LA RESSACA DE L'ENDEMÀ

Bon… ehem… migdia, em temo.

Com va anar la festeta d'ahir a la nit? La majoria ens ho vam passar d'allò més bé, però crec que el moment estel·lar va ser quan K, F i un amic ros d'F es van posar a cantar karaoke a sobre la taula, no em direu que no!

Però alguns us vau perdre poc després la petonejada de K i P! No fotis que tornen a estar junts... Jo, la veritat, és que ja no els veig de parella... A més, ella li va fotre les banyes a l'estiu! Deixa-ho córrer, K!

El que segur que no us vau perdre va ser l'escàndol que van muntar els Magatotis & Co, perquè se'n va assabentar tot l'Olimp. He estat recollint informació dels qui eren per allà a prop. Es veu que tot va començar perquè, en un principi, J anava al ball d'hivern amb Miss Simpatia. Però, és clar, ara J surt amb E, i Miss Simpatia està amb el Ros de manera que (i, sincerament, ho trobo molt raonable) J va dir que hi aniria amb E. El que no va ser tan raonable va ser la manera com li va dir a Miss Simpatia, que total, es va rebotar (sembla que no la conegui...) i la discussió va acabar com el rosari de l'aurora.

Per cert, noies, no us indigneu però Mr Playboy ja està agafat: se l'ha endut la Rossa.  Això que semblava que últimament res de res... aix! Així et surti una pansa al llavi, i angines, i no puguis anar al ball! K probablement anirà amb P, i J amb E (tant de noi malaprofitat...) Però atenció! El Motorista Cañón està lliure! Qui se l'endurà? Espero que una servidora... encara que no ho sabreu mai!

Sabeu que m'adoreu!

Xo xo

Pandora

Quan la caixa va sonar, l'Alice i la Sofia ja feia estona que s'havien llevat i estaven fent abdominals. Bé, la Sofia feia abdominals i l'Alice cridava com un sergent.

—Setanta-set! Setanta-vuit! Setanta...

Bib! Bib! Biiib!

—Descans! —va cridar l'Alice, i totes dues noies van allargar el braç per agafar les seves caixes. No hi posava res que els vingués de nou.

—Més voldries que anar amb el meu germà, mala pècora —va comentar l'Alice—. Però me n'alegreo que la teva germana estigui amb el Kostas finalment.

Realment, creia que estava molt millor amb ell que amb el director de l'Acadèmia.

—Sí —va assentir la Sofia—. Em va comentar que últimament s'estava veient amb algú altre, per això! Estrany que la Pandora no se n'assabentés.

—Doncs sí. Va, que et falten uns quants abdominals...

—Para, para, para! — la va interrompre la Sofia—. Què me'n dius d'això que la Pandora es posi de part del James amb el que va passar ahir?

L'Alice es va encongir d'espatlles.

—Suposo que en part tenia raó... si estan sortint junts, no...?

—Però ja t'havia dit que sí a tu!

—Oi? —va exclamar llavors l'Alice, contenta de trobar algú que sí l'entenia—. A més, no sé què fa, el James amb una tia com aquella... Si no té res! O sigui, sí, d'acord, és guapa, molt bé, és intel·ligent, d'acord... però... però...

—Però tu també, oi?

—Exacte! No! —va exclamar després, quan va sentir el que acabava de dir—. No volia dir això.

—Ja —va fer la Sofia amb un somriure escèptic—. No creus que li tens aquesta mania a la E només perquè li agrada al James i a tu t'agrada ell?

—No! —va cridar l'Alice—. Què dius. Jo tinc un nòvio meravellós —va dir assenyalant el retrat que li havia fet, que penjava a sobre del seu llit—. Tu també li tens mania, oi? I bé que no t'agrada el James...

—Però tinc uns motius més sòlids —va contestar la Sofia—. No sé si ho hauràs notat, però l'E i jo ens coneixem força...

—Sí que ho he notat —va dir l'Alice—. Éreu amigues, abans, oi?

La Sofia va assentir.

—Què va passar? —va preguntar l'Alice—. Si m'ho vols explicar, vaja...

—Que va resultar ser una mala amiga, i jo una mala perdonadora.

—Te'n va fer alguna?

—Fer, fer, no em va fer res —va dir la Sofia—. El problema va ser el que no va fer, més aviat... Vols que t'ho expliqui? En realitat és una tonteria, però es va anar fent una muntanya i ara no la penso perdonar, ja.

—Va, explica'm.

—Ens vam fer amigues a primer. A segon també ho érem; érem inseparables, sempre anàvem juntes a tot arreu. A l'estiu fins i tot xerràvem sense parar per mirallets intercomunicadors i ens vèiem com a mínim una vegada a la setmana per posar-nos al dia... En fi, l'estiu entre segon i tercer els meus pares es van divorciar.

—Vaja, no ho sabia... —va dir l'Alice.

—Ja, bé, en realitat no es van divorciar ben bé... la meva mare va marxar. Una nit vaig tornar a casa amb la Penèlope i la mare no hi era. El pare estava destrossat, ens va fer seure i ens ho va explicar... Se n'havia anat amb un altre!

—Que fort —va dir l'Alice amb els ulls com plats.

—Jo llavors era molt... tòtila. I molt dramàtica, ho reconec, però tot m'afectava molt, saps? I... jo estava (bé, suposo que en realitat no, només ho feia veure ella) molt, molt unida a la meva mare. Ara entenc que ni tan sols no era una bona persona perquè, quina mena de mare abandona els seus fills? Molt, molt fort, tot plegat. Però en comptes d'ajudar el meu pare... em va agafar una rabieta que no t'ho pots ni imaginar, em vaig enfadar amb ell, no sé perquè, suposo que necessitava pagar-ho amb algú, vaig muntar un drama a la sala d'estar i em vaig escapar de casa a la nit —la Sofia va parar i va fer un sospir—. Sí, ja sé que és de nena petita, tonta i mimada, però és exactament el que era. Sempre m'havien dut entre cotons. Quin disgust, encara me'n recordo.

—Però si és perfectament comprensible! —va saltar l'Alice—. Si de cop i volta em diguessin que ja no tornaré a veure més a la meva mare... no s'ha posat en contacte amb tu des de llavors?

—No, ni ganes —va dir la Sofia—. Suposo que a hores d'ara ja li deu fer vergonya, i no m'estranya. Bé, el fet és que aquell dia a la nit... vaig escapar-me, vaig començar a córrer sense saber ben bé on anava... i em vaig perdre. Es va posar a ploure. Estava sola i perduda a la foscor. Però vaig recordar que duia el mirallet.

—I vas cridar l'Elektra.

—Sí —va assentir la Sofia—. Li vaig explicar plorant el que havia passat... i va passar de mi.

—Què dius!

—El que sents —va dir la Sofia—. Em va dir que es trobava malament, i que ja en tenia prou amb lo seu, que fes el favor de no ser una cria i que m'espavilés jo soleta, que ja tenia una edat.

—No fotis...! —va exclamar l'Alice, que no s'ho podia creure.

—I aleshores vaig començar a sentir udols de llop. I això a Anglaterra no ho sé, però si a Atenes sents udols de llop enmig de la ciutat...

—Homes llop —va entendre l'Alice.

—Exactament. Ja em diràs tu, una nena de segon curs amb una vareta és com un ninot amb un palet inútil. I més encara contra una manada d'homes llop, saps? Vaig intentar tornar a cridar l'Elektra, però ja ni tan sols em va contestar.

—I què va passar?

—Per sort el meu pare va descobrir que havia fugit més aviat del que em pensava i, bé, ja saps que té molt diners... va posar a mig exèrcit grec a buscar-me... I em van trobar abans que els llops. I mira que se sentien a tot el meu voltant...

—Mare meva —va al·lucinar l'Alice—. I si hagués estat per l'Elektra...

—Ja m'haguessin pogut matar —va assentir la Sofia—. Em va intentar localitzar durant l'estiu, però vaig passar olímpicament de contestar i quan va intentar venir a casa, li vaig manar a l'Albert que deixés anar els gossos. Malauradament no li van fer cap mal —va fer un sospir—. I després ens vam tornar a trobar a Hogwarts, el curs passat. Quan em va venir a buscar, tota ofesa, li vaig dir que em deixés en pau davant de tothom. La vaig humiliar una mica, la veritat. Però s'ho mereixia. Li vaig dir que no en volia saber res d'una morta de gana rareta com ella. És lleig, ja sé que no es pot anar pel món menyspreant a la gent pels diners que té, però... què més li puc tirar en cara que jo tingui i ella no? I la malaltia aquesta maniaco-compulsiva que té, ja sé que no és culpa d'ella, però va molt bé per riure't d'algú. Sempre hem tingut totes dues defectes suficients com per ser les marginades del curs, però abans anàvem juntes. Després d'això... bé, ella era la morta de gana rareta i jo la vaca pija.

—Bé, doncs un cosa menys que et puguin tirar en cara —va dir l'Alice intentant descarregar l'ambient—. Mira't al mirall. Amb prou feines fas un parell de talles més que jo.

Era cert. Ningú a banda d'elles dues no ho havia acabat de notar, perquè la Sofia seguia portant roba que li anava quatre talles gran, però el canvi era pràcticament radical.

—Déu meu, tinc cintura... —va riure la Sofia.

—Tothom té cintura —va dir l'Alice.

—No, jo no. Jo tenia equador.

L'Alice va riure.

—Em sembla fatal això que et va fer l'Elektra. No saps com m'agradaria fer-li pagar. Però si faig segons què el James i la Gee se'm tiraran a la jugular.

—Home, doncs per segons què no et podrien dir res... —va rumiar la Sofia—. Simplement t'hauries de fer la sueca.

L'Alice se la va mirar.

—En què estàs pensant?

—Bé, ja saps que té unes manies que Déu n'hi do. Però no tens per què estar al cas de totes les seves manies. Jo me les sé pràcticament totes, em sembla —va mirar el rellotge—. De fet, podríem començar ara mateix...

*   *   *

—En sèrio que ens hem de rentar la roba nosaltres? —va preguntar la Lily, que encara al·lucinava.

—Sí, Lily —va sospirar l'Alice, que anava amb ella i la Sofia, les tres carregant tres enormes cubells de roba que contenien, sobretot, roba de la Lily—. En sèrio no t'havies adonat tu que el piló de roba bruta no parava de créixer? Des de fa dos mesos?

—Doncs no...

Van entrar a la bugaderia, un món encara inexplorat per la Lily i van deixar els cubells a terra. Hi havia ben bé una dotzena de rentadores.

—Jo crec que amb aquestes piles de roba en podem omplir ben bé set o vuit... —va calcular la Sofia—. En necessitem més... Alice, coneixes algú més de Beta a qui li puguem rentar la roba? Ah, digues-li al James...

L'Alice la va clavar amb la mirada.

—No. Li rentaré. La roba. Al James —va deixar clar—. Vaig a buscar l'Andrea. Sent com és, segur que tampoc no ha posat mai un peu aquí.

—Jo vaig a buscar la meva germana... —va dir la Sofia.

—Perfecte —va solucionar l'Alice—. Lily, encarrega't de posar en marxa les rentadores que puguis omplir, i de seguida venim amb més roba...

La Lily es va quedar sola a la bugaderia. Així que posar rentadores. És clar, és clar... com si ho portés fent tota la vida no? Mai no havia posat una rentadora. A casa seva se n'encarregava el Kreacher, o la seva mare, o l'Albus si molt m'apures... I fora de casa... la veritat és que era la primera vegada que passava tant de temps fora de casa.

—No pot ser tan difícil —va decidir—. A veure, primer s'hauran de connectar les màquines a la corrent amb aquelles coses que li agraden tant a l'avi...

Ah, sí, ja estva tot connectat, pel que va veure. Una cosa menys. Ara... s'hauria de posar la roba a rentadora, no? De manera que va anar agafant cubells de roba bruta i els va anar a repartint fins que va tenir vuit rentadores plenes. Molt bé... ara... aigua i sabó? Va anar a mirar darrere una rentadora i va veure que hi havia un tub per on segurament l'aigua entrava automàticament. Se n'estava sortint prou bé. A veure si per una vegada podia fer una cosa decent sense liar-la. Detergent... allà.

En una de les parets hi havia uns quants prestatges amb diferents capses de detergents. Els va anar mirant per veure de quin tipus havia de posar. Deterginstant. Per rentar i assecar en tan sols trenta segons! A la caixa hi apareixien unes flames. Allò d'assecar en mig de l'aigua de la rentadora... probablement es devia haver de tenir un títol universitari o alguna cosa per poder fer servir aquell detergent sense que la bugaderia acabés en flames. No. Saboitinta. Cansat de la roba de sempre? Canvia-la de color per fer-la més adient a la temporada! Aquell semblava súperxulo! Anava a allargar-hi la mà quan un pensament la va aturar. Segurament l'Alice, la Sofia i l'Andrea no es prendrien la seva roba nova amb el mateix entusiasme que ella. Tampoc. Olors. Amb noves fragàncies mai imaginades! Es moria de ganes d'agarfar aquell, perquè estava veient les olors que et podien tocar a sota... a l'igual no molaria anar a classe fent olor a gasolina o a escapament de gas! Tothom fugiria espantat i s'haurien acabat les classes durant tot el dia! Però segur que li acabarien fotent les culpes. La gent del seu voltant no entenia les bones bromes. Fora. Bennet. La roba com nova. Amb extra d'escuma. Ei, aquell semblava que estaria bé, no? No semblava gens perillós i prometia uns resultats força avorrits, que pel que havia anat apreciant era el que agradava a la majoria de la gent. Extra d'escuma...? En fi, l'escuma era escuma, no? No era com el foc ni res d'això. El pitjor que podia passar era que haguessin d'esbandir la roba una mica més, però millor allò que un incendi, no?

Complaguda amb les seves decisions, va agafar... a veure... sis, set, vuit capses de detergents i en va buidar un a cada rentadora perquè, a veure, si ella fos creadora de detergents, faria una capsa per cada rentat. No s'esperaria que la gent sabés quina quantitat de detergent s'havia de posar, no? S'havia de ser pràctic, segur que ho estava fent bé... quan va tenir totes les caixes buides va tancar les rentadores i va anar a prémer el botonet de "rentar" de totes. Fet! Quan es va haver assegut a sobre d'una d'elles, Van aparèixer l'Alice i la Sofia esbufegant a la porta, amb més roba.

—Lily! —va exclamar l'Alice, espantada—. M'he oblidat de dir-te que... digues-me que has posat detergent normal!

—El més avorrit que hi havia, si és això al que et refereixes.

L'Alice va fer un sospir d'alleujament. Va omplir les quatre rentadores que quedaven amb la roba que duia va agafar el detergent i... i hi va deixar anar una miqueta de pols. Oh, merda...

—Eh... Alice? Aquesta és la mida correcta de detergent que s'ha de posar a la rentadora? —va preguntar la Lily innocentment.

—Sí... per? —va fer l'Alice espantada de nou.

—No, no, per res... —va dir la Lily mirant el sostre—. Exactament el que he posat jo. Només me n'assegurava.

Molt bé Lily, calma i tranquil·litat. Comença a buscar vies d'escapament...

*   *   *

L'Elektra es va despertar passat el migdia... Oh, merda. Mal de cap, mal d'estómac, mal de queixals... Ja? Es va aixecar de seguida i va córrer cap al lavabo. Tal i com s'ho imaginava. Va sortir i va anar a mirar el calendari que tenia a la paret... efectivament. La G no hi era; es devia haver llevat feia estona. Va agafar una clau que duia penjant del coll i va obrir el calaix de la seva tauleta de nit, va agafar un pot de pastilles i se'n va prendre una. En fi. Era dissabte. El dissabte era dia d'anar a rentar roba. Però es trobava fatal, i els dies que es trobava fatal es quedava al llit. Calia que tot anés donant voltes a aquella velocitat? Es va estirar al llit recargolada i es va quedar quieta. Tenia ganes de veure el James, però per sobre del seu cadàver deixaria que la veiés d'aquella manera. Era millor no topar-se amb ningú, però... La roba... la roba bruta... No suportava aquells pensaments maníacs. Era dissabte. Roba bruta. Roba bruta, dissabte.

—Oh, està bé, està bé, està bé... —va remugar i es va tornar a aixecar i va tornar al lavabo.

Aquells cabells no eren normals. Potser si se'ls mullava una mica i se'ls recollia... a veure una goma... on era la goma gris? Era dissabte, havia de portar la goma gris... aquí. Ja està. Es va mirar el resultat al mirall. En fi. Les bosses al ulls? Que les bombin. Només vaig a la bugaderia i torno, i no torno a sortir de l'habitació, punt. Es va posar l'uniforme ràpidament i va sortir d'esquitllades, desitjant que la veiés la menor quantitat de gent possible. A la sala comuna gairebé no hi havia gent. Els dormilegues dormien, i els matiners haurien a sortit a fer una volta, amb aquell dia tan maco...

Va sortir de la residència Alfa i es va dirigir cap a la bugaderia. Semblava que hi havia algú, merda. I semblava que era... oh, La Sofia. Que bé. I l'Alice, és clar. Avui era un d'aquells dies.

—Bon dia —va dir entrant a la bugaderia.

—Hola, E —la va saludar alegrement la germana del James—. Vaja, em sap greu, però estan totes les rentadores ocupades.

A l'Elektra li va caure l'ànima al peus.

—Com que totes ocupades? —va fer—. Però si està tothom dormint o passejant...

—Nosaltres no —va contestar l'Alice, amb un dels seus somriures torts.

—Heu omplert dotze rentadores amb només la vostra roba? —es va meravellar l'Elktra.

—Mira, no havíem tingut temps fins ara.

L'Elektra es va mirar la Sofia.

—Això és cosa teva, oi?

—Què t'ho fa pensar? —li va contestar la Sofia amb un altre somriure.

Alguna cosa dins l'Elektra va voler saltar-li al damunt a la Sofia, però va controlar l'impuls. Rentar... Dissabte... roba bruta...

—Suposo —va dir, tot i que reticentment—. Que puc rentar la roba en un altre moment.

—Ja —va fer l'Alice maliciosament—. Però dins teu saps que el moment de rentar la roba és ara, oi?

L'Elektra va llençar el cove de la roba a terra i es va girar d'una revolada.

—Saps, avui no és millor dia per fer-me cabrejar! T'ho adverteixo! Avui no estic per collonades!Mira, no sé què tens contra mi, però si tot això és pel que m'imagino que és...! Ja t'hi pots anar acostumant! El James i jo ens agradem, i si això et molesta, doncs et fots.

—No té res a veure amb això! —va cridar l'Alice, posant-se a la defensiva.

—Doncs o és això és que la vaca aquesta t'ha estat explicant vés a saber què!

L'Alice va notar, per segon cop des que coneixia l'Elektra una aura de violència, de fredor, que de cop i volta va emanar d'ella. Estava tremolant de la ràbia i tot... Però l'Alice estava tan enfadada que li va ser igual.

—Eh... Alice...? —va fer la Lily quan va notar que la rentadora on estava asseguda començava a trontollar—. S...

La Sofia es va acostar a ella.

—Què els està passant a les... Eh, Alice?

Però l'Alice en aquell moment no estava per elles.

—NI SE T'ACUDEIXI INSULTAR UNA AMIGA MEVA EN LA MEVA PRESÈNCIA! —li va cridar a l'Elektra.

—O si no, què?

—O SI NO QUÈ? —va repetir l'Alice fora de sí—. O T'ARRENCO ELS ULLS, MALA PÈCORA!

—Sí? Tu i quantes més?

—Alice? —va fer la veu preocupada de la Sofia—. De veritat que seria interessant que...

I en aquell moment van passar dues coses. Una, l'Alice li va saltar al damunt a l'Elektra i la va llançar a terra. Dues, una de les rentadores va saltar pels aires i va començar a treure escuma. Per totes bandes.

—Oh, merdaaaa! —va cridar la Sofia—. Lily, ajuda'm a aguantar amb alguna cosa la porta de les altres rentadores!

Al terra, sense adonar-se que dues rentadores més estaven traient escuma sense parar, l'Alice i l'Elektra es rebolcaven donant-se cops, estirant-se dels cabells, esgarrapant-se i, en el cas de l'Alice, mossegant tot el que li venia bé. L'Alice va notar que els músculs se li tensaven i es tornava més àgil. I més forta. Però s'havia convertit... allò devia ser la semi-transformació de la que els havia parlat el Frank. Però tot i així... tot i així, l'Elektra no li estava posant gens fàcil! Per què tenia tanta força?

—Merda, merda, merda! —va sentir que anava cridant la Sofia—. Lily, què has fet?

—Jo? —va fer la Lily, amb to ofès—. Jo no he fet res!

Aprofitant que s'havia distret, l'Elektra s'havia posat a sobre d'ella i li havia engrapat el braç i li estava retorçant. La tenia clavada a terra, amb els ulls a mig pam dels seus. Estaven com injectats de sang.

—Pararàs? —li va cridar, apretant-li el braç.

—Les ganes! —va bramar l'Alice, i amb les dues cames la va fer saltar pels aires, i l'Elektra va anar a petar d'esquenes contra la paret. L'Alice es va aixecar ràpidament, però l'Elektra també, i totes dues van tornar a la càrrega.

Va començar a aparèixer gent curiosa mirant per la porta i es van trobar amb l'escena, amb els ulls com plats. Algú va treure's una capseta de la butxaca.

—VOLEU FER EL FAVOR DE PARAR LES DUES! —va cridar la Sofia, aguantant la porta d'una rentadora, mentre dues més explotaven—. ESTEU PIRADES? US VOLEU MATAR O QUÈ?

Va deixar estar la porta i va anar a intentar separar-les. Mal fet. Va rebre un empenta de vés a saber qui (entre que s'assemblaven i que anaven plenes d'escuma no se sabia qui era qui) i va caure a terra de cul.

—Molt bé, ja n'he tingut prou —va dir tota enfadada, i va agafar la vareta.

*   *   *

El James, el Frank i la Geena tornaven cap a l'escola a dinar després d'haver passat el matí a la platja. La Geena li havia fotut la cavalleria per sobre al James per com havia tractat l'Alice la nit abans a la festa. El Frank, en canvi, li havia dit que no es preocupés, que a l'Alice li anava molt bé que li deixessin anar un moc de tant en tant, però va callar de seguida quan va veure que mirada que li havia va fer la Geena.

La veritat era que el James se n'havia penedit tan bon punt li havien sortit les paraules de la boca, però havia estat incapaç de refrenar-les. Per què no era capaç ni de controlar una mica el seu temperament? Es va preguntar si seria recomanable anar a demanar-li disculpes a l'Alice. Es va imaginar l'escena i allò podia acabar molt malament. L'Alice el podia acabar fent miques o —i allò encara era pitjor—, podia anar tot massa bé i acabar... com havien acabat molts altres cops. Una part dins seu li van venir ganes d'anar a provar, però aquella vegada va poder refrenar-se una mica. No, no, no, hauria d'evitar que passés allò com fos. Estaria malament.

—Mira, la McGonagall —va dir el Frank, traient-lo de les seves cavil·lacions—. Ve cap aquí. Que n'heu fet alguna?

—No que jo sàpiga —va dir el James.

—A mi no em miris —va fer la Geena.

—Potter, fa estona que el busco —va dir la McGonagall.

—Jo no he estat.

—Oh, calli una mica —va dir la McGonagall, posant els ulls en blanc—. Volia parlar-li del ball d'hivern. Suposo que ja sap que els paladins obren el ball.

—Sí, i ja tinc parella, no es preocupi —va dir el James.

—No, no en té —va fer la McGonagall.

—Perdoni?

—He llegit fa una estona el... "l'infome" d'avui de la senyoreta Pandora —va explicar la McGonagall, com si llegís el diari, en comptes de la capsa de xafarderies—. No pot anar-hi amb una altra paladina. És tradició. Cada paladí ha de portar una parella, i si hi ha quatre paladins, han d'obrir el ball quatre parelles. És la tradició.

"Vol que li digui on es pot ficar les tradicions?" no era una bona resposta per donar-li a la McGonagall.

—Però, professora... —va començar el James.

—Ni professora, ni res —va fer-lo callar—. No hi anava amb la senyoreta Longbottom? Doncs torni-li a demanar, home, i de pas arregla la baralla que es porten... mira que dir-li allò...

Cal que la meva professora estigui al corrent de amb qui surto i amb qui em barallo i, sobretot, de com van anar les converses?, va pensar el James.

—Vol que vagi a buscar l'ALice i li digui que vagi amb mi al ball perquè resulta que no hi puc anar amb l'Elektra?

—Ha! —va fer el Frank al seu costat.

Bib bib biiib!

VIST:

Baralla de gatetes! E i Miss Simpatia estirant-se dels pèls en plena bugaderia! Ho han deixat tot fet un fàstic! Amb tanta escuma ni tan sols es distingeix qui és qui! Es pot saber on han après lluita lliure? Adjunto fotografia, però us asseguro que és molt millor en directe!

El quatre es van mirar i van arrencar a córrer cap allà. Quan van arribar ja hi havia una bona munió de gent. Es van apretar a la McGonagall per obrir-se pas fins a davant de tot, i es van trobar que l'escena estava parada, exceptuant l'escuma, que seguia creixent. De la llum del sostre en penjava la Lily, que s'hi havia enfilat com un mico per evitar l'escuma. I al mig, molla de cap a peus, hi havia la Sofia amb la vareta a la mà, i l'Alice i l'Elektra estirades als seus pes, inertes.

—Es pot saber...? —va exclamar la McGonagall quan va arribar.

—Les he hagut d'estabornir! —la va tallar la Sofia, que també semblava sorpresa—. Els impedimenta no els feien efecte! Pensava que es mataven!

*   *   *

Una hora més tard, l'Alice i l'Elektra estaven assegudes l'una al costat de l'altra escoltant l'esbroncada del Sòcrates i la McGonagall. Bé, de la McGonagall, en realitat; el Sòcrates només s'havia assegut i havia deixat fer la McGonagall, que es veia que hi tenia la mà trencada.

—Quina vergona! Barallar-se d'aquella manera i en un espai públic! És que no saben que la bugaderia és de tots? I han trencat vuit de les dotze rentadores! Ara tots a fer cua a rentar amb les quatre que queden.

—Li asseguro que no tinc la més mínima idea de què ha passat amb les... —va intentar dir l'Alice, però es va encongir un moment i tot quan la McGonagall va tornar a la càrrega.

—M'ÉS IGUAL EL QUE SÀPIGA O DEIXI DE SABER! VOSTÈ ES CREU QUE AIXÒ SÓN MANERES DE COMPORTAR-SE? COM DUES GOSSES EN CEL? QUINA VERGONYA! AIXÒ SEMBLA UNA GRANJA I NO UNA ESCOLA! SI PLATÓ AIXEQUÉS EL CAP I VEIÉS EN EL QUE S'HA CONVERTIT L'ACADÈMIA...!

L'Alice va posar els ulls en blanc. Si Plató aixequés el cap, es donaria contra la tapa. Val, molt bé, s'havien comportant com dues... dues gosses en cel o el que fos, molt bé. No les podien castigar i ja està? Calia tota aquella parafernàlia? Al final la deixaria sorda i s'hauria de comprar un sonotone. I sort que no eren a Hogwarts, perquè després el seu pare seguiria cridant, i la seva mare encara li enviaria un xiulet... aix!

—EM PREGUNTO COM S'HO FAN ELS DE DURMSTRANG I ELS DE BEAUXBATTONS, QUE MAI NO DÓNEN CAP PROBLEMA, NO SÉ SI S'HI HA FIXAT! DE MANERA QUE ESTAN LES DUES CASTIGADES, IGUAL QUE LA SENYORETA POTTER I LA SENYORETA ELEVTHERIADES, I S'ACABEN DE QUEDAR SENSE ANAR A VEURE LA SEGONA PROVA!

—Eh... —va fer l'Elektra.

—Sí, em... Minerva, si no et fa res, podríem posar-li un altre càstig a l'Elektra?

La McGonagall va quedar una mica desconcertada.

—Què? Oh! Ah! Sí... sí... eh...

—Una setmana sense sortir del recinte de l'escola —va dir el Sòcrates seriosament.

—Molt bé —va assentir l'Elektra que, de fet, tenia intensió de passar els següents dies al llit—. Podem marxar?

—Poden marxar —va dir la McGonagall—. Però tranquil·letes i separades!

L'Alice i l'Elektra es van aixecar i van sortir del despatx. Quan van ser a fora, es van mirar amb odi, i van marxar cada una en una direcció diferent. La'lice duia una bona esgarrapada a la cama, i li feia molt mal l'espatlla i el braç, però va veure que l'Elektra duia la marca de la seva mandíbula a l'avantbraç.

N'estava farta. Farta, farta, farta. D'aquella noia, que tothom la confongués amb ella. No hi tenia res a veure! Res, res, res! En cap dels sentits. Per això quan va entrar a l'habitació i s'hi va trobar a la Sofia menjant un iogurt desnatat li va allargar unes estisores.

—Oi que te'l talles tu, el cabell? —li va demanar.

—Sí —va assentir la Sofia, amb els ulls com plats—. M'heu espantat les dues! Si ho arribo a saber no et dic res...! Què us ha...?

—Talla'm el cabell —va contestar l'Alice—. Com et roti. Però que quedi molt diferent.

*   *   *

Era l'hora de sopar i el James, el Frank, l'Angelos i la Geena estaven asseguts a la taula de sempre.

—I l'Elektra? No l'he vista en tot el dia a part de...

—A l'habitació, es troba malament —va contestar la Geena—. Després li portaré sopar, perquè mengi una mica.

—Però es troba malament pel de... pel de normalment —va dir el James, mirant d'esquivar el que pels nois acostuma a ser un tema tabú—, o pel que li ha fet l'Alice?

—Pel de sempre —va contestar la Geena posant els ulls en blanc—. Però port una bona queixalada de l'Alice al braç...

—Déu n'hi do quines dues... —va dir l'Angelos, divertit—. El teu cosí Fred i el seu amic el ros han fet un munt de fotos i s'estan forrant venent-les als nois.

—Ja i suposo que tu no n'has comprat, oi? —va deixar-li anar la Frank de mala lluna.

—Noooo —va mentir de seguida l'Angelos, però li va picar l'ullet, recordant massa tard que estava parlant amb el germà d'un d'elles, i va canviar el posat i es va concentrar en el seu cap.

—Eh, mireu! —va murmurar algú.

—Alaaa! Que atrevida!

—Li queda genial!

—Caram!

Els quatre van aixecar el cap per mirar què passava. El James va empassar saliva. Era l'Alice? Era l'Alice! Guau! S'havia tallat el cabell... moltíssim! No li arribava a l'espatlla, però encara resultava més... ehem... sexy. El duia despuntat de les puntes i amb una mena de serrell llarg que li tapava part de la cara a trossos, amb molta gràcia. Se li marcaven més el pàmuls i se li veien més el ulls, cosa que feia que tingués un aspecte una mica més... salvatge. Va ocupar el seient del seu costat, que normalment era on seia l'Elektra i la Sofia es va asseure a l'altre seient buit. El James es va apressar a tancar la boca.

—Caram, et queda genial, Alice! —va exclamar la Geena.

—Testà molt bé! —va saltar el Frank—. I això a què ha vingut?

—Mira —va fer l'Alice encongint-se d'espatlles, conscient que quan feia allò es cabell es movia i brillava—, que estava avorrida de dur-lo com sempre, i la Sofia hi té molta traça.

Bib Bib Biiib

No els va fer falta obrir la caixa, ja sabien quina era la novetat de la nit.

—Per cert, ja que estàs aquí —va aprofitar el James veient que l'Alice estava de bon humor.... i per dissimular el fet que no li podia treure el ulls de sobre—. Em sap greu el que et vaig dir ahir...

—Ahà —va fer l'Alice, mirant-lo per sobre l'espatlla—. Alguna cosa més?

—Eh... —va fer el James desconcertat—. De fet, sí. Veuràs, és que resulta que tots els paladins han de portar una parella al ball que no pot ser un altre paladí.

L'Alice es va posar a riure. El James es va armar de paciència i va esperar que acabés.

—Ja estàs?

—Ahà.

—He pensat que... ehem... que ja que al principi hi anava amb tu...

—Espera, espera —el va tallar ella. Tots els de la taula els miraven en silenci—. No pot ser. No m'ho crec. M'ho estàs dient de broma, no? Suposo que no m'estaràs venint ara amb el conte del segon plat, oi?

—No! —va exclamar el James—. Jo...

—Tu només em vols com a última opció —va dir l'Alice, que es notava que s'ho estava passant bomba amb allò, i que volia fer-li empassar al James fins l'última de les paraules que li havia deixat anar la nit anterior.

I per allà el James no hi passava. Ja s'havia tornat a calentar.

—No —li va dir amb el mateix posat autosuficient—. Això és la meva última opció.

I es va posar de peu a la cadira, i després sobre la taula, assegurant-se de donar l'esquena a l'Alice. Es va posar les mans a la boca fent bocina i va cridar, rient per dins:

—A VEURE. NECESSITO PARELLA PEL BALL D'HIVERN. ALGUNA VOLUNTÀRIA...?

VIST:

50.000 nenes cridant com desesperades i matant-se entre elles al Partenó per ser la parell de J al ball d'hivern. Miss Simpatia abandonant la taula amb el seu nou tallat de cabell i apretant els punts amb força. La Rossa tapant-se la cara amb les mans. Poc més tard, Miss Simpatia tornant un vestit Gucci preciós a la botiga de l'Àgora. Sembla que finalment ha decidit no assistir al ball.