos que has comprat —Perquè els del llit eren només una petita demostració del que hi havia dins el baül, ampliat màgicament perquè hi cabessin moltes més coses del que podria semblar a simple vista—I que no m'has deixat de donar la llauna... Per què no? Mirem de formar un grup. Qui sap? Potser sonem millor que la Senyora Grassa i tot. El Myron estarà il·lusionat, també —El seu amic Hufflepuff tocava la guitarra, bastant penosament, i cantava, no tan penosament. El Heath va allargar-li la mà al Kirley —Que me'n dius?

—Tindràs morro, com si la idea hagués estat teva! Però sí, accepto la proposta. Però que quedi clar que jo sóc el líder.
Es van encaixar les mans, tancant així, a la seva manera, un tracte.


Llegit 537 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarMercè Granger 44 comentaris11/10/2016 a les 00:55:09
#26964Tinc 3 fanfictions i un total de 6 capítols

Eiiii!

Sé que vaig dir que tindria el capítol llest pel cap de setmana, però al meu estimat amic Segon de Batxillerat ha trobat divertit presentar-me als seus col·legues Història d'Espanya i Història de l'Art i en fí, que m'he passat amb ells tot el dissabte i diumenge. Però avui ja l'he acabat! De pas, aprofito per dir que intentaré penjar cada dos dilluns, en principi, però no ho prometo.

El capítol m'ha sortit més llarg del que pretenia, però bé, així he pogut introduir ja més detalls de la història (la relació del Myron i la Julia, els Slytherin punyeters, la situació familiar del Heath —de la del Kirley encara no n'he pogut parlar, encara!—).

Una altra cosa ^^ Encara que només sigui de passada, ha mencionat que el Heath fa l'itinerari educatiu orientat cap a les pocions, i hi ha una explicació. Per no rompre'm excessivament el cap, al meu cannon mental, en comptes de triar assignatures soltes, en acabar els GNOM, han de triar tres itineraris possibles (com vendria a ser aquí el batxillerat): hi ha els que vendria a ser al de ciències, per es que es volen dedicar al camp de la medicina/investigació/pocions; el que vendria a ser el social, pels que volen fer feina al ministeri (el que fa el Kirley); i el de l'artístic, pels que es volen dedicar a coses com la futurologia, astronomia, jugadors de Quidditch, etc (el del Myron). Tot i així hi ha una sèrie d'assignatures comunes (Historia de la Magia, Encanteris, DFCM). Encara he de perfeccionar aquests horaris però us dic un poc com van les coses perquè si de cas ^^

No tinc gairè mès a dir, així que espero les vostres impressions. Moltes gràcies per llegir heart




AvatarAgatha Black Moderador/a 1176 comentaris25/10/2016 a les 11:00:02
#26975Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Sento no haver comentat abans! Em vaig llegir aquest capítol fa dies, quan el vas penjar, però he tingut uns dies de vacances, i curiosament no he parat gaire quieta, així que he tingut menys temps per comentar que no pas quan treballo! XD

Anem al que anem, per això! Per fi la idea del grup comença a quallar! M'agrada com expliques el que fa una mica a classe, l'altre dia defensa, i avui tenim plomes de Fwooper per tot arreu! I no hi pensava, que d'aquest curs coneixem gent, ja! El Flint! Quina gràcia, això del descendent de troll! Ah, i una pregunta, la broma aquesta que en Kirley li ha a en Heath tota la l'estona sobre "ascendència goblin" és només xerrera de broma o realment té algun familiar que ho és, com el Flitwick? Em semblaria divertit!

Ahh, i en Myron i la Julia són parelleta, que monos! Et volia comentar que m'agrada molt com varies de residències sense problemes: aquesta FF és de Gryffindors i Hufflepuffs, mentre que l'altre que tenies era de Ravenclaws i Slytherins. Trobo que varies molt de tipus de personatges, i això està molt, molt bé! I et surten molt bé, a més a més.

Oh, jo a la meva FF també he aplicat això de les branques fas tu! Tinc la branca d'alquímia, la de sanació, periodisme, història, legislació, auror, etc. És una mena de batxillerat, sí! El que passa que sembla que normalment carrera no en fan, oi? Només entren d'aprenents a algun lloc i aprenen amb la pràctica. Ja sembla que funciona així, normalment, al món dels mags...

Pel que entenc, la mare del Heath es va morir? S'ha posat com trist quan han parlat d'ella... Ohhh, i que guais els discs que has descrit! Pink Floyd, Abbey Road, Nirvana... en Kirley ha fet els deures i en Heath està orgullós! XD

Crec que està anant molt bé, aquesta FF! Segueix aviat! ^^




AvatarMercè Granger 44 comentaris31/10/2016 a les 17:39:16
#26978Tinc 3 fanfictions i un total de 6 capítols

Agatha Black:

Don't worry! L'important és que comentis i ja ho has fet! HAHA.

Es que explicar classes mola molt, sobretot quan és una escola de màgia, pots inventar molt i hi ha tantes alternatives! Segurament explicaré més classes pròximament, que almenys veig que el Quirrell va agradar amb la seva aparició estrella xd El Flint en realitat se suposa que és un any menor, peeeró he decidit que és més guai si en realitat té la seva edat però ha repetit (i més aviat també haurà de repetir el MAGS. Un gran estudiant xd). Bé, que sigui descendent de troll no és invenció meva, és del Harry i la Rowling, però molava taaant que no la podia desaprofitar. M'imagino el rumor per tot Hogwarts: "Ho has sentit? L'àvia del Marcus Flint és un troll!" xDDDDDDDDD I no, el Heath no té antecedents goblins (hauria estat una bona idea, però!), és només una broma del Kirley, ja que el noi és baixet (baixet comparat amb els seus amics) i se li dóna bé la magimàtica. Li va parèixer la idea del segle al Kirley i que era perfecte per a fer-li la punyeta.

El Myron i la Julia són MONÍSSIMS. Encara no he pogut ficar una escena d'ells, però ja veureu com d'adorable que són <3

Quina coincidència, aleshores! No, em pareix que no, no hi ha carrera, crec que ja automàticament o entren com a becaris, o munten un negoci o whatever. Però bé, em pareix més 'realista' que hi hagui branques, que no vaguin agafant assignatures al tun-tun, sense gaire relació entre elles.

Si, la mare del Heath es va morir, i bé, a ell encara li posa trist recordar-ho. Havia de ficar als Beatles per alguna banda, sinó no seria jo! xDD Em va encantar, descriure els discos, va ser bastant divertit, que genial que t'hagi agradat! ^^

Moltes gràcies per a llegir! ^^




AvatarCass Ross 265 comentaris04/11/2016 a les 09:59:25
#26982Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols

M’agraden molt com fas les descripcions dels personatges, especialment per la manera que tens de descriure’ls a poc a poc, afegint detalls enmig de la narració.  Sembla molt interessant, aquest professor de Criança de Criatures Màgiques, que els fa fer coses tant perilloses. Si al final, al costat d’això, el Hagrid acabarà resultant un professor modèlic.

Que guai, que vulguin seure tots junts a la mateixa taula (la de Gryffindor). El comentari que la unió de la Casa Hufflepuff i la bona germanor que hi ha es deu en part al tràfic de gominoles m’ha fet molt de riure xD L’escena amb en Flint m’ha agradat molt, i el noi pèl-roig monitor de Gryffindor devia ser en Percy, no?

M’ha agradat la conversa entre en Heath i en Kirley m’ha agradat molt. M’ha semblat com realista, i els comentaris sobre com havia aguantat els constants canvis de hobbies del Kirley, l’habitació pintada, voler ser actor, doncs m’ha semblat molt guai, molt realista. Els amics, sobretot aquests amics que fa segles que es coneixen i són millors amics, com germans, estan per aguantar-te en totes aquestes situacions, no?

I que monos, en Myron i la Julia.

L’escena final m’ha agradat un munt, un munt! Oh, per fi veiem, realment, els orígens de The Wierd Sisters. He dit que m’ha agradat l’escena? Ara tinc ganes de saber com van treure’s aquest nom, per Merlí.

M'agradaria dir-te que felicitats pels personatges, es nota que és un dels teus punts forts, tant el personatge en sí com les relacions amb els altres personatges. 

Fins aviat!

Cass

PS. Perdona el retard!




AvatarMercè Granger 44 comentaris28/12/2016 a les 21:46:47
#27008Tinc 3 fanfictions i un total de 6 capítols

Cass Ross:

Moltes gràcies! Hahaha, tens raó, aquest profe, exemplar, exemplar... no és, precisament, que, paraula del Dumbledore, ha sobreviscut a setanta-dos períodes de prova! M'he adonat que en català, s'anomena Elde Sastre i no Kettleburn, però shhh.

Sempre ho he pensat, que els Hufflepuff es deuen dur molt bé, i no tan sols per caràcter, sinó perquè, estant tan a prop de les cuines, deuen tenir un bon subministrament de llaminadures, i així tothom està feliç haha. El Flint sortirà bastant, o almenys això tinc planejat, és massa divertit escriure escenes on ell surt xd I si, era el Percy, em feia il·lusió posar-lo, encara que tan sols fos un moment. Aniran sortint bastants personatges coneguts, tindran algunes aparicions estel·lars ^^

Gràcies, estic contenta que t'hagi agradat l'escena! Sí, així són el Kirley i el Heath, tenen les seves diferències i sempre pareix que s'estan barallant, però sempre estaran l'un per l'altre. Són molt macos (amor d'escriptora-mare xDDD).

Bé, el nom.... el triaran per un motiu una mica... ehm... diré cursi. Tampoc és molt ensucrat, però, meh, tindrà un motiu que a mi em pareix maco. Ja ho veuràs ^^ (però s'haurà d'esperar perquè triïn finalment el nom).

I no et preocupis, més tardo jo a respondre els comentaris xDD Una abraçada!




Avatarhermione potter 226 comentaris16/12/2017 a les 19:19:43
#27211Tinc 7 fanfictions i un total de 64 capítols

Hola!!!!

Doncs bé, capítol llegit :) T'haig de dir que m'ha agradat molt i que estic pensant en un gran shippeig per la Júlia i en Myron perquè són extremadament kukis! Xd (va Olga, no t'emocionis tant que encara passaràs els límits).

És genial com expliques les conseqüències de cada classe i el què hi passa, m'agrada molt perquè encara que no hi haguem estat, sabem què ha passat (brutals les plomes, per cert). La frase: " Semblo aquella reportera de xafardejos barats del Profètic!" m'ha fet molta gràcia. Suposo que deu ser la Rita Skeeter, oi? He rigut molt xD

I aquí veiem com es comença a crear el grup, molt interessant. M'ha semblat molt tendre la situació familiar del Heath i la seva relació amb la música, ho trobo molt bon punt de partida. (Nota: m'encanten tots els discos que surten OMG quin bon gust que tenen aquests nois!).

Vaig a veure què més em trobo amb els següents capítols de la història. Promet molt!

Fins ara!