Un capvespre atrotinatUnapersona


Un capvespre atrotinat


Un capvespre atrotinat

L'Aale era al llit, amb els ulls closos, respirant profundament. La infermera ja li havia curat i netejat les ferides, però encara tenia restes de sang seca per la cara.

—N'ha perdut molta —havia dit—, però es posarà bé. Només necessita descansar.

No sabíem exactament què havia passat, només que de sobte un vendaval havia fet tremolar els vidres del castell d'Ilvermorny i el cel s'havia enfosquit. En mirar per la finestra, una au del tro enorme tenia l'Aale entre les urpes, contra el terra. La intervenció del guardabosc havia estat crucial per salvar-li la vida. L'Aale, però, s'havia desmaiat de seguida, així que ningú sabia què feia una au del tro al jardí de l'escola i per què l'havia atacat.

La professora ens havia donat permís per sortir de classe, i ara l'Aiyana i jo érem al costat del seu llit, preocupades. L'Aiyana havia intentat ajudar aplicant-li una pasta greixosa de color verd que, segons deia, utilitzaven a la seva tribu i anava molt bé. El cas és que ara l'Aale semblava una mena d'híbrid entre zombi i puré de carabassó.

La seva respiració va canviar i, parpallejant, va mirar-me.

—Shan...

—Aale! —vaig exclamar—. Estàs bé? Et fa mal res?

—Em fa mal tot, però estic bé.

—I l'au del tro? Com és que t'ha atacat? —va preguntar l'Aiyana.

—Volia... —va deixar anar una rialleta—. Volia domesticar-ne una.

—Volies domesticar una au del tro adulta?

—No, era una cria. El que passa és que no havia pensat en la mare —va afegir, amb una ganyota.

—Però per què? —vaig fer, confosa—. No en tens prou amb un cigne cantaire?

El somriure de l'Aale va eixemplar-se quan em va mirar amb els seus ulls riallers de color blau cel.

—No el volia per mi. Volia que fos el teu regal d'aniversari, Shan.

Vaig quedar-me muda, sense saber si havia d'emocionar-me o llançar-me al seu coll. Vaig optar per la primera opció.

—Aale... no calia, ja saps que no cal que em feu regals. I menys d'aquest tipus —vaig dir-li amb la veu trencada, agafant-li la mà.

—Però imagina-t'ho, Shan, enviar la propera carta a la teva família utilitzant una au del tro en comptes d'una òliba. Seria impressionant.

Vaig riure mentre ens foniem en una abraçada. Mai no m'havia imaginat que tindria una amistat tan profunda. En separar-nos vaig notar que m'havia quedat mitja cara plena d'algues enganxifoses. L'Aiyana va fer-les desapareixer amb un moviment de mà i va dir, amb un somriure trapella:

—Tampoc em sorprèn, tenint en compte la teva residència...

L'Aale va riure.

—Vols dir que enterrar-me sota un quilo de fang verd és gaire propi d'una Puckwudgie? Segur que no està ple de cucs? Suposo que m'has estat vigilant els forats del nas, no?

—En té alguns sí —va dir ella, com si res—. Però estan tots ben morts i aixafats, no et preocupis. Es podria dir que estàs cobert de cadàvers —va afegir, amb veu fantasmagòrica.

—Ecs. No pots treure-m'ho? Crec que ja deu haver fet efecte.

—Només si promets no tornar fer una ximpleria d'aquestes característiques —va replicar, posant-se seriosa.

—Fet. Sempre ho puc tornar a provar amb una serp banyuda.

L'Aiyana va riure i amb un moviment de mà tota la pasterada va desaparèixer.

—Per fi, la brisa del capvespre acariciant-me la cara! No sé com has pogut condemnar la meva pobra pell a estar aïllada de l'aire durant tanta estona, Aiyana —va dir, apuntant-la amb l'índex dramàticament.

Ella va posar els ulls en blanc.

—Au, va, pallasset —vaig dir, rient—. Ja et trobes bé?

—Em sento com si m'hagués passat un dia sencer caient per les escales del vestíbul, però sí, em sembla que estic bé.

L'Aiyana i jo vam seure als peus del llit. Ja feia un temps que, al capvespre, ens posàvem els tres a la finestra per contemplar la posta de sol. L'Aiyana ens havia explicat que era una tradició de la seva tribu; pel que semblava el sol tenia molta importància per ella. Al final, ens ho havia acabat per encomanar.

Aquell dia no vam poder observar-lo des de l'ampit de la finestra, però sí que ho vam fer junts, com sempre. Aquest era l'únic regal que volia.