Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Fòrum on pots enviar missatges de temes en general, que no puguis classificar a les altres categories.
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
Antares_Black
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 384
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black »

Hola!
Aniré contestant un per un, però ja sabeu que les respostes van per tots! :ok

(Encara no domino el nou disseny de la pàgina... No sé per què no puc obrir els spoilers (vosaltres podeu?) i les imatges sembla que poso no es mostren... Provo de posar imatges, però per si de cas miraré d’explicar-me amb paraules (o remetre-us a imatges d’anteriors posts) per si tampoc no es veuen.)
Unapersona ha escrit: Però ara que ho sé no me'l perdré pas... això que no haguem de passar la nit en vetlla és un bon al·licient, també!
Espero que el poguessis veure!
Unapersona ha escrit:M'ha agradat com descrivies la dansa entre el sol i la lluna.
Thanks! El professor Halley s’alegra que t’hagi agradat. :mrgreen:

------------
Cass Ross ha escrit:Aquesta vegada sí que vaig poder veure l'eclipsi de lluna
Que bé! :ballar:
Cass Ross ha escrit:Em sembla que va ser la primera vegada en ma vida que vaig veure un eclipsi de lluna, o almenys un de lluna de sang.
No n’havies vist mai cap? :o Solar tampoc? La lluna de sang és característica dels eclipsis lunars. Es posa més o menys roja però l’efecte es produeix juntament amb el fenomen.
Cass Ross ha escrit:I la meva inexperiència va fer que em passés una bona estona esperant que la lluna desaparegués
L’astre en qüestió s’amaga del tot durant la fase màxima (o anul·lar, en el cas dels solars). Es diu que l’eclipsi comença en entrar en penombra, però es va veient fins que s’oculta del tot. I sí, passen hores.
Cass Ross ha escrit:No va ser fins al cap d'una bona estona (més del que voldria reconèixer), que vaig recordar que, de fet, des d'on era només veia un eclipsi parcial (la lluna roja)
Què vols dir? Que la lluna roja pertany als eclipsis parcials?? No ho entenc... :think:
Cass Ross ha escrit:i no pas un eclipsi total de lluna. O això no passa mai? Vull dir, que així com en un eclipsi total de sol es pot dir que el sol 'desapareix' perquè queda completament tapat per la lluna, la lluna no desapareix del tot del cel, oi? No sé si s'entén.
Què dius que «no passa mai»? A què et referies?
En els eclipsis de Sol, la fase màxima també s’anomena ‘anul·lar’ precisament perquè queda un anell lluminós al voltant del cercle negre que fa la Lluna. Segur que ho has vist moltes vegades, ni que sia en fotografies. Perquè el Sol és més gran que la Lluna, i per tant aquesta no pot cobrir tot el cercle lluminós que és el Sol. :sol
Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
el moment de màxima proximitat entre Mart i la Terra dels darrers quinze anys

Ostres, això no ho sabia, i també és molt interessant. Hi vaig parar atenció, perquè tu ho vas comentar, i va ser molt xulo de veure.
Mart és un planeta relativament fàcil de veure, i és visible a ull nu. Però no sempre el trobaríeu, si no és que seguiu els seus passos endavant i enrere. Excuses com aquestes (que es vegi passar tan a prop de la Lluna) són útil perquè el trobeu i el pugueu veure.
Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
Aquest eclipsi serà dels principals esdeveniments astronòmics que podran veure aquest estiu, juntament amb altres com l’oposició de Mart (del proper 31 de juliol) o l’habitual pluja d’estels de l’agost (Perseids).

Què vol dir, això de "l'oposició de Mart"? I la pluja d'estels d'agost (Perseids), es podrà veure a simple vista? És en algun dia en concret? Professor Halley, no em deixi amb les coses a mitges!
No patiu, que faré post dels Perseids. És una de les pluges d’estels habituals, però em sembla adequat parlar d’aquesta principalment perquè la majoria sou de vacances i teniu oportunitat de trobar llocs sense llum (si a casa no en teniu). Els Perseids tenen el seu punt àlgid a la desena de l’agost. Cap a l’11-12 d’agost, per sant Llorenç (vaja, que per alguna cosa n’hi diuen ‘Les llàgrimes de Sant Llorenç’. Potser us sona més amb aquest nom). Ampliarem en el post i afegiré coses d’altres pluges d’estels habituals. :celles:

I em demanes també què és l’oposició de Mart. Bé, l’oposició descriu una determinada posició dels astres. És la situació en la qual un cos dels Sistema Solar es troba en un lloc diametralment oposat al Sol (és a dir, a 180º). Està bé perquè aleshores el cos es troba al sud a mitjanit (es fa més fàcil de localitzar) i és visible durant tota la nit. A més, és el millor moment per observar els planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) perquè es troben més propers a la Terra.

Els planetes inferiors (Mercuri i Venus) no es poden trobar en oposició. :no


Ok, amb això no confongueu:
Planetes interiors: Qualsevol dels planetes del Sistema Solar amb òrbites interiors al cinturó d'asteroides —el qual es troba entre Mart i Júpiter (Mercuri, Venus, la Terra i Mart).
P. exteriors: Qualsevol dels planetes del Sistema Solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides (Júpiter, Saturn, Urà, Neptú).

P. inferiors: Els que es troben més a prop del Sol que no pas la Terra (Mercuri i Venus).
P. superiors: Aquells amb òrbites exteriors a la de la Terra (Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú = els planetes exteriors i Mart) (De vegades s’hi inclouen els planetes nans, atès que són més lluny del Sol que no pas la Terra).

D’acord amb la redefinició de planetes del 2006, Plutó es considera un planeta nan o menor o planetoide (com Ceres o com Eris), atès que comparteixen tres característiques amb els planetes, però en difereixen a causa dels trets de les seves òrbites (cosa que suggereix que tenen un origen diferent dels planetes). :riure: Això dels planetes nans m’apassiona. :riure:


Imatge
A la imatge poso planetes, però la Lluna també pot trobar-se en oposició, només que aleshores el dibuix seria diferent.

Facilitant i simplificant la definició, podríem dir que oposició seria quan la Terra es troba entre l’astre en qüestió (en aquest cas, Mart) i el Sol.

L’oposició és un aspecte o configuració de l’òrbita de dos astres que es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats. Dos astres amb longitud celeste geocèntrica que difereix en 180°. Només els planetes exteriors i la Lluna poden trobar-se en oposició al Sol. La Terra es troba entre el Sol i el planeta (o la Lluna).

És a dir, que es pot dir que els eclipsis de Lluna són un cas particular d’oposició. 8)

Els aspectes defineixen relacions angulars entre astres. Altres aspectes a banda de l’oposició, hi ha d’altres aspectes, com ara la conjunció, el sextil o la quadratura.


Imatge

Però n’hi ha molts d’altres que es fan servir un xic menys.

Tots aquests símbols que també trobareu en calendaris lunars, cartes celestes d’astronomia, cartes astrals d’astrologia, a classe Futurologia, a Runes Antigues... :lol:

De fet, vaig pensar de fer post sobre l’oposició de Mart, però me’n vaig desdir perquè crec forma part de conceptes van més enllà (més cosa d’angles esfèrics i números, que no podeu gaudir tant en observació i que de moment tindrien poc sentit per vosaltres fins que no domineu la part de fases lunar i d’eclipsis) que ara per ara no cal que entengueu i també perquè crec que és una "observació complicada". No és que sia difícil de veure, és que és una observació de diversos dies, i hauríeu d’anar apuntant posicions (o estar-ne al cas) durant uns dies. I és que no es veu que Mart es trobi entre la Terra i el Sol. El que veuríeu és que avança i retrocedeix durant uns dies abans i uns dies després que es produeixi l’oposició en si.

No sé si heu estudiat el sistema dels epicicles de Ptolemeu. Es tracta d’un sistema proposat per explicar (d’entre altres coses) els moviments de retrogradació de Mart en un model geocèntric. És a dir, que pretenia explicar per què Mart tenia aquella trajectòria tan estranya (d’avançar i de retrocedir, diferenciant-se tant dels altres planetes) si s’acceptava que la Terra era al centre de l’Univers. Ptolomeu va col·locar uns epicicles, que eren trajectòries de Mart que també giraven al voltant de la Terra. Us convido a fer-hi un cop d’ull. :elis

Avui dia, ja no expliquem el Sistema Solar amb el models ptolemaics de les ‘esferes planetàries’, sinó que expliquem aquests moviments retrògrads amb l’heliocentrisme. El comportament peculiar de Mart sempre ha estat uns dels malsons/passions dels màgics astrònoms. :deumeu

Si us interessa, ja en tornarem a parlar més endavant. Pot ser que en faci un post més ampliat. Potser si parlem del geocentrisme i de l’heliocentrisme, i de com podem veure que tot encaixa molt més si defensem aquest segon model, amb experiències que podem fer. Sí, podria estar bé... (ho heu de dir vosaltres).
Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
Els eclipsis lunars sempre coincideixen amb llunes plenes, i els solars coincideixen amb el moment de la lluna nova. No és pas una mera casualitat que l'eclipsi coincideixi amb la lluna plena, és una condició.

Tampoc ho sabia, això! Per què és una condició, com si diguéssim? Hi han trobat alguna explicació, els muggles?
Per això mateix vaig posar que repasséssim un xic els apunts del post anterior. En aquest punt, em refereixo especialment al de les fases de la Lluna (si podeu recuperar les imatges d’aquell post, millor, però miraré d'inserta-la per aquí).

Imatge

Has de mirar la imatge com si tingués profunditat. És a dir, la imatge queda tota a un mateix pla (el pla de la pantalla), però has de pensar que cada cos queda més o menys ‘’amunt’’ o ‘’avall’’ (entenent que no existeix cap d’aquests conceptes...).

Si t’hi fixes, en una lluna nova la llum del Sol cau a l’esquena del satèl·lit, per tant, des de la Terra no la veiem. I les fases intermèdies, veiem només el tros il·luminat pel Sol. En la lluna plena, el Sol il·lumina completament la cara visible de la Lluna, fent que des de la Terra la vegem sencera. Això són les fases de la Lluna, en el seu cicle de vint-i-vuit dies.

Hem dit que els eclipsis es produeixen:
-E. de Sol: la Lluna es troba entre el Sol i la Terra, de manera que tapa el Sol.
-E. de Lluna: La Terra es troba entre la Lluna i el Sol, de manera que la Terra fa ombra sobre la Lluna, és a dir que interfereix i tapa la llum del Sol que hauria d’arribar a la Lluna.
Ara bé, cal que els tres astres es trobin en el mateix pla. Sinó, tindríem eclipsis cada vint-i-vuit dies :| , seguint el cicle de fases de la Lluna.

Quan diem que els eclipsis solars es produeixen sempre en lluna nova, i els lunars amb lluna plena; ens referim que aquesta és la posició que han d’adoptar (compara el dibuix amb les aliniacions que comento) per tal que es produeixi l’eclipsi respectiu. La particularitat de l’eclipsi és que els tres astres es troben en el mateix pla; aquesta n’és la clau.

A veure si podeu veure aquesta imatge i us és útil ;)

Imatge

Recordeu el títol del post: en l’eclipsi lunar, «la Terra fa el préssec enmig del ball de noces del Sol i la Lluna». Us servirà de regla mnemotècnica.

Cass Ross ha escrit:I, pel que fa a la comunitat màgica, s'ha fet algun estudi sobre si això afecta d'alguna manera especial als homes llops? Pobres!
És una idea molt interessant! :o Ho podríem mirar!
Cass Ross ha escrit:O sigui, que es necessita que els tres astres estiguin en un mateix pla i que la lluna sigui plena. Això vol dir que a vegades quan la lluna està en les altres fases, els tres astres es poden trobar en el mateix pla però com que no és lluna plena no hi ha eclipsi? Com s'explica? (Suposo que està relacionat a la pregunta anterior.)
Espero que amb l’explicació anterior ja t’hagi quedat clar (si no, digues-ho!) :ok

«O sigui, que es necessita que els tres astres estiguin en un mateix pla i que la lluna sigui plena.» En posició de plena o nova segons el tipus d’eclipsi.
«Això vol dir que a vegades quan la lluna està en les altres fases, els tres astres es poden trobar en el mateix pla però com que no és lluna plena no hi ha eclipsi? Com s'explica?» Si t’hi fixes, veuràs que les úniques fases que tenen els tres cossos en línia són les de plena i de nova. I és necessari que quedin aliniats i en el mateix pla (és a dir, en línia recta vist des de tot arreu) d’alguna manera per tal que la llum del Sol s’interrompi en algun punt. En el cas de l’eclipsi solar, la Lluna tapa el Sol perquè es col·loca davant seu; en el cas del lunar, és la Terra que no deixa que la Lluna s’il·lumini i llavor no la veiem.
Com he dit, no és ben bé que sigui lluna nova o lluna plena, és que és la fase que "tocaria".

Això de les fases de la lluna i els eclipsis són temes que solen quedar penjats a l’escola. S’expliquen des de la primària, però, pel que he vist, no acaben de quallar ens els alumnes... :nose Jo vaig tenir molt mal mestres en aquest camp i m’ho vaig haver de mirar pel meu compte (com gairebé tot...)... Crec que és un tema important, clau per entendre molts altres fets/conceptes en astronomia.
Cass Ross ha escrit:Va ser molt útil que afegissis l'horari, perquè d'aquesta manera vaig poder controlar més per quina fase anava o quan començava.
Sí, sempre és bo de tenir en compte! :ok
Cass Ross ha escrit:Moltes gràcies per aquest post tant explicatiu i útil!
L’Spútnik li farà saber al professor Halley! :mrgreen: Així us molestarà més durant les vacances :lol2: hahahhaaa
Cass Ross ha escrit:PS. Sé que plantejo moltes preguntes, massa i tot;
Tu pregunta! :ok
Cass Ross ha escrit:com a bon Ravenclaw buscaré algunes respostes pel meu compte ;)
I què has trobat? ;)

----------------------
Arwen Black ha escrit:El sortilegi que va fer al pergamí és una passada, professor Halley! Va ser molt gràfic i molt útil i molt maco! I que bé que enviés la carta, saber les hores em va anar bé ^^
(PD: De debò que m'encanta com vas descriure les interaccions entre la Terra, la Lluna i el Sol. I el fet que parant les mans sortissin reproduccions en miniatura. No ho sé, ha estat molt fàcil d'imaginar i m'ha agradat molt)
:mrgreen: El professor Halley em va dir que el va fer amb molt d’afecte pels seus alumnes ;)
Arwen Black ha escrit:De manera que, ja que l'eclipsi durava tanta estona, em vaig ben instal•lar amb una torxa i un llibre de Harry Potter, decidida a no marxar fins que la Lluna sortís o morir dessagnada pels mosquits en l'intent. I va funcionar! No això de morir dessagnada, ehem, lo de l'eclipsi.
Bon plan! XD I que bé que no morissis dessagnada...! :sua
Arwen Black ha escrit:Vaig deixar l'apagador a algú la setmana passada, però, i no la vaig poder veure gaire roja. O potser és perquè ja quedava poca estona d'eclipsi. Això m'ha fet sorgir la següent pregunta: és igualment roja durant tot l'eclipsi, o la tonalitat va disminuïnt quan s'acaba o quan comença?
El color, com he dit, depèn de l’atmosfera. Però també depèn d’on et trobessis. Com més a prop de l’horitzó es trobi l’espectador, més color i trobarà, atès que els raigs no es perdran tant. Potser et trobaves a molts metres per sobre del nivell del mar. De tota manera, si quedava poca estona d’eclipsi, devia ser durant la fase de penombra, o sia que ja no havia d’estar tenyida.
Arwen Black ha escrit:La diferència de tamany de Mart degut a la seva proximitat, es podia apreciar a ull nu? Normalment no sé on para i no sé com es veu quan no està tan a prop. Potser es veu menys brillant?
No crec pas que puguis apreciar una diferència de mida, però sí que notaràs que té més llum, que brilla més.
Arwen Black ha escrit:Em fa preguntar-me quins esdeveniments exclusius és probable que no visquem degut a que només tindran lloc en una altra època. Crec que el cometa Halley tenim possibilitats de veure'l si vivim prou, oi? Altra cosa serà que de tan grans ens vagi bé la vista...
És molt interessant, això que comentes. És que l’Univers és tan vell i tan jove que fa feredat. El nostre temps és tan ínfim comparat amb el seu, que un milió d’anys és un sospir... :calla
Sí, el període del cometa Halley oscil·la al voltant dels setanta-sis anys.
Arwen Black ha escrit:El que m'ha semblat més fascinant és per què roig, d'entre tots els colors
Com he explicat, és la longitud d’ona més llarga, la roja.

Imatge
Em sap greu que les dues imatges tinguin la dreta i l'esquerra canviades, però aquestes no les he fetes jo i són les millors que he trobat. Espero que no us feu cap embolic. Veure-ho que representen el mateix.
Imatge
La llum roja és la de longitud d'ona més llarga i de freqüència i energia més baixes.

És el mateix principi que és defensors de les teories del Big Bang expliquen l’expansió de l’Univers (segons ells, degut a l’Explosió) amb la longitud d’ona de la llum que rebem dels cossos. I aquesta longitud d’ona també explica per què tenim estels de llum roja o ataronjada (com Antares, Betelgeuse o Aldebaran) i d’altres de llum blavosa o blanca (com Bellatrix, Rigel, Sírius o Règulus). :atontat
Arwen Black ha escrit:Espero que ens mani algun treball sobre això durant el proper curs, no fos cas que, amb les vacances, se m'oblidi buscar-ne més informació... *Insertar emoticona de córrer darrere el propi cap*
Ah, així que vols treballar, eh! :riure: :riure: :riure:

Si teniu un parell de companys (amics, familiars, veïns que es deixin enganyar...), podeu fer de Terra i els altres dos un de Sol (amb una llanterna) i l’altre de Lluna (si fa servir una pilota grossa, ho veureu millor). Representeu els moviments de rotació i de translació de cadascú (menys el Sol, que queda quiet). Proveu de reproduir les fases de la Lluna (sempre veureu la mateixa cara del que fa de Lluna, però il·luminada de maneres diferents).

(Recordeu:
En les fases, la Lluna s’oculta perquè, tot i tenir tota una meitat de l’esfera completament il·luminada, des de la Terra veiem combinacions d’aquesta meitat il·luminada i de la cara fosca (tot i que sempre veiem la mateixa cara).
En els eclipsis, no veiem el Sol perquè la Lluna se’ns posa davant i interromp els seus raigs (solar), o la Terra s’interposa entre la Lluna i el Sol i evita que la llum solar arribi a la Lluna (lunar).
)

I canvieu-vos els papers. 8)

Si no aconseguiu ensarronar ningú per fer la representació, podeu fer recerca sobre els diversos models geocèntrics o heliocèntrics. :crits:

-----------

Espero que resulti instructiu! :clap:

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 447
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Rang: Ravenclaw
Ubicació: Departament de Misteris

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Cass Ross »

Hola!
Antares_Black ha escrit:
Cass Ross ha escrit:Em sembla que va ser la primera vegada en ma vida que vaig veure un eclipsi de lluna, o almenys un de lluna de sang.
No n’havies vist mai cap? :o Solar tampoc?
És la primera vegada que veia un eclipsi de lluna, però sí que n'he vist, d'eclipsis de sol, abans!
Antares_Black ha escrit:
Cass Ross ha escrit:No va ser fins al cap d'una bona estona (més del que voldria reconèixer), que vaig recordar que, de fet, des d'on era només veia un eclipsi parcial (la lluna roja)
Què vols dir? Que la lluna roja pertany als eclipsis parcials?? No ho entenc... :think:
Cass Ross ha escrit:i no pas un eclipsi total de lluna. O això no passa mai? Vull dir, que així com en un eclipsi total de sol es pot dir que el sol 'desapareix' perquè queda completament tapat per la lluna, la lluna no desapareix del tot del cel, oi? No sé si s'entén.
Què dius que «no passa mai»? A què et referies?
Em sembla que bàsicament em vaig fer una mica de lio per culpa de la meva ignorància :oops:

Imatge

Em preguntava si l'eclipsi es veia diferent des d'aquí que no pas en zones on es veia tot l'eclipsi, com a, per exemple, la Índia. Per exemple, com es pot veure en la imatge d'aquí sobre. En un eclipsi de sol, a vegades depèn d'on siguis, podràs veure un eclipsi total de sol (que a vegades pot ser anul·lar, com comentes), però també hi haurà unes zones de penombra, pel que tinc entès, on l'eclipsi es veu com a parcial. (No sé si s'entén.) Pensava si amb un eclipsi de lluna passa el mateix, i nosaltres estan a Europa l'hauríem vist diferent que no pas algú que està a la Índia, per exemple. Però he estat buscant una mica, i em sembla que no, oi? Que la lluna roja es veu igual a tot arreu, que el punt àlgid de l'eclipsi és la lluna roja (i no pas que la lluna desaparegui com si fos lluna nova, volia dir - més o menys, això és el que passa quan hi ha un eclipsi de sol, que el sol 'desapareix' darrere la lluna), i que això és tot.

Moltes gràcies per l'explicació sobre l'oposició de Mart! Va ser molt xulo de veure Mart al cel tot sent conscient de què volia dir. N'havia buscat una mica d'informació pel meu compte, com vaig dir que faria, però tot el que havia trobat eren explicació massa tècniques que feien que no entengués ni un borrall, ja que tampoc trobava imatges tant clares com les que has compartit.

I també pel tema de les fases de la lluna! Crec que tens raó quan expliques que a l'escola a vegades aquestes coses d'astronomia no s'expliquen gairebé, perquè no recordo que m'ho haguessin explicat mai amb tanta claredat, això. Ara sí que definitivament entenc què volies dir amb això de la condició; així doncs, es pot dir que els eclipsis de lluna passen amb la lluna plena, i els eclipsis de sol, amb la lluna nova, oi?

Em sembla que no em deixo res ^^

Cass
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore
Avatar de l’usuari
Antares_Black
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 384
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black »

Observació 5:

PLUJA ESTEL·LAR ESTIUENCA
(Els Perseids)

Quan els alumnes van tocar la carta que el seu mussol els lliurava, la veu delicada del seu professor d’Astronomia va sonar:

«Preparin-se per un nou espectacle, alumnes! Facin-se un lloc entre el públic i acomodin-se un una gandula: Aquest cap de setmana els espera una pluja d’estels!»

La carta del professor Halley d’aquella ocasió es va comportar una manera estranya... No es deixava llegir. El pergamí es va convertir en una mena de mitja esfera sobre el terra, com una gran cúpula d’energia...

«En les pluges d’estels —explicava la veuno cauen estels. Però tampoc... no són fades atrapades a la cúpula del món que cauen...»

La cúpula màgica es va omplir de puntets lluminosos. Eren fades que es deixaven caure a poc a poc dins de la semi-esfera, i desapareixien al seu interior...

«No passa tampoc com l’estrella del poema que, emmirallada a l’aigua de la mar, cau un vespre del cel perquè la crida l’estrella de mar —seguia la veu, i un estel petit i una estrella de mar es van abraçar dins la cúpula encantada—. No.»

»Sinó que es tracta de meteors...


Un meteor és una línia de llum en el cel, provocada per una petita partícula de pols o un tros de roca provinent de l'espai. Quan passen a prop de la Terra, són atrets per la força de la gravetat i, en entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre, el fregament fa que es cremi i esquinci el cel nocturn amb un instant de llum.

Podem veure un estel fugaç quan menys ens ho esperem, però periòdicament la Terra, la Nostra Nau, en el seu viatge per l’espai passa per una zona on normalment hi ha molta pols acumulada. Aquests cúmuls de pols i de roca tan particulars acostumen a venir de la cua d’algun cometa (també poden venir d'astroides). Així, quan la Terra travessa l'òrbita d'algun cometa (com ara, el cometa Halley) podem veure caure molts estels fugaços en poca estona.

Aquestes pluges es repeteixen anualment en les mateixa dates, i sempre veiem venir els meteors des de la mateixa direcció. Reben els seus noms segons la constel·lació d’on semblen venir, segons la seva orientació. Els d’aquest cap de setmana, els Perseids, semblen provenir de la constel·lació de Perseu, l’heroi grec que matà medusa.


Els meteors no sempre poden produir prou llum com perquè els vegem. Els meteors prou grans i brillants que deixen una estela llluminosa persistent en el firmament són els bòlids. Aquesta "estela" pot romandre visible durant diversos segons després de caure el meteor i, en casos excepcionals, durant diversos minuts. En algunes ocasions, el pas d'un bòlid va acompanyat per una sèrie d'explosions que podem arribar a sentir, com un espetec. Com si algú aparetés al nostre costat.

Sovint els bòlids no es cremen completament a l'atmosfera i, a mesura que van caient, aquests trossos de roca es van reduint. Però una part arriba a la superfície terrestre. Aquestes roques vingudes de l'espai són els meteorits.



COM S’ANOMENEN

Cada pluja d’estels rep el seu nom per la constel·lació (o de l'estrella brillant) d’on semblen provenir els meteors, i se’n substitueix el sufix per -ids. Per exemple, els Perseids, que ens ocupen ara, sembla que caiguin des de la constel·lació de Perseu.

El patró oficial adaptat al català demana que es faci concordar en masculí, però també ho podeu trobar escrit en femení, com ara les Perseides, les Leònides, etc. En diccionaris, en llibres en publicacions en paper els trobareu en masculí i pot ser que en publicacions no oficials o d’aficionats o, sobretot, escrits a la internet, els trobeu en femení.

Habitualment, porten una lletra grega (de vegades llatina) davant del nom, que se’ls assigna en relació al pic de la pluja. Com ara, les deta aquàrides (properes a l'estrella Delta Aquarii, la pluja es diria oficialment Aquariids. Se sol catalanitzar l'escriptura i en masculí, Aquàrids).

Els Perseids són una d’aquestes pluges d’estels anuals a ple estiu, cosa que fa que l’observació resulti molt agradable. Les nits d’estiu, que són suaus i amb una rebequeta senzilla en teniu prou per si refresca (tot depèn d’on feu l’observació, perquè hi ha llocs molts fred i us haureu d’abrigar molt bé).

Els Perseids pertanyen a les pluges més actives de l’any. Són ràpides, però moltes són brillants i una alta proporció d’aquestes deixen esteles persistents.

Els Perseids també es coneixen popularment com a Llàgrimes de Sant Llorenç. I és que el seu màxim es produeix les nits del voltant del dia en el qual se celebra aquest sant (el 10 d'agost).



VISIBILITAT

En algunes ocasions, la llum de la Lluna pot dificultar la visió dels meteors més febles, i la pluja no serà tan espectacular. Això passa sobretot quan hi ha Lluna plena, o molt crescuda. Però no es preocupin, perquè tenim la xamba que aquest cap de setmana hi haurà Lluna nova! :ballar:

Restin alerta i mirarin el cel amb atenció: en qualsevol moment un Perseid fugaç ens pot sorprendre amb una sobtada aparició.

Per assistir a una pluja de meteors no calen aparells; és molt millor gaudir-la a simple vista, per això he pensat que us poden amanir encara més aquestes vacances màgiques que espero que estiguin tenint. Però convé disposar d'una cadira reclinable i còmoda, que et permeti passar vàries hores observant el cel, en direcció a la constel·lació(Perseu) des de la qual s'origina la pluja i els seus voltants. En aquest cas, hen de mirar cap a l'est

image

També podeu aprofitar per intentar veure algun dels dels quatre planetes que per aquestes dates són més visible (atès que en aquesta època es troben ubicats a l'eclíptica: la línia que travessa el cel d'oest a est passant pel sud). Mart (que l’hem conegut força en la darrera observació), Venus (que segurament el deveu haver vist algun cop cap a la matinada, de matí. Com diu la cançó, demaneu que uns vingui a veure l’Estrella de la Fortuna), Júpiter (que el veureu gros i brillant) i Saturn.



HORARI

Els Perseids es poden observar des del 25 de juliol fins el 18 d’agost. Però tenen el seu màxim per Sant Llorenç (10 d’agost), és a dir a les nits d’entre el 9 i el 12 d’agost. Cada any, aquestes pluges d’estels es produeixen per les mateixes dates, tot i que la nit del seu moment màxim pot variar. En el cas dels Perseids, el deu d’agost és la clau, especialment la nit del deu a l’onze.

Les pluges sempre seran més intenses un cop avançada la nit, a partir de les dues de la matinada (a partir de la una si és una pluja d’hivern). Però no es preocupin, que abans d’aquestes hores ja podreu veure unes quantes esteles de llum! I, com més alta es trobi la constel·lació en qüestió (en els cas dels Perseids, la de Perseu), amb més claredat ho veuran, perquè no els molestarà la llum de l’horitzó.

Per localitzar Perseu, mirin cap a l'est.

A continuació, us deixo una taula amb les pluges d’estels més habituals:

Imatge

Penseu que les dates són aproximades (potser trobeu petites variacions) (Però, sobretot, si cerqueu dades, feu-ho en llibres! O, en tot cas, en pàgines oficials)

No totes les podreu observar amb facilitat, però la majoria sí.


«I, què hi fan encara observant aquest pergamí embruixat! —es va exclamar la veu—. Vagin a veure l’espectacle de veritat!»

»No es descuidin de portar a sobre alguna cosa per abrigar-se, que la poció pebretxús fa efecte de seguida, però us farà treure fum per les orelles durant uns dies! A les matinades sempre refresca, fins i tot a l'estiu (i ja no els dic el que pot fer a l'hivern!!).

Hem dit que els meteors són partícules petites de pols o trossos de roca que vénen de l'espai. Però no es tracta de pedres i prou. Segur que estan fetes d’alguna mena de pols màgia... Vénen d’indrets recòndits de l’Univers, i segur que viatjant a la cua d'un cometa han vist una pila de coses especials...

Quan mirem el cel i, en veure la cua incandescent que brilla en la foscor estelada, demanen un desig amb tota la il·lusió. Hi ha res de més màgic?


–-----------------------

Per cert, si teniu dubtes, recordeu que el professor Halley té un servei de correus privat molt eficaç! L’Spútnik pot fer la ronda també abans de l’observació perquè ho pugueu aclarir tot bé! ;)

Antares

PD: Us desafio a, quan veieu un estel fugaç, tanqueu els ulls per demanar un desig. A veure si en sou capaços! :elis
Hahahhaa O us emocioneu tant que només poseu ulls de Dobby, com taronges, i crideu avisant-ne! Això passa! :mrgreen: hahahaa
Antares_Black l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. nov. 06, 2019 1:03 am, en total s’ha editat 2 vegades.
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 6è
Alumne/a de 6è
Entrades: 241
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Unapersona »

Hola professor Halley! Moltes gràcies per l'explicació. Malauradament, sembla que els núvols m'han tornat a jugar una mala passada i no he pogut veure els perseids. Entre això i que també em van tapar l'eclipsi, estic començant a pensar que algun bruixot malvat vol impedir-me seguir les lliçons d'astronomia. Coneixes algun encanteri per fer que els núvols s'apartin?

No coneixia la diferència entre meteor i bòlid, ni l'origen del nom de la pluja d'estels. De fet, jo les coneixia només com a Llàgrimes de Sant Llorenç.
Quan mirem el cel i, en veure la cua incandescent que brilla en la foscor estelada, demanen un desig amb tota la il·lusió. Hi ha res de més màgic?
Ja ho pots ben dir, pergamí vell parlant!

Una explicació molt interessant. Amb una mica de sort aprendré a dominar els núvols abans del novembre per poder veure els Tàurids!

(Per cert, el primer en què he pensat en llegir "Dracònids" a la taula és en una de les races que es poden jugar a l'univers de Dungeons and Dragons :riure: )
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona · Nova fanfic properament (no feu cas d'això de properament, ho poso aquí per autopressionar-me una mica)
Avatar de l’usuari
Antares_Black
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 384
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black »

—Bon dia, alumnes —va dir el professor Halley, com un fanalet enmig de la Torre d’Astronomia, mentre els estudiants es distribuïen a l’interior del cercle envoltat merlets—. Què fan, de dos de dues a cinc de la tarda aquest dilluns? :mrgreen:

No era el primer cop que el professor Halley organitzava una classe de dia, però era una cosa que sempre xocava una mica. Especialment perquè la il·luminària de la seva túnica estrellada es veia un xic minvada sota el sol agradable de tardor. Tanmateix, la seva figura esvelta flotant i el quart de lluna penjant del seu barret de cucurutxo els recordaven que el professor Halley era tan excèntric per dins com per fora.

—No sé si recordaran el darrer fenomen que vam observar de dia...

Un alumne de primer baixet, pèl-roig i pigat va apartar la mà que li feia de visera sobre el front i va remenar el seus apunts amb nerviosisme. Portava poques setmanes a Hogwarts i no va trobar res que encaixés amb el que el professor Halley demanava. Es va desanimar un instant, però de seguida els seus ullets blaus i càndids van brillar amatents esperant, com la resta de l’alumnat, noves sorpreses del professor d’Astronomia.

Un alumne més gran es va apartar el serrell ros de la cara amb un cop de cap i va passejar els seus ulls jade per les notes dels seus pergamins. Al nen menut li van caure els rotlles a terra quan va veure que l’estudiant de cinquè trobava el que cercava: uns apunts plens de dibuixos preciosos d'el·lipses i d’esferes que giraven. Els planetes estaven pintats amb un estil més aviat artístic que no pas científic però l’encanteri incorporat feia la seva funció amb precisió. El nen va somriure, gaudint de la mà artística de l’alumne de Gryffindor.

El professor Halley estava a l’aguait que els alumnes canviaven cada any i que probablement no tots havíem assistit a aquella classe. Alguns, fins i tot, ja devien ser fora de Hogwarts... La percepció del temps no era el fort del professor Halley :lol: : Ja feia tres anys i mig de la darrera classe diürna.

—Es refereix al trànsit de Mercuri que vam observar el maig del 2016, professor? —va demanar l’estudiant de cinquè.

—Doncs sí! —va exclamar el professor Halley, ajuntant els palmells i els llargs dits sense fer cap so, com si els seus ossos fossin massa delicats per percudir les seves mans; i els seus ulls enfonsats de color gel van fer una llambregada als pergamins:—. Els seus dibuixos són excel·lents, senyor Finnigan-Thomas, excel·lents!

»No es preocupi, senyor Weasley —va afegir mirant l’alumne de primer, que ara s’ajupia a collir els seus rotlles—: Tindran el mateix plaer que els seus companys van tenir en el seu moment quan presenciïn l’espectacle el dilluns.

En sentir-se interpel·lat tan directament, el nen es va posar tan nerviós que les orelles i les galtes pigades se li van posar tan roges com els seus cabells i, vergonyós, va amagar el cap amb el coll groc de la túnica del seu uniforme. La nena del seu costat, que tenia els cabells encara més rojos, però els ulls trapelles d’un marró lluminós i duia l’escut dels lleons al pit, li va posar la mà a l’espatlla oposada.

Aquelles torxes càlides, tot i ser del color del gel, el van mirar afectuosament un darrer cop.


Observació 6:

TRÀNSIT DE MERCURI (11 novembre 2019)
(o... Madame Pomfrey, que tindria una poció antiberrugues? Al Sol li ha sortit una piga negra molt llejota!! :o )


—Com recordaran els alumnes que eren a la darrera classe (els remeto a l’Observació 3), un trànsit és el pas d’un cos celeste per davant del Sol. Es podria dir que l'eclipsi solar és un cas particular de trànsit (trànsit de Lluna); d’altres són el de Mercuri i el de Venus (els únics planetes que poden transitar, pel fet de ser els únics planetes interiors).
Spoiler:
Podeu anar a mirar el post de l’Observació 3, del trànsit de Mercuri del maig del 2016. Com que hi va haver el tancament de tinypic, la pàgina d’allotjament d’imatges que molts fèiem servir, he hagut de restablir moltes imatges no només de les fics, sinó també d’aquest tema, d’entre d’altres. He tornat a posar les imatges que he pogut a l’Observació 3 i ho aniré fent amb la resta de posts del tema. Us envio allà per no repetir-me. I aquí veurem les dades concretes del fenomen del dilluns i és millor que refresqueu la memòria per seguir-ho tot bé.

—Les taques solars poden confondre’ls i dificultar-los la identificació del petit planeta. Recorden què diferencia Mercuri d’una taca solar?

Una persona entre els alumnes de setè va alçar el braç tímidament:

Mercuri és un cercle perfecte i les taques solars són més... més... com irregulars... deformades... —va explicar-se, mirant trobar les paraules, bo i recordant el trànsit que havia presenciat quan feia tercer.

—Deformades? Així són més com... betzoars!

El professor Halley va riure afablement i va assentir:

—Això mateix, senyor Zeller —va dir i aquest li van relliscar les ulleres nas avall—: de forma, les taques solars són més irregulars. Veig que se’n recorda bé, estudiant Athro.

La noia de cara morena del seu costat del noi Slytherin el va mirar amb els seus grossos ulls cafè ben oberts:
—Un betzoart! —va xiuxiuejar—. Això és tot el que se t’acut per dir que tenen forma irregular??
—I què més en té?! —va exclamar, apujant-se les ulleres de pasta amb el dit tes i ella va posar els ulls en blanc.

—I hi ha moltes taques solars que es veuen molt més grans que Mercuri! —va seguir el professor—. A més, no es mouen tan ràpidament com es mou el planeta per davant del sol.

—És clar! —va exclamar un alumne amb la corbata escarlata descordada, i es va despentinar els cabells en gest sensacionalista:— Negra, rodona i ràpida; com quan colpeges ben fort una bala contra una serpota!

Brandava un bat de quidditch imaginari amb un somriure murri. El noi del llarg serrell ros li va passar un braç pel coll, i un noi de cabells ondulats i pòmuls alts i una noia de melena fosca i expressió perillosa van xocar la mà del seu amic en senyal aprovador. Els seus ulls mel van topar amb els ulls espurnejants d’un estudiant d’Slytherin amb una lluïssor de desafiament.

—Sí, sí, senyor Potter, com una bala de quidditch... —va somriure el professor amb la seva barbeta prominent—, però la rapidesa del moviment de Mercuri és relativa: en aquesta ocasió trigarà gairebé set hores a creuar el disc solar.

»Les taques restaran fixes a la superfície del Sol, el lleu moviment que podrien apreciar es deuria a la pròpia rotació solar. És a dir, si en cinc o minuts s’ha mogut una miqueta, és Mercuri; si segueix al mateix lloc, és una taca solar i han estat observant una altra cosa!

El professor Halley va deixar anar una petita riallada i va fer somriure el nen pèl-roig i la nena del seu costat.


FREQÜÈNCIA dels tràsits

Els trànsits planetaris són un fenomen astronòmic bastant infreqüent. En el cas de Mercuri, se’n produeixen una mitjana de tretze trànsits cada segle, mentre que de Venus tretze cada mil·lenni (de mitjana, uns quatre cops cada dos-cents quaranta-tres anys). I encara és més rar que coincideixin un trànsit de Mercuri i un de Venus...

Va dubtar un moment i va afegir:

—Però els alumnes sempre queden tan sorpresos que val més que no comenti quants anys s’haurien d’esperar per això (Aquesta bella impaciència de la joventut...).

»El proper trànsit de Mercuri es produirà en 2032 —El professor Halley va veure com els estudiants feien uns ulls com unes rememboles 8O —. Per què fan aquesta cara de sirena bullida? Però si serà d’aquí a no res!


VISIBILITAT

El trànsit serà àmpliament visible des de la major part de la Terra, incloses les Amèriques, els oceans Atlàntic i Pacífic, Nova Zelanda, Europa, l’Àfrica i l’oest de l’Àsia. :)

El trànsit no serà visible des de l’Àsia central i oriental, el Japó, Indonèsia i Austràlia. :(

Imatge
Mapa: Visibilitat del trànsit de Mercuri de l’11 de novembre del 2019
Spoiler:
En la seva totalitat:
-L’Amèrica del Sud y Central,
-L’Est de l’Amèrica del Nord
-L’Atlàntic
-L’extrem occidental de l’Àfrica
-Les illes Canàries
(En les cinc illes Canàries més occidentals el fenomen serà visible en la seva totalitat, encara que ens contactes finals tindran lloc molt a prop de l’horitzó.)

Només l’inici:
-L’Àsia occidental
-L’Àfrica
-Europa
A la península Ibèrica i a les illes Balears no serà visible en la seva totalitat (no pas a partir dels contacte d’emersió), perquè el Sol es pondrà duran el transcurs del trànsit.

Només el final:
-El Pacífic
-L’Amèrica del Nord
HORARI

L’Spútnik, el pit-roig australià inseparable del professor Halley, va irrompre a la Torre d’Astronomia amb el seu vol àgil. Es va atansar al bruixot amb unes piruetes.
—Oh, cert, cert... Ara els ho comento... :riure:

L’Spútnik va sobrevolar l’alumnat i es va posar amb afecte sobre l’espatlla d’una noia menuda de sisè que duia la túnica d’Slytherin. Aquesta el va rebre amb el seu somriure melòdic i va tornar a atendre el professor.

—Com que sempre em surten amb preguntes sobre l’horari a llocs lluny de Hogwarts (els recordo que dilluns hi ha classeNi amb un hipogrif, no arribarien gaire lluny), els deixo l’enllaç a aquest mapa interactiu creat per l’astrònom muggle Xavier M. Jubier. Els permetrà calcular amb exactitud els horaris en què es produirà cada un dels contactes des de la teva ubicació particular.

Espero que sàpiguen fer servir la tecnologia muggle... :deumeu


»El trànsit començarà abans de la sortida del Sol per als observadors de l’oest de l’Amèrica del Nord, i finalitzarà després de la posta del Sol per Europa, l’Àfrica, l’Àsia occidental i l’Orient Mitjà. Les regions on és visible tot el trànsit inclouen l’est de l’Amèrica del Nord, l’Amèrica Central i del Sud i l’Oceà Atlàntic.

»Des de la península Ibèrica i les Balears serà visible només en part, ja que el Sol s’amagarà abans que el trànsit hagi acabat. El proper trànsit de Mercuri visible d’inici a fi des de Catalunya i les Balears serà el dia 1 de juliol de 2039.
Característiques geocèntriques (hora oficial a la península Ibèrica i les Balears (a les Canàries, una hora menys)

Immersió
-contacto exterior 13:35h
-contacto interior 13:37h

Mínima distància 15 20h

Emersió
-contacto interior 19:02h
-contacto exterior 19:04h

(Les hores són aproximades i poden variar segons el lloc on us trobeu.)
Normalment els trànsits es veuen complets, és a dir, el planeta passa totalment per davant del Sol, però en algunes ocasions, es produeix un trànsit parcial, en el que Mercuri no arriba a “ficar-se” completament dins del disc solar. Això va passar en 1937 i 1999 (ho recordo com si fos ahir!) —el bruixot va posar ulls d’encantat i el sortilegi de levitació que li elevava els peus el va fer fer flotar uns pams més de l’habitual. Quan se’n va adonar, va tornar a la seva alçada normal— i no tornarà a succeir en el que queda de segle.


—Hi ha una cosa que notaran en observar el trànsit...

Aleshores va brandar la seva esvelta vareta tallant el cel. Una esfera lluminosa enorme va aparèixer al centre de la torre. L’Spútnik va saltar del coll verd de la túnica de l’alumna menuda i va giravoltar per sobre els caps dels estudiants. En arribar el sol encantat, es va fer tot ell una boleta. Era clar: l’Spútnik volia fer el paper de Mercuri.

L’ocell va passat per davant de l’esfera de llum (alguns alumnes van haver de moure’s d’on eren per veure-ho millor) un parell de vegades. A la primera va fer un revolt i a la segona va passar-hi traçant una línia recta.

—Ara sí que veiem la berruga del Sol! —va saltar una Slytherin amb la seva veu llampant, amb una nota de fàstic—. Quin mal aspecte...

—... i és que encara que Mercuri es desplaçarà en línia recta, visualment des de Catalunya semblarà que ho fa en un revolt. La nostra perspectiva canvia quan el Sol passa pel meridià sud.

Imatge
A l’esquerra: Pas de Mercuri tal com es veurà. A la dreta: Pas res al de Mercuri davant del Sol (en línia recta)


DURADA I ETAPES

En el trànsit de l’11 de novembre de 2019 (dilluns), Mercuri trigarà tres minuts i mig a “travessar” completament el llindar solar i una mica més de tres minuts en tornar a “travessar-lo per sortir-ne”.
Spoiler:
El següent gràfic mostra els temps de cada un dels quatre contactes i el moment de trànsit màxim. Totes les hores estan expressades en Temps Universal (TU):
Imatge

És important aclarir que els temps de contacte són geocèntrics, és a dir que estan calculats per a un observador hipotètic situat al centre de la Terra. De totes maneres, els temps de contacte locals no han de diferir en més de dos minuts per a qualsevol ubicació del planeta des d’on sigui visible el trànsit. Això es deu a l’efecte de la paral·laxi: el disc de Mercuri pot variar fins a gairebé setze segons d’arc la seva posició en el firmament, depenent de la localització geogràfica exacta de l’observador.
—Però en total durarà poc menys de set hores.

El Gryffindor que es despentinava va notar els ulls blau gel del professor que se li posaven indulgentment a sobre, i aquest va fer un mig somriure i es va gratar el clatell.

—La durada de cada trànsit és diferent, i pot arribar a durar fins a unes nou hores.

—Però... — va dubtar una Hufflepuff amb els cabells carbassa i es va rascar una cella; no ho tenia clar— Vostè ha dit que els eclipsis solars es poden considerar com un tipus de trànsit, oi? Així, com és que el trànsit de Mercuri durarà tantes hores i els eclipsis només duren pocs minuts?

—Ha fet una bona observació, senyoreta Price —va dir el professor Halley amb l’expressió entre pacient i satisfeta—. Hi ha força diferència pel que fa al temps, oi?

—Però això —va intervenir-la un nen que feia cara d’antílop i lluïa l’escut blau i bronze— deu ser perquè tenen mides diferents, oi, professor? Si una cosa és més petita, triga més a travessar la mateixa distància.

La noia de Hufflepuff no acabava d’estar-ne segura:

—Si fos per això... Seria la Lluna, el cos que aniria més a poc a poc. La Lluna és més petita que Mercuri...
Spoiler:
Això ho hem vist en classes anteriors:
Imatge
El professor Halley somreia i arquejava els seus ulls enfonsats. Semblava que gaudís del debat.

—Vostè ha arribat a un bon raonament, senyor Fleming —va dir el bruixot—, però la seva companya té raó: La Lluna és més petita que Mercuri. Però en realitat no difereixen gaire en les seves grandàries real. Però aaaah: Les aparences de vegades són la solució! :boig2:

Tots els estudiants presents van arrufar les celles; aquella expressió no era ben bé així, oi que no? :think:

—De fet , té a veure amb la distància de la Terra al cos en qüestió:

»La Lluna es troba molt més a prop de la Terra que no pas Mercuri. Això fa que, aparentment, ocupi molt més disc solar. Això fa que el moviment resulti molt més ràpid i el fenomen es produeixi més ràpidament que no pas en el cas de Mercuri. En aquest altre cas, és un objecte que es troba a milions de quilòmetres de la Terra i es veu molt més petit, com un punt sobre la superfície del Sol i, per tant, triga moltes més hores a recorre aquesta distància.

La noia de Hufflepuff va mirar el nen amb cara d’antílop a punt de somriure-li amb els seus ulls blaumar, però aquest va apartar la cara i els va tocar amb aire orgullós els seus cabells negres lluents.

—Perdoni, professor —va intervenir una noia de quart que de cintura cap amunt duia l’uniforme de Ravenclaw i de cintura cap avall portava pantalons curts i vambes de muggle, lluint els seus genolls pelats—. Quina és la importància dels trànsits planetaris en la història de l’astronomia?

—Celebro que em faci aquesta pregunta, senyoreta Winter —va fer el bruixot recol·locant-se el serrell blanc i fi dins el barret de cucurutxo—, perquè els trànsits han tingut una importància cabdal en la història de l’astronomia precisament pel que ara comentàvem.

»Durant els segles XVIII i XIX, s’organitzaven expedicions internacionals per tot el planeta per tal de mesurar la durada dels trànsits des de diversos punts de la superfície terrestre i, a partir d’aquestes mesures, determinar la distància al Sol.

—I un cop determinada, actualment...

—Actualment —va repetir el professor Halley, dubtant de la transcendència d’aquella paraula—, els trànsits són el principal mètode per la detecció de planetes extra-solars.

Allò va fer somriure uns quants estudiants somiadors. :adora


—Els principals esdeveniments que poden observar durant un trànsit són els anomenats ‘contactes’. Els recorden de la lliçó passada? Es tracta de quatre moments en què les circumferències dels discs de Mercuri i el Sol són tangents entre si, és a dir, estan en contacte en un sol punt. Evidentment, no es toquen realment.

La barbeta del bruixot va tornar a sobresortir quan somreia. L’Spútnik va cantar amb aprovació.

Imatge
Fase d’ingrés (contacte I i II)

-Primer contacte (C I) : L'instant en el qual el planeta “toca” el disc solar. Durarà tres minuts.

-Segon contacte (C II) : El disc del planeta es troba totalment davant del Sol. El pas de Mercuri davant del Sol durarà diverses hores (gairebé set hores i mitja).

-----
.......Màxim: L'instant el el qual Mercuri es trobarà visualment el més a prop possible del centre del disc solar. (L’instant en què els centres del Sol i de Mercuri estan separats per la menor distància angular.)

----

Fase de graduació (sortida) del trànsit (contactes III i IV)

-Tercer contacte (C III): El disc del planeta començar a sortir del solar. En aquest moment, només veurem part del planeta passant per davant del Sol. Durarà tres minuts.

-Quart contacte (C IV): En aquest darrer instant, el disc del planeta surt totalment de davant del Sol i acaba el trànsit. A partir d'aquest moment, ja no es pot observar el planeta. I es dóna per finalitzat el trànsit.

(Aquestes etapes són anàlogues als que poden observar-se en qualsevol trànsit (de Mercuri, de Venus o en un eclipsi anular de Sol)

—Just després del contacte II, i de nou just abans del contacte III —va explicar—, és probable que s’observi la ‘gota negra’. Recorden aquest efecte òptic?

Imatge
Etapes de l’efecte òptic de l’anomenada ‘gota negra’

»La gota negra dificulta determinar amb precisió el moment exacte de tots dos contactes. Aquest fenomen òptic visible durant un trànsit de Venus i, en menor mesura, en un trànsit de Mercuri, i pot disminuir segons s’emprin instruments millors i de més obertura, fins al punt que aquest efecte pot arribar a desaparèixer.


SEGURETAT (filtres i projecció)

Arribats a aquest punt de la classe, el professor Halley es va posar seriós. La seva expressió greu i la serenitat amb la qual brillaven els seus ulls de color gel va indicar als estudiants que era un apartat molt important.

—Com ja deuen saber, és molt perillós mirar el Sol directament —va dir—. Caldrà que es protegeixin els ulls si no volen patir lesions greus.

»Segur que coneixeu el gran bruixot de totes les ciències, d’entre d’altres astrònom, Galileu. Doncs ell va mirar el Sol a través d’un telescopi quatre cents anys enrere i va patir lesions permanents als ulls que el van conduir a la ceguesa (Oh, amico!). Queden avisats!

:sua
Spoiler:
No està confirmat que la ceguesa que va patir Galileu Galilei fos causada per les seves observacions, però és molt probable i és el que es creu.
Us deixo aquest post interessant sobre el tema.

Vaja, així com els ossos delicats del professor Halley, :lol: per haver viscut tant de temps a la Lluna xD
Imatge
Indicacions de seguretat

—Des de la perspectiva del planeta Terra, el diàmetre aparent de Mercuri serà unes cent cinquanta-vuit vegades menor al del Sol. Per això, és recomanable fer servir un telescopi amb un augment entre 50x i 100x per observar l’esdeveniment. En termes generals, els requeriments visuals i fotogràfics són similars als necessaris per observar taques solars i eclipsis de Sol: el telescopi ha de comptar amb els filtres adients per permetre una observació segura!

»I no, senyor Deathlock, els encanteris de confusió no li serviran per protegir-se del Sol poderós.

L’estudiant de Ravenclaw va arrufar les celles incrèdul. Feia segon i no havia assistit a la classe anterior sobre el trànsit de Mercuri; i es va sentir del tot delatat. Allò era precisament el que estava pensant: fer servir algun sortilegi d’aquesta mena, com un encantament kantabana o un d’ofuscació, per protegir-se dels rajos solars i estalviar-se la mandanga dels filtres. Semblava que el vell Halley no se li escapava res...

D’això sí que se’n recordaven els dos alumnes de Hufflepuff de sisè que es es van somriure per sota el nas en recordar de com es van embolicar per muntar la projecció... i al final va resultar que feia núvol...

—Si no compten amb filtres adients (les ulleres per veure eclipsis també, però no els seran útils a simple vista en un trànsit degut a la petitesa del disc de Mercuri, si no és que les combinen amb els binocles), és imprescindible emprar tècniques d’observació solar indirecta, com la projecció de la imatge del Sol en una superfície plana. La projecció és molt adequada per aquests casos: no cal disposar de telescopi (que seria necessari en observació directa degut a la mida de Mercuri), atès que qualsevol lent, com la d’uns binocles, funciona i diverses persones ho poden veure simultàniament.

»Amb un petit telescopi o uns prismàtics (que suportin la intensitat de la llum del sol) es pot fer una projecció sobre una pantalla blanca. Convé deixar refredar l’aparell cada pocs minuts d’observació, per evitar fer-lo malbé: cal recordar que un trànsit és un fenomen que transcorre lentament al llarg de diverses hores.


»Els explicaré com preparar la projecció —va dir el professor Halley i els alumnes de Hufflepuff fan xocar les mans. El noi de la trena de color palla, així com el seu amic, estava disposat a atendre per aprendre a protegir-se bé la vista.


Els presento dos possibles mètodes: amb prismàtics o telescopi; o amb una caixa de cartró.
MÈTODE 1:
(amb lents d’aparells)


Materials:
-Uns prismàtics o un telescopi
-Un suport (si no troben res, ho hauran de fer manualment)
-Un objecte que faci de pantalla (un full de paper, una paret llisa o un plat...)
-Un cartró (o un paper) prou gros per fer ombra
-Tisores, cúter... (o algun objecte per fer un forat)

Imatge
Esquema de projeccions, tant amb un telescopi com amb uns prismàtics

Passos:
1- Preparin la pantalla a l’exterior (aquí es projectarà el disc solar).

2- Col·loquin uns prismàtics o un telescopi (el que tinguin) en un suport. Aquest suport pot ser un trípode, una taula o una cadira, un faristol, una cornisa o un ampit de finestra.... Si no tenen res que ens pugui aguantar l’aparell (que sempre es pot trobar alguna cosa; s’ho organitzen amb el que tinguin), l’hauran d’aguantar amb la mà vostès mateixos.

3- Assegurin-se que tapen un dels tubs dels prismàtics (o del telescopi, si aquest és binocular). Això és tant perquè no els aparegui la imatge duplicada i també per seguretat. I MAI NO facin servir els binocles o el telescopi per mirar directament el Sol.

4- Facin un forat al centre del cartró i encaixin-lo a l’ocular lliure o al llarg del tub. L’objectiu ha d’estar encarat al sol i l’ocular amb el cartró a la pantalla; aliniats. La funció del cartró és fer ombra a la pantalla (també poden posar la pantalla en algun lloc amb ombra, mentre li arribi el raigs solars a través de la lent de l’aparell.

Sobre la pantalla, s’hauria de veure un cercle brillant de llum: és el disc del Sol.

5- Allunyin l’aparell de la pantalla (o l’aparell de la pantalla, segons el que tinguin més fix o més mòbil) prou com per fer que es projecti el disc solar amb una mida còmode (d’un plat, per exemple) per observar.

Podria ser que la imatge es veiés borrosa: aleshores enfoquin la imatge amb els binocles o el telescopi fins que estigui ben definida.

Haurien de poder veure les taques solars sobre la pantalla dins el disc solar.

6- Un cop muntat, ja estarà tot preparat per veure el trànsit en projecció. Només caldrà que identifiquin Mercuri i diverses persones podran gaudir de l’espectacle.

És important que controlin el temps que les lents dels aparells estan exposades al sol. Caldria que es deixessin refredar si s’escalfen massa per evitar danyar l’aparell.
Imatge
Muntatge de binocles per a projecció d’un eclipsi
MÈTODE 2:
(amb una camara obscura; una capsa)


Materials:
-Una capsa opaca (de cartró, per exemple). Si és prou grossa, hi podran posar el cap a dins. Sinó, una de sabates ja va bé i hi faran una finestreta.
-Un full de paper blanc
-Una agulla (o algun objecte per fer un forat)
-Tisores i llapis
-Cinta adhesiva
-Un tros de paper d’alumini

Imatge
Esquema de la construcció de la capsa fosca per la projecció

Passos:
1-Dibuixin el contorn de la base de la capsa de cartró al full de paper i retallin-lo.
2- Enganxin el rectangle de paper a la base de la capsa, per dins. Ens farà de pantalla.
3- Si la capsa és prou grossa per ficar-hi el cap, facin un forat a la base (o treguin-ne la tapa). Si no, retallin un rectangle en un lateral (farà de fintestreta de visualització).
4- A l’extrem oposat d’on hem enganxat la pantalla, retallin un forat rectangular (més o menys de 2cm de costat)
5- A sobre del forat rectangular, hi enganxen el tros de paper d’alumini (facin servir la cinta adhesiva per fixar-lo) i hi fan un petit forat al centre amb una agulla.
Imatge
Esquemes d’ús de la cambra fosca
Imatge



Poden construir la projecció com vulguin (amb una combinació dels tots dos mètodes o organitzant-se amb el que tinguin). Només han de tenir en compte els següent:
-No mireu mai el sol directament
-Controleu l’escalfament dels aparells (deixar-los refredar de tant en tant)
-Que la pantalla estigui, en la mesura del possible, a l’ombra (ja sia en un lloc amb ombra, o provocant-la amb un tros de cartró o dins d’una caixa).

Imatge
Muntatge amb binocles i caixa de cartró (Combinació dels mètodes 1 i 2)


En aquest segle (XXI, oi?), hi ha hagut tres Trànsits de Mercuri (el maig 2003, el novembre 2006 i el maig 2016: aquest darrer el recorden, oi que sí?). El quart serà aquest proper dia 11 de novembre i encara en quedaran deu més (els novembres de 2032, 2039, 2052, 2065, 2078, 2085 i 2098; i els maigs de 2049, 2062 i 2095). I el segle XXII, el maig de 2108, el novembre de 2111... Què? Que ja els resulta molt esperar-se fins al 2032? (en fi... aquesta joventut...)

Espero que no els resulti tanta espera aquest proper dilluns i que gaudeixin molt l’esdeveniment! :ok :ok :ok



I ja que domineu la tecnologia muggle, us deixo l’enllaç d’un vídeo que retransmetrà el trànsit en directe:
Trànsit de Mercuri 11 novembre 2019 (Directe)

Per més informació:
NASA Portal
(anglès)


Quan els alumnes ja començaven a desfilar per les escales de cargol, mentre el professor Halley contemplava com es ponia el sol amb la seva túnica flotant amb llum pròpia, algú s’obria pas fins a la torre. La sanadora va arribar panteixant amb un flascó que portava un ungüent estrany i molt dens que feia bombolles tot són, talment com si fos viu:

—Què és tanta insistència per la poció antiberrugues! —va exclamar Madam Pomfrey—. M’ha dit un ocellet que una tal Sol té una berrugueta a la cara. Apa, aquí en el remei, que jo tinc molta feina més urgent amb altres pacients!

Els alumnes van veure com plantava el flascó a terra i se’n tornava escales avall. Després l’Spútnik va aparèixer volant per sobre els seus caps i no vam poder reprimir una rialla! :lol2: :lol2:

--------------------------
Spoiler:
Espero que us hagi agradat la classe d’avui ^^ Ja sé que ja havíem vist un trànsit de Mercuri, però aleshores ens va fer mal temps i, a més, feia molt que no escrivia a aquest tema i em feia il·lusió.

Confio que hàgiu anat identificant alguns dels personatges :mrgreen:que hi he fet sortir. Fins ara havia fet les classes del professor Halley amb els personatges de Cròniques de Hogwarts (la fic comunitària que teníem), però he pensat que feia temps que que aquells estudiants ja no deuen ser a l’escola :deumeu (a la tardor del 2014 feien cinquè o sisè... Ara som el 2019!) i havia de canviar d’alumnes xD I, mira, al final he agafat una barreja de personatges del Retorn dels Black. Evidentment, el que faig sortir aquí no és cànon (cànon de la fic del Retorn, s’entén), entre altres coses perquè l’Arquimedes Halley no ensenya Astronomia, sinó que és la professora Borgil. Només respecto els cursos segons l’any: potser heu pogut notar alguna cosa que ha evolucionat o, fins i tot, alumnes que encara no coneixem, alguns precisament perquè encara no han començat primer. Comenteu-me una mica també això dels personatges: si us agrada, si us heu trobat, si hi ha res que no hàgiu entès...

I expliqueu-me si penseu veure el trànsit! :ok

Ah! Aviat Tindrem una nova activitat d’astronomia per fer! :calla

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 6è
Alumne/a de 6è
Entrades: 241
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Unapersona »

Hola! Vaig veure que hi havia una nova classe fa uns dies però no he pogut venir fins ara... puc presentar un justificant? :mrgreen:

Bé, me l'he llegit ara i, encara que ja no hi fos a temps de mirar-lo (i igualment, els dilluns els tinc massa plens), l'he trobat molt interessant! Moltes coses ja em sonaven del trànsit anterior, però sempre va bé refrescar la memòria.

Com sempre, m'agrada molt l'equilibri que fas entre informació teòrica (molt ben explicada, per cert, no m'han quedat dubtes) i història. Tot plegat ho fa més llarg, però alhora també ho fa molt més amè i fàcil de seguir. Em fa molta gràcia el joc que fas amb l'edat del professor i aquests comentaris d'"aquests joves d'avui en dia" (tot i que això últim no és només el professor, qui ho diu, oi? :D), i l'escena final amb l'unguent m'ha fet gràcia també :lol: Per cert, rememboles? M'encanta aquesta paraula :lol2:

I els personatges! Al principi m'he pensat que eren personatges dels llibres (Finnigan, Weasley), però quan ha intervingut en Zeller hi he caigut. Molt guai! És com fer una fanfiction d'una fanfiction, no? Perquè es basa en els personatges però no és cànon. Bé, suposo que mentre no tenim capítols nous això és millor que res! :cry:

Doncs bé, ens veiem per aquí. Espero no fer tard la propera vegada!
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona · Nova fanfic properament (no feu cas d'això de properament, ho poso aquí per autopressionar-me una mica)
Avatar de l’usuari
Antares_Black
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 384
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black »

Hola! Vaig veure que hi havia una nova classe fa uns dies però no he pogut venir fins ara... puc presentar un justificant?
Antares: Naturalment que no!!!
Prof Halley: Endavant! Si el justificant li signa Madame Pince, no hi ha cap problema! :elis
uuhuhuhuuu :lol:
Moltes coses ja em sonaven del trànsit anterior
Això espero!
però sempre va bé refrescar la memòria.
Sí!
Com sempre, m'agrada molt l'equilibri que fas entre informació teòrica (molt ben explicada, per cert, no m'han quedat dubtes) i història. Tot plegat ho fa més llarg, però alhora també ho fa molt més amè i fàcil de seguir.
Doncs la veritat és que m’alegro que t’agradi aquesta dinàmica! També que se segueixi millor així i que no t'hagin quedat dubtes. I, bé, ja sabeu que els meus pots solen ser llargs :mrgreen: xDDD
Em fa molta gràcia el joc que fas amb l'edat del professor i aquests comentaris d'"aquests joves d'avui en dia" (tot i que això últim no és només el professor, qui ho diu, oi? :D), i l'escena final amb l'unguent m'ha fet gràcia també
Sí! És que el professor Halley ha vist món, eh!! :airborne: També faig moltes altres referències (a banda de les de la seva longeva vida) dels seus trets més excèntrics, però veig n’hi ha unes quantes que no caceu xD

Pel que fa a l’escena final amb Madame Pomfrey, temia que es veiés ficada amb calçador. És que se’m va acudir al principi i un cop escrita la classe em preguntava si no quedava massa fora de lloc. Que bé que s’hi adeqüi. :ok
(tot i que això últim no és només el professor, qui ho diu, oi? :D)
Aprofites qualsevol ocasió per dir-m’ho, eh! :no
Per cert, rememboles? M'encanta aquesta paraula
Això ja ho vam comentar, però ho poso també per aquí per si algú ha tingut el mateix dubte que tu.
«Remembola» no és una paraula que puguis trobar al diccionari! És un objecte màgic. Recordeu aquella bola que rep en Neville que quan l’interior es torna roig indica que has oblidat alguna cosa? Doncs la mateixa. Potser no us sona la paraula perquè és de les moltes adaptacions/traduccions de termes i amb tantes llengües un es perd. Si us interessa el tema de la llengua i la traducció, us ho explico:
Spoiler:
En anglès, és «remembrall». Seria un mot creuat (portmanteau) de «remember» (recordar) i «all» (tot), a més que ens aporta ressonàncies de «ball» (bola), que és precisament el que és. En castellà, n’hi diuen «recordadora» (literalment, recordadora, que et fa recordar), i ho comento en castellà perquè he vist molt llocs a la internet (i no descartaria que en algun llibre de traducció lliure) que diuen que en català es va traduir per «recordadora» i és un error perquè no es va fer servir pas la mateixa traducció que pel castellà. En català, és «recordatori» (Cosa o mitjà per no oblidar-se d'alguna persona o d'alguna cosa. No té més.) al llibre, i «remembola» (remembrar+bola) la pel·lícula. I com que sabeu que a mi m’agrada triar i remenar de les traduccions disponibles i escollir la que m’agrada més o la que em sembla més adequada (i si no la trobo, me la creo jo), doncs a mi m’agrada més «remembola» perquè em fa pensar més en el que és, una bola. En canvi, amb «recordatori» es perd aquest matís.
I els personatges! Al principi m'he pensat que eren personatges dels llibres (Finnigan, Weasley), però quan ha intervingut en Zeller hi he caigut. Molt guai! És com fer una fanfiction d'una fanfiction, no? Perquè es basa en els personatges però no és cànon.
^^ Què que t’agradi així! Com us deia al post, vaig pensar que no podia seguir amb els de les Cròniques de Hogwarts perquè el temps passa que no te n’adones! I com bé dius: no, no és cànon, sinó com una fic d’una fic. Només respecto el curs que fan i la seva personalitat.
Al principi m'he pensat que eren personatges dels llibres (Finnigan, Weasley), però quan ha intervingut en Zeller hi he caigut.
De fet, per si no t’hi has fixat, el professor Halley no diu pas ‘senyor Finnigan’, sinó ‘senyor Finnigan-Thomas’.
Bé, suposo que mentre no tenim capítols nous això és millor que res!
:cry: :cry: :cry: :cry: :cry: :cry: :cry:
Doncs bé, ens veiem per aquí. Espero no fer tard la propera vegada!
Havia pensat fer una activitat per la propera classe, però l’activitat l’heu de dur a terme abans de la classe-explicació. Volia aprofitar ara que vénen vacances de Nadal (almenys pels estudiants; encara que alguns també tenen treballs...) i que es fa fosc més d’hora per fer-ho. Però en vista que només hi ha un únic comentari, no sé si gaire gent s’apuntaria a l’experiència...

Ja ho sabeu: M’agradaria posar-vos una ACTIVITAT perquè feu vosaltres mateixos, però necessitaré que em doneu senyals d’assistència. Si la torre d’astronomia és buida, el professor Halley mirarà el cel tot sol i no ho compartirà... :elis

Fins aviat!

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Avatar de l’usuari
Arwen Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 320
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Arwen Black »

Assistent aquí! Hola! Present!

Vaig llegir tot el post però estava cansada i no vaig trobar l'ànim per construir lo de la capsa :c (com ja et vaig comentar)

Però que si s'ha de sortir de les tenebres i fer acte de presència aquí em té, professor Halley!

Intentaré ser bona alumna i fer el que sigui que ens té preparat :mrgreen:
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid
Avatar de l’usuari
Antares_Black
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 384
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black »

Observació 7: ???
(es revelarà a la propera classe)



L’Exprés de Hogwarts havia fet el seu trajecte cap a Londres, com cada any, per portar els alumnes a casa seva per les vacances de Nadal. La neu havia calat els camps que es veien córrer per la finestra del tren en marxa sota el cel de plom, i a l’interior càlid penjaven llums i garlandes suspeses màgicament en l’aire. L’ambient nadalenc de contrast entre el fred de fora, on només la màgia esbandia la via del gel per tal que el tren no descarrilés, i la calidesa de dins els anunciava les Festes.

Alguns dels alumnes de l’escola de bruixeria més important del país tornaven a veure les seves famílies i d’altres es quedaven al castell. El professor d’Encanteris els havia desitjat Bones Festes i els havia dit que no els posava deures perquè aprofitessin les estades amb la família però, com un costum amable, havia afegit que estudiessin força. Tanmateix, la resta de professors no van ser tan gentils. La professora de Transfiguració els havia posat quatre pergamins de trenta centímetres cadascun sobre la transfiguració d’intercanvi, sobre els efectes devastadors del sortilegi a mitges, sobre la comparació amb les transformacions generals i sobre les permutes entre espècies. I el professor de Defensa contra les Forces del Mal tampoc no s’havia quedat curt, i els havia amenaçat amb l’enfrontament amb un troll a les masmorres si no dominaven la teoria del malefici del foc demoníac.

Un cop a casa, la noia de Ravenclaw ja no duia l’uniforme blau i bronze de la seva residència. De fet, ja no vestia cap túnica de bruixot, sinó uns pantalons llargs de xandall que li tapaven els genolls pelats, record de nena trapella que era. La seva germana petita era al quarto del costat llegint La Dama de Blanc, un dels quinze llibres gruixuts que s’havia endut per llegir durant les vacances de Nadal; els havia de comentar amb la seva amiga pèl-roja, per descomptat. «D’on treu el temps per llegir tant?!» Ella només tenia El Llibre de la Jungla a la tauleta de nit com si fos la Bíblia, però la seva germana insistia a anomenar-lo el Robinson Crusoe particular de la meva germana.

Era la vigília de Nadal i, sí, l’endemà vindria la família a casa a celebrar-lo al més estil muggle :cry: (sense castells encantats, ni sostres màgics :deumeu que deixen veure el cel, sense boles ni garlandes que floten per art d’encís... i també es temia amb resignació que el seu xandall no seria benvingut a taula plena de familiars) i se li havia girat feina. No només tenia una pila de deures per fer, sinó que tenia la noble i agosarada tasca d’arreglar l’habitació. Va mirar al seu voltant amb un sospir: l’estat d’endreça actual era digna de la cova d’Alí Babà. La seva col·lecció de llibres de pocions i sanació màgica restaven a la prestatgeria ordenats amb cura plens de punts marcadors de colors, i la felicitació de Nadal del seu millor amic que havia rebut per correu per mussol i el seu preuat Kipling reposaven a la tauleta. Però tota la resta era un desgavell :deumeu : roba pertot arreu, embolcalls de granotes de xocolata i papers escampats. I això que encara no havia acabat de buidar el bagul...

La roba hi estava entaforada de qualsevol manera, i així mateix la va treure enfilant encara més la pila de roba de la cadira («que té cap altra funció que aquesta?»). Alguna cosa brillava amb una insòlita llum tènue entre els llibres de Magimàtica i Criatures Màgiques: un sobre misteriós.

El sobre era ple d’estels màgics i de símbols astrals que lluïen sobre el paper gofrat. Amb filigranes per tot el sobre, el seu nom centellejava més que cap altra cosa envoltat d’estrelletes: A la senyoreta Winter. Allò només podia provenir d’una persona:

Un missatge del professor Halley!

L’Spútnik s’havia encarregat de ficar en secret un sobre del mestre d’astronomia als baguls dels alumnes. La noia es va oblidar de la seva noble tasca d’endreça i va obrir la nota en forma d’estrella que contenia el sobre amb set d’una altra mena de missió. Els deures d’Astronomia no espantaven ningú, oi que no?

Estava escrita en una cal·ligrafia delicada. Elegant però tremolosa i suau, com si el pols de l'escrivent s’hagués de desmuntar en qualsevol moment. Les lletres s’enfilaven amunt amunt esveltes, lleument inclinades, i les lletres que baixaven es quedaven curtes per sota. La tinta de color turquesa acompanyava el traç fràgil de les frases que ballaven al paper. I l’alumna va començar a llegir:

«
Estimats alumnes,

Els desitjo unes Bones Festes! Aprofitin aquests dies perquè, com ja saben, en aquest període de l’any les nits són més llargues. Si tot va bé i no tenen núvols, podran gaudir d’una estelada cada vespre. Vagin a algun lloc on el cel brilli més en la foscor que les casetes del planeta, i meravellin-se de la immensitat del món!

Per aquestes vacances, els he preparat una activitat especial. No s’espantin, que no són deures, només un petit joc. Com que ara es fa fosc més aviat, tindran moments per sortir a fora i localitzar un estel. Triïn-ne un i cada dia hauran d’apuntar l’hora en què passi pel mateix lloc concret. Facin-t’ho uns dies seguits, tres o quatre com a mínim. Si es descuiden d’un dia o fa núvol, no es preocupin, però procurin que vagi uniforme. És molt important que no triïn pas un planeta! Es poden guiar per les constel·lacions que més coneguin: com la ve doble de Cassiopea o el carro de l’Ossa Major.

Només els faré passar fred uns minuts i només uns dies. A veure si detecten algun element curiós... Si ho fan bé, després de Festes compartiran les dades en aquesta classe i ens endinsarem junts en els secrets celestes.

Gaudeixin del Nadal i recarreguin energies!

Els saluda afectuosament,

Prof. Arquimedes Halley
i l’Spútnik!

PD: Surtin entre deu i cinc minuts abans cada dia
;)
»

Hi havia professors com els de Defensa i Transfiguració, que posar deures era com el seu aliment essencial. També n’hi havia com el d’Encanteris, que només els deia que es portessin bé i que estudiessin molt. I després hi havia mestres com el professor Halley, que els posava deures però preferia anomenant-los de totes les maneres possibles menys ‘deures’, creient que un eufemisme els faria menys temibles i més atractius.

Però no hi feia res, com els anomenés. Ella estava encantada de fer els deures d’Astronomia si era amb el professor Arquimedes Halley. Així que va remenar el bagul i va treure els pergamins de l’assignatura. En algun lloc dels seus apunts havia anotat com prendre dades d’un estel. Va anar cap a la cuina a trobar el tub d’un rotlle de paper absorbent acabat. Va enganxar cinta adhesiva opaca a les obertures (com més llarg fos, millor) formant-hi una escletxa vertical. Va mira a través del tub per comprovar que l’escletxa de tots cantons coincidís prou com per permetre-li veure el detall de l’imant de la nevera des de l’entrada de la cuina. Aleshores va tornar a l’habitació i es va dirigir a la finestra. Evidentment, ja s’havia fet fosc. Però quina estrella escolliria?

No es podia equivocar, havia de triar un estel, no es podia confondre pas amb un planeta o amb un avió. Per assegurar-se’n va decidir que es guiaria per constel·lacions conegudes, i va obrir la finestra: entrava el ventet humit i fred de l’hivern. Va mirar el cel. No estava gaire estrellat i feia núvol, però va trobar un estel gros i de llum blava que, sota de la constel·lació d’Orió, s’escapava prou bé dels núvols que havien començat a créixer aquella tarda.

—Decidit, doncs! Sírius serà el meu estel per aquesta activitat! —es va dir—. El puc localitzar sense problemes sota d’Orió i es pot distingir fàcilment per la seva llum blavosa.

El tub era molt més precís que esperar veure si Sírius passava per sobre la copa d’un arbre, pel bec del gall d’un panell pel vent, una pinça en l’estenedor del veí o l’antena de comunicacions del cim de la muntanya propera. Tot i que eren coses que, al llarg dels dies, es podien moure, amb alguna d’aquestes referències i el tub ja n’hi hauria prou. Va mirar a través del tub i, quan hi va veure Sírius a través, el va fixar amb cinta a la barana de la finestra. En aquell instant que es veia l’estel per l’escletxa, va mirar el seu rellotge digital: 22:37h. En una llibreta de notes va apuntar: El dia i l’hora i va comprovar que el tub quedés ben fix de manera que quan tornes a mirar-hi a través fos en la mateixa posició en què ho acabava de fer.

Imatge
Simulació de la vista que la Srta. Winter té de Sírius (Canis Major) des de Londres a les 22:37h del dimarts 24 de desembre del 2019

En tornar a mirar pel tub, l’estel ja s’havia mogut un xic: encara en podia veure una micona de llum a través de la cinta adhesiva que havia enganxat al tub, però ja no en el centre de l’escletxa com quan havia mirat el rellotge i havia fixat el tub (amb molt de compte de no moure’l). Com que en aquella ocasió havia apuntat 22:37 i, seguint el consell del professor Halley, sabia que l’endemà havia de venir a la finestra poc abans d’aquella hora, es va posar l’alarma del rellotge digital a les 22:28h. L’endemà tornaria a la finestra i miraria a través del tub uns minuts abans de i 37 i, en el moment que tornés a veure Sírius a través de l’escletxa, s’apuntaria la nova hora. I així durant uns dies.

Només patia per si els núvols la deixarien seguir amb l’activitat dies seguits...

—Ja has acabat d’endreçar?
Quan els seus pares van entrar a l’habitació, van quedar amb la boca oberta. Seguidament, les celles se’ls van inclinar en posat greu: allò estava més potes enlaire que abans d’enviar la seva filla a endreçar.

I, davant de les seves expressions interrogatives i severes, ella va respondre, com si allò ho justifiqués tot:
Tinc deures d’Astronomia!

-------------------------------------------------
-------------------------------------------------


Hola!!! Espero que estigueu passant unes bones vacances i que la nit d’avui us sia tan màgica com si passéssiu el Nadal a Hogwarts! :riure:

Doncs bé, aquesta és l’activitat que proposa el professor Halley als seus alumnes. No sabran quina en porta de cap fins després de les vacances, que explicarà per què els ha demanat això i què se suposa que han de veure. Tot a la propera classe. De tota manera, la recollida de dades sempre és important en Astronomia, encara que com en aquest cas no sia del tot precisa (per aquesta activitat no necessiteu massa cosa, com veieu).

Si teniu dubtes de com triar un estel o el que fos, poseu-m’ho per aquí, a veure si ho resolem i ho podeu fer. El professor Halley rebrà els vostres mussols! :ok

Com us dic, podeu mirar l’estel per constel·lacions. Si reconeixeu la constel·lació, podeu triar una de les estrelles que la componen, així no us confondreu amb planetes. En la història, hem escollit Sírius (de la constel·lació del Ca Major), però podeu triar senzillament una de les tres maries, del cinturó d’Orió, o qualsevol estrella que per vosaltres resulta fàcilment reconeixible.

Us deixo amb algunes imatges:
Spoiler:
Imatge
Simulació de la vista de l’estel Polar (Polaris, alfa Ursa Minor) (La Garrotxa, 24 desembre 2019)

L'estel polar marca, com sabeu, el nord (un xic desplaçat), però diria que només seria una bona opció si la coneixeu bé, perquè no és pas un estel gaire brillant.

Aldebaran, en canvi, trobo que es veu prou bé, tant per la posició (prou alta, i forma part d’una de les banyes del toro) com per la seva lluïssor roja/ataronjada (és una nana roja).

Imatge
Simulació de la vista d’Aldebaran (alfa Tauri) (La Garrotxa, 24 desembre 2019)

Bé, també depèn de quin punt del món la vegeu. Penseu que no a tot arreu es veu ara mateix. No hi ha gaire diferència entre Vic i Mallorca, però punts de la Terra molt més llunyans sí. Per exemple, per dir algun lloc, Mèxic:

Imatge
Simulació de la vista d’Aldebaran des de Mèxic (Ciutat de Mèxic, Mèxic, 24 desembre 2019)

Si us fa gràcia agafar algun estel tipus Harry Potter/Família Black, no us recomano Regulus, perquè en aquest època la trobareu massa a prop de l’horitzó, si és que l’aconseguiu veure (Regulus és un estel d’estiu):

Imatge
Simulació de la vista de Regulus (Alfa Leonis; alfa de la constel·lació de Lleó) (Vic, 24 desembre 2019, 21:33h). Podem apreciar a la imatge que queda molt a prop de l’horitzó, marcat en verd

Podeu agafar Sírius mateix, o també Bellatrix, que forma part d’Orió:

Imatge
Simulació de la vista de Bellatrix (Gamma Orionis) (Vic, 24 desembre 2019)

També us poden anar bé algun dels estels de la constel·lació de Cassiopea. És una constel·lació fàcil de reconèixer (especialment per la seva marcada forma de ve doble) i, com que queda molt a prop de la Polar (cerqueu les ósses) és alta i visible tot l’any des d’on som nosaltres.

Imatge
Simulació de la vista de Schedar (alfa Cassiopeiae (Vic, 24 desembre 2019)

Imatge
Simulació de la vista de Schedar (alfa Cassiopeiae) (Mallorca, 24 desembre 2019, 21:33h). No hi ha gaire diferència amb la imatge anterior

Els de l’Óssa Major us serviran igualment per les mateixes raons (marcada forma de carro i ben propera a la Polar) i és més grossa i brillant que la l’Óssa Menor:

Imatge
Simulació de la vista de Dubhe (alfa Ursae Majoris, l’alfa de l’Óssa Major) (Lleida, 24 desembre 2019)

No trieu estels que no siguin visibles en aquesta època de l’any, això és important. :deumeu com per exemple:

Imatge
Simulació de la vista d’Antares (Alfa Escorpi) (Mallorca, 24 desembre 2019). En aquesta època de l’any, Antares no és visible. Podem apreciar a la imatge que, de nit, queda sota l’horitzó. (I de dia, la llum del nostre Sol no ens permet veure estrelles)

En resum, us aniran bé qualsevol estel de l’Óssa Major o de Cassiopea. O fins i tot d’Orió (com Bellatrix) o també Sírius si les sabeu reconèixer. Si en teniu dubtes de quin es veu o no, podeu posar-ho per aquí o cercar-ho (llibres o internet), no us costarà pas de trobar.
El tub llarg és per fer-lo un xic més precís (no massa, però per això ja fa el fet). Perquè si us guieu només per una antena, per exemple, haureu d’apuntar des que la toca per primer cop fins que es deixen de tocar, i durant més dies... Per això el tub i la cinta, perquè us ajudi. El fixem en algun lloc perquè així saps que sempre mires el mateix punt. Que no es mogui!

Sobre el personatge protagonista d’aquesta classe (i els, com a mínim tres, esmentats de passada), ja sabeu de qui es tracta? Espero que sí! (si és que no, jo en sóc el culpable... :cry: )

Després de Reis, podeu posar per aquí les dades que tindreu preses (dia i hora; si apunteu els segons està bé, però amb l’hora i els minuts ja és suficient. I esmenteu l’estel que heu escollit) i els problemes que hàgiu tingut i el que vulgueu. I el professor Halley vindrà a completar la classe!

Que vagi bé! :ballar:

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Avatar de l’usuari
Arwen Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 320
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Arwen Black »

Vinc a esmentar els problemes que he tingut. Ho entendreu quan hagueu llegit el meu resum d'aquests dies respecte a la tasca que havíem de fer.

Dia 24: Aparell muntat i preparat!! Surto. No sé si estic cega o està núvol o és la contaminació lumínica de la ciutat però veig alguna estrella suelta però no les constalacions. Em descarrego una app que en teoria t'ajuda a identificar on són les estrelles i quines constelacions veus, però no aconsegueixo poder comparar-ho amb aquest cel.

Dia 25: Arribo a casa casi a les 00h. Tot i que localitzés una estrella a aquesta hora, la resta de dies probablement estaria dormint...

Dia 26: Se me'n va del cap. Em poso l'alarma pel proper dia a les 22h

Dia 27: Però... hi ha boira, boira everywhere.

Dia 28: Boiraaa

Dia 29: Encara boira

Dia 30: Boira

Dia 1: Boira

Dia 2: Boira

Dia 3: Boira

Dia 4: Boira

Dia 5: Al telenotícies han dit que portem 12 dies sense veure el sol ^^"

Dia 6: Ja sé per què els reis mai no troben casa meva

Dia 7: A que no ho endevines? Em, sí, ho has endevinat: boira




Total, que a mi m'encanta la boira, eh? Però en aquesta ocasió m'ha impedit fer els deures, professor Halley, i em sonava que existia un encanteri per a veure-hi a través de la boira... o potser ho vaig somiar, perquè per molt que hi he pensat i repassat els llibres no l'he trobat.
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid
Joan Fiveller
Alumne/a de 1r
Alumne/a de 1r
Entrades: 13
Membre des de: dc. març 18, 2020 4:41 am
Rang: Nou Alumne
Ubicació: Països Catalans

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Joan Fiveller »

Els lleidetans teniu internet? Pensava que Telefónica havia descartat la possibilitat que Lleida existís, basant-se en l'argument de sant Tomàs, "si no ho veig, no m'ho crec" (per la boira, esclar).

Per cert, moltes gràcies al professor Halley per donar aquestes classes. Molt amable! Bon dia!
Avatar de l’usuari
Arwen Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 320
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Arwen Black »

Qui t'ha dit que sigui de Lleida? Hi ha més llocs, amb boira... :mmm

De totes maneres, per algo tenim la màgia :wink:
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid
Avatar de l’usuari
Antares_Black
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 384
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black »

PART 1


Observació 8:
(L’observació 7 es postposa pel proper Nadal si podeu fer les observacions ―les podeu fer en qualsevol moment de l’any)



El bec del pit-roig australià picava la finestra dels Connors aquell vespre. Tots dos germans, que ja s’estaven posant el pijama (o això era el que havien de fer... i no muntar un circuit de balabaves amb els llibres de text :riure: ), van reconèixer la petita au a l’acte i van anar de dret cap a la finestra.

La família Earl també va rebre la mateixa visita. I, com ells, tots els joves bruixots que posaven els peus (i alguns també l’escombra) a Hogwarts durant el curs. Els germans van anar a veure què era el que picava. Ell va deixar passar l’animal amb l’expressió de tendresa, i ella s’ho va mirar de lluny amb cara de pomes agres, i amb els ulls fixos al bec de l’ocell, alerta i apunt per qualsevol imprevist.

Va fer una passa enrere i es va tocar el mànec de la vareta instintivament quan aquest, efectivament va obrir el bec.
―Però què fas? Sempre portes la vareta a la butxaca del pijama?!
―No se sap mai quan la pots necessitar ―va dir ella amb recel, i ell va posar els ulls en blanc.
―Però si és l’Spútnik!

El germà va observar amb més atenció com li sortia una boleta de llum de dins el bec, que va començar a flotar :wingardiumleviosa: i a inflar-se fins a tenir la mida d’una bala de quidditch. :o

―Bon vespre, alumnes meus i ja no tan meus! ―va parlar una veu feble però animada―. Espero que estiguin passant unes bones vacances!!!

Aquella veu era del tot familiar per qualsevol membre de l’alumnat o del personal de Hogwarts. De fet, coneguda per tot aquell que hi hagi estat algun dia, i bona part de la resta del món també. No hauria de ser habitual fer classe a l’estiu, però pel professor d’Astronomia els temps només els dictava la natura. I cada moment era únic, i calia aprofitar-lo.

L’Spútnik va deixar la bola missatgera màgica i se’n va anar volant a portar-ne una altra a un altre racó.

«I ara què vol, aquest vell bruixot...?» :mmm

―Oh, no s’amoïni, senyor Garnett! ―va exclamar la veu fragmentada del professor Halley de dins la bola de llum amb una nota d’ironia, i el porter moreno i musculat de l’escola es va sentir al·ludit―. No és una classe obligatòria; és un plaer més que els brindo per aquestes vacances!

«Sempre tan simpàtic... Jo me’n vaig...» :|

El noi va fer un intent d’apartar-se de la boleta lluminosa, però aquesta va tornar a parlar:

―No sortirà als exàmens ni forma part del pla d’estudis, però, vaja, les seves germanes no haurien dit que no a una aventura espacial... :celles:

Allò el va clavar a terra. No li agradava que el comparessin amb les seves germanes grans (a qui li agrada que el comparin amb els seus germans?)... i aventura era la paraula màgica per convèncer un Gryffindor.

―Però si se’n vol anar...

Cadascú des de casa seva o des del castell, però tothom, estava pendent de la bola de llum que parlava. Des dels jardins de Hogwarts, el professor Franz Fidus va esbossar un breu rictus amb el que es van entreveure les seves dents grogues i gastades. I és que ell era l’únic que sabia de què anava la classe d’avui...

―L’Spútnik i jo hem d’agrair el professor Fidus ―va seguir dient la boleta― per les seves inestimables indicacions del món dels muggles.

Les galtes del professor de muggleologia van passar de semblar tomates cherry a ser unes bones tomates de Montserrat i la calba li brillava, tot i que mirava de ser tan correcte com sempre.

―I és que el tema d’avui ―i la boleta va pujar amunt amunt, a punt per mostrar una imatge del que presentaria el professor Halley― encara no l’hem tocat mai.

Ara la veu del professor Halley se sentia com en una megafonia màgica suau.

―Normalment els parlo de l’astronomia natural (de com la descrivim nosaltres), que és bellíssima i sàvia. Però avui ens ficarem en els intents de l’home (especialment dels dels muggles) a viatjar per l’espai! Imaginin-se com ha de ser de complicat fer-ho sense màgia :deumeu . I aquest enginy humà és l’astronàutica! Els vull parlar dels vols espacials! En particular de les missions espacials cap a Mart!

La bola s’havia anat fent gran i gran fins a ser una bola rocosa d’un roig terrós molt característic... Molt característic del planeta Mart, com la majoria va poder reconèixer, amb els casquets polars de color blanc enlluernador a cada pol.


Imatge
El planeta Mart.


Imatge
Mart, amb l’eix inclinat de manera de s’aprecia el casquet polar del nord.

:o «Ooooohh!», :o van deixar anar enlluernats els nens del centre, quan la reproducció màgica del planeta Mart que els enviava el professor d’Astronomia creixia al cel i començava a rotar. La Maggie va estar molt contenta de compartir una experiència màgica amb la seva bruixeta preferida, a la falda de la qual recolzava el cap. I això que no es mostrava mai entusiasta a l’hora d’anar a escola... (a l’escola muggle. Allò era tota una altra cosa 8) ).

La reproducció màgica del planeta Mart va començar a recular i a recular, amunt amunt. Cada cop s’allunyava més i més, i es feia cada cop més petit, fins a convertir-se en un punt lluminós d’un roig encès.

―El planeta Mart és clarament visible a ull nu ―va dir la veu, i el punt màgic va desaparèixer per deixar pas a la visió del planeta autèntic― i el seu color de sang va fer que se'l considerés des d'antigor relacionat amb la guerra i la mort. Per això se’l coneix com el Planeta Roig.

«Bua, m’encanta el planeta Mart!», va deixar anar ella, amb els ulls, grisos de la mala herència familiar, centellejant. En Mike va mirar la seva germana postissa bruixa i hi va estar d’acord. El planeta Mart molava molt.

La professora Papilio també observava la bola que es transfigurava, juntament amb el director i la resta de professorat i d’altres membres del personal que vivia a Hogwarts també per les vacances. Estaven asseguts a la gespa dels jardins. Uns quants, com la Darling i la seva filla i el professor de Defensa, amb un sortilegi dessecant per no mullar-se el cul. Els més sofisticats ―entre els quals es trobava la mateixa professora de transfiguració i el de Magimàtica― havien conjurat unes cadires d’aspecte aquós i elegant per jeure-hi còmodament mirant cap amunt, tapats amb la capa. I d’altres, amb un estil més senzill, seien directament a terra, com el guardabosc, el director de la barba rosa, l’ajudant de Madame Pince, la professora Hook i... Bé ―la professora Papilio no va saber com expressar el que havia vist...―, la professora de Botànica es rebolcava pel terra fent la croqueta i semblava que tenia una conversa amb un bri d’herba i amb un escarabat xerraire, i bé feia cara de ser molt interessant el que li explicaven. I és que la professora Woolgather tenia un estil més aviat... pengim-penjam... i una particular visió del món.

―Vol prendre una tassa de te? ―li va oferir el director Pendragon.
―No gràcies, avui ja he regat i he fet neteja ―va respondre, deixant que l’escarabat es passegés pels seus cabells estarrufats.
:|

El senyor Greypowder, que s’estaria a Hogwarts per assistir Madame Pince, era de la mena de persones sensibles que s’emocionen només de veure la boleta de llum levitant al cel. Però és que el complement visual dels parlaments del vell bruixot eren molt espectaculars.

«El professor Halley ha fet un encanteri de transfiguració en cadena excel·lent», va pensar la professora Papilio satisfeta, però no s’esperava pas menys del vell mestre. Aquest es trobava a dalt de la Torre d’Astronomia, orquestrant l’espectacle màgic que arriba a les cases dels alumnes i al castell. Amb ell hi havia també el professor Mopsus, que jeia en una catifa màgica que el professor Halley havia encantat. Ell també podria seguir l’espectacle amb el tacte: la sorra d’entre els porus de la catifa flotava i feia formes a l’espai al seu voltant.

Observació 8: CAP A MART! (Missió Perseverance)
(de missions espacials i altres coses de l’univers muggle)

―No sé si estan al cas de les notícies muggles, però els asseguro que n’hi que són interessants. Una vintena de missions espacials estaven previstes pel juliol d’enguany, algunes de les quals confirmades des de feia mesos, tot i que se’n va cancel·lar alguna degut al mal temps o a d’altres circumstàncies.

»Fem un petit repàs d’algunes d’aquestes missions!

Al cel va tornar a aparèixer la bola lluminosa màgica, però aquest cop es va dividir en unes quantes boletes que anaven fent formes diferents: de planetes, coets, de llunes... de tot el que el professor narrava:


Soiuz
Aquesta és una missió ordinària, que es diu. El 23 de juliol a la tarda, Roscosmos (Agència Espacial Federal Russa) va enviar la Càpsula Progress plena de subministraments (de menjar, d’aigua, de roba, d’experiments...) a l’Estació Espacial Internacional (EEI). D’alguna cosa han de viure, els astronautes muggles de l’Estació! No troben!?


Missió Hope a Mart
Estava prevista pel 14 de Juliol, però finalment es va llançar el 19 de juliol al vespre. (21:58 UTC). Els Emirats àrabs Units han enviat un orbitador Mart amb un coet japonès (l’H-IIA). És el primer cop que els Emirats Àrabs arriben a posar un orbitador a Mart. Aquest orbitador pretén estudiar l’atmosfera i el clima marcians.


SAOCOM-1B
Originalment estava prevista pel gener, però es va postposar i estava confirmada pel 26 de juliol a la matinada. Tanmateix s’ha reprogramat el llançament per finals d’agost, degut al temps addicional que l’empresa SpaceX ha demanat.
Es tracta de l’enviament del satèl·lit militar SAOCOM-1B (Satélite Argentino de Observación Con Microondas), que és el segon de la sèrie SAOCOM-1 (SAOCOM 1A es va llançar l’octubre del 2018). Es farà amb el coet Falcon 9, que es tracta d’un vehicle reutilitzable (més endavant els explico de què es tracta) i sembla que ja és viable, a veure si poden recuperar les fases i els carenats.


Missió Starlink-9
Starlink és la marca comercial d'una xarxa de satèl·lits de comunicació de l'empresa privada SpaceX (que s’encarrega de la missió). Pretenen donar línia d’internet (com una mena de xarxa migratòria per on els muggles envien informació des de diversos punts del planeta, i sense embrutar-se de sutge!) de forma global.
La missió Starlink 9 estava prevista pel 8 de juliol d’enguany, però va ser cancel·lada pel mal temps.
Es tracta d’una missió controvertida: Pretenen enviar MOLTS satèl·lits a l’espai per embolcallar la Terra (excepte el Pol Nord i l’Antàrtida) de cobertura de l’anomenat internet. El resultat final de la xarxa constaria de dotze mil satèl·lits! De moment, en porten enviats uns sis-cents. (què es pensen? Que els muggles no tenen certs poders? :lol: )

«Ho sabia!», va saltar la noia dels cabells afro tenyits! «Ho veus, papa, com ens espien!?».

SpaceX és una empresa privada que dóna molta importància a l’espectacularitat de les seves missions. Veure’n un enlairament és tot un espectacle, perquè tenen càmera a tota arreu (i un important equip de realització), i podrien veure com surt, com se separen les fases, com recuperen les parts descartades, com deixen anar els satèl·lits... Fa poc van enviar la Crew Dragon (o Dragon 2) a l’estació espacial amb dos astronautes.

Es necessita un coet, i aquest és el Falcon9, com amb la missió SAOCOM-1B. Aquest coet té una particularitat especial, i és que és un vehicle reutilitzable. És a dir, que se’n recuperen les fases. Però per explicar això, necessitem conèixer què és un coet i com funciona!

--

Finalment, els volia presentar especialment la missió Perseverance! Aquest 30 de juliol va tenir lloc el llançament del coet Atlas V, carregat amb un ròver (astromòbil, en català) i un petit helicòpter, cap a Mart! Està previst que hi aterrin el 18 de febrer del 2021, així que hem d’estar pendents de les notícies espEAcials d’aquí a mig any! :ok
Abans de parlar-los a fons de la missió, hem de fer un repàs del que són les missions espacials, i què són i què fan els coets.

Què costa enviar un coet a l’espai?

Anar a l’espai a la manera muggle no té res a veure a com ens ho explicava George Méliès a la seva pel·lícula 'El Viatge a la Lluna' (Le Voyage dans la Lune, 1902), que devia tenir molta influència màgica... El coet que es llança cap al cel a gran velocitat no arriba ni a la Lluna ni a qualsevulla que sia la seva destinació. La funció del coet és la d’impulsar allò que viatjarà. Un cop travessada l’atmosfera, quan s’arriba a la velocitat i la trajectòria desitjades, és el moment de deixar anar aquesta càrrega útil. I aquesta continuarà el seu viatge per inèrcia.

Els coets poden tenir objectius pirotècnics o militars (explosius)[Això també va agradar molt a la bruixa dels ulls grisos], però el camp que ens ocupa aquí és l’astronàutica. L'ús més important dels coets és el de llançar objectes a l'espai exterior, normalment posant-los en òrbita al voltant de la Terra (com els satèl·lits artificials) o amb la intenció de fer-los arribar a un planeta concret o a un satèl·lit natural (com la Lluna) o a una estació espacial... amb astronautes o sense.»


Les boletes de llum, que havien anat formant imatges de coets i planetes, com en una funció d’ombres xineses, es van ajuntar per fer siluetes més grosses de coets. Una altra boleta, de llum escarlata llampant n’assenyalava cada part.


Imatge
Parts d’un coet, en referència al seu combustible.


Imatge
Parts bàsiques d’un coet. A l’esquerra, l’espai reservat per la càrrega útil. A la dreta, l’expulsió dels gasos.


»A dalt de tot del coet és on anirà la càrrega útil, coberta per una mena de pètals que es diuen carenats. Els carenats serveixen per protegir la càrrega útil de l’impacte contra l’atmosfera terrestre durant l’ascens: de les altes temperatures provocades per l’alta velocitat i de la pressió dinàmica. És una part molt petita, comparada amb tot el coet. Tota la resta del coet serveix per impulsar-lo cap amunt. En els coets d’un sol ús, tots dos carenats, en obrir-se, cauen i es perden.

En l’enlairament, el coet crema el combustible (cambra de combustió) i deixa anar tot de gasos a pressió. Penseu en un batedor de quidditch: quan bateja la bala ha d’aturar tota la força amb què se li acosta i aquesta surt disparada. O quan fan un sortilegi molt potent en un duel màgic, oi que noten una força cap enrere? O quan algú salta a corda, que la força que fa contra el terra impulsa el seu salt cap amunt. Això ho explica la tercera llei de Newton («Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer»), un muggle peculiar. Doncs de la mateixa manera, la força que aquests gasos fan contra el terra és la mateixa que impulsarà el coet cap amunt. Acció-reacció. Les aletes del coet l’ajuden a mantenir l’equilibri.


Imatge
Quan una pistola dispara, la força amb què surt disparada la bala (acció) es reflecteix a una força cap enrere (reacció).


Imatge
El globus empeny l’aire (acció) → l’aire empeny el globus (reacció).


Imatge
L’acció dels gasos que expulsa el coet (força cap avall) provoca una reacció que l’impulsa cap amunt (força cap amunt).


Com que la velocitat que s’ha d’aconseguir és enorme, els muggles han de cremar molt de combustible. I, per tal de reduir el pes que cal impulsar, el coet està dividit per etapes o fases. Un cop s’ha cremat tot el combustible de la part més inferior (primera fase), aquesta part del coet es desprèn i cau. Després de la separació de la primera fase, comença a cremar la segona. Aquest cop el coet és més curt, i l’energia generada s’aprofita pel que va quedant del vehicle. Segons la mida del coet tindrà una, dues o tres fases.


Imatge
Fases d’un coet de tres fases, basat en un model del Saturn V.


Imatge
Disseny de tres fases del Saturn V.


És per això que es diu que els coets (la majoria) són d’un sol ús. I és que en la separació de les fases, hi ha una part del coet que es desprèn de la resta del vehicle, cau i es perd. És com un llast que només serveix per l’enlairament. Però, com que tot plegat val molts diners, s’està apostant pels coets reutilitzables: en comptes de deixar que les peces es perdin (caiguin a mar, per exemple), es mira de recuperar-les. Quan cauen, van a trobar-les per exemple amb vaixells.

El que ha aconseguit SpaceX és intentar que aquest coet pugui tornar a la base d’on ha sortit (hi deixen una mica de combustible perquè pugui tornar) i aterri verticalment. O, si és molt lluny, que aterri a un vaixell enorme que han posat al mig de l’Oceà Atlàntic. També han aconseguit recuperar tots dos carenats (que protegeixen la càrrega útil) amb un paracaigudes (per frenar-ne l’impacte) i cauen a una mena de xarxes que porten uns vaixells que capturen els carenats. Ho van fer ni més ni menys que el 21 de juliol d’aquest any (SpaceX llança a l’espai, amb el Falcon 9, el satèl·lit militar de Corea del Sud ANASIS-II).

És a dir, recuperar-ne les fases i aprofitar el material per futurs llançaments del coet en qüestió. Un gran avenç, perquè el coet és l’únic mitjà de transport espacial (i valen molts diners) que tenen els muggles. Però aquest no és el cas de l’Atlas V (encarregat del llançament a la Missió Perseverance), sinó que es tracta d’un coet d’un sol ús.

Recuperació de la primera fase del Falcon 9 (per primer cop).


Els altres vehicles necessiten un medi material sobre el qual desplaçar-se, o bé obtenen del medi algun element essencial per al seu funcionament. El coet no només pot assolir grans velocitats, sinó que és l’únic que es pot propulsar al buit de l’espai.

Tanmateix, el coet no deixa de ser un mitjà ineficaç per llançar objectes a l'espai. Com que les fases es van consumint per tal d’assolir la velocitat necessària, el coet ha de ser molt més gran que la càrrega útil, de manera que la majoria de l’energia per impulsar-lo es fa servir per accelerar el mateix coet i no la càrrega en si (que és la que ha d’agafar velocitat per continuar el seu viatge tota sola). Tot i així, els muggles encara no tenen alternatives al coet.

-

Hi ha moltíssims coets. Uns de més famosos, com el Saturn V (que va tenir l’honor de ser el llançador del Programa Apollo (si us agradaria que algun dia parlés d’aquest programa de missions espacials, digueu-m’ho!), que va portar el primer home muggle a la Lluna), i d’altres de no tant.

El seu preu depèn de molts factors: de la mida, de si han d’anar a prop o lluny, si han de dur molt de pes, si han de portar persones, robots o animals... Depèn de l’objectiu de cada coet. També del grau de sofisticació: la relació qualitat-preu s’intenta millorar cada cop més.

-Es parlaria de tres grans grups de coets: Lleugers, mitjans i pesants.

-Lleugers: petits, prims, senzills, depèn del combustible que facin servir. Van a prop o porten poc pes. Dels més barats, hi ha l’Elektron de RocketLab, per posar-ne un exemple, que val 5 milions de dòlars. Aquest serveix per enviar CubeSats (satèl·lits cúbics). Pot enviar a l’espai entre 100 i 200 kg . I enviar un CubeSat costa uns 50 mil dòlars. La gran majoria dels coets lleugers costen uns 40 milions de dòlars.

Coet Elektron (de RocketLab):
Spoiler:
Imatge
Imatge

Exemples de CubeSat:
Spoiler:
Imatge
Imatge
Imatge

-Mijants: Poden carregar més pes i anar més lluny. Per exemple: el PSLV, de la ISRO (Agència Aeroespacial de l’Índia, que té el rècord d’enviar satèl·lits a l’espai; 104 en un sol coet): entre 21 i 31 milions de dòlars. El més car dels mitjans volta els 164 milions de dòlars.


El coet PSLV, de la ISRO (Indian Space Research Organisation, Organització de Recerca Espacial de l’Índia o Agència Índia d'Investigació Espacial):
Spoiler:
Imatge

-Pesats: Encara arriben més lluny i són més grossos i capaços de carregar molt més pes. Falcon 9 (d’SpaceX) (que surt molt rentable perquè, com hem explicat, és reutilitzable), ha costat 70 milions de dòlars.
Ariane V de l’ESA (Agència Espacial Europea): 178 milions de dòlars.
Delta IV heavy: 400 milions de dòlars.
Saturn V: Des de 1964 a 1973, un total de 6.500 milions de dòlars. El 1966 la quantitat màxima era de 1.200 milions. Aquest alt cost va ser una de les principals raons de la seva cancel·lació.

Enviar un coet a l’espai costa entre 5 milions i 400 milions de dòlars. :deumeu


Comparativa a escala de dotze coets:
Imatge
D’esquerra a dreta:
Spoiler:

Antares: Encarregat de diversos llançaments del Cygnus (nau especial de subministraments no tripulada) a l’Estació Especial Internacional (EEI). D’un sol ús. L’abril del 2013 va fer el seu primer llançament. Conegut com a Taurus II durant el seu desenvolupament.

Soiuz: Llançador de la nau espacial Soiuz (primer soviètica i ara russa), que és un model de nau que pot transportar fins a tres tripulants. Forma part del programa espacial Soiuz de l'antiga Unió Soviètica. Союз (soiuz) en rus vol dir ‘unió’.

Ariane 5: Successor de l'Ariane 4 (el 1988, el primer llançament amb èxit de l’Ariane 4; el de l’Ariane 5, el juny del 1996). En un inici, l'Ariane 5 es va dissenyar amb la intenció de posar en òrbita la minillançadora Hermes per a missions tripulades. Més tard, l’Agència Especial Europea (ESA) va cancel·lar el programa Hermes i el coet va passar a ser un sistema de llançament comercial. Dissenyat per posar satèl·lits en òrbita geoestacionària (que segueixen el moviment de rotació de la Terra i sempre es troben sobre el mateix punt del planeta) i posar càrregues en òrbita baixa, com a part del Programa Ariane.

Atlas V: El coet que avui ens ocupa. Construït per l’ULA (l'aliança d'empreses United Launch Alliance). La versió més gran de la família Atlas, vehicles de llançament nord-americans.
Spoiler:
Imatge
Foto de Mike Deep. Llançament del 2 de setembre del 2015 abans de l’alba, des de l’Air Force Station de Cap Canaveral, ascendint en direcció est sobre l’Atlàntic. L’Atlas V portava un satèl·lit de comunicacions de la marina nord-americana.
El 2020, encarregat de la missió Perseverance.


Vulcan: Coet reutilitzable construït per l’ULA, en ple desenvolupament entre el 2014 i el 2020. Capaç d’elevar càrregues mitjanes i pesades. Fins ara fa servir motors russos, però s’està plantejant la possibilitat de canviar-los pels nord-americans de Blue Origin. Pretén fusionar les tecnologies de l’Atlas V i del Delta IV, per tal d’obtenir un successor que permeti reduir-ne les despeses a la meitat. L’ULA també té l’objectiu de fer la competència a SpaceX. El seu vol inaugural està previst pel 2021. Si té èxit, la nau Peregrine d’Astrobotic seria la primera missió americana a fer un allunament suau des de l’envol del 1972 de la tripulació del Programa Apollo.

Falcon 9: Parcialment reutilitzable (la primera etapa pot tornar a l'atmosfera i tornar a aterrar verticalment un cop separada de la segona etapa). Dissenyat i fabricat per SpaceX als Estats Units. Se’l coneix pel llançament de la càpsula Dragon. El 2010 va fer el seu vol inaugural, i la Dragon (també parcialment reutilitzable) va esdevenir la primera nau espacial operada i construïda comercialment, i recuperada de l'òrbita.

Falcon Heavy: Se’l coneixia com a Falcon 9 Heavy, atès que és una variant del Falcon 9 amb un nucli reforçat (aconsegueixen augmentar la seva càrrega màxima). Té la capacitat de càrrega més alta de tots els vehicles de llançament operatius en l'actualitat, i la tercera si comptem tots els coets històrics, per darrere del Saturn V americà i del soviètic Enérguia (energia en rus, Энергия)

Delta IV Heavy: Delta IV és un coet d’un sol ús de la NASA, creat el 2001, i el més gran de la família de coets Delta (en servei des del llançament del Delta I, el 1960). Delta IV comprèn els models DeltaIV-Small, DeltaIV-Medium i DeltaIV-Heavy (aquest darrer supera els 70m d’alçada). El primer llançament del Delta IV Heavy el 2004 no va assolir l’òrbita desitjada. Més tard, es va fer servir per llançar cinc satèl·lits de reconeixement visuals i electrònics més per l’Oficina Nacional de Reconeixement fins al 2013. Quan es va presentar, el Delta IV Heavy tenia la capacitat de càrrega útil més gran de tots els coets operatius. El va superar el Falcon Heavy, el llançament inaugural del qual va ser el febrer del 2018.

New Glenn: El Nou Glenn és un vehicle de finançament privat encara en desenvolupament per la Blue Origin. S’esperava que fes el seu primer llançament el 2020, però tot apunta cap al 2021. N’hi ha de dues fases (2-stage) i de tres fases (3-stage).

Saturn V: Enorme coet (110,6 m d’alçada i 10,1 m de diàmetre) famós pel Programa de missions Apollo. També va llançar l'estació espacial Skylab (la primera dels Estats Units), però el projecte per fer-lo servir per enviar sondes a Mart es va cancel·lar. Actualment retirat (una de les principals raons era el seu elevat cost).
--


La capacitat de crear les formes de cada coet de les boletes lluminoses encantades impressionava els espectadors. Sí, fins i tot en Garnett s’havia quedat a escoltar la classe :mrgreen: , meravellat pels coets, i es mirava la seva escombra amb un cert recel. Les boletes al cel semblaven bancs de peixos molt ben coordinats. :clap:

Expliquem el llançament:

»La velocitat del llançament és ESSENCIAL per fer que el coet aconsegueixi o no sortir de la Terra. Quan llancem un coet, hem de lluitar contra la gravetat de la Terra per tal que no caigui, ni que s’hi quedi girant al voltant (caiguda lliure), sinó que segueixi pujant fins a sortir-ne. Segons la velocitat de llançament que li donen al coet (accelerant-lo més o menys), ens poden passar quatre coses (des de menys a més velocitat): que caigui novament a terra, que es quedi girant al voltant de la terra en òrbita circular, que agafi una òrbita el·líptica al voltant de la Terra o bé que adopti una òrbita que es diu hiperbòlica. Aquesta trajectòria hiperbòlica és la que ens interessa, la que adoptaria el coet que porti prou velocitat com per superar la força de la gravetat que l’atreu i poder-se’n allunyar. Aquesta velocitat mínima és la velocitat d’escapament.


Imatge
-A poca velocitat, pujaria una mica i tornaria a caure a la Terra. Com que el que volem és que surti, cal accelerar-lo més.


Imatge
-Amb un xic més de velocitat (per sobre del 25mil km/h), aconseguiríem que orbités al voltant de la Terra (caiguda lliure constant) circularment.


Imatge
-Aquesta òrbita s’aniria fent el·líptica, cada cop més allargada (els focus de l'el·lipse se separen), al voltant de la Terra. Hem superat aproximadament els 30mil km/h .


Imatge
-Quan superem la velocitat d’escapament de la Terra (11,2 km/s . Més de 40mil km/h (40320km/h)), som prou lluny de la influència del camp gravitatori que crea i ens en podem allunyar.

Spoiler:
«La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima que es necessita per poder escapar-se de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol [la massa del qual no és rellevant], en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.»


(continua)
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Avatar de l’usuari
Antares_Black
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 384
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black »

PART 2:


Missió Rover Perseverance

El 30 de juliol (15:05h, hora de Catalunya), la NASA va executar el llançament de l’Atlas V de l’ULA (Unió Aliança Amèrica) amb un ròver (astromòbil) molt especial cap a Mart, que es diu Perseverance. Un astromòbil és un vehicle d'exploració espacial dissenyat per moure's a través de la superfície d'un planeta o d'un altre cos celeste. Alguns poden transportar tripulants d'un vol espacial; altres han estat parcial o completament robots autònoms. Els astromòbils solen arribar a la superfície d'un objecte astronòmic a bord d'una nau espacial tipus lander (mòdul de descens). El 30 de juliol feia molt bon dia :ballar: , cel clar a l’Estació de les Forces Aèries (Air Force Station) i el llançament va ser un èxit. :clap: :clap: :clap: Ho veurem més avall.

En què consisteix la missió Perseverance?

El coet AtlasV portarà un robot a Mart, un ròver que es diu Perseverance. Els ròvers (rover en anglès. En català, astromòbil) és com un cotxe que es podrà desplaçar per la superfície del planeta i estudiar-lo sobre el terreny.

El dia 30 de juliol només vam poder veure el llançament del coet, que ja es prou impressionant de veure :o , però quan arribi a Mart (més o menys al cap de sis mesos) també serà d’allò més espectacular.

El Rover té un escut tèrmic per frenar (evitarà que l’escalfament que produeixi el fregament amb l’atmosfera de Mart faci malbé el robot), després surt un paracaigudes, retrocoets per frenar, amb el cotxe penjant de cordes... :airborne: i tot d’enginys que evitaran que s’estavelli, i procuraran que aterri a la superfície del Planeta Vermell amb suavitat.

Tindrà quatre objectius principals: Cercar rastres biològics, estudiar la capa geològica de Mart, estudiar el clima de Mart, s’espera que reculli dades de l’arquitectura per fer que els astronautes hi puguin anar: L’atmosfera de Mart (molt poc densa) és rica en CO2 (diòxid de carboni). El Perseverance mirarà d’agafar el diòxid de carboni i extreure’n l’oxigen. També agafar aquest diòxid de carboni i convertir-lo en combustible. I això ho farà un aparell que porta que es diu Moxi.

L’objectiu és trobar-hi algun rastre de vida (ni que es tracti de senyals que n’hi havia hagut en un passat), estudiar el sòl marcià a nivell geològic i també (novetat) preparar el terreny per la vida humana.

«Bua, t’imagines que em lligo una marciana? Com creus que s’ho prendria la Samantha?», però la seva germana :eh: ja no parava atenció a les balabaves, i no en pararia al seu germà faldiller. :boig:

Una altra novetat del Rover Perseverance és que porta també un helicòpter menut, com una mena de dron (els billywigs electrònics dels muggles): l’Ingenuity. Quan el Perseverance estigui a la superfície de Mart, deixarà caure un paquetet, aquest desplegarà les potes i caurà: L’Ingenuity sobrevolarà la superfície de Mart. Seria el primer cop que facin volar un helicòpter a Mart. I no deu ser fàcil de controlar, perquè el senyal des de la Terra triga entre sis i catorze minuts a transmetre’s. I, degut a l’alta densitat de l’atmosfera de Mart, les seves hèlices hauran de girar cinc cops més ràpid del que ho farien a la Terra. :boig2:

L’Atlas V fa 58 m d’alçada i 3’81m de diàmetre (tot i que la part del carenat on va el Perseverance és més ample), de la ULA (Unió Aliança Amèrica), els contractistes de la NASA. És un coet de dues etapes, i se succeeixen de la manera següent:

-1a etapa: L’Atlas V té quatre motors sòlids (perquè li donen més potència), que són com quatre cilindres. Aquests motors se separaran relativament aviat (poc abans dels dos minuts després de llançament). Més tard, cauen els carenats: la càrrega útil al descobert. Després seguirà cremant la primera etapa fins que es consumeixi (uns dos minuts més), llavors se separarà i començarà a cremar la segona. La primera etapa dura uns quatre minuts.

-2a: La segona etapa comença a cremar immediatament. Aproximadament una hora després del llançament, està previst que es deixi anar el Perseverance. Dura tanta estona, perquè ha d’arribar a la velocitat de 40 mil km/h .

Aquí podeu veure els èxits de l’Atlas V. :winner:

Aquest coet ja ha fet molts llançaments anteriorment: ja va enviar el Curiosity (el Rover anterior), l’Inside (que es tracta d’un Lander), orbitadors a Mart, la Juno... És a dir, que la viabilitat és favorable. Perquè sí: el Perseverance no és pas el primer astromòbil que s’ha enviat a Mart. S’assembla molts als ròvers anteriors enviats a Mart. Així, què el fa diferent?
Se suposa que el nou ròver té noves capacitats i innovacions que no tenien els altres. Fem-ne un repàs:


Sojourner
Va ser el primer astromòbil que els muggles van enviar a un altre planeta. Llançat el 1996. Enviat a Mart amb l’objectiu de provar la viabilitat d’aterraments low cost i d’explorar la superfície de Mart.
Hi va aterrar amb una mena de paracaigudes i recobert de coixins de seguretat (airbag) que permetria a l’embarcació rebotar contra la superfície sense fer-se malbé. El ròver Sojourner portava càmeres i maquinari frontal i posterior per realitzar diversos experiments científics. Va explorar Mart durant tres mesos.

Spirit i Opportunity (ròvers bessons)
El 2004 aterren a Mart fent servir també coixins de seguretat. Spitit hi va treballar fins que se’n va perdre la comunicació el 2010. L’Opportunity la va perdre el 2018 degut a una tempesta de pols (típiques a Mart): la pols va cobrir els panells solars i no va poder recarregar les seves bateries. La NASA va declarar l’Opportunity oficialment mort el 2019, després de catorze anys d’operació. Una missió d’èxit amb grans avenços.


Curiosity
Aterra a Mart el 2012. Era dues vegades més llarg i cinc cops més pesat que l’Spirit i l’Opportunity, per tant aterrar amb coixins de seguretat no era viable. I els muggles no podem conjurar cap Aresto momentum. Així que la NASA va idear un sistema d’aterratge que consistia en un paracaigudes, un vehicle de descens i una aproximació «"skycrane" maneuver» (o «skycrane manoeuvre») (maniobra de típula, o de grua de cel): és a dir, fer-lo baixar a poc a poc penjat d’unes cordes els darrers segons abans de l’aterratge. També portava uns retrocoets, però es van apagar abans d’hora i per poc el robot s’estavella contra la superfície marciana.
El Curiosity tenir l’objectiu d’observar el paper que juga l’aigua a Mart i continuar explorant la possible habitabilitat passada del planeta. Els ròvers enviats per la NASA a Mart amb anterioritat, es van activar un cop aterrats a la superfície marciana i, per tant, estaven apagats durant l'entrada a l'atmosfera marciana, el descens i l'aterratge. El Curiosity, en canvi, ja estava actiu quan va tocar la superfície de Mart i va fer servir el seu sistema de suspensió per suavitzar l'aterratge.


Imatge
Taula resum dels ròvers que han anat a Mart .


Opportunity i Curiosity van aterrar a llocs diferents de Mart, aportant oportunitats d’exploració diferents, amb experiments per considerar la possibilitat de vida microbiana en el passat. Examinar el sòl marcià, roques, terreny, l’atmosfera... Preparats per fer una activitat robòtica en el camp geològic.



Imatge
Localitzacions de treball dels ròvers, Opportunity (2004-2018, Meridiani Planum), Perseverance (2020 en ruta, objectiu Cràter Jezero) i Curiosity (2012-operatiu, Aeolis Palus (cràter Gale)).


Llocs d’aterratges a Mart (passats i previstos pel futur):
Spoiler:
Imatge

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... p.vp9.webm
Globus en rotació de Mart: Llocs d'aterratge de cada missió a Mart.



A més, el Perseverance també vol preparar el terreny per la vida humana a Mart algun dia. Que els muggles puguin anar-hi en persona a explorar-ne la superfície. Com? Vol provar una tecnologia nova (que encara s’està estudiant i comprovant la seva viabilitat) per extreure l’oxigen de l’atmosfera de Mart (96% de la qual és diòxid de carboni). Vaja, aprofitar els recursos de Mart per ajudar l’exploració humana.


El Perseverance és un ròver molt més autònom. Els ròvers anteriors portaven panells solars. El Curiosity i el Perseverance no, sinó que tenen una petita central nuclear que els dóna energia. I pot estar funcionant molta més estona. Més càmeres, i de més resolució, més actualitzat.


El Perceverance està preparat per les tempestes de pols. Les càmera preparades perquè no s’entelin. Les turbines de l’Ingenuity estables, perquè no es tombi. :ok

La temperatura mitjana de Mart és molt baixa, per sota els zero graus, de mitjana entre 40-50 graus sota zero. El Perseverance té aparells que estudien el clima, i si nota que la temperatura és massa baixa, activi uns mecanismes per escalfar els aparells que ho necessitin.

A més, porta un braç extensible preparat per agafar mostres. Unes les posarà al laboratori senzill que porta i les analitzarà ell mateix amb els recursos que porti. Unes altres les guardarà al seu interior perquè puguin tornar a la Terra. Es pretén enviar al cap d'uns anys (cap al 2028) un altre cos a Mart que les reculli i surti del planeta Mart per viatjar fins a un orbitador de la zona on les dipositarà. Aquest orbitador tindrà la capacitat de tornar a la Terra amb les mostres: serà aleshores que les podran analitzar.

«Ffff», va bufar l’alumna més explosiva de Hogwarts «No em vull esperar tant!» :deumeu

A veure si troben algun rastre de vida. Duran el Perseverance a un cràter (el Cràter Jezero) on hi havia hagut un llac. És a dir que, en principi, hi havia hagut aigua: miraran en roques sedimentàries. L’Ingenuity s’enlairarà uns quants metres per observar el planeta des de l’aire. :airborne:

Tot plegat ha costat relativament poc (tenint en compte per quins preus que oscil·len): 200 milions de dòlars (la del Curiosity va costar més de 2mil milions). Qui té una cambra a Gringotts prou gran per guardar aquesta fortuna? :atontat

«Ehem, ehem...», va tossir la noia de la cua alta, que acaronava la seva gata blanca tot mirant el cel. :mmm

Trigarà sis mesos a arribar a Mart (l’arribada està prevista pel 18 de febrer 2021), haurem d’esperar fins aleshores per veure-ho. :nose

«I com és que hi ha tantes missions i tantes cap a Mart totes concentrades aquests mesos?», es preguntava un dels alumnes.

―Bona pregunta, senyor Moore! ―va saltar la veu del professor Halley i el noi va quedar parat i li van pujar els colors a la cara―. És que resulta que no poden enviar coets a Mart sempre que ho vulguin. Només es pot fer durant uns períodes molt concrets! Són les finestres de llançament.

En el context del vol espacial, una finestra de llançament és un període durant el qual un vehicle en particular (coet, transbordador espacial, etc.) s'ha de llançar per tal d'assolir el seu objectiu previst. Si el coet no és llançat dins de la "finestra", ha d'esperar a la propera.

«Però què és exactament? És una mesura legal perquè no s’acumulin els cossos a l’espai? És un pacte entre els governs?», va demanar el pèlroig, que ja havia vist com funcionava la comunicació màgica que el professor havia conjurat a través de les boles lluminoses. I, com que vivia a Hogsmeade, tenia el privilegi de veure directament també l’espectacle que es projectava a Hogwarts.

―No pas, senyor McGregor. Les finestres de llançament responen a una raó física (de l’espai i el moviment). I és que s’ha de tenir en compte que tant la Terra com Mart continuen movent-se, girant al voltant del Sol. És a dir, Mart no és sempre al mateix lloc (la Terra tampoc) i la trajectòria que agafa la nau és curvilínia, de manera que cal calcular les posicions de tots dos planetes (les del moment del llançament i les del moment de l’arribada) més propícies pel viatge. Aquestes posicions a l’òrbita del seu moviment de translació (al voltant del Sol) responen a un moment de l’any.


Imatge
Posicions de la Terra en el moment del llançament; posició de Mart en el moment de l'arribada; i l'òrbita de transferència.


Imatge
Imatge representativa de la situació hipotètica de llançar un coet cap a Mart fora del període de la finestra de llançament.


En aquest enllaç de la NASA es mostra el que passa dins i fora dels períodes d’una finestra de llançament. (Els gifs, però si voleu ampliar amb el text, anglès, endavant).


Altres imatges i animacions il·lustratives de les finestres de llançament:
Spoiler:
Imatge
Animació del moviment dels planetes al voltant del Sol.


Imatge
Animació de la Terra i de Mart. Podem veure l'ària en verd, que representa la zona de la translació del moment de la finestra de llançament de Mar: dins d'aquest període el llançament del cos, que traça l'òrbita de transferència des de la Terra fins a Mart. S'hi indica el pas dels anys: les finestres de llançament de Mart es produeixen a intervals d'aproximadament dos anys i dos mesos, és a dir, 780 dies terrestres.


Imatge
Animació del llançament de l’InSight (no és Rover, és lander). L'òbita de la Terra, la de Mart i la de transferència.


Les finestres de llançament cap a Mart són cada dos anys i dos mesos aproximadament (780 dies terrestres). Cada dos anys i dos mesos hi ha una finestra de llançament. Si ara som el 19... vull dir... ara som el 2020, fins a finals del 2022 no n’hi haurà cap altra. Aquest any, la finestra de llançament durava fins al 15 d’agost. Si se'n perd l'oportunitat, s'ha d'esperar aquest temps, a la propera finestra. És a dir que s'ha d'aprofitar! :ok



Sort que el dia previst va fer bon temps i es va poder fer el llançament! Per si no s’hagués pogut llançar l’Atlas V el dia previst 30 juliol, tenien plans de vol diferents segons l’hora que sortís (un altre pla cada cinc minuts!). Són molt previsors, oi? 8)

(El capità d’Slytherin va agafar un pergamí i una ploma per apuntar-se aquella dada. Si ho adaptava al quidditch, segur que podria desenvolupar una estratègia infal·lible! :snitch: :winner: )

I cada dia tenen una finestra de dues hores. És a dir, tenien un pla de vol per cada cinc minuts per cada dia fins el dia límit 15 d’agost. Imaginin-se si ho tenen controlat!

«Aquesta gent m’agrada», va murmurar la primogènita dels Earl, «i això que són muggles...».
«No tens remei, germaneta...» :deumeu

-----

Poden calcular que arribarà el 18 de febrer perquè la càrrega també té petits motors; es pot accelerar o frenar, i aniran ajustant. Arribarà molt ràpid, perquè són set mesos, el Curiosity en va trigar deu. :celles:

La trajectòria està calculada, però al llarg del viatge es pot anar corregint (una colla de muggles estant pendents d’accelerar o no per ajustar-la), cap a Mart!

«Ostres! I sense cap Brúixola que els estiri els cabells!», va exclamar el noi de Hufflepuff, que era tan despistat que el que havia dit no només ho havia sentit els professors Halley i Mopsus, sinó també havia magi-enviat la veu als jardins de Hogwarts i alguns van deixar anar una rialla. :lol:

―Un dia perdrà el cap, senyor Swift... Swift―, va dir la professora Hook («i aleshores seré jo qui li estirarà les orelles», va pensar :no )

―Aquesta és la tercera missió a Mart ―va continuar el professor Halley amb els enfonsats ullets blaus divertits― d’aquest mes: La Missió Hope (dels Emirats Àrabs), Tianwen-1 (dels xinesos), i ara aquesta: Missió Perseverance (dels Estats Units, de la NASA).

«Noi, quina mania amb Mart, per Slytherin!», va bufar ella, que mirava la classe mentre se li assecava l’esmalt del color de la bruixi-temporada a les ungles dels peus «Si té tan poc glamour com qualsevol altre planeta, ves», i va passar la pàgina de la revista Bruixa Indiscreta, on apareixia una enorma fotografia en moviment de la botiga Mira’m-i-no’m-toquis.

―Molt bé, senyoreta Bellamy! El seu multitasking em deixa impressionat! ―va dir la veu del professor Halley, i de l’ensurt a ella se li va vessar el pot de l’esmalt sobre la cara de botiguera de la fotografia―. Té tota la raó, ‘Per què Mart?

»Doncs perquè Mart és l’únic planeta que coneguin els muggles que s’assembla mínimament a la Terra. És un planeta rocós, el dia dura només una micona més de 24h, i se sap que Mart havia contingut aigua. Els altres planetes no pronostiques res de bo pels muggles... :?

Venus és un infern (més de 400 graus). Té una atmosfera molt densa: una persona a la superfície, sense cap sortilegi protector, tindria tanta pressió que quedaria esclafada com un pergamí. Inviable amb la tecnologia actual muggle.

Mercuri és massa a prop del sol. No té atmosfera. Hi ha menys de 200 graus quan no hi toca el Sol i més de 200 graus quan toca.

«Ostres! Això és autèntic foc de drac!», va exclamar l’amant de la draconologia, que no li importava que el sentís tothom.

En canvi, la noia que venia (o fugia) de Beauxbatons pensava molt però no volia dir res de res en veu alta... Ni tan sols els altres planetes eren llocs acollidors... :nose

»Però Mart té un terç de la gravetat de la Terra (a Mart pesaríeu tres vegades menys ―la noia de la revista s’ho va repensar... 8O ), i l’atmosfera de diòxid de carboni (però això altre no pintava tan bé...). El problema principal és que el senyal triga a arribar a la Terra (entre 6 i 14 minuts segons les posicions on es trobin), cosa que dificulta molt l'operació.

«Creus que si fem un concert de Rock dur a Mart, podrien baixar a la Terra a temps per veure’ns a nosaltres mateixos tocant?!», va escriure el noi de la caçadora i les xapes en un petit pergamí i el va posar a la pota del mussol per tal que el portés al seu millor amic. :mrgreen:

:lol2: :lol2: :lol2:

-------


Us deixo amb una visió general del llançament del 30 de juliol (2020)

Però, si voleu, podeu veure sencera la retransmissió que va fer la NASA en directe(2:27:59)

Us en comento la retransmissió sencera de la NASA (Missió Perseverance)els temps (des del compte enrere del llançament fins a l’alliberament de la càrrega útil):
Spoiler:
Comencem amb un compte enrere (un quart d’hora aproximadament) abans del llançament.

9:52 Imatges de Mart (combinació d’imatges reals i recreacions quietes i animades)

48:24 compte enrere (20 segons abans del llançament)

48:42 Enlairament

48:57 Observem com la trajectòria es va fent curvilínia

49:10 Reguladors de la velocitat (milles per hora) i l’altitud. Comença a comptar el temps del llançament. Anirem veient com accelera: penseu que ha d’arribar als 40 mil km/h

49:20 Ens indiquen que superem la velocitat del so
El Downrange dintance que ens indica és la distància horitzontal recorreguda.

50:31 A 1:49 del llançament, se’n separen els quatre motors sòlids (veureu quatre cilindres que cauen del coet)

51:52 Ens mostren la imatge de la càmera que es troba al coet. Ja hem sortit de l’atmosfera i les càmeres no captaven prou bé des de la Terra. Com es pot veure, a l’espai hi fa molt de fred.
Les espurnes blanques que es veuen es deuen a la pressió dels gasos del coet. Però no espereu que res més del coet es mogui (encara que portem una velocitat enorme) perquè, com que l’espai és buit, no hi ha fricció (fregament).

52:09 Als 3:25 minut després del llançament veiem com cauen els carenats que protegien la càrrega útil. Ara ha quedat al descobert.

53:07 Ens mostren imatges des d’una càmera des de l’interior del coet

53:11 Als 4:28 minuts la primera etapa s’ha consumit i veiem com se separa del coet i cau cap a la Terra. Ara ja pot començar a cremar la segona etapa, i aquesta durarà una bona estona.

55:48 Ens posen una animació (i encara accelerem). Amb els carenats fora, podem veure a la part de dalt la càpsula al descobert, amb l’escut tèrmic (aquesta mena de con), el Perseverance en si i un cercle on hi ha el motor i les mesures de distribució del Rover.

1:42:35 Ens posen el compte enrere de l’adquisició del senyal
(Aviat tocarà alliberar la càrrega. El que passa és que, com que va donant voltes a la Terra, cal esperar que hi hagi un receptor del senyal, que rebrà la Terra, l’ha de passar a la NASA i aquesta l’ha de posar en directe)

1:45:48 Ja anuncien l’alliberament de la càrrega

1:46:16 L’animació ens mostra l’alliberament de la càrrega (veim imatges de com ho celebren des de l’ULA, els contractistes de la NASA encarregats d’aquest llançador). Cap al minut 57 després del llançament, estava previst que es deixés anar el Perseverance. Ha d’arribar a la velocitat de 40 mil km/h , és a dir que se n’ha separat abans d’hora, segurament han arribat a la velocitat prevista abans. Tot ha anat molt bé.
Penseu que és de la NASA i no pas d’SpaceX. Els d’SpaceX tenen molt d’espectacle (i moltes càmeres), amb la NASA arribarà un punt que només veureu un punt de llum amb el fum que en surt. Llavors veurem càmera des del coet, com s’allunya de la terra. A més, l’Atlas V no és un coet reutilitzable, així que les fases no es recuperen. Si voleu veure com es recuperen les fases d’un coet reutilitzable d’SpaceX, us deixo algun vídeo dels llançaments i recuperacions de l'empresa:

Llançament i aterratge Falcon 9
Enlairament i aterratge sincroonitzat, Falcon Heavy
Aterratge sincronitzato de dos dels propulsors del Falcon Heavy
La nau espacial Crew Dragon torna a la Tierra

----------

Més RECURSOS que podeu consultar:

Notícia TV3: Tres missions cap a Mart

Les òrbites de les llunes marcianes i naus espacials en òrbita al voltant de Mart.

Bloc: Pols d’estels. «Tots, menys Europa, de camí a Mart»

Anunci presentació de la NASA’s Perseverance Mars Rover Launches

Posen a punt el Perseverance

Russian Launch Manifest (actualitzat el 15 Aug 2020)

Pàgina Pockocmoc (Roscosmos).

----------------------------

Bé, espero que us hagi agradat molt i que hagueu après cosetes!! :ok
Vull llegir-vos! :reading:

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Respon