De Beauxbatons a Ilvermorny - No ho vull fer tota sola
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 28/01/2018 a les 17:41:08
Última modificació 28/01/2018 a les 17:42:55
Tots els capítols de De Beauxbatons a Ilvermorny
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


No ho vull fer tota sola

No ho vull fer tota sola

Quan ja tots els nens de primer estaven dins de l’altra sala, les germanes Gagnon van ser conduïdes per la professora Davis fins a un passadís on les esperava un home de mitjana edat amb una túnica de color roig. Els pocs cabells que li quedaven ja eren blancs, però els seus ulls marrons seguien tenint una brillantor de joventut, com si el temps no hagués passat. Anava afaitat i no se li veien gaires arrugues, tot i que era tan alt que potser no les veia gaire gent.

-Un plaer tenir-les aquí, senyoretes. Sóc l’Algibert Fontaine, el director de l’escola.

Les dues el van saludar i, mentre la professora Davis marxava amb els alumnes de primer curs, elles es van quedar amb el director.

-Si em segueixen, les portaré fins al menjador i els podré explicar una mica com van les coses aquí.

La Poline es va posar al costat dret del director i el va escoltar com si li anés la vida. En canvi, la seva germana només feia que mirar les parets decorades amb vinyetes que explicaven històries i decoracions immobiliàries. Estava intentant recordar per on passava per poder tornar després.

-Les classes comencen a les nou en punt i segueixen fins a les onze, on hi ha un descans de mitja hora i després es treballa fins a les tres. Es dina a les tres i quart i, a partir de les quatre, poden apuntar-se a les activitats que els oferim. Aquestes seran penjades al taulell d’anuncis de la seva residència.

El director seguia parlant, però l’Odette ja no el podia escoltar, s’havia perdut dins de les immensitats de l’edifici. Les grans aranyes il·luminades amb grans llums blanques, les estàtues tan realistes d’antics alumnes i les pintures que es movien a la paret, allò era el que més l’havia captivat. Ara estava decebuda de no haver preguntat res sobre l’escola abans d’arribar-hi, segur que al darrere hi havia una gran escola.

-I bé, si tenen alguna pregunta em podran trobar al meu despatx. Les deixo que sopin tranquil·les, el viatge deu haver sigut esgotador.

La Poline va assentir i li va donar les gràcies just abans d’entrar al gran menjador. Hi havia quatre fileres de taules rodones. Com el director els havia explicat, pels menjars especials s’havien d’asseure per residències, però normalment es podien ajuntar amb els altres sense cap problema. Ella va somriure i va anar cap al costat de taules on hi havia asseguda la gent de Thunderbird. Aquell era un dels dies especials.

Per altra banda, l’Odette es va quedar dreta davant de la porta. No ho volia admetre, però tenia por. I si no aconseguia fer amics? I si no estava còmoda a la seva residència? Tot allò l’atemoria.

-Senyoreta Gagnon –va dir-li el director, fent-la despertar de les seves pors-. S’integrarà ràpid, n’estic segur. Ilvermorny no és tan especial com la gent el vol fer semblar.

Ell li va dirigir un somriure ensenyant totes les dents i va obrir la porta del menjador de bat a bat, deixant veure les quatre fileres de taules plenes d’alumnes i una gran taula al fons de tot amb tots els professors que impartien classe a l’escola. La sala era d’un color crema que la feia molt acollidora i estava il·luminada per una gran cúpula on sempre, segons li havia explicat la Poline, hi entrava un sol radiant d’estiu.

L’Odette va deixar anar un llarg sospir i va armar-se de valor per asseure’s en una de les taules on estaven tots els alumnes de la seva casa. Va decidir anar a la que hi havia més a la seva vora, així passaria més desapercebuda. Mentre caminava no va poder evitar fixar-se en la Poline, a qui va trobar asseguda amb un grup de nois i noies, molt lluny d’ella.

-Abans de començar el sopar –va començar a dir el professor Fontaine, qui estava damunt d’una mena de podi situat al mig de la sala- vull donar la benvinguda a tots els nous alumnes. Espero que gaudiu dels moments a Ilvermorny, són d’allò més especials!

>>I, encara que sé que us esteu morint de gana, m’agradaria que tots junts cantéssim la cançó per als nostres estimats Pukwudgies! Sense ells seria tot molt més difícil.

I, dit això, alumnes i professors es van posar a cantar una cançó de ritme molt animat donant les gràcies als treballadors de l’escola, mentre ells els servien el menjar damunt de les taules.

-No pateixis, això no es fa gaire sovint –va dir-li una noia de cabells castanys a l’Odette, després d’haver vist la seva cara de sorpresa.

La francesa va somriure i va assentir, sense saber què contestar.

-Doncs bé, bon appétit! –va finalitzar el director, asseient-se amb els altres professors per sopar.

L’Odette va analitzar cada un dels plats que la mena d’elfs domèstics els havien servit i no va poder evitar sentir-se alleugerada. Tot el menjar era d’allò més normal per a ella. Va decidir servir-se una mica de sopa.

No va intentar entrar a la conversa de cap dels alumnes que hi havia al seu voltant. Parlaven sobre les vacances d’estiu, les classes del dia següent, els professors que tindrien i altres temes on ella tampoc podia participar.

-Molt bé Pukwudigies, seguiu-me –va dir alegrement la professora Davis quan els alumnes van haver acabat de sopar-. Pels que no ho sapigueu, jo sóc la responsable d’aquesta casa –explicava mentre caminava per una passadissos d’allò més amples.

Van pujar per unes escales decorades amb l’escut de Pukwudgie i van arribar a una gran sala amb sofàs, taules per estudiar i dues grans llars de foc i unes escales que conduïen a les habitacions. Dreta noies, esquerra nois.

La professora Davis va marxar i els va deixar allà per instal·lar-se. Pel que l’Odette havia entès, hi havia una sala entre les quatre torres (una per a cada casa) on s’ajuntaven tots els alumnes. El toc de queda per anar a dormir era a mitjanit i era quan la sala central havia de quedar buida. A part d’allò no sabia gaire cosa més, així que va decidir baixar per on havia pujat i anar a buscar aquella sala.

No va ser gaire difícil trobar-la, ja que qualsevol camí t’hi dirigia. És com la Roma d’Ilvermorny, pensava l’Odette mentre seguia l’únic camí que hi havia.

-Odette! –va sentir que cridava la Poline des d’un dels sofàs de la sala.

Aquesta estava decorada amb antiguitats de l’escola i hi havia taules plenes de pergamins, plomes i tinters per als alumnes que els fes falta, a més d’haver-hi una gran llar de foc que ho escalfava tot.

-Poline, je veux parler avec toi...

-Digues –va dir-li ella, que havia decidit deixar els seus companys al sofà i acostar-se a la seva germana.

-Je ne connais personne, je ne sais quoi faire.

-Odette, de les dues tu ets la simpàtica, així que ja pots començar a intentar parlar amb la gent. Algunes preguntes deus tenir, no?

-Oui, mais j’ai pensé que tu...

-Jo tampoc ho sé tot.

La petita de les Gagnon va dirigir-li una mirada assassina a la seva germana i va marxar de la sala, recargolant-se les puntes dels cabells pèl-rojos.

-Je ne l’avais jamais pensé. Elle ne veut pas m’aider et je dois le faire tout seule. Alors, pourquoi avoir une soeur? Uf, je veux partir d’ici!

-Per molt que et queixis no pots arreglar res, saps? –va dir-li la mateixa noia de cabells castanys que havia parlat amb ella a l’hora de sopar.

No sabia d’on havia aparegut, però ara mateix no volia parlar amb ningú.

-Je ne veux parler avec personne, s’il vous plaît.

-Nena, que jo t’entenc. Sé que no vols parlar amb ningú, però jo sí que vull. Un plaer, em dic Cyndy Wilson.

L’Odette va mirar a la noia de dalt a baix, parant-se al mig del passadís. Acabava de dir que l’entenia? Algú més en aquella escola entenia el francès? Però els ulls marrons i grans d’aquella noia no la van deixar seguir pensant, esperava una resposta.

-Em dic Odette Gagnon.

*************************************** *******************************************

Doncs bé, després de més d'un mes, us deixo aquí una nova entrega d'aquesta FF.

Primer de tot, m'agradaria donar les gràcies al Jomast, ja que sense ell no la podria haver penjat :)

I bé, sincerament no sé què més dir xD Així que espero que ens tornem a llegir el mes que ve (si m¡arribava algun tipus d'inspiració divina).


Llegit 92 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarUnapersona 179 comentaris05/02/2018 a les 19:14:51
#27220Tinc 5 fanfictions i un total de 38 capítols

Visca, una nova amiga! :D I a més parla francès (canadenca?), no es pot queixar! M'agrada que el director no sigui (o no sembli) vell, és fàcil caure en la temptació de fer directors dumbledòrics. I també està bé la manera com descrius Ilvermorny, he vist paral·lelismes amb Hogwarts, però també diferències (i això està bé!). M'interessa especialment perquè (i no sé si ja ho vaig comentar, potser em faig pesat) uns personatges secundaris d'una ff que preparo van a Ilvermorny.

Punt positiu per com fas els diàlegs en francès. La idea general s'entèn si saps català, i les respostes en català de la Poline ajuden a acabar-ho d'entendre del tot. Ara que, quina germana més bona, girant-li l'esquena quan li demana ajuda. 

No sé què més dir-te, soc un expert en fer comentaris curts. Bé, fins la propera! :)




AvatarMercè Granger 45 comentaris11/02/2018 a les 22:48:10
#27222Tinc 3 fanfictions i un total de 6 capítols

Hola, ja sé que vinc tard i em sap molt de greu ;_; Em vaig llegir el capítol just quan el vas penjar, però se'm va oblidar comentar. So here we go.

Primer de tot, m'encanten les teves descripcions! La del director és molt divertida, la frase sobre les arrugues m'ha agradat especialment HAHA. Has sabut bé combinar una frase amb cert toc poètic amb una de graciosa, que gran! Esper que el dire doni molt de joc.

M'ha semblat molt encertat com comentes el que fa cada Gagnon mentre el director les du cap al menjador. Les descriu molt bé! També es nota que ja poses més descripcions dels entorns, així resulta més fàcil imaginar-ho tot!

M'ha semblat d'allò més entranyable l'Odette durant el sopar. Primer amoïnant-se per la cançó, i després tranquil·litzant-se perquè tot el menjar era "normal". Que graciós!

"És com la Roma d'Ilvermorny" que encertat, perquè et juro que jo he pensat el mateix quan has dit que tots els camins duien a aquesta sala! M'agrada aquesta sala, que és com la sala comuna però amb tots els estudiants, i no tan sols per una sola casa. Està molt bé, Hogwarts n'hauria de tenir una també.

La Cindy em cau molt bé, de moment! Que maca! Crec que la seva personalitat pot donar un punt de contrast amb la de l'Odette i així aportar molt a la història!

Quin final! Esper ansiosa el següent capítol (que et prometo que contestaré més de pressa).

Una abraçada! <3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris12/02/2018 a les 16:11:36
#27223Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

 

Perdó per comentar tan tard! Vaig llegar el capítol des del móvil i no m’anava bé repsondre, i després ja no hi vaig pensar… total, que ja que m’hi anava a posar, he aprofitat i he rellegit to el capítol per poder comentar-lo bé! Vamos a ello:

Vaig que en aquest capítol t’has dedicat més a les descripcions, com at vam demanar… M’agraden tant les dels personatges com les dels llocs.

Pel que fa al director, això m’ha agradat molt! “ Anava afaitat i no se li veien gaires arrugues, tot i que era tan alt que potser no les veia gaire gent.”

Per cert, sí que dinen tard,a  Ilvermorny! A un quart de quatre (que no “ tres i quart” ;) )

Veig que al Gran Saló es poden asseure com vulguin. Jo també vaig fer això en la meva “escola inventda” de les fics. I dius que al gran saló sempre és de dia i sempre h entra sol d’estiu? Això és molt guai! Quin bonic detall! És com si sempre fossin de pic-nic! J I la cançó pels Pukwidgies! Que guai!

“Ilvermorny no és tan especial com la gent el vol fer semblar”. Caram, quina humiltat aquest director! Si sembla superguai, oi? Hahahahaha! M’agrada molt que li faci aquest comentari, per això, demostra que és un bon home, molt afable, oi? ^^

La seva casa… la de l’Odette és Pukwudgie, oi? I la de Poline, Thunderbird.

No puc evitar que l’Odette em recordi la Chris Connors de Cròniques de Hogwarts. Això que fa d’empanar-se mentre els altres li expliquen coses (ara amb el director) o quan no sap què dir i només somriu i assenteix… XD Tinc la sensació que són coses que deus fer tu també, perquè són detalls que fas servir sovint quan escrius… és així, o només són trets que casualment has donat a tots dos personatges?

Em sento molt reflectida en això de sentir-se fora de lloc i no participar en les converses amb gent que no coneix. La veritat és que és incòmode, però encara resulta més incòmode l’”small talk” de coses que no t’interessen gens i estàs allà en plan, ahhhh, i tu d’on ets? I… i… quiné s el teu color preferit…? És com AAAAAAAARRRGGHHHHH , traieu-me d’aquí. Podem ser ja directament millors amics i parlar de coses interessants i profundes? Ens podem saltar tota aquesta part de conèixer-nos…? XDDD

Ah, la subdirectora és la Davis i també és la cap de Pukwudgie, oi? Ve a ser l’equivalent de la McGonagall, administrativament parlant…

I que guai la sala aquesta “comuna per a tots”. Com ho has it…? La Roma d’Ilvermorny, molt bé! J

Menys mal que algú s’ha plantat davant seu per presentar-se! Perquè si ho arriba a haver de fer l’Odete… hagués acabat el curs sense amics! Aquesta Cindy sembla molona. I parla francès.

Bé, i ja s’ha acabat! Ha estat curtet, però m’ha agradat molt, sobretot per com has anat ambientant l’escola i ajudant-nos a imaginar-los-la. I ja hem conegut a dos profes, i una companya de Pukwudgie. Espero que siguin del mateix curs, perquè ara que hi penso podrien no ser-ho, però seria més fácil per a l’Odette si fos així!

Espero que segueixis avuiat, que ara havies agafat carrerilla! Un petonet!




Avatarhermione potter 228 comentaris18/02/2018 a les 21:15:49
#27224Tinc 7 fanfictions i un total de 65 capítols

Doncs estic viva i vinc a respondre  :)

Unapersona: Sí, té una nova amiga i parla francés (no penso desvelar el misteri fins al pròxim capítol xD). A mi també m'agrada que els directors no siguin sempre dumbledòrics (fins i tot havia pensat en posar-hi directora, però vaig recordar que l'escola va ser fundada per una dona i vaig pensar que així hi haurà més igualtats, bé, històries meves). Estic intentant que hi hagi coses semblants i diferents de Hogwarts; no hem d'oblidar que les arrels són d'allà, tot i que les classes seran un xic diferents.

Tinc ganes de llegir aquesta fic (com moltes d'altres. Oh meravellós temps, no vagis tan ràpid xD).

Em costa escriure els diàlegs en francès i que s'entengui en significat, així que estic molt contenta de llegir que algú els entén hahah Però ja veuràs que la Poline no és com sembla, té el seus punts, però sense ella moltes coses no haguessin passat.

 

Mercè Granger: No passa res, almenys has aparegut! (millor tard que mai).

Doncs sí que m'ho dieu molt això de les descripcions... Doncs és el que menys m'agrada escriure xD I va i em poso a la FF que més coses haig de descriure perquè m'ho estic inventant tot... Sóc un cas. Però gràcies :)

He ressaltat aquest punt del menjar perquè a molts amics meus els passa quan van a llocs fora d'Europa. Tenen pànic als menjars típics dels països estrangers xD

M'encanta la creació d'aquesta sala i penso que Hogwarts n'hauria de tenir una. Aquesta és una diferència amb Hogwarts, aquí les cases estan menys separades, però ja es veurà que segueixen havent-hi els extremistes de torn.

La Cyndy és un personatge que donarà molt de joc perquè serà la clau de moltes relacions que tindrà l'Odette (no facis SPOILER!!, em faig callar a mi mateixa xD).

 

Agatha Black: Sé que els teus comentaris sempre arriben, per això no pateixo gens i els espero amb moltes ganes!

Sí, em costa però no es poden quedar per sempre al meu cap, així vaig començar a descriure tot el que m'imaginava d'aquesta escola. Crec que de moment no vaig malament xD

Veig que aquest director de moment cau bé (canviareu de pensament?), però a mi també em va fer gràcia escriure-ho, justament perquè és com em sento quan vaig amb els meus amics (jo sóc la més alta de les noies, però clar, els meus amics fan metre 80 i pico xD).

Sobre el Gran Saló, sí, sempre entra un sol bonic i lluent i tothom es pot asseure amb els seus amics. No m'agrada gaire diferenciar per cases i encara que fora plogui allà dins sempre t'animaràs una mica, no? :) Sí, dinen a la mateixa hora que dino jo actualment (prefereixo que dinin a aquesta hora que a les onze com els francesos xD). Quina errada, mare meva... El diccionari deu sagnar en llegir-la, quan pugui la canvio.

Gee, m'has clissat. Moltes de les coses que fan els meus personatges les faig jo. Precisament aquestes característiques que acabes de descriure les faig jo constantment i qui em coneix ja sap com fer-me reaccionar. Intento no posar coses que jo faci dins dels personatges, però sempre se m'escapa alguna hahah

Jo també em sento incòmoda allà enmig d'una conversa que no m'interessa i crec que ho he deixat força clar amb les reaccions de l'Odette haha Penso que si algú et vol conèixer anirà directament al gra i vinga va, fem les coses ràpid i que l'amistat sorgeixi. Em costa aquesta part principal de fer el fet de Hola sí, sóc d'allà, estudio això... Buff..

La Davis és una McGonagall en càrrecs, sí, però ni de físic ni de caràcter s'assemblen xD Em va fer molta gràcia adonar-me'n d'això.

Com he dit abans, la Cyndy serà una gran ajuda per l'Odette (Olga, els spoilers pls). No dic res més que se me'n va la llengua...

Intentaré penjar el més aviat possible, però no prometo res :)

 

Moltes gràcies!!!