Les hereves dels germans Weasley - càstigs i sorpreses
AvatarEscrit per lunalovegood
Enviat el dia 21/12/2005 a les 17:29
Última modificació 21/12/2005 a les 17:29
Tots els capítols de Les hereves dels germans Weasley
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


càstigs i sorpreses

-Mmm, em sap greu dir-te Hermínia, que no em pots castigar! - va dir la Gina tota seriosa, mig imitant la veu de l'amiga del seu germà. - no es pot castigar a un monitor!

-A,... bé,... sí,..- l'Hermínia no sabia què dir, va mirar al Robert i a l'Enric demanant ajuda però se'ls va trobar dormint com uns socs al sofà els va mirar amb reprovació murmurant "sempre igual" i va continuar, amb la seva mirada severa a la Gina- tens raó. Però a les altres sí que les puc castigar! Repeteixo: demà a les vuit a la sala comuna.

Llavors l'Helena va donar un cop de colze a la seva germana, i aquesta a la seva cosina.

-Au! Sí, ehem, puc parlar? - la Clara els va mirar a tots i va dir fent-se una mica la xula:- potser us interessaria saber que la professora Galant arribarà d'aquí a un minut, obrirà la porta i mirarà a dins l'habitació. Si us troba a dins jo crec que us matarà, o pitjor, us expulsarà!

L'Hermínia va fer una ganyota de ràbia i va despertar als seus dos amics.

-Va Robert, Enric, anem, aquí ja no hi tenim res a fer. Anem abans que no ens trobi la professora Galant. Correu!

Els dos nois es van aixecar mig adormits. I van seguir a l'Hermínia.

-Adéu, Robert! Adéu Enric! Adéééééu, Hermínia! -aviat van ser tots tres fora- quina pena, m'he oblidat de dir-vos que la professora Galant ja ha passat per la vostra habitació i ha vist els llits buits... feliç càstig! Amb una mica de sort el càstig serà demà a les vuit... total, tampoc hi pensem anar, oi? - va dir la Clara a les seves cosines i va dir imitant l'Hermínia- què hi feieu amb unes capes no regulades pel decret 2.673.974 del ministeri de regulació capal de la Conselleria d'Afers màgics? Ho sap tothom que està prohibit pels menors de setze anys anar amb capes no regulades pels camps de Hogwarts a les tantes de la nit quan hi ha lluna creixent! I menys si són cinc nenes! Ho diu a Hogwarts, la Història! - i va murmurar entre dents- que les capes no eren regulades, e? Hogwarts, la Història, Hogwarts, la Història... Ja veuras com tel fico per on t'hi càpiga el Hogwarts, la Història!

____________________________ ____________________________________________________


L'endemà era un dia gris i fosc, com pertoca a un bon dia de Halloween, i com que era divendres a la tarda tenien una hora lliure (m'ho acabo d'inventar però és igual) i una fantàstica classe amb el professor Serpentí. Abans de dinar es van estar tota l'estona criticant a l'Hermínia i van fer prometre a la Gina que els "faria" els deures mentre elles estaven castigades. No va costar de convèncer:

-Va, només per uns quants encanteris de copiar més no ens faràs això, oi? No ens diràs que no, oi?-les bessones van mirar-la amb una cara suplicant (tipo gatito d'Shrek)i van continuar, també a l'uníson:- Total, només has de triar els llibres adequats... nosaltres ja hi posarem un toc més personal!

-Bé, d'acord, us els faré, però després no em doneu les culpes si em surten malament, e?

El dinar va transcórrer tranquil i plàcid, però les vuit s'acostaven cada cop més. Els preparatius de la gran festa ja estaven quasi bé enllestits i tothom es moria de ganes de tornar a menjar els magnífics dolços de Halloween de l'escola (als que ara s'havien ajuntat els de la botiga de Bromes dels Bruixots bessons), tothom, menys les quatre noies que tenien un armari ple de les millors xuxes de tot el país. I aquestes, com ja deveu sospitar, eren les bessones, la Gina i la Clara. A més de fabricar-ne elles mateixes, cada mes anaven a comprar a Ducscemel un bon nombre de dolços de totes menes. Com que eren les millors clientes que tenien, els amos de Ducsdemel, una senyora força poqueta-cosa i un senyor molt llarg i prim amb el nas ganxut, els feien una gran selecció dels seus millors dolços i els guardaven a la seva cambra forrellada. Cada mes les noies anaven allà i omplien les bosses de les xuxes més variades i n'omplien un armari. I cada mes, s'acabaven les provisions (cal dir que amb l'ajuda de molts Griffys, que encantats acceptaven tot tipus de dolços, sinó, haurien fet un pet) i anaven a buscar-ne de noves.

La classe del professor Serpentí va ser de les mes pesades que havien fet mai. Els va posar tants deures que es van estar tota l'hora lliure que tenien abans de sopar copiant dels millors llibres sobre pocions que tenien a la seva biblioteca (igual que la de Hogwarts, en el nombre de llibres, però amb la petita diferència de que a la del castell només s'hi trobaven les copies dels llibres que tenien elles, per tant la de Hogwarts era una còpia de la seva, inclosos els llibres de la secció restringida).després, rondinant, van anar a sopar.

Eren dos quarts de set quan van començar a sopar. A la taula de professors el professor Flitwick (traduït és papalloneigmaliciós però queda molt malament, no?) parlava amb el Hagrid i la professora Galant sobre els ornaments de la festa i l'Albert Llunanova (és el Dumbledore, no sé ben bé perquè li diem així però és que quan juguem es diu així i em costa molt canviar-li el nom..., de totes maneres, traduït malament, a la meva manera, seria Mut o alguna cosa per l'estil, és millor Llunanova) conversava sobre el menjar amb el nou professor de defensa contra les forces del mal, el senyor Patisset (de veritat es diu senyor pastisset fet de sucre mantega i llet, però es clar, si et dius així t'agafa un trauma), un vell amic seu i molt conegut per tots els alumnes (em sap greu però no hi ha traducció exacte del català perquè pogueu saber qui és, per tant us deixa amb la intriga... només una pista: el coneixeu MOLT BÉ).

El menjar era deliciós, batut de bescuit, suc de carabassa, llaminadures de tota mena i dolços variats. Quan van acabar de menjar, justament quan el Llunanova es va aixecar per fer un petit discurs es van sentir tres monstruosos cops a la gran porta de fusta de roure. Tothom va callar i es va fer un silenci sepulcral. Ningú s'atrevia ni a respirar. Llavors es va sentir amb una veu tenebrosa i fosca:

BROOOOOOMAAAAAAAAA, O PENYO OOOOORAAAA?!?!?!?!?!?!?!?!?!?!?!?!?

_____________________________________________________________
weno putse me flipat una mica en el final pro weno, es k mavorria... espero k us agradi! aquest capitol el dedico a... al ronsantanna, k esta malaltó. merci uri, moltes gràcies pel regal de lamic invisible! be, us desitjo unes bones festes (de moment un bon nadal no xk penso escriure +, em sap greu per vosaltres XD) weno, adeu i fins la proxima!
PD: COMENTARIS (ja noo o demano siusplau, es una ORDRE!!!!! jeje)
fi del PD (e, gina?XD)
dews!!!!


Llegit 1787 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)