Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Fòrum on pots enviar missatges de temes en general, que no puguis classificar a les altres categories.
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
Arwen Black
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 278
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Arwen Black » dj. nov. 05, 2015 12:16 pm

Hola professor!

Sabia de què aniria la classe així que vaig intentar mirar la Lluna però estava tapada per núvols... T.T

Vaig faltar a la seva classe però... en realitat no hi vaig faltar perquè ara hi vaig amb un reculatemps! (per Internet estan més barats :wink: )
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Agatha Black » ds. nov. 07, 2015 5:38 pm

Hola, professor! Torno amb una pregunta (no està relacionada amb l'eclopse, però sí amb el sol i la lluna. Ara meteix estic veient el vídeo que del sol que ha publicat la NASA aquesta setmana en 4k (ultra alta definició). I mentre el veig em pregunto... el sol gira, sobre el seu mateix eix? No, oi? Perquè no orbita al voltant de res...

Què és el que fa que un cos celeste giri o no? (em refereixo sobre el seu mateix eix, ja sé que els cossos més petits giren al voltant dels cossos més grossos per la força gravitatòria). I la lluna no gira pas, sobre el seu eix, perquè sempre presenta la mateixa cara a la terra, oi? Tots els planetes sí´que deuen girar sobre el seu eix, que és el que es compta com un dia en aquell planeta, oi? Des que el sol il·lumina un punt, fins que el deixa d'il·luminar i l'il·lumina de nou. QUè`és el que fa que un cos giri o no? El magnetisme? O.o?

Us deixo el video de la Nasa. Tingueu en compte que nomes el podreu veure en la resolució adeqüada amb una pantalla 4k, ja sigui de TV o d'ordinador!

https://www.youtube.com/watch?v=6tmbeLTHC_0
Imatge

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 402
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Cass Ross » ds. nov. 07, 2015 6:41 pm

*Aixeca la mà i s'alegra quan el professor Halley la deixa intervenir abans de respondre ell.*
el sol gira, sobre el seu mateix eix? No, oi? Perquè no orbita al voltant de res...
No sé si el Sol gira sobre el seu eix o alguna cosa per l'estil, però pel que fa a la segona part de la frase... A veure, el sol no està quiet. Jo crec que en certa manera és com si orbités al voltant del forat negre central que si no m'equivoco hi ha al centre de la galàxia on estem. Vull dir, que la galàxia en espiral té uns braços i es va movent. I el Sol està en un d'aquests braços i, en el meu punt de vista ignorant, sí que orbita, almenys al voltant del forat negre central.

Però no ho tinc gaire clar, així que, professor Halley, quan vulgui...

Fins aviat,

Cassie.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Antares_Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 332
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black » dl. nov. 09, 2015 8:59 pm

Hola, hola, hoooolaa!!!! :mrgreen:

Com anem?

Vinc a fer les atencions que es mereix aquest tema! :celles:

hermione potter:

M'alegro que poguessis veure-la!! :ballar: Encara que no es veiés prou bé... :| A mi també em va costar llevar-me al principi! :lol2: hahaha

Jo vaig tenir la sort que sí que es veia bé i molt bé! Ni un núvol al voltant de la Lluna!! ^^ El que passa és que vaig tenir problemes amb la càmera... :no No tenia la que normalment vaig servir per fotografiar el cel i en vaig haver de fer servir una altra que no domino gens ni mica i que, a més, vaig tenir problemes amb el filtre... La cosa és que em van sortir unes fotos un xic pèssimes... :roll: I unes altres de tan pèssimes que són artístiques i tot! :mrgreen: hahaha

Us en deixo per aquí algunes... Espero que no me les critiqueu gaire, perquè fan pensa de debò TT

Ja veureu que només la vaig caçar a partir de la “segona part”, quan ja havia acabat de fer el ple i ja sortia de l'ombra, perquè la maleïda càmera es pensava que érem en un concurs de fotografia surrealista... xD Si més no en les primeres, encara s'aprecia la vermellor de la Lluna ^^

(Les poso dins d'Spoilers perquè no ocupin tant)
Spoiler:
Eclipsi 28set 04h 49m 36s
Imatge
Spoiler:
04h 50m 42s
Imatge
Spoiler:
04h 51m 50s
Imatge
Spoiler:
04h 52m 18s
Imatge
Spoiler:
04h 53m 42s
Imatge
Spoiler:
04h 53m 50s
Imatge
Spoiler:
04h 54m 52s
Imatge
Spoiler:
04h 56m 46s
Imatge
Spoiler:
05h 03m 04s
Imatge
Spoiler:
05h 04m 04s
Imatge
Spoiler:
05h 10m 50s
Imatge
Spoiler:
05h 18m 12s
Imatge
Spoiler:
05h 24m 52s
Imatge
Spoiler:
05h 27m 42s
Imatge
Spoiler:
05h 33m 38s
Imatge
Spoiler:
05h 39m 20s
Imatge
Spoiler:
05h 40m 04s
Imatge
Spoiler:
05h 44m 00s
Imatge
I també us deixo un collage d'algunes de les “fotos artístiques” que vaig fer. Em va fer gràcia guardar-les :mrgreen: . M'agraden fins i tot més que les que van quedar bé xD
Spoiler:
Imatge
De l'eclipci dels març, no en tinc fotos: Si tu en tens, en podries posar alguna per aquí, hermione :ok

---
Agatha Black:

Vaja, em sap greu que no haguessis pogut veure... :nose Les meves fotos són molt dolentes, però els vídeos que us vaig deixar es veu la mar de bé. Ja sé que no és el mateix, però... El teu pare, que sí que hi entén, de fotografia, en podria fer algunes, una propera vegada :ok
El que sí que porto són bones notícies! He es proposat el teu cas a l'Alt Comandament de HPCat i hem decidit otorgar-te a tu 20 punts (per la feina i l'estona dedicada a la web, ja que pràcticament és un capítol de FF) i al professor Halley, l'Orde de Merlí de segona classe (suposo que la primera classe és per la gent que salva vides i tal) per la seva gran investigació i els seus dots de professor!

Felicitats a tots dos!
Renoi!!! :o Quin honor!!! Doncs prenc el premi amb molta il·lusió. Moltes mercès! :mrgreen: Quan el professor Halley ho va llegir li van pujar tots els colors al rostre i el seu encanteri de levitació es va descontrolar. Amb els fogots, va sortir disparat com un coet cap al cel, va dar la volta a la Lluna (la seva antiga casa) i va tornar de seguida tot tes de l'emoció!! :lol2: hahahahaaa

Ara el professor Halley no és aquí (ha anat a prendre el te amb un bon amic a l'asteroide B612), però m'ha dit que us en doni les gràcies de part seva i que l'Spútnik ja anirà a recollir el guardó en lloc seu :wink: «Són coses que no t'esperes quan ets un humil professor que fa classe a una colla de vailets». (hahaha són paraules seves, eeeh :riure: )
a mi també m'encanta que facis servir els personatges! M'ha entretingut tant la classe com el que hi passava! Trobo que has encertat molt les reaccions dels personatges, també!
Ostres. Doncs la veritat és que no les tenia totes xD M'agrada que us hagi agradat! I, si dius que he encertat les reaccions dels personatges, em dono per més que satisfeta ^^ Les preguntes que fa l'Agatha m'han semblat pròpies d'ella :)

---
Cassandra Ross:
Quan arriba el moment, Zeus s'enfronta amb el seu pare Cronos i li talla els testicles. Així Zeus destrona Cronos i des testicles i no-sé-què-més surt Afrodita.


I de l'espuma del mar. Recordeu per exemple el quadre de Botticelli anomenat el Naixement de Venus.
Sí, em referia al quadre de Botticelli! No sé per què ho vaig dir d'aquella manera... :$
Sí, sí, m'encanta. Encara que no sé quan ho vaig dir xD Se'm devia passar per alt aquest comentari de la Potter_granger i per tant no la vaig poder corregir.
No pateixis!! Ja ens il·lustraràs sobre mitologia en alguna altra ocasió! :ok :ok :ok
El capítol m'ha semblat molt interessant. Professor Halley, moles molt. Tant de bo tingués mai un professor que em fes unes classes d'astronomia així d'interessants!!
:oops: :clap: :clap: :clap:
He fet tard, sabia de l'eclipsi però no vaig poder-lo veure perquè m'havia de despertar a les sis del matí i prou tard ja em quedava si mirava el recompte electoral... En fi, que serà un altre dia
Ja... Ja us vaig dir que era en hores intempestives... És que jo el dilluns no tenia classe, ni feina ni res, i ho vaig poder aprofitar... De tota manera, ho vaig posar :) Saber-ho mai no sobra :)
En fi, que serà un altre dia. (Bé, tampoc seré tant vella el 2023 xD.)
Que va!! El professor Halley sí que en serà, de vell!! Tindrà uns... cent vint-i-cinc anys...? :lol: I segur que continua fent classes a Hogwarts! hahaaa

M'ha fet molta gràcia el tema que sortien al·lusions als alumnes i professorat de la fanfic comunitària. Em sembla una idea molt divertida, per mi pots tirar-la endavant i seguir-los utilitzant. Encara que bé, no m'imagino l'Ethel por ahí en plan fan número u. xD El director anar bevent te m'ha semblat una cosa molt i molt divertida ^^ I, sincerament, penso que el noi pèl-roig, ehem ehem, ha sigut massa protagonista, però en fi, s'entén. (La Circe dient allò a l'Agatha ha sigut excel·lent).
D'acord, veig que la cosa és unànime i que us agrada que surtin els personatges de Cròniques e Hogwarts ^^ La meva primera idea era posar-vos directament a vosaltres, amb els noms d'usuari... Però la cosa quedava massa... 8) Bé, ja m'enteneu... Coneixem els personatge molt més i em puc ficar amb ells sense problemes hehehee Vaja, ja sabeu què vull dir. Llavors vaig pensar en fic comunitària.

Sí! L'Ethel no hi posaria massa entusiasme, que diguem... :mmm El director havia d'anar bevent te! :lol2: Era essencial, si volia sortir ;) I sí, ho sento, és ben cert que l'Edwin surt massa... Però és que se suposa que li agrada. Si fos una classe de la professora Papilio només l'haura fet sortir per posar cara d'avorrit! :atontat Tenen una guerra, aquests dos! I l'enganxada entre la Circe i l'Agatha també em va semblar que havia de ser-hi.

---

hpkarina:
Ja sé que es sorprendrà de veure'm, però la veritat és que no he faltat cap dia a classe, però sempre estic al fons de l'aula i com sóc molt tímida, no solc participar. Ara bé, això no vol que no m'agraden les seues classes! Em pareixen d'allò més interessants, ja que sempre m'ha agradat l'astronomia però mai no li he dedicat gaire temps! :P Espere amb candeletes la próxima classe! ^^
Es veu que és una alumna tímida, eh :riure: El professor Halley m'ha dit que està content que t'agradin les classes i que li faria il·lusió que intervingués de tant en tant. L'Spútnik també hi està d'acord :elis

---
Arwen Black
Sabia de què aniria la classe així que vaig intentar mirar la Lluna però estava tapada per núvols... T.T
Vaja, quina llàstima :nose . A la Gee també li va passar... Tot ennuvolat... A veure si a la propera tens més sort! :ok :ok :ok
Vaig faltar a la seva classe però... en realitat no hi vaig faltar perquè ara hi vaig amb un reculatemps! (per Internet estan més barats :wink: )
:lol2: Molt bona!!

---
Agatha Black:

Totes les preguntes i consultes són benvingudes =D

Algunes de les preguntes te les puc contestar sense problemes, però ja veuràs que cap al final no puc dir més.
Què és el que fa que un cos celeste giri o no? (em refereixo sobre el seu mateix eix, ja sé que els cossos més petits giren al voltant dels cossos més grossos per la força gravitatòria).
Entenc que el gir que em preguntes és el de rotació (sobre si mateix).

El moviment de translació (per exemple, un planeta al voltant d'una estrella o un satèl·lit al voltant d'un planeta), sí, el causa la força gravitatòria: es podria dir que el cos que orbita es troba en “caiguda lliure” per dir-ho d'alguna manera.

La rotació d'un cos, en canvi, es basa en el moment de gir. El moment d'una força es defineix com una força per una distància. La força exercida multiplicada per la distància entre el lloc d'incidència d'aquesta força i el centre de masses del cos en qüestió (en el cas de la Terra, el centre de l'esfera, el centre de la Terra). Posant el símil de la porta, és com si intentéssim obrir una porta empenyent per diversos llocs. Si empenyem pel pom de la porta (la màxima distància amb la frontissa, l'equivalent al centre de masses de la porta) ens costarà molt menys i haurem de fer molta menys força per obrir-la o tancar-la, que no pas si l'empenyem per una zona propera a les frontisses (a tocar del centre de masses). Oi que sí? Doncs el cos que rota ho fa perquè porta una energia cinètica de gir produïda per un moment.

Resumint, el cos que rota és com una baldufa que gira. En algun moment es va posar en marxa i encara gira. Una baldufa s'atura perquè hi ha fricció (fregament amb l'aire i amb la superfície). En el cas de la Terra, la ficció és mínima, gairebé es podria considerar nul·la. Tanmateix, cada cos (asteroide, cometa...) que hi passa pel costat altera el seu camp, modifica el seu moment i, per tant, també el seu gir (la velocitat, el temps). Els dies tenen més o menys 24 hores. No és exacte. És per això que se sent a dir d'aquells rellotges que van amb els satèl·lits i avancen o endarrereixen els segons.

:roll: I no em pregunteu quan i què va fer girar la Terra, perquè ni idea xD
Des que el sol il·lumina un punt, fins que el deixa d'il·luminar i l'il·lumina de nou. Què és el que fa que un cos giri o no? El magnetisme?
La veritat és que no he entès la primera part... això d'il·luminar un punt i deixar de fer-ho i tornar-hi... Però això que dius del magnetisme... no. Res a veure. El magnetisme de la Terra és l'encarregat de l'aparició de les aurores boreals, per exemple, però no pas del moviment de rotació.

I la lluna no gira pas, sobre el seu eix, perquè sempre presenta la mateixa cara a la terra, oi? Tots els planetes sí´que deuen girar sobre el seu eix, que és el que es compta com un dia en aquell planeta, oi?
Precisament perquè sempre ens mostra la mateixa cara, la Lluna també rota sobre si alhora que orbita al voltant de la Terra. Si no rotés (i mirés sempre cap a la mateixa direcció) veuríem totes les cares de la Lluna des de diversos llocs de la Terra.

El que passa és que el temps que la Lluna triga a fer una volta sobre si mateixa és el mateix que triga a fer una volta a la Terra. D'aquesta manera, sempre enfoca la mateixa cara cap a la Terra.

Si no ho acabes de veure, escenifica-ho amb algú que t'ajudi. Un es posa al mig (serà la Terra) i l'altre (farà de Lluna) que es posi a fer voltes al seu voltant, donant-li sempre la cara i amagant-se alguna cosa a l'esquena. Aquell que fa de Terra sempre veurà la cara del que fa de Lluna i no sabrà quin secret amaga al darrere :boig2:
el sol gira, sobre el seu mateix eix? No, oi? Perquè no orbita al voltant de res...
Hi ha cossos que roten i no orbiten (encara que podrien fer-ho) i viceversa. Vull dir que no hi ha cap connexió perquè rotis i orbitis. Una cosa no comporta l'altra.

El Sol sí que rota, té un moviment sobre el propi eix. Se sap per les taques solars (si les vas mirant, canvien de forma. Evolucionen (no com els mars de la Lluna, que són fixos), però quan les tornes a veure després d'una volta saps que són les mateixes).

Com que el món del moviment es defineix a partir de referents que es mantinguin quiets, es fa difícil de dir si el Sol mou (si orbita o es desplaça). De fet, es podria dir que sí, atès que tot es mou.

Sobre el que explica la Cassandra Ross dels forat negre de la Via Làctia (la nostra galàxia)... Aquí ja entraríem en termes d'una física en plena recerca i teorització... No us puc dir res que sia cent per cent cert. Però mercès per la teva aportació, Cassandra. No dius cap mentida (en el sentit que no és cap barbaritat i és als llibres). Però jo prefereixo no afirmar res sobre el forat negre del centre de les galàxies. La nostra galàxia es veu que es troba en expansió. Però ja a partir d'aquí...

Sobre la pregunta de la Gee, respecte el Sol: Sí, sembla que el Sol gira sobre si mateix. Si orbita o no al voltant de què... això ja... Pensa en les òrbites dels satèl·lits al voltant dels planetes i en les dels planetes al voltant de la seva estrella... Mmm Si deixéssim sol aquest satèl·lid quina trajectòria descriuria? Doncs una mica rara, no? xDDD Nosaltres prenem uns referents que interpretem com a quiets. El que passa és que tot es mou. En el Sistema Solar es pren el Sol com un cos quiet al voltant del qual es desplega el sistema, però què passa amb el Sol dins de la galàxia? Què passa amb la galàxia en la resta de l'Univers? Vés a saber!! xDD

Espero que, dins les limitacions, t'hagi contestat!! :ok
----


A veure si aviat fem una nova classe! Ja ho veurem, ja ho veurem... :mrgreen:

A reveure!

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Agatha Black » dt. nov. 10, 2015 12:11 am

Okay! gràcies per l'explicació. Un moment, que farem apunts, a veure si ho he entès bé:

- Rotació: un cos gira sobre el seu mateix eix.
- Traslació: un cos gira al voltant d'un altre més gran


(Vale, això potser és de Barrio Sésasmo, però jo no ho recordava, no us en rigueu, siusplau, que sóc lenta :atontat )

- No tot el que té moviment de rotació ha de tenir moviment de traslació ni a la inversa: tenen causes diferents: un cos farà traslació quan sigui dins el camp gravitatori d'un cos més gran. Un cos farà rotació quan, alguna cosa, en algun moment, hagi fet que una bola (planeta, satèl·lit, estrella, whatever) comeni a girar, i com que a l'univers no hi ha res que aturi la bola, doncs apa, a girar indefinidament.
Preguntes que em faig ara sabent això:

1- Podria ser que... per exemple, en algun moment algun meteorit hagués tocat la Terra de refiló, l'hagués posat en moviment i ara no pari?

2- Entenc, així doncs, que el fet que la terra es mogui cap el cantó cap el que ho fa i no cap a l'altre és totalment casual, oi? Si el meteorit X que l'hagués posat en moviment l'hagués tocat de l'altre costat, ara el sol sortiria per l'oest i es podria per l'est, oi?

3- I què coi hauria passat si l'hagués tocat per dalt o per baix (des del punt de vista en què la Terra gira al voltant de sol)? La terra giraria fent tombarelles? :o Els pols serien als costats? :o :o I per on set sous es faria de dia? :o :o :o Tin... tindríem 6 mesos de dia i 6 mesos de nit o...? M'estic marejant. No, no, no, es faria de dia i de nit pel nord o pel sud, okay... però sí que hi hauria uns mesos en què la meitat el planeta estaria tota l'estona a les fosques i l'altre meitat de cara, no? :boig2: Estic intentant imaginar-m'ho i m'estic marejant literalment. Es dóna algun cas d'algun planeta que giri com en perpendicular respecte al moviment de traslació? No sé si m'estic explicant gent bé en la meva pregunta, pero no ho sé expressar millor per escrit... Ho torno a intentar: Tant la Lluna com la Terra giren sobre si mateixes seguint més o menys el mateix pla que fa el seu moviment de traslació (bé, la lluna sí, però la terra gira una mica inclinada respecte a l'altre moviment, oi? per això als pols hi ha 6 mesos de dia i 6 mesos de nit, pel que sé). QUè passaria si aquesta inclinació fos major? A veure si m'explico, coi! Així:

Imatge

4- Hi ha planetes que no tenen moviment de rotació? Pel que dius, sembla probable però... tot sovint, veient documentals,sento quan parlen de planetes que diuen "un dia en el planeta X equival a Y dies a la terra" (que és el que entenc que triga el planeta en donar una volta sencera sobre el seu eix. Però si hi ha algun planeta que mai no hagi tingut un "moment" d'aquests... no gira, oi? No hi ha "dies"?

- El sol té moviment de rotació. No sabem si té moviment de traslació, perquè "tot és relatiu" a l'univers.
- La Terra té moviment de rotació (24 h més o menys) i de traslació (365 dies més o menys (365 i 6 h, pot ser? Per això cada 4 anys en comptem 366? :think: )).
- La lluna té moviment de rotació (28 dies) i moviment de traslació (28 dies)

De nou, preguntes que em feig sabent això.
- El fet que la lluna trigui el mateix en fer la volta de rotació i la volta de traslació, té algun motiu o és casualitat? Perquè si és casualitat, em sembla com molt... convenient, no, que sigui el mateix temps? Vull que potser sí que hi ha alguna cosa que ens amaga de veritat i no vol compartir amb nosaltres, la molt egoïsta ¬¬'
Els apunts estan bé? Les preguntes són gaire idiotes?

PS:Disculpeu-me els altres per haver-me allunyat tant del tema i fer-me tan extensa. I disculpa, Antares, per donar-te tanta feina. Si em dones un link de la wiki per llegir ja m'espavilo, però no sabia ni com buscar-ho, tot això... XD


PS2: Hi havia una vegada, dues noies que es van començar a enviar missatges, amb algunes preguntes i algunes respostes, i aquestes preguntes i respostes van anar creant més preguntes i més respostes, fins que al final quan s'enviaven un missatge l'havien de partir en tres parts... :deumeu (Espero no arribar a això pel fòrum! XD)
Imatge

Avatar de l’usuari
Antares_Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 332
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black » dv. des. 11, 2015 8:52 pm

Perdona que hagi trigat tant tornar a contestar! :mrgreen:
Però ara ho faig! :ok
- Rotació: un cos gira sobre el seu mateix eix.
- Traslació: un cos gira al voltant d'un altre més gran
Imatge
- No tot el que té moviment de rotació ha de tenir moviment de traslació ni a la inversa: tenen causes diferents: un cos farà traslació quan sigui dins el camp gravitatori d'un cos més gran. Un cos farà rotació quan, alguna cosa, en algun moment, hagi fet que una bola (planeta, satèl·lit, estrella, whatever) comeni a girar, i com que a l'univers no hi ha res que aturi la bola, doncs apa, a girar indefinidament.
Imatge
1- Podria ser que... per exemple, en algun moment algun meteorit hagués tocat la Terra de refiló, l'hagués posat en moviment i ara no pari?
Suposo que sí, que podria ser. Pensa que la Terra va rebre molts impactes durant la seva naixença i formació (molts més que la Lluna perquè té molta més massa i, per tant molt més poder d'atracció, encara que els cràters de la Terra no es troben tan visibles com els de la Lluna, perquè no estan tan al descobert, però en té molts més, encara que no ho sembli a primer cop d'ull).
Això sí, al llarg dels milions d'anys del gir en la història de la Terra, la rotació s'alenteix. Això pot ser a causa de l'expansió de l'Univers; per la influència gravitacional de la Lluna, del Sol, de meteorits, ... Però sí, va girant.

2- Entenc, així doncs, que el fet que la terra es mogui cap el cantó cap el que ho fa i no cap a l'altre és totalment casual, oi? Si el meteorit X que l'hagués posat en moviment l'hagués tocat de l'altre costat, ara el sol sortiria per l'oest i es podria per l'est, oi?
La Terra rota d'Oest a Est (per això el Sol surt per l'est i es pon per l'oest; com la resta de les estrelles que veiem moure's).
Spoiler:
Imatge
(vist des del pol nord)
No és la millor imatge del món, però almenys es poden veure els sentits de gir.
He de suposar que, com dius, si la Terra rotés en sentit contrari (és a dir, d'Est a Oest en lloc d'oest-est), veuríem sortir el Sol per l'oest. El que no sé és si la Terra podria girar així al revés.

La Terra segueix la seva òrbita al voltant del Sol en el mateix sentit que amb el qual aquesta gira sobre si. És a dir que, vist des del Pol Nord, la Terra també orbita en sentit antihorari (oest-est). Es veu que las forces gravitacionals i centrípetes (l'atracció cap el centre quan se gira), l'obliguen a girar així. Que la galàxia també gira en aquest sentit.

Suposo que funciona per forces giroscòpiques.
Spoiler:
Imatge
És a dir que una cosa força l'altra a girar cap un sentit o cap a un altre. Però vés a saber què és primer (potser se sap; però jo no ho sé). La rotació de la Terra es va veure amb el Pèndol de Foucault (el mateix inventor del giroscopi).

Si es posés aquest Pèndol al Pol Nord, el pla d'oscil·lació del pèndol romandria fix en una referència d'inèrcia, mentre que la Terra giraria sota el pèndol a raó d'una volta cada vint-i-quatre hores. Un observador situat “sobre” la Terra veuria girar el pla d'oscil·lació del pèndol en sentit contrari al de la rotació de la Terra, amb una volta cada vint-i-quatre hores. Amb el Pèndol de Foucault, en oscil·lacions successives, el pla d'oscil·lació del pèndol rota en sentit horari. Per tant: la rotació terrestre és en sentit anti-horari.
Spoiler:
Imatge
Animació del Pèndulo de Foucault oscil·lant a l'hemisferi sud.
Spoiler:
Segur que l'has vist alguna vegada al Museu de la Ciència (al CosmoCaixa, que es diu ara)
Imatge
3-I què coi hauria passat si l'hagués tocat per dalt o per baix (des del punt de vista en què la Terra gira al voltant de sol)? La terra giraria fent tombarelles? :o Els pols serien als costats? :o :o I per on set sous es faria de dia? :o :o :o Tin... tindríem 6 mesos de dia i 6 mesos de nit o...? M'estic marejant. No, no, no, es faria de dia i de nit pel nord o pel sud, okay... però sí que hi hauria uns mesos en què la meitat el planeta estaria tota l'estona a les fosques i l'altre meitat de cara, no? :boig2: Estic intentant imaginar-m'ho i m'estic marejant literalment. Es dóna algun cas d'algun planeta que giri com en perpendicular respecte al moviment de traslació? No sé si m'estic explicant gent bé en la meva pregunta, pero no ho sé expressar millor per escrit... Ho torno a intentar: Tant la Lluna com la Terra giren sobre si mateixes seguint més o menys el mateix pla que fa el seu moviment de traslació (bé, la lluna sí, però la terra gira una mica inclinada respecte a l'altre moviment, oi? per això als pols hi ha 6 mesos de dia i 6 mesos de nit, pel que sé). QUè passaria si aquesta inclinació fos major? A veure si m'explico, coi! Així:
Aquesta pregunta m'ha encantat! :lol:

A veure, anem per parts! xD
què hauria passat si l'hagués tocat per dalt o per baix (des del punt de vista en què la Terra gira al voltant de sol)?
No sé si això seria possible... És interessant de preguntar-s'ho. Novament, pensaria en un giroscopi i et diria que no, però vés a saber. Potser sí que podria passar. No et puc dir ni sí ni no.
La terra giraria fent tombarelles?
hahahaaa Doncs comptant que hi hagués “dalt” i “baix” segurament que sí! :lol2:
Imatge
Els pols serien als costats?
Serien els “costats”. Els pols es defineixen com dos punts en la superfície d'una esfera que gira sobre si mateixa que són travessats per l'eix de rotació. És a dir, si l'eix de rotació fos “horitzontal” (per dir-ho malament, però amb senzillesa), els pols quedarien també en línia “horitzontal”. Com si tinguessis una broqueta de trossets de menjar: si la poses a girar longitudinalment, els pols seran als trossets dels extrems, independentment de la posició que posis el bastonet. ( :deumeu quin símil més ximple... xD)
per on es faria de dia?
Seguint el teu dibuix, veuries sortir el Sol des del que abans era el Pol Sud i aniria “cap amunt”. Tanmateix, ja no seria no seria el Pol Sud, perquè els pols serien “als costats”. Aleshores, hauries d'acordar a quin dels pols l'anomenes Nord i a quin Sud (o amb uns altres noms). Suposo que seria igual però diferent. Mmm... No m'explico. L'Est es troba orientat aproximadament al lloc per on surt el Sol (ve d'Aurora). L'Oest n'és el punt oposat; per on es pon el Sol. El Nord (o boreal) s'ubica a l'esquerra al moviment de sortida del Sol (i vol dir precisament esquerra). I el Sud és el punt cardinal que predomina el Sol quan aquest s'observa al nord del tròpic de cranc (és a dir, quan el sol retrocedeix).

Jo també m'estic fent un embolic :atontat , perquè t'estic dient que no seria “gaire” diferent, però no pot ser que el fet que la relació de gir entre la rotació i la translació de la Terra respecte el Sol sia transversal en lloc de longitudinal... El que sí que segur... és que suposo que no hi hauria estacions de l'any (degudes a la inclinació de l'eix de rotació); que aquells que tindrien fred serien els “dels costats”; que els zodíac i tot el moviment de les estrelles seria diferent... I, si la Lluna seguís el seu cicle tal com el coneixem, tindria un moviment ben curiós per a nosaltres...
tindríem 6 mesos de dia i 6 mesos de nit o...?
El fet el que als Pols els dies i les nits durin sis dies respectivament es deu a la inclinació de l'eix rotacional. Si en el teu esquema hipotètic, l'eix està completament “horitzonal” no crec que passés que els “dels costats” (que en l'esquema esdevenen els pols) tinguin aquesta variació en el temps de llum. Però sí que serien glaçats, atès que l'angle d'incidència de la llum solar és més directe a l'equador que als pols.
es faria de dia i de nit pel nord o pel sud, okay...
Això no ho he entès. :sua
però sí que hi hauria uns mesos en què la meitat el planeta estaria tota l'estona a les fosques i l'altre meitat de cara, no?
No, diria que no; pel que t'he explicat a la pregunta anterior, a causa de la falta d'inclinació de l'eix rotacional del teu esquema hipotètic.
Es dóna algun cas d'algun planeta que giri com en perpendicular respecte al moviment de traslació? per això als pols hi ha 6 mesos de dia i 6 mesos de nit, pel que sé). QUè passaria si aquesta inclinació fos major? A veure si m'explico, coi! Així:
La veritat és que seria molt interessant d'investigar. No en tinc ni idea. Jo no en conec cap, per això. hahaha I mercès pel dibuix, tot i que ja t'has explicat bé, per escrit. :ok

Sobre el dibuix, (no em ficaré en l'excentricitat de l'el·lipse, això no xD) hauries de tenir en compte (almenys per saber-ho) que el Sol hauria de quedar situat en algun dels focus de l'el·lípse.
Spoiler:
Imatge
4- Hi ha planetes que no tenen moviment de rotació? Pel que dius, sembla probable però... tot sovint, veient documentals,sento quan parlen de planetes que diuen "un dia en el planeta X equival a Y dies a la terra" (que és el que entenc que triga el planeta en donar una volta sencera sobre el seu eix. Però si hi ha algun planeta que mai no hagi tingut un "moment" d'aquests... no gira, oi? No hi ha "dies"?
No sé si hi ha planetes sense rotació. En principi, s'entén planeta (objecte erràtic) per un cos que gira al voltant d'una estrella (no sé si s'hi inclou el fet d'haver de rotar), però la definició va entrant en punts crítics; en el cas dels planetes, per exemple, per la mida o per la trajectòria.

El que em dius a continuació, de les equivalència dels dies planetaris («"un dia en el planeta X equival a Y dies a la terra"»). Pensa que el temps que triga un planeta a fer una volta sencera sobre si mateix (el que anomenem un dia) es pot comparar amb el de la Terra (que són aproximadament vint-i-quatre hores). El temps el fem relatiu al moviment. Comptem el temps a partir dels períodes (temps que es triga a realitzar una cicle/oscil·lació/volta complet) del moviment dels astres.

Del teu exemple («"un dia en el planeta X equival a Y dies a la terra"»), deduïm que el planeta X triga Y dies nostres a fer una volta sencera sobre el seu eix. O que cada Y dies nostres, el planeta X fa una volta sobre si. O també que triga 24Y hores, etc. Aquestes relacions són útils per fer molts càlculs, i per predir fenòmens... També donen una idea de la mida del planeta en qüestió.

Passa el mateix amb els anys. Un any en un planeta és el temps que aquest triga a fer una volta sencera al voltant del Sol (que dependrà de la velocitat areolar que porti i de la mida de l'òrbita que segueixi). Comparem els anys d'altres planetes amb el de la Terra (per comparar i deduir els anys, es fa servir la tercera llei de Kepler; i qui estigui fent física, li sonarà molt massa tot plegat xD I si no, tenen un problema gros!! 8O )

Sobre l'últim que demanes («Però si hi ha algun planeta que mai no hagi tingut un "moment" d'aquests... no gira, oi? No hi ha "dies"?»), suposo que no: que no hi ha dies. Però aquest concepte em resulta estrany... No sé pas si això existeix...

- El sol té moviment de rotació. No sabem si té moviment de traslació, perquè "tot és relatiu" a l'univers.
Imatge
- La Terra té moviment de rotació (24 h més o menys) i de traslació (365 dies més o menys (365 i 6 h, pot ser? Per això cada 4 anys en comptem 366? :think: )).
Imatge

Ho dius molt bé. :ok
Període de translació: 365 dies, 5 hores i 47 minuts.
Període de rotació (=Temps sideri: temps que trigues a tornar a veure una mateixa estrella al mateix lloc des de la Terra): 23 hores, 56 minuts i 4 segons.
I, com bé dius, és la causa dels anys de traspàs, en els quals s'afegeix un dia a l'any per compensar les hores que es van acumulant durant cada cicle de quatre anys.
- La lluna té moviment de rotació (28 dies) i moviment de traslació (28 dies)
Imatge

De nou, preguntes que em feig sabent això.
- El fet que la lluna trigui el mateix en fer la volta de rotació i la volta de traslació, té algun motiu o és casualitat? Perquè si és casualitat, em sembla com molt... convenient, no, que sigui el mateix temps? Vull que potser sí que hi ha alguna cosa que ens amaga de veritat i no vol compartir amb nosaltres, la molt egoïsta ¬¬'
Fins on jo arribo, és casualitat. És d'aquelles casualitats tan oportunes que ens van tan bé (com la de la inclinació de l'eix rotacional que ens provoca les estacions). I justament això que dius del que la veritat comparteix i el que no comparteix amb nosaltres també s'ho demanaven els pensadors de tos els temps. Haurem de fer com Newton: continuar estudiant la física per poder arribar a Déu ;)
Els apunts estan bé?
I tant! Si m'explico com un llibre obert! :mrgreen: :mrgreen: :mrgreen:
Les preguntes són gaire idiotes?
I ara! No són idiotes, les preguntes! Només que algunes són molt curioses! M'ha encantat de llegir-les! :ballar:
PS:Disculpeu-me els altres per haver-me allunyat tant del tema i fer-me tan extensa. I disculpa, Antares, per donar-te tanta feina. Si em dones un link de la wiki per llegir ja m'espavilo, però no sabia ni com buscar-ho, tot això... XD
No et preocupis; si per això hi és, el tema! I ja saps que jo apareto inesperadament i torno a desaparetre :lol2:
PS2: Hi havia una vegada, dues noies que es van començar a enviar missatges, amb algunes preguntes i algunes respostes, i aquestes preguntes i respostes van anar creant més preguntes i més respostes, fins que al final quan s'enviaven un missatge l'havien de partir en tres parts... :deumeu (Espero no arribar a això pel fòrum! XD)
Me'l vaig llegir tot sencer el mateix dia que el vaig veure! Però encara l'estic responent! Els nostres MP són com un Silmaríl·lion! :lol2: hahhaaa

Fins aviadet!

Antares
Antares_Black l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 05, 2016 7:36 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Agatha Black » dj. maig 05, 2016 10:54 am

L'Agatha Black fa uns copets a la porta del despatx del professor Halley, i treu el cap. L'Spútnik la saluda.

- Bon dia, professor, disculpi que el molesti, però tinc una pregunta...

Li mostro una página doblegada del Periòdic Profètic de la secció de l'Oracle, on hi ha un article acompanyat d'una fotografía del cometa Halley.

- Acabo de llegir al Profètic que estem travessant l'estela del cometa Halley, i que aquests dies per la nit, com que hi ha lluna nova es pot veure l'estela i una pluja d'estels. És veritat? Ho veurem des d'aquí? Posa que es pot veure a simple vista, però és prou visible com per veure-ho des d'una ciutat, amb la contaminació lumínica, encara que no hi hagi núvols? I quan és millor veure-ho? La matinada del divendres 6 o la del dissabte 7? És que en uns llocs posa una cosa i en altres una altra. Seria més convenient que fos dissabte, la veritat, ja que podré dormir fins tard. I es veu des de l'hemisferi nor, també? És que he llegit que on es veu millor és a l'hemisferi sud i a la vora de l'equador. Algú que visqués, per exemple, a Barcelona, ho podría veure a simple vista?
Imatge

Avatar de l’usuari
Antares_Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 332
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black » dv. maig 06, 2016 12:26 am

Aquell matí, l'Spútnik va picotejar el cap del vell professor Halley. El bruixot es va recol·locar el serrell dins ell llarg barret estelat. Era molta casualitat que el professor Halley no fos a la torre d'Astronomia, i estigués treballant al seu despatx, quan va sentir que picaven a la porta:

―Bon dia, professor, disculpi que el molesti, però tinc una pregunta...

Una alumna de cinquè treia el cap per la porta. La noia li va ensenyar el Periòdic Profètic i va començar a parlar i a fer tot de preguntes seguides. Amb prou feines respirava entre frases. Ell va deixar que parlés, i aleshores es va posar dret i la seva túnica galàctica va enlluernar la noia.

―Senyoreta Black ―va començar a dir ell―. Vingui. Atansis, segui i respiri fondo ―i li va indicar la butaca del despatx, que, com els peus del professor, surava en l'aire com un flotador.

Després de quedar-se parada uns segons, l'Agatha Black va seure a la butaca (i va quedar enfonsada en l'entapissat flonjo), i es va haver d'agafar als braços per no perdre l'equilibri. Un somriure va solcar el rostre del professor Halley sobre un fons lluminós d'un cel nocturn encantat tot estrellat.

―Suposo que es deu referir a les aquàrides ―va dir tot fregant-se la barba―. Es tracta d'una pluja d'estels periòdica, que es pot veure cada any per aquesta època. No és un fenomen extraordinari. Però és preciós, és clar. Es diu així perquè la pluja de llum sembla que vingui des de la constel·lació d'Aquari, és a dir que haurà de mirar cap el nord-est.

»Com que ara coincideix que tenim lluna nova, la influència lluminosa minva i és més fàcil de veure; però haurà de procurar ser en algun lloc més aviat fosc. Hi ha zones on s'acumula una quantitat meteorits considerable. Quan la Terra passa per aquestes zones, se senten atrets pel camp gravitacional del planeta i, en travessar l'atmosfera terrestre, es tornen incandescents. I és aquesta llum la que veiem de color ataronjat, blanc i groc.

»És cert que, en les Eta Aquàrides, aquestes restes provenen de la cua del cometa Halley (sí, el meu avantpassat no va ser gaire original a l'hora de batejar-lo...). Tanmateix, no ho ha de confondre amb el cometa. No passa sinó cada setanta-sis anys. L'últim cop va ser el 1986, i no tornarà a passar fins el 2061 (si no és que el puc veure amb un avançament si faig una visita el meu estimat amic que viu a l'asteroide B612...).

»També em preguntava quan es veuria millor ―va seguir explicant i li va posar una mà a l'espatlla―. El fenomen es produeix entre el 19 d'abril i el 28 de maig, però a la matinada del dia 6 (entre el dia 5 i 6 de maig), cap a les 4:00am, és el millor moment. Tanmateix, fins el dia vint-i-vuit tindrà ocasió de veure-les.

El bruixot va fer un senyal a l'Agatha perquè s'alcés de la butaca (cosa que ella va agrair, perquè se li estava enfonsant el cul com en unes arenes movedisses).

Demà mateix, tindran una classe d'Astronomia ―i, davant de l'expressió de l'alumna, va afegir―. Sí, com ja sap en aquesta escola, tenen classes d'Astronomia sorpresa. Som així de simpàtics.

Quan la noia es dirigia a la porta, fent-se tot de notes mentals per recordar-se del que li havia dit i de quan seria la propera classe.

―Senyoreta Black ―va afegir just abans que la noia sortís del despatx―. No he acabat d'entendre quin és el seu motiu d'interès per saber si el fenomen és visible des de... Barcelona ha dit? Mmm Li recordo que som a Escòcia i que els estudiants de Hogwarts no tenen permès sortir del país... Però si és un interès purament acadèmic o és que hi té algun amic, ha de saber que les aquàrides són perfectament visibles des d'allà. Això sí, l'accés de llum pot dificultar la seva visualització, com en qualsevol pluja d'estels. Que tingui un bon dia, i tasti el pastís de carn.

----

Professor Halley dixit ;)

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Agatha Black » dv. maig 06, 2016 9:25 am

- Oh, moltes gràcies, professor! -li diu l'Agatha quan per fi pot baixar d'aquella butaca tan inestable-. Aquesta matinada el cel estaba ben tapat, però a veure si aquesta nit clareja una mica i ho puc veure!

S'alegra quan sent que l'endemà tindran una classe nova.

-Que guai! Ja ens veurem a classe doncs! I ja li diré si he pogut veure les aquàrides! A la meva amiga de Barcelona li farà il·lusió saber que també les podrà veure. Fins demà, professor Halley. Adéu, Spútnik!
Imatge

Avatar de l’usuari
Antares_Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 332
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black » ds. maig 07, 2016 1:12 am

Observació 3:

TRÀNSIT DE MERCURI

Quan els alumnes van arribar a la torre, es van col·locar en un racó i van observar la figura lluminosa i esvelta que estava repenjada als merlets amb el cap inclinat mirant el cel blau. La imatge del professor Halley a la torre d'Astronomia en ple dia va desconcertar els alumnes.

―Ah, alumnes! ―va exclamar el professor amb la seva veu feble, tot tombant-se cap els estudiants―. És que no totes les meravelles del món es manifesten de nit! :mrgreen:

El professor Halley va explicar que aquells dies es podien observar les aquàrides. El millor moment per observar-les (la matinada del dia 6 de maig) ja havia passat, però que podien continuar intentant veure algun estel fugaç fins el dia vint-i-vuit. Tanmateix, tenien a sobre un altre fenomen astronòmic, no tan usual.

El dia 9 de maig es podrà veure un trànsit de Mercuri ―va explicar el bruixot de la túnica galàctica―. Començarà cap a la una del migdia i acabarà poc abans de les nou del vespre.

―Perdoni, professor ―va alçar la mà un alumne de cabells rossos i despentinats―. Què és un trànsit?

Un trànsit és el pas d'un astre per davant del Sol. Únicament dos planetes del Sistema Solar poden transitar per davant del Sol: Mercuri i Venus (atès que es troben més aprop del Sol que la Terra).

Imatge
Comparativa del trànsit de Mercuri d'enguany i el trànsit de Venus de l'any 2004. Es pot apreciar la direfència de mides entre Mercuri i Venus, i entre els planetes i el Sol

El professor Halley va acariciar el bec estret de l'Spútnik, que va sortir volar per aletejar sobre els caps dels estudiants, i va treure la seva estrafolària vareta.

Un cas particular de trànsit, i el més conegut, és el transit lunar, que solem anomenar Eclipsi de Sol.

Una onada d'assentiment va recórrer la torre. Era evident: en un eclipsi de Sol, la Lluna transita per davant de l'Estel. Tots van pensar en el darrer eclipsi que havien observat, i de seguida es van adonar que no era el mateix cas, perquè el que havien vist era un eclipsi de Lluna i no de Sol.

―Professor Halley ―va intervenir una noia menuda―, i són gaire rars els trànsits?

―Els trànsits de Mercuri ―va respondre el bruixot amb el seu to afable― es produeixen uns tretze o catorze cops per segle i es donen quan l'òrbita de Mercuri travessa la Terra. Això passa el maig i el novembre. En els trànsits de maig, Mercuri es troba més aprop de la Terra i el seu diàmetre aparent és un xic més gran que durant els trànsits de novembre.

El professor Halley va explicar que el primer trànsit que es va poder veure va ser el 7 de novembre del 1631 (per l'astrònom Pierre Gassendi). I és que calia un telescopi per veure'l. Des d'aleshores, se n'ha observat en trenta-sis ocasions. I ara, el 2016, una trenta-setena vegada. En aquest segle, n'hi haurà dotze cops més.

L'home va brandar la vareta i va fer aparèixer unes dades flotants en l'aire. Eren els dies en els quals havia succeït un trànsit de Mercuri, el d'enguany i el proper. Els alumnes més aplicats es van apuntar el que hi deia.
6 de novembre de 1993 (no va ser visible des de la península Ibèrica)
15 de novembre de 1999
7 de maig de 2003
8 de novembre de 2006 (no es va poder veure des de Catalunya)
9 de maig de 2016
11 de novembre de 2019 (serà visible des de la península només en part, perquè el Sol s'amagarà abans que hagi acabat el trànsit)
1 de juliol de 2039 (serà visible d’inici a fi des de Catalunya)
―Darrerament, hem tingut trànsits de Mercuri els novembres de 1993 i 1999, el maig de 2003 i novembre del 2006. Ara en tindrem un el maig i el proper serà el novembre del 2019.
Spoiler:
Si sou curiosos, potser us heu preguntat: «Hi ha cap relació per què sempre passi en maig o en novembre?» La resposta no és gaire senzilla a aquest nivell.

Imatge
Representació de la geometria a l'espai de l'ecíptica i les òrbites de Mercuri i de la Terra

El pla equatorial i el pla de l'eclíptica es tallen en una recta (com tots dos plans que es tallen), recta que al mateix temps és tallada per dos punts per l'òrbita de la Terra (o per l'òrbita del Sol; l'efecte és el mateix). Aquest dos punts s'anomenen nodes, i corresponen al punt d'Àries i al punt de Balança. S'anomenen així perquè havien caigut sobre les constel·lacions homònimes. Però ara aquesta correspondència queda desplaçada. Pel tal de poder visualitzar un trànsit de Mercuri, cal que el Sol, Mercuri i la Terra estiguin aliniats (i en aquest ordre). Si Mercuri i la Terra orbitessin en el mateix pla, tindríem un trànsit de Mercuri cada cop que Mercuri manté la mateixa aliniació amb el Sol i la Terra; si fa no fa, unes tres vegades per any. Però Mercuri es mou en un pla que forma set graus amb l'eclíptica i, perquè aquest trànsit es produeixi, ha d'estar prop dels nodes de l'òrbita, a més d'estar en aquesta aliniació particular. La Terra travessa cada any la línia de nodes de l'òrbita de Mercuri el 8-9 de maig i el 10-11 de novembre.
El professor Halley va agitar la vareta lleugerament, posant de manifest el seu habitual encanteri de planetari, va fer baixar una representació del Sol, de Mercuri i de la Terra, que es van aliniar en aquest ordre. Comparat amb l'enorme Sol, el planeta Mercuri semblava un punt negre minúscul, com si a l'estel si hagués sortit una piga perfectament rodona.

Imatge
Silueta de Mercuri transitant davant del Sol
Spoiler:
Si comparem les mides de la Terra, Mercuri i la Lluna, veurem que Mercuri és un xic més gran que la nostra Lluna:

Imatge
Comparativa de les grandàries de tres cossos, amb les mesures dels seus diàmetres

Mercuri és el planeta més petit del Sistema Solar, amb un diàmetre de 4879 km (similar a Calisto, un dels satèl·lits de Júpiter ).
―Normalment, els trànsits es poden veure complets (el planeta passa totalment per davant del Sol) ―va explicar el professor Halley―. Però en algunes ocasions es produeix un trànsit parcial, en qual Mercuri no arriba a entrar completament al disc solar. Els trànsits de 1937 i de 1999 van ser parcials, però els trànsits que queden del segle seran complets.

»El més estrany és que un trànsit de Mercuri i un de Venus coincideixin. Això passarà el març de l'any 69.163 i l'abril del 224.508 ―els estudiants que atenien les paraules del professor van posar un ulls com plats―. Si no volen esperar tant (ja sé que els joves d'avui són impacients...), el 5 de juliol del 6.757 tindrem un trànsit de Mercuri i un eclipsi solar simultanis. Un fenomen també ben espectacular. És clar que aleshores no sé si hi pensaran... tindran moltes altres coses al cap per pensar-hi...

Els alumnes no van saber com agafar-se aquells últims comentaris del seu professor; alguns arrufaven les celles i d'altres empassaven saliva. Van decidir no encaparrar-s'hi i van continuar escoltant.

―Professor ―va demanar una noia alta i prima que no parava de tocar-se els cabells―, el trànsit serà visible des de tot el Regne Unit?

L'home va somriure afablement, i quan va assentir el quart de lluna que penjava del seu llarg barret punxegut es va balancejar amb gràcia.

―I no només per tot el Regne Unit!

Va tornar a agitar la vareta i un gran mapa mundi es va imposar sobre els horaris i els va fer esfumar.

Imatge
Mapa mundi que mostra la visibilitat del trànsit de Mercuri del 9 de maig del 2016

―L’esdeveniment en la seva totalitat serà visible des de l'Europa occidental, la major part de l'Amèrica del Sud, i l’est de l’Amèrica del Nord. Per a la resta del continent americà, el trànsit començarà abans de la sortida del Sol.

―I ho podrem veure des dels jardins, professor? ―va demanar amb un to pacient un alumne de Hufflepuff rabassut.

―Ens estirem a la gespa i mirarem el Sol? ―va afegir el noi d'Slytherin amb ulleres que restava al seu costat.

El professor Halley va mirar-los tots dos.

―Senyor Rowe, pot observar el trànsit des d'on vulgui, però haurà de tenir molt bona vista, perquè Mercuri serà com una berrugueta. O bé, fer servir un telescopi o un llarga-vista ―va tombar el cap cap el noi d'Slytherin i va lliscar el l'aire cap a ell, observant-lo amb els seus ulles rodons i enfonsats:―. I vostè, senyor Gibson; si se li acut mirar directament el Sol, els seus preciosos ulls es posaran com brases...

El professor Halley va tornar al centre de la torre amb calma.

―Es diu que els transits de Mercuri no es poden veure a ull nu ―va explicar―, i que és necessari un telescopi per observar-los. Tanmateix, això és diu perquè el planeta és un punt minúscul en comparació amb el disc solar.

Imatge


»I molta atenció, perquè és IMPORTANTÍSSIM. No caldria ni dir-ho, però NO HAN DE MIRAR EL SOL DIRECTAMENT ―Va dirigir una mirada d'advertència a l'alumne d'Slytherin―. Cal que facin servir un filtre solar homologat, o bé projectar-ne la imatge. Si miren el Sol sense protecció (directament, o a través d'ulleres de sol o de telescopis o de binocles... sense filtres especials) poden patir greus lesions als ulls.

»La projecció és la manera més segura de seguir el trànsit. A més, permet que diverses persones puguin veure el trànsit al mateix temps. Així el podem observar tots junts aquí, a la torre d'Astronomia ―El professor Halley va somriure i la seva barbeta prominent va semblar allargar-se encara més.

»El mètode consisteix a projectar la imatge del Sol a través d'un telescopi o d'uns prismàticsi, sí; poden fer servir els prismàtics màgics de sis velocitats que tenen pel quidditchsobre una pantalla blanca.

Imatge
Indicacions de seguretat

Mirar directament al Sol pot provocar danys immediats, indolors i irreversibles als ulls, i fins i tot causar ceguesa permanent. Si utilitzem mitjans òptics, cal posar el filtre tapant TOTA l’obertura de l’instrument, i mai no s'han d'utilitzar els filtres en els oculars.

[spolier]No s'aconsella l'ús de negatius, no de pel·lícules lleument cremades, ni de vidres fumats, ni CD, etc. per l'observació del Sol. Aquests sistemes són molt perillosos i no protegeixen dels raigs utraviolats. Només es recomana l'observació amb filtres específics per telescopis, i sempre col·locats entre el Sol i el telescopi i mai a l'ocular, o en una projecció.[/spoiler]

El bruixot va tornar a brandar la seva llarga vareta, i la petita berrugueta negra que havia conjurat per interpretar Mercuri es va posar en marxa, i al costat van aparèixer unes noves taules.

Imatge
Hora de les diverses etapes del trànsit de Mercuri del 9 de maig del 2016
Primer contacte (C I) : L'instant en el qual el planeta “toca” el disc solar. Durarà tres minuts.

Segon contacte (C II) : El disc del planeta es troba totalment davant del Sol. El pas de Mercuri davant del Sol durarà diverses hores (gairebé set hores i mitja).

.......Màxim: L'instant el el qual Mercuri es trobarà visualment el més aprop possible del centre del disc solar.

Tercer contacte (C III): El disc del planeta començar a sortir del solar. En aquest moment, només veurem part del planeta passant per davant del Sol. Durarà tres minuts.

Quart contacte (C IV): En aquest darrer instant, el disc del planeta surt totalment e davant del Sol i acaba el trànsit. A partir d'aquest moment, ja no es pot observar el planeta.
Imatge
Representació de les diverses etapes d'un trànsit a través del disc solar

―Però la cosa no acaba aquí ―va fer el professor Halley, tot brandant el cap i el barret i el quart de lluna―. Com que Mercuri és tan petit, han de tenir cura de no confondre'l amb una taca solar.

―I com ho hem de fer per distingir-los, professor? ―va demanar tímidament una noia de Ravenclaw.

―Bona pregunta! ―va exclamar el professor Halley, tot recollint-se el serrell sota el barret lluminós en forma de cucurutxo.

»Una de les diferències més notables és que Mercuri es tracta d'un petit cercle perfecte. En canvi, les taques solars solen tenir formes irregulars.

Els estudiants més aplicats van apuntar aquella característica.

―A més, Mercuri es mou relativament ràpid per davant del Sol.

Va fer un senyal als personatges esfèrics del seu planetari màgic, per tal que els alumnes poguessin veure una simulació del trànsit de més aprop. Naturalment, aquell sol d'imitació no els podia fer cap mal.

Imatge
Simulació en moviment del trànsit de Mercuri

―Les taques solars, per contra, són més aviat fixes sobre la superfície del Sol i el lleu moviment que se'n pot apreciar és per la pròpia rotació solar. Si en cinc-deu minuts s'ha mogut una mica és Mercuri, si continua al mateix lloc probablement és una taca solar ―va tornar a somriure afablement.

»Les taques solars solen tenir una zona més fosca que altra (penombra). Això no passa amb Mercuri. A banda que hi ha moltes taques solars que es veuen molt més grans que Mercuri.

»Esbrineu si el que esteu veient és realment Mercuri. No fos cas que estiguéssiu veient una taca solar... :roll:

Un alumne pèl-roig, que no prenia apunts però que escoltava amb les antenes ben teses, va arrufar les celles. Havia vist alguna cosa estranya quan la taca negre que feia de Mercuri travessava el sol.

Imatge
Efecte òptic de l'anomenada 'gota negra'

―I com és que mercuri s'allarga en entrar al disc solar, professor?

El professor Halley va fer un so d'aprovació.

―Ben vist, senyor McGregor! Això que ha vist és l'anomenada 'llàgrima negra' o 'gota negra'. Es tracta d'un fenomen òptic visible durant un trànsit de Venus i, en menor mesura, en un trànsit de Mercuri. Entre el segon i el tercer contacte ―i ho va assenyalar amb la vareta―, una mena de llagrimeta negra apareix en connectar el disc del planeta amb el límit del Sol. Per aquest motiu, no és possible determinar amb precisió el moment exacte del contacte d'ambdós cossos.

»Fa anys es pensava que es devia a l'atmosfera de Venus. Però, de fet, l'efecte de la gota negra disminueix segons la qualitat dels instruments, atès que és degut a les males òptiques d'instruments petis. Però no s'han de preocupar per això: no els dificultarà pas la visió del trànsit. Com veuen, un cop dins del disc solar, la taca torna a ser perfectament rodona.

Imatge
Diverses etapes de l'efecte òptic de l'anomenada 'gota negra'

Aleshores va sonar el timbre i el professor Halley va donar la classe per acabada, no sense abans posar-los una micona de feina d'investigació. Tenien fins el dia nou per ampliar la informació sobre el trànsit, i els va donar alguns recursos de lectura:
Finalment, els va recordar que aquells que volguessin tenien una cita a la torre d'Astronomia a la una del migdia. Prepararien el muntatge de la projecció amb una pantalla gran al terra.

----

I fins aquí la classe d'avui! Ja em direu què us ha semblat i si penseu veure el trànsit!

Fins aviat! [wavey]

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Agatha Black » dt. maig 10, 2016 9:41 am

Hola! ^^

Moltes gràcies per la sessió Antares, m'ha agradat molt, no ho havia sentit mai això de les ombres de Venus i Mercuri.

Ahir volia estar-ne pendent (sé que no el podía mirar directament, però potser per la TV haurien pogut treure projeccions de per aquí), però de nou, núvols, pluja i tot la pesca. :no Estic molt enfadada. Ni aquàrides, ni eclipses, ni trànsits... no puc veure res!

En fi, de totes maneres la clase ha estat molt interessant, i les moderadores et concedim 20 punts per la feinada i les hores dedicades! Moltes gràcies ^^
Imatge

Avatar de l’usuari
Antares_Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 332
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black » dv. jul. 27, 2018 7:00 pm

Aquella setmana, l’Sputnik va tenir una feinada per localitzar els alumnes del professor Halley, que eren de vacances d’estiu. Les cartes no van arribar fins el dia clau...

Ja ens els imaginem...
—Bon dia, Sputnik... —saludarien el pit-roig australià amb un gran badall i lleganyes als ulls...
Obririen la carta d’esma, sense demanar-se per quin motiu els escrivia el professor d’Astronomia...
Segons semblava, els enviava unes notes, tan excèntriques com ell mateix, en un llarg pergamí que no parava d’enrotllar-se.

—«27 de juliol del 2018»... —llegirien els alumnes amb la vista entelada, fins que la imminència de l’esdeveniment els enfoqués els ulls...:—. Si és avui!

Observació 4:

Tornem a fer ombra a la nostra Lluna (l’anomenat eclipsi més llarg del segle)
o... La Terra fa el préssec més del que caldria enmig del ball de noces de la Lluna i el Sol. :roll:

I dic tornem, perquè serà el segon eclipsi de lluna d’aquest any, però serà tan especial i únic com cada fenomen astronòmic del món.

Tindrem un eclipsi de Lluna el 27 de juliol del 2018. Ep! Si és aquesta nit!

També coincidirà amb el moment de màxima proximitat entre Mart i la Terra dels darrers quinze anys. Això vol dir que podrem veure el planeta Mart just a sota de la Lluna eclipsada. El planeta Mart és un planeta sempre visible a simple vista, i en aquesta ocasió el podran localitzar fàcilment sota la Lluna.

Aquest eclipsi serà dels principals esdeveniments astronòmics que podran veure aquest estiu, juntament amb altres com l’oposició de Mart (del proper 31 de juliol) o l’habitual pluja d’estels de l’agost (Perseids).

Serà l’eclipsi més llarg del segle XXI. Durarà gairebé quatre hores, però només la fase total durarà 103 minuts (1 hora i 43 minuts)! Amb aquesta durada, l’eclipsi s’allargarà mitja hora (32min) més que el darrer que vam poder veure a classe, a la torre d’astronomia. El recorden, el 28 de setembre del 2015?

Conceptes bàsics (repassem per fer memòria)

Espero que recordin els conceptes bàsics sobre els eclipsis que van aprendre aleshores.

**El pergamí portava un sortilegi que el professor Halley s’havia preocupar de preparar amb la seva marca personal. L’alumne para les mans, i flotant-hi a sobre van aparèixer unes esferes que representaven el Sol, la Terra i la Lluna amb un aspecte molt realista. Només que eren petites com la piloteta que conforma la papallona daurada. El satèl·lit de pell d’espill rotava i girava al voltant del planeta blau, i aquest girava sobre si mateix amb el seu eix inclinat característic i seguia la seva òrbita el·líptica de translació al voltant de l’estrella brillant, que quedava quieta en un dels focus.**

Com bé saben, la Terra es col·loca entre la Lluna i el Sol un cop cada mes. Si aquesta fos l’única condició per tenir un eclipsi, en tindríem un mensualment. I tots sabem que així no funciona. Les fases de la lluna segueixen el seu cicle de vint-i-vuit dies, però un eclipsi necessita, a més, que tots tres astres es trobin en un mateix pla. I això és un dels elements que els fa ser tan especials. :ok

Els eclipsis lunars sempre coincideixen amb llunes plenes, i els solars coincideixen amb el moment de la lluna nova. No és pas una mera casualitat que l'eclipsi coincideixi amb la lluna plena, és una condició.

Així que, ja que avui és divendres (i les reunions de bruixes importants són els divendres de lluna plena), les societats màgiques locals tindran un aquelarre amb espectacle inclòs! I sense pagar ni un sickle! La natura és tota una ganga. :pastanaga

**Els astres encantats es van col·locar en línia recta en el mateix pla. Part de la llum solar que va travessar l’atmosfera de la Terra es va corbar al voltant de la Terra i es va deixar caure sobre la superfície de la Lluna. Aquesta feia la seva coreografia habitual, i com més s’aliniava amb els altres dos cossos, més se li ruboritzaven les galtes**

La lluna roja —reconeixeria l’alumne, ara ben despert i meravellat. :o

(que també s’anomena lluna de sang, si es vol ser més sensacionalista)

Explicació més muggle i més tècnica:
L'aire de la Terra també dispersa més llum de longitud d'ona més curta (colors com el verd o el blau), per tant, el que queda és la longitud d'ona més llarga, o sigui, l'extrem més vermell de l'espectre.


La composició dels elements atmosfèrics és la que dóna el color rogenc en passar pels raigs solars, així que aquesta llum rogenca també ens dóna informació sobre l’estat de l’atmosfera de la Terra, de la seva salut i de les seves condicions meteorològiques. Com més rogenca es faci la lluna, més neta és l’atmosfera. Una atmosfera carregada de contaminants, de pols, de cendres d’incendis o d’erupcions volcàniques, d’aerosols muggles... tacarà la lluna i no es veurà tan roja. :cry:

El característic color rogenc dels eclipsis lunars serà encara més intens, degut al fet d’estar tan baixa a l’horitzó, la refracció de la nostra atmosfera afectarà més la llum de la Lluna.

Voleu deixar que aquesta lluna pintada de vergonya us digui com és la vostra atmosfera? 8)


Visibilitat i condicions

En aquest mapa, poden veure les regions des de les quals l’eclipsi serà visible (en blanc) i aquelles on no es podrà observar (gris fosc). Ah! Haurien d’haver triat bé on passaríeu l’estiu! :lol:

Imatge

Les zones intermèdies, en tons grisos, són aquelles on l’eclipsi començarà abans de la sortida de la lluna i acabarà a la posta.

Visible des de gran part de l’Àfrica, l’Àsia i Europa.

Començarà amb la Lluna encara molt a prop de l’horitzó. Si poden trobar un lloc amb poques muntanyes o edificis no gaire alts, millor.

Al contrari que els eclipsis de Sol, pels lunars no cal cap protecció per la vista. Serà visible a ull nu, però per més detall poden fer servir prismàtics o telescopis.

Els recomano que tinguin un apagador màgic a la mà si són en algun lloc amb molta contaminació lumínica, perquè la llum els dificultarà la visibilitat.

Horari

Amb una fase culminant d’una hora i quaranta-tres minuts.

Hora GMT
17:14h Entra en la penombra
18:24h Inici de la fase parcial
19:30h Inici de la fase total
20:22h Fase màxima
21:13h Fi de l’eclipsi total
22:19h Fi de la fase parcial
23:28h Fi de la penombra


El nostre fus horari queda, si fa no fa, unes dues hores més endavant que el GMT.

Així, veuríeu l’inici de la fase total aproximadament a dos quarts de deu i el punt màxim a un quart i cinc d’onze. Cap a un quart de dotze n’acabaria la fase total. I sortiríem de la penombra cap a dos de dues de la matinada.


Avantatges

Aquest cop, no caldrà de matinin ni que passin la nit en vetlla. :ok
El color rogenc tan característic dels eclipsis lunars serà encara més intens, atès que en ser tan a prop de l’horitzó, la refracció de l’atmosfera terrestre afectarà encara més la llum de la Lluna.

**La lluna del mini planetari màgic encara es va enrojolar més, quan el Sol va intentar treure el cap per un cantó de la terra i la va saludar**


-----------


El proper eclipsi serà el gener del 2019! :ballar:

Serà relativament aviat, però no deixin de gaudir d’aquest!

Fins aviat!
Cuidin-se, alumnes!!

--------
-------
-------

Antares
Antares_Black l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. ago. 09, 2018 10:02 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 6è
Alumne/a de 6è
Entrades: 226
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Unapersona » dv. jul. 27, 2018 8:24 pm

Just avui m'he assabentat de l'eclipsi. Soc molt mal estudiant :oops: Però ara que ho sé no me'l perdré pas... això que no haguem de passar la nit en vetlla és un bon al·licient, també! M'ha agradat com descrivies la dansa entre el sol i la lluna.
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona · Nova fanfic properament (no feu cas d'això de properament, ho poso aquí per autopressionar-me una mica)

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 402
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Cass Ross » dg. jul. 29, 2018 8:12 pm

Bona tarda!

Aquesta vegada sí que vaig poder veure l'eclipsi de lluna, l'anomenada lluna roja. La vegada que ha passat aquest any no ho vaig poder fer perquè suposava despertar-se a la matinada, a hores intempestives, oi? Em sembla que va ser la primera vegada en ma vida que vaig veure un eclipsi de lluna, o almenys un de lluna de sang.

I la meva inexperiència va fer que em passés una bona estona esperant que la lluna desaparegués, després de tornar-se vermella. No va ser fins al cap d'una bona estona (més del que voldria reconèixer), que vaig recordar que, de fet, des d'on era només veia un eclipsi parcial (la lluna roja), i no pas un eclipsi total de lluna. O això no passa mai? Vull dir, que així com en un eclipsi total de sol es pot dir que el sol 'desapareix' perquè queda completament tapat per la lluna, la lluna no desapareix del tot del cel, oi? No sé si s'entén.
Antares_Black ha escrit:el moment de màxima proximitat entre Mart i la Terra dels darrers quinze anys
Ostres, això no ho sabia, i també és molt interessant. Hi vaig parar atenció, perquè tu ho vas comentar, i va ser molt xulo de veure.
Antares_Black ha escrit:Aquest eclipsi serà dels principals esdeveniments astronòmics que podran veure aquest estiu, juntament amb altres com l’oposició de Mart (del proper 31 de juliol) o l’habitual pluja d’estels de l’agost (Perseids).
Què vol dir, això de "l'oposició de Mart"? I la pluja d'estels d'agost (Perseids), es podrà veure a simple vista? És en algun dia en concret? Professor Halley, no em deixi amb les coses a mitges!
Antares_Black ha escrit:Els eclipsis lunars sempre coincideixen amb llunes plenes, i els solars coincideixen amb el moment de la lluna nova. No és pas una mera casualitat que l'eclipsi coincideixi amb la lluna plena, és una condició.
Tampoc ho sabia, això! Per què és una condició, com si diguéssim? Hi han trobat alguna explicació, els muggles? I, pel que fa a la comunitat màgica, s'ha fet algun estudi sobre si això afecta d'alguna manera especial als homes llops? Pobres!
Antares_Black ha escrit:un eclipsi necessita, a més, que tots tres astres es trobin en un mateix pla
O sigui, que es necessita que els tres astres estiguin en un mateix pla i que la lluna sigui plena. Això vol dir que a vegades quan la lluna està en les altres fases, els tres astres es poden trobar en el mateix pla però com que no és lluna plena no hi ha eclipsi? Com s'explica? (Suposo que està relacionat a la pregunta anterior.)

Va ser molt útil que afegissis l'horari, perquè d'aquesta manera vaig poder controlar més per quina fase anava o quan començava.

Moltes gràcies per aquest post tant explicatiu i útil! Espero que tots vosaltres poguéssiu gaudir de l'eclipsi, més o menys.

PS. Sé que plantejo moltes preguntes, massa i tot; com a bon Ravenclaw buscaré algunes respostes pel meu compte ;)
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Arwen Black
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 278
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Arwen Black » dl. jul. 30, 2018 5:16 pm

El sortilegi que va fer al pergamí és una passada, professor Halley! Va ser molt gràfic i molt útil i molt maco! I que bé que enviés la carta, saber les hores em va anar bé ^^

Al principi el cel estava ennuvolat, en aquesta zona, així que vaig buscar un vídeo en directe; però era com veure-ho el dia següent per la TV muggle... Ja em vaig perdre el de l'anterior classe i el clima em començava a fer pujar la mosca al nas.

De manera que, ja que l'eclipsi durava tanta estona, em vaig ben instal•lar amb una torxa i un llibre de Harry Potter, decidida a no marxar fins que la Lluna sortís o morir dessagnada pels mosquits en l'intent. I va funcionar! No això de morir dessagnada, ehem, lo de l'eclipsi.

Vaig deixar l'apagador a algú la setmana passada, però, i no la vaig poder veure gaire roja. O potser és perquè ja quedava poca estona d'eclipsi. Això m'ha fet sorgir la següent pregunta: és igualment roja durant tot l'eclipsi, o la tonalitat va disminuïnt quan s'acaba o quan comença?

També tinc una altra pregunta, tot i que potser és molt bàsica. La diferència de tamany de Mart degut a la seva proximitat, es podia apreciar a ull nu? Normalment no sé on para i no sé com es veu quan no està tan a prop. Potser es veu menys brillant?
Serà l’eclipsi més llarg del segle XXI
Això em va sorprendre; si encara queda molt de segle per endavant! O sigui que fins d'aquí mínim 81 anys no n'hi haurà un altre de tan llarg... És curiós com sembla que tot sovint tenen lloc esdeveniments de l'Univers que no es repetiran en una pila d'anys. Em fa preguntar-me quins esdeveniments exclusius és probable que no visquem degut a que només tindran lloc en una altra època. Crec que el cometa Halley tenim possibilitats de veure'l si vivim prou, oi? Altra cosa serà que de tan grans ens vagi bé la vista...

El que m'ha semblat més fascinant és per què roig, d'entre tots els colors (si no tenim en compte que els eclipsis ja són fascinants de per si). Espero que ens mani algun treball sobre això durant el proper curs, no fos cas que, amb les vacances, se m'oblidi buscar-ne més informació... *Insertar emoticona de córrer darrere el propi cap*
Voleu deixar que aquesta lluna pintada de vergonya us digui com és la vostra atmosfera? 8)
I doncs, hi ha alguna conclusió general, o, com que depenia de la zona, el que va dir és individual de cada lloc? Sap si s'ha pogut calcular quant hem empitjorat des de l'última lluna de sang? (Crec que m'he unit als sensacionalistes, lluna de sang té més efecte :lol: )

(PD: De debò que m'encanta com vas descriure les interaccions entre la Terra, la Lluna i el Sol. I el fet que parant les mans sortissin reproduccions en miniatura. No ho sé, ha estat molt fàcil d'imaginar i m'ha agradat molt)
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid

Respon