Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Fòrum on pots enviar missatges de temes en general, que no puguis classificar a les altres categories.
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
Antares_Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 334
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black » dc. ago. 01, 2018 6:03 pm

Hola!
Aniré contestant un per un, però ja sabeu que les respostes van per tots! :ok

(Encara no domino el nou disseny de la pàgina... No sé per què no puc obrir els spoilers (vosaltres podeu?) i les imatges sembla que poso no es mostren... Provo de posar imatges, però per si de cas miraré d’explicar-me amb paraules (o remetre-us a imatges d’anteriors posts) per si tampoc no es veuen.)
Unapersona ha escrit: Però ara que ho sé no me'l perdré pas... això que no haguem de passar la nit en vetlla és un bon al·licient, també!
Espero que el poguessis veure!
Unapersona ha escrit:M'ha agradat com descrivies la dansa entre el sol i la lluna.
Thanks! El professor Halley s’alegra que t’hagi agradat. :mrgreen:

------------
Cass Ross ha escrit:Aquesta vegada sí que vaig poder veure l'eclipsi de lluna
Que bé! :ballar:
Cass Ross ha escrit:Em sembla que va ser la primera vegada en ma vida que vaig veure un eclipsi de lluna, o almenys un de lluna de sang.
No n’havies vist mai cap? :o Solar tampoc? La lluna de sang és característica dels eclipsis lunars. Es posa més o menys roja però l’efecte es produeix juntament amb el fenomen.
Cass Ross ha escrit:I la meva inexperiència va fer que em passés una bona estona esperant que la lluna desaparegués
L’astre en qüestió s’amaga del tot durant la fase màxima (o anul·lar, en el cas dels solars). Es diu que l’eclipsi comença en entrar en penombra, però es va veient fins que s’oculta del tot. I sí, passen hores.
Cass Ross ha escrit:No va ser fins al cap d'una bona estona (més del que voldria reconèixer), que vaig recordar que, de fet, des d'on era només veia un eclipsi parcial (la lluna roja)
Què vols dir? Que la lluna roja pertany als eclipsis parcials?? No ho entenc... :think:
Cass Ross ha escrit:i no pas un eclipsi total de lluna. O això no passa mai? Vull dir, que així com en un eclipsi total de sol es pot dir que el sol 'desapareix' perquè queda completament tapat per la lluna, la lluna no desapareix del tot del cel, oi? No sé si s'entén.
Què dius que «no passa mai»? A què et referies?
En els eclipsis de Sol, la fase màxima també s’anomena ‘anul·lar’ precisament perquè queda un anell lluminós al voltant del cercle negre que fa la Lluna. Segur que ho has vist moltes vegades, ni que sia en fotografies. Perquè el Sol és més gran que la Lluna, i per tant aquesta no pot cobrir tot el cercle lluminós que és el Sol. :sol
Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
el moment de màxima proximitat entre Mart i la Terra dels darrers quinze anys

Ostres, això no ho sabia, i també és molt interessant. Hi vaig parar atenció, perquè tu ho vas comentar, i va ser molt xulo de veure.
Mart és un planeta relativament fàcil de veure, i és visible a ull nu. Però no sempre el trobaríeu, si no és que seguiu els seus passos endavant i enrere. Excuses com aquestes (que es vegi passar tan a prop de la Lluna) són útil perquè el trobeu i el pugueu veure.
Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
Aquest eclipsi serà dels principals esdeveniments astronòmics que podran veure aquest estiu, juntament amb altres com l’oposició de Mart (del proper 31 de juliol) o l’habitual pluja d’estels de l’agost (Perseids).

Què vol dir, això de "l'oposició de Mart"? I la pluja d'estels d'agost (Perseids), es podrà veure a simple vista? És en algun dia en concret? Professor Halley, no em deixi amb les coses a mitges!
No patiu, que faré post dels Perseids. És una de les pluges d’estels habituals, però em sembla adequat parlar d’aquesta principalment perquè la majoria sou de vacances i teniu oportunitat de trobar llocs sense llum (si a casa no en teniu). Els Perseids tenen el seu punt àlgid a la desena de l’agost. Cap a l’11-12 d’agost, per sant Llorenç (vaja, que per alguna cosa n’hi diuen ‘Les llàgrimes de Sant Llorenç’. Potser us sona més amb aquest nom). Ampliarem en el post i afegiré coses d’altres pluges d’estels habituals. :celles:

I em demanes també què és l’oposició de Mart. Bé, l’oposició descriu una determinada posició dels astres. És la situació en la qual un cos dels Sistema Solar es troba en un lloc diametralment oposat al Sol (és a dir, a 180º). Està bé perquè aleshores el cos es troba al sud a mitjanit (es fa més fàcil de localitzar) i és visible durant tota la nit. A més, és el millor moment per observar els planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) perquè es troben més propers a la Terra.

Els planetes inferiors (Mercuri i Venus) no es poden trobar en oposició. :no


Ok, amb això no confongueu:
Planetes interiors: Qualsevol dels planetes del Sistema Solar amb òrbites interiors al cinturó d'asteroides —el qual es troba entre Mart i Júpiter (Mercuri, Venus, la Terra i Mart).
P. exteriors: Qualsevol dels planetes del Sistema Solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides (Júpiter, Saturn, Urà, Neptú).

P. inferiors: Els que es troben més a prop del Sol que no pas la Terra (Mercuri i Venus).
P. superiors: Aquells amb òrbites exteriors a la de la Terra (Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú = els planetes exteriors i Mart) (De vegades s’hi inclouen els planetes nans, atès que són més lluny del Sol que no pas la Terra).

D’acord amb la redefinició de planetes del 2006, Plutó es considera un planeta nan o menor o planetoide (com Ceres o com Eris), atès que comparteixen tres característiques amb els planetes, però en difereixen a causa dels trets de les seves òrbites (cosa que suggereix que tenen un origen diferent dels planetes). :riure: Això dels planetes nans m’apassiona. :riure:


Imatge
A la imatge poso planetes, però la Lluna també pot trobar-se en oposició, només que aleshores el dibuix seria diferent.

Facilitant i simplificant la definició, podríem dir que oposició seria quan la Terra es troba entre l’astre en qüestió (en aquest cas, Mart) i el Sol.

L’oposició és un aspecte o configuració de l’òrbita de dos astres que es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats. Dos astres amb longitud celeste geocèntrica que difereix en 180°. Només els planetes exteriors i la Lluna poden trobar-se en oposició al Sol. La Terra es troba entre el Sol i el planeta (o la Lluna).

És a dir, que es pot dir que els eclipsis de Lluna són un cas particular d’oposició. 8)

Els aspectes defineixen relacions angulars entre astres. Altres aspectes a banda de l’oposició, hi ha d’altres aspectes, com ara la conjunció, el sextil o la quadratura.


Imatge

Però n’hi ha molts d’altres que es fan servir un xic menys.

Tots aquests símbols que també trobareu en calendaris lunars, cartes celestes d’astronomia, cartes astrals d’astrologia, a classe Futurologia, a Runes Antigues... :lol:

De fet, vaig pensar de fer post sobre l’oposició de Mart, però me’n vaig desdir perquè crec forma part de conceptes van més enllà (més cosa d’angles esfèrics i números, que no podeu gaudir tant en observació i que de moment tindrien poc sentit per vosaltres fins que no domineu la part de fases lunar i d’eclipsis) que ara per ara no cal que entengueu i també perquè crec que és una "observació complicada". No és que sia difícil de veure, és que és una observació de diversos dies, i hauríeu d’anar apuntant posicions (o estar-ne al cas) durant uns dies. I és que no es veu que Mart es trobi entre la Terra i el Sol. El que veuríeu és que avança i retrocedeix durant uns dies abans i uns dies després que es produeixi l’oposició en si.

No sé si heu estudiat el sistema dels epicicles de Ptolemeu. Es tracta d’un sistema proposat per explicar (d’entre altres coses) els moviments de retrogradació de Mart en un model geocèntric. És a dir, que pretenia explicar per què Mart tenia aquella trajectòria tan estranya (d’avançar i de retrocedir, diferenciant-se tant dels altres planetes) si s’acceptava que la Terra era al centre de l’Univers. Ptolomeu va col·locar uns epicicles, que eren trajectòries de Mart que també giraven al voltant de la Terra. Us convido a fer-hi un cop d’ull. :elis

Avui dia, ja no expliquem el Sistema Solar amb el models ptolemaics de les ‘esferes planetàries’, sinó que expliquem aquests moviments retrògrads amb l’heliocentrisme. El comportament peculiar de Mart sempre ha estat uns dels malsons/passions dels màgics astrònoms. :deumeu

Si us interessa, ja en tornarem a parlar més endavant. Pot ser que en faci un post més ampliat. Potser si parlem del geocentrisme i de l’heliocentrisme, i de com podem veure que tot encaixa molt més si defensem aquest segon model, amb experiències que podem fer. Sí, podria estar bé... (ho heu de dir vosaltres).
Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
Els eclipsis lunars sempre coincideixen amb llunes plenes, i els solars coincideixen amb el moment de la lluna nova. No és pas una mera casualitat que l'eclipsi coincideixi amb la lluna plena, és una condició.

Tampoc ho sabia, això! Per què és una condició, com si diguéssim? Hi han trobat alguna explicació, els muggles?
Per això mateix vaig posar que repasséssim un xic els apunts del post anterior. En aquest punt, em refereixo especialment al de les fases de la Lluna (si podeu recuperar les imatges d’aquell post, millor, però miraré d'inserta-la per aquí).

Imatge

Has de mirar la imatge com si tingués profunditat. És a dir, la imatge queda tota a un mateix pla (el pla de la pantalla), però has de pensar que cada cos queda més o menys ‘’amunt’’ o ‘’avall’’ (entenent que no existeix cap d’aquests conceptes...).

Si t’hi fixes, en una lluna nova la llum del Sol cau a l’esquena del satèl·lit, per tant, des de la Terra no la veiem. I les fases intermèdies, veiem només el tros il·luminat pel Sol. En la lluna plena, el Sol il·lumina completament la cara visible de la Lluna, fent que des de la Terra la vegem sencera. Això són les fases de la Lluna, en el seu cicle de vint-i-vuit dies.

Hem dit que els eclipsis es produeixen:
-E. de Sol: la Lluna es troba entre el Sol i la Terra, de manera que tapa el Sol.
-E. de Lluna: La Terra es troba entre la Lluna i el Sol, de manera que la Terra fa ombra sobre la Lluna, és a dir que interfereix i tapa la llum del Sol que hauria d’arribar a la Lluna.
Ara bé, cal que els tres astres es trobin en el mateix pla. Sinó, tindríem eclipsis cada vint-i-vuit dies :| , seguint el cicle de fases de la Lluna.

Quan diem que els eclipsis solars es produeixen sempre en lluna nova, i els lunars amb lluna plena; ens referim que aquesta és la posició que han d’adoptar (compara el dibuix amb les aliniacions que comento) per tal que es produeixi l’eclipsi respectiu. La particularitat de l’eclipsi és que els tres astres es troben en el mateix pla; aquesta n’és la clau.

A veure si podeu veure aquesta imatge i us és útil ;)

Imatge

Recordeu el títol del post: en l’eclipsi lunar, «la Terra fa el préssec enmig del ball de noces del Sol i la Lluna». Us servirà de regla mnemotècnica.

Cass Ross ha escrit:I, pel que fa a la comunitat màgica, s'ha fet algun estudi sobre si això afecta d'alguna manera especial als homes llops? Pobres!
És una idea molt interessant! :o Ho podríem mirar!
Cass Ross ha escrit:O sigui, que es necessita que els tres astres estiguin en un mateix pla i que la lluna sigui plena. Això vol dir que a vegades quan la lluna està en les altres fases, els tres astres es poden trobar en el mateix pla però com que no és lluna plena no hi ha eclipsi? Com s'explica? (Suposo que està relacionat a la pregunta anterior.)
Espero que amb l’explicació anterior ja t’hagi quedat clar (si no, digues-ho!) :ok

«O sigui, que es necessita que els tres astres estiguin en un mateix pla i que la lluna sigui plena.» En posició de plena o nova segons el tipus d’eclipsi.
«Això vol dir que a vegades quan la lluna està en les altres fases, els tres astres es poden trobar en el mateix pla però com que no és lluna plena no hi ha eclipsi? Com s'explica?» Si t’hi fixes, veuràs que les úniques fases que tenen els tres cossos en línia són les de plena i de nova. I és necessari que quedin aliniats i en el mateix pla (és a dir, en línia recta vist des de tot arreu) d’alguna manera per tal que la llum del Sol s’interrompi en algun punt. En el cas de l’eclipsi solar, la Lluna tapa el Sol perquè es col·loca davant seu; en el cas del lunar, és la Terra que no deixa que la Lluna s’il·lumini i llavor no la veiem.
Com he dit, no és ben bé que sigui lluna nova o lluna plena, és que és la fase que "tocaria".

Això de les fases de la lluna i els eclipsis són temes que solen quedar penjats a l’escola. S’expliquen des de la primària, però, pel que he vist, no acaben de quallar ens els alumnes... :nose Jo vaig tenir molt mal mestres en aquest camp i m’ho vaig haver de mirar pel meu compte (com gairebé tot...)... Crec que és un tema important, clau per entendre molts altres fets/conceptes en astronomia.
Cass Ross ha escrit:Va ser molt útil que afegissis l'horari, perquè d'aquesta manera vaig poder controlar més per quina fase anava o quan començava.
Sí, sempre és bo de tenir en compte! :ok
Cass Ross ha escrit:Moltes gràcies per aquest post tant explicatiu i útil!
L’Spútnik li farà saber al professor Halley! :mrgreen: Així us molestarà més durant les vacances :lol2: hahahhaaa
Cass Ross ha escrit:PS. Sé que plantejo moltes preguntes, massa i tot;
Tu pregunta! :ok
Cass Ross ha escrit:com a bon Ravenclaw buscaré algunes respostes pel meu compte ;)
I què has trobat? ;)

----------------------
Arwen Black ha escrit:El sortilegi que va fer al pergamí és una passada, professor Halley! Va ser molt gràfic i molt útil i molt maco! I que bé que enviés la carta, saber les hores em va anar bé ^^
(PD: De debò que m'encanta com vas descriure les interaccions entre la Terra, la Lluna i el Sol. I el fet que parant les mans sortissin reproduccions en miniatura. No ho sé, ha estat molt fàcil d'imaginar i m'ha agradat molt)
:mrgreen: El professor Halley em va dir que el va fer amb molt d’afecte pels seus alumnes ;)
Arwen Black ha escrit:De manera que, ja que l'eclipsi durava tanta estona, em vaig ben instal•lar amb una torxa i un llibre de Harry Potter, decidida a no marxar fins que la Lluna sortís o morir dessagnada pels mosquits en l'intent. I va funcionar! No això de morir dessagnada, ehem, lo de l'eclipsi.
Bon plan! XD I que bé que no morissis dessagnada...! :sua
Arwen Black ha escrit:Vaig deixar l'apagador a algú la setmana passada, però, i no la vaig poder veure gaire roja. O potser és perquè ja quedava poca estona d'eclipsi. Això m'ha fet sorgir la següent pregunta: és igualment roja durant tot l'eclipsi, o la tonalitat va disminuïnt quan s'acaba o quan comença?
El color, com he dit, depèn de l’atmosfera. Però també depèn d’on et trobessis. Com més a prop de l’horitzó es trobi l’espectador, més color i trobarà, atès que els raigs no es perdran tant. Potser et trobaves a molts metres per sobre del nivell del mar. De tota manera, si quedava poca estona d’eclipsi, devia ser durant la fase de penombra, o sia que ja no havia d’estar tenyida.
Arwen Black ha escrit:La diferència de tamany de Mart degut a la seva proximitat, es podia apreciar a ull nu? Normalment no sé on para i no sé com es veu quan no està tan a prop. Potser es veu menys brillant?
No crec pas que puguis apreciar una diferència de mida, però sí que notaràs que té més llum, que brilla més.
Arwen Black ha escrit:Em fa preguntar-me quins esdeveniments exclusius és probable que no visquem degut a que només tindran lloc en una altra època. Crec que el cometa Halley tenim possibilitats de veure'l si vivim prou, oi? Altra cosa serà que de tan grans ens vagi bé la vista...
És molt interessant, això que comentes. És que l’Univers és tan vell i tan jove que fa feredat. El nostre temps és tan ínfim comparat amb el seu, que un milió d’anys és un sospir... :calla
Sí, el període del cometa Halley oscil·la al voltant dels setanta-sis anys.
Arwen Black ha escrit:El que m'ha semblat més fascinant és per què roig, d'entre tots els colors
Com he explicat, és la longitud d’ona més llarga, la roja.

Imatge
Em sap greu que les dues imatges tinguin la dreta i l'esquerra canviades, però aquestes no les he fetes jo i són les millors que he trobat. Espero que no us feu cap embolic. Veure-ho que representen el mateix.
Imatge
La llum roja és la de longitud d'ona més llarga i de freqüència i energia més baixes.

És el mateix principi que és defensors de les teories del Big Bang expliquen l’expansió de l’Univers (segons ells, degut a l’Explosió) amb la longitud d’ona de la llum que rebem dels cossos. I aquesta longitud d’ona també explica per què tenim estels de llum roja o ataronjada (com Antares, Betelgeuse o Aldebaran) i d’altres de llum blavosa o blanca (com Bellatrix, Rigel, Sírius o Règulus). :atontat
Arwen Black ha escrit:Espero que ens mani algun treball sobre això durant el proper curs, no fos cas que, amb les vacances, se m'oblidi buscar-ne més informació... *Insertar emoticona de córrer darrere el propi cap*
Ah, així que vols treballar, eh! :riure: :riure: :riure:

Si teniu un parell de companys (amics, familiars, veïns que es deixin enganyar...), podeu fer de Terra i els altres dos un de Sol (amb una llanterna) i l’altre de Lluna (si fa servir una pilota grossa, ho veureu millor). Representeu els moviments de rotació i de translació de cadascú (menys el Sol, que queda quiet). Proveu de reproduir les fases de la Lluna (sempre veureu la mateixa cara del que fa de Lluna, però il·luminada de maneres diferents).

(Recordeu:
En les fases, la Lluna s’oculta perquè, tot i tenir tota una meitat de l’esfera completament il·luminada, des de la Terra veiem combinacions d’aquesta meitat il·luminada i de la cara fosca (tot i que sempre veiem la mateixa cara).
En els eclipsis, no veiem el Sol perquè la Lluna se’ns posa davant i interromp els seus raigs (solar), o la Terra s’interposa entre la Lluna i el Sol i evita que la llum solar arribi a la Lluna (lunar).
)

I canvieu-vos els papers. 8)

Si no aconseguiu ensarronar ningú per fer la representació, podeu fer recerca sobre els diversos models geocèntrics o heliocèntrics. :crits:

-----------

Espero que resulti instructiu! :clap:

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 402
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Cass Ross » dj. ago. 02, 2018 5:44 pm

Hola!
Antares_Black ha escrit:
Cass Ross ha escrit:Em sembla que va ser la primera vegada en ma vida que vaig veure un eclipsi de lluna, o almenys un de lluna de sang.
No n’havies vist mai cap? :o Solar tampoc?
És la primera vegada que veia un eclipsi de lluna, però sí que n'he vist, d'eclipsis de sol, abans!
Antares_Black ha escrit:
Cass Ross ha escrit:No va ser fins al cap d'una bona estona (més del que voldria reconèixer), que vaig recordar que, de fet, des d'on era només veia un eclipsi parcial (la lluna roja)
Què vols dir? Que la lluna roja pertany als eclipsis parcials?? No ho entenc... :think:
Cass Ross ha escrit:i no pas un eclipsi total de lluna. O això no passa mai? Vull dir, que així com en un eclipsi total de sol es pot dir que el sol 'desapareix' perquè queda completament tapat per la lluna, la lluna no desapareix del tot del cel, oi? No sé si s'entén.
Què dius que «no passa mai»? A què et referies?
Em sembla que bàsicament em vaig fer una mica de lio per culpa de la meva ignorància :oops:

Imatge

Em preguntava si l'eclipsi es veia diferent des d'aquí que no pas en zones on es veia tot l'eclipsi, com a, per exemple, la Índia. Per exemple, com es pot veure en la imatge d'aquí sobre. En un eclipsi de sol, a vegades depèn d'on siguis, podràs veure un eclipsi total de sol (que a vegades pot ser anul·lar, com comentes), però també hi haurà unes zones de penombra, pel que tinc entès, on l'eclipsi es veu com a parcial. (No sé si s'entén.) Pensava si amb un eclipsi de lluna passa el mateix, i nosaltres estan a Europa l'hauríem vist diferent que no pas algú que està a la Índia, per exemple. Però he estat buscant una mica, i em sembla que no, oi? Que la lluna roja es veu igual a tot arreu, que el punt àlgid de l'eclipsi és la lluna roja (i no pas que la lluna desaparegui com si fos lluna nova, volia dir - més o menys, això és el que passa quan hi ha un eclipsi de sol, que el sol 'desapareix' darrere la lluna), i que això és tot.

Moltes gràcies per l'explicació sobre l'oposició de Mart! Va ser molt xulo de veure Mart al cel tot sent conscient de què volia dir. N'havia buscat una mica d'informació pel meu compte, com vaig dir que faria, però tot el que havia trobat eren explicació massa tècniques que feien que no entengués ni un borrall, ja que tampoc trobava imatges tant clares com les que has compartit.

I també pel tema de les fases de la lluna! Crec que tens raó quan expliques que a l'escola a vegades aquestes coses d'astronomia no s'expliquen gairebé, perquè no recordo que m'ho haguessin explicat mai amb tanta claredat, això. Ara sí que definitivament entenc què volies dir amb això de la condició; així doncs, es pot dir que els eclipsis de lluna passen amb la lluna plena, i els eclipsis de sol, amb la lluna nova, oi?

Em sembla que no em deixo res ^^

Cass
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Antares_Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 334
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black » dj. ago. 09, 2018 10:38 pm

Observació 5:

PLUJA ESTEL·LAR ESTIUENCA
(Els Perseids)

Quan els alumnes van tocar la carta que el seu mussol els lliurava, la veu delicada del seu professor d’Astronomia va sonar:

«Preparin-se per un nou espectacle, alumnes! Facin-se un lloc entre el públic i acomodin-se un una gandula: Aquest cap de setmana els espera una pluja d’estels!»

La carta del professor Halley d’aquella ocasió es va comportar una manera estranya... No es deixava llegir. El pergamí es va convertir en una mena de mitja esfera sobre el terra, com una gran cúpula d’energia...

«En les pluges d’estels —explicava la veuno cauen estels. Però tampoc... no són fades atrapades a la cúpula del món que cauen...»

La cúpula màgica es va omplir de puntets lluminosos. Eren fades que es deixaven caure a poc a poc dins de la semi-esfera, i desapareixien al seu interior...

«No passa tampoc com l’estrella del poema que, emmirallada a l’aigua de la mar, cau un vespre del cel perquè la crida l’estrella de mar —seguia la veu, i un estel petit i una estrella de mar es van abraçar dins la cúpula encantada—. No.»

»Sinó que es tracta de meteors...


Un meteor és una línia de llum en el cel, provocada per una petita partícula de pols o un tros de roca provinent de l'espai. Quan passen a prop de la Terra, són atrets per la força de la gravetat i, en entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre, el fregament fa que es cremi i esquinci el cel nocturn amb un instant de llum.

Podem veure un estel fugaç quan menys ens ho esperem, però periòdicament la Terra, la Nostra Nau, en el seu viatge per l’espai passa per una zona on normalment hi ha molta pols acumulada. Aquests cúmuls de pols i de roca tan particulars acostumen a venir de la cua d’algun cometa (també poden venir d'astroides). Així, quan la Terra travessa l'òrbita d'algun cometa (com ara, el cometa Halley) podem veure caure molts estels fugaços en poca estona.

Aquestes pluges es repeteixen anualment en les mateixa dates, i sempre veiem venir els meteors des de la mateixa direcció. Reben els seus noms segons la constel·lació d’on semblen venir, segons la seva orientació. Els d’aquest cap de setmana, els Perseids, semblen provenir de la constel·lació de Perseu, l’heroi grec que matà medusa.


Els meteors no sempre poden produir prou llum com perquè els vegem. Els meteors prou grans i brillants que deixen una estela llluminosa persistent en el firmament són els bòlids. Aquesta "estela" pot romandre visible durant diversos segons després de caure el meteor i, en casos excepcionals, durant diversos minuts. En algunes ocasions, el pas d'un bòlid va acompanyat per una sèrie d'explosions que podem arribar a sentir, com un espetec. Com si algú aparetés al nostre costat.

Sovint els bòlids no es cremen completament a l'atmosfera i, a mesura que van caient, aquests trossos de roca es van reduint. Però una part arriba a la superfície terrestre. Aquestes roques vingudes de l'espai són els meteorits.



COM S’ANOMENEN

Cada pluja d’estels rep el seu nom per la constel·lació (o de l'estrella brillant) d’on semblen provenir els meteors, i se’n substitueix el sufix per -ids. Per exemple, els Perseids, que ens ocupen ara, sembla que caiguin des de la constel·lació de Perseu.

El patró oficial adaptat al català demana que es faci concordar en masculí, però també ho podeu trobar escrit en femení, com ara les Perseides, les Leònides, etc. En diccionaris, en llibres en publicacions en paper els trobareu en masculí i pot ser que en publicacions no oficials o d’aficionats o, sobretot, escrits a la internet, els trobeu en femení.

Habitualment, porten una lletra grega (de vegades llatina) davant del nom, que se’ls assigna en relació al pic de la pluja. Com ara, les deta aquàrides (properes a l'estrella Delta Aquarii, la pluja es diria oficialment Aquariids. Se sol catalanitzar l'escriptura i en masculí, Aquàrids).

Els Perseids són una d’aquestes pluges d’estels anuals a ple estiu, cosa que fa que l’observació resulti molt agradable. Les nits d’estiu, que són suaus i amb una rebequeta senzilla en teniu prou per si refresca (tot depèn d’on feu l’observació, perquè hi ha llocs molts fred i us haureu d’abrigar molt bé).

Els Perseids pertanyen a les pluges més actives de l’any. Són ràpides, però moltes són brillants i una alta proporció d’aquestes deixen esteles persistents.

Els Perseids també es coneixen popularment com a Llàgrimes de Sant Llorenç. I és que el seu màxim es produeix les nits del voltant del dia en el qual se celebra aquest sant (el 10 d'agost).



VISIBILITAT

En algunes ocasions, la llum de la Lluna pot dificultar la visió dels meteors més febles, i la pluja no serà tan espectacular. Això passa sobretot quan hi ha Lluna plena, o molt crescuda. Però no es preocupin, perquè tenim la xamba que aquest cap de setmana hi haurà Lluna nova! :ballar:

Restin alerta i mirarin el cel amb atenció: en qualsevol moment un Perseid fugaç ens pot sorprendre amb una sobtada aparició.

Per assistir a una pluja de meteors no calen aparells; és molt millor gaudir-la a simple vista, per això he pensat que us poden amanir encara més aquestes vacances màgiques que espero que estiguin tenint. Però convé disposar d'una cadira reclinable i còmoda, que et permeti passar vàries hores observant el cel, en direcció a la constel·lació(Perseu) des de la qual s'origina la pluja i els seus voltants. En aquest cas, hen de mirar cap a l'est

image

També podeu aprofitar per intentar veure algun dels dels quatre planetes que per aquestes dates són més visible (atès que en aquesta època es troben ubicats a l'eclíptica: la línia que travessa el cel d'oest a est passant pel sud). Mart (que l’hem conegut força en la darrera observació), Venus (que segurament el deveu haver vist algun cop cap a la matinada, de matí. Com diu la cançó, demaneu que uns vingui a veure l’Estrella de la Fortuna), Júpiter (que el veureu gros i brillant) i Saturn.



HORARI

Els Perseids es poden observar des del 25 de juliol fins el 18 d’agost. Però tenen el seu màxim per Sant Llorenç (10 d’agost), és a dir a les nits d’entre el 9 i el 12 d’agost. Cada any, aquestes pluges d’estels es produeixen per les mateixes dates, tot i que la nit del seu moment màxim pot variar. En el cas dels Perseids, el deu d’agost és la clau, especialment la nit del deu a l’onze.

Les pluges sempre seran més intenses un cop avançada la nit, a partir de les dues de la matinada (a partir de la una si és una pluja d’hivern). Però no es preocupin, que abans d’aquestes hores ja podreu veure unes quantes esteles de llum! I, com més alta es trobi la constel·lació en qüestió (en els cas dels Perseids, la de Perseu), amb més claredat ho veuran, perquè no els molestarà la llum de l’horitzó.

Per localitzar Perseu, mirin cap a l'est.

A continuació, us deixo una taula amb les pluges d’estels més habituals:

Imatge

Penseu que les dates són aproximades (potser trobeu petites variacions) (Però, sobretot, si cerqueu dades, feu-ho en llibres! O, en tot cas, en pàgines oficials)

No totes les podreu observar amb facilitat, però la majoria sí.


«I, què hi fan encara observant aquest pergamí embruixat! —es va exclamar la veu—. Vagin a veure l’espectacle de veritat!»

»No es descuidin de portar a sobre alguna cosa per abrigar-se, que la poció pebretxús fa efecte de seguida, però us farà treure fum per les orelles durant uns dies! A les matinades sempre refresca, fins i tot a l'estiu (i ja no els dic el que pot fer a l'hivern!!).

Hem dit que els meteors són partícules petites de pols o trossos de roca que vénen de l'espai. Però no es tracta de pedres i prou. Segur que estan fetes d’alguna mena de pols màgia... Vénen d’indrets recòndits de l’Univers, i segur que viatjant a la cua d'un cometa han vist una pila de coses especials...

Quan mirem el cel i, en veure la cua incandescent que brilla en la foscor estelada, demanen un desig amb tota la il·lusió. Hi ha res de més màgic?


–-----------------------

Per cert, si teniu dubtes, recordeu que el professor Halley té un servei de correus privat molt eficaç! L’Spútnik pot fer la ronda també abans de l’observació perquè ho pugueu aclarir tot bé! ;)

Antares

PD: Us desafio a, quan veieu un estel fugaç, tanqueu els ulls per demanar un desig. A veure si en sou capaços! :elis
Hahahhaa O us emocioneu tant que només poseu ulls de Dobby, com taronges, i crideu avisant-ne! Això passa! :mrgreen: hahahaa
Antares_Black l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. nov. 06, 2019 1:03 am, en total s’ha editat 2 vegades.
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 6è
Alumne/a de 6è
Entrades: 227
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Unapersona » dl. ago. 13, 2018 7:51 pm

Hola professor Halley! Moltes gràcies per l'explicació. Malauradament, sembla que els núvols m'han tornat a jugar una mala passada i no he pogut veure els perseids. Entre això i que també em van tapar l'eclipsi, estic començant a pensar que algun bruixot malvat vol impedir-me seguir les lliçons d'astronomia. Coneixes algun encanteri per fer que els núvols s'apartin?

No coneixia la diferència entre meteor i bòlid, ni l'origen del nom de la pluja d'estels. De fet, jo les coneixia només com a Llàgrimes de Sant Llorenç.
Quan mirem el cel i, en veure la cua incandescent que brilla en la foscor estelada, demanen un desig amb tota la il·lusió. Hi ha res de més màgic?
Ja ho pots ben dir, pergamí vell parlant!

Una explicació molt interessant. Amb una mica de sort aprendré a dominar els núvols abans del novembre per poder veure els Tàurids!

(Per cert, el primer en què he pensat en llegir "Dracònids" a la taula és en una de les races que es poden jugar a l'univers de Dungeons and Dragons :riure: )
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona · Nova fanfic properament (no feu cas d'això de properament, ho poso aquí per autopressionar-me una mica)

Avatar de l’usuari
Antares_Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 334
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black » dj. nov. 07, 2019 10:15 pm

—Bon dia, alumnes —va dir el professor Halley, com un fanalet enmig de la Torre d’Astronomia, mentre els estudiants es distribuïen a l’interior del cercle envoltat merlets—. Què fan, de dos de dues a cinc de la tarda aquest dilluns? :mrgreen:

No era el primer cop que el professor Halley organitzava una classe de dia, però era una cosa que sempre xocava una mica. Especialment perquè la il·luminària de la seva túnica estrellada es veia un xic minvada sota el sol agradable de tardor. Tanmateix, la seva figura esvelta flotant i el quart de lluna penjant del seu barret de cucurutxo els recordaven que el professor Halley era tan excèntric per dins com per fora.

—No sé si recordaran el darrer fenomen que vam observar de dia...

Un alumne de primer baixet, pèl-roig i pigat va apartar la mà que li feia de visera sobre el front i va remenar el seus apunts amb nerviosisme. Portava poques setmanes a Hogwarts i no va trobar res que encaixés amb el que el professor Halley demanava. Es va desanimar un instant, però de seguida els seus ullets blaus i càndids van brillar amatents esperant, com la resta de l’alumnat, noves sorpreses del professor d’Astronomia.

Un alumne més gran es va apartar el serrell ros de la cara amb un cop de cap i va passejar els seus ulls jade per les notes dels seus pergamins. Al nen menut li van caure els rotlles a terra quan va veure que l’estudiant de cinquè trobava el que cercava: uns apunts plens de dibuixos preciosos d'el·lipses i d’esferes que giraven. Els planetes estaven pintats amb un estil més aviat artístic que no pas científic però l’encanteri incorporat feia la seva funció amb precisió. El nen va somriure, gaudint de la mà artística de l’alumne de Gryffindor.

El professor Halley estava a l’aguait que els alumnes canviaven cada any i que probablement no tots havíem assistit a aquella classe. Alguns, fins i tot, ja devien ser fora de Hogwarts... La percepció del temps no era el fort del professor Halley :lol: : Ja feia tres anys i mig de la darrera classe diürna.

—Es refereix al trànsit de Mercuri que vam observar el maig del 2016, professor? —va demanar l’estudiant de cinquè.

—Doncs sí! —va exclamar el professor Halley, ajuntant els palmells i els llargs dits sense fer cap so, com si els seus ossos fossin massa delicats per percudir les seves mans; i els seus ulls enfonsats de color gel van fer una llambregada als pergamins:—. Els seus dibuixos són excel·lents, senyor Finnigan-Thomas, excel·lents!

»No es preocupi, senyor Weasley —va afegir mirant l’alumne de primer, que ara s’ajupia a collir els seus rotlles—: Tindran el mateix plaer que els seus companys van tenir en el seu moment quan presenciïn l’espectacle el dilluns.

En sentir-se interpel·lat tan directament, el nen es va posar tan nerviós que les orelles i les galtes pigades se li van posar tan roges com els seus cabells i, vergonyós, va amagar el cap amb el coll groc de la túnica del seu uniforme. La nena del seu costat, que tenia els cabells encara més rojos, però els ulls trapelles d’un marró lluminós i duia l’escut dels lleons al pit, li va posar la mà a l’espatlla oposada.

Aquelles torxes càlides, tot i ser del color del gel, el van mirar afectuosament un darrer cop.


Observació 6:

TRÀNSIT DE MERCURI (11 novembre 2019)
(o... Madame Pomfrey, que tindria una poció antiberrugues? Al Sol li ha sortit una piga negra molt llejota!! :o )


—Com recordaran els alumnes que eren a la darrera classe (els remeto a l’Observació 3), un trànsit és el pas d’un cos celeste per davant del Sol. Es podria dir que l'eclipsi solar és un cas particular de trànsit (trànsit de Lluna); d’altres són el de Mercuri i el de Venus (els únics planetes que poden transitar, pel fet de ser els únics planetes interiors).
Spoiler:
Podeu anar a mirar el post de l’Observació 3, del trànsit de Mercuri del maig del 2016. Com que hi va haver el tancament de tinypic, la pàgina d’allotjament d’imatges que molts fèiem servir, he hagut de restablir moltes imatges no només de les fics, sinó també d’aquest tema, d’entre d’altres. He tornat a posar les imatges que he pogut a l’Observació 3 i ho aniré fent amb la resta de posts del tema. Us envio allà per no repetir-me. I aquí veurem les dades concretes del fenomen del dilluns i és millor que refresqueu la memòria per seguir-ho tot bé.

—Les taques solars poden confondre’ls i dificultar-los la identificació del petit planeta. Recorden què diferencia Mercuri d’una taca solar?

Una persona entre els alumnes de setè va alçar el braç tímidament:

Mercuri és un cercle perfecte i les taques solars són més... més... com irregulars... deformades... —va explicar-se, mirant trobar les paraules, bo i recordant el trànsit que havia presenciat quan feia tercer.

—Deformades? Així són més com... betzoars!

El professor Halley va riure afablement i va assentir:

—Això mateix, senyor Zeller —va dir i aquest li van relliscar les ulleres nas avall—: de forma, les taques solars són més irregulars. Veig que se’n recorda bé, estudiant Athro.

La noia de cara morena del seu costat del noi Slytherin el va mirar amb els seus grossos ulls cafè ben oberts:
—Un betzoart! —va xiuxiuejar—. Això és tot el que se t’acut per dir que tenen forma irregular??
—I què més en té?! —va exclamar, apujant-se les ulleres de pasta amb el dit tes i ella va posar els ulls en blanc.

—I hi ha moltes taques solars que es veuen molt més grans que Mercuri! —va seguir el professor—. A més, no es mouen tan ràpidament com es mou el planeta per davant del sol.

—És clar! —va exclamar un alumne amb la corbata escarlata descordada, i es va despentinar els cabells en gest sensacionalista:— Negra, rodona i ràpida; com quan colpeges ben fort una bala contra una serpota!

Brandava un bat de quidditch imaginari amb un somriure murri. El noi del llarg serrell ros li va passar un braç pel coll, i un noi de cabells ondulats i pòmuls alts i una noia de melena fosca i expressió perillosa van xocar la mà del seu amic en senyal aprovador. Els seus ulls mel van topar amb els ulls espurnejants d’un estudiant d’Slytherin amb una lluïssor de desafiament.

—Sí, sí, senyor Potter, com una bala de quidditch... —va somriure el professor amb la seva barbeta prominent—, però la rapidesa del moviment de Mercuri és relativa: en aquesta ocasió trigarà gairebé set hores a creuar el disc solar.

»Les taques restaran fixes a la superfície del Sol, el lleu moviment que podrien apreciar es deuria a la pròpia rotació solar. És a dir, si en cinc o minuts s’ha mogut una miqueta, és Mercuri; si segueix al mateix lloc, és una taca solar i han estat observant una altra cosa!

El professor Halley va deixar anar una petita riallada i va fer somriure el nen pèl-roig i la nena del seu costat.


FREQÜÈNCIA dels tràsits

Els trànsits planetaris són un fenomen astronòmic bastant infreqüent. En el cas de Mercuri, se’n produeixen una mitjana de tretze trànsits cada segle, mentre que de Venus tretze cada mil·lenni (de mitjana, uns quatre cops cada dos-cents quaranta-tres anys). I encara és més rar que coincideixin un trànsit de Mercuri i un de Venus...

Va dubtar un moment i va afegir:

—Però els alumnes sempre queden tan sorpresos que val més que no comenti quants anys s’haurien d’esperar per això (Aquesta bella impaciència de la joventut...).

»El proper trànsit de Mercuri es produirà en 2032 —El professor Halley va veure com els estudiants feien uns ulls com unes rememboles 8O —. Per què fan aquesta cara de sirena bullida? Però si serà d’aquí a no res!


VISIBILITAT

El trànsit serà àmpliament visible des de la major part de la Terra, incloses les Amèriques, els oceans Atlàntic i Pacífic, Nova Zelanda, Europa, l’Àfrica i l’oest de l’Àsia. :)

El trànsit no serà visible des de l’Àsia central i oriental, el Japó, Indonèsia i Austràlia. :(

Imatge
Mapa: Visibilitat del trànsit de Mercuri de l’11 de novembre del 2019
Spoiler:
En la seva totalitat:
-L’Amèrica del Sud y Central,
-L’Est de l’Amèrica del Nord
-L’Atlàntic
-L’extrem occidental de l’Àfrica
-Les illes Canàries
(En les cinc illes Canàries més occidentals el fenomen serà visible en la seva totalitat, encara que ens contactes finals tindran lloc molt a prop de l’horitzó.)

Només l’inici:
-L’Àsia occidental
-L’Àfrica
-Europa
A la península Ibèrica i a les illes Balears no serà visible en la seva totalitat (no pas a partir dels contacte d’emersió), perquè el Sol es pondrà duran el transcurs del trànsit.

Només el final:
-El Pacífic
-L’Amèrica del Nord
HORARI

L’Spútnik, el pit-roig australià inseparable del professor Halley, va irrompre a la Torre d’Astronomia amb el seu vol àgil. Es va atansar al bruixot amb unes piruetes.
—Oh, cert, cert... Ara els ho comento... :riure:

L’Spútnik va sobrevolar l’alumnat i es va posar amb afecte sobre l’espatlla d’una noia menuda de sisè que duia la túnica d’Slytherin. Aquesta el va rebre amb el seu somriure melòdic i va tornar a atendre el professor.

—Com que sempre em surten amb preguntes sobre l’horari a llocs lluny de Hogwarts (els recordo que dilluns hi ha classeNi amb un hipogrif, no arribarien gaire lluny), els deixo l’enllaç a aquest mapa interactiu creat per l’astrònom muggle Xavier M. Jubier. Els permetrà calcular amb exactitud els horaris en què es produirà cada un dels contactes des de la teva ubicació particular.

Espero que sàpiguen fer servir la tecnologia muggle... :deumeu


»El trànsit començarà abans de la sortida del Sol per als observadors de l’oest de l’Amèrica del Nord, i finalitzarà després de la posta del Sol per Europa, l’Àfrica, l’Àsia occidental i l’Orient Mitjà. Les regions on és visible tot el trànsit inclouen l’est de l’Amèrica del Nord, l’Amèrica Central i del Sud i l’Oceà Atlàntic.

»Des de la península Ibèrica i les Balears serà visible només en part, ja que el Sol s’amagarà abans que el trànsit hagi acabat. El proper trànsit de Mercuri visible d’inici a fi des de Catalunya i les Balears serà el dia 1 de juliol de 2039.
Característiques geocèntriques (hora oficial a la península Ibèrica i les Balears (a les Canàries, una hora menys)

Immersió
-contacto exterior 13:35h
-contacto interior 13:37h

Mínima distància 15 20h

Emersió
-contacto interior 19:02h
-contacto exterior 19:04h

(Les hores són aproximades i poden variar segons el lloc on us trobeu.)
Normalment els trànsits es veuen complets, és a dir, el planeta passa totalment per davant del Sol, però en algunes ocasions, es produeix un trànsit parcial, en el que Mercuri no arriba a “ficar-se” completament dins del disc solar. Això va passar en 1937 i 1999 (ho recordo com si fos ahir!) —el bruixot va posar ulls d’encantat i el sortilegi de levitació que li elevava els peus el va fer fer flotar uns pams més de l’habitual. Quan se’n va adonar, va tornar a la seva alçada normal— i no tornarà a succeir en el que queda de segle.


—Hi ha una cosa que notaran en observar el trànsit...

Aleshores va brandar la seva esvelta vareta tallant el cel. Una esfera lluminosa enorme va aparèixer al centre de la torre. L’Spútnik va saltar del coll verd de la túnica de l’alumna menuda i va giravoltar per sobre els caps dels estudiants. En arribar el sol encantat, es va fer tot ell una boleta. Era clar: l’Spútnik volia fer el paper de Mercuri.

L’ocell va passat per davant de l’esfera de llum (alguns alumnes van haver de moure’s d’on eren per veure-ho millor) un parell de vegades. A la primera va fer un revolt i a la segona va passar-hi traçant una línia recta.

—Ara sí que veiem la berruga del Sol! —va saltar una Slytherin amb la seva veu llampant, amb una nota de fàstic—. Quin mal aspecte...

—... i és que encara que Mercuri es desplaçarà en línia recta, visualment des de Catalunya semblarà que ho fa en un revolt. La nostra perspectiva canvia quan el Sol passa pel meridià sud.

Imatge
A l’esquerra: Pas de Mercuri tal com es veurà. A la dreta: Pas res al de Mercuri davant del Sol (en línia recta)


DURADA I ETAPES

En el trànsit de l’11 de novembre de 2019 (dilluns), Mercuri trigarà tres minuts i mig a “travessar” completament el llindar solar i una mica més de tres minuts en tornar a “travessar-lo per sortir-ne”.
Spoiler:
El següent gràfic mostra els temps de cada un dels quatre contactes i el moment de trànsit màxim. Totes les hores estan expressades en Temps Universal (TU):
Imatge

És important aclarir que els temps de contacte són geocèntrics, és a dir que estan calculats per a un observador hipotètic situat al centre de la Terra. De totes maneres, els temps de contacte locals no han de diferir en més de dos minuts per a qualsevol ubicació del planeta des d’on sigui visible el trànsit. Això es deu a l’efecte de la paral·laxi: el disc de Mercuri pot variar fins a gairebé setze segons d’arc la seva posició en el firmament, depenent de la localització geogràfica exacta de l’observador.
—Però en total durarà poc menys de set hores.

El Gryffindor que es despentinava va notar els ulls blau gel del professor que se li posaven indulgentment a sobre, i aquest va fer un mig somriure i es va gratar el clatell.

—La durada de cada trànsit és diferent, i pot arribar a durar fins a unes nou hores.

—Però... — va dubtar una Hufflepuff amb els cabells carbassa i es va rascar una cella; no ho tenia clar— Vostè ha dit que els eclipsis solars es poden considerar com un tipus de trànsit, oi? Així, com és que el trànsit de Mercuri durarà tantes hores i els eclipsis només duren pocs minuts?

—Ha fet una bona observació, senyoreta Price —va dir el professor Halley amb l’expressió entre pacient i satisfeta—. Hi ha força diferència pel que fa al temps, oi?

—Però això —va intervenir-la un nen que feia cara d’antílop i lluïa l’escut blau i bronze— deu ser perquè tenen mides diferents, oi, professor? Si una cosa és més petita, triga més a travessar la mateixa distància.

La noia de Hufflepuff no acabava d’estar-ne segura:

—Si fos per això... Seria la Lluna, el cos que aniria més a poc a poc. La Lluna és més petita que Mercuri...
Spoiler:
Això ho hem vist en classes anteriors:
Imatge
El professor Halley somreia i arquejava els seus ulls enfonsats. Semblava que gaudís del debat.

—Vostè ha arribat a un bon raonament, senyor Fleming —va dir el bruixot—, però la seva companya té raó: La Lluna és més petita que Mercuri. Però en realitat no difereixen gaire en les seves grandàries real. Però aaaah: Les aparences de vegades són la solució! :boig2:

Tots els estudiants presents van arrufar les celles; aquella expressió no era ben bé així, oi que no? :think:

—De fet , té a veure amb la distància de la Terra al cos en qüestió:

»La Lluna es troba molt més a prop de la Terra que no pas Mercuri. Això fa que, aparentment, ocupi molt més disc solar. Això fa que el moviment resulti molt més ràpid i el fenomen es produeixi més ràpidament que no pas en el cas de Mercuri. En aquest altre cas, és un objecte que es troba a milions de quilòmetres de la Terra i es veu molt més petit, com un punt sobre la superfície del Sol i, per tant, triga moltes més hores a recorre aquesta distància.

La noia de Hufflepuff va mirar el nen amb cara d’antílop a punt de somriure-li amb els seus ulls blaumar, però aquest va apartar la cara i els va tocar amb aire orgullós els seus cabells negres lluents.

—Perdoni, professor —va intervenir una noia de quart que de cintura cap amunt duia l’uniforme de Ravenclaw i de cintura cap avall portava pantalons curts i vambes de muggle, lluint els seus genolls pelats—. Quina és la importància dels trànsits planetaris en la història de l’astronomia?

—Celebro que em faci aquesta pregunta, senyoreta Winter —va fer el bruixot recol·locant-se el serrell blanc i fi dins el barret de cucurutxo—, perquè els trànsits han tingut una importància cabdal en la història de l’astronomia precisament pel que ara comentàvem.

»Durant els segles XVIII i XIX, s’organitzaven expedicions internacionals per tot el planeta per tal de mesurar la durada dels trànsits des de diversos punts de la superfície terrestre i, a partir d’aquestes mesures, determinar la distància al Sol.

—I un cop determinada, actualment...

—Actualment —va repetir el professor Halley, dubtant de la transcendència d’aquella paraula—, els trànsits són el principal mètode per la detecció de planetes extra-solars.

Allò va fer somriure uns quants estudiants somiadors. :adora


—Els principals esdeveniments que poden observar durant un trànsit són els anomenats ‘contactes’. Els recorden de la lliçó passada? Es tracta de quatre moments en què les circumferències dels discs de Mercuri i el Sol són tangents entre si, és a dir, estan en contacte en un sol punt. Evidentment, no es toquen realment.

La barbeta del bruixot va tornar a sobresortir quan somreia. L’Spútnik va cantar amb aprovació.

Imatge
Fase d’ingrés (contacte I i II)

-Primer contacte (C I) : L'instant en el qual el planeta “toca” el disc solar. Durarà tres minuts.

-Segon contacte (C II) : El disc del planeta es troba totalment davant del Sol. El pas de Mercuri davant del Sol durarà diverses hores (gairebé set hores i mitja).

-----
.......Màxim: L'instant el el qual Mercuri es trobarà visualment el més a prop possible del centre del disc solar. (L’instant en què els centres del Sol i de Mercuri estan separats per la menor distància angular.)

----

Fase de graduació (sortida) del trànsit (contactes III i IV)

-Tercer contacte (C III): El disc del planeta començar a sortir del solar. En aquest moment, només veurem part del planeta passant per davant del Sol. Durarà tres minuts.

-Quart contacte (C IV): En aquest darrer instant, el disc del planeta surt totalment de davant del Sol i acaba el trànsit. A partir d'aquest moment, ja no es pot observar el planeta. I es dóna per finalitzat el trànsit.

(Aquestes etapes són anàlogues als que poden observar-se en qualsevol trànsit (de Mercuri, de Venus o en un eclipsi anular de Sol)

—Just després del contacte II, i de nou just abans del contacte III —va explicar—, és probable que s’observi la ‘gota negra’. Recorden aquest efecte òptic?

Imatge
Etapes de l’efecte òptic de l’anomenada ‘gota negra’

»La gota negra dificulta determinar amb precisió el moment exacte de tots dos contactes. Aquest fenomen òptic visible durant un trànsit de Venus i, en menor mesura, en un trànsit de Mercuri, i pot disminuir segons s’emprin instruments millors i de més obertura, fins al punt que aquest efecte pot arribar a desaparèixer.


SEGURETAT (filtres i projecció)

Arribats a aquest punt de la classe, el professor Halley es va posar seriós. La seva expressió greu i la serenitat amb la qual brillaven els seus ulls de color gel va indicar als estudiants que era un apartat molt important.

—Com ja deuen saber, és molt perillós mirar el Sol directament —va dir—. Caldrà que es protegeixin els ulls si no volen patir lesions greus.

»Segur que coneixeu el gran bruixot de totes les ciències, d’entre d’altres astrònom, Galileu. Doncs ell va mirar el Sol a través d’un telescopi quatre cents anys enrere i va patir lesions permanents als ulls que el van conduir a la ceguesa (Oh, amico!). Queden avisats!

:sua
Spoiler:
No està confirmat que la ceguesa que va patir Galileu Galilei fos causada per les seves observacions, però és molt probable i és el que es creu.
Us deixo aquest post interessant sobre el tema.

Vaja, així com els ossos delicats del professor Halley, :lol: per haver viscut tant de temps a la Lluna xD
Imatge
Indicacions de seguretat

—Des de la perspectiva del planeta Terra, el diàmetre aparent de Mercuri serà unes cent cinquanta-vuit vegades menor al del Sol. Per això, és recomanable fer servir un telescopi amb un augment entre 50x i 100x per observar l’esdeveniment. En termes generals, els requeriments visuals i fotogràfics són similars als necessaris per observar taques solars i eclipsis de Sol: el telescopi ha de comptar amb els filtres adients per permetre una observació segura!

»I no, senyor Deathlock, els encanteris de confusió no li serviran per protegir-se del Sol poderós.

L’estudiant de Ravenclaw va arrufar les celles incrèdul. Feia segon i no havia assistit a la classe anterior sobre el trànsit de Mercuri; i es va sentir del tot delatat. Allò era precisament el que estava pensant: fer servir algun sortilegi d’aquesta mena, com un encantament kantabana o un d’ofuscació, per protegir-se dels rajos solars i estalviar-se la mandanga dels filtres. Semblava que el vell Halley no se li escapava res...

D’això sí que se’n recordaven els dos alumnes de Hufflepuff de sisè que es es van somriure per sota el nas en recordar de com es van embolicar per muntar la projecció... i al final va resultar que feia núvol...

—Si no compten amb filtres adients (les ulleres per veure eclipsis també, però no els seran útils a simple vista en un trànsit degut a la petitesa del disc de Mercuri, si no és que les combinen amb els binocles), és imprescindible emprar tècniques d’observació solar indirecta, com la projecció de la imatge del Sol en una superfície plana. La projecció és molt adequada per aquests casos: no cal disposar de telescopi (que seria necessari en observació directa degut a la mida de Mercuri), atès que qualsevol lent, com la d’uns binocles, funciona i diverses persones ho poden veure simultàniament.

»Amb un petit telescopi o uns prismàtics (que suportin la intensitat de la llum del sol) es pot fer una projecció sobre una pantalla blanca. Convé deixar refredar l’aparell cada pocs minuts d’observació, per evitar fer-lo malbé: cal recordar que un trànsit és un fenomen que transcorre lentament al llarg de diverses hores.


»Els explicaré com preparar la projecció —va dir el professor Halley i els alumnes de Hufflepuff fan xocar les mans. El noi de la trena de color palla, així com el seu amic, estava disposat a atendre per aprendre a protegir-se bé la vista.


Els presento dos possibles mètodes: amb prismàtics o telescopi; o amb una caixa de cartró.
MÈTODE 1:
(amb lents d’aparells)


Materials:
-Uns prismàtics o un telescopi
-Un suport (si no troben res, ho hauran de fer manualment)
-Un objecte que faci de pantalla (un full de paper, una paret llisa o un plat...)
-Un cartró (o un paper) prou gros per fer ombra
-Tisores, cúter... (o algun objecte per fer un forat)

Imatge
Esquema de projeccions, tant amb un telescopi com amb uns prismàtics

Passos:
1- Preparin la pantalla a l’exterior (aquí es projectarà el disc solar).

2- Col·loquin uns prismàtics o un telescopi (el que tinguin) en un suport. Aquest suport pot ser un trípode, una taula o una cadira, un faristol, una cornisa o un ampit de finestra.... Si no tenen res que ens pugui aguantar l’aparell (que sempre es pot trobar alguna cosa; s’ho organitzen amb el que tinguin), l’hauran d’aguantar amb la mà vostès mateixos.

3- Assegurin-se que tapen un dels tubs dels prismàtics (o del telescopi, si aquest és binocular). Això és tant perquè no els aparegui la imatge duplicada i també per seguretat. I MAI NO facin servir els binocles o el telescopi per mirar directament el Sol.

4- Facin un forat al centre del cartró i encaixin-lo a l’ocular lliure o al llarg del tub. L’objectiu ha d’estar encarat al sol i l’ocular amb el cartró a la pantalla; aliniats. La funció del cartró és fer ombra a la pantalla (també poden posar la pantalla en algun lloc amb ombra, mentre li arribi el raigs solars a través de la lent de l’aparell.

Sobre la pantalla, s’hauria de veure un cercle brillant de llum: és el disc del Sol.

5- Allunyin l’aparell de la pantalla (o l’aparell de la pantalla, segons el que tinguin més fix o més mòbil) prou com per fer que es projecti el disc solar amb una mida còmode (d’un plat, per exemple) per observar.

Podria ser que la imatge es veiés borrosa: aleshores enfoquin la imatge amb els binocles o el telescopi fins que estigui ben definida.

Haurien de poder veure les taques solars sobre la pantalla dins el disc solar.

6- Un cop muntat, ja estarà tot preparat per veure el trànsit en projecció. Només caldrà que identifiquin Mercuri i diverses persones podran gaudir de l’espectacle.

És important que controlin el temps que les lents dels aparells estan exposades al sol. Caldria que es deixessin refredar si s’escalfen massa per evitar danyar l’aparell.
Imatge
Muntatge de binocles per a projecció d’un eclipsi
MÈTODE 2:
(amb una camara obscura; una capsa)


Materials:
-Una capsa opaca (de cartró, per exemple). Si és prou grossa, hi podran posar el cap a dins. Sinó, una de sabates ja va bé i hi faran una finestreta.
-Un full de paper blanc
-Una agulla (o algun objecte per fer un forat)
-Tisores i llapis
-Cinta adhesiva
-Un tros de paper d’alumini

Imatge
Esquema de la construcció de la capsa fosca per la projecció

Passos:
1-Dibuixin el contorn de la base de la capsa de cartró al full de paper i retallin-lo.
2- Enganxin el rectangle de paper a la base de la capsa, per dins. Ens farà de pantalla.
3- Si la capsa és prou grossa per ficar-hi el cap, facin un forat a la base (o treguin-ne la tapa). Si no, retallin un rectangle en un lateral (farà de fintestreta de visualització).
4- A l’extrem oposat d’on hem enganxat la pantalla, retallin un forat rectangular (més o menys de 2cm de costat)
5- A sobre del forat rectangular, hi enganxen el tros de paper d’alumini (facin servir la cinta adhesiva per fixar-lo) i hi fan un petit forat al centre amb una agulla.
Imatge
Esquemes d’ús de la cambra fosca
Imatge



Poden construir la projecció com vulguin (amb una combinació dels tots dos mètodes o organitzant-se amb el que tinguin). Només han de tenir en compte els següent:
-No mireu mai el sol directament
-Controleu l’escalfament dels aparells (deixar-los refredar de tant en tant)
-Que la pantalla estigui, en la mesura del possible, a l’ombra (ja sia en un lloc amb ombra, o provocant-la amb un tros de cartró o dins d’una caixa).

Imatge
Muntatge amb binocles i caixa de cartró (Combinació dels mètodes 1 i 2)


En aquest segle (XXI, oi?), hi ha hagut tres Trànsits de Mercuri (el maig 2003, el novembre 2006 i el maig 2016: aquest darrer el recorden, oi que sí?). El quart serà aquest proper dia 11 de novembre i encara en quedaran deu més (els novembres de 2032, 2039, 2052, 2065, 2078, 2085 i 2098; i els maigs de 2049, 2062 i 2095). I el segle XXII, el maig de 2108, el novembre de 2111... Què? Que ja els resulta molt esperar-se fins al 2032? (en fi... aquesta joventut...)

Espero que no els resulti tanta espera aquest proper dilluns i que gaudeixin molt l’esdeveniment! :ok :ok :ok



I ja que domineu la tecnologia muggle, us deixo l’enllaç d’un vídeo que retransmetrà el trànsit en directe:
Trànsit de Mercuri 11 novembre 2019 (Directe)

Per més informació:
NASA Portal
(anglès)


Quan els alumnes ja començaven a desfilar per les escales de cargol, mentre el professor Halley contemplava com es ponia el sol amb la seva túnica flotant amb llum pròpia, algú s’obria pas fins a la torre. La sanadora va arribar panteixant amb un flascó que portava un ungüent estrany i molt dens que feia bombolles tot són, talment com si fos viu:

—Què és tanta insistència per la poció antiberrugues! —va exclamar Madam Pomfrey—. M’ha dit un ocellet que una tal Sol té una berrugueta a la cara. Apa, aquí en el remei, que jo tinc molta feina més urgent amb altres pacients!

Els alumnes van veure com plantava el flascó a terra i se’n tornava escales avall. Després l’Spútnik va aparèixer volant per sobre els seus caps i no vam poder reprimir una rialla! :lol2: :lol2:

--------------------------
Spoiler:
Espero que us hagi agradat la classe d’avui ^^ Ja sé que ja havíem vist un trànsit de Mercuri, però aleshores ens va fer mal temps i, a més, feia molt que no escrivia a aquest tema i em feia il·lusió.

Confio que hàgiu anat identificant alguns dels personatges :mrgreen:que hi he fet sortir. Fins ara havia fet les classes del professor Halley amb els personatges de Cròniques de Hogwarts (la fic comunitària que teníem), però he pensat que feia temps que que aquells estudiants ja no deuen ser a l’escola :deumeu (a la tardor del 2014 feien cinquè o sisè... Ara som el 2019!) i havia de canviar d’alumnes xD I, mira, al final he agafat una barreja de personatges del Retorn dels Black. Evidentment, el que faig sortir aquí no és cànon (cànon de la fic del Retorn, s’entén), entre altres coses perquè l’Arquimedes Halley no ensenya Astronomia, sinó que és la professora Borgil. Només respecto els cursos segons l’any: potser heu pogut notar alguna cosa que ha evolucionat o, fins i tot, alumnes que encara no coneixem, alguns precisament perquè encara no han començat primer. Comenteu-me una mica també això dels personatges: si us agrada, si us heu trobat, si hi ha res que no hàgiu entès...

I expliqueu-me si penseu veure el trànsit! :ok

Ah! Aviat Tindrem una nova activitat d’astronomia per fer! :calla

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 6è
Alumne/a de 6è
Entrades: 227
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Unapersona » ds. nov. 16, 2019 12:53 pm

Hola! Vaig veure que hi havia una nova classe fa uns dies però no he pogut venir fins ara... puc presentar un justificant? :mrgreen:

Bé, me l'he llegit ara i, encara que ja no hi fos a temps de mirar-lo (i igualment, els dilluns els tinc massa plens), l'he trobat molt interessant! Moltes coses ja em sonaven del trànsit anterior, però sempre va bé refrescar la memòria.

Com sempre, m'agrada molt l'equilibri que fas entre informació teòrica (molt ben explicada, per cert, no m'han quedat dubtes) i història. Tot plegat ho fa més llarg, però alhora també ho fa molt més amè i fàcil de seguir. Em fa molta gràcia el joc que fas amb l'edat del professor i aquests comentaris d'"aquests joves d'avui en dia" (tot i que això últim no és només el professor, qui ho diu, oi? :D), i l'escena final amb l'unguent m'ha fet gràcia també :lol: Per cert, rememboles? M'encanta aquesta paraula :lol2:

I els personatges! Al principi m'he pensat que eren personatges dels llibres (Finnigan, Weasley), però quan ha intervingut en Zeller hi he caigut. Molt guai! És com fer una fanfiction d'una fanfiction, no? Perquè es basa en els personatges però no és cànon. Bé, suposo que mentre no tenim capítols nous això és millor que res! :cry:

Doncs bé, ens veiem per aquí. Espero no fer tard la propera vegada!
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona · Nova fanfic properament (no feu cas d'això de properament, ho poso aquí per autopressionar-me una mica)

Respon