De Beauxbatons a Ilvermorny - Ilvermorny
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 11/12/2017 a les 14:15:57
Última modificació 11/12/2017 a les 14:15:57
Tots els capítols de De Beauxbatons a Ilvermorny
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Ilvermorny

Ilvermorny

Demà era el dia. Demà ella i la Poline marxaven a la famosa escola d’Amèrica: Ilvermorny. Els dies que havien passat a la nova casa havien estat plens de moments estressants, però l’Odette no els va patir perquè havia decidit ignorar completament als seus pares. Seguia sentint que no havien mirat per tots, només havien pensat en ells.

Les dues germanes ja tenien les maletes preparades al rebedor de casa, llestes per començar en un lloc nou. Ja portaven posat l’uniforme de l’escola: de color blau i vermellós. L’Odette el detestava amb tota la seva ànima.

-Adéu boniques, espero que us adapteu ràpid. Serà genial, ja veureu –els hi va dir el seu pare mentre les acomiadava a l’entrada de la casa.

La seva mare no els hi va poder dir res. Portava plorant tot el matí perquè no volia que les nenes marxessin. Li sabia greu deixar-les soles.

Els seus pares els hi havia dit la nit anterior que no les podrien acompanyar fins a l’escola, ja que elles hi anirien d’una manera diferent als altres alumnes. Les portarien amb un cotxe muggle. L’Odette no es creia que amb tanta tecnologia que hi havia i tanta màgia que tenien haguessin d’anar fins a l’escola amb cotxe, però no va fer cap comentari al respecte. Havia declarat el seu dret a la vaga no-verbal envers els seus pares i el respectaria.

Van pujar les dues al cotxe i es van acomiadar dels seus pares amb un moviment de braç, el de la Poline molt més efusiu que el de la seva germana.

-Ara que estem soles, ja pots parlar.

L’Odette la va mirar i va bufar, sense ganes de parlar amb ningú.

-Ma petite, ja veuràs que no serà tan horrible. D’aquí poc podràs tornar a França i...

-Poline, això ho dius tu. Dius aquestes bestieses perquè només hi passaràs un estúpid any. A mi me’n queden tres. Tres anys en un lloc horrible que no vull ni veure.

-No saps si és horrible.

-No és Beauxbatons.

Cap de les dues germanes va tornar a obrir la boca. A la Poline no li agradava veure així a la seva germana, però ja no sabia que més fer per donar-li ànims. A ella tampoc li feia il·lusió començar en una nova escola, però intentava veure la part bona de la situació.

 

Els jardins que envoltaven l’escola eren preciosos. Hi feia un temps de tardor que cap de les dues germanes havia experimentat mai i una lleu brisa feia moure els arbres amunt i avall.

El cotxe seguia pujant per un gran camí de pedra fins que es va parar davant d’una gran estàtua d’un home i una dona. Se’ls veia molt feliços.

-Senyoretes, a partir d’aquí han d’anar caminant.

Van baixar del cotxe i es van quedar les dues dretes, amb les seves maletes al costat, mirant com el cotxe desapareixia. Les dues es van mirar, nervioses, i es van quedar uns segons admirant la majestuosa estàtua.

-C’est incroyable, Odette.

La dels cabells color caoba es va fer una cua alta i, sense esperar a la seva germana, va agafar el baül i va entrar dins d’una gran sala tapada per una cúpula. Una gran balconada plena d’alumnes rient i parlant donava pas a molts passadissos que ella encara no sabia on portaven.

-El baül.

L’Odette va fer salt en sentir aquella veu aguda darrere seu. Era una mena d’elf domèstic però amb una fila molt més salvatge. Havia sentit a la Poline parlar d’aquestes bèsties durant aquells dies... Pukwidit? No, era un nom diferent...

-Sóc un pukwudgie, senyoreta. Treballo aquí i li portaré el baül on li faci falta.

Aquella bestiola tenia una veu amigable, però la seva expressió deia tot el contrari.

-Em dic Odette Gagnon, però sóc nova i...

Però abans de que pogués acabar de parlar, el pukwudgie havia desaparegut amb el seu baül. Ara estava sola i sense pertinences. La seva estança a Ilvermorny anava en davallada. Ara com ho arreglaria?

Un munt de nens que no devien tenir més d’onze anys van començar a passar-li pels costats, empentant-la i trepitjant-la, sense demanar-li disculpes.

-Senyoreta Gagnon? –va preguntar una veu femenina darrere seu.

Ella es va girar i es va trobar amb una dona baixeta i grassoneta amb les galtes vermelles com un tomàquet. Els seus cabells rossos com la palla estaven lligats els una cua mal feta. Segur que ella havia estat l’encarregada d’aguantar aquells nens. Al seu costat hi havia la Poline.

-L’estàvem buscant. Jo sóc la professora Gretel Davis, un plaer.

L’Odette li va donar la mà com a senyal de benvinguda.

-Ara començarà la cerimònia de selecció. A vosaltres dues també se us ha de seleccionar en una casa, així que espero que tingueu paciència. Només us heu de col·locar al davant d’aquelles quatre figures i elles us escolliran, no heu de fe res. A més, com que ja teniu vareta, la segona part us la saltareu i anireu directament a menjar.

La Poline va somriure i va assentir amb elegància, era tota una francesa ben educada. En canvi, l’Odette no va dir res, només es va quedar mirant el lloc que l’envoltava.

-Tothom ens mirarà?

-Aquesta és la gràcia, senyoreta Gagnon.

La professora Davis va marxar donant saltirons fins a ser al bell mig de la sala de la cúpula, on tothom va fer silenci quan la van veure agafar un pergamí per començar a recitar els nomes.

Quan va arribar a la lletra G, el cos de l’Odette es va tensar i va respirar profundament abans d’avançar en sentir el seu nom.

La professora Davis la va deixar sola al mig de la sala i ella es va mirar les quatre estàtues. No li feien gaire gràcia, a més notava les mirades de tots els altres alumnes damunt d’ella. Segur que tots es preguntaven què hi feia allà una noia que aquest any començaria cinquè.

L’estàtua pukwudgie va alçar una fletxa a poc a poc i ella no sabia què fer. Tothom va aplaudir i la professora Davis va dir:

-Pukwudgie!

L’Odette va posar-se a un costat de la sala, ja que els altres nens de primer passaven directament a una sala on creaven el seu vincle amb una vareta.

Va esperar el torn de la seva germana, que es va situar al mateix lloc on havia estat minuts abans. Ara que ho mirava bé, s’hauria d’haver informat sobre les cases de l’escola abans de venir. Què era ben bé Pukwudgie? Com hi havia arribat?

La Poline va somriure, esperant la resposta de les estàtues, fins que una mena d’au va començar a moure les ales amb parsimònia. Què volia dir allò?

La seva germana va somriure i es va situar al seu costat. La va mirar, esperant alguna pregunta o algun comentari, però no va dir res, encara que els seus ulls blaus estaven plens de preguntes sense resposta.

 

************************************************************

Bones :) (Bones?! De debò?! Després d'aquesta desaparició?)

Primer de tot, demano disculpes avançades pel capítol. No espereu que el rebeu pas amb els braços oberts, ni molt menys xD però a partir d'aquí intentaré penjar, almenys, un cop al mes. Ara que ve Nadal intentaré inspirar-me i escriure, escriure i escriure, perquè en tinc ganes!

Ara bé, en referència al capítol, espero que us hagi deixat amb les ganes (tot i que sé que no ha complert expectatives), perquè tot el que sabrem a partir d'ara l'Ilvermorny (o moltes de les coses) me les hauré d'inventar una mica :)

Gràcies!


Llegit 119 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarUnapersona 178 comentaris11/12/2017 a les 20:22:38
#27205Tinc 5 fanfictions i un total de 38 capítols

Mmmhh... veig que tinc una notificació. Que estrany, diu que em vaig subscriure als nous capítols d'una ff que es diu De Beauxbatons a Ilvermorny. No em sona. A veure... ah, ostres! Ara me'n recordo! Aquells dos capítols solitaris de fa un any i mig! :D

Bromes a part, estic content que no hagis deixat l'Odette i la seva germana abandonades. M'ha agradat com has descrit la cerimònia de la tria (tot i que l'he trobat molt precipitada, arribar i moldre), fent referència a la segona part que se salten i tot. Així que Pukwudgie i Thunderbird. Ja m'esperava que l'Odette aniria a Pukwudgie, però no se m'havia acudit la residència de la Poline. Suposo que té sentit. Em fa gràcia el desconcert que tenen davant el sistema de residències d'Ilvermorny! Els deu semblar molt estrany, venint de Beauxbatons.

Serà interessant veure com t'imagines la vida a Ilvermorny. Hi haurà la mateixa competència entre residencies que a Hogwarts? Els Pukwudgie semblen gent pacífica, o sigui que suposo que les dues germanes no tindràn problemes per seguir unides.

Doncs fins al proper capítol, que espero que sigui abans del 2019! ;-)




AvatarMercè Granger 44 comentaris11/12/2017 a les 21:38:05
#27206Tinc 3 fanfictions i un total de 6 capítols

Ai, que bé que hagis publicat un nou capítol, tenia ganes de veure com seguia la història! *-* Hauria d'estar estudiant, peeeeerò va bé desconnectar, i sé la il·lusió que fa tenir comentaris així que...

Vaja, amb els pares, que les acompanyen! Quina barra, tu! I amb un cotxe muggle... bé, a jo em pareix divertit HAHA. Perquè no se sap de quina forma van els alumnes a Ilvermony, oi? O si? Que per cert, tenc moltes ganes de veure tot el que t'inventaràs de cara a Ilvermony, segur que serà genial. És un gran repte, però estic segura que ho faràs bé!

M'ha encantat aquesta frase: "Havia declarat el seu dret a la vaga no-verbal envers els seus pares i el respectaria." HAHA. M'agrada molt com caracteritzes l'Odette: la fas molt realista. No sé si són invencions meves o no, però crec que és un personatge amb el qual connectes i t'és fàcil passar-se a la seva pell, és així? La Poline també m'agrada, per cert, tot i que a ella tampoc le coneixem tant. I m'enceta que utilitzis expressions en francès, fer-ne servir més sisplau!

Que graciós el Pukwudgie, de tan servicial que vol ser la caga un poc HAHA. Que m'agrada molt que l'Odette vagi aquesta casa, crec que casa molt bé amb el seu caràcter. I la Polline a Horned també pareix interessant! I m'ha fet molta gràcia que no sabés quina era cada casa. De fet, aquest pensament m'ha fet idear una escena que m'ha fet molta de gràcia xd.

Per cert, has millorat moltíssim escrivint ^^

Com a crítica potser seria que em falta un poc de "context" a tot. Que t'explanessis més en rerefons, descripcions, sensacions... per conèixer més els personatges i sentir-te més dins la història. Però això és una cosa que es va adquirint amb el temps (i creu-me, després de fer segon de batxillerat tendràs un màster en posar palla als exàmens, o almenys en el meu cas xd. I ara m'estan matxacant molt amb anar al gra i no enrollar-me...); i tampoc t'has de preocupar molt. A vegades he llegit coses que dius, si, és molt llarg i tot el que vulguis, però quin avorriment; sobrava la meitat del text. Tu escrius dinàmicament, no m'avorreixo llegint-ho i això s'agraeix.

No et preocupis per haver tardat, l'espera ha valgut la pena. Continua quan puguis, i no t'estressis per tardar!

Una abraçada!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1176 comentaris12/12/2017 a les 15:39:19
#27207Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Se m'ha esborrat el comentari abans d'enviar-lo... great. Santornem-hi:

Wiiiii que bé que hagis continuat i no hagis deixat penjada aquesta FF! Quina sorpresa quan l'he vista!

Primerament he de dir que, com la Mercè, també noto una considerable maduresa en la teva escriptura. Genial! ;)

La veritat és que des del principi que em va agradar molt, perquè encara ningú no s'havia atrevit amb res d'Ilvermorny! Tinc moltes ganes de veure com t'imagines l'escola, les residències, la gent, els profes... déu-n'hi-do el merder on t'has ficat! Per això concordo amb els altres quan diuen que troben a faltar una mica de descripció de l'escola, perquè a diferència de Hogwarts tot això és nou per a nosaltres... només m'he imaginat uns gran i bonics jardins, però encara no m'he fet l'edifici al meu cap (no a la teva història, només; encara no sé com m'imagino Ilvermorny), així que esperava que l'Odette me l'expliqués una mica. És clar que entenc que està enfadada i potser ni tan sols no està parant atenció al que l'envolta...

I és una pena perquè, com ja t'he comentat alguna vegada, les teves descripcions són normalment molt boniques, encara que en general et centris més en l'acció i en els pensaments dels personatges. La descripció de la professona Davis, per exemple, és ben maca! Me l'imagino perfectament! Aprofita que els teus resultats descriptius són bons per posar-ne més, especialment de les coses que no coneixem! ;)

M'agrada moltíssim com has fet totes dues germanes. L'Odette és genial (la feia de Wampus, i ha estat una sorpresa que anés a Pukwudgie! Suposo que era perquè en els tres capítols que has escrit està ben enrabiada, i la veia força temperamentat, però reconec que pot ser simplement que es deixi endur pels sentiments, cosa que la fa més Pukwudgie...). La Pauline, per altra banda, sembla tranquil·la, dolça i comprensiva. Són dues personalitats que m'agraden molt, tot i ser molt diferents!

I ara em moro de ganes de veure les classes! Seran com a Hogwarts o hi haurà assignatures diferents? D'entrada un pensaria que la màgia que es fa a Ilvermorny potser és més nativa americana, però tenint en compte que els fundadors són tots britànics no m'estranyaria que fos tot ben pastat a Hogwarts. Trobo que això és un fallo de la Rowling, de fer l'única escola d'Amèrica del Nord tan, tan Europea... els indis americans creien en la màgia i els esperits i els somnis... em sembla tot molt mal apfrofitat... Què en penses tu, d'això?

I res, em sembla que ja m'estic enrotllant massa. De quina residència ets tu, per cert? Pukwudgie? A mi em va tocar Thunderbird, així que m'agrada que la Pauline hi vagi :)

Aprofita el Nadal i segueix escrivint, que t'està quedant molt bé! 

 




Avatarhermione potter 226 comentaris13/12/2017 a les 17:36:26
#27208Tinc 7 fanfictions i un total de 64 capítols

Primer de tot: és increïble que hi hagi algú que la segueixi llegint xD

Unapersona: aquest capítol ha estat precipitat, però si no el penjava no em qudava tranquil·la, així que sí, ha estat arribar i triar.

Per elles és una experiència del tot nova. Per la Poline serà més aviat fàcil, però l'Odette no s'ho prendrà igual. almenys al principi.

LA competència entre residències hi serà, no tan marcada com a Hogwarts, però hi ha un rerefons :)

Abans del 2019 segur xD

Mercè Granger: m'alegro que l'espera hagi valgut la pena, perquè no sabia si donaria els seus fruits, però es veu que sí.

Vaig posar que anéssin en cotxe muggles perquè jo encara no sé com s'arriba a Ilvermorny xD No sé si hi ha algun lloc on ho explica, però no ho sé, així que almenys fins les vacances de Nadal no em vull arriscar a fer transports.

Sobre l'Odette, sí, se'm fa molt fàcil pensar com ella i posar-me en la seva pell. No s'assembla a mi, i crec que aquí és quan em trobo còmoda. Penso com no ho faria jo i em fa gràcia xD Sobre la Poline, en sabrem molt més perquè és important. Ella és l'únic element que li queda a l'Odette de la seva vida a Beuxbatons, llavors tindrà rellevància.

L'escena amb el Pukwudgie em va fer morir-me en aquell moment. Volia que en sortís un abans de la tria i que l'Odette no sapigués d'on li venien els trets.

Gràcies per dir-me que he millorat, ho sento poc xD A la meva professora de l'any passat no li agradava com redactava i em quedava encallada en el 7 a les redaccions. Va ser un curs de voler deixar d'escriure de manera molt sobtada.

Sé que he deixat un gran buit sobre Ilvermorny. Ningú té ni idea de com és. Però no patiu, al proper capítol l'Odette ja estarà més serena i analitzarà l'escola de dalt a baix. La imatge que en tinc és bastant magnífica dins el meu cap, a veure com surt hahaha

Agatha Black: Com li he dit a la Mercè, gràcies per dir-m'ho, és una alegria :)

Sobre l'escola en general me n'he fet una idea. Crec que és un lloc d'aquests que et deixen de pedra, però com que l'Odette no està per tonteries... encara no ens hi hem quedat. Però la meva imaginació farà de les seves al proper capítol. No asseguro que es narri una descrpció de tot el castell, encara no, però sabrem molt més en detall. Utilitzaré les descripcions a més no poder, tot i que si et sóc sincera és el que més em costa xD

He pensat en posar-les en aquestes cases pel simple fet de que no era on me les imaginava, així es compleix el que diuen que no ets noés d'una residència, sinó que et ressalta més aquella capacitat.

Més o menys em guiaré per Howarts, però hi haurà diferències, com ha de ser. Pensant com tu, jo també crec que és un error de la Rowling haver fet l'escola tant a l'europea, m'esperava coses molt més... Màgicament diferents? xD

Jo sóc de Wampus i em va estranyar molt quan em va sortir a Pottermore. No sé entre quines residències es troba, però entre Gryffindor i Wampus hi veig moltes distincions xD

Gràcies a tots!!! Ens veiem aviat